GUITARRA MEVA
La lluna
m’ha portat
al concert…
m’ha portat
al record…
i l’ha
il·luminat
de ple
amb el
compàs
de la teva
melodia
i el teu sol.
Un flaix
m’ha portat
a quan era
petita
i gaudia
del meu avi
quan tocava
el violí..
i el saxo…
aquells nadals
amb familia
i la melancolia
m’ha fet
viatjar
en el temps
i que
els ulls brillessin
com llavors…
De cop
la llum
del teatre
es torna
intima
ballarins
musics
crean
una atmosfera
càlida
que junt
amb
la música
forma
una energia
de complicitats
que mou
l’ànima
i el cos
perquè
es contagiosa
perquè
et porta
el record.
I destaques
tu guitarra
meva
sempre
tan nostra
tan propera…
que acaricies
el nostre cor
i fas
que l’emoció
parli
a través
de tu
del teu so
i les
cordes
sintonitzin
amb el vent
la teva alegria
i el teu plor.
Guitarra
que et
deixes
tocar
i colpejar
amb coratge
amb passió
i ets terra
mar
i foc
i fas
que ens
moments
íntims
confessem
a tu
la nostra
pena
la nostra
il·lusió.
I és
tant
especial
aquesta
unió
que el cos
t’abraça
i som
tot un
com quan
fem l’amor…
o com
quan vivim
cap endins
i expressem
el nostre dolor.
I tanco
els ulls
i sento
la teva veu
guitarra
la sento
molt aprop.
Record Paco de Lucía
carpediem2273's Blog 
17 marzo, 2014 a 12:18
Que gran el Paco de Lucía…
Me gustaMe gusta