Sempre s'ha dit que maco o que maca ets? o que també això és excel·lent, impecable ... no te cap error estar a tocar a la perfecció!
Però a posteriori ens parla una veu interior quan hauria de ser totalment al inrevés això no està be això pot estar millor que has fet malament perquè no ha sortit com a ... igual que... que has dit o millor dit que no has sentit
I això passa amb tot en les relacions en el dia a dia a la feina de petits i amb qualsevol cosa i moment on la comparació es la única aliada que marca la diferencia comparar i perquè no valorar?
Deixem que la conseqüència de l'equivocació entri en la equació i que 2 + 2 Sigui igual a 6
La vida ja sabem Que no és així no et porta coses perfectes relacions perfectes i no ens donem marge d'error i si aquest succeeix et culpes fins al fons
Inculcat de petits o per la societat que et convida a això ens tornem perfeccionistes amb nosaltres primer i després amb els demés
L'actitud cap a la vida no tota es perfecte dona-li una volta permetre’t marge d’error potser et portarà quelcom més maco i et farà a ser feliç dins la teva imperfecció interior
Parlem d'imperfeccions perfectes no cal anar molt lluny sinó parar-se en aquest món estressant i veure-hi més enllà
Com la lluna minvant on la seva corba que fa de tobogan per les estrelles que es volen llençar
O que dir dels vidres trencats perquè pensar en la mala sort mirem durant un moment i si li dona la llum directament potser un ventall de colors ens fa somiar
O les flors que surten de l’asfalt i apareixen i no saps com no es un defecte potser ens diuen o li dient al sol estic aquí dona’m una abraçada dins de tant de gris
O el dia ennuvolat perquè ha de ser menys valorat potser et suggereix intimitat melancolia o tristesa i connectar amb tu mateix
La cicatriu de la vida Es la que més influencia que hi ha de dolent amb la fragilitat ens fa patir i valorar perquè la societat ens ha ensenyat que no hi han talles per la gent que estem amb sobrepès i que si un es perfecte no pot tenir imperfeccions
Per això la mirada i tots els sentits han d'anar més enllà i que un somriure entre llàgrimes un t'estimo espontani ple de sinceritat un rellotge parat un arbre tort una reconciliació que arriba tard plena de cicatrius no sigui criticat
La bellesa en la imperfecció que és maca aquesta paraula oi?
Començament molt dur la soledat de morir sola i veure com algú que estimes tant se’n va en soledat
I hi ha quelcom més dur que això?
I davant d’això ens plantegem ho volem això ho volem per la gent estimada? ho volem per nosaltres…
La negació de la soledat que innecessària ets a cops i a cops tant necessària
Perquè que ens dona la cremor o l’escalfor?
A uns fugir I a altres apropar-se per sentir-la de ben a prop
I és que la soledat potser molt difícil de portar perquè a cops no ens adonem que esperem dels altres lo que a nosaltres mateixos no ens donem o que pel contrari no estem preparats per donar
I és que fem qualsevol cosa per un instant d’amor volen o no fent xantatge emocional o millor només per sentir el cor bategar i sentir-se especial que maco oi?
Una família com qualsevol altre et fa reflexionar entre les relacions les relacions que no em escollit com en aquesta situació heretades de petits com no?
I quelcom tant dur com la mort en soledat tant dur com això ens fa de mirall veient que aquest egoisme fa que ni la família tants cops tant important no pugui para l’erosió que poc a poc com una piràmide de cartes fa que caigui de cop
La no relació fa que no s’entenguin ni quan estan a ben a prop i saber que quan un compte amb l’altre es una definició que no existeix en el seu diccionari d’emocions
Però quelcom tant dur la soledat de morir sol fa que una trobada pugui significar-ho tot imagineu un vaixell de salvament que fa que ens sentim vius amb necessitat d’estimar
I ens trobem tot tipus de viure-ho tot
La vida manifestada en el mirall de la mare vivin amb el desamor d’algú que estimes i que encara que estiguis a tocar es com si ja no hi fos fent que tot t’aclapari fins i tot els fills que més estimes i que es neguen a estimar-te perquè el paper de bo no t’és correspòs perquè no els hi consinteixes tot com a totes les parelles…
Tot te conseqüències retrobar la no soledat en un altre amor que et fa sentir volar entre cotons amb moments de culpabilitat que et donen una bufetada que et fan despertar com mastegot al teu cor i que acompanyada de la mà la soledat de la tristesa és la que et fa tocar fons
L’enamorament que fa estimar i no controlar els sentiments que tant importants són et tapen els ulls sen se adonar-te’n que l’altre no és una copia de tu lo únic que fa sentir-te be és retrobar-te tu mateix i quan toqui estimar a l’altre passar la corda de l’equilibri per no tornar a caure
L’engany quin mal fa et porta al precipici de la no comunicació de la desconfiança però aquí com sempre no és cosa d’un sinó cosa de dos
I el fil d’aquest tobogan d’emocions i sentiments neix de la soledat d’un mateix
L’egoisme de la soledat també es present encara que no la veiem et fa veure aquest patiment interior o en la mirada que se’t transmet
Però un és capaç de fer-ho tot? per no sentir-se sol?
