Cedeix el pas
Quina senyal
més acurada
però com
identificar
si ve
el vehicle
que pot
provocar
que tinguis
un accident
que
et pugui
portar
a la cuneta,
o donar
voltes
de campana.
I és
que
a vegades
el cotxe
et pot
enlluernar
i fer
no veure
per on vas
i obligar
seguir-lo
a cegues
perquè
t’il·lumina
el camí.
A vegades
el cotxe
no
el veus
venir…
porta
les llums
apagades
i s’apropa
molt
a poc a poc
i com un
encantador
de serps
et va
seduint
i t’hi
deixes portar…
Falsos amics
els interessos
els mouen
interessos
amagats
de somriures
de confidències
de secrets
parlats
en veu alta…
de conveniències…
de lo que
és políticament
correcte…
i et decepcionen
perquè confies
perquè
mai veus malicia
perquè
interpreten
molt be
el seu paper
i sabent
com fer-te
ser diferent
i t’hi deixes…
i fa mal
perquè
et sents manipulat
traicionat.
Aleshores
de cop
veus
com ve
algú
es veu
de lluny
amb claredat
és igual
si ve
motoritzat
i tens
la senyal
al davant
però
no cal
tenir precaució
perquè
es posa
al carril
del costat
i et deixa
sortir…
i a trossos
del trajecte
vas
al seu costat.
Coneguts
gent de pas
gent que
comparteixen
aficions
obligacions…
i t’estan
fent companyia
en bons
i no tants
bons moments
et fan
no sentir sol
però tot
queda aquí.
I així
trobes
gent
pel camí
gent
de pas
gent
que va
i ve
al teu
costat.
Amics,
els
verdaders
els que
si compten
perquè
els comptes
amb els
dits
d’una mà
i t’hi poden
sobrar
però dona
igual
perquè
no importa
la quantitat
sinó
la qualitat
i et sents
estimat
i estimes
de forma
incondicional.
Però
com tot
els bons
amics
son diferents
no estan
pastats
amb el
mateix motllo
amb el mateix
patró
i et sorprenen
i això mola
mola molt.
Amics
verdaders
que en tot
moment
estan
encara que
no estiguin
al teu costat
agafant-te
de la mà
és igual
la distancia
que hi ha
perquè
els sents
a prop
hi ha
una química
tan especial
quan riuen
i ploren
amb tu…
amb o
en
silenci…
que no
es pot
explicar
i
saben
portar-te
saben
escoltar-te
i deixar-te
fer
sense
reclamar-te
res
sense
xantajar-te
i el millor
aconsellant-te
t’agradi
o no.
Però
no tot
es perfecte
i això
és lo important
i les
discussions
a cops
són imprescindibles
per saber-los
valorar
i s’ha de saber
perdonar.
I els
bons amics
poden estar
temps
o ser temporals
dona igual
perquè
el significat
va més enllà.
I s’han
cuidar…
regar…
parlar…
escoltar…
disfrutar
i compartir
amb ells
i d’ells
i el tira
i arronsa
és el dia
a dia
hi ha d’estar
perquè
no coneixen
l’egoisme
i no són
indiferents.
I ens
arrisquem
ens podem
o no equivocar
i com tot
un s’ha
d’obrir
a l’amor
s’ha
d’obrir
a l’amistat
només cal
mirar-se
als ulls
i arriscar-se,
perquè
aquest
és un llenguatge
únic
i universal
que no cal
interpretar.
Mirem-nos
als ulls.
carpediem2273's Blog 
17 marzo, 2014 a 12:27
Veig que has estat escribint molt… se m’acudeix una idea… perquè no intentes juntar les frases? Ja sé que fer frases en vertical és el teu estil, però també has de saber que es fa complicat pel lector llegir-ho. Potser en horitzontal tens més èxit. Sort guapa 😉
Me gustaMe gusta
17 marzo, 2014 a 12:29
si més d’un cop ho he pensat però m’agradar rimar el que escric… ho pensaré. Merci
Me gustaMe gusta