vida | carpediem2273's Blog

Archive for the vida Category

Ànimes bessones

Posted in amor, ànima, canvi, compartir, confiança, connexió, cor, desig, destí, emoció, emocions, Enamorats, esperança, feelings, historia, por, records, relacions, vida, VOLAR with tags amor, ànimesbessones, connexió, emocions, filconductor, incondicional, innevitable, retrobament, sensacions, unic on 13 diciembre, 2025 by carpediem2273




El pensament
va més enllà
vola eternament
on la essència
el crida anar
 
I és increïble
però així és
un fil conductor existeix
perquè quan penso en tu
somric
i somrient et veig
 
I aquesta sensació
es tant potent
tant...
que a prop
et sento present
 
I és com quan
reconeixes algú
sense mirar
com un record
que no saps d’on surt
però saps
que el portes amb tu
en un racó del teu cor
 
I el temps
fa que ens allunyem
quan més a prop
ens sentim
perquè la connexió existeix
i per molt que el laberint
ens faci sentir perduts
el centre
ens portarà
com quan dos raigs de llum
convergeixen en l’obscuritat
en una essència
que busca fluir
encara que
en moviment estem
 
I el cor
és impossible de tancar
perquè sap
que el moment arribarà
es tant difícil
no topar-se amb aquest
riu ple d’amor
que sembla
que quan no hi és
et costa respirar
 
I encara que els silencis
facin camins diferents
la calma fa que
les ànimes vibrin
al mateix temps
com l’eco
que et recorda
i et retorna
amb resposta
com aquella ment que vola
fins trobar-te
i que fa de la por
i l’esperança
d’un futur possible
 
Perquè les ànimes
es poden separar
però no perdre
i encara que el temps
decidirà quan serà
que sí
o quan encara no
amb això,
n’hi ha prou per viure!

Estimar és un regal!

Ine ets el meu somriure ❤

Leave a comment »

MONT SAINT-MICHEL

Posted in arrel, ànima, colors, connexió, cultura, emoció, experiències, feelings, futur, historia, identitat, infinit, llibertat, lluita, natura, sentiments, valorar, viatges, viatjar, vida with tags Claustre, Història, mar, marees, meandres, MontSaintMichel, onades, ovelles, reflexe, viatjar on 12 agosto, 2025 by carpediem2273

https://open.spotify.com/intl-es/track/30XONPeyE9egDreH1GlJ9l?si=9f1279d2dd8f4696


És increïble 
el que inspires
història i llegenda
un somni fet pedra
amb l’església 
i l’abadia que m’espera
aquella que la fe 
va fer que la visió 
visqués sobre la mar 

I encara que fortificada 
veient els segles passar
fas que el misteri 
resti amagat
i que convisqui 
entre muralles i onades
que van de la mà

I és increïble 
com la mar 
fa que el ball retrocedeixi
per deixar-te passar
i avanci 
per tornar-te agafar
i com la terra i les marees
que et fan camí
volen que t’endinsis dins
per sentir-te protegit
com quan no vols despertar
d’un somni màgic 
i on la fortificació  de l’abadia
et donarà recer


Es increïble 
com les ovelles pasturen
com a perles blanques 
forman part 
de la teva identitat
i com la llum del sol
et reflexa com mirall 
en un basal

Perquè se’t va utilitzar 
per a la ideología tancar?

Pensem en el pont 
que t’uneix després
fins el present
i pensem que increïble ets !!!

Perquè m’inundes 
el cor de bellesa 
Mont Saint-Michel
amb el teu capvespre, 
els teus reflexos,
la teva abadia 
i els teus meandres
que com un llapis
dibuixen el cami 
per arribar a tu


——-
Inés sempre seràs el meu somriure❤️

Chat en WhatsApp

carpediem2273

Leave a comment »

APRENENTAGE

Posted in addiccions, aprendre, arrel, canvi, compartir, créixer, cultura, desig, destí, esperança, experiències, festa, força, futur, historia, ideals, imperfecció, intimitat, llegir, llibertat, musica, records, sentir, valorar, veu, viatges, viatjar, vida, VOLAR with tags aprendre, biblioteques, camí, encert, error, experiència, felicitat, futur, infinit, llibre, nou, píndoles, reflexionar on 8 julio, 2025 by carpediem2273

https://open.spotify.com/intl-es/track/0ZZR7yshyNORje3HH1yxUX?si=a85a30c552764cd1

Avui he après una cosa nova!

Quants cops ho hem dit
amb veu suau o forta
quants cops ho hem pensat
quan menys t'ho esperes
i quan més t'escoltes

I miro endavant
al costat i enrere
i tot em recordà
o m'aporta 
a quelcom nou
que desitjat o no
em fa reflexionar 
per adonar-me'n 
d'una tempesta 
o per adonar-me'n
de l'esclat 
de la felicitat

I es que aprendre
quan un vol
es com un vol 
a un viatge al desconegut
a saber perdonar els errors
a potenciar els encerts
a caminar en un camí 
on l'arribada tant desitjada
t'infla com un globus 
que porta rumb a l’infinit

Descobrir... 
indagar...
resoldre ...
ei, això si que mola
perquè et dona una addicció
que tremola
com quan t'endinses 
a la biblioteca
per obrir un llibre
que et portarà
a obrir un altre


O quan l'empenta
de la filera 
de peces de dominó
fan que caiguin
una darrera l'altre
amb píndoles de coneixement
que et calen com la pluja
que t'empapa d'instants 
on tots els sentits
formen part 
com l'estanteria 
on la teva coneixença
resten emmagatzemades
al teu cap 
de nocions enceses.

