Archivo de camí

APRENENTAGE

Posted in addiccions, aprendre, arrel, canvi, compartir, créixer, cultura, desig, destí, esperança, experiències, festa, força, futur, historia, ideals, imperfecció, intimitat, llegir, llibertat, musica, records, sentir, valorar, veu, viatges, viatjar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , , on 8 julio, 2025 by carpediem2273

https://open.spotify.com/intl-es/track/0ZZR7yshyNORje3HH1yxUX?si=a85a30c552764cd1

Avui he après una cosa nova!

Quants cops ho hem dit
amb veu suau o forta
quants cops ho hem pensat
quan menys t'ho esperes
i quan més t'escoltes

I miro endavant
al costat i enrere
i tot em recordà
o m'aporta 
a quelcom nou
que desitjat o no
em fa reflexionar 
per adonar-me'n 
d'una tempesta 
o per adonar-me'n
de l'esclat 
de la felicitat

I es que aprendre
quan un vol
es com un vol 
a un viatge al desconegut
a saber perdonar els errors
a potenciar els encerts
a caminar en un camí 
on l'arribada tant desitjada
t'infla com un globus 
que porta rumb a l’infinit

Descobrir... 
indagar...
resoldre ...
ei, això si que mola
perquè et dona una addicció
que tremola
com quan t'endinses 
a la biblioteca
per obrir un llibre
que et portarà
a obrir un altre


O quan l'empenta
de la filera 
de peces de dominó
fan que caiguin
una darrera l'altre
amb píndoles de coneixement
que et calen com la pluja
que t'empapa d'instants 
on tots els sentits
formen part 
com l'estanteria 
on la teva coneixença
resten emmagatzemades
al teu cap 
de nocions enceses.

 
Ai aprendre, aprendre
que fas que la passió
entri en un bucle infinit 
que no te fi

Aprendre també
és un viatge interior 
quan veus el passat
en un film
on les fotografies 
respiren melancolia
i en el futur
de petits com esponges
quina adrenalina i innocència
i de grans conscients 
escollint el camí 
per seguir vivint

Inés sempre seràs el meu somriure. T’estimo ❤

Chat en WhatsApp
Avatar de carpediem2273

carpediem2273

Leave a comment »

Menjar-te a petons

Posted in amor, cel, compartir, connexió, construir, cor, créixer, desig, destí, dolor, emoció, emocions, Enamorats, esperança, experiències, feelings, felicitat, força, mirada, paraules, parella, por, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, tristesa, viatjar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , on 14 febrero, 2018 by carpediem2273

cors.jpeg

Vam trobar-nos
ho desitjàvem tant
d’això ja fa… recordes …
 
Nervis, il·lusions i esperances
ens esperaven
i es que els començaments
son incerts
igual que màgics son
com la muntanya russa
que tant et fa tocar terra
com volar entre núvols
que és on hi viu l’amor

I les pors jugaven
als amagatalls
amb juganers petons
encara que no sabien
s’hi arribaria
la màxima alegria
o el més gran del dolor

I com quan ballem
jo volia “rock and roll”
tu volies “vals”
jo volia ja…
tu volies més endavant
ja es veurà

I poc a poc
tot anava arribant
vam anar creant
el nostre niu
on hi cabem els tres
no només dos
i vam arriscar
i apostar per nosaltres
veient el reflex
de les nostres mirades
amb els ulls tancats
res més que això
sabíem que aquest joc
no era broma
era de veritat 
en majúscules
la que surt de l’ànima
i del cor

I no sé perquè
ni perquè no
tu ets el meu gran amor
el meu despertar
amb un somriure 
en un dia trist
el no sentir-me sola
quan més perduda estic

Sabem que no serà fàcil
però ens tenim
un a l’altre
que hi ha res
més important que això?

M’enamores vida
que sàpigues
que aquesta nit  i totes
et menjaré a petons

______

T’estimo molt vida meva!! ❤
Això només és un tastet de la nostra felicitat en comú!!!

