Començament molt dur
la soledat de morir sola
i veure com algú que estimes tant
se’n va en soledat
I hi ha quelcom més dur que això?
I davant d’això
ens plantegem
ho volem això
ho volem per la gent estimada?
ho volem per nosaltres…
La negació de la soledat
que innecessària ets a cops
i a cops tant necessària
Perquè
que ens dona la cremor o l’escalfor?
A uns fugir
I a altres apropar-se
per sentir-la de ben a prop
I és que la soledat
potser molt difícil de portar
perquè a cops
no ens adonem
que esperem dels altres
lo que a nosaltres mateixos
no ens donem
o que pel contrari
no estem preparats per donar
I és que fem qualsevol cosa
per un instant d’amor
volen o no
fent xantatge emocional
o millor
només per sentir
el cor bategar
i sentir-se especial
que maco oi?
Una família
com qualsevol altre
et fa reflexionar
entre les relacions
les relacions que no em escollit
com en aquesta situació
heretades de petits
com no?
I quelcom tant dur
com la mort en soledat
tant dur com això
ens fa de mirall
veient que aquest egoisme
fa que ni la família
tants cops tant important
no pugui para l’erosió
que poc a poc
com una piràmide de cartes
fa que caigui de cop
La no relació
fa que no s’entenguin
ni quan estan a ben a prop
i saber que
quan un compte amb l’altre
es una definició
que no existeix en el seu
diccionari d’emocions
Però quelcom tant dur
la soledat de morir sol
fa que
una trobada
pugui significar-ho tot
imagineu un vaixell de salvament
que fa que ens sentim vius
amb necessitat d’estimar
I ens trobem tot tipus
de viure-ho tot
La vida manifestada
en el mirall de la mare
vivin amb el desamor
d’algú que estimes
i que encara que
estiguis a tocar
es com si ja no hi fos
fent que tot t’aclapari
fins i tot els fills
que més estimes
i que es neguen a estimar-te
perquè el paper de bo
no t’és correspòs
perquè no els hi consinteixes tot
com a totes les parelles…
Tot te conseqüències
retrobar la no soledat
en un altre amor
que et fa sentir volar entre cotons
amb moments de culpabilitat
que et donen una bufetada
que et fan despertar
com mastegot al teu cor
i que acompanyada de la mà
la soledat de la tristesa
és la que et fa tocar fons
L’enamorament
que fa estimar i no controlar
els sentiments
que tant importants són
et tapen els ulls
sen se adonar-te’n
que l’altre no és una copia de tu
lo únic que fa sentir-te be
és retrobar-te tu mateix
i quan toqui estimar a l’altre
passar la corda
de l’equilibri per no
tornar a caure
L’engany quin mal fa
et porta al precipici
de la no comunicació
de la desconfiança
però aquí com sempre
no és cosa d’un
sinó cosa de dos
I el fil d’aquest
tobogan d’emocions
i sentiments
neix de la soledat d’un mateix
L’egoisme de la soledat
també es present
encara que no la veiem
et fa veure
aquest patiment interior
o en la mirada
que se’t transmet
Però un és capaç de fer-ho tot?
per no sentir-se sol?
Perquè?
Es una pregunta
que ens ronda
en l’inconscient o conscient
com no…
potser ja sabem la resposta
des de l’inici de tot
I tot comença així
tal com la vida real
com un joc
entra en escena la imaginació
que amb una teràpia
fa que ens faci adonar
que ens fa falta
o qui ens fa falta
quan la soledat és un perill
I comença una cremor
els records es cremen
el refugi de la no soledat també
ens adonem de l’important
que és la família
i també la soledat
que a cops és innecessària
i altres no
No se…
penso que tots volem ser estimats
per un mateix primer
i per els altres després
per sentir aquesta correspondència
tant necessària per tots
----
Aquesta pel·lícula m´ha fet reflexionar
Sobre la mort... sobre la soledat... sobre els sentiments
I l’estimar i llençar-se sense dubtes com no
Potser val la pena veure-la per un instant i reflexionar
Us estimo ❤
---
Ine sempre seràs em meu somriure ❤
carpediem2273's Blog 