 
Ai aprendre, aprendre
que fas que la passió
entri en un bucle infinit 
que no te fi

Aprendre també
és un viatge interior 
quan veus el passat
en un film
on les fotografies 
respiren melancolia
i en el futur
de petits com esponges
quina adrenalina i innocència
i de grans conscients 
escollint el camí 
per seguir vivint

Inés sempre seràs el meu somriure. T’estimo ❤

Chat en WhatsApp

carpediem2273

Leave a comment »

Escolta’t, escolta

Posted in canvi, compartir, confiança, connexió, construir, cor, cos, créixer, emocions, experiències, expressions, feelings, llibertat, melodia, mirada, musica, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, vida with tags deixar-se anar, emoció, empatia, energia, escoltar, escoltar-se, estimar, llibertat, no pensar, teatre, temps on 20 septiembre, 2023 by carpediem2273



Escolta't, escolta
no et perdis res
i miro al meu costat
el que m'envolta
i ha tant per aprendre
per no deixar enrere...

Escolta't 
el teu cos et parla
et teu cos et reclama
balla amb les emocions
no tinguis por
la ment es poderosa
però el teu cor ho és més
ella necessita un descans
la imaginació i la il·lusió 
entren en joc
deixa't fluir
explota les raons
que et coarten a ser tu
tal com ets
tal com vols. 

I com el baixant d'un riu
ple de peixos 
alliberat 
aventurat a descobrir-ho tot
no esta tant lluny
esta molt a prop
tant a prop 
que amb un dit pots
tocar-ho
ufff això si que és bo
només cal sentir 
la escalfor del teu cos.

Escolta
amb sintonia 
les energies hi son
hi han tantes formes
d'expressar i de sentir
amb una mirada 
una reacció 
un silenci
una intuïció
sobren les paraules
per empatitzar amb l'altre
només cal predisposició
ser sincer 
i ser generós.

Creix no deixis de créixer
el temps es molt valuós
per deixar i deixar-te anar
sense condicions.

-------------------------------------------

Ine ets el meu somriure ♥️, estimar teatre 🎭

Leave a comment »

CAMBIO

Posted in aprendre, canvi, confiança, créixer, cultura, experiències, feelings, força, futur, lluita, records, relacions, sinceritat, tecnologia, vida with tags amic, canvi, futur, relacions, trabajo, treball, vida on 5 julio, 2023 by carpediem2273

Y todo empezó

con una oferta de Infojobs,

quería arriesgar

quería progresar

y salir de mi zona de confort.

Y así empezó

una llamada,

una entrevista

donde los nervios allí hacían,

nervios positivos

como cuando vas hablar

en público

expresando tus virtudes

y mostrando tus defectos.

Y en todas ellas

hubo sinergias positivas

contacté con grandes profesionales

cercanos y exigentes

que me hicieron dar el paso

que necesitaba para crecer

y creer en mí.

Y con miedos

y ganas empecé

son muchos años

y vivencias compartidas

alegrías y penas, …

mi hermana se iba

mi madre enfermaba

y se recuperaba

mis médicos y pruebas…

mi primera relación seria

que bonito verdad …

mis ganas de ser creativa

responsable, cercana, comprensiva,

y generosa

creciendo en y con el equipo

creciendo en el trabajo bien hecho

y bien servido

intentaron dejar huella en mi empresa

que tanto en lo bueno

y en lo malo

me acompaño de la mano.

He conocido a gente

con un gran corazón

que siempre estuvo allí

son unos cuantos

a ellos/ellas muchas gracias,

nunca las palabras

abarcarán todo

lo que me habéis dado.

Y ahora empiezo

en un nuevo reto

es conocido

pero también muy ilusionante.

Seguiré cercana

para cualquier cosa

me tendréis.

Un abrazo y agradecimiento Os quiero ❤

— dedicado a mis colegas del trabajo y amig@s,

que pasaron todos estos años a mi lado

el trabajo forma parte de tu vida

Entelgy

Leave a comment »

Post Pandèmia

Posted in amistad, amistad cor valors societat rol etiqueta, amistat, amor, aprendre, autoestima, ànima, canvi, compartir, confiança, créixer, dolor, emoció, experiències, feelings, força, por, records, relacions, sentiments, sentir, societat, vida with tags aprendre, canvi, covid, descol.locat, oportunitat, pàndemia, post, relacions, valorar, viure on 28 octubre, 2022 by carpediem2273

I ja han passat
més de dos anys
i la aïllament pel Covid
ens ha canviat.

Aquest nou canvi
de cop ha arribat
i no estàvem preparats…
fins el punt
de no adonar-nos
que ens ha acompanyat.

Aquest kit kat
aquest parèntesis
on ens ha portat?

Més aïllament
menys sociabilitat
més vulnerables
i menys forts
front la realitat.

O més units
mirant endins
i valorant lo important.

Estem descol·locats…
o més col·locats que mai?

I tornem a començar
potser seria bo quedar…
les relacions són vitals
i el temps
passa a ser prioritat.

Deixa el mòbil
deixa de treballar
hi ha un món fora
que torna a respirar.

Respira per ara
no pel passat
allò està superat
i torna, torna
a la nova normalitat.

Potser del temps
de la pandèmia hem après
potser del temps
de la pandèmia hem oblidat.

El millor es experimentar
escoltar-se i estimar-se
i seguir el camí
que l’anima ens ha marcat
aprofitant les oportunitats
que ens dona la vida.

