I mires
amb un ull
que no és el teu,
però que veu
el que tu veus
i fixes un punt
de partida
i un punt d’arribada
una referencia,
una llunyania
real o imaginaria,
i dibuixes
una trajectòria,
te l’imagines
com un croquis
unes línies traçades
i fas l’enquadra
és el teu quadre.
sense pintar
només captar,
sembla fàcil
però no ho és tant…
Se’t presenta
un paisatge,
unes emocions,
una cultura,
una situació,
sigui el que sigui
allí està
et vol traspassar
i la càmera
per això
es vol deixar utilitzar,
o més aviat
la vols retenir
i amb la càmera agafar,
i la retina
va de bòlid
agafant informació,
colors,
llums,
faccions,
natura,
vol captar
qualsevol material
viu en moviment
o estàtic,
i aquella imatge
que se’t presenta
la vols caçar al vol,
«és la imatge».
I l’instant
de la captura
vols que sigui únic
que transmeti
el que estàs vivint
amb la mateixa
intensitat
sense faltar
a la realitat.
I per això
tens la teva càmera
és la teva confident
la prepares
amb meticulositat
és com si
anessis a menjar
el postra més esperat
vols que sigui veraç
i transmetre
el més transparent
el que experimentaràs,
el plaer que et donarà
el projectaràs
sobre una imatge
sobre un paper
és un altre camí
una altre
manera de compartir.
I agafes la càmera
amb carinyo,
amb la posició correcta
és important,
i fixes la mirada
i la teva ment
perquè projectar
la imatge desitjada
és el que es pretén.
I ara deixo entrar
més llum
i ara vull congelar
o vull mostrar
el moviment
que tinc al davant
o li vull donar
més profunditat
o ressaltar
l’objecte principal
enfocant
i desenfocant
i al final
el que importa
és el que vols transmetre
sense perdre l’entorn
que forma part
perquè dona
molta informació.
I la teoria
i les eines t’ajuden
a fer la interpretació
del que vols contar
perquè
l’objectiu és únic
que al veure la fotografia
et quedis atrapat.
Perquè una imatge
et trasllada
a un record
a una vivència
que la vida t’ha portat.
Gràcies colegues pel regal
del curs de fotografia ha estat apassionant.
carpediem2273's Blog 