Archivo de esport

Barcelona’92

Posted in amics, amistad, amistat, amor, autoestima, canvi, connexió, cos, desig, destí, dolor, emoció, esperança, feelings, felicitat, força, futur, por, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, vida with tags , , , , , , on 12 julio, 2017 by carpediem2273

barcelona92

I ja fa 25 anys
i el despertar
de cada matí ençà
és tant present
com real.

I ja fa 25 anys
que l’il·lusió
invadia tot cor
i els ulls volien
captar tot amb flaixos
ara en blanc i negra
llavors de colors.

I ja fa 25 anys
que l’esport
i la germanor
competien
per un món més sà
per un món millor.

I ja fa 25 anys
que l’important
no només era
quedar el primer
sinó viure amb passió
la superació i la convicció
de que res era impossible
només la por al fracàs
fracàs que podía apareixer
en forma de  núvol
tapant el sol
i sempre quan menys ho vols. 

I ja fa 25 anys
que voluntaris vam ser
volíem contagiar-nos de tot
era impressionant
com ens vam mobilitzar
i és que
volíem respirar a fons
volíem sentir
el bategar d’una cuitat
la nostra ciutat
Barcelona’92

—————————————————–

Que xulo que va ser :)
Quins rècords ❤

Res és impossible

Posted in amor, aprendre, autoestima, canvi, construir, cos, créixer, emocions, esperança, feelings, força, llibertat, lluita, por, sentir, vida, VOLAR with tags , , , , , , , on 20 agosto, 2016 by carpediem2273

Un objectiu 
et proposes
vols canviar 
vols sentir-te viva
agradar-te
i agradar 
als qui més estimes


I busques fites
que potser no arriben
però la il·lusió 
i l’esperança 
et posen un antifaç
aquell que sense visió
per bon camí et guía


Vols volar
i sentir-te lliure
dels teus complexes
que et tenen presonera
entre barrots
veritats disfressades
de mentides
que et persegueixen
de nit i de dia


El camí 
no serà fàcil
la persistència
l’esforç 
i la creença
la seva collita tindran 
i el camí de pedres convertiran 
en un ball 
entre núvols de cotó 
que et mimaran


I tot arribarà
l’estimació d’un mateix
d’agradar-se
cada cop més
i per l’amor dels altres
no cal preocupar-se
perquè ja el tenies
només has de creure 
el teu somriure
i la teva mirada
t’il·lumina
creure en tu
lo demés 
a poc a poc arriba


Vinga que tu pots
i ho saps
només cal deixar-se anar
sense pors
desafiant els obstacles
aquells que semblaven muralles
i que poc a poc 
el vent se’l emporta 
com grans de sorra