Posted in confiança , felicitat with tags autoestima on 10 mayo, 2014 by carpediem2273
Et necessito,
et trobo a faltar,
necessito l’empenta
la dosis diària
que em faci
seguir endavant
que em faci
retrobar-te
i anar amb tu
de la mà.
confiança on estàs?
El valor
em defalleix
em fa pensar
si t’he perdut,
si estàs jugant
als amagats,
o has fugit
i has marxat.
Ai!!
quin mal de cap!!!
I el judici apareix,
no defalleix,
aquest si,
si que es presenta
com si res,
no li calen
les claus del cor
ni de la ment,
fa presencia
e insisteix,
perquè
se l’escolti
com mai més.
I el dubte
li segueix,
ja no hi creus
amb tu,
ja no hi creus
amb res,
la seguretat
amb la confiança
ha fugit també.
I una senyal
et fa adonar
que tot està
dins teu,
i una veu amiga
t’ho recorda
i és portaveu,
i la teva ànima
es posa en marxa
et fa reaccionar,
és la que et pot donar
un cop de mà
a retrobar-te
amb la confiança
que és
la que et fa sentir
i et fa volar.
El judici final
serà l’únic
que existirà
perquè
ja no dubtaràs
ni et culparàs
i els pulmons
podran respirar
i el cor
podrà bategar
de forma espontània
sense pensar
gaudint de cada moment,
de cada estat,
i quan vegis
al llop venir,
a la ment
només li caldrà
ordenar
aquests maleïts
pensaments
marxar.
I tanco els ulls
et veig,
ja et reconec
sempre has estat,
ja no ets
cap barrera
per seguir endavant,
estàs al meu costat
i m’estàs donant la mà,
només cal veure
creure
i amb tu disfrutar.
Leave a comment »
Posted in amor , emocions , experiències , feelings , sentits , viatges with tags ampolla on 8 mayo, 2014 by carpediem2273
Vaig caminant
vora la mar
i camino
i no sé on els peus
em portaran
i camino
i miro més enllà
cap l’horitzó
on s’acaba tot
i no saps que hi ha,
els peus
es deixen mullar
i entre els dits
la sorra si vol ficar,
és curiosa
i vol jugar,
mentrestant
la brisa m’acaricia
em fa somriure,
recordar
e imaginar.
I tanco
ells ulls
deixa’n me anar
pel so de l’aigua
amb el seu va i ve,
per la seva melodia pacífica
que em relaxa també
i tanco els ulls
caminant sense rumb
vull sentir
sense veure,
és un joc nou
però molt comú,
que emocionant
tot junt,
vull ser sorra
vull jugar
i deixar-me portar
per la natura
que em desafiarà,
i passejo
sense veure
però si sentir,
i aquesta
és la prioritat
del meu desig.
M’he despistat,
sento que estic
en un altre lloc
en un altre temps
abduïda
en els meus pensaments,
o potser ara
si que sóc conscient
del que m’envolta
sense estrès.
De cop
quelcom em toca
i em fa parar,
no es la sorra
es un altre cosa
que serà?
i torno a dubtar…
toco l’objecte desconegut
i jugo a esbrinar?
o obro els ulls
i m’assabento tot just?
la curiositat
em fa picar
la impaciència
em fa veure
el que he pescat,
una ampolla
és el que m’ha tocat!!!
i l’intento agafar
però esta molla
i em rellisca
entre les mans,
em recorda a la sorra
que vol jugar.
d’uns quants intents
l’ aconsegueixo atrapar,
no va sola
l’acompanya una nota
que emocionant,
i pregunto a l’horitzó,
potser ell te la solució
que fa aquí?
qué diu dins?
i a qui va dirigit?
de qui serà?
d’on vindrà?
i no paro de somiar,
és tot tan intrigant…
I no sé que fer,
potser és un secret
o potser el destí
ha tingut un caprici
i la portat aquí
fins trobar-se amb mi.
I son moltes incògnites
sobre el missatge
que portarà dins…
Serà d’amor?
Serà un desesperat crit?
I la sorpresa
em sorprèn
és lletra de nen petit
posa l’adreça
l’edat,
un telèfon
i un desig,
que un cop
arribés al destí
fos retornada
a l’origen
d’on va partir.
Els ulls
com a mussols
es queden impressionats
al veure
que be de molt lluny,
que ha nedat molts anys,
i penso
que haurà passat d’ençà.
I se’m presenta
un repte,
trenco la meva timidesa
i realitzo la petició feta
o continuo
vora la mar
fent-me la distreta
com si no fos a cosa feta.
Però ara sí,
la vida
en fa prendre consciència
perquè ha arribat fins a mi,
i això no és consicidència
i aposto per reptar
i repto la timidesa
aquella que m’ha paralitzat
des de la infantesa
i un cop a casa
respiro fons,
això pot ser molt bo,
i tremolo tota jo
i amb el meu anglès
no perfecte truco,
aquest cop no dubto
i parlo amb l’emissor
de la nota emesa,
una nota
amb molta intenció,
amb molta tendresa,
té la veu molt dolça
que m’atrau
i em te presa
no vull parar d’escoltar-la
em te conquistada
des de l’inici
de la conversa
i la meva curiositat
torna a florir
i només
vull deixar-me anar,
vull sentir
i deixar-me portar
per la melodia
de la seva veu
que va i be
com la mar.
2 Comments »
Posted in colors , cultura , emocions , experiències , feelings , festa , musica , relacions , sentits with tags videoclip on 4 mayo, 2014 by carpediem2273
Càmera 1?
Gravant…
Càmera 2?
Gravant…
Un, dos, tres i ACCIÓ!!!
Aquí comença
lo bo,
on es posa
a proba l’actor,
on es posa
a proba el vídeo
i el so,
on l’atmosfera
i el lloc
formen part
d’una historia,
d’un guió,
i el somiat
per un equip
i un director
que coordina
tot això,
formen part real
de la creació.
Però abans
com no,
els preliminars
hi son,
com tot…
i per a qualsevol
prova o gravació
hi ha un assaig
i una preparació,
que farà que surti
l’escena bona
a la primera ocasió
o potser no,
però sigui quin sigui
el producte final,
curtmetratge
o vídeo musical,
la interpretació
és molt important,
perquè
personatges principals,
musics i figurants
formen part
de l’escena
que es gravarà.
I darrera
el treball
d’un equip
impressionant,
que ben coordinat
arrodoneix
la feina final,
perquè
els seus ulls
són càmeres gravant,
les seves mans
són pinzells maquillant,
i dins el cap
amb un croquis
dibuixat
o amb una xuleta
a la mà
no deixen passar
cap detall
perquè no falti
ni això …ni allò
en l’espai a filmar,
i a l’acabar
amb una destresa
molt eficaç
complementaran
l’elaboració del puzle
del muntatge final.
I hores i hores
van passant
mentre el projecte
es va cuinant,
i tota col·laboració
és important,
perquè
hi ha gent
que te cura
de que tothom
es senti cuidat,
i això
et fa sentir a gust,
com a casa
podries estar.
I qualsevol pressa
no es bona,
però de bones
també hi hauran,
perquè
no només l’objectiu
és el vídeo final
que de segur
és complirà,
el “making of”,
ens ensenya
la bona feina
que no es veu
i també es fa
i les “presses falses”
et fan riure i recordar.
I un guió,
dirigit e improvisat
et portarà
a una experiència
i vivència
que podria ser real,
i els missatges
són constants,
com gotes de pluja
al caure al bassal,
i com no…
la música
ens acompanyarà
fins al final.
Un final
ple de festa,
un final
que et farà
somriure i ballar
com ho havies
imaginat.
2 Comments »
Posted in cultura , feelings , relacions , societat with tags encert , raó on 1 mayo, 2014 by carpediem2273
L’encertaràs?
sembla pregunta
de joc oi?
Molta part del dia
estem afirmant
i desmentint
o no responent
per desconeixement,
per respecte,
per no ficar la pota,
i es que
no comptem
que el dubte
també està
i es una altre
opció a contemplar.
Diverses situacions
que es produeixen
en el nostre entorn
fan aquesta
pregunta plantejar…
l’encertaré?
i no només el joc
te en el seu poder
la resposta a donar,
ni l’examen de batxillerat,
ho sabem conscient
e inconscientment
i canviem
la pregunta exprèssament
la que serà més acurada,
i més adient.
La nostra raó
te la resposta encertada?
o millor
La raó
en el nostre poder està?
Quan sabem
que tenim
la resposta indicada
que un premi
sense diners
ens premiarà
puja l’ego d’immediat.
Com quan
en el cole la profa
ens feia la pregunta
als escolars
i tots aixecàvem
el braç per dir…
Jo la se!!! Jo la se!!!
Com un joc recordeu…
Tot això
és una eina
de dos talls
i quan
et fas gran saps
que la tercera opció
a contemplar
té un gran valor
en el pastís
de la conversa,
i això et fa madurar
perquè
aquest ingredient
el dubte
també és bo
i saber quan ho és
i quin escenari
el pot provocar
es una tasca a fer
un repte
que se’ns planteja
un dia si
i un altre també.
I inconscientment
fem una
ratlla en mig
d’un paper
i posem
els pros
i les contres també
i sabem que si
ens pronunciem
I errem
això ens porta
a una situació
incòmode i d’estrès
que ens farà petits
com quan érem petits
perquè
la contra
no l’oblidem
també està,
és l’equivocar-se
encara que
potser l’hem amagat.
Com tot,
hi han
situacions
i situacions
i el silenci
ens pot acompanyar
ens transporta
a un lloc plàcid
i còmode
que no forma partit
i no ens farà mal
ni guanyarem
ni perdrem
perquè ens farà
veure la partida
des de
l’altre costat
un lloc també preferit…
però aquest cas
podria ser un altre escrit.
No s’ha
de tenir por
a dir res
i si un
es vol pronunciar
encara que sap
que es pot equivocar
ha de tirar endavant
perquè
errar una lliçó
també ens portarà
perquè
errar també
es d’humans.
Però
no oblidem
que ens fem grans
i saber escoltar
ens fa créixer
i madurar.
No tinguem pressa
a la resposta donar
perquè
quan pensem en ella
i responem d’immediat
només pensem
en guanyar el joc
i se el primer
que la profa escollirà
com de petits
no oblidem mai.
El meu pare sempre deia:
“S’ha de comptar fins a 10
abans de replicar”
Quina veritat
més certa
que en molts
escenaris de la vida
es pot aplicar.
Però la societat
està plena de gent
que no escolta
I vol tenir sempre
la veritat
ser el protagonista
de tot i en tot
i no mira més enllà
i dubte sempre
dels altres
i sempre
es mira el melic
i un instint
el fa parlar i parlar.
La societat
sempre jutja
i ens posa en qüestió
i no oblida l’equivocació
i de l’encert
s’oblida a cops.
Aprenem a escoltar,
a respectar
i a posar-nos en dubte
nosaltres mateixos
de tant en tant.
Leave a comment »
Posted in
feelings on 28 abril, 2014 by carpediem2273
Mai,
t’has parat
a pensar
si li donen al món
un temps
de caducitat.
Mai,
t’has parat
a pensar
com reaccionar
davant
d’aquest fet
tant transcendental,
i que fer
i desfer
els dies darrers
en el teu mon etern.
Carpe Diem
és el meu lema
Carpe Diem
és el propòsit a fer
i per ordre
de prioritats
o no
potser el desordre
es millor,
però faria el que
ara per ara
fos imprescindible fer.
Primer
i més important
dir-li a la gent
que estimo
que l’estimo
l’amor
és el més important
i seria el primer
que faria
perque el cor
se m’omplis
de vida.
Segon
viure el màxim
cada moment,
i que els
sentits
em despertessin
tots els plaers,
però es clar
sense estrès,
si no es pot
fer tot
no passa res.
Tercer,
el meu nombre
preferit
fer esports de riscs
que mai m’he
atrevit a fer,
posar-me al límit
i ser valenta
volar
i deixar-me anar
des de ben amunt
on quasi toques
el sol,
nedar i passejar
amb els peixos
sentir i tocar
tot el miracle
que te la mar,
llençar-me
d’un penya-segat
i caure just
en el basal,
hi han tants…
que viure
davant el desconegut
em faria levitar.
Quart,
Ai quart
quina enveja
al tercer fas,
com no viatjar
i conèixer
el món
que m’ha vist criar
i com una esponja
absorbir i gaudir
d’altres cultures
tant impressionants
empatitzar
i aprendre d’elles
i viure
com fan,
és l’objectiu primordial
i el més important
saber viure
sense
perdre cap il.lusio
amb ben poc
perquè
per viure
no és necessari tot.
Cinquè,
retenir les vivències
de lo visitat
a la meva ment
i al meu cor
com flaixos
de fotografies
que els meus ulls
han permès
que traspassessin
fins dins meu
veient el negatiu
de la fotografia
que és molt positiu
perquè
transmet emocions
i colors.
Sisè,
practicar dir NO
més sovint,
i fer-ho
sense compassió
sense tenir por
dient el que
faci falta
a qui faci falta
el que no m’agrada
i el que em fa mal
sense sentir
sentiment de culpabilitat.
Setè,
interpretar i sentir
en un teatre
el paper
del personatge
que faci
traslladar-me
i ser un altre
tant …
que un sisè
sentit,
em fes
plorar d’emoció
a l’acabar la funció.