Torna a viure i deixa’t portar!!!

Carpediem2273 – Ine sempre seràs el meu somriure 🧡,

Leave a comment »

COVID-19

I et diuen
quedat a casa
la cosa s’està liant
i no ho acabes d’entendre
es una sensació d’angoixa
que et deixa parat
estic somiant
és una pel.licula
o es real

I et repeteixes…
res tranquil·la
això està dominat
en pocs dies passarà
i aquest virus no podrà
som més forts que ell
i la batalla es guanyarà
no imagines
l’infern que a fora
aquest virus esta provocant
ets completament aliè
a la crua realitat

I t’enfonses
cap endins
i treus la mà
els que et cuiden
estàn allà
son el meus herois
ells em salvaran
herois que com nosaltres
ara ells i elles
pateixen més que mai
perquè sota la mascareta
el somriure a canviat
ja no esta boca amunt
està boca avall
aquest virus desconegut
és invisible
i també els pot atacar

Impotència, rabia
emocions dures
ens estan sacsejant
perquè gent con tu i jo
la seva llum
se’ls hi està apagant
sense poder dir adéu
als seus estimats

I la por
s’apodera de tu
un tsunami
de tristesa t’ha raptat
tindré el virus
m’estic ofegant
i es que m’ofego també
en la meva propia soletat
perquè
ningú ens ha ensenyat
a controlar
el que ens està passant

I et sents en una bombolla
amb nom casa
que et protegeix
més que mai
i comences explorant
coses a fer
que no havies fet mai
o a fer coses
que sempre t’havien costat
però el cap rutlla
no para de pensar
està molt agobiat
vol sortir
d’aquest pensament
anomenat enfermetat
vol estar
amb els seus estimats
i abraçar-los i besar-los
més que mai

I perduda
en la meva motonia
veus els teus esquemes
que han canviat
no estem preparats
de com serà el demà
potser som molt egoistes
i aquesta lliçó
ens servirà per valorar
i canviar
a comptar fins a deu
abans d’actuar

Però com tot
el temps passa
els dies passant
i la cosa sembla
que va millorant
conviure amb
el meu amore
m’ha fet aprendre
amb sorpreses constants
i el meu amor ha engreixat
sense parar
però anem amb cura
no em de cometre
el mateix error
el virus viu entre nosaltres
i encara que el sol torna
la tormenta pot tornar
no defallim
la nostra esperança
està del nostre costat
segur que un remei
ens donarà l’ aler
per seguir respirant

Venen moments difícils
als que no estem acostumats
ens posaran a proba
això ho sabem tots
els nostres avis
coses pitxors han passats
Intentem seguir sent empatics
que l’egoisme
no sigui un emmirallat

Carpediem2273 – Ine sempre seràs el meu somriure 3>

_____________________________

Dedicat a totes les victimes i a tota la gent que està a primera línea

1 Comment »

Manipulació

Posted in amics, amistat, amor, confiança, connexió, dolor, emoció, emocions, experiències, feelings, llibertat, mirada, moralitat, por, relacions, sentiments, sentir, sinceritat, societat, tristesa, vida with tags alliberació, culpabilitat, energia, llibertat, manipulació on 23 mayo, 2019 by carpediem2273

I entres en una espiral
que no s’acaba mai
és com un laberint
on el punt de partida
és el centre
d’on vas començar a jugar
i un ‘déjà vu’ et fa reviure
el que va ser
i tornarà a passar
és com un bucle infinit
que no te fi
ni condició final
que et faci aturar

I tot va tant be
mentre hi ets dins
et sents tant segur
i acompanyat
l’engany va de la teva mà
li han donat permís
per sortir i entrar
te la porta oberta
ja no te competència
ha guanyat a la veritat
als escacs
fent-la fora
de la seva certesa universal

Regles del joc imposades
et fan sentir titella
t’hipnotitzen tan se val
si amb els ulls oberts
o ben tancats
i obeeixes perquè si
perquè
posar-ho entre dit
mai perdràs
la balança es del teu costat
et fan sentir important
i et fan sentir volar
no et falta aire
ni res per menjar.

D’això es tracte oi?

D’utilitzar la emoció
de mirar-te als ulls
i fer-te creure
en el vincle tant estret
que t’uneix
com un cordó umbilical transparent
que et fa ser imprescindible
i centre de l’univers.

I quan despertes
és tot el contrari
perquè
si rasques una mica
tot fa pudor
és negre com el carbó
i t’anà dones
que aquella mirada
esta plena de crueltat
i que afilada com un punyal
es clava al teu cor
aquell que bategava
tant confiat.

I això es pot fer viral
quan parlem en gran
és com quelcom contagiós
com un refredat
que és queda tot l’hivern
enganxat a la escalfor de l’amor
aquell que busquem tots
i es que es propaga
com el vent
a totes direccions
amb mentires i calumnies
que ben maquillades
no fan pensar ni sentir
i fan el mirall petit
aquell que tan gran
ens abraçava amb sinceritat

Estic desperta
o estic dormint…
ai! no ho sé!
no ho sé el que em dic …
soc jo
o el meu subconscient…

Vull sentir
a cara descoberta
i apostar a cor obert
pel que sento i penso
complicat no hauria de ser, oi?
busquem la llibertat
no ens sentim culpables
no ens deixem dominar
no ens deixem manipular
pel que interessa
a un o a uns quants
no entrem en el joc
plantem cara
i guiem-nos
pel que ens dicta el cap
ens dicta el cor.

