Quan quelcom et supera quan no saps lo essencial gestionar les emocions sinceres t'entra el bloqueig i el cos es torna rígid entrant en un sentiment de tristesa i d'impotència sense fi que et fa tocar fons
I respires connectant amb tu mateixa amb un moviment oscil·lant desconnectant de l'entorn veient-te nua sense res que tapar sense res que amagar aquests son moments teus teus i només teus
I no saps per on? en quin moment? el perquè? el silenci t’envaeix l'ànima no deixant fluir les emocions que t'has perdut? que no has sabut llegir? escoltant o simplement observant
La clau de la superació és sortir-se de la zona aquella que li diuen zona de confort que ens fa sentir molts segurs però fràgils a l'hora còmodes amb la situació conformant-nos amb tot no deixant-nos créixer ni revelar-nos ni explorar com esponges de l'exterior
Tinc ganes de sentir divertir-me i viure ... compartint o no sense pensar tant retrobant-me amb la imaginació i la creativitat que em fa tanta il·lusió és fora m'espera per alliberar-me de tot fins l'infinit sentint-me nua de nou