Vuitè,
és el numero
tombat de l’infinit
i d’infinit
no hi ha res,
però si per …
onze dies
pogués demanar
demanaria la felicitat,
ser feliç
tot aquest temps
seria potser
dels deu desitjos,
el més demanat
per mi
i per la societat.
Novè
ser mare,
formar una família
quelcom inexplicable
que vull experimentar
i que seria la guinda
a tots als desitjos
somiats,
hi ha poc temps
onze dies
són pocs
per viure-ho
però qui sap,
potser el temps
es pot parar
potser a la lluna
es podrà logrà
perquè
ningú ha dit res
del que pot
passar després.
Desè,
poder compartir
tot això
i més si pogués
amb els essers estimats
sigui a la terra
o al cel.
Gràcies per avisar-me David,
aquesta pregunta m’ha fet inspirar.
El meus blogs que anomeno pel premi Liebster Award son:
http://thesylviasbox.wordpress.com/
http://davidnez.wordpress.com/
http://javtt11.wordpress.com/
http://landerdelcano.com/
http://monbihotz.wordpress.com/
Leave a comment »
Posted in
amistat ,
amor ,
emocions ,
experiències ,
familia ,
feelings ,
moralitat ,
sentits on 27 abril, 2014 by carpediem2273
Hi ha moments
a la vida
que un pot
necessitar ajuda.
Hi han moments
a la vida
que encara
que sigui difícil
demanar-la
un s’ha de
empassar l’orgull
i fer-ho,
un ha de pensar
que potser
els demés hi compten
i voldriem saber,
voldrien estar
i formar part
de la teva vida.
Aleshores,
el no voler
preocupar als altres
passa a segon terme
i la prioritat
passa a ser un altre,
i s’aprèn
que l’escala
de valors canvia
i canvia com tot,
com la vida,
i un s’ha d’emmotllar
aquests canvis
i acceptar.
Hi han moments
que no cal demanar
ni cal dir res,
l’altre sap
amb una mirada
que la necessitat està
i si mira
cap un altre costat
la decepció
serà molt gran
perquè no recordarà
que has estat
quan ho va necessitar,
però és aixì,
la vida
està plena
de decepcions,
d’alegries
i de melancolies també,
i d’això s’ha de saber.
Viure la vida
amb els ulls tancats
podria ajudar,
però a l’obrir els ulls
la realitat
podria la volta donar
i la moneda enlairada
no saber
de quin costat acabar,
perquè
hi ha cops
que s’ha d’estar
o no estar,
com la moneda
al caure
que serà la cara
o la creu al final.
HELP!!!
I NEED SOMEBODY…
Paraula
dificil de pronunciar,
paraula
que ens costa interpretar,
i quan ho aconseguim
ens deixa comprensió,
companyia,
amor
i molta pau.
Hi ha moments
que necessites
de la gent,
necessites
un cop de mà,
necessites
ser escoltat,
ser estimat,
ser comprès,
tot comença
en reconèixer
l’error comès
i deixar-se ajudar
perquè
ningú es perfecte,
ningú va neixer
amb un llibre
sota el braç
ni amb un bastó
amb el que anar tirant
i qui sap pot necessitar.
Perquè
un dia et pot passar
i un bescanvi
d’avui per tu
i demà per l’altre
es produirà
i compartir
té molt de significat,
que ningú es para
a pensar,
perquè compartir
és estimar
i ser estimat
sense una llibreta
on apuntar.
I s’ha de ser valent,
valent davant la por
i seguir endevant
seguir lluitant
sense o amb algú
de la mà
sense importar
en el que diràn.
Per això,
si necessites
ajuda només diràs
la paraula universal.
HELP!!!
video The Beatles Help!!!
VIDEO
2 Comments »
Posted in
amor ,
emocions ,
feelings ,
felicitat ,
festa ,
historia ,
identitat ,
sentits on 22 abril, 2014 by carpediem2273
Si per un moment
Leave a comment »
Posted in
amor ,
colors ,
cultura ,
feelings ,
natura ,
sentits ,
viatges on 22 abril, 2014 by carpediem2273
El record
és molt present,
sembla
que no ha passat
el temps
quan recordo
com volava pel cel.
Mai un regal
tant desitjat
i no esperat
em va fer
tanta il·lusió,
em va fer
saltar el cor,
de fet saltava
tota jo.
Un repte
m’esperava,
una vivència
que segur
sempre recordaria
com ara
compartint-la
amb tots vosaltres.
Són d’aquestes coses
que et marquen,
que sempre recorres
a elles,
a la seva memòria
quan defalleixes,
perquè et fan somriure
i fan que trobis
sentit per a viure
i seguir lluitant.
Tres intents van haver
que van anul·lar
el gran esdeveniment,
primer el vent,
segon el mal temps,
i el tercer intent
cap trucada
ens va fer enrere
era a Àger – Lleida
ben lluny de casa,
i aquell cop si,
vam continuar
fins arribar al destí,
un lloc meravellós
un lloc on
les àguiles volaven
fins tocar el sol,
un lloc on
si respiraves a fons
connectaves amb tot,
connectaves amb la natura
i sobretot connectaves
amb el teu cor,
un lloc on
t’hi voldries perdre
de debò,
no hi ha explicació,
només un somriure
ho diu tot.
I si,
ens va acompanyar
la bona sort,
un temps esplèndid
ens esperava
amb els braços oberts
i els núvols
ben enlairats
ens delitaven
amb imatges i balls
inimaginables,
ens esperaven
i observaven des de dalt,
com un espectador
a una actuació.
Ja s’acostava l’hora
primer vaig conèixer
l’expert,
el que em guiaria
per tots aquells indrets,
després rialles
i converses fins
arribar al punt
de partida,
la família acompanyava
dalt del cim
i l’altre part
avall de la vall.
Un nus
al estómac
va aparèixer,
un nus
que es va desfer
en posar els peus
on no hi havia res,
una sensació estranya
i coneguda a l’hora,
caminar per l’aire,
caminar per un somni
que ja s’havia somiat.
I es que…
ja era l’hora,
l’hora de volar,
l’hora de gaudir
dels sentits,
de sentir el plaer
de ser com un ocell,
de tenir a prop
el sol i el cel,
de poder tocar
el cotó fluix del núvol
i entrenúvols
poder acariciar
el penya-segat,
de veure sota
els meus peus
el paradís
de la nostra terra
la que ens
ha vist créixer.
Flaixos inesborrables
en venent a la ment
em fan esclatar el cor
de vivències
i de records
fent que somrigui
com llavors.
Era un moment
tant anhelat,
tant desitjat,
tant disfrutat,
estava volant
i la meva família
i ma germana
allí a baix
veient com dibuixava
el símbol
de la llibertat.
Va ser màgic!!!
Inés em vas poder veure!!!
T’estimaré sempre
Leave a comment »
Posted in
amor ,
colors ,
emocions ,
feelings ,
felicitat ,
relacions ,
sentits ,
viatges on 21 abril, 2014 by carpediem2273
Un raig de sol
Es molt aviat
Tinc son
Una olor
Porta un ram,
“Bon dia
I tímidament
«Em dic Laura
I comença
I amb el caliu
I arriba el moment
Leave a comment »
Posted in
colors ,
emocions ,
feelings ,
identitat ,
sentits ,
societat on 16 abril, 2014 by carpediem2273
Pregunta
I es que cadascú
I si ens fem
Ai !!! si poguéssim
I uns patrons
I si a l’acabar,
I en llibertat
Leave a comment »
Posted in
amistat ,
amor ,
emocions ,
experiències ,
feelings ,
relacions ,
sentits on 13 abril, 2014 by carpediem2273
Com es possible
què en tant
poc temps
hi hagi una connexió
tan xula,
com es possible
que només
amb una mirada
i un somriure
un sisè sentit
ens faci interpretar
que potser
ja ens coneixíem
d’abans,
que una empatia
tan gran
fa que no calguin
les paraules.
No tinc ni idea
només sé
…
que quan
se’t presenta
aquest sentiment
tan maco i pur
el vols cuidar,
el vols gaudir,
i el vols regar
dia a dia
amb petits detalls
que faran créixer
aquest llaç
tan especial.
Segur
que
t’ha passat
algun cop,
de creuar-te
o trobar-te
amb algú
i dir
:
«de què el/la conec?»
I es que
l’espai
en el
que ens movem
anomenat vida
conté un gran baül,
un baül de relacions
que estan plens
de retrobaments
potser no son
de la vida actual
potser,
d’un altre anterior ….
si cregui o no
aquesta incògnita
fa que
aquests vincles
siguin estrets,
importants,
emocionants…
i que segur seran
els recordats.
Aquests
retrobaments
poden o no
ser eterns
poden o no
ser passatgers
sigui com sigui,
sigui quelcom
tipus d’amor
que et vincula
de protecció,
de llibertat,
de parella,
d’amistat…
fa que encara que
no existeixi
una carta
de presentació
connectis tant
sense cap explicació
i formis part
d’aquesta relació.
I aquests
feelings
aquestes
experiències
vers als altres
i viceversa
tan evidents
i tan intens
formen part
del nostre capital
i quan parlo
de capital
no es el material
és el que
et fa sentir important
és el que
dona sentit
a la nostra vida
i ales per seguir
volant.
Només cal
escoltar el nostre cor.
Leave a comment »
Posted in
cos ,
dolor ,
emocions ,
feelings ,
felicitat ,
relacions ,
sentits ,
tristesa on 9 abril, 2014 by carpediem2273
Moviment de contracció
i expansió,
d’absorció i expulsió
que el nostre estat i cos
experimenta
i es que la forma
i material fan
que ens puguem
estirar o arronsar
davant de l’altre.
En tot moment
en tot instant
som molls
on ens arriben
i surten
situacions emocionals,
i els acollim,
els rebem
gaudint-los
volem retenir-los
quan son bons
o tancant-nos
en el nostre Interior
i protegir-nos
si ens fan por
o ens creant dolor.
Emocions
que viatgen
a través de l’aire,
vestits de paraules,
enlluernats com a focus
per mirades
i fent-nos sentir
caliu o fred
amb el tacte
de les accions
i les paraules.
I bum arriben
i si queden
poc o molt.
I contínuament
inputs d’emocions
de signe positiu o negatiu
enfrontats o acollits
arriben com les gotes
o raijos d’aigua
que cauent d’una aixeta
mal tancada
Cloc …
Cloc…
I el primer pas
es assimilar
com quan
xoca una pilota
a una xarxa de tenis,
o un llit t’atrapa el cos.
I arriben
i et descol·loques,
et sorprens,
o vols fugir
no oblidem
que cada circumstància
va guiada
per un verb d’acció.
I sembles
una esponja
i respirés
i se t’accelera
el cor
i veus
o no hi veus,
i el temps
d’assimilació
pot ser curt o llarg.
Com el joc
de tenis o ping pong,
pares el cop
i el tornes.
I l’impàs
és important
i comptes fins a deu
i l’impuls espontani
et donen l’empenta
per reaccionar.
I ara
toca revelar-nos!!!!
Toca el segon moviment,
el 50% restant,
ens emocionem,
ens emprenyem,
ens preocupem,
ens alegrem…
i la resposta
surt tímida o amb força
des de dins del ventre.
Tan important
es rebre
com donar,
encaixar
com replicar,
i el context
ben fet
no es negociat.
I al finalitzar
tornem a l’estat inicial
i ens relaxem.
I així
segon a segon
dia a dia,
juguem
la nostra partida,
la vida.
Leave a comment »
Posted in
addiccions ,
amistat ,
colors ,
cos ,
cultura ,
dolor ,
emocions ,
experiències ,
feelings ,
festa ,
relacions ,
sentits ,
societat on 8 abril, 2014 by carpediem2273
Sona el despertador
em llevo aviat,
ahir vaig fer bondat
el dia següent
havia de matinar.
La ment,
comença a badallar…
comença a carburar…
però costa pensar..
i vinga
5 minuts més
i vinga
que be
que al llit s’està.
De cop
un impuls
ens impulsa
a incorporar,
el cos
i la ment
ja han despertat
ara els hi toca
bellugar,
una dutxeta
ben fresqueta
i llest
i a punt
tot estarà.
I esmorzem
quelcom lleuger
per fer el camí
més plumer
i ens posem
en marxa amb
un bon calçat
ben prim mirat,
anem
molt esportius,
e informals
però ben preparats,
i encara que
no sigui l’objectiu
potser…
qui sap
també podrem lligar.
ens espera
una sortida
ens anima a començar
“123”
Preparats, llestos i ja !
I ens posem
a proba,
ens mesurem
i ens adonem
de quina capacitat,
intensitat
i resistència tenim.
Tots a l’hora
comencem,
la mateixa
travessia
el mateix
recorregut,
i veus mares
i fills …
jovent
i gent gran…
parelles
i amics …
animals
i humans …
i la festa acompanya
a la cursa
amb el ritme
dels tambors
que fan no pensar
en el cansansi
ni el dolor
que provoca l’esforç.
I mires
davant teu
I mires
darrera teu,
una catifa
s’estén al voltant,
i es mou,
sembla una serp
millor,
sembla una manada…
i te vida
perquè
cada part de ella,
cada fil conductor
que la forma
va lliure
i a l’hora coordinat,
tothom plegat
es mobilitza
i el cos
es referma
i la ment també
perquè
l’esport uneix
l’esport es sa
per fora
i per dins.