__________________________________

No entrem en el joc de la manipulació

Leave a comment »

Amb Tu

Posted in amor, compartir, confiança, construir, créixer, desig, emoció, emocions, Enamorats, esperança, feelings, futur, llegir, mirada, paraules, por, sentiments, sentir, veu, vida with tags amb tu, caminar junts, dia a dia, Enamorats, estimar on 17 noviembre, 2018 by carpediem2273

junts

Qui deia
que seria fàcil
que el dia a dia
seria bufar i fer ampolles
que adaptar-se
l’un a l’altre
seria com la mitja taronja
o el tallatge ideal

El camí esta ple
de paranys
de petites pedres
que es poden fer grans
de parets enormes
que es poden escalar
de paraules en silenci
que omplen el buit
de mirades
que ho diuen tot
i pensaments intensos
que fan que el temps s’aturi
com una fotografia
amb un record

Tot depèn del cap
tot depèn del cor
de caminar
amb els ulls tapats
sense tenir por
de veure
el que hi ha al transfons
d’un got vuit
ple d’il·lusions
de parlar sense dir res
i escoltar amb devoció
de llegir compartint
còmplices del nostre conte
que s’omple amb intensions

I vull seguir sentint
la teva escalfor
vull seguir sentint
la teva respiració
vull seguir sentint
el bategar del teu cor

Ningú va dir
que seria fàcil
però sense tu
no sabria que és l’amor

———————————————–

T’estimo mogollón vida meva
Felicitats amore ❤

1 Comment »

Menjar-te a petons

Posted in amor, cel, compartir, connexió, construir, cor, créixer, desig, destí, dolor, emoció, emocions, Enamorats, esperança, experiències, feelings, felicitat, força, mirada, paraules, parella, por, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, tristesa, viatjar, vida, VOLAR with tags amor, camí, compartir, enarmorats, estimar, love, vida, vida en comú on 14 febrero, 2018 by carpediem2273

Vam trobar-nos
ho desitjàvem tant
d’això ja fa… recordes …

Nervis, il·lusions i esperances
ens esperaven
i es que els començaments
son incerts
igual que màgics son
com la muntanya russa
que tant et fa tocar terra
com volar entre núvols
que és on hi viu l’amor

I les pors jugaven
als amagatalls
amb juganers petons
encara que no sabien
s’hi arribaria
la màxima alegria
o el més gran del dolor

I com quan ballem
jo volia “rock and roll”
tu volies “vals”
jo volia ja…
tu volies més endavant
ja es veurà

I poc a poc
tot anava arribant
vam anar creant
el nostre niu
on hi cabem els tres
no només dos
i vam arriscar
i apostar per nosaltres
veient el reflex
de les nostres mirades
amb els ulls tancats
res més que això
sabíem que aquest joc
no era broma
era de veritat
en majúscules
la que surt de l’ànima
i del cor

I no sé perquè
ni perquè no
tu ets el meu gran amor
el meu despertar
amb un somriure
en un dia trist
el no sentir-me sola
quan més perduda estic

Sabem que no serà fàcil
però ens tenim
un a l’altre
que hi ha res
més important que això?

M’enamores vida
que sàpigues
que aquesta nit i totes
et menjaré a petons

______

T’estimo molt vida meva!! ❤
Això només és un tastet de la nostra felicitat en comú!!!

Leave a comment »

Fins aviat

Posted in amics, amistat, amor, animals, ànima, compartir, connexió, familia, feelings, paraules, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, vida with tags Churry, complicitat, estimar, familia on 29 diciembre, 2017 by carpediem2273

I vas arribar
quan més et necessitava
i et parlava i acariciava
mentres tu demostraves
que t’agradava
tancant els ullets content

Em vas fer tanta companyia !!!

Et vaig cuidar
et vaig empipar
vaig jugar amb tu
i ballar amb tu
fins i tot
miràvem la tele recordes
i quan va arribar
Salva a casa
marcaves territori
sabies qui era la Laura

I és que a la complicitat
no li calen paraules
d’amor
en silenci i amb altres
sentits es diu tot
com la meva escalfor
quan t’agafava
mentre sortia el sol
aquells matíns
que dormies amb mi
com dos bons amics
vas ser un més de la familia

«Churry ja estic aquí «

Encara em surten
aquestes paraules
quan entro a casa…
I es que ja no estàs aquí
ja no estàs amb mi
et trobo a faltar tant
i es que
es increíble l’amor
que et tinc
i sempre et tindré
perquè sempre et recordaré
i estaràs al meu cor

Sempre seràs la meva Churry!!!

T’estimaré sempre ❤

Leave a comment »

Llibertat d’expressió

Posted in cor, desig, destí, dolor, emoció, emocions, expressions, feelings, força, futur, por, relacions, sentir, sinceritat, societat, tolerància, tristesa, veu, vida, VOLAR with tags democàcia, llibertat, referèndum, som gent de pau, vida on 3 octubre, 2017 by carpediem2273

I la tristor m’envaeix
i el buit es fa més gran
només faig que plorar
fins on hem arribat
només volíem votar
només volíem expressar
tant «si» o «no»
el nostre camí per endavant

I la fractura és fa gran
això ja ningú ho pararà
o pitjor encara
ningú ho oblidarà
perquè ens han fet callar
amb la força
aquella que ens fa mal
aquella que no entén de raó
matant la il·lusió
que vol volar
i sortir de la presó

I em fa mal
veure la meva gent
com pren mal
només per defensar
la llibertat de sentir
i d’expressar
no volem que es repeteixi
allò que ens nostres avis
varen patir i viure fa anys

I m’indigna
escoltar d’arreu
coses que no son certes

ignorants !!! mentiders!!!

us heu parat a pensar
com estem i que volem
perquè només tirant la pedra
i amagant la mà
sou complices i mercenaris
de la imposició
perquè és pot pensar diferent
i conviure respectant a l’altre
rés més que això

I callats en silenci
mans a dalt
mirem de front
a la violència
que ens desafia
i ens empenta a la por
no caiguem a la provocació
la nostra mirada és més forta
perquè ve de l’ànima
i del cor

No deixem que ens tapin la boca
amb cops de bastó!!!

