Vaig caminant
vora la mar
i camino
i no sé on els peus
em portaran
i camino
i miro més enllà
cap l’horitzó
on s’acaba tot
i no saps que hi ha,
els peus
es deixen mullar
i entre els dits
la sorra si vol ficar,
és curiosa
i vol jugar,
mentrestant
la brisa m’acaricia
em fa somriure,
recordar
e imaginar.
I tanco
ells ulls
deixa’n me anar
pel so de l’aigua
amb el seu va i ve,
per la seva melodia pacífica
que em relaxa també
i tanco els ulls
caminant sense rumb
vull sentir
sense veure,
és un joc nou
però molt comú,
que emocionant
tot junt,
vull ser sorra
vull jugar
i deixar-me portar
per la natura
que em desafiarà,
i passejo
sense veure
però si sentir,
i aquesta
és la prioritat
del meu desig.
M’he despistat,
sento que estic
en un altre lloc
en un altre temps
abduïda
en els meus pensaments,
o potser ara
si que sóc conscient
del que m’envolta
sense estrès.
De cop
quelcom em toca
i em fa parar,
no es la sorra
es un altre cosa
que serà?
i torno a dubtar…
toco l’objecte desconegut
i jugo a esbrinar?
o obro els ulls
i m’assabento tot just?
la curiositat
em fa picar
la impaciència
em fa veure
el que he pescat,
una ampolla
és el que m’ha tocat!!!
i l’intento agafar
però esta molla
i em rellisca
entre les mans,
em recorda a la sorra
que vol jugar.
Després
d’uns quants intents
l’ aconsegueixo atrapar,
no va sola
l’acompanya una nota
que emocionant,
i pregunto a l’horitzó,
potser ell te la solució
que fa aquí?
qué diu dins?
i a qui va dirigit?
de qui serà?
d’on vindrà?
i no paro de somiar,
és tot tan intrigant…
I no sé que fer,
potser és un secret
o potser el destí
ha tingut un caprici
i la portat aquí
fins trobar-se amb mi.
I son moltes incògnites
sobre el missatge
que portarà dins…
Serà d’amor?
Serà un desesperat crit?
I la sorpresa
em sorprèn
és lletra de nen petit
posa l’adreça
l’edat,
un telèfon
i un desig,
que un cop
arribés al destí
fos retornada
a l’origen
d’on va partir.
Els ulls
com a mussols
es queden impressionats
al veure
que be de molt lluny,
que ha nedat molts anys,
i penso
que haurà passat d’ençà.
I se’m presenta
un repte,
trenco la meva timidesa
i realitzo la petició feta
o continuo
vora la mar
fent-me la distreta
com si no fos a cosa feta.
Però ara sí,
la vida
en fa prendre consciència
perquè ha arribat fins a mi,
i això no és consicidència
i aposto per reptar
i repto la timidesa
aquella que m’ha paralitzat
des de la infantesa
i un cop a casa
respiro fons,
això pot ser molt bo,
i tremolo tota jo
i amb el meu anglès
no perfecte truco,
aquest cop no dubto
i parlo amb l’emissor
de la nota emesa,
una nota
amb molta intenció,
amb molta tendresa,
té la veu molt dolça
que m’atrau
i em te presa
no vull parar d’escoltar-la
em te conquistada
des de l’inici
de la conversa
i la meva curiositat
torna a florir
i només
vull deixar-me anar,
vull sentir
i deixar-me portar
per la melodia
de la seva veu
que va i be
com la mar.
carpediem2273's Blog 