I ja s’acosta
la fita,
la meta
es veu propera
l’objectiu de tenir cura
del cos
i la ment resulta
perquè
ens sentim
millors
i l’esperit
ho crida a crits.
Ara ja toca
descansar
el despertador
que ens
ha fet llevar
esta apagat
i el llit
que ens volia retenir
ens espera
amb els braços
ben oberts.
Anem a dormir
ben contents
per la feina feta.
Leave a comment »
Posted in
cultura ,
historia ,
relacions ,
societat ,
viatges on 3 abril, 2014 by carpediem2273
Els tòpics
formen part
no només
de la identitat
sinó també
del carnet
que ens identifica,
i naixem amb ells
els portem amb orgull
i els defensem.
Cultura
i costums
formen
una mescla
explosiva!!!
i les expressions…
la forma de parlar…
de caminar…
de fer
i d’actuar,
forma part
del nostre
llenguatge
verbal
i no verbal.
I es
com el fred
i la calor
que fa que
et tapis
o et destapis
i es que el clima
influeix també
en la manera
de ser,
com la historia
i la gent
que envolta
i viu en cada poble.
I cada indret
té el seu
encant…
el seu esquelet
es pot vestir
de formes diferents…
i aprens
i prens coneixement
com una esponja,
perquè
tot es interessant
i desconegut
i t’atrau
com un boig
per tu.
I sobre tòpics
és típic
caracteritzar
i el contrast,
de cada poble
potser
molt diferent
però en el fons
no ho es tant,
i riure-se’n
de la pròpia
ombra
a vegades
es una teràpia
necessària
i relaxant.
I com
els imants,
els estereotips
poden ser
de pols diferents
però no hem
de perdre
ni el sud…
ni el nord…
ni l’est…
ni l’oest…
per la influència
dels interessos
dels d’amunt
que instrumenten
aquests inofensius
tòpics típics
per fer mal
i perquè siguin jutjats.
Viatgem
i gaudim
de cada racó,
de la cultura
i de la gent…
vivim la vida,
acceptant…
auto criticant
i respectant
la manera de fer
de l’altre
perquè
en el fons
estem fets
de la mateixa pasta,
i quan apareixen
sentiments…
el cor no entén
de diferencies
i es complementa.
Molt xula la peli
i m’he rigut molt AIBALAOSTIA!!!
Leave a comment »
Posted in
cos ,
emocions ,
feelings on 1 abril, 2014 by carpediem2273
No som
conscients
del nostre cos,
del cos…
que ens mou,
ni del motor…
el nostre cor
que li donem gas
al despertar
i ens fa aixecar.
I vinga,
accelerem i accelerem
quan ja esmorzem…
i ràpid,
que s’ha de fer allò
i ràpid
que s’ha de fer
després lo altre…
i vinga
un planning
que complir…
i posar un vist
al que ja fem
i corre…
que arribem tard!!!
Perquè
es clar,
arribem tard
a la classe…
arribem tard
a la feina…
arribem tard
a un compromís…
i correm per agafar
el metro…
Però,
mai parem
a pensar…
si en dos minuts
passa un altre!!!!
a la merda
el planning !!!
quin estres
només de pensar!!!
I encara
que no arribem tard,
tot va marcat…
per un rellotge imposat,
i es que vivim
estressats
amb obligacions
externes e internes
i vivim
sense gaudir
del plaer
de cada instant…
de cada mirada…
de cada sabor…
de cada paraula…
perquè sentim
i no escoltem
perquè la vista
mira més enllà
sense mirar
el que té al davant…
i és que
el cap no para,
no para…
de donar voltes,
i les revolucions
del nostre cor
pugen i pugen
i fan que …
que ens accelerem.
I quan menys
t’ho esperes…
o no ens enganyem…
si esperat….
arriba el moment oportú,
perquè,
és el que et dediques a tu,
sense estrès,
i es que l’estrès
l’imposes tu,
el demès
pot ser demès,
però depèn…
depèn de tu,
res més.
I aquest,
si,
és el teu moment
et relaxes…
ets més receptiu
i aleshores
disfrutes més…
et deixes anar
que guay!!!
Cos,
que et tenim
i no et sabem
valorar…
i hi han moments
que fan que gaudim
de tu,
sabem que existeixes
i tot el demés és igual.
I recordo
molt present
el moment reservat
per a tu,
i obrim els ulls,
s’obren els sentits
i prens consciencia
del teu cos
prens consciencia
de lo important
que és respirar,
i respires…
i t’anadones.
El teu cos connecta
amb l’emoció
perquè l’emoció,
forma part del sentir
del cos,
que si sent,
i l’emoció passeja
pel teu interior,
i passa pel cap…
on es racionalitza
i es verbalitza,
i passa pel cor…
on més la sents
perquè la sents teva,
i després
arriba a l’estómac
on no hi ha més
que digerir-la
agradi o no…
i així tot el temps,
i entre i surt…
i et deixes anar.
Les emocions
existeixen sempre,
existeix com…
quan la mar xoca
contra les roques…
com quan l’energia
del sol
et relaxa
i et fa somriure.
Emocions
humanes
o no…
que et fan plorar…
que et fan somriure…
que et fan pensar…
en definitiva,
et fan connectar
amb el cos
i es que
les emocions
són així…
son úniques…
universals
i les quals
sense el cos
no les poden interpretar.
Leave a comment »
Posted in colors , experiències , feelings , moralitat , sentits , societat with tags educació , futur , món , societat , vida on 30 marzo, 2014 by carpediem2273
D’educació
s’aprèn,
d’educació
s’ensenya
i es que
des del ventre
de la mare
aprenem
i molts inputs
entren i entren
per qualsevol
via i camí,
acaricies…
música…
i sensacions..
ens xiuxiuejant
i ens donen
la benvinguda,
una vida
ens espera,
una vida
que comença
a forjar-nos…
a descobrir
i descobrir-nos.
I primer,
plorem al néixer
i diem:
“Estic aquí”
i ordenats
pel nostre
caparró
amb un instint
sobrehumà
s’obren
els pulmons
s’obre el cor,
i amb els ulls
ben oberts
veiem ombres
i després
formes i mides
de tots colors.
I el temps
està calculat,
va agafat
de nostra mà
de la nostra vida
del nostre destí
perquè
cada instant
té un perquè?
I ara
toca això
i demà allò
i ara tinc gana …
i després
tinc son…
i l’olor i la veu
de la nostra mare
ens guia,
ens sentim protegits
i estimats.
I un dia
caminem
a quatre grapes
i després
ens aixequem…
li posem valor,
no sabem
que és la por
perquè
no te forma
ni color,
tot forma
part del joc.
I comença
aquí tot,
es comença
a modelar
el nostre cap
el nostre cos
i el nostre cor.
I et preguntes
perquè?
i preguntes
a casa
i a l’escola
perquè?
mil cops
i enraones
i et fan raonar
perquè?
dons perquè
ja formes
part del món…
del teu món,
del seu present
i del seu futur.
I aprens
i creixes
personalment
i professionalment
perquè
no només
aprens que
2 i 2 son 4
sinó
aprens també
que hi han valors
perquè la vida
no va acompanyada
d’un llibre fet,
el llibre
l’escrius tu.
I els valors
t’ensenyen
que no tothom
es igual
ni tothom
neix ensenyat
i aprens
a compartir,
a conviure
i a lluitar
pels teus ideals.
Però,
de cop veus
que aquella llum
que et guiava
i et donava
respostes
s’està apagant,
ara…
res hi val
la política
i la cobdícia
dels humans
vers els diners
ens volen
ignorants,
el compartir
ja no val
i es igual
si som iguals…
han esborrat
la memòria,
la pissarra
i no recorden
que van
ser petits,
que els seus
pares
els van educar,
ni recorden
que l’escola
els va motivar
els va fer
pensar…
Volem
fer valorar
el que ens fa
ser grans
el que ens fa
saber viure
escollir …
i lluitar.
Volem
una educació
digna per a tothom.
Leave a comment »
Posted in
ansietat ,
dolor ,
feelings ,
mort ,
tristesa on 26 marzo, 2014 by carpediem2273
Un punxo
et punxa el pit
i no et deixa respirar,
i apareix el dolor,
es profund…
intens…
molt agut…
i tan extrem
que vols
que acabi aviat…
i no acaba,
i es clava,
cada cop més endins
arribant a l’ànima
i el cor plora …
plora sang
per la ferida
que no te mida.
Un buit
s’apoderà de tu…
i ho negues tot,
i al cap et
venen les frases…
«ja no et tornaré
a veure…”
«ja no sentiré
la teva veu…”
«ja no oloraré
la teva olor…”
«ni riuré amb tu …»
«ni t’agafaré
de la mà…”
«ni la meva mirada
es perdrà
en el teus ulls…”
I tot et recorda…
cada lloc,
cada instant,
i penses
al arribar a casa
“esta de viatge…
ara tornarà, segur»
i penses
que sentiràs el timbre
i la porta com s’obre
i notaràs
el seu caminar…
i de cop
escoltaràs
la seva veu
com diu …
Lauri ..!!!
hola carinyete!!!
I el cos
es revela,
i el cor també
perquè
tot és desconegut
i aquest buit
és un silenci inmens,
i crides….
i l’eco cada cop
es més gran
i ressona al teu cap
i sents de lluny
el rècord
que no vols
oblidar
encara que neguis
que es solament
un record.
I passen els dies,
dies i dies …
que es fan llargs,
són immortals,
i t’enfades…
i odies…
i la ràbia et menja
per dins …
és incomprensible
i res te resposta,
si,
només una…
la que no vols,
ni voldries.
Ja no hi ets!!!
I penses
en el temps perdut
i et culpes
per no haver
estimat més,
pel que no vas dir
en aquell moment
i no trobes solució
ja no la hi ha…
no hi ha màquina
del temps
per tornar enrere.
Es fa fosc
la tristesa arriba…
uffff com arriba,
i no la pots controlar…
perquè la ànima plora,
de forma punyent,
i les emocions
no entren amb raó
ni el cor
que es va fent petit
perquè …
ja no es feliç,
li manques tu…
li manca
la teva vida
la teva intensitat
i es va tancant
poc a poc.
El dolor
tan profund
va minvant
però apareix
de tant en tant,
perquè
som humans
i de cop
un abraçada
arriba en el moment
oportú,
i et medica …
et fa vomitar…
i vomites dolor.
I la vida
va passant
i et fa veure
que encara
que sigui injust
has d’acceptar
però
poses una condició
la de no oblidar
perquè no s’oblida
al ésser estimat,
perquè
aquell buit
sempre estarà ple
de l’essència
i l’esperit
del que ha marxat
i saps
que ja no tornarà.
I mires al cel….
Ine et trobo molt a faltar!!!!!
Leave a comment »
Posted in
dolor ,
mort ,
tristesa on 25 marzo, 2014 by carpediem2273
Una nena,
una mirada,
amb il·lusions,
amb ganes de viure,
et veig
i en fas somriure…
perquè?
perque no hi ha res
més innocent
que la teva innocència.
Vols jugar…
vols sentir…
vols viure…
De cop
una maleïda
enfermetat…
et canvia,
ja no rius…
ja no jugues…
i els teus ulls
perden vida…
la teva vida
que el teu cor
contrariament
lluita per viure.
«Maleït càncer»
Que injust
mai estem preparats
per la despedida
i no naixem ensenyats
ni a conviure amb ella,
amb la mort
perquè?
El que és normal
és està be!!!
i viure!!!
«Maleït càncer»
Que com em va dir
una amiga
«El càncer
et posa un mirall
davant teu
i et diu
que ets mortal»
Quina veritat
més certa
que fa
que se’t esquerdi
el cor
davant d’ella.
I recordo
el día a l’hospital…
quan es van trobar
la nena
i ma germana
i com es van entendre
amb mirades
quina complicitat
tan dura i tan maca
estaven
les dues malaltes
però aquella connexió
ho va traspassar tot…
Mort,
has tornat a apareixer…
te’n vas endur
al meu pare
a la meva germana
i ara
a la filla
de la meva amiga
una nena
que començava
a viure,
i li quedava
tota per endavant,
per jugar…
per sentir…
i per viure.
Lluitem per arradicar
per acabar
amb aquesta
maleïda plaga.
«Maleït càncer»
Que injust ets.
Perquè?
El meu gran pèsam a la familia
2 Comments »
Posted in
colors ,
feelings ,
natura on 20 marzo, 2014 by carpediem2273
Arriba el bon temps Iné sempre seràs el meu somriure ❤️
Leave a comment »
Posted in
amistat ,
amor ,
feelings ,
relacions ,
tristesa on 19 marzo, 2014 by carpediem2273
Les relacions
fàcils no son
ni són pures
ni són simples
tampoc…
i es que
necessites
un manual
d’instruccions
el teu instint
el teu cor
i la raó
quin paper
fa en tot
això?
dons la raó
es troba
al final
del manual
si…si
és l’apèndix
dels errors
que
de tant
en tant
cal consultar.
Relacions…
diàlegs
que s’escolten
a dos
i que monòlegs
no són,
perquè
son converses
fluides
sòlides
i espesses
a cops.
I es que
les relacions
poden crear
vincles
molt macos
i molt forts
però
en ocasions
vincles
que s’anul·len
i cauen
en la monotonia
cauen
en els retrets
i fan
que depenguis
d’ells
i t’adones
que això
no es bo
perque
el nus
d’aquesta
corda
tiba molt.