Leave a comment »

Barcelona’92

Posted in amics, amistad, amistat, amor, autoestima, canvi, connexió, cos, desig, destí, dolor, emoció, esperança, feelings, felicitat, força, futur, por, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, vida with tags aspiracions, esport, feelings, màgia, olimpiades, vida sana, voluntaris 92 on 12 julio, 2017 by carpediem2273

barcelona92

I ja fa 25 anys
i el despertar
de cada matí ençà
és tant present
com real.

I ja fa 25 anys
que l’il·lusió
invadia tot cor
i els ulls volien
captar tot amb flaixos
ara en blanc i negra
llavors de colors.

I ja fa 25 anys
que l’esport
i la germanor
competien
per un món més sà
per un món millor.

I ja fa 25 anys
que l’important
no només era
quedar el primer
sinó viure amb passió
la superació i la convicció
de que res era impossible
només la por al fracàs
fracàs que podía apareixer
en forma de núvol
tapant el sol
i sempre quan menys ho vols.

I ja fa 25 anys
que voluntaris vam ser
volíem contagiar-nos de tot
era impressionant
com ens vam mobilitzar
i és que
volíem respirar a fons
volíem sentir
el bategar d’una cuitat
la nostra ciutat
Barcelona’92

—————————————————–

Que xulo que va ser :)
Quins rècords ❤

Leave a comment »

Amor sincer

Posted in amor, confiança, connexió, cor, créixer, desig, destí, emoció, emocions, Enamorats, feelings, felicitat, força, futur, intimitat, mirada, paraules, records, relacions, sentiments, sentir, sinceritat, vida, VOLAR with tags amor, cor, feelings, màgia, parella, vida, vida meva on 1 febrero, 2017 by carpediem2273

salva-laura-2anys

Fa dos anys
ens vam conèixer
va ser on la mirada
es va entrellaçar amb la paraula
perquè ens vam veure en viu
i no a través d’una imatge

I vam donar – nos
el primer bes en el parc
aquell que va ser còmplice
de la nostre passió
de sentir-nos per primer cop
amb petons i carícies
que mai s’acabaven

I agafats de la mà
vam sortir del parc encisat
ens esperava una nit
amb sorpreses
de les que agraden

Recordes… feia molt fred !!!
excusa perfecte per abraçar-nos
era el que desitjàvem

I ja fa dos anys amor meu…
i el temps no passa
la passió continua
encesa entre flames
i l’amor creix
amb el bategar fort
del cor enamorat
que no para d’estimar-te

T’estimo vida meva
ets la meva il·lusió
al despertar

——————-

Cada dia t’estimo més, sóc molt feliç amb tu.
Fem camí ❤

Leave a comment »

Il·lusió

Posted in amor, aprendre, compartir, confiança, connexió, créixer, cultura, desig, destí, emoció, emocions, feelings, felicitat, força, futur, infinit, sinceritat, vida, VOLAR with tags amor, especial, esperança, feelings, il.lusió, màgia, misteri, passió on 19 octubre, 2016 by carpediem2273

il-lusio

https://open.spotify.com/track/1n8NKQRg8LVHy7oUhUgbFF?si=N_cjSM3oSwmFwqs2US9xHg

Il·lusió
i creus o no?

Observar es fascinant
com apareix i desapareix
com encertar sense saber
com veure el que vols veure
és tot i és res

I així és la il·lusió
els jocs de màgia…
l’enigma que balla
sobre el fil invisible
és possible lo impossible?
és creïble lo increïble?
i és que tot es fa a mida
per la teva ment
que vol jugar a esbrinar
com pot ser
on esta la veritat
ben llegida
que et fa volar
i a l’hora sentir-te
com el trapezista
que cau en una xarxa
ben petita

I es tot il·lusió
on la realitat
i la imaginació
jugan sense parar
a l’amagatall
perquè agrada tant imaginar
i sentir-se important
per veure i sentir coses
que no sempre sentiràs
i és que dóna igual
el lloc, el temps i l’espai

Obrir la ment
i ser innocent
com un nen
que es deixar anar bocabadat
és el que vols
amb el teu inconscient
perquè no?
deixar-se conquistar
només cal creure
i caminar
amb els ulls tancats
cap el misteri que t’enlluerna
i et fa ser tant especial

I la vida es teva
depèn de tu…
jugar amb ella
i confiar
només cal creure-hi
perquè d’il·lusió
està plena
i de molta màgia
que es pot fer realitat

————————-
Perquè no deixeu de somiar, d’il·lusionar-vos…
perquè es pot fer realitat…
Us estimo ❤

Leave a comment »

Res és impossible

Posted in amor, aprendre, autoestima, canvi, construir, cos, créixer, emocions, esperança, feelings, força, llibertat, lluita, por, sentir, vida, VOLAR with tags creença, esport, fites, impossible, is not imposible, objectius, poder, superació on 20 agosto, 2016 by carpediem2273

