Archivo de futur

APRENENTAGE

Posted in addiccions, aprendre, arrel, canvi, compartir, créixer, cultura, desig, destí, esperança, experiències, festa, força, futur, historia, ideals, imperfecció, intimitat, llegir, llibertat, musica, records, sentir, valorar, veu, viatges, viatjar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , , on 8 julio, 2025 by carpediem2273

https://open.spotify.com/intl-es/track/0ZZR7yshyNORje3HH1yxUX?si=a85a30c552764cd1

Avui he après una cosa nova!

Quants cops ho hem dit
amb veu suau o forta
quants cops ho hem pensat
quan menys t'ho esperes
i quan més t'escoltes

I miro endavant
al costat i enrere
i tot em recordà
o m'aporta
a quelcom nou
que desitjat o no
em fa reflexionar
per adonar-me'n
d'una tempesta
o per adonar-me'n
de l'esclat
de la felicitat

I es que aprendre
quan un vol
es com un vol
a un viatge al desconegut
a saber perdonar els errors
a potenciar els encerts
a caminar en un camí
on l'arribada tant desitjada
t'infla com un globus
que porta rumb a l’infinit

Descobrir...
indagar...
resoldre ...
ei, això si que mola
perquè et dona una addicció
que tremola
com quan t'endinses
a la biblioteca
per obrir un llibre
que et portarà
a obrir un altre


O quan l'empenta
de la filera
de peces de dominó
fan que caiguin
una darrera l'altre
amb píndoles de coneixement
que et calen com la pluja
que t'empapa d'instants
on tots els sentits
formen part
com l'estanteria
on la teva coneixença
resten emmagatzemades
al teu cap
de nocions enceses.


Ai aprendre, aprendre
que fas que la passió
entri en un bucle infinit
que no te fi

Aprendre també
és un viatge interior
quan veus el passat
en un film
on les fotografies
respiren melancolia
i en el futur
de petits com esponges
quina adrenalina i innocència
i de grans conscients
escollint el camí
per seguir vivint

Inés sempre seràs el meu somriure. T’estimo ❤

Dones de llum i lluita

Posted in arrel, autoestima, canvi, connexió, construir, créixer, emocions, expressions, familia, força, futur, historia, ideals, identitat, llibertat, lluita, maltracte, moralitat, sinceritat, societat, supervivència, valorar with tags , , , , , , , , , , , , on 7 marzo, 2025 by carpediem2273

Des de que naixem
ja ens etiqueten
i ens posen en un aparador
marca
n nos un futur

Estar clar que físicament
no som com ells
però això no els hi dona dret
ja que som persones també

Quan hem tingut de patir..

Tu no serveixes per res!
Tu només has de parir!
Tu només has de servir-me!
Tu perquè vols estudiar?
Tens prou amb tenir-me!
Tu només ets un cos
que has d’entregar-te
per escalfar el meu ego!
Cuina’m no em facis passar gana!
i tingues cures dels fills
perquè no saps fer res més!
ja saps que el temps passa
i només es per a mi!
la porta a la llibertat
te una única bandera la meva!
i calla i no em protestis!!!

La manipulació de la societat
manada per homes
ha aconseguit des de la prehistòria
tractar-nos així perquè era lo que volien
tenir-nos com un zero a l’esquerra
sense veu ni vot
perdudes en la guerra

Per que durant tants anys
se’ns ha tapat la boca
se’ns ha humiliat
se’ns ha abusat
se’ns ha menyspreat
se’ns ha cridat
i no se’ns ha escoltat

aquells si aquells …

que saben
que sense nosaltres
no estarien en aquest món.

Prou
hem assolit
sempre mirar endavant
no fent un pas enrere
votar, estudiar
tenir dignitat, resistir
lluitar, sentir
i tantes fites
que suman memòries
ens faran conquerir camins



Mirem de cara
a lo que li diuen justícia
per guanyar drets
els que mai hem tingut
i per mantenir
els que ja son nostres
perque aquest serà el nostre legat

No defallim
no oblidem mirar enrere
perquè la història esta plena
alcem la veu
per les que van callar
i no parem fins aconseguir
que la desigualtat social
el sostre de vidre
pugui ser trencat
i ser part del passat

Perquè valem molt
som fortes, resilients
empàtiques, intel·ligents
lluitadores, valentes
creatives, generoses
compromeses, transformadores
empoderades, brillants
sensibles i capaces de tot

I sobre tot ens entenem tant…
perquè en una pinya hem crescut
i com les arrels d’un arbre llegendari
hem sobreviscut a l’adversitat
de les pitjors tormentes
per veure amb esperança
que sortirà el sol
i sentirem la pluja de nou
en el camí que amb cada petjada
dibuixa el nostre futur