Perquè?
Es una pregunta que ens ronda en l’inconscient o conscient com no… potser ja sabem la resposta des de l’inici de tot
I tot comença així tal com la vida real com un joc entra en escena la imaginació que amb una teràpia fa que ens faci adonar que ens fa falta o qui ens fa falta quan la soledat és un perill
I comença una cremor els records es cremen el refugi de la no soledat també ens adonem de l’important que és la família i també la soledat que a cops és innecessària i altres no
No se… penso que tots volem ser estimats per un mateix primer i per els altres després per sentir aquesta correspondència tant necessària per tots ---- Aquesta pel·lícula m´ha fet reflexionar Sobre la mort... sobre la soledat... sobre els sentiments I l’estimar i llençar-se sense dubtes com no
Potser val la pena veure-la per un instant i reflexionar
Qui ho anava a dir quan corria pel passadís i un somriure es mostrava davant les tonteries que em fèieu papa i mama que em protegíeu tant.
Però tot canvia quan et vas fent gran hi han societats que es disfressen en l'esforç l'educació el compliment el perfeccionisme ser millor amb tot amb donar-ho tot costi el que costi.
I això és la vida?
On em portarà? on està la innocència de llavors? que em feia creure qui era jo que volia ser i on volia anar.
I comença tot de petita has de fer-ho be tu pots... només hi ha aquesta opció... no val queixes ni explicacions…
I vas creixent amb somnis impossibles que a vegades et fan somiar ballar i deixar-se anar deixar-se anar…
Que ve sona…!!!!
Deixar-se anar quan el teu cos interpreta el teu sentiment quan el cos t'acaricia dient-te estic aquí puc fer-te feliç…
Envoltada dels amics et sents segura sembla que la gàbia s’obra amb confidències de tot tipus a cara descoberta ens diem el que ens importa o no que més dona i quants moments tant importants amb gent estimada que et deixa creure, reflexionar i compartir emocions amb un somriure o amb un plor que dol tant… tant... que només una abraçada et consola parles lliurement això et fa sentir còmode això si… son moments clandestins que resten en la ment aquella que ens els recupera en qualsevol moment
Ball que et porta a l’altre univers es com quan estàs amb algú estimat tan a gust dins de una bombolla que fa que no t’adonis si plou o neva a l’exterior i sola o amb companyia amb aquest ball que et rescata per sortir a volar….
Veure’t al mirall i creure amb el que fas gaudir i somriure sense parar com quan eres petita res més …
Ufff!! com un gest tant petit pot omplir tant d'això es tracta oi? de no pensar encara que passi el temps…
I es que els extrems de les emocions son tan verdaders que quan toques fons la tristesa t’envaeix i quan més feliç et sents cap explicació pot interpretar tanta felicitat!!!
Però la realitat és un altre saps que tot és d'amagat perquè amagar? perquè no sentir i compatir? et sents tancada altre cop en aquesta gàbia sense fer sortir els sentits i les emocions que volen donar a un vol tot i que amb una alegria incomplerta ja que te un peu en el desig del sentir del viure i a l’altre peu al costat del que et fa caure si caure en un pou fosc i profund perquè aquesta societat on t'ha tocat viure et fa sentir aquell dol aquella soledat que encara rodejada de gent et fa sentir immòbil tant… que el teu cap i el teu cor resten buits i anul·lats... Arriba l'hora haig de complir he de fer el que el meu tutor de l'escola vol per mi no es ballar és quelcom reconegut en una empresa que guay!!!
