Archivo de espectador

INSTINT

Posted in confiança, cos, cultura, emocions, natura with tags , , , on 20 noviembre, 2014 by carpediem2273

instint

A vegades
ens movem
per instint
a vegades
la raó dirigeix
el que sentim
instint
del que sentim
sentit
del que percibim

I això perquè?
Doncs perquè si
ni ho sap
el nostre destí

I si això
ho fem més senzill
que senzill
es veure’ns endins
i que complicat
ens ho fem
pensant i pensant
si ens farà por
el que trobarem allà

I només cal escoltar
escoltar el cos
ens xiuxiua
ens crida
i no filem prim
no l’encertem
ni a la d’una
ni a la de deu mil

I ens preguntem
cada matí
i la raó?
la raó
està per alguna raó
que curiós
quin raonament
més precís
i que imprecís alhora
perquè deixa
el cos a fora
i les emocions tancades
en una gàbia
de ferro ben forgit
en un cos
que vol parlar
i ser escoltat
fins que
arribi la nit

Deixar fluir
en el moment precís
ens farà adonar
que era tot instint
surt sense saber
i ens fa connectar
i obrir els ulls
i els sentits
cap a un
paisatge nou
on t’hi voldries quedar
i gaudir
del plaer del desconegut
fins ara no vist

I les experiències
que hem après
des de molt petits
des de la panxa
de la mare
al costat del màlic
ens han anat creant
hem anat madurant
i ens han moldejat
no per les nostres mans
sinó pel nostre esperit
que ens dona senyals
fen que el cor salti
ben feliç

Però no de tot
s’apren
i ha quelcom
que surgeix
i apareix
sense cap explicació
que li trobem

I així
és l’instint
primitiu
que arriba
i se’n va
i quasi
no l’hem vist
però parem l’oïda
si que el sentim
ve de cop
com un vent poderós
i haurem
d’estar preparats
pel pugui passar
perquè aquest instint
no es tornarà a repetir
és únic
dins de l’infinit

Stop!
ja està aquí
parat
i pren atenció
fes-li un llegit
veuràs com
li treus l’entrefil
serà la clau
que transcriurà
el que el cos
i el cor
amb les emocions
et volen dir.

ESPECTADOR

Posted in emocions, experiències, feelings, historia, sentits with tags , on 14 mayo, 2014 by carpediem2273

Imagen

Com espectador

observant estic

una situació

que no va amb mi

però amb te posseïda

i no vull perdre

cap matis,

cap detall

encara que petit sia,

i observo

l’espai,

els afectes

i els instints

que a dins s’hi servien.

 

I un fil conductor

amb porta

a una historia

que m’abdueix,

m’atrau

i em fa participativa

perquè

encara que passiva

des de fora

no dintre,

no vull parar

d’inspirar

i expirar

el que es viu

el que es respira

i que se’m remogui

el cos,

l’esperit

experimentant

l’essència del plaer

de cada paraula,

intenció

i moviment

que per tot arreu

es sentia.

 

Com una titella viva

em deixo portar

pel meu guia

que transmet complicitat

i també em fa participativa

dels sentits,

que portats per missatges

es transmetien.

 

 I és com un triangle

que te trajectòries

i emocions compartides

perquè

un costat sense l’altre

no seria res

i la figura és perdria

perquè

es complementen

i el centre

fa de referencia

i et motiva.

 

I després

d’haver observat

m’anadono

que el viscut

m’omple

i no hi han paraules

que ho definirien

i això

durarà dins meu

segons,

minuts

i dies

perquè

ha estat intens

perquè

ets sents viu

amb vida.