carpediem2273's Blog

Hi entres

a una sala

es respira pau

una inèrcia

t’hi fica dins

la cambra és buida

només ens té

a nosaltres

i tres coses més

música

bolígrafs,

i també papers.

 

I dues noies

ens guien

a descobrir-nos

a tenir cura

del nostre cos

a deixar

fluir l’energia

amb moviment.

 

I anem despullant

l’inconscient

tenint consciencia

del que fem

flueixen paraules

flueixen sensacions

i emocions

que estaven presses

dins del cos.

 

Cos

que ens reclama

ens dóna senyals

i que no escoltem

escoltem-lo!

ell és savi

i de nosaltres

és el que més

en sap.

 

I escrivim

en un paper

quelcom ens fa

estar malament

i l’arruguem

pensant,

sentint fortament

i tancant el puny

poquet a poquet

fem petit allò

que semblava gran

i escrivim

el mateix

amb l’altre mà

i veiem

el problema

de manera distant

sembla que

no sigui nostre

ni tampoc

un problema tant gran

i ens adonem

i el cos respon

i el cor també

quan el tenim a prop

i ens sentim

com reaccionem

de manera diferent

i ho valorem.

 

I canviem d’exercici

el cos

vol expressar-se

també

i és que

la manera

de caminar

també ens ajuda

a esbrinar

i ballem

i la música

ens ajuda

a sentir tristesa

alegria

i ràbia

que és bona

quan la canalitzes bé.

 

I tornem a seure

en rodona

per veure’ns be

no tenim vergonya

tots som persones

encara que

amb patrons

diferents

tots tenim cos

i emocions també.

 

Tornem agafar

el paper

és el nostre còmplice

que ens fa conscients

i escrivim quelcom

que fa que

lluitem internament

és una contradicció

els pros a un costat

i les contres

al del costat

i és curiós

tot a passat

a tenir sentit positiu

les coses negatives

han desaparegut

i tots dos costats

tenen

un objectiu gran

un objectiu

que ens farà

esta en equilibri

que és

el que estem cercant.

 

Trobar l’equilibri

és la fita

i deixar fluir

l’energia

és el que es vol

com si fóssim

un abre

que les fulles

dansant amb l’aire

i les arrels estan  

ben arrelades.

 

I es que no

podem deixar

de tocar de peus

a terra

ni deixar

de viure

el dia a dia.

 

I passem

de tot tipus

d’emoció

al riure

i riem i riem

i només

de pensar-hi

el somriure

m’il·lumina el rostre

i és que riure

quina vitalitat

et dóna.

 

I acabem

el taller

fent síntesis

del que

hem sentit

i aprenem

que viure

forma part

de tres

coses vitals

el cos

l’emoció

i la ment

que també esta.

Gràcies pel taller Nuria i Wei Huang.

This entry was posted on 23 septiembre, 2014 at 16:55 and is filed under emocions, feelings, natura with tags cos, emoció, ment., vida. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can skip to the end and leave a response. Pinging is currently not allowed.