Diuen que és molt important!
Però no sempre es aixì perquè només entrar hi ha molta de foscor només veus i escoltes autòmats amb objectius a assolir d'aquells que no tenen res a veure amb mi
I es tant dur el treball de pràctiques en teoria era per aprendre no? "call center" li diuen et fan no se tu sinó un persona diferent sense empatia seguint un guió establert escoltant gent farta de tot d'enganys i manipulació forçant-te contínuament a deixar enrere les emocions ser un robot és igual si et degraden amb abusos telefònics dona igual si no pensen amb tu! no volen veure que a dalt hi ha algú que mana vomiten i vomiten perquè els tens que enganyar per no perdre el client que es tant important sense saber si es vol o no quedar.
Oprimint al màxim utilitzen a les demés treballadores per fer-te sentir una merda com els “Juegos del hambre” puta competitivitat que fa que no siguis tu que fa que els nervis s’apoderin de la teva persona i que al final la justícia la prenguis per la teva mà. Treball explotador amb insensibilitat sense cap remordiment ni cap enteniment aquella que fa falta quan una està fotuda i te sent tant poca cosa que ni el ball et fa reviure la felicitat innocent de quan eres petita
I no ens equivoquem tot comença des de dalt governs e institucions que tenen que complir sense protegir als treballadors exigint tant que el deteriorament ja no es només físic i mental sinó també emocional
Tots els que estan implicats fins la mateixa empresa volen assolir “ranquins”, comissions i números dona igual la manera i les formes treballadores escanyades amb un mal sou amb el que viure i sense aire net que respirar
I malauradament la família no ho entén si et reveles perquè hi han tantes enveges i coses mal fetes que ni tu et sents tu ni la teva família tampoc i et deixes anar com quan s'apaga una espelma amb una bufada no vols viure aquesta crueltat que en una gàbia sense sortida et te pressa i et repeteixes val la pena viure això?
Adeu marxo....!!!!
Hi han societats que escanyen al jovent els manipulen els fan créixer tant ràpid amb un molt tant cruel que els anul·la totalment
Lluitem !!!!
Contra tota aquesta barbàrie fem un pas important per nosaltres mateixes i les que vindran!!!
Volem justícia !!!!
___________________________________________
Aquest poema me l'inspirat un cas real "Justicia per Sohee" allà on estiguis una espelma va per tu!!! I per les demés farem lo possible per lluitar d'alguna forma contra abús i maltracte de qualsevol tipus!!!
Abraçada que reus a tot arreu de ben petits i de grans no importa ni el lloc ni l'hora ni amb qui ni com
Abraçada tímida o intensa ets el llaç que ens envolta i ens protegeix tant fortament que ens fa girar com si fóssim una baldufa de emocions sinceres
Abraçada que generosa ets...
D'abraçades hi han tantes i de tant diferents... la protectora la que et consola la que et retroba la que t'acompanya i no et deixa sola la que et reconforta i et fa més forta
I es que l'abraçada es torna amb la millor aliada la millor amiga i el millor ansiolític aquell que t’alivia quan tens tant dolor i fa que la llum de la foscor faci mimbar les teves preocupacions comprenent i entenent fent-te per un instant escoltat d’allò que per tu es tant important
Però també està l’abraçada de l’amor…
I tanco els ulls … i et veig .....
