
Escrius
i dibuixes el que sents
el que creus
el que detestes
el que t’agrada…
i expresses i expresses
d’una manera o d’un altre
I fas
d’aquests pensaments
emocions
i sentiments
la teva recepta
el teu camí cap a l’expressió
que t’ha fet créixer
sempre en llibertat
o bé això creies
Llavors arriba
el terrorisme de cop
i el silenci de la mort
tot ho arreplega
amb nom de què?
del que troba
que pot gangrenar
i pot fer a la societat
enfrontar-se entre si
com bèsties negres
amb interessos amagats
on tothom no li posar rostres
saben que existeixen
i taca de sang la llibertat
d’aquella expressió
que et feia sentir lliure
sense cadenes
Radicalisme i extrems
van de la mà
portant la pitjor arma
la POR i la NO LLIBERTAT
i els poders
i els interessos
hi son al darrera manipulant-nos
com a titelles
no fan soroll
però creen els monstres
que acabaran la feina
matant la vida
i les idees
Nos oblidem
detestem els assassins
i els governs
que ens fan tancar la boca
i enfrontar-nos odiant
sigui amb una guerra
no deixant escriure
ni dibuixar
el que creiem
que és el correcte
perquè no hi ha
una barra de medi
el que un pensa
Assolim que la PAU
i la LLIBERTAT
puguin anar
agafades de la mà
volent-ho amb fermesa
Archivo de acceleració
LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
Posted in llibertat, mort, por, societat with tags acceleració, armes, llibertat d'expressió, manipulació, poder, radicalisme, terrorisme on 12 enero, 2015 by carpediem2273TORTUGUES
Posted in emocions, vida with tags acceleració, desacceleració, medicina, ritme, tortugues on 24 noviembre, 2014 by carpediem2273I la vida corre…
Corre !!!!
que arribes tard
et dius
cada matí al despertar
Ritmes
que ens imposem
i ens imposen
dia rere dia
maneres de ser
neguitoses
i vives
que deixen de costat
el gaudir del plaer
de compartir
i de sentir
el que fem
i el que ens agradaria
I el ritme
el portem dins
com les partícules
que viatgen pel cos
dins d’un infinit
paradís savi
que està
en el nostre endins
i que depèn
de factors
que ens fan volar
o passejar
a un pas dolç
dolç
com el son
d’un nadó dormit
I tothom te pressa
l’estrès
tot ho accelera
Corre!!!
que et quedes enrere
Ja saps
“Qui no corre vola “
o això deien…
Heretat
o imposat
anem accelerats
cadascú
més o menys
va a la carrera
carrera de fons
amb corbes
i línies rectes
curta o llarga
sense importar
la drecera
i el rellotge
el ritme porta
cronometrat
com el cor
que batega i batega
Com frenar
aquesta acceleració?
es pregunta
la medicina
des de la llunyania
investigant
e investigant
nit i dia
només es viu
amb aqueta fita
només amb això
ja serviria
per donar sentit
a la vida
a la cerca
de la veritat incerta
que ens desperta
Quan de sobte
l’inconscient
dóna la raó
i el conscient
ben alt crida
Ja la tenim!!!!
i un llum
fa claror
dins de la foscor
on s’hi vivia
s’ha trobat
la solució
les formules
s’han posat d’acord
amb d’hipòtesis
que les feia
estar intranquil·les
Ara només
cal aplicar-ho
com quan
quelcom nou fas
i no saps que et depararà
es vol arriscar
dóna igual
les conseqüències
que es trobaran
mentre s’arrisca
Perquè
“Quino arrisca
no pisca”
una veritat ben dita
I la vida està
plena de ritmes
i melodies
que es complementen
o es desvien
només cal esbrinar
si vols seguir-les
potser
aquesta serà
la hipòtesis
que definirà
el futur
de la teva vida
T’arrisques?
Dedicat a Tortugues «La desacceleració de les partícules»
Una obra genial que desperta…. molt ben feta!!!