Un objectiu
et proposes
vols canviar
vols sentir-te viva
agradar-te
i agradar
als qui més estimes

I busques fites
que potser no arriben
però la il·lusió
i l’esperança
et posen un antifaç
aquell que sense visió
per bon camí et guía

Vols volar
i sentir-te lliure
dels teus complexes
que et tenen presonera
entre barrots
veritats disfressades
de mentides
que et persegueixen
de nit i de dia

El camí
no serà fàcil
la persistència
l’esforç
i la creença
la seva collita tindran
i el camí de pedres convertiran
en un ball
entre núvols de cotó
que et mimaran

I tot arribarà
l’estimació d’un mateix
d’agradar-se
cada cop més
i per l’amor dels altres
no cal preocupar-se
perquè ja el tenies
només has de creure
el teu somriure
i la teva mirada
t’il·lumina
creure en tu
lo demés
a poc a poc arriba

Vinga que tu pots
i ho saps
només cal deixar-se anar
sense pors
desafiant els obstacles
aquells que semblaven muralles
i que poc a poc
el vent se’l emporta
com grans de sorra

Leave a comment »

Deu Negrets

Posted in amor, destí, emoció, feelings, melodia, mort, relacions, teatre, viatjar, vida with tags agatha christie, assassí, complices, deu negrets, illa, intriga, misteri, novel.la, por, teatre on 12 julio, 2016 by carpediem2273

Deu negrets
vam ser convidats
no sabiem ni per quí
ni imaginavem el perquè…
l’illa del negre ens esperava
amb una mar tota brava
que remolí semblava

I amb to misteriós
arribavem amb la llanxa
on només l’assassí
i el destí ens hi enfrescava
a passar un cap de setmana
on la partida de la vida i la mort
ens donava les cartes

Però primer
calia presentar-se
perquè a l’illa
tots amb màscares de teatre
ens hi trovabem
i ens vam presentar
com amb un joc de rol
on cadascú el seu rol hi jugava

I tots teniem passat
que va ser descobert
per la veritat més amarga
on tots i cadascú de nosaltres
el dit de la veritat ens acusava
amb una ombra ben dibuixada

I anavem caient un a un
com quan el dominó
empeny una fitxa rera l’altre
mentre l’assassí la seva comesa
amb la melodia de la cançó dels negrets
amb molta precisió l’executava

I cada cop menys…
menys hi quedavem
fins que al final
dos som lliberats
per l’amor de la por
que ens estimava

I així és la vida i la mort
on la culpa es torna innocent
i l’innocència et fa culpable
on vas a pensar i reflexionar
en l’illa de la teva ment
que jugant s’hi amaga

—

Gràcies Gema i Núria per fer
que gaudim tant del teatre ❤
Escola de teatre senior Foment Hortenc

2 Comments »

Sant Jordi amb tú

Posted in amor, colors, compartir, confiança, connexió, cor, cos, créixer, desig, destí, emoció, emocions, Enamorats, esperança, feelings, força, futur, mirada, olor, paraules, parella, relacions, sentiments, sentir, sentits, vermell, vida with tags amor, Enamorats, escriure, llibre, rosa, SANT JORDI on 24 abril, 2016 by carpediem2273

I tanco els ulls
mentres m’agafes de la mà
no se on em portaràs
si serà lluny
o aquí el costat
el que sento es l’intensitat
del teu amor que m’atrau
com l’intens vermell
de les roses
que avui arreu hi són

I els sentits és desperten…
la teva olor
el cos contra cos
perdre’m entre ells
en el nostre amagatall
és el que desitjo
tant fortament
quan et tinc aprop

I es que és incontrolable
aquesta emoció que flueix
que em fa escriure sense fre
com el petó robat
que apareix improvisat
arreu i a qualsevol lloc
que m’has portat

I en la teva mirada
m’hi perdo
per trobar-te somrient
seguirem el nostre instint
amb la bruixula
del nostre destí
on roses hi trobarem
com paraules d’amor
que faran de la nostra vida
la nostra història d’amor

No se que serà de demà
però el més important
es que em sento viva
mentre m’agafes de la mà
per portar-me lluny
o a prop
amb els ulls tancats

——
T’estimo amor meu ❤
Amb Salva – Sant Jordi 2016

Leave a comment »

Aiguamolls de l’Empordà

Posted in cel, colors, connexió, créixer, emocions, experiències, feelings, llibertat, natura, olor, parella, records, viatjar, vida, VOLAR with tags amor, emoció, energia, feelings, sentir, vida on 20 abril, 2016 by carpediem2273

Papallona

El so dels ocells
i el silenci m'omple
només cal
endinsar-se en la natura
i deixar-se portar
pel que hi viu allà.

I com una esponja
vull xuclar
aquesta atmosfera
que em fa desconnectar
per un moment
de la monotonia
i la realitat,
perquè aquí
el soroll no hi és
ni tampoc l’estrès
que no em deixa
gaudir del que importa
de la vida no humana
que ens envolta
i res més.

I vaig caminant
i la varietat
d’espècies animals
em fan sentir
curiosa pel que faran
i els sentits
desperten perquè
la diversitat de colors
amb harmonia
ballen amb els cants
de la llibertat.

Es tant maco adonar-se
que et necessito natura
perquè
em fas  veure la innocència
com quan neix un nadó
i em fas sentir en equilibri
caminant sobre una corda
que em sap portar.