Abraça’m ens diem amb mirades còmplices abraça’m ens diem amb uns xiuxiuejos invisibles
Abraça’m… abraça’m ens diem mentre un somriure amb una empenta ens delata fent “spoiler” del que succeirà molt aviat i tant a prop
I ens anem apropant com dos imants camp magnètic poderós que ens fas entrar en una espiral d’energia on el cor s’accelera i el desig ens fa perdre els sentits del sentir amb l’escalfor del teu cos
Uff com et sento tan a prop Uff quin es calfred d'emocions que em transporten a tu vida meva del meu cor
I és tan autèntic i generós aquest moment que no vols que s’acabi mai l’imant s’està fusionant ets sent tan especial amb qui estimes que un focus zenital et fa sentir a dalt d’una muntanya russa fins tocar la lluna aquella que t’il·lumina aquella nit de tardor
Abraça'm... abraça'm tant fort que et pugui sentir tant com el plor de la felicitat que emana de dins meu sense explicació
Abraça'm ... abraça'm no vull que ens despedim vull seguir estimant-te somrient i veient com la infinita nit ens porta entre núvols on volem estar en un sol cos i amb una sola emoció
Abraça'm ... abraça'm.... ——- No deixis d’abraçar, abraçar es un gest d’amor únic tant necessari i sincer... que ens fa no parar de somriure....<3
Arribes quina calma només la teva música la mar i el sol que traient el cap em diu bon dia!!
I em deixo anar connectant amb vosaltres com el vent.
I mirant ben endins m'endinso en la bellesa tant verge i autentica que em fa somiar en el que m'envolta sense parar de volar.
M'hi porta la tramuntana tan ràpida i brava que em fa ballar.. Ballar sense parar!!
Em sento viva si viva em ganes de descobrir i ser feliç amb la melodia de l'orquesta que em fa sentir en calma mirant ben endins.
Conjunt de sensacions i emocions que acompanyades de la teva musica la teva llum i el teu moviment em fan navegar connetant amb la natura connectant en mi per seguir sentint...
Perque vull serguir somiant ballant i volant sense parar amb llibertat ben endins...
---------------- Clarejar en la platja de S'Alqueria (Portlligat) Matinar val la pena per veure tanta bellesa 🙂
Vam trobar-nos ho desitjàvem tant d’això ja fa… recordes … Nervis, il·lusions i esperances ens esperaven i es que els començaments son incerts igual que màgics son com la muntanya russa que tant et fa tocar terra com volar entre núvols que és on hi viu l’amor
I les pors jugaven als amagatalls amb juganers petons encara que no sabien s’hi arribaria la màxima alegria o el més gran del dolor
I com quan ballem jo volia “rock and roll” tu volies “vals” jo volia ja… tu volies més endavant ja es veurà
I poc a poc tot anava arribant vam anar creant el nostre niu on hi cabem els tres no només dos i vam arriscar i apostar per nosaltres veient el reflex de les nostres mirades amb els ulls tancats res més que això sabíem que aquest joc no era broma era de veritat en majúscules la que surt de l’ànima i del cor
I no sé perquè ni perquè no tu ets el meu gran amor el meu despertar amb un somriure en un dia trist el no sentir-me sola quan més perduda estic
Sabem que no serà fàcil però ens tenim un a l’altre que hi ha res més important que això?
M’enamores vida que sàpigues que aquesta nit i totes et menjaré a petons
______
T’estimo molt vida meva!! ❤
Això només és un tastet de la nostra felicitat en comú!!!
I la tristor m’envaeix i el buit es fa més gran només faig que plorar fins on hem arribat només volíem votar només volíem expressar tant «si» o «no» el nostre camí per endavant
I la fractura és fa gran això ja ningú ho pararà o pitjor encara ningú ho oblidarà perquè ens han fet callar amb la força aquella que ens fa mal aquella que no entén de raó matant la il·lusió que vol volar i sortir de la presó
I em fa mal veure la meva gent com pren mal només per defensar la llibertat de sentir i d’expressar no volem que es repeteixi allò que ens nostres avis varen patir i viure fa anys
I m’indigna escoltar d’arreu coses que no son certes
ignorants !!! mentiders!!!
us heu parat a pensar com estem i que volem perquè només tirant la pedra i amagant la mà sou complices i mercenaris de la imposició perquè és pot pensar diferent i conviure respectant a l’altre rés més que això
I callats en silenci mans a dalt mirem de front a la violència que ens desafia i ens empenta a la por no caiguem a la provocació la nostra mirada és més forta perquè ve de l’ànima i del cor
No deixem que ens tapin la boca amb cops de bastó!!!