Leave a comment »

MIRANT EL CEL

Posted in cel, familia, mort, vida with tags , , on 11 junio, 2015 by carpediem2273

telescopi

I camino per la vida
aquella que de petita
em volia menjar
aquella on tu
hi formaves part
i on fèiem castells
a la vora del mar

I camino per la vida
aquella on tu sempre
em vas donar la mà
i el teu amor
em feia ser forta
en front
qualsevol adversitat

I camino per la vida
aquella on juntes
vam riure i plorar
on sempre
les nostres confidències
ens feien reflexionar
i com una pinya unides
podíem amb tot
i tant ….
això ningú
ho podia parar

I camino per la vida
i m’aturo de cop
mirant el cel
mirant endins
mirant la meva ànima
que crida
i amb ressò escolta

ON ESTÀS?

I camino per la vida
aquella que …
com un passatemps
va passant
i passa i passa
no deixa de passar
sense tu …
i es que li dóna igual
perquè el temps
no s’atura i amb això
no hi estem acostumats
perquè costa d’acceptar
que ja no hi ets
i això si…
si que és una realitat

I camino per la vida
i una buidor em fa tremolar
es fosca i freda
esta des de que tu
vas marxar
ningú la podrà reemplaçar
encara que estic segura
que des del cel
m’estàs donant la mà
com aleshores
quan la vida
la volíem viure
amb intensitat

I camino per la vida
aquella per la que
tant vas lluitar 
no es just!!
tenies tant per viure
tant per disfrutar…

I camino per la vida
saps?
tinc una confidència
que contar
sé que m’escoltes
des d’allà a dalt
he conegut algú especial
que em fa sentir especial
i em sento feliç
sé que estàs al corrent
del que m’està passant
per què et veig somriure
quan miro al cel
aquell on passant la vida
deus estar

I camino per la vida
aquella que amb tu
sempre hi serà
perquè el teu record
la buidor sempre omplirà
i la vull viure intensament
perquè això
em vas ensenyar
el temps es pot tornar aturar
i vull sentir-me estimada
i estimar

Gràcies Inesita
sempre al meu cor 

2 Comments »

LA RUTINA

Posted in emocions, experiències, feelings, sentits, societat with tags , , , , , , , on 2 septiembre, 2014 by carpediem2273 
El tornar de la rutina
el dia a dia 
es presenta
arriben les obligaciones
arriba el despertador
que sempre et desperta
arriben les presses

Però perquè córrer?
si ja las coneixes...

I arriben cada setembre
per recordar-nos
que l'any comença ara
no el 1 de gener
com sempre ens han fet creure

Un curs nou
un any nou
un curs més
un any més


De petits 
amb l'ànima desperta
amb la il.lusió en els ulls
que desprenien goig 
a la tornada al cole
per veure els amics de sempre
i com recordo aquell temps
on tot m'apassionava
on hi havia tantes 
coses per aprendre
i on  la vida estava
estava tant desperta

Ahi! si pogués
com tornaría enrrera...

De grans
sense gaires varietats
com un menú repetit
Avui, què toca?
es clar, 
la rutina servida en plats
va trobem un aroma al vi
un pessic de sal al tast
potser així despertem
la imaginació
i les ganes d’aprendre de petits


Te’n recordes, de petits...?

I és així
el dia s'escurça
el sol marxa abans
tenim horaris
som autòmats de la societat
uns guiats com titelles
i d'altres
amb una mica més de llibertat

I sona el despertador
i vinga avui
que ens sorprendrà el dia
i vinga avui
qui farà de nostra guia
i fem i fem
de dilluns a divendres
és la rutina
i el cap de setmana 
ens dona el respir
per començar amb ganes
la setmana que continua
perquè desitgem 
que ens sorprengui
amb nous somnis de melancolia

I és així
l'estiu s'acaba
com s'escurça el dia
la foscor
es torna amiga
amb la llum artificial
que ens enganya
per viure el dia a dia

Trobem el positiu
de la monotonia
segur que quelcom 
hi trobem
per sentir-nos vius
amb la fórmula 
de la hipótesis escollida

Trobem el positiu
les hores compartides
amb colegues de professió
amb colegues de distracció
amb la feina i els hobies
que tantes sopreses
ens porten al finalitzar el dia
com el teatre que m'omple
fent-me creure en les emocions
i les vivències compartides

Vivim l'estiu
vivim la primavera
de la tardor 
i de l'hivern que ens abriga

Inés ets el meu somriure ❤

 

Leave a comment »