Sempre s'ha dit que maco o que maca ets? o que també això és excel·lent, impecable ... no te cap error estar a tocar a la perfecció!
Però a posteriori ens parla una veu interior quan hauria de ser totalment al inrevés això no està be això pot estar millor que has fet malament perquè no ha sortit com a ... igual que... que has dit o millor dit que no has sentit
I això passa amb tot en les relacions en el dia a dia a la feina de petits i amb qualsevol cosa i moment on la comparació es la única aliada que marca la diferencia comparar i perquè no valorar?
Deixem que la conseqüència de l'equivocació entri en la equació i que 2 + 2 Sigui igual a 6
La vida ja sabem Que no és així no et porta coses perfectes relacions perfectes i no ens donem marge d'error i si aquest succeeix et culpes fins al fons
Inculcat de petits o per la societat que et convida a això ens tornem perfeccionistes amb nosaltres primer i després amb els demés
L'actitud cap a la vida no tota es perfecte dona-li una volta permetre’t marge d’error potser et portarà quelcom més maco i et farà a ser feliç dins la teva imperfecció interior
Parlem d'imperfeccions perfectes no cal anar molt lluny sinó parar-se en aquest món estressant i veure-hi més enllà
Com la lluna minvant on la seva corba que fa de tobogan per les estrelles que es volen llençar
O que dir dels vidres trencats perquè pensar en la mala sort mirem durant un moment i si li dona la llum directament potser un ventall de colors ens fa somiar
O les flors que surten de l’asfalt i apareixen i no saps com no es un defecte potser ens diuen o li dient al sol estic aquí dona’m una abraçada dins de tant de gris
O el dia ennuvolat perquè ha de ser menys valorat potser et suggereix intimitat melancolia o tristesa i connectar amb tu mateix
La cicatriu de la vida Es la que més influencia que hi ha de dolent amb la fragilitat ens fa patir i valorar perquè la societat ens ha ensenyat que no hi han talles per la gent que estem amb sobrepès i que si un es perfecte no pot tenir imperfeccions
Per això la mirada i tots els sentits han d'anar més enllà i que un somriure entre llàgrimes un t'estimo espontani ple de sinceritat un rellotge parat un arbre tort una reconciliació que arriba tard plena de cicatrius no sigui criticat
La bellesa en la imperfecció que és maca aquesta paraula oi?
Va arribar l’hora l’hora de partir amb maletes plenes d’il·lusions i noves experiències que ens esperaven volien ser presses i viscudes per nosaltres Ganes de conèixer i sentir com l’engranatge es movia endavant com un molí que el vent el fa rodar amb força I va ser així ens vam deixar anar confiant un amb l’altre amb sinceritat compartint el que ens portava a estar junts compartint rialles e idees que convergien sempre en un punt comú i llegint-nos sobretot amb mirades amb carícies que demostraven més que les paraules fent-nos sentir les emocions que entre els dos es respiraven I com si ens coneixéssim d’abans sense coneixents del tot vam passar junts aquesta travessia en un viatge ple d’energies que portàvem i ens aportaven la bellesa que ens envoltava energies d’aquelles que t’atrapen aturant el temps I no cal dir res mirant al llac ben agafats… veient com dorms mentre conduïa el cotxe… donant-nos la mà … rient i passant-ho super gravant un vídeo… tenint-nos cura fent-nos el sopar o un massatge per ali viar el malestar… aquells petons robats que apareixien en el moment oportú… tants detalls amor meu que m’has fet tornar a la infantesa a viure el moment intensament a sentir-me especial amb tu perquè m’importes cada cop més I és que amb tu, si amb tu amor meu he tocat la neu he tocat la terra i el riu que el sallent amb força portava i aquest és el principi qui sap de quelcom molt maco que dia a dia va omplint el meu cor de ganes d’estar amb tu
carpediem2273's Blog 