carpediem2273's Blog

Els nervis anaven creixent,
cada cop faltava menys
per aquell moment tan desitjat.

Com quan esperes algú
que fa temps que tens ganes de veure,
com quan el cor sap
que alguna cosa està a punt de passar
abans que passi.

Et vas acostant,
a poc a poc,
sense pressa,
fins que el Sol s’amaga
i el dia deixa de ser dia.

Per uns instants,
el cel ens regala un silenci,
la llum es torna fosca
i tot sembla aturar-se.

Aleshores
davant d’aquest silenci
envoltada de tanta gent
crido i m’emociono.

Em sento única
però alhora tan petita….

perquè em sento insignificant
davant d’aquest tot immens
i alhora,
sento que formo part
d’aquell tot.

Que maco
i que fort…

Potser l’amor també és això…

trobar-se en el moment exacte,
ni abans,
ni després,
com la Lluna i el Sol,
que per un instant
semblen fets l’un per l’altre.

I et miro sense por,
un anell pur de llum
t’abraça,
i em poso a plorar


Perquè em recorda
com s’abracen aquells amors
que no necessiten paraules.

Però aquest plor
no és de tristesa, no,
sinó d’aquella emoció
que no saps explicar,
perquè hi ha moments
que no es poden escriure,
només sentir.

I penso…

potser alguns amors
també són com els eclipsis…

els esperes durant molt de temps,
duren només uns segons
i, sense saber com,
es queden per sempre dins teu,

perquè deixen una llum a dins
que costa molt d’oblidar

Impressionant. ☀️🌑🫂 ❤️

—————————————
Ine ets el meu somriure, segur que estaves allà en aquell moment, brillant com un estel ❤️

This entry was posted on 17 agosto, 2026 at 16:48 and is filed under amor, canvi, cel, compartir, connexió, desig, destí, emoció, emocions, Enamorats, experiències, feelings, felicitat, força, infinit, intimitat, natura, paraules, por, records, sentiments, sentir, VOLAR with tags compartir, emoció, estimar, feelings, viure. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.