I estava de vacances dormint la migdiada i sento que em truquen agafo el telèfon era ma germana anava amb els seus fills a les festes de Gràcia però la seva veu es trencava quelcom dolent passava i tant… que era dolent… era el pitjor de les notícies esperades
«Laura un atemptat a les Rambles !!!»
al principi incrèdula no creia el que m’explicava però al segon sabia que era cert aquell plor era profund e inimaginable
I si, tot es confirmava vaig mirar internet i les notícies i tots en parlaven de la terrible situació que es vivia a la meva ciutat estimada i aquella Rambles que m’inspiraven amb poemes de Sant Jordi que la simbolitzaven
Les Rambles no enten de races no enten d’idiologies ni de malícies imposades perquè acull i abraça sense pensar en l’origen ni les circumstàncies amb un passeig que enamora envoltat de llum i color amb les seves flors ocells i estàtues… símbol de ciutat de llibertat amb els seus vianants que alegrement la passejaven
I en segons tot canvia ja no té vida ni color la mort i el terror l’apaga aquell passeig familiar i amorós veu la cara més amarga i el silenci s’apodera i fa callar als ocells que allà i cantaven com les roses que perden vida per la foscor que hi habitava
Ja ha passat … per desgràcia però tot ha de tornar a la normalitat encara que sigui dur e inimaginable estem amb tots el que van patir aquesta barbàrie macabre estem al seu costat perquè formen part de nosaltres del nostre bategar de la nostra ciutat acollidora i afable i contra la violencia i la por seguirem lluitant perquè estimem la llibertat aquella que defensem amb la nostra ànima
—————-
T’estimo Barcelona
Ho sento amb el sentiment per tots
els que han perdut algú estimat ❤
Fa dos anys ens vam conèixer va ser on la mirada es va entrellaçar amb la paraula perquè ens vam veure en viu i no a través d’una imatge
I vam donar – nos el primer bes en el parc aquell que va ser còmplice de la nostre passió de sentir-nos per primer cop amb petons i carícies que mai s’acabaven
I agafats de la mà vam sortir del parc encisat ens esperava una nit amb sorpreses de les que agraden
Recordes… feia molt fred !!! excusa perfecte per abraçar-nos era el que desitjàvem
I ja fa dos anys amor meu… i el temps no passa la passió continua encesa entre flames i l’amor creix amb el bategar fort del cor enamorat que no para d’estimar-te
T’estimo vida meva ets la meva il·lusió al despertar
——————-
Cada dia t’estimo més, sóc molt feliç amb tu.
Fem camí ❤
El so dels ocells
i el silenci m'omple
només cal
endinsar-se en la natura
i deixar-se portar
pel que hi viu allà.I com una esponja
vull xuclar
aquesta atmosfera
que em fa desconnectar
per un moment
de la monotonia
i la realitat,
perquè aquí
el soroll no hi és
ni tampoc l’estrès
que no em deixa
gaudir del que importa
de la vida no humana
que ens envolta
i res més.
I vaig caminant
i la varietat
d’espècies animals
em fan sentir
curiosa pel que faran
i els sentits
desperten perquè
la diversitat de colors
amb harmonia
ballen amb els cants
de la llibertat.
Es tant maco adonar-se
que et necessito natura
perquè
em fas veure la innocència
com quan neix un nadó
i em fas sentir en equilibri
caminant sobre una corda
que em sap portar.
Transportar-me
volar, nedar
i sentir-te
que res tant important
perquè em fa viure
el present
gaudint del moment
i respirant d’aquesta essència
que em captiva
i m’atrau el bategà
de la vida
amb tu de la mà.