I això
t’ofega
et fa
perdre
la visió,
i perds
de vista
el món
als amics
la diversió
i fins i tot
el sentir-se
be
estan sol.
I la llibertat
et fa
un crit
i et despertes
i fa
que vegis
aquella
part de tu,
aquella
part
que creies
morta
inexistent
aparegui viva
davant
dels teus ulls.
I res
te un preu
i talles
aquella unió
talles aquell nus
que et
feia esta
pendent…
perquè creies
que era amor
i pel contrari
et feia
estar pressa
pels barrots
de la seguretat
insegura.
Només
has de saltar
i fer el pas
per volar
cap a la
llibertat
amb o sense
companyia.
Leave a comment »
Posted in
feelings on 16 marzo, 2014 by carpediem2273
La lluna
m’ha portat
al concert…
m’ha portat
al record…
i l’ha
il·luminat
de ple
amb el
compàs
de la teva
melodia
i el teu sol.
Un flaix
m’ha portat
a quan era
petita
i gaudia
del meu avi
quan tocava
el violí..
i el saxo…
aquells nadals
amb familia
i la melancolia
m’ha fet
viatjar
en el temps
i que
els ulls brillessin
com llavors…
De cop
la llum
del teatre
es torna
intima
ballarins
musics
crean
una atmosfera
càlida
que junt
amb
la música
forma
una energia
de complicitats
que mou
l’ànima
i el cos
perquè
es contagiosa
perquè
et porta
el record.
I destaques
tu guitarra
meva
sempre
tan nostra
tan propera…
que acaricies
el nostre cor
i fas
que l’emoció
parli
a través
de tu
del teu so
i les
cordes
sintonitzin
amb el vent
la teva alegria
i el teu plor.
Guitarra
que et
deixes
tocar
i colpejar
amb coratge
amb passió
i ets terra
mar
i foc
i fas
que ens
moments
íntims
confessem
a tu
la nostra
pena
la nostra
il·lusió.
I és
tant
especial
aquesta
unió
que el cos
t’abraça
i som
tot un
com quan
fem l’amor…
o com
quan vivim
cap endins
i expressem
el nostre dolor.
I tanco
els ulls
i sento
la teva veu
guitarra
la sento
molt aprop.
Record Paco de Lucía
1 Comment »
Posted in
amistat ,
feelings on 14 marzo, 2014 by carpediem2273
Quina senyal
més acurada
però com
identificar
si ve
el vehicle
que pot
provocar
que tinguis
un accident
que
et pugui
portar
a la cuneta,
o donar
voltes
de campana.
I és
que
a vegades
el cotxe
et pot
enlluernar
i fer
no veure
per on vas
i obligar
seguir-lo
a cegues
perquè
t’il·lumina
el camí.
A vegades
el cotxe
no
el veus
venir…
porta
les llums
apagades
i s’apropa
molt
a poc a poc
i com un
encantador
de serps
et va
seduint
i t’hi
deixes portar…
Falsos amics
els interessos
els mouen
interessos
amagats
de somriures
de confidències
de secrets
parlats
en veu alta…
de conveniències…
de lo que
és políticament
correcte…
i et decepcionen
perquè confies
perquè
mai veus malicia
perquè
interpreten
molt be
el seu paper
i sabent
com fer-te
ser diferent
i t’hi deixes…
i fa mal
perquè
et sents manipulat
traicionat.
Aleshores
de cop
veus
com ve
algú
es veu
de lluny
amb claredat
és igual
si ve
motoritzat
i tens
la senyal
al davant
però
no cal
tenir precaució
perquè
es posa
al carril
del costat
i et deixa
sortir…
i a trossos
del trajecte
vas
al seu costat.
Coneguts
gent de pas
gent que
comparteixen
aficions
obligacions…
i t’estan
fent companyia
en bons
i no tants
bons moments
et fan
no sentir sol
però tot
queda aquí.
I així
trobes
gent
pel camí
gent
de pas
gent
que va
i ve
al teu
costat.
Amics,
els
verdaders
els que
si compten
perquè
els comptes
amb els
dits
d’una mà
i t’hi poden
sobrar
però dona
igual
perquè
no importa
la quantitat
sinó
la qualitat
i et sents
estimat
i estimes
de forma
incondicional.
Però
com tot
els bons
amics
son diferents
no estan
pastats
amb el
mateix motllo
amb el mateix
patró
i et sorprenen
i això mola
mola molt.
Amics
verdaders
que en tot
moment
estan
encara que
no estiguin
al teu costat
agafant-te
de la mà
és igual
la distancia
que hi ha
perquè
els sents
a prop
hi ha
una química
tan especial
quan riuen
i ploren
amb tu…
amb o
en
silenci…
que no
es pot
explicar
i
saben
portar-te
saben
escoltar-te
i deixar-te
fer
sense
reclamar-te
res
sense
xantajar-te
i el millor
aconsellant-te
t’agradi
o no.
Però
no tot
es perfecte
i això
és lo important
i les
discussions
a cops
són imprescindibles
per saber-los
valorar
i s’ha de saber
perdonar.
I els
bons amics
poden estar
temps
o ser temporals
dona igual
perquè
el significat
va més enllà.
I s’han
cuidar…
regar…
parlar…
escoltar…
disfrutar
i compartir
amb ells
i d’ells
i el tira
i arronsa
és el dia
a dia
hi ha d’estar
perquè
no coneixen
l’egoisme
i no són
indiferents.
I ens
arrisquem
ens podem
o no equivocar
i com tot
un s’ha
d’obrir
a l’amor
s’ha
d’obrir
a l’amistat
només cal
mirar-se
als ulls
i arriscar-se,
perquè
aquest
és un llenguatge
únic
i universal
que no cal
interpretar.
Mirem-nos
als ulls.
2 Comments »
Posted in
experiències ,
feelings ,
felicitat ,
tristesa ,
viatges on 13 marzo, 2014 by carpediem2273
Les experiències
són vivències
viscudes
les duem
a sobre…
estan
dins…
dins
de la nostra
motxilla
la nostra
motxilla preferida…
la indispensable…
la obligada…
la que
ens fa falta
i que portem
en el camí
en el dia
a dia
i recorrem
a ella
per
agafar-les
o be
per poder
llençar-les
perquè
les experiències
son nostres
només
nostres
i son bones
i dolentes.
Si decidim
guardar-les
les podem
anar
triant
a mesura
que les
necessitem
amb pinces…
a grapats…
és igual
són recursos
útils
o
són l’excusa
perfecte
per tornar
a elles
i quedar-se
en el record.
Vivències
que a cops
ens donen
caliu
com un abric
teixit amb plomes
molt confortable…
al tacte
molt agradable…
tant…
que fan…
que un somriure
ens il·lumini
la cara.
Però a cops
semblen
estaques
que es claven
o llimes
que rasquen
i poden
arribar
a fer sang…
depèn
de la postura
que prenem
la postura
que ens
identifica
en la nostre
manera
de fer via.
I aquesta
motxilla
es mesura
amb
lo viscut
pot ser
gran o petita
pot pesar
molt o poc
però
es mesura
amb els
ulls
que la miren.
Males
experiències
que
van calant
i fent
un foradet
al nostre
cor
colador
de emocions
i
les bones?
ai …
benvingudes
elles!!!
que cicatritzen
les ferides
i fan
que
el nostre cor
es torni
fort
i bategi
amb més
i
més força.
I de cop
entren
en un bar
una parella
de joves
no es coneixen
però
com no…
cadascú dur
la seva
motxilla
i per les
seves cares
sembla
que pesen
i no
els hi fan
veure
mes enllà…
només la
curiositat
i la
desconfiança.
I comencem
a triar
cadascú
el que més
els defensa
perquè
no poden
mostrar
la seva
tendresa
i en el
fons
el que volen
ser estimats
i no
s’atreveixen.
L’historial
de les seves
d’experiències
es molt
llarg…
tant
que els
pesa…
i els pesa…
I es torna
una lluita
de poder
del poder…
de no
mostrar-se
insegurs
i de fardar
de la seguretat
que els manca
amb les
males vivències.
I un parla
i l’altre calla
i un calla
i l’altre parla.
De cop
un silenci
fa
que es
mirin
i aquesta
mirada
és infranquejable
s’atrauen
i nerviosos
busquen
i remouen
dins
la seva motxilla
desesperats
volen mostrar
quelcom bo
viscut
i a la fi
ho troben
i van llimant
llimant
la desconfiança
i s’arrisquen
llençant
la motxilla
que tant
els pesa
per viure
viure…
amb companyia.
Leave a comment »
Posted in
feelings ,
felicitat ,
moralitat ,
tristesa on 12 marzo, 2014 by carpediem2273
Tenir consciència…
Estar inconscient…
La consciència
Quan diem
Dues vessants
Quan prenem
Ser inconscient
Però estiguis
Pensaments
Mala consciencia
Mala consciencia
Bona consciencia
Lluita de
I acabes
I es com
I des de
Leave a comment »
Posted in
ansietat ,
dolor ,
familia ,
feelings ,
societat ,
tristesa ,
viatges on 11 marzo, 2014 by carpediem2273
Recordo el dia,
l’hora,
el moment,
era tal dia
com avui
fa deu anys
estava treballant
i estaven explicant
l’acudit del dia
i de cop una noticia
ens va fer canviar
la cara …
el somriure
i les rialles
es van aturar
i van baixar
el cap.
Tres paraules
en van venir a la ment…
«No pot ser»
«No pot ser»
No podia creure
el que havia escoltat…
s’havia de comprovar
la no acceptació
a una notícia
tan dantesca
i tan cruel
és la primera
arma de defensa.
Per desgracia
ho era…
era cert
i un silenci aniquelador
el silenci de la mort
cruel…
es va apoderar
de tots,
de l’espai
feia fred…
Quin horror
quina pena
un punyal
es va clavar
al cor
un cor
que li faltava
l’aler
la il·lusió.
Es esgarrifador
intentar pensar
en els moments
tan durs
que deurien
estar passant
perquè
el dia se’ls hi
va fer la nit
la foscor
de la por
de l’ansietat
van ser el xoc
brutal
que va xocar
contra ells
i amb la mort
s’hi van topar
de cara
la van veure
de prop
i el qui va
tenir més sort
va patir més dolor
amb seqüeles
que marquen
i marquen…
La ment tampoc
tenia reacció
ni podia entendre
res…
mai estàs preparat
per noticies així
i una una successió
de sentiments apareixen
una darrera l’altre
en cadena
dolentes emocions
demanaven pas
volien entrar
en el teu cap
en el teu cor
i en la teva ànima.
Ràbia continguda
que va trobar
una brutal expressió
com una explosió
i els ulls ple d’odi
cap a tot
i sobre tot.
Seguit
la impotència
va ser el següent
plat a tastar
el cercar els perquès
que mai es respondrien
però sobretot
la impotència de no
poder estar allí
i ajudar com fos.
La llàgrima del dolor
i la tristesa
una llàgrima no associada
a res personal
va lliscar
per la meva cara …
no podia parar
no podia parar…
Només
des de la llunyania
amb la fe
tenia l’esperança
de que el comptador
de morts
no anés augmentant.
Vaig mirar al cel
no podia
parar de pensar
amb gent
que ja podria
estar allà.
I pensar
com els de terra
estarien lluitant
per viure
per salvar
per poder veure
la llum
sense saber
que s’anaven a trobar
L’instint
de supervivència
era lo important
l’instint d’ajudar
era el que sortia
sense parar
i sense parar
el que feia falta
Fa 10 anys
Madrid va callar
fa 10 anys
un terrorífic atemptat
va truncar una societat
va matar il·lusions
projectes
vides compartides…
que anaven a treballar
anaven al cole a estudiar
i escoltaven música…
llegien un llibre…
parlaven entre elles…
o somiaven desperts
del que farien aquell dia
o simplement
miraven pel vidre
com passava la seva vida
el seu camí
aquell trajecte
el que no va acabar
o va tenir un final.
És increïble
després de tant dolor
de tanta desolació
com el poder…
la gent sense sentiments
amb sang freda
utilitzessin això d’excusa
i entressin en una lluita
mediàtica
una pugna de poder.
És increïble
que la mateixa gent
que va portar
aquesta desgracia
gent extremista
sense cor
sense sentiments
com marionetes
seguint una fe
una política
podessin arribar
aquest extrem
el extrem
de menysprear
la vida.
Quina fe
és aquesta?
que fa
que es matin
i matin la gent.
Gent
que utilitza
aquest terrible accident
per vendre imatges
desgranadores
i morboses
i això si
que els hi val
com els vots.
Imatges
que com un ganivet
van fent la ferida
més grossa.
I sento vergonya
perquè en moments
i circumstancies així
hem d’estar units!!!
no compte un mateix,
compte la pinya!!!
La mort
es quelcom desconegut
que et deixa buit
per dins
que et mostra
la duresa
de la vida
una veritat que costa
molt d’enfrontar
tant injusta
perquè la mort
marxita l’anima.
«En memòria
dels desapareguts
i al costat de les famílies
i dels que van sobreviure.»
Musica: Vangelis – Main Theme of «Missing»
Leave a comment »
Posted in
feelings ,
sentits on 10 marzo, 2014 by carpediem2273
Nervis
Arriba
“El curs
I com
Anem-hi!!
