Archivo de poder

Res és impossible

Posted in amor, aprendre, autoestima, canvi, construir, cos, créixer, emocions, esperança, feelings, força, llibertat, lluita, por, sentir, vida, VOLAR with tags , , , , , , , on 20 agosto, 2016 by carpediem2273

Un objectiu 
et proposes
vols canviar 
vols sentir-te viva
agradar-te
i agradar 
als qui més estimes


I busques fites
que potser no arriben
però la il·lusió 
i l’esperança 
et posen un antifaç
aquell que sense visió
per bon camí et guía


Vols volar
i sentir-te lliure
dels teus complexes
que et tenen presonera
entre barrots
veritats disfressades
de mentides
que et persegueixen
de nit i de dia


El camí 
no serà fàcil
la persistència
l’esforç 
i la creença
la seva collita tindran 
i el camí de pedres convertiran 
en un ball 
entre núvols de cotó 
que et mimaran


I tot arribarà
l’estimació d’un mateix
d’agradar-se
cada cop més
i per l’amor dels altres
no cal preocupar-se
perquè ja el tenies
només has de creure 
el teu somriure
i la teva mirada
t’il·lumina
creure en tu
lo demés 
a poc a poc arriba


Vinga que tu pots
i ho saps
només cal deixar-se anar
sense pors
desafiant els obstacles
aquells que semblaven muralles
i que poc a poc 
el vent se’l emporta 
com grans de sorra 

Leave a comment »

ABÚS DE PODER

Posted in llibertat, mort with tags , , , on 21 enero, 2015 by carpediem2273

4F
Dolor i dolor
més dolor
el cos no pot
l’anima tampoc
perquè m’està passant això
no vull sentir res
vull silenci
dins de tant soroll
no puc respirar
vull que s’acabi ja
aquesta foscor turmentosa
que em fa veure
la mort de ben a prop
 
Abús de poder
disfressat de justicia
disfressat de seguretat
disfressat de medicina…
és igual tot el que s’hi trobi davant
per què on més  segur hauria d’estar
em sento més perdut i indefens 
davant besties negres que disfrutan
del meu patiment infernal

 
Només passava per allà
tornava de festa
amb el meu colega d’un bar
 
Només passava per allà
i l’accident amb la bici
em va fer anar a l’Hospital del Mar
 
Que faig aquí
perquè em fan mal sense sentit
perquè tots abaixen els ulls 
i menteixen com descosits
la meva defensa no te cap valor
sembla un mullat escrit
 
No puc més
vull veure la llum
si us plau
que algú escolti el meu crit
és d’un auxili molt ferit
perquè no val res el que dic?
perquè ja tot està beneït?
 
Quan s’acabarà
aquest son maleït,
podré aguantar?
no se si el meu cos
el meu cor
i el meu cap podran
això em quedarà
per tota la vida marcat
 
No puc més
em sento pres
per l’autoritat que mira 
cap el costat més cruel
salvant-se el cul
a costa de la meva vida
i la dels meus companys 
que són també innocents 
 
Som víctimes dels racismes 
de les tortures i vexacions 
sent cap de turcs
dels que diuen velar per tu
aquells que haurien de estar tancats 
sense veure la llum 
la llum de la nostra innocència
que se’ns va prendre
aquella nit fatídica
on ni nosaltres ni ningú
sabiem el nostre futur
 
No puc més
necessito que el temps 
passi corrent
per intentar viure lliurement
sense garanties
de poder dormir be
 
No puc més
vull que tot s’acabi
i que es faci justícia
si es que encara existeix
 
 ————
No hi han paraules que puguin descriure
el que van poder passar les víctimes 
d’aquest atemptat a la llibertat i a la integritat
només ells saben el turment que van passar
i continuen passant
Malauradament Patricia es va matar
Només demanem justícia i llibertat pels innocents
i condemna als involucrats sense cor directes e indirectes

Leave a comment »

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

Posted in llibertat, mort, por, societat with tags , , , , , , on 12 enero, 2015 by carpediem2273

LLAPIS
Escrius
i dibuixes el que sents
el que creus
el que detestes
el que t’agrada…
i expresses i expresses
d’una manera o d’un altre 
 
I fas 
d’aquests pensaments
emocions 
i sentiments
la teva recepta
el teu camí cap a l’expressió
que t’ha fet créixer
sempre en llibertat
o bé això creies
 
Llavors arriba
el terrorisme de cop
i el silenci de la mort
tot ho arreplega
amb nom de què?
del que troba 
que pot gangrenar
i pot fer a la societat
enfrontar-se entre si
com bèsties negres
amb interessos amagats
on tothom no li posar rostres 
saben que existeixen
i taca de sang la llibertat
d’aquella expressió
que et feia sentir lliure 
sense cadenes
 
Radicalisme i extrems 
van de la mà
portant la pitjor arma
la POR i la NO LLIBERTAT
i els poders 
i els interessos
hi son al darrera manipulant-nos
com a titelles
no fan soroll 
però creen els monstres
que acabaran la feina
matant la vida 
i les idees
 
Nos oblidem
detestem els assassins
i els governs
que ens fan tancar la boca
i enfrontar-nos odiant
sigui amb una guerra
no deixant escriure
ni dibuixar
el que creiem 
que és el correcte
perquè no hi ha 
una barra de medi
el que un pensa
 
Assolim que la PAU 
i la LLIBERTAT 
puguin anar 
agafades de la mà
volent-ho amb fermesa

Leave a comment »