I la vida corre…
Corre !!!!
que arribes tard
et dius
cada matí al despertar
Ritmes
que ens imposem
i ens imposen
dia rere dia
maneres de ser
neguitoses
i vives
que deixen de costat
el gaudir del plaer
de compartir
i de sentir
el que fem
i el que ens agradaria
I el ritme
el portem dins
com les partícules
que viatgen pel cos
dins d’un infinit
paradís savi
que està
en el nostre endins
i que depèn
de factors
que ens fan volar
o passejar
a un pas dolç
dolç
com el son
d’un nadó dormit
I tothom te pressa
l’estrès
tot ho accelera
Corre!!!
que et quedes enrere
Ja saps
“Qui no corre vola “
o això deien…
Heretat
o imposat
anem accelerats
cadascú
més o menys
va a la carrera
carrera de fons
amb corbes
i línies rectes
curta o llarga
sense importar
la drecera
i el rellotge
el ritme porta
cronometrat
com el cor
que batega i batega
Com frenar
aquesta acceleració?
es pregunta
la medicina
des de la llunyania
investigant
e investigant
nit i dia
només es viu
amb aqueta fita
només amb això
ja serviria
per donar sentit
a la vida
a la cerca
de la veritat incerta
que ens desperta
Quan de sobte
l’inconscient
dóna la raó
i el conscient
ben alt crida
Ja la tenim!!!!
i un llum
fa claror
dins de la foscor
on s’hi vivia
s’ha trobat
la solució
les formules
s’han posat d’acord
amb d’hipòtesis
que les feia
estar intranquil·les
Ara només
cal aplicar-ho
com quan
quelcom nou fas
i no saps que et depararà
es vol arriscar
dóna igual
les conseqüències
que es trobaran
mentre s’arrisca
Perquè
“Quino arrisca
no pisca”
una veritat ben dita
I la vida està
plena de ritmes
i melodies
que es complementen
o es desvien
només cal esbrinar
si vols seguir-les
potser
aquesta serà
la hipòtesis
que definirà
el futur
de la teva vida
T’arrisques?
Dedicat a Tortugues «La desacceleració de les partícules»
Una obra genial que desperta…. molt ben feta!!!
carpediem2273's Blog 