I el cotxe
Perquè
I allà
De cop
Exprimir
És el que
Prendre
Tot és
Viu-la !!!
Leave a comment »
Posted in
addiccions ,
colors ,
feelings ,
moralitat ,
musica ,
sentits ,
societat on 8 marzo, 2014 by carpediem2273
Obrim el diari
obrim el mòbil
obrim la tele
i ens entren
inputs
inputs…
i el cervell
va a mil
per hora
i no para
de processar…
no para
de prendre
apunts
i encara
que et
sembli
que
no para
atenció
entren…
tenen
la porta
oberta.
Tot tipus
d’informació
ens
envaeixen
tot tipus
d’anuncis.
Anuncis
disfressats
de marques
d’empreses
de prestigis
de competències
de poder…
Recordeu
l’anunci
de la
“Nocilla”
o
si si!!
el de
“Vamos
a la cama
que hay
que
descansar
para que
mañana
podamos
madrugar.»
Sintonies,
missatges
imatges…
que fan
rumiar
riure
necessitar…
que viuen
i creixen
amb nosaltres
des de
petits.
Inputs
que fan
que piquis
i piques…
qui
no te una
llauna
de Coca-cola
amb el
seu nom?
Quines
són
les fórmules
secretes
que fan
que
ho vulguis
que fan
l’anunci
sigui
interessant
atractiu
seductor
i perdis
un temps
de la teva
vida,
en observar-lo.
Inputs
que
és troben
i ben enllaçats
formen
el guió
guanyador!
el que
tothom
anirà a
veure
el teatre
i a més
l’omplirà.
Quines
estratègies
es plantegen
i s’amaguen
darrera
d’un anunci?
I es que
són
equacions,
i la incògnita
és coneguda
estudiada
discutida
i també
manipulada
que
se’ns destapa
davant
nostre
a totes hores.
Estudis
ben defensats
que
poden imaginar
crear
i manifestar-se,
i és
l’amor
i l’odi
de la creació
i la publicitat
que una
sense l’altre
no son res
encara
que molts
cops
productor
i venedor
tenen
punts
enfrontats
amb altres
objectius.
I fem de
conillets
d’indies
perquè ens
agrada..
per passar
el temps…
per necessitat
per obligació
però sobretot
perquè
la nostra
opinió
es molt
important
te molt poder
perquè
nosaltres
mateixos
demanem
i consumim
i la interpretació
de les nostres
necessitats
fan que
el peix
es
mossegui
la cua
és un bescanvi.
“Només un
Anunci”
es una reunió
d’estudi
de mercat
que inclou
diferents
personatges
de la vida
real
que opinen
sobre
la publicitat
d’un anunci.
I darrera,
un mirall
opac
que els
vigila
i reflexa
els seus
estats,
i és l’excusa
perfecte
perquè dona
joc a
mostrar
i demostrar-se
un mateix
com en
un aparador…
Perquè
darrera
de l’espectacle
s’amaga
la pregunta
bàsica
que se’ns
presenta
se’ns
qüestiona
a totes hores.
M’agrada
o no m’agrada?
i aquesta
qüestió
ens pot
fer
canviar
d’opinió
o enfortir-la.
I
tot ben
decorat
guanya
tot ben
maquillat
es veu
d’un altre
color,
però
en el fons
si rasques
una mica
trobes
un mar
de sentiments
d’emocions
que es poden
o no controlar…
Perquè
el poder
no és pot
utilitzar
en les
les relacions
humanes
vers a nosaltres
és
«políticament
incorrecte»
però
vers a un mateix
la decisió
no es discutible.
«Felicitats per la
interpretació i per la
la feina feta de la Companyia Guanyadora»
Leave a comment »
Posted in
feelings on 5 marzo, 2014 by carpediem2273
Quin xivarri
quina festa
quin soroll
s’apropa
l’hora
tothom
ja
marxa
i
de cop
bummmm!!!
es tanca
la porta
de cop
un silenci
m’abdueix
s’apodera
de l’espai
i t’hi trobes
dins
com
en una
bombolla
de sabó
de cop…
i el soroll
mut
corre més
que la llum.
Hi ha algú?
Eo!!
Penses…
desitges…
però saps
que estàs sol
i aquest
silenci
es conegut
és familiar.
Silenci de la
soledat
que pesa
i entristeix
quan
vols companyia
la peça clau
del puzle
que falta
la peça
del puzle
que fa
acabar
la feina
i sentir-te
feliç
i sentir-te
satisfet
complet…
i en el fons
vols
que es
trenqui
el silenci
i vols
escoltar…
Si… estic aquí!!!
però
no…
no se’ns
res
i vols escoltar
bona nit,
com quan
ma germana
gran
de petita
anava
a dormir
i no podia
agafar
el son
tenia por…
no dormia
fins que tota
la família
com un ritual
dèiem…
Bona nit!
Bona nit!
Silenci
ojalà
et pogués
analitzar
i amb
unes pinces
interpretar…
Ets
el
meu àpat
la meva
prova
diària
m’agradaràs
o no?
I volem
saber perquè
apareixes
perquè
sabem quina
cara tens
perquè
et coneixem
i no ets
tan diferent
no ets
desconegut
i les conductes
no verbals
formen
part de tu
i de nosaltres
i ets
un buit
ple
ple de missatges
que parlen
i parlen…
quina
paradoxa no?
I penso
amb
un bon amic
i el silenci
m’acompanya
i en fa concentrar
i recordar
les experiències
viscudes
i connecto
amb aquesta
xarxa
de sensacions
que fa que
en vinguin
a la ment
detalls
i el silenci
es com
un postra
que se’t posa
davant
un plat
que vols
saborejar
i no saps
com et
sorprendrà
i
em poso
alegra
i trista
el silenci
m’ho permet.
Perquè
el silenci
També
te cares
fosques
ocultes
i en va
mostrar
una de les
seves pitjors
quan
un disgust
un mal entès
em va fer
separar
del meu amic
i durant
un temps
allí estaves
silenci
i com un
ganivet
tallaves
l’aire que
s’hi respirava…
silenci
cruel
que vas fer
que sortís
la part
lletja
de nosaltres…
ufff quina
sensació
tan incòmode
i tan amarga
i com un
gerro aigua
freda
inexplicable
vas esquerdà
la relació
i no sabíem
com
enganxar-la
silenci
quina paraula
tan maca
que
pots arribar
a fer tan mal.
Collons!!!
I canvio
el xip
perquè
el silenci
em fa escriure
m’ho permet
i una pluja
d’idees
i experiències
em fan
pensar
en mes coses
maques
positives
creatives
silencis
benvinguts…
de reflexió…
com
el silenci
de pensar
en el
retrobament
que no
arribava
perquè
cadascun
esperava
una paraula
de l’altre
dins del
nostre dol
i aquest
silenci
impacient
ens feia
trontollar
perquè
esperàvem
una paraula
i no arriba
només
arribava
el silenci
i l’ansietat
s’ha apoderava
de nosaltres
però el
temps en
silenci
ens va ajudar
a relaxar-nos
perquè
tot arriba.
I com
si estigués
somiant
desperta
els dits
no paren
d’escriure
perquè
en la soledat
connecto
amb mi mateixa
quina
sensació
més xula!!
és la connexió
amb l’anima
es la independència
un silenci
pur
sense
interferències
que ens
fa levitar
sense por
de caure.
Silenci
que fas
que
ens impliquem
que t’observem…
no us
ha passat
mai
que estàs
disfrutant
de quelcom
tan especial
i un silenci
us acaricia
la cara
es el teu
silenci
i es que
dues
atmosferes
poden
conviure
juntes
com quan
gaudeixes
d’un
espectacle
maco
que t’agrada
i somrius
en el teu
propi
silenci.
I es que
silenci
ets
com el
vent
que arribes
de cop
com una
tempesta
o caus
amb la brisa
com una
ploma
ballant
i ballant.
Hi han
tants
de silencis
en les nostres
vides
en el dia
a dia
l’imposat
que fa
que no
ens puguem
expressar
i com una
mordassa
aterradora
ens tapa
la boca
i aquest
silenci
si que
s’ha
d’interrompre…
el de
la tristor…
el de
cabreig….
el de
la por…
el de
preocupació…
el de
la alegria…
el que
quan veus
un nen
dormint
en silenci
et fa somriure
i quan
prens
el sol
fa que
et relaxis
i desconnectis
i com una
esponja
vulguis
xuclar
tot lo bo
que et
regala.
Silencis
de sensacions
explorar-les
i viatjar
amb elles
és una
assignatura
pendent
de la qual
no es neix
ensenyat
i s’ha
d’apreciar
interpretar
perquè
no sempre
s’ha de
parlar…
acomodem-nos
en el
silenci
i aprenem
inspirem-lo.
Així
que
ens hem
de deixar
portar
per la música
sense melodia
i gaudir
d’ella.
Es tanca
la porta
bummm!!!
i el
silenci
em fa
descansar
el silenci
de la nit
il·luminada.
per la lluna.
Leave a comment »
Posted in
feelings ,
natura on 3 marzo, 2014 by carpediem2273
Temps
tan valuós
que passes
ràpid
quan les
coses
van be
i poc a poc
quan
simplement
no van.
Temps
tan imprescindible
què
molts
s’hipotecarien
per una
part
de tu.
Temps
de canvis
temps
d’estats
de
transicions
de moments..
perquè
hi han
moments
per tot
i tot té
el seu moment
i es que
tot gira
al voltant
del temps.
Des de
que naixem
ens marques
com un tatuatge
però
de per vida
ets el nostre
comptador
no modificable
no canviable
que no
pots moldejar
estirar
ni arronsar
però
tant
vulnerable
perquè
sempre
compta
enrera.
Temps
que prioritzes
el dia
a dia
que quan
et necessitem
ens angoixes
i quan disfrutem
no et valorem
o si?
I es que
et recordem
amb melancolia
perquè
fas valorar
el que importa
el compartir-te
amb la
gent estimada
amb la que
fa sentir
viure …
i gaudir
d’ells
o ens
fas gaudir
simplement
d’un
bon llibre…
una bona
música…
o somian
sense mirar
el rellotge.
Hi ha dos
conjunts
de temps
el temps
obligat
i el temps
de llibertat
el de descans
el propi
sense mesura
i la unió
en gran
o poca proporció
ens equilibra
és la clau
per fer
via
per fer el
camí més
estressat
o pel contrari
més relaxat
amb
o sense
intensitat
i es que
també
ens el
marquem
el temps.
Temps per
viure
temps
no medit
mentalment
temps
medit
pel bateg
del cor
pel sentir
potser
més caòtic
menys
organitzat
potser
un temps
mal gestionat
però
molts cops
improvitzat
i que moltes
vegades
serà
el que
més bons records
et portarà.
I la vida
passa…
la vida
compte
minuts…
segons
i els canvis
la felicitat
la foscor
i la llum
marca…
i es el teu
cronòmetre
personal
l’alarma
que t’avisa
i que pots
apagar.
I,
ha temps
passat
no hi ha
res
a fer
a temps
passat
el no viscut
no compte
i vivim
del record
però
el record
sense present
no és res
perquè
el temps
corre…
vola …
Però
com gestionar?
com tractar?
com utilitzar?
com interpretar
el temps?
com disfrutar-lo?
com treure
el màxim profit?
i es que
temps
ets tant
important
tan savi
que molts
cops
tu tens
la recepta
i ben
administrat
ets el nostre
calmant
la nostra
vitamina
i ets
el nostre
sol
la nostra
lluna.
Perquè
el temps
es teu
sigui
o no
imposat
es teu …
i sigui
com sigui
va de la mà
de la vida
el nostre
rellotge
biològic.
Ojalà
en moments
et pogués
aturar
i agafar
ojalà
però ets
tan abstracte
que no puc
no puc…
I es que
el temps
es tant
valuós!!!!
Aprofitem-lo
Leave a comment »
Posted in
addiccions ,
ansietat ,
dolor ,
feelings ,
tristesa on 27 febrero, 2014 by carpediem2273
Corres
Es igual
I després
El mal
Tot te solució
Carpe Diem
Leave a comment »
Posted in
feelings on 26 febrero, 2014 by carpediem2273
Caminant
a la vora
del llac
les danses
i els jocs
d’uns ànecs
en fan aturar
quin xivarri
que fan…
i que pipa
s’ho estan
passant
i es que
s’estan preparant
abans
del viatge
desitjat
abans
de l’aventura
a lo desconegut
a provar sort
perquè
ja fa fred
i és la tardor
perquè
ja toca marxar
ja toca
canviar
i viure
més enllà…
I es mullen
juguen..