Transportar-me
volar, nedar
i sentir-te
que res tant important
perquè em fa viure
el present
gaudint del moment
i respirant d’aquesta essència
que em captiva
i m’atrau el bategà
de la vida
amb tu de la mà.
-----------------------------

Amb tu amore sempre descobrint i gaudint ❤

Leave a comment »

El desafiament

Posted in amor, aprendre, canvi, compartir, confiança, destí, emoció, esperança, feelings, lluita, sentir, societat, vida with tags collita, corda fluixa, cursa, equilibri, futbol, recomepensa, trajectoria on 23 febrero, 2016 by carpediem2273

La passió et mou
és el teu motor
que dóna llum
quan tot ho veus fosc
i com en una molècula
es multipliquen les accions
es una reacció en cadena
que contagia
i que et va omplin
les parts buides
que volien ser plenes

I no saps perquè
ni quan, ni com
se’t va despertar
la inquietud per veure
el teu somni complert
aquell que la intuïció
et va portar cec
fent-te conscient
de lo valuós
que pot arribar a ser

I l’objectiu és la fita
que mai
hauràs de perdre de vista
i corres i corres
amb el testimoni
de la cursa
a les teves mans
la cursa
de la teva vida
ara és l´hora
de viure intensament
vinga no perdis temps
i vés a per ell
que l’equilibri el tens
i no et farà caure
per aconseguir-ho de valent

I la inspiració
amb l’esperança
fa que no defalleixis
aferra’t i segueix-la
perquè ara si
ara si que vindrà la collita

I la fè
i el coratge
et fan caminar
per la corda fluixa
dóna igual
el vent que faci
o la pluja
perquè entre núvols
un raig de sol
s’hi cola
vol dir-te hola
continua Salva
que tot arriba

I ja és l’hora
de mirar el món
des de altra perspectiva
obrir la ment
no pensant i fent
allò que algun cop
somiaves de ben nen
quan la mare
et despertava
i no volies

Només cal confiança
i concentració
no hi ha lloc per la por
i saps carinyo
que et desitjo el millor
perquè sé que el testimoni
està a les teves mans
i arribarà a bon port

Lluita i confia amor
per allò que desitjes
ara és el moment
del canvi
i jo estaré al teu costat
per donar-te la mà
perquè
el meu cor
batega amb tu
quan somies

—

Passa el tren, puja-hi i disfruta
estarè amb tú
T’estimo Salva ❤

Leave a comment »

Bones Festes

Posted in amics, amistad, amor, animals, any nou, arrel, cel, cor, emocions, Enamorats, experiències, familia, feelings, felicitat, festa, futur, Nadal, relacions, vida with tags Any Nou, feelings, Nadal, vida on 24 diciembre, 2015 by carpediem2273

Arriba l’hivern
amb carrers guarnits
arriben les llums
que ens il·luminen
ens fan seguir
l’estel d’il·lusions
que els més petits
plens de vida
ens porten
als nostres cors

I el caliu
que al voltant
de la llar de foc
ens fa estar a prop
ens escalfa
amb cançons i records
perquè mai oblidem
d’on venim
i qui som

I arriba l’hivern
amb tu
Nadal i Any nou
fas que de nou
les emocions
es retrobin
amb un còctel
de sensacions
i una llàgrima
de tristesa
i una altre d’alegria
es fonen de nou

I és així
tornes aquí
ens fas valorar
el que tenim
el que ens fa sentir
amb melancolia
i amb somnis
per aconseguir

I arriba l’hivern
i tanco els ulls
el temps s’atura
uns moments
i somric…
pel que he viscut
i m’agradaria
seguir vivint amb tu

Molt amor ❤
—–

Bon Nadal i any Nou,
amb ganes de tu carinyo
i Ines semmpre meu somriure

Leave a comment »

Roma agafats de la mà

Posted in amor, compartir, emocions, Enamorats, experiències, feelings, historia, vida with tags art, ciutat, historia, Roma, viatge on 8 diciembre, 2015 by carpediem2273

Una il·lusió et porta
a un viatge esperat
prepares que fer
on anar
i com gaudir
però lo millor
i ho saps
és amb qui aniràs

I el destí
ja està dit
és Roma
una ciutat d’encant
que amb el seu tramvia
a tot arreu
et farà arribar
a veure
la seva historia i art

I els peus et porten
com atrets per un imàn
als llocs amb màgia
que et deixaran bocabadat

Cada racó
et transporta
als avantpassats
cada pas que camines
per la ciutat
et fa sentir curiosa
pel que trobaràs
cada menjar
que tastes
et fa assaborir
lo be
que es menja allà
com aquell gelat
que davant del Panteó
amb plaer vas llepar

I en el Coliseum
els pels de punta
se’t possen
quan hi penses
el que allà va passar
i passejant
pel Foro Romà
entre les seves runes
i majestuosos arcs
exclames

Carai !!!
com pot aguantar
tota aquesta arquitectura
tan expectacular
durant tants anys!!!

