Cos que m'envoltes
i em protegeixes
sense tu que faria
perquè et tinc oblidat
em dius tant
em dones tant
perquè no he parat a pensar
o millor dit
a sentir?
Has provat de deixar-te anar
sense res que esbrinar
sense cap objectiu a assolir
només deixant-te guiar
com si fossis titella d'un conte infantil
que al costat de la foguera
ens manté junts
i ben units.
I seguint les instruccions,
compartint i confiant
només deixant
que el cos ens faci sentir
si sentir
com sents...
sentir a partir del cos.
Que xulo, oi?
No sabia que podia...
no sabia que el cos em podia parlar
no sabia que amb una mirada
una atracció com la gravetat
un gest guiat
em podia fer sentir tant...
I com menjant un pastís
ple de sensacions
amb la mel a la boca,
amb les “virutes” de xocolata
et fan sentir tant plaer....
i com la llimona àcida
que t’agrada tant
fa que el cos reaccioni al mateix temps
i que dir,
de la rialla contagiosa
que fa que t'oblidis de tot..
quin moment més autèntic, oi?
Ai, la mirada...
mirant a l'infinit
mirant cap endins
mirant-te a tu
per perdre’m en els teus ulls
que diuen tant
i m'atrauen tant...
I enraigant-te a terra
sentint-te part
enlairant-te
tocant de puntetes
com si anessis a volar...
amb reaccions ràpides i lentes
que et fan ser conscient
del moment i el lloc.
Deixant-te anar ...
hi han tantes expressions
no verbals que...
que només amb elles
diem tant i ens diuen tant
que no pararies de imaginar
Cos no racional,
anem de viatge
junts podem arribar
molt lluny..
molt lluny ...
Només cal escoltar,
explorar el cos
i deixar que ell
ens dibuixi l'emoció
Que xulo, oi?
---
Ine sempre seràs el meu somriure ❤
Gràcies teatreros 🙂
Escolta't, escolta no et perdis res i miro al meu costat el que m'envolta i ha tant per aprendre per no deixar enrere...
Escolta't el teu cos et parla et teu cos et reclama balla amb les emocions no tinguis por la ment es poderosa però el teu cor ho és més ella necessita un descans la imaginació i la il·lusió entren en joc deixa't fluir explota les raons que et coarten a ser tu tal com ets tal com vols.
I com el baixant d'un riu ple de peixos alliberat aventurat a descobrir-ho tot no esta tant lluny esta molt a prop tant a prop que amb un dit pots tocar-ho ufff això si que és bo només cal sentir la escalfor del teu cos.
Escolta amb sintonia les energies hi son hi han tantes formes d'expressar i de sentir amb una mirada una reacció un silenci una intuïció sobren les paraules per empatitzar amb l'altre només cal predisposició ser sincer i ser generós.
Creix no deixis de créixer el temps es molt valuós per deixar i deixar-te anar sense condicions. -------------------------------------------
I entres en una espiral que no s’acaba mai és com un laberint on el punt de partida és el centre d’on vas començar a jugar i un ‘déjà vu’ et fa reviure el que va ser i tornarà a passar és com un bucle infinit que no te fi ni condició final que et faci aturar
I tot va tant be mentre hi ets dins et sents tant segur i acompanyat l’engany va de la teva mà li han donat permís per sortir i entrar te la porta oberta ja no te competència ha guanyat a la veritat als escacs fent-la fora de la seva certesa universal
Regles del joc imposades et fan sentir titella t’hipnotitzen tan se val si amb els ulls oberts o ben tancats i obeeixes perquè si perquè posar-ho entre dit mai perdràs la balança es del teu costat et fan sentir important i et fan sentir volar no et falta aire ni res per menjar.
D’això es tracte oi?
D’utilitzar la emoció de mirar-te als ulls i fer-te creure en el vincle tant estret que t’uneix com un cordó umbilical transparent que et fa ser imprescindible i centre de l’univers.
I quan despertes és tot el contrari perquè si rasques una mica tot fa pudor és negre com el carbó i t’anà dones que aquella mirada esta plena de crueltat i que afilada com un punyal es clava al teu cor aquell que bategava tant confiat.
I això es pot fer viral quan parlem en gran és com quelcom contagiós com un refredat que és queda tot l’hivern enganxat a la escalfor de l’amor aquell que busquem tots i es que es propaga com el vent a totes direccions amb mentires i calumnies que ben maquillades no fan pensar ni sentir i fan el mirall petit aquell que tan gran ens abraçava amb sinceritat
Estic desperta o estic dormint… ai! no ho sé! no ho sé el que em dic … soc jo o el meu subconscient…
Vull sentir a cara descoberta i apostar a cor obert pel que sento i penso complicat no hauria de ser, oi? busquem la llibertat no ens sentim culpables no ens deixem dominar no ens deixem manipular pel que interessa a un o a uns quants no entrem en el joc plantem cara i guiem-nos pel que ens dicta el cap ens dicta el cor.
El so dels ocells
i el silenci m'omple
només cal
endinsar-se en la natura
i deixar-se portar
pel que hi viu allà.I com una esponja
vull xuclar
aquesta atmosfera
que em fa desconnectar
per un moment
de la monotonia
i la realitat,
perquè aquí
el soroll no hi és
ni tampoc l’estrès
que no em deixa
gaudir del que importa
de la vida no humana
que ens envolta
i res més.
I vaig caminant
i la varietat
d’espècies animals
em fan sentir
curiosa pel que faran
i els sentits
desperten perquè
la diversitat de colors
amb harmonia
ballen amb els cants
de la llibertat.
Es tant maco adonar-se
que et necessito natura
perquè
em fas veure la innocència
com quan neix un nadó
i em fas sentir en equilibri
caminant sobre una corda
que em sap portar.
Transportar-me
volar, nedar
i sentir-te
que res tant important
perquè em fa viure
el present
gaudint del moment
i respirant d’aquesta essència
que em captiva
i m’atrau el bategà
de la vida
amb tu de la mà.
-----------------------------
Amb tu amore sempre descobrint i gaudint ❤
Esperes
però aquesta espera
és gradable,
d’aquelles
que no t’agobien
has deixat tot preparat
per una rebuda
ben maca
i ben aixerida
i piquen al timbre
i contestes
amb nervis a dintre
nervis que varien
quan veus els rostres
dels que arriben
i et quedes tranquil·la
quan et somriuen
i somrius
perquè el rostre
se’ls il·lumina.
Benvinguts
i benvingudes
els hi dius amb alegria
i és que la gent t’agrada
i sobretot compartir
experiències i alegries.
I els animes
a veure
la nostra ciutat
que tant estimes
i doncs consells
a la rebuda
amb un bon pica pica
i després
l’energia flueix
com la nit
quan arriva.
I et sorprens
i millor
et sorprenen
que maques
són les sorpreses
que ens
fan ser infants
encara que
un moment sia.
I després de rialles
i vivències
que t’omplen
amb el dia a dia
arriba com tot
el moment despedida
i et quedes trist
i dius un arreveure
amb la boca petita
potser els tornaràs
a veure
al llarg de la travessia.
I res com compartir
cultura i vida
i acollir
a gent tan maca
que com tu
que vol descobrir
vol viure.