I es refresquen
al ras
com un ritual
com un comiat
I mirant
em quedo
i és com un ball
una coreografia
amb improvització
tot si val
això si
junts amb llibertat
I per fi
s’enlairen
obrint
les seves ales
al vol
i s’enlairen
per tocar
el sol
allò promès
que els
obrirà
el cor
la il·lusió
que els
portarà
a l’escalfó
i es sentiran plens
Esperança
de trobar
de disfrutar
de volar…
I miro més enllà
a l’horitzó
i miro més
endins
on la mar
s’acaba
on sé
que estaràs
allí
cercant
el que
et fa falta
el que vols
el que desitges
com jo…
i jugaré
abans de volar
i trobaré
l’aler
d’aquella paraula
d’aquella mirada
d’aquell somriure
que m’abraci
i em faci
no passar fred
i sentir-me plena
en el teu caliu
I es que
el més enllà
ens espera
ens acull
d’esperances
de somnis
i ens
fa sentir plens
Leave a comment »
Posted in moralitat , societat with tags individu on 21 febrero, 2014 by carpediem2273
Tot individu
és egoista
per definició
tot individu
mira primer
per ell
i després
pels altres
encara
que sempre
hi han
excepcions
en moments
de la vida
que ens
posen a prova
però
en el fons
ho som
d’egoistes
I això passa
des de que
naixem
aquesta
competitivitat
va en el
nostre
ADN …
Però no
ens equivoquem
l’egoisme
o millor dit
“Amor Propi”
és nostre
i es necessari..
s’ha de saber
dir “NO”
perquè
és una
protecció
que ens
defensa
davant
l’egoisme
dels altres…
L’egoisme
o el donar
i rebre
està en
el dia a dia
i l’egoisme
és la part
fosca …
la negativa
i acostuma
a ser costum…
i aquesta
“Costum”
no agrada…
perquè
desgasta,
cansa,
crema
el que te
al voltant
perquè
no és altruista
i
no vols
contagiar-te
perquè
tens els teus
ideals
i lluites
contracorrent
contra el
“JO”
A la feina
el trepa…
el que només
vol i veu
el seu objectiu
justificant-se
trepitjant
els demès…
el que guanya
en egoisme
criticant
i no
es para
a pensar
que això
provoca
un fracàs
en ell
i en el
conjunt
perquè
com a conjunt
tots i guanyen
i això
no interessa
I és un
còctel molotov…
l’educació
l’entorn
la família
la moralitat
el caràcter
de l’individu..
són tants
factors
que poden
influir
Vivim
en un món
egoista
que no
valora res…
que només
és mira el
seu màlic
que parla
i sent
però
no escolta
i vol
tenir la raó…
que fàcil
es parlar
i jutjar
sense conèixer…
Perquè
aquest
món egoista
s’agafa
aquesta llibertat?
Llibertat
que no comulga
amb això
perquè
la llibertat
individual
no perjudica
als demès
l’autoestima
és necessària
però l’egoisme
esquitxa
als altres
sense respectar
L’egoisme
és com
un cap
quadrat
on no entra
la perspectiva
on no entra
la llum
O be
és distorsionada
perquè
és pròpia només
i aquest ser
viu en la seva
bombolla
en el seu espai
i el xantatge
emocional
és la seva
estratègia
la seva arma
i es perd
i perd
de vista
el món
que l’envolta
Només
cal empatitzar
i canviar
d’actitud
per un món
més just
Intenta-ho!!!!
Leave a comment »
Posted in colors , feelings with tags energia , feelings , força , univers on 19 febrero, 2014 by carpediem2273
D’energia
hi ha de tota
mena
la natura
el sol
materials
que emanen
energia
I es que
la renovació
de l’energia
és important
perquè
cadascun
dels espais..
dels racons
inspira i
expira
energia
Parlem
de la humana
Energia
força
que et
fa tirar
endavant
amb
rapidesa
com un llamp
com impulsos
de corrent
o a poc
com un cargol
Depenent
de la intensitat
l’energia
es manifesta
Aura
que ens
envoltes
I‘esperit
molt cops
de colors
com l’arc
de Sant Martí
hi ha cops
fosca
com la tristesa
apagada
Tots tenim
reserva
d’energia
i l’energia
que atrau
i s’atrau
d’altres
Energia
quelcom
invisible
que flota
entre nosaltres
com a sexes
contraris
com a pols
d’un imant
que es busquen
i s’associen…
fen un espai
infranquejable
que no es pot
esquinçar
I és que
una empenta
fa que ens
apropem
a aquell
que ens omple
el dipòsit
d’energia
i carreguem
les piles
Energies
positives
sempre
benvingudes
i cercades
com un tresor
però
anem en
compte
no ens
enganyem
hi han les
de negatives
que et xuclen
com els vampirs
et dominen
et dormen
de serps
t’arroseguen
deixant-te
sense força
sense ànima
sense il·lusió
i aquella
esponja
del teu ser
s’omple
de foscor
de brutícia
I es com
una reacció
en cadena
una conjunció
de l’univers
un equip
que funciona
i que contagia
del que rep
i dona
Així funciona
l’energia
i expirem
i inspirem
d’ella
i els pulmons
s’omplen
i es renoven
L’instint
ens ajudarà
i quan sentim
que ens
quedem sense
reserva
que estem
en perill
ell trobarà
la sortida
a aquells
que et donaran
l’empenta
I tu
com si
es tractes
d’un bescanvi
faràs el mateix
perquè
es una associació
màgica
Tots
tenim quelcom
especial que aportar
com l’univers
les estrelles
1 Comment »
Posted in amics , amor , aprendre , autoestima , ànima , canvi , construir , cor , cos , créixer , emoció , emocions , esperança , feelings , felicitat , força , futur , maltracte , mirada , sentiments , sentir , sentits , sinceritat , tristesa with tags emoció , estimar-se , mirall , mirar , ulls , vida on 14 febrero, 2014 by carpediem2273
https://open.spotify.com/intl-es/track/707BRCe5feUySwv7141QeA?si=3baccd8f4aa34197
Mirall
I es que
Mirall
No es fàcil
Qué maco …
I es que
La nostra filosofia
Som el que
Som ànima i cos
Deixar-se anar
Mirem-nos
Leave a comment »
Posted in feelings , moralitat , societat with tags societat on 11 febrero, 2014 by carpediem2273
La informació
va i be,
de totes
bandes,
de tots
els indrets,
la informació
va i be,
en qualsevol
estat
en qualsevol
moment
quan menys
t’ho esperes
o estas
esperant.
Inputs, inputs
que van
que venen
no importa
el vehicle
que utilitzen
i por on fluctuen.
Informació
verbal
informació
no verbal
estàtica
visual
sensorial
pel plaer dels sentits
dels instints
que diuen molt
de la informació
“Informació
ets tan poderosa”
La información
que tothom
vol
la desitja
és un tresor
molt valuós
o pel contrari
se li te por
un s’amaga
i de la mà
de l’ignorancia
prefereix
seguir el camí
Informació
senyals
que corren
com misils
destruïnt
l’objectiu
o
com plomes
volant
pel cel
arribant
al destí
com qui
balla un vals
sense parella
I han tants
camins
que semblen
laberints
quan
haurien
de ser rectes.
«El poder
de la informació»
Informació
vital per viure
et pots
dosificar
o prendre
d’un glop
amb les conseqüències
que ho porten.
Informació
que ens ajudes
a crèixer
a sentir
a expressar
i sobretot a viure
Informació
corres perill
perquè t’utilitzen
et manipulen
per interès
per enganyar
per mentir
a una societat
que viu en la ignorància
perquè
se’t te por
ets
pura i cruel
a l’hora
Ara es el moment
de valorar-te
de cuidar-te
d’utilizar-te
i disfrutar de tu
tal com ets
sense necessitar
de res més
en el moment
oportú
en la situació
i en l’estat
que et pertoca
Leave a comment »
Posted in
amor ,
familia ,
feelings ,
historia ,
natura ,
sentits ,
societat on 9 febrero, 2014 by carpediem2273
Tattoo
misteriós
dibuix
misteriosa
gravació
original
diferent
personal
que
els avantpassats
ens van portar
a nosaltres
Primer
es gravaven
les parets
de les coves
que ens protegien
ens cuidaven
que parlaven
de vides
de lluites
de somnis
i que ara
encara ens parlen
quan arribem
i ens apropem
a elles
quan les mirem
t’embruixen
com grafitis
d’avui a dia
que quan ens
apropem
sembla que
xiuxiuegen
i et diuen coses
i escoltem
i sentim…
Tattoo
la teva
historia
ens atrapa
ets art
que balla
amb el cos
que interpreta
les nostres
vides
els nostres
orígens
amb la teva
màgia
parles
per nosaltres
de nosaltres
del que
ens agrada
de les
nostres
creences
ideologies
ídols
i ens fas
sentir-nos
diferents
i ens
identifiques
amb llibertat
i en el lloc
més important
el que ens
protegeix
i ens cuida
com la
cova
la nostra pell
que s’expressa
i es revela
Són tantes
les coses
que et
porten
a ser marcat
gravat
a sentir-te
identificat
un ídol
una creença
un amor
que no
et fa oblidar
una mort
que fa
que no oblidis
al ésser estimat
Aquest
amb protegeix
aquests símbols
són les meves
arrels
la meva manera
de mirar
el coratge
la lluita
un gran esperit
i la màgia
de viure
el dia a dia
d’expressar
de somiar
i sentir
Apropa’t
segur que
sents alguna cosa
Leave a comment »
Posted in
feelings ,
moralitat ,
societat ,
tristesa on 31 enero, 2014 by carpediem2273
Recordo
quan
era petita
i sortia
a comprar
amb la llista
de la compra
Anava al mercat
a la drogueria
a la ferreteria…
i sabia
que allà
xerraria
riuria
o no?
però estaria
a gust…
en companyia
de gent
de tota la vida
És com
quan vas
a la pelu
a la pelu
de confiança
i per molt
temps que
passis allà
no se’t fa llarga
l’estància
i t’agrada
el que t’envolta
i t’omple
i si saps perquè
ho saps.
I quan
surts d’allà
amb la
compra…
amb
el teu pentinat…
surts
de la teva
la botiga
de la teva
perruqueria
perquè
fas teu
el que et
fa sentir be
el que
forma part
de la teva
vida
i t’endús
anècdotes
experiències
i uns productes
de qualitat
un productes
de confiança
d’una bona feina
que és
el que volies
Quina nostàlgia
més xula
quins records
i emocions…
és com
estar en família
una família
que encara
pot sobreviure
en alguns poblets
en alguns racons
de la nostre país
De cop
passa quelcom
quelcom
que no t’agrada
i va contra corrent
i que corre molt
i es controlat
per algú
més poderós
sense empatitzar
egoista
quelcom injust
perquè
les il·lusions
del emprenedor
del currant
del que t’atén
i no només ven
passa a segon
terme
i no importen
I es com quan
es va fent fosc
sense lluna
i el cor
ja no bombeja
amb tanta
intensitat
els carrers
es buiden
i les teves botigues
els teus
van sortint
de les teves
vides
de les seus
projectes
i baixen la
persiana
Els temps
canvien
les lleis
canvien
i es torna
tot injust
perquè
la llei
és injusta
i no es per
tothom igual
perquè
estem en
un món
consumista
perquè
es creen
monstres
del consum
gran
superfícies
que venen
de tot,
amb menys
tracte personal
i més
tracte comercial
i es igual
si t’agrada
o no
vendre
vendre
és el seu objectiu
I veus un
“Se liquida”
“Se traspassa”
i saps que
aquell cartell
es una veu
unes veus
en off…
“M’ofeguen”
“No m’ajuden”
“Em discriminen”
i es van
apagant
poc a poc
i les xerrades
que recordaves
es transformen
en silencis
silencis
impotents
que obliguen
a renuncia
a il·lusions
a projectes
compartits
El gran
es menja
al petit
i a sobre
li deixen fer
una societat
que només
mira lo que
és material
una societat
pràctica
que no te
en compte
els valors
més importants
que viu sota
l’estrès
sota aquestes
regles que
es contagien
i contagien
a tots
i fan no recordar
tot lo bo que
et portava
anar a comprar
amb la teva llista
Leave a comment »
Posted in
amor ,
feelings ,
tristesa on 20 enero, 2014 by carpediem2273
El cor
Un cor
i no és escoltat…
La llunyania
Paraules…
Paraules…
Aquestes
et van dir
et van fer
«Viu i deixa viure»
Leave a comment »
Posted in
feelings ,
moralitat ,
societat on 15 enero, 2014 by carpediem2273
On està el llindar?
mentir..
ser sincer…
on estar
la llibertat
de la sinceritat?
perquè
la veritat
et pot fer sentir
pres
perquè?
perquè
es menteix?
perquè
ens mentim?
perquè
es fa mal?
perquè ens fem
mal?
perquè
la societat
es troba
en aquesta roda
de mentires
i veritats?
La mentira
sempre acaba
sortint
i això si…
sí que és
una veritat
universal
Per això
la veritat
fa molt
de mal
es dolorosa
i més …
quan es
cap un mateix
per això
ens mentim
ens agradi
o no
per això
busquem excuses
i ho justifiquem tot
Viure en pau
sent sincer
amb un mateix
es la millor solució
acceptar-ho
afrontar-ho
és
la millor medicina
però
no es immediata
no ens equivoquem
no ho és…
és un camí llarg
però això si
un camí molt eficaç
amb una recompensa
que a la fi
et fa obrir els ulls
et fa sentir lliure
Acceptar
i esperar
que el millor
està per arribar
i lluitar per això
es la fita
tot arriba…
i seguir
els pressentiments
les “corazonadas”
et fan arribar
a la veritat
sigui dolorosa
o no
estiguis
o no
preparat
El camí
està marcat
i mentrestant
estiguem
equivocats o no
viure és el lema
viure amb
la certesa
de la nostra
veritat.
Leave a comment »
Posted in
addiccions ,
moralitat ,
societat ,
tecnologia on 4 enero, 2014 by carpediem2273
La creativitat
et fa créixer
intel·lectualment
com a persona,
et fa veure
tot des de
altres punts
de vista…
ser ambiciós
forma part
d’ella,
o no?
com utilitzar-la?
de quina manera?
per quines fites?