I arribes
a la Plaça Navona
i el seu encant bohemi
que t’atrapa
amb els seus pintors
i la seva xerinola
una estona asegut
contemplant et fan estar

I el murmuri
de la llengua italiana
tan dolça et porten
no saps perquè
a veure’t Fontana di Trevi
qué gran ets
i com en una plaça
tan petita
se’t fa mostrar
tanta bellesa
que s’hi troba allà

I només veus
que enamorats
volen demanar desitjos
i besar-se
sota la melodia
de les gotes d’aigua
que cauent sense parar
amb intensitat
i es que veus l’amor
en els enamorats

I tots els camins
porten a Roma
i un camí
em porta al teu cor
i fer aquest viatge
amb tu de la mà
fa que cada cop més
estimar-te amor meu
és el millor
que m’està passant

—-

Viatge a Roma amb Salva ❤

Leave a comment »

CAIXES

Posted in amor, canvi, records, vida with tags caixes, finestra, futur, mirada on 19 octubre, 2015 by carpediem2273

Caixes i caixes
ens acompanyen
en les mudances
ens acompanyen
en canvis
i tries el que vols
que segueixi amb tu
i no és fàcil

Penses en lo pràctic
dictat pel cervell
penses en el records
que el cor no deixa anar
o el que voldries trobar
i en una caixa
es simplifica tot
que curiós
com es pot simplificar
algo tan gran

I et poses unes fites
i l’atzar
te les canvia
i et planteges coses
i mires per la finestra
on altres fan com tu
viuen la vida
i veuen la vida passar
entre penes i alegries

I tot esta dins
d’una feina
d’una casa
d’una caixa…

I esta dins teu
busques per trobar-ho
i a l’hora et fa por
el que hi trobaràs
i et planteges
si cal pensar-hi
o només cal
viure el dia a dia
i disfrutar
ja arribarà el dia
en que ja decidiràs
que posar en una caixa

—-
Gràcies per la obra i la seva intensitat
i per fer-nos pensar en allò que ens fa triar i viure 🙂

Leave a comment »

Aprenent i descobrint

Posted in amor, aprendre, créixer, vida with tags cuina, escola, junts, regal, Sushi, taller on 28 agosto, 2015 by carpediem2273

Sempre de tot s’aprèn
i al llit
amb una cosa nova
ens anem
i les nostres idees
es reactiven
amb iniciativa i curiositat
volen investigar
amb coneixements apressos
i els que vindran
seran aquells
que et faran somiar
amb reptes
de noves sensacions
i emocions
aquelles que voldran
fer-te sentir i experimentar

Perquè el paladar
encara que callat
et descriu perfectament
el que sent
amb una explosió de sabors
ell és exigent
i agraeix la bona feina
gaudint quan menges
del que està ben fet

I arribes per aprendre
per veure i escoltar
tot que és quelcom nou
i et fa sentir important
un descobriment
per tu innovador
on la metodologia emprada
et farà agafar apunts
per saber

que?
com?
i perquè?

Com quan de petit
on tot lo nou era especial
i sortiem de la escola
amb energia explicant
el que ens feia avançar
amb aquella sensació
tant maca
que mai es perdrà
encara que l’edat
avanci per endavant
perquè no volem
que se’ns escapi res
prenen apunts
o el que faci falta
pot ser la memòria
ho voldrà recordar novament

I avui toca quelcom diferent
és menjar
no és ni informàtica
ni àlgebra
ni res semblant
encara que les medicions
sempre seran presents
perquè no ens volem passar
ni quedar curts
amb els ingredients

I les costums japoneses
avui protagonistes volen ser
cuinant Sushi
amb la seva tècnica
dintre de lo casolà també
volen transmetre l’essència
i fer-nos volar en el temps
en una altre cultura
que ens obrirà la ment
veient com es fà
i finalment tastant
el plat que ens fan present

I volem seguir creixent
i és aquest impuls
el que ens farà seguir
vius en vida
d’això es tracta
de viure la vida intensament

————-
M’ho vaig passar d’allò més be
i veure’t disfrutar amor meu va ser molt maco

Leave a comment »

Amor còmplice

Posted in amor, ànima, compartir, confiança, cor, emocions, Enamorats, feelings, felicitat, parella, relacions, sentiments, sentir, vida, VOLAR with tags complicitat on 8 julio, 2015 by carpediem2273

https://open.spotify.com/track/5FutzDzOCbNETpdyoAIcAG?si=KtcsplL9SCu4Z6vRKmFqTA&context=spotify%3Asearch%3Alovely%2Bpiano%2Bsong

Saber que estàs
que m’importes més
dia a dia
pas a pas
que el cor amb força
no para de bategar
saltant d’alegria
quan sent per tu
quan s’emociona amb tu
em fa sentir viva amor
viva com quan
en una abraçada ens fonem
i en un foc intens
de tendresa i complicitat
en un somni ens fa estar

I el pensaments volen
als nostres costats
quan a prop no estem
volen per fer-se costat
i es que no hi ha distancia
que es pugui mesurar
quan s’estima de veritat

I t’agafo de la mà
i els teus dits
entrellaçats acaricien els meus
fins les extremitats

I et miro als ulls
amb dolçor
i els teus ben oberts
amb somriuen amb picardia
sabent que són sincers
i es que es comprenen
sense dir-se res

I et dong un petó
i em rèpliques
amb un més intens
llavis que juguen humits
és busquen i es troben
en la passió del desig

Desig que sento per tu
vida meva

Dedicat a tu amor meu (mago mío) 💜

2 Comments »

Una nit al Woody’s

Posted in amistat, amor, compartir, cultura, emoció, emocions, Enamorats, experiències, expressions, familia, feelings, felicitat, identitat, llibertat, moralitat, mort, paraules, parella, por, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tristesa, vida, VOLAR with tags Nit, relacions, teatre, woody allen on 29 junio, 2015 by carpediem2273

Qui havia dit
que les relacions
eren fàcils
qui havia dit
que tot podia
tenir un final feliç
que tot tenia un patró
a mida per tothom

Ni la mort
ni l’amor
tenen un conte
al que recórrer
quan als nens
se’ls