Com espectador
observant estic
una situació
que no va amb mi
però amb te posseïda
i no vull perdre
cap matis,
cap detall
encara que petit sia,
i observo
l’espai,
els afectes
i els instints
que a dins s’hi servien.
I un fil conductor
amb porta
a una historia
que m’abdueix,
m’atrau
i em fa participativa
perquè
encara que passiva
des de fora
no dintre,
no vull parar
d’inspirar
i expirar
el que es viu
el que es respira
i que se’m remogui
el cos,
l’esperit
experimentant
l’essència del plaer
de cada paraula,
intenció
i moviment
que per tot arreu
es sentia.
Com una titella viva
em deixo portar
pel meu guia
que transmet complicitat
i també em fa participativa
dels sentits,
que portats per missatges
es transmetien.
I és com un triangle
que te trajectòries
i emocions compartides
perquè
un costat sense l’altre
no seria res
i la figura és perdria
perquè
es complementen
i el centre
fa de referencia
i et motiva.
I després
d’haver observat
m’anadono
que el viscut
m’omple
i no hi han paraules
que ho definirien
i això
durarà dins meu
segons,
minuts
i dies
perquè
ha estat intens
perquè
ets sents viu
amb vida.