La tecnologia
et fa ser
lliure
però
fins quin punt?
perquè
també
et fa
ser esclau
i enganxat
també a ella
Dependre…
consumir…
són les noves
lleis d’un món
cada cop
més tecnològic
on els
sentiments
es disfressen
i prenen
altre forma
Cada cop
hi han més
moments
on el teu propi ser
ja no ho és
i la realitat
deixa de ser-ho…
es desfigura
i lo que veus
és el que voldries
veure.
És un vici
una addicció
una obsessió
sense cap
punt
entremig
i arriba un
moment
que caus
en la trampa
saps que
no està be
però et deixes anar
perquè
tens por a decidir
perquè
una simple
notificació
fa que facis
el que vols
i no faries …
perquè
s’ha apoderat
de tu
del teu perfil
perquè t’has
deixat fer…
perquè
es més còmode
que decideixin
per tu
i la raó
i sentiments
ja no
convergeixen.
Tot es un risc
condicionat
que quan
frenes
t’autodestrueix
o pot ser
et fa viure?
No sempre
el que desitgem
es el que volem
CARPE DIEM
Felicitats per l’obra EGO (FlyHard)
amb un guió molt acertat pels temps actuals.
Leave a comment »
Posted in amistat , amor , colors , feelings , felicitat , festa , musica , sentits , societat with tags vida on 31 diciembre, 2013 by carpediem2273
un cor
llums
i al cel
l’esser humà viu!!!
Impressionant Feliç Any Nou
Ine sempre amb nosaltres ❤️
Leave a comment »
Posted in feelings with tags amor , distancia , protecció , tristesa on 19 diciembre, 2013 by carpediem2273
La distancia ajuda
la distancia entristeix
agafar distancia
no patir …
és el que ara vull
vull no saber
perquè em fa mal
em fa pupa
al meu cor
Com diu la dita
«ulls que no veuen
cor que no
hi sent»
quina veritat
més certa
però que
dura és
no saber de tu…
costa …
costa molt…
Tot en excès
no és bo
ni estimar
en excès ho és
perquè?
perquè…
si surt malament
la felicitat
es transforma
amb dolor
un dolor
tan intens
que et fa
que no puguis
respirar…
ni sentir…
sense rumb
ni desti
com un
automat
que no sent…
i que va ser
un ser viu,
va volar
i de cop
va caure en un pou
No se trobar
el perquè
no vull,
no puc
trobar-lo…
no ho entenc …
encara i aixi
vull algun dia
tornar a estimar
i deixar-me anar
es l’únic camí
per viure…
per trobar
la felicitat
Leave a comment »
Posted in
colors ,
feelings ,
felicitat ,
sentits ,
tristesa on 5 diciembre, 2013 by carpediem2273
tot és a fosques
de cop
llums
i focus
encesos
no hi ha ningú
a l’escenari
i l’amfiteatre
és buit
estàs sol
un silenci
t’envolta
tot és a punt
en pocs minuts
el batibull
del públic
a la sala
farà entrada
comencen
els nervis
són bons
es l’intriga
el suspens
de interpretar be
de recordar guió
però sobretot
de viure
el personatge
i repases
el paper
i surts a l’accio
els nervis minven
ja no hi són
i disfrutes
de la situació
t’hi fiques
et transformes
i vius
en un altre pell
amb uns altres
ulls
sentiments
quina empatía
més maca
que màgic
es deixar-se
anar
deixar-se
portar
i et contagies
i el públic
t’anima
i et sents ple
content
per la feina feta
has arribat
has trasmés
has viscut
gràcies teatre fins aviat
Leave a comment »
Posted in
amor ,
feelings ,
felicitat ,
sentits ,
tristesa on 3 diciembre, 2013 by carpediem2273
quina complicitat
tant maca..
i dificil d’explicar
estimar-te
però de cop
t’estimo amor meu
Leave a comment »
Posted in
amor ,
feelings ,
sentits ,
viatges on 27 noviembre, 2013 by carpediem2273
Tanco els ulls
s’esta fent fosc
es tard
i estic cansada
trons i llamps
ben aprop
Nuvols
ben negres
lluitan
en la negra nit…
Tinc son
tanco els ulls
i no puc dormir
no puc dormir
Comença a ploure
el llit es fred
la pluja
es fa sentir
i de sobte
tanco els ulls
ja puc dormir
Una llum
s’apropa
com quan
surt el sol
i una olor
i un caliu
tant intens
com el
nostre amor
em fa volar
i entre
els nuvols estar
Vull llensar-me
tocar-te
agafar-te
cuidar-te
és el que desitjo
amor meu
Sentir-me
protegida
com en un cotó fluix
i sentir-me
ben amunt
ballant com els
ocells
sent un sol
I estiro
la mà
et vull tocar
i com quan
erem petits
juguem a esbrinar
a saber
quines figures
s’amagen
allà
Que maco
es jugar
i esbrinar
el que sents
amor meu
No vull
despertar
Leave a comment »
Posted in
amor ,
feelings ,
felicitat ,
sentits on 23 noviembre, 2013 by carpediem2273
Em deixo anar
i sé que
em portaràs
ven enllà
on vull estar
Em deixo anar
tanco els ulls
em fas volar
i en un nuvol
estar
Besar-te
Tocar-te
mirar-te
despullar-te…
desitjar-te
el següent serà
I em deixo anar
com la corrent
de la mar
vull sentir-te
dins meu
vull jugar
i apostar
Els nervis
han marxat
i em fas
sentir
tan important
que em deixo anar
i endinsar-me
en el teu regaç
Sento que ets
la meva meitat
que la complicitat
es tan màgica
autèntica
que m’atreu
més enllà
i em deixo anar
El foc
dins nostre
comença a cremar
i explotem
de felicitat
i tot un
sentim estar
tot un
amor meu
tot un
ens deixem anar
Leave a comment »
Posted in
amor ,
feelings ,
felicitat on 20 noviembre, 2013 by carpediem2273
Familia
No l’escullim
Lligam
Sense tu
El temps
Estimar-la
T’estimo familia
Leave a comment »
Posted in
feelings ,
felicitat ,
moralitat ,
natura ,
sentits ,
viatges on 17 noviembre, 2013 by carpediem2273
Et mous
i quelcom
fa que ho facis
Trencar esquemes
en un món
estructurat…
I et fas
preguntes
internes…
que és
el que està
be?
que és
el que està
malament?
on és aquella
barra de medir
que et fa
sentir millor?
I penses …
i vas contracorrent
i et deixes portar
com la mar
en un dia de pluja
la mar brava
que actua
de forma natural
contracorrent..
T’arrisques,
i desafies
l’incert
de la mà
d’aquestes
sensacions
i corrents
que són
més importants…
i el que passi
després
es fa
insignificant
perquè
el plaer,
la desinhibició
té en el fons
una importància
vital per seguir …
I et sents viu
Leave a comment »
Posted in
amor ,
feelings ,
felicitat ,
moralitat ,
natura on 13 noviembre, 2013 by carpediem2273
Diuen que
la nostre vida
està marcada
per la infancia
des del ventre
de la nostra mare
Diuen que tots
tenim un passat
i que aquest
es present
en el dia a dia
matisant el futur
El passat
ens ha deixat
una emprenta
que ens fa
reflexionar
i adonar-nos
d’actuacions
en el present
El present
s’ha de viure
disfrutant
del dia a dia
amb passió
saborejant
cada detall
cada valor
de tot
el que t’envolta
i donar importancia
a les coses que
realment la tenen
Sentir com
el cor batega
i te inquietuts
es el millor
regal que
ens pot fer
Vull estimar
sentir-me estimada
i que
al tancar el ulls
somrigui pensant-hi
en un futur
potser incert
Leave a comment »
Posted in
amor ,
feelings ,
sentits on 11 noviembre, 2013 by carpediem2273
es un dia extrany
farà un any
no em vull
estant tocant
aquests valors
Sempre
fins sempre
Leave a comment »
Posted in
feelings ,
felicitat ,
natura ,
sentits on 4 noviembre, 2013 by carpediem2273
Es curiós
però som
purs sentits
Els sentits
ens envolten
i ens desperten
en cada segon
de la nostra vida
Estem al llit
i el llençol
ens roça
i ens escalfa
Estem dinant
i l’olor del menjar
i el sabor
ens fa entrar gana
Esta plovent
i et quedes mirant
com les llagrimes
rellisquen pel vidre
i et relaxa el silenci
L’amor …
tots els sentits plegats
l’amor
t’atrapa
l’amor
et fa sentir plaer
dels sentits
i junt amb l’ànima
et fa entrar
en un estat
tan especial
i marevellós
del que no
vols despertar
Leave a comment »
Posted in
feelings ,
moralitat ,
societat on 28 octubre, 2013 by carpediem2273
Estem en un món
d’immobilitat
de quietud
de conformisme
En un món
poc lluitador
poc crític
aterrat per la manipulació
collat pel poder
paralitzat
En un món
que tot se li enfot
que no te amor propi
que no es revela
i es defensa
aquest món
tant injust
per altra banda
fa que de gent
amb detalls
amb inquietuds
sent altruista
sent idealista
crispat per les injustícies
amb esperança i unió
poden fer quelcom gran
Món ple de gent,
confiem
que lo immòbil
es pot moure
que tot
no es de color blanc
ni de color negre
que pot ser gris
que es pot jutjar
que es pot millorar
i que hi han alternatives
Lluitem,
no ens
conformem
hempatitzem
amb la solidaritat
i no amb l’egoisme.
Per un món millor
Leave a comment »
Posted in
amor ,
feelings ,
felicitat ,
sentits ,
societat ,
viatges on 18 octubre, 2013 by carpediem2273
estic al metro
estic al metro
gent diferent
van molt abrigats
sense bateria
Leave a comment »
Posted in
feelings ,
moralitat ,
viatges on 14 octubre, 2013 by carpediem2273
Creus en el destí?
quina pregunta
ens hem
fet
algun cop
oi?
Destí
com definir-te…
coses que et passen
sense un perquè
i que la
teva intuïció
com un imàn
et porta
cap a elles
El destí
és com un camí
un camí
marcat,
un camí
que no depèn
de tú
un camí que …
com les onades
arriben a la sorra,
arriba lliscant
i penetrant en ella
O pel
contrari
el destí
es el camí
que es fa un
dia a dia
de la mà
de la sort
i la mala sort
arribant …
a quelcom
també desconegut
Deixo la pregunta
al aire,
deixo la pregunta
perquè hi pensem
o la deixem
corre.
Leave a comment »
Posted in amor , ansietat , aprendre , connexió , cos , créixer , dolor , emoció , emocions , experiències , feelings , força , futur , infinit , mort , por , sentiments , sentir , sentits , sinceritat , supervivència , vida with tags canvi , compartir , dol , dolor , emoció , estimar , foscor , valent , viure on 10 octubre, 2013 by carpediem2273
Por
Por
Por …por…
Por
Por
Ine ets el meu somriure ♥️
Leave a comment »
Posted in
feelings ,
moralitat on 6 octubre, 2013 by carpediem2273
De dubtes
Dubtes per tot
dubtes sobre l’incertesa
hi ha gen que disfruta
sugui quin suigui
Leave a comment »
Posted in
colors ,
feelings ,
natura on 8 septiembre, 2013 by carpediem2273
En el cel,
balls de núvols,
matissos de grissos,
i alguna clariana
que sembla que diu
estic aquí!!!!
La tardor arriba
amb trons, llamps
i la pluja,
cops intensa,
cops tranquila,
ens mulla,
ens refresca,
lliscant-se,
com les llàgrimes
que llisquen
pel nostre rostre.
Pluja amb contrastos,
pluja que dones
vida i a l’hora
amb la teva intensitat
et reveles
com quan un plora.
Sempre sincera
i espontànea
surts de cop pluja
però sempre
amb aquets matissos
que et fan ser
especial,
i única,
i amb la clariana
que diu
estic aquí!!!!
Leave a comment »
Posted in
colors ,
festa ,
societat on 15 agosto, 2013 by carpediem2273
El teu bateg
se sent arreu
en els teus carrers
en la teva gent
en la teva música
i cultura
Gracia sempre única
Per uns moments
ens transportes
a Venecia,
i amb globus
anem del passat
de la prehistoria
al futur dels robots
no deixan passar
per alt
les arrels,
el camp
i ens reivindiquem
contra el consumisme
i retallades
amb
una Mafalda tan bonica
i sincera
que es revela contra
les injusticies.
Gracia
gent d’arreu
t’envolta
però sobretot
sobretot
la bona feina feta
com una pinya
que fa que cada cop
ens enlluernis
i ens sorprenguis
Felicitats a Gracia
i als Graciencs
Leave a comment »
Posted in
amor ,
feelings ,
societat ,
tecnologia on 8 agosto, 2013 by carpediem2273
One click you need
to open your mind
One click you need
to let your imagination run wild
One click you need
to find what you’re looking for
That is Internet
It’s incredible
how many things
you can do
on the Internet
It’s incredible
how you can
met up
with some old friends again
that maybe
you already had forgotten
That’s how
I met you
One day
like other days
I turn on my pc
and I navigate
in the information sea
One day
like other days
I open my Facebook profile
and I check my notifications
But one day
was different
one day
my face illuminated
when I saw
your invitation
and I couldn’t
help but smile
But
Only a question
it came to me
how was it possible
that we could be found?