-----------------------------
Amb tu amore sempre descobrint i gaudint ❤
I em costa escriure quan es tracta de la mort i em costa escriure davant tant horror com es possible que ens tornem cecs davant tot això
Siguem sincers no fa res l’altruisme de pocs davant d’aquesta violació perquè la passivitat de la resta és la pesta i l’interès del governants és la gangrena que s’hi queda matant i podrint esperances de vides amb incerteses de destí incomplertes
Ja ni ha prou d’injustícies i de hipocresia que amb un embut ens volen fer creure ja ni ha prou!!! no veieu que som moneda de canvi d’aquells que els interessa
No volem més guerres impostes!! Sembla un joc macabre on uns juguen a escaigs i nosaltres som els peons blancs i negres de guerra
Quan canviaran les tornes? quan podrem viure amb llibertat completa on ningú sigui més ni menys tot el contrari tots igual a la resta
Quan veurem sortir tots el mateix sol que surt per la mar i marxa per la terra quan veurem tots sortir la lluna aquella que ens il·lumina en la foscor de les pors d’una nit freda
No vull més sang on els crits s’hi reflecteixen vull la sang de batecs de cors il·lusionats per la vida que els espera
Ja ha fet un any amor un any de vivències i d’histories compartides amb un inici on els descobriments ens feien nedar dins la mar mar d’incerteses i d’il·lusions que amb els ulls tapats el destí ens va portar a l’instint d’estar junts sense pors
I les onades van arribar a la sorra com vas arribar a la meva vida amor meu i amb la innocència i la frescor del primer bes vas convertir la meva vida d’aleshores de blanc i negre a color il·luminant el camí aquell camí on caminaríem els dos
I la passió de la teva mirada i el somriure de la teva ànima van entrar poc a poc obrint el meu cor que cada cop més volia i vol seguir descobrint i sentir-te a prop
I fem camí agafats de la mà en el nostre projecte de la nostre vida on ara som protagonistes els dos i els sentiments i les emocions es complementen i ens fan còmplices dels nostres somnis que ens fan volar entre núvols de cotó
Ja fet un any amor i la vida ens ha fet trobar-nos qui sap fins quan i com l’únic que sé és que encara que hagi passat un any el meu cor batega fortament como quan ens vam besar per primer cop
——-
Sóc molt feliç amb tu Salva ♥♥♥!!
T’estimo amore (mago mio)
Arriba l’hivern amb carrers guarnits arriben les llums que ens il·luminen ens fan seguir l’estel d’il·lusions que els més petits plens de vida ens porten als nostres cors
I el caliu que al voltant de la llar de foc ens fa estar a prop ens escalfa amb cançons i records perquè mai oblidem d’on venim i qui som
I arriba l’hivern amb tu Nadal i Any nou fas que de nou les emocions es retrobin amb un còctel de sensacions i una llàgrima de tristesa i una altre d’alegria es fonen de nou
I és així tornes aquí ens fas valorar el que tenim el que ens fa sentir amb melancolia i amb somnis per aconseguir
I arriba l’hivern i tanco els ulls el temps s’atura uns moments i somric… pel que he viscut i m’agradaria seguir vivint amb tu
Molt amor ❤
—–
Bon Nadal i any Nou,
amb ganes de tu carinyo
i Ines semmpre meu somriure
Es fa de nit i em torna el ressò d’aquell vespre fred temorós i esperat aquell vespre negre que ens vas deixar i ens vam dir adéu
I una fredor torna al meu ser és la buidor de tu que mai es farà ple perquè el temps passa i el meu cor et segueix estranyant tant … i …tant… que plora en silenci per no tenir-te al costat
I es una mescla de sentiments que es troben la pena, la ràbia i la impotència per una banda i la pau i la melancolia que m’arrosseguen cap el rècord
Record que es fa present i que em fa sentir viva i amb força lluitar per la vida i pels éssers estimats que son el meu motor
I només puc dir-te que no et deixaré d’estimar i que fins que ens tornem a veure aprofitaré de tots i tots els moments aquí aferrant-me a una vida plena de llum i d’amor
Posted in feelings with tags vida on 16 diciembre, 2014 by carpediem2273
En el silencimés profund em fas sentir viva amb la teva melodia que sona tant de nit com de dia Bum… bum Bum… bum Repiques i repiques i quan hi ha quelcom que et posa nerviós o t’excita fas créixer amb força aquest ritme volen sortir de dins i escapar del cos que et protegeix i et te pres en vida Ai, cor meu que em fas sentir viva fent-me patir quan una tristesa em fa petita i fent-me gaudir quan l’alegria arriba Bum… bum Bum… bum Ets el meu motor amb infinita bateria que seria de tu si no existiries que seria del meu dia a dia es faria fosc per sempre i això no ho voldria Ets l’aire que es respira i ballar amb tu és el que sempre voldria ballar amb la teva melodia aquella que em fa somiar… desitjar, estimar i créixer dia a dia perquè et fas gran i m’acompanyes en el camí de la vida en un camí ple d’experiències que em fan moure i emocionar-me en cada batec en cada instant on em m’impulses a viure I escrivint penso amb tu perquè sense tu no podria Bum … bum Bum … bum Et sento tant de nit com de dia Ai, cor meu… gràcies per fer-me sentir viva
Diumenge el cor va bategar més que mai. Experiència molt gratificant marató TV3.
