Qui deia
que seria fàcil
que el dia a dia
seria bufar i fer ampolles
que adaptar-se
l’un a l’altre
seria com la mitja taronja
o el tallatge ideal
El camí esta ple
de paranys
de petites pedres
que es poden fer grans
de parets enormes
que es poden escalar
de paraules en silenci
que omplen el buit
de mirades
que ho diuen tot
i pensaments intensos
que fan que el temps s’aturi
com una fotografia
amb un record
Tot depèn del cap
tot depèn del cor
de caminar
amb els ulls tapats
sense tenir por
de veure
el que hi ha al transfons
d’un got vuit
ple d’il·lusions
de parlar sense dir res
i escoltar amb devoció
de llegir compartint
còmplices del nostre conte
que s’omple amb intensions
I vull seguir sentint
la teva escalfor
vull seguir sentint
la teva respiració
vull seguir sentint
el bategar del teu cor
Ningú va dir
que seria fàcil
però sense tu
no sabria que és l’amor
———————————————–
T’estimo mogollón vida meva
Felicitats amore ❤
carpediem2273's Blog 