New group
Had appeared
in social network
New group
that it would offered me
greats older times
Secondary school group
where I learnt
where I enjoyed
where I growed
and I felt in love
for the first time
It’s incredible
like the life
to give somebody a chance
It’s incredible
like we met again
Open your mind
open your heart
and let your imagination run wild
to some news sensations
Surf on net
Leave a comment »
Posted in
amor ,
colors ,
feelings ,
natura ,
sentits on 24 julio, 2013 by carpediem2273
mar, cel
terra …
tant diferents
però tan units
com un cordó
del nadó
amb la seva mare
està
units per l’horitzó
mar i cel
i són,
infinits i desitjats
tocar-los
amb la mà,
voler arribar
i perdre’t en ells
es com un somni
que no s’acaba mai
mar…
mar endins,
amb les onades
salvatges
com quan
estàs a punt
de explotar
de passió
em fas venir gana…
i quan t’apropes
a la platja
i es com si
volguessis
donar-me la mà
cel
ai cel…
estàs en el cel
flotant … volant
lliure
en llibertat
i des de a dalt
tot es veu
tan clar que
no t’hi vols llençar
o si!!!
terra dones tant
que els fruits
les teves flors
i olors
fan que
amb els
ulls tancats
somrigui
i la imaginació
només faci que demanar
terra, cel i mar
que a prop
i sou
i que
tan importants
Gràcies
Leave a comment »
Posted in
feelings ,
festa ,
musica ,
sentits ,
societat on 16 julio, 2013 by carpediem2273
A ritmo de cánticos
y tambores
te mueves
A ritmo de tambores
luchas bailando
Por el aire
por el suelo
te busco
te miro
nos movemos
y nos encontramos
en este son,
en este baile.
Entre ritmos
y cánticos
movimientos
primitivos
improvisados,
guiados y
seguidos con la danza
que sigue el cuerpo
flexible
Ritual con
dialogo,
ceremonia,
inercias encontradas
evitadas
con piruetas
al ritmo de los
tambores
y unidos con
su belleza
al mismo son
Leave a comment »
Posted in
amistat ,
amor ,
feelings ,
felicitat ,
sentits ,
viatges on 15 julio, 2013 by carpediem2273
Te echo de menos
Echo de menos
Tu mirada
Y tu sincera amistad
Echo de menos
Nuestras charlas
Nuestras confidencias
Nuestra complejidad
Un abrazo y un te quiero
Michal tan lejos
Y tan cerca
Me enseñaste a comprender
A compartir
Y sobretodo
A exprimir la vida
Y a vivirla día a día
Primero tu eramus
Y tu estancia aquí
Con tu buena guía …
Y una buena paella
Segundo tus ganas de conocer…
En otras culturas
Tercero tu recibimiento
En tu país
Donde no pude sentirme
Tan acogida
Dejáste huella
Tu manera de ser
Tu amistad incondicional
Michal tan lejos
Y tan cerca
Haya distancia o no
Sabemos que nos tenemos
Que nos queremos
Gracias amigo
Leave a comment »
Posted in
amor ,
colors ,
feelings ,
felicitat ,
festa ,
musica ,
sentits ,
societat ,
viatges on 15 julio, 2013 by carpediem2273
Sabes?,
todo fue planeado
organizado para tu fiesta
y tu sin saber nada,
inocente llegaste a casa…
y con alguna sospecha
fuiste hacia el comedor.
Nuestro confidente Miguel
hizo muy bien su papel
y todos los demás ayudaron
y colaboraron sin condiciones.
Desde el principio
todos estuvimos ilusionados
y dispuestos a sorprenderte
y compartir contigo
este momento.
Allí acompañandote
y esperandote
estabamos todos…
nerviosos
y con muchas ganas
de ver tu reaccion,
de observar tu sorpresa
y tu mágica sonrisa…
Y como un pez en el agua
nos encontramos…,
a gusto
riendo
charlando
comiendo
bailando
bebiendo …
y disfrutando al máximo …
Como una película…
y con sus momentos de flash ..
vi pasar por delante de mis ojos
el relato de un encuentro muy sincero.
Sabes?
Te lo mereces,
eres muy especial
y disfrutar contigo
estos momentos
es el regalo más
bonito que puedo recibir.
Leave a comment »
Posted in
amistat ,
amor ,
feelings ,
felicitat ,
sentits on 15 julio, 2013 by carpediem2273
Un día 2 llegaste,
con miedos,
pero con tu sonrisa
y con ganas de
de vivir y descubrir…
deseo que se haya cumplido tu deseo
y que esta experiencia
te haya hecho sentir bien…
Por mi parte que decir…
que tu sonrisa me contagió
de ganas de vivir,
y volví a sonreír…,
he aprendido mucho
a tu lado
y he disfrutado
de cada momento.
Hay tantos recuerdos
tan bonitos y especiales
que hemos vivido y
faltan por vivir
que me quedaran gravados
en mi corazón …
Un día 2 te irás
y me quedará la esperanza
de volverte a ver,
creo que quedan
muchas cosas por compartir
porque es el comienzo
de un sentimiento,
muy sincero …
Leave a comment »
Posted in
colors ,
feelings ,
sentits ,
societat ,
viatges on 15 julio, 2013 by carpediem2273
Dicen que la vida
Ayer me lo pase
Las palabras
Hubieron
Muy a gusto
CARPE DIEM
En todos los
Gracias por vuestra compañía
Leave a comment »
Posted in
colors ,
feelings ,
festa on 10 julio, 2013 by carpediem2273
Luz,
color,
alegría
diversión…
en un día en que dejamos
de ser nosotros mismos
para que en compañía
salga
el niño que llevamos dentro
y con imaginación
travesuras …
nos
riamos de todo.
¡!!Que guay ,
me gustaría que cada día
fuera CARNAVAL ¡!!
Leave a comment »
Posted in
colors ,
feelings ,
felicitat ,
sentits on 10 julio, 2013 by carpediem2273
Cuando ví el anuncio
de Coca-cola
se me estremeció
el corazón
me encandiló
me atrapó
me emocionó
No paraba de ver
Oir
y sentir…
¿Os pasó lo mismo verdad?
Vivir
hay que aprender
a vivir …
y disfrutar
en ello,
solo depende de ti
solo depende
del camino
que vas creando
y vas viviendo
día a día
Repite siempre
estas palabras
Estoy aquí
Estoy aquí
PARA SER FELIZ
Querer,
Amar,
Disfrutar,
Compartir,
agradecer,..
Hay tantos motivos
para ser feliz…
Se tu mismo,
vive,
exprime la vida
y comparte tu felicidad.
Razona con tu corazón. 🙂
Leave a comment »
Posted in
feelings ,
societat ,
viatges on 3 julio, 2013 by carpediem2273
T’envàs i no saps si tornaràs
Un món misteriós
i no veus res
Un món misteriós
Un buit
Ets d’aquí
I els teus lluny
on les arrels
s’han assecat
I tu allà
Leave a comment »
Posted in
amor ,
feelings ,
felicitat ,
natura ,
sentits ,
societat ,
viatges on 1 julio, 2013 by carpediem2273
Dos ciudades maravillosas,
dos ciudades mágicas,
por su gran
influencia histórica
y cultural.
Cunas
del romanticismo
cada una con su encanto.
Florencia tu arquitectura
es atractiva
y tu ambiente joven
en tus calles
que con sus bicicletas
hacen batir el corazón
que te mueve
día a día.
Puentes
sobre el río
y David,
vigilándote
a lo alto.
Venecia
que decir
tu rompes lo clásico
con tus canales
tus puentes
tu gentío
tu laberinto
de calles que
en su perdición
nos quedamos embobados
disfrutando de ellas.
Venecia
me enamoras
con tu aroma
y esplendor
tu amor me
envuelve
me vuelve loca…
Y con tus góndolas
paseando por
tus canales
vehículos del
amor
guíados por tus góndoleros
que con sus
cantos
amenizan el viaje
o
bien callan
para que
la pareja de enamorados
se bese
en este viaje tan romántico
Se que algún
día volveré
sé que volveré
con seres queridos
se que volveré
con mi amor
a pasear
y saborear
de tí.
Leave a comment »
Posted in amor , connexió , créixer , emoció , experiències , familia , feelings , felicitat , identitat , records , sentiments , sentir , valorar , vida with tags amorincondicional , compartir , cordóumbilical , mama , semprejuntes , t'estimo on 26 junio, 2013 by carpediem2273
Diuen que l’amor
d’una mare
és el més
bonic i especial hi ha
Diuen que l’amor
d’una mare
es el més sincer
e incondicional.
I és cert
perquè des del principi
sempre has estat
amb mi
Des de dintre teu
ja em parlaves,
i amb l’escalfor
del teu ventre feies
que no passes fred
que em sentis protegida
i amb el bateg
del teu cor feies
que em sentis viva
dintre teu.
Des de ben petita
m’agafaves de la ma
des de ben petita
feies no tingues por,
que no em faltes de res
Sabia que em cuidaves
sabia que vetllaves per mi
que sempre estaries
al meu costat
I agafada de la teva mà
em vas ensenyar
quelcom tan maco
com era la vida
i vas fer que em sentis important
Recordo com
des de ben petita
em recollies al cole
i esperaves somrient
a que em menges
aquell entrepà de nocilla
que havies preparat
amb tant de carinyo
Recordo com em
tapaves al llit
i em donaves
el petó de bona nit
Són tantes coses
tan maques que em vas donar
que només una mare
pot donar a un fill
tan records
que no pararia de reviure’ls
I és que
un cordó umbilical
sempre ens ha unit
Un cordón inseparable
una complicitat
inexplicable que fa
que no ens podem separar
I és que és tan especial
aquesta connexió que ens uneix
que m’agradaria
que no es tranques mai,
per que et necessito
et necessito cada dia
necessito de la teva força
necessito aquelles
ganes de viure
aquell bateg
que des de
dintre el teu ventre
em feia sentir viva
T’ESTIMEM MAMA
---------------
Ine sempre seràs el meu somriure ❤
Leave a comment »
Posted in
amor ,
colors ,
feelings ,
felicitat ,
sentits on 25 junio, 2013 by carpediem2273
Si per un moment
pogués ser aquelles paraules
que fan que
no puguis para de llegir…
Si per un moment
pogués ser
aquell color
i aquella olor que fan
que la passió es desperti
entre nosaltres …
Si per un moment
pogués ser
aquell esperit
que avui
es respira a tot arreu
tan bonic
i difícil d’explicar
No pararia de ser-ho
per que t’estimo
i sigui com sigui
amb una flor
amb un llibre
amb un somriure
o simplement
amb una mirada…
estaré sempre al teu costat.
Leave a comment »
Posted in
amistat ,
amor ,
feelings ,
natura ,
sentits ,
societat ,
viatges on 24 junio, 2013 by carpediem2273
Vaig començar
vaig començar
Vietnam, Vietnam
Com quan captes
Els teus ulls
Flaixos em venent
Vietnam Vietnam
Mai m’haguera dit
La conversa
Núria m’ agrada molt
Monica ets una font
Núria
Dolors i Vicents que dir-vos
Ramon I Roser
Cám òn
Miguel I Mari Luz
La teva transparència
David I Mireia
David la teva lluita
Mireia Mireia
Cám òn
Flaixos en venen
Flaixos em venen
Sous uns solets
Cám òn per tot
VISCA ELS XUQUIS
Leave a comment »
Posted in
amor ,
feelings ,
sentits on 10 junio, 2013 by carpediem2273
La Inesita no està
I les espelmes Qui les bufarà?
No estàs…
No estàs …
Aquell desig Es va esvair
I una vida va marxar Com qui veu un tren Passar
El teu primer cumple Sense tu
Que injust!!!!!
T’ESTIMAREM SEMPRE INESITA
Leave a comment »
Posted in
amor ,
feelings ,
felicitat ,
sentits on 30 mayo, 2013 by carpediem2273
sempre em deies que publiques els meus poemes Inés aquest Blog va dedicat
per tu, sempre estaràs amb mí en el meu cor «Ets el meu somriure»
INES SEMPRE T’ESTIMAREM
El món s’atura
El cor s’atura
El bateg del teu cor
va mimban poc a poc
Un silenci
De cop apareix
Un silenci tranquil
De pau …
de molta pau
ens envolta
Estàs a punt
De fer un viatge
Ja es el moment
De pujar al tren
un viatge sense retorn
t’espera…
Però sempre estaràs
amb nosaltres amb
el teu somriure que
Ens il.luminarà el camí
No ens imaginem
Un futur sense tu
Pero la teva força
i manera de viure
Ens dona forces per tirar endevant
Perque sempre has demostrat
Ser una persona molt lliutadora
I això i el teu cor tan gran
Sempre t’han fet una persona
Molt especial e important
Flaixos ens venen i van
Flaxos de felicitat
De vivencies viscudes
De experiencies compartides
I de tu!!!
Sempre una pinya
T’estimem i t’estimarem sempre
Leave a comment »
Posted in
amistat ,
feelings ,
sentits on 30 mayo, 2013 by carpediem2273
una abraçada un sentiment molt sincer que transmet energía, complecitat ….. quelcom amor … gracies Mela
1 Comment »
carpediem2273's Blog 