carpediem2273's Blog

Deu negrets
vam ser convidats
no sabiem ni per quí
ni imaginavem el perquè…
l’illa del negre ens esperava
amb una mar tota brava
que remolí semblava

I amb to misteriós
arribavem amb la llanxa
on només l’assassí
i el destí ens hi enfrescava
a passar un cap de setmana
on la partida de la vida i la mort
ens donava les cartes

Però primer
calia presentar-se
perquè a l’illa
tots amb màscares de teatre
ens hi trovabem
i ens vam presentar
com amb un joc de rol
on cadascú el seu rol hi jugava

I tots teniem passat
que va ser descobert
per la veritat més amarga
on tots i cadascú de nosaltres
el dit de la veritat ens acusava
amb una ombra ben dibuixada

I anavem caient un a un
com quan el dominó
empeny una fitxa rera l’altre
mentre l’assassí la seva comesa
amb la melodia de la cançó dels negrets
amb molta precisió l’executava

I cada cop menys…
menys hi quedavem
fins que al final
dos som lliberats
per l’amor de la por
que ens estimava

I així és la vida i la mort
on la culpa es torna innocent
i l’innocència et fa culpable
on vas a pensar i reflexionar
en l’illa de la teva ment
que jugant s’hi amaga

—

Gràcies Gema i Núria per fer
que gaudim tant del teatre ❤
Escola de teatre senior Foment Hortenc

This entry was posted on 12 julio, 2016 at 22:58 and is filed under amor, destí, emoció, feelings, melodia, mort, relacions, teatre, viatjar, vida with tags agatha christie, assassí, complices, deu negrets, illa, intriga, misteri, novel.la, por, teatre. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.