L’encertaràs?
sembla pregunta
de joc oi?
Molta part del dia
estem afirmant
i desmentint
o no responent
per desconeixement,
per respecte,
per no ficar la pota,
i es que
no comptem
que el dubte
també està
i es una altre
opció a contemplar.
Diverses situacions
que es produeixen
en el nostre entorn
fan aquesta
pregunta plantejar…
l’encertaré?
i no només el joc
te en el seu poder
la resposta a donar,
ni l’examen de batxillerat,
ho sabem conscient
e inconscientment
i canviem
la pregunta exprèssament
la que serà més acurada,
i més adient.
La nostra raó
te la resposta encertada?
o millor
La raó
en el nostre poder està?
Quan sabem
que tenim
la resposta indicada
que un premi
sense diners
ens premiarà
puja l’ego d’immediat.
Com quan
en el cole la profa
ens feia la pregunta
als escolars
i tots aixecàvem
el braç per dir…
Jo la se!!! Jo la se!!!
Com un joc recordeu…
Tot això
és una eina
de dos talls
i quan
et fas gran saps
que la tercera opció
a contemplar
té un gran valor
en el pastís
de la conversa,
i això et fa madurar
perquè
aquest ingredient
el dubte
també és bo
i saber quan ho és
i quin escenari
el pot provocar
es una tasca a fer
un repte
que se’ns planteja
un dia si
i un altre també.
I inconscientment
fem una
ratlla en mig
d’un paper
i posem
els pros
i les contres també
i sabem que si
ens pronunciem
I errem
això ens porta
a una situació
incòmode i d’estrès
que ens farà petits
com quan érem petits
perquè
la contra
no l’oblidem
també està,
és l’equivocar-se
encara que
potser l’hem amagat.
Com tot,
hi han
situacions
i situacions
i el silenci
ens pot acompanyar
ens transporta
a un lloc plàcid
i còmode
que no forma partit
i no ens farà mal
ni guanyarem
ni perdrem
perquè ens farà
veure la partida
des de
l’altre costat
un lloc també preferit…
però aquest cas
podria ser un altre escrit.
No s’ha
de tenir por
a dir res
i si un
es vol pronunciar
encara que sap
que es pot equivocar
ha de tirar endavant
perquè
errar una lliçó
també ens portarà
perquè
errar també
es d’humans.
Però
no oblidem
que ens fem grans
i saber escoltar
ens fa créixer
i madurar.
No tinguem pressa
a la resposta donar
perquè
quan pensem en ella
i responem d’immediat
només pensem
en guanyar el joc
i se el primer
que la profa escollirà
com de petits
no oblidem mai.
El meu pare sempre deia:
“S’ha de comptar fins a 10
abans de replicar”
Quina veritat
més certa
que en molts
escenaris de la vida
es pot aplicar.
Però la societat
està plena de gent
que no escolta
I vol tenir sempre
la veritat
ser el protagonista
de tot i en tot
i no mira més enllà
i dubte sempre
dels altres
i sempre
es mira el melic
i un instint
el fa parlar i parlar.
La societat
sempre jutja
i ens posa en qüestió
i no oblida l’equivocació
i de l’encert
s’oblida a cops.
Aprenem a escoltar,
a respectar
i a posar-nos en dubte
nosaltres mateixos
de tant en tant.
carpediem2273's Blog 