La lluita encara es viva
som multiplicadores i potenciadores
però encara ens queda molt
posar fi a les injustícies
des de l’educació
l’autonomia i la representació
canviant la mentalitat
d’aquest món encara dominat
pels que diuen ser comprensius
segueix sent un repte
per sentir-nos lliures

Però no posem a tots
al mateix sac
per sort tot está canviant
i el millor camí será
anar junts de la mà


Per les nostres avies, mares i germanes
dones que han canviat el món
inspiradores i lluitadores
sou un referent per nosaltres
i per mi

Avui i tots els dies
és el nostre dia

Us estimo
, sempre juntes ❤️✊

Ine sempre seras el meu somriure … allà on estiguis t’estimaré sempre …lluitadora ✊

Justicia per Sohee

Posted in amics, amistad, amistat, ansietat, autoestima, confiança, corrupció, cos, créixer, cultura, desig, destí, dolor, emoció, experiències, familia, feelings, força, futur, identitat, intimitat, llibertat, maltracte, moralitat, mort, relacions, sentiments, sentir, societat, tolerància, tristesa with tags , , , , , , , , , , , , , , on 21 agosto, 2024 by carpediem2273

Qui ho anava a dir
quan corria pel passadís
i un somriure
es mostrava davant
les tonteries que em fèieu
papa i mama
que em protegíeu tant.


Però tot canvia
quan et vas fent gran
hi han societats
que es disfressen
en l'esforç
l'educació
el compliment
el perfeccionisme
ser millor amb tot
amb donar-ho tot
costi el que costi.

I això és la vida?

On em portarà?
on està la innocència
de llavors?
que em feia creure
qui era jo
que volia ser
i on volia anar.

I comença tot de petita
has de fer-ho be
tu pots...
només hi ha aquesta opció...
no val queixes ni explicacions…

I vas creixent
amb somnis impossibles
que a vegades et fan somiar
ballar i deixar-se anar
deixar-se anar…

Que ve sona…!!!!

Deixar-se anar
quan el teu cos
interpreta el teu sentiment
quan el cos t'acaricia
dient-te estic aquí
puc fer-te feliç…

Envoltada dels amics
et sents segura
sembla que la gàbia
s’obra
amb confidències de tot tipus
a cara descoberta
ens diem
el que ens importa o no
que més dona
i quants moments tant importants
amb gent estimada
que et deixa creure, reflexionar
i compartir emocions
amb un somriure
o amb un plor que dol tant… tant...
que només una abraçada
et consola
parles lliurement
això et fa sentir còmode
això si…
son moments clandestins
que resten en la ment
aquella que ens els recupera
en qualsevol moment

Ball que et porta
a l’altre univers
es com quan estàs
amb algú estimat
tan a gust
dins de una bombolla
que fa que no t’adonis
si plou o neva a l’exterior
i sola o amb companyia
amb aquest ball
que et rescata
per sortir a volar….

Veure’t al mirall
i creure amb el que fas
gaudir i somriure sense parar
com quan eres petita
res més …

Ufff!! com un gest tant petit
pot omplir tant
d'això es tracta oi?
de no pensar
encara que passi el temps…

I es que
els extrems de les emocions
son tan verdaders
que quan toques fons
la tristesa t’envaeix
i quan més feliç et sents
cap explicació
pot interpretar tanta felicitat!!!

Però la realitat és un altre
saps que tot és d'amagat
perquè amagar?
perquè no sentir i compatir?
et sents tancada
altre cop en aquesta gàbia
sense fer sortir els sentits
i les emocions
que volen donar a un vol
tot i que
amb una alegria incomplerta
ja que te un peu en el desig
del sentir del viure
i a l’altre peu
al costat del que et fa caure
si caure en un pou
fosc i profund
perquè aquesta societat
on t'ha tocat viure
et fa sentir aquell dol
aquella soledat
que encara rodejada de gent
et fa sentir immòbil tant…
que el teu cap i el teu cor
resten buits i anul·lats...


Arriba l'hora
haig de complir
he de fer
el que el meu tutor
de l'escola vol per mi
no es ballar
és quelcom reconegut
en una empresa
que guay!!!

Diuen que és molt important!

