Archivo de cos

Descubrint

Posted in compartir, confiança, connexió, construir, cos, desig, destí, emocions, experiències, feelings, infinit, intimitat, mirada, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, teatre, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , on 29 noviembre, 2023 by carpediem2273
Cos que m'envoltes
i em protegeixes
sense tu que faria
perquè et tinc oblidat
em dius tant
em dones tant
perquè no he parat a pensar
o millor dit
a sentir?

Has provat de deixar-te anar
sense res que esbrinar
sense cap objectiu a assolir
només deixant-te guiar
com si fossis titella d'un conte infantil
que al costat de la foguera
ens manté junts
i ben units.

I seguint les instruccions,
compartint i confiant 
només deixant 
que el cos ens faci sentir
si sentir
com sents...
sentir a partir del cos.

Que xulo, oi? 

No sabia que podia...
no sabia que el cos em podia parlar
no sabia que amb una mirada
una atracció com la gravetat
un gest guiat
em podia fer sentir tant...

I com menjant un pastís
ple de sensacions
amb la mel a la boca,
amb les “virutes” de xocolata
et fan sentir tant plaer....
i com la llimona àcida
que t’agrada tant 
fa que el cos reaccioni al mateix temps
i que dir,
de la rialla contagiosa
que fa que t'oblidis de tot..
quin moment més autèntic, oi?

Ai, la mirada...
mirant a l'infinit
mirant cap endins
mirant-te a tu
per perdre’m en els teus ulls
que diuen tant
i m'atrauen tant...

I enraigant-te a terra
sentint-te part 
enlairant-te 
tocant de puntetes
com si anessis a volar...
amb reaccions ràpides i lentes 
que et fan ser conscient
del moment i el lloc.

Deixant-te anar ...
hi han tantes expressions
no verbals que...
que només amb elles 
diem tant i ens diuen tant
que no pararies de imaginar

Cos no racional,
anem de viatge
junts podem arribar
molt lluny..
molt lluny ...

Només cal escoltar, 
explorar el cos
i deixar que ell
ens dibuixi l'emoció

Que xulo, oi?
---
Ine sempre seràs el meu somriure ❤
Gràcies teatreros 🙂

Malaltia

Posted in mort, records, vida with tags , , , on 12 abril, 2015 by carpediem2273

Suero

El cos
és intel·ligent
el cos
diu prou
si quelcom no funciona
o s’espatlla de cop
 
I és així
primer un dolor petit
després aquest
es torna més fort
 
I creus
que no serà res
serà el mal conegut
que marxarà
prenen la medicació
que sempre has pres
i no se’n va…
a més torna acompanyat
d’una febre insistent
es vol fer veure i sentir
fent-te sentir fred
 
I et fas el fort
dient-te …
això passarà
sé més jo que el cos!!!
i no veus
que t’equivoques
perquè no l’escoltes
no escoltes el cos
el cos savi 
que t’avisa i avisa
fins que
ja no pots més
necessites ajuda
i cada cop
aquesta és més imminent

Aleshores vas al lloc
on et faran estar be
i sobretot
saber perquè
estàs així i d’on ve?

Passat el trangul
de les primers moments
que desesperent 
i et fan no veure la sortida
ja està
comences a recuperar
però aquest cop no a casa
era més greu
del que et pensaves
 
Ai!!! Que som inconscients
quan menys hauríem de ser!!!
 
I passes el procés
amb uns companys
que també necessiten
estar be
i entre metges, infermeres
et sents cuidat
ells et tenen cura
i et faran millorar
 
I les hores passant
com el degoteig
del sèrum
que cau i cau
i el cap recorda les hores
que vaig passar
en un llit
com el que ara
em te enllitat
i que entre somni
i somni 
em fa recordar
a tota la gent que estimo
més presents que mai
estiguin aquí o  allà dalt
 
Feia temps
que no ingressava
però per mi
l’hospital és conegut
allí vaig jugar a cartes
i vaig tenir la sort
i la força de guanyar
la partida
la partida de la vida
que ara i avui
em fa sentir viva

COS, EMOCIÓ I MENT

Posted in emocions, feelings, natura with tags , , , on 23 septiembre, 2014 by carpediem2273

buenos-hc3a1bitos-escuchar-tu-cuerpo

Hi entres

a una sala

es respira pau

una inèrcia

t’hi fica dins

la cambra és buida

només ens té

a nosaltres

i tres coses més

música

bolígrafs,

i també papers.

 

I dues noies

ens guien

a descobrir-nos

a tenir cura

del nostre cos

a deixar

fluir l’energia

amb moviment.

 

I anem despullant

l’inconscient

tenint consciencia

del que fem

flueixen paraules

flueixen sensacions

i emocions

que estaven presses

dins del cos.

 

Cos

que ens reclama

ens dóna senyals

i que no escoltem

escoltem-lo!

ell és savi

i de nosaltres

és el que més

en sap.

 

I escrivim

en un paper

quelcom ens fa

estar malament

i l’arruguem

pensant,

sentint fortament

i tancant el puny

poquet a poquet

fem petit allò

que semblava gran

i escrivim

el mateix

amb l’altre mà

i veiem

el problema

de manera distant

sembla que

no sigui nostre

ni tampoc

un problema tant gran

i ens adonem

i el cos respon

i el cor també

quan el tenim a prop

i ens sentim

com reaccionem

de manera diferent

i ho valorem.

 

I canviem d’exercici

el cos

vol expressar-se

també

i és que

la manera

de caminar

també ens ajuda

a esbrinar

i ballem

i la música

ens ajuda

a sentir tristesa

alegria

i ràbia

que és bona

quan la canalitzes bé.

 

I tornem a seure

en rodona

per veure’ns be

no tenim vergonya

tots som persones

encara que

amb patrons

diferents

tots tenim cos

i emocions també.

 

Tornem agafar

el paper

és el nostre còmplice

que ens fa conscients

i escrivim quelcom

que fa que

lluitem internament

és una contradicció

els pros a un costat

i les contres

al del costat

i és curiós

tot a passat

a tenir sentit positiu

les coses negatives

han desaparegut

i tots dos costats

tenen

un objectiu gran

un objectiu

que ens farà

esta en equilibri

que és

el que estem cercant.

 

Trobar l’equilibri

és la fita

i deixar fluir

l’energia

és el que es vol

com si fóssim

un abre

que les fulles

dansant amb l’aire

i les arrels estan  

ben arrelades.

 

I es que no

podem deixar

de tocar de peus

a terra

ni deixar

de viure

el dia a dia.

 

I passem

de tot tipus

d’emoció

al riure

i riem i riem

i només

de pensar-hi

el somriure

m’il·lumina el rostre

i és que riure

quina vitalitat

et dóna.

 

I acabem

el taller

fent síntesis

del que

hem sentit

i aprenem

que viure

forma part

de tres

coses vitals

el cos

l’emoció

i la ment

que també esta.

Gràcies pel taller Nuria i Wei Huang.