El tornar de la rutina el dia a dia es presenta arriben les obligaciones arriba el despertador que sempre et desperta arriben les presses
Però perquè córrer? si ja las coneixes...
I arriben cada setembre per recordar-nos que l'any comença ara no el 1 de gener com sempre ens han fet creure
Un curs nou un any nou un curs més un any més
De petits amb l'ànima desperta amb la il.lusió en els ulls que desprenien goig a la tornada al cole per veure els amics de sempre i com recordo aquell temps on tot m'apassionava on hi havia tantes coses per aprendre i on la vida estava estava tant desperta
Ahi! si pogués com tornaría enrrera...
De grans sense gaires varietats com un menú repetit Avui, què toca? es clar, la rutina servida en plats va trobem un aroma al vi un pessic de sal al tast potser així despertem la imaginació i les ganes d’aprendre de petits
Te’n recordes, de petits...?
I és així el dia s'escurça el sol marxa abans tenim horaris som autòmats de la societat uns guiats com titelles i d'altres amb una mica més de llibertat
I sona el despertador i vinga avui que ens sorprendrà el dia i vinga avui qui farà de nostra guia i fem i fem de dilluns a divendres és la rutina i el cap de setmana ens dona el respir per començar amb ganes la setmana que continua perquè desitgem que ens sorprengui amb nous somnis de melancolia
I és així l'estiu s'acaba com s'escurça el dia la foscor es torna amiga amb la llum artificial que ens enganya per viure el dia a dia
Trobem el positiu de la monotonia segur que quelcom hi trobem per sentir-nos vius amb la fórmula de la hipótesis escollida
Trobem el positiu les hores compartides amb colegues de professió amb colegues de distracció amb la feina i els hobies que tantes sopreses ens porten al finalitzar el dia com el teatre que m'omple fent-me creure en les emocions i les vivències compartides
Vivim l'estiu vivim la primavera de la tardor i de l'hivern que ens abriga
Ens acompanya en molts moments de la nostra vida, en episodis que es repeteixen de manera cíclica, són coneguts no són estranys, els veus venir i no saps com en sortir o tot lo contrari t’hi vols afegir per sentir-te protegit.
L’estimem quan ens fa connectar, quin goig més gran es connectar amb un mateix en soledat, la independència és un bon exemple a donar, no hi ha dependències ni explicacions que donar, i això et fa sentir lliure en la intimitat.
Però, també l’odiem quan ens fa patir perquè volem fugir perquè volem compartir amb companyia això ens fa sentir vius, ens fa tirar endavant, però allí està allí està la maleïda soledat, passiva davant nostre no ens vol deixar ens vol atrapar en el més profund.
Avui, dia de pluja gris i tapat, que ens portaràs soledat?
Mirall
reflex de nosaltres
hi ha gent que es mira
hi ha gent que l’evita
I es que
diu molt
d’un mateix
Mirall
que fas que veiem
el que hi ha
o volem veure
i a l’altre costat
uns fils ens mouen
com una titella
No es fàcil
veure’s
a l’altre costat,
costat conegut
i desconegut
a l’hora,
que
quan quelcom
et fa sentir malament
els ulls d’enfront
et miren sense vida
i quan tot va genial
t’atrauen fixament
com un imán
i connectes amb tu
ets el millor descobriment
ets tu
i somrius..
Qué maco …
I es que
som un reflex
i la nostra carcassa
el nostre embolcall
diu molt de nosaltres
i mai pots enganyar
el que veus
La nostra filosofia
de viure
de sentir
d’acceptar
d’estimar
de lluitar
de relaxar…
tot influeix
Som el que
mengem
el que fem
el que expressem
el que disfrutem
de cada detall
del plaer
Som ànima i cos
carn i ungla
cap i cor bategant
Deixar-se anar
deixar fluir
sense maltracte
tenint cura
de nosaltres mateixos
com una mare
amb un nadó
és la fita
perquè de vida
només hi ha una
la nostre
carpediem2273's Blog 