Però no sempre es aixì
perquè només entrar
hi ha molta de foscor
només veus i escoltes autòmats
amb objectius a assolir
d'aquells que no tenen
res a veure amb mi

I es tant dur
el treball de pràctiques
en teoria era per aprendre
no?
"call center" li diuen
et fan no se tu
sinó un persona diferent
sense empatia
seguint un guió establert
escoltant gent farta
de tot
d'enganys i manipulació
forçant-te contínuament
a deixar enrere les emocions
ser un robot
és igual si et degraden
amb abusos telefònics
dona igual si no pensen
amb tu!
no volen veure
que a dalt hi ha algú
que mana
vomiten i vomiten
perquè els tens que enganyar
per no perdre el client
que es tant important
sense saber
si es vol o no quedar.

Oprimint al màxim
utilitzen a les demés treballadores
per fer-te sentir una merda
com els “Juegos del hambre”
puta competitivitat
que fa que no siguis tu
que fa que els nervis
s’apoderin de la teva persona
i que al final la justícia
la prenguis per la teva mà.


Treball explotador
amb insensibilitat
sense cap remordiment
ni cap enteniment
aquella que fa falta
quan una està fotuda
i te sent tant poca cosa
que ni el ball
et fa reviure
la felicitat innocent
de quan eres petita

I no ens equivoquem
tot comença des de dalt
governs e institucions
que tenen que complir
sense protegir als treballadors
exigint tant
que el deteriorament
ja no es només físic i mental
sinó també emocional

Tots els que estan implicats
fins la mateixa empresa
volen assolir “ranquins”,
comissions i números
dona igual la manera
i les formes
treballadores escanyades
amb un mal sou
amb el que viure
i sense aire net que respirar

I malauradament
la família no ho entén
si et reveles
perquè
hi han tantes enveges
i coses mal fetes
que ni tu et sents tu
ni la teva família tampoc
i et deixes anar
com quan s'apaga
una espelma amb una bufada
no vols viure
aquesta crueltat
que en una gàbia
sense sortida et te pressa
i et repeteixes
val la pena viure això?

Adeu marxo....!!!!

Hi han societats
que escanyen al jovent
els manipulen
els fan créixer tant ràpid
amb un molt tant cruel
que els anul·la totalment

Lluitem !!!!

Contra tota aquesta barbàrie
fem un pas important
per nosaltres mateixes
i les que vindran!!!

Volem justícia !!!!

___________________________________________

Aquest poema me l'inspirat un cas real
"Justicia per Sohee" allà on estiguis una espelma va per tu!!!
I per les demés farem lo possible per lluitar
d'alguna forma contra abús i maltracte
de qualsevol tipus!!!


Inés sempre seràs al meu somriure !! ❤️

CAMBIO

Posted in aprendre, canvi, confiança, créixer, cultura, experiències, feelings, força, futur, lluita, records, relacions, sinceritat, tecnologia, vida with tags , , , , , , on 5 julio, 2023 by carpediem2273

Y todo empezó

con una oferta de Infojobs,

quería arriesgar

quería progresar

y salir de mi zona de confort.

Y así empezó

una llamada,

una entrevista

donde los nervios allí hacían,

nervios positivos

como cuando vas hablar

en público

expresando tus virtudes

y mostrando tus defectos.

Y en todas ellas

hubo sinergias positivas

contacté con grandes profesionales

cercanos y exigentes

que me hicieron dar el paso

que necesitaba para crecer

y creer en mí.

Y con miedos

y ganas empecé

son muchos años

y vivencias compartidas

alegrías y penas, …

mi hermana se iba

mi madre enfermaba

y se recuperaba

mis médicos y pruebas…

mi primera relación seria

que bonito verdad

mis ganas de ser creativa

responsable, cercana, comprensiva,

y generosa

creciendo en y con el equipo

creciendo en el trabajo bien hecho

y bien servido

intentaron dejar huella en mi empresa

que tanto en lo bueno

y en lo malo

me acompaño de la mano.

He conocido a gente

con un gran corazón

que siempre estuvo allí

son unos cuantos

a ellos/ellas muchas gracias,

nunca las palabras

abarcarán todo

lo que me habéis dado.

Y ahora empiezo

en un nuevo reto

es conocido

pero también muy ilusionante.

Seguiré cercana

para cualquier cosa

me tendréis.

Un abrazo y agradecimiento Os quiero

— dedicado a mis colegas del trabajo y amig@s,

que pasaron todos estos años a mi lado

el trabajo forma parte de tu vida

  • Entelgy

Guerra

Posted in ànima, destí, feelings, historia, lluita, mort, por, societat, tristesa with tags , , , , , on 21 marzo, 2016 by carpediem2273

Europa-guerra

I em costa escriure
quan es tracta
de la mort
i em costa escriure
davant tant horror
com es possible
que ens tornem cecs
davant tot això

Siguem sincers
no fa res l’altruisme
de pocs
davant d’aquesta violació
perquè la passivitat
de la resta és la pesta
i l’interès del governants
és la gangrena que s’hi queda
matant i podrint
esperances de vides
amb incerteses
de destí incomplertes

Ja ni ha prou
d’injustícies
i de hipocresia
que amb un embut
ens volen fer creure
ja ni ha prou!!!
no veieu
que som moneda
de canvi
d’aquells que els interessa

No volem
més guerres impostes!!
Sembla un joc macabre
on uns juguen a escaigs
i nosaltres som els peons
blancs i negres de guerra

Quan canviaran
les tornes?
quan podrem viure
amb llibertat completa
on ningú sigui més
ni menys
tot el contrari
tots igual a la resta

Quan veurem sortir
tots el mateix sol
que surt per la mar
i marxa per la terra
quan veurem tots sortir
la lluna
aquella que ens il·lumina
en la foscor de les pors
d’una nit freda

No vull més sang
on els crits s’hi reflecteixen
vull la sang de batecs
de cors il·lusionats
per la vida 
que els espera

CAIXES

Posted in amor, canvi, records, vida with tags , , , on 19 octubre, 2015 by carpediem2273

caixes

Caixes i caixes
ens acompanyen
en les mudances
ens acompanyen
en canvis 
i tries el que vols
que segueixi amb tu
i no és fàcil
 

Penses en lo pràctic
dictat pel cervell 
penses en el records
que el cor no deixa anar
o el que voldries trobar
i en una caixa
es simplifica tot
que curiós 
com es pot simplificar
algo tan gran
 

I et poses unes fites
i l’atzar 
te les canvia
i et planteges coses
i mires per la finestra
on altres fan com tu
viuen la vida
i veuen la vida passar
entre penes i alegries
 

I tot esta dins 
d’una feina 
d’una casa
d’una caixa…
 

I esta dins teu
busques per trobar-ho
i a l’hora et fa por
el que hi trobaràs
i et planteges 
si cal pensar-hi
o només cal
viure el dia a dia
i disfrutar
ja arribarà el dia
en que ja decidiràs
que posar en una caixa

—-
Gràcies per la obra i la seva intensitat
i per fer-nos pensar en allò que ens fa triar i viure 🙂

EL CAMÍ D’UN POBLE

Posted in ideals, identitat, societat, tolerància, veu with tags , , , , on 27 septiembre, 2015 by carpediem2273

INDEPENDÈNCIA
Volem decidir
volem que se’ns escolti
que no se’ns manipuli
i que s’empatitzi
amb el que passa 
a Catalunya 
amb les inquietuds
de tots els catalans 
que viuen a Catalunya
sense utilitzar la por
sense amagar-hi res

Perque la ignorància
no porta a res
i la  intolerància 
a menys
només el dia a dia
ens fa adonar 
de les necessitats
dels moviments
que son imprescindibles
en un món aturat
en un món 
que dona per perdut
el seu futur

I es pot viure
respectant les decisions
es pot viure
estant units o no
el que no es pot fer 
es forçar a res
estirant una corda
que s’acabarà trencant
ni tampoc mirant
cap un altre costat
ignorant una realitat
i si alternatives surten
benvingudes
amb diàleg seran
l’important  és caminar 
sense els ulls tapats
amb  rumb i destí
anel.lant un futur
que pas a pas farà
que l’engranatge rovellat 
torni a rodar

Volem la llibertat
on els cors protegits
amb il·lusió
tornin a bategar

 

MIRA ENDAVANT

Posted in cel, confiança, connexió, construir, cor, cos, destí, emoció, emocions, feelings, futur, olor, paraules, por, sentiments, sentir, sentits, veu, vida, VOLAR with tags , , , , , on 20 octubre, 2014 by carpediem2273
MIRA ENDEVANT
I mires endavant
i la incertesa
et fa desesperar
i mires endavant
vols viure i somriure
sense parar
però no saps
perquè no tens
una bola màgica
a qui preguntar
i això et fa estar neguitosa
sense cap motiu.

Respires profund
però cada batec
et recorda
que encara ets viva
que la por
és només un vel
que et fa ser fràgil
i no et fa veure la llum.

I tanques els ulls
i et deixes anar
amb la melodia
que estàs escoltant
que et fa
ser-hi on vols estar.

I mires endavant
i vols esbrinar
com seràs d’aquí
uns anys
i mires endavant
vols ser feliç
i sentir-te plena
com quan
t’endinses en la mar
com quan
voles i voles
entre els núvols
fins el sol tocar.

I mires endavant
i vols estar a prop
dels que estimes
i sempre has estimat
amb els que
vas compartir
i vols compartir
d’aquí endavant.

Hi han tantes
coses a compartir
i només de pensar-ho
un somriure
m’omple fins l'infinit.

I mires endevant
l’aire t’acaricia
el rostre
la llum t’il·lumina
el cor
el tacte et fa sentir
el plaer
les olors penetren
fins l'esperit
i la musica
et fa ballar
com quan eres petita.

I mires endavant
amb els ulls
ben oberts
volen estar
volen retenir
volen disfrutar
d’un futur
que mai sabràs
un futur
ple d'emocions
que t'espera.

Ves-lo a buscar!!!

------------------------------------
Ine ets el meu somriure ❤️


LA MEVA BICI

Posted in confiança, VOLAR with tags , , , on 7 octubre, 2014 by carpediem2273

BiciScritta1

I roden
i roden

les rodes
de la bicicleta
i amb ella
tu a sobre
sou un pack
sempre juntes
sempre unides.

Rodes
que et porten
rodes 
que et guien
on vols anar-hi
on t’hi ficaries.

I corres 
i corres
i el vent 
amb tu vola
i voles
amb el vent
que t’hi porta,
ets sents lliure
sembles un ocell
on la terra
fa de via,
en un cel 
on no hi ha
camí fixe
i els cabells
fan d’ales
de l’ocell 
que vola lliure.

I sents
i ets sents
amb vida
i esquives tot
a tota cuita..
els obstacles
que se’t presenten
i no sabies,
i quan vols 
t’atures 
ningú t’obliga
i et passeges
es clar que si!!!
així també 
gaudeixes del dia
gaudeixes
del sol com surt 
a l’alba
i com al capvespres
diu adéu al dia
i es que 
és igual on siguis
a la platja
o a la serra
la bici 
amb tu va
i tu amb ella
quina alegria!!!



Bici meva
em fas sentir viva
sigui sola
o envoltada de gent
que amb tu 
tambe somia.

EDUCACIÓ

Posted in colors, experiències, feelings, moralitat, sentits, societat with tags , , , , on 30 marzo, 2014 by carpediem2273

Imagen

D’educació

s’aprèn,

d’educació

s’ensenya

i es que

des del ventre

de la mare

aprenem

i molts inputs

entren i entren

per qualsevol

via i camí,

acaricies…

música…

i sensacions..

ens xiuxiuejant

i ens donen

la benvinguda,

una vida

ens espera,

una vida

que comença

a forjar-nos…

a descobrir

i descobrir-nos.

 

I primer,

plorem al néixer

i diem:

 

“Estic aquí”

 

i ordenats

pel nostre

caparró

amb un instint

sobrehumà

s’obren

els pulmons

s’obre el cor,

i amb els ulls

ben oberts

veiem ombres

i després

formes i mides

de tots colors.

 

I el temps

està calculat,

va agafat

de nostra mà

de la nostra vida

del nostre destí

perquè

cada instant

té un perquè?

 

I ara

toca això

i demà allò

i ara tinc gana …

i després

tinc son…

i l’olor i la veu

de la nostra mare

ens guia,

ens sentim protegits

i estimats.

 

 

I un dia

caminem

a quatre grapes

i després

ens aixequem…

li posem valor,

no sabem

que és la por

perquè

no te forma

ni color,

tot forma

part del joc.

 

I comença

aquí tot,

es comença

a modelar

el nostre cap

el nostre cos

i el nostre cor.

 

I et preguntes

perquè?

i preguntes

a casa

i a l’escola

perquè?

mil cops

i enraones

i et fan raonar

perquè?

dons perquè

ja formes

part del món…

del teu món,

del seu present

i del seu futur.

 

I aprens

i creixes

personalment

i professionalment

perquè

no només

aprens que

2 i 2 son 4

sinó

aprens també

que hi han valors

perquè la vida

no va acompanyada

d’un llibre fet,

el llibre

l’escrius tu.

 

I els valors

t’ensenyen

que no tothom

es igual

ni tothom

neix ensenyat

i aprens

a compartir,

a conviure

i a lluitar

pels teus ideals.

 

 

Però,

de cop veus

que aquella llum

que et guiava

i et donava

respostes

s’està apagant,

ara…

res hi val

la política

i la cobdícia

dels humans

vers els diners

ens volen

ignorants,

el compartir

ja no val

i es igual

si som iguals…

han esborrat

la memòria,

la pissarra

i no recorden

que van

ser petits,

que els seus

pares

els van educar,

ni recorden

que l’escola

els va motivar

els va fer

pensar…

 

Volem

fer valorar

el que ens fa

ser grans

el que ens fa

saber viure

escollir …

i lluitar.

 

Volem

una educació

digna per a tothom.