carpediem2273's Blog

En un caos et mous
un caos caòtic
que ho envolta tot,
on les opressions
i les pressions
són constants
com el degoteig
d’aquella aixeta
que no acaba
de funcionar,
on el degoteig 
cronometrat
et trepa el cap
un cap que no pot més
que vol dormir
i no pensar en res,
i intentes interioritzar
aquest ritme intermitent
però no pots
perquè és insistent
i es fica ben endins
i no vols sentir-lo més

El que vols 
és sentir la brisa 
de la mar
i estar en pau,
el que vols
és estar al cim
d’aquella muntanya
que et fa veure
tot des de dalt
des de ben amunt
on no s’arriba
amb la mà
i des d’allí
com un ocell
el que vols 
llençar-te i volar
volar en llibertat.

I cerques solucions
dins de la foscor
i fas proves
i només surten errors
i et dones compte
que la teva actitud
és important
perquè  
farà trobar
allò que vols
farà que saltis
aquelles tanques
que se’t 
posen al davant
i podràs
corre ben lluny
on ningú arribi
només tu
tant lluny
on els pensaments
que et martiritzen
petits es faran,
i trobaràs
aquelles coses
que faran que deixis
de sentir
aquest degoteig
tant profund
que no para de caure
i és constant,
i et vindran
coses positives
que et faran ser
el dia a dia més fort 
més que l’anterior
i et faran veure 
que has de prendre
a ser egoista
i no dependre de res 
ni de ningú…
però això
costa d’entendre
perquè és el més cru

I no pots
encara que saps
que si
que necessites dels altres
com els altres de tu
això creus
o és el que 
se’t va fer creure 
de ben menut,
i es que és així
perquè
tornes a somriure
quan surt el sol
perquè una notificació
d’un esser estimat
et fa veure
que la vida
té sentit viure-la
intensament
segon a segon.

Però en el fons saps
que només tu  
pots nedar contracorrent
i en sortir-te’n
d’aquest pou
que s’ha omplert
de les gotes intermitents…
saps que potser
aquestes senyals
són l’oasi
en el teu desert.

I un pensament positiu
vols al teu costat
com l’actitud
que abans us he contat
l’actitud amiga
que és fidel
que si t’acompanyarà,
no defalleixis
perquè la teva força
que sembla perduda
hi és
no s’ha anat
només cal trobar-la
creure-hi
escoltar-la
i agafar-la de la mà
per tirar endavant.

—

Hi han moments que et pots sentir així, però sempre surt el sol ❤️

This entry was posted on 12 julio, 2014 at 16:42 and is filed under ansietat, dolor, tristesa. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can skip to the end and leave a response. Pinging is currently not allowed.