Cos que m'envoltes i em protegeixes sense tu que faria perquè et tinc oblidat em dius tant em dones tant perquè no he parat a pensar o millor dit a sentir? Has provat de deixar-te anar sense res que esbrinar sense cap objectiu a assolir només deixant-te guiar com si fossis titella d'un conte infantil que al costat de la foguera ens manté junts i ben units. I seguint les instruccions, compartint i confiant només deixant que el cos ens faci sentir si sentir com sents... sentir a partir del cos. Que xulo, oi? No sabia que podia... no sabia que el cos em podia parlar no sabia que amb una mirada una atracció com la gravetat un gest guiat em podia fer sentir tant... I com menjant un pastís ple de sensacions amb la mel a la boca, amb les “virutes” de xocolata et fan sentir tant plaer.... i com la llimona àcida que t’agrada tant fa que el cos reaccioni al mateix temps i que dir, de la rialla contagiosa que fa que t'oblidis de tot.. quin moment més autèntic, oi? Ai, la mirada... mirant a l'infinit mirant cap endins mirant-te a tu per perdre’m en els teus ulls que diuen tant i m'atrauen tant... I enraigant-te a terra sentint-te part enlairant-te tocant de puntetes com si anessis a volar... amb reaccions ràpides i lentes que et fan ser conscient del moment i el lloc. Deixant-te anar ... hi han tantes expressions no verbals que... que només amb elles diem tant i ens diuen tant que no pararies de imaginar Cos no racional, anem de viatge junts podem arribar molt lluny.. molt lluny ... Només cal escoltar, explorar el cos i deixar que ell ens dibuixi l'emoció Que xulo, oi? --- Ine sempre seràs el meu somriure ❤ Gràcies teatreros 🙂
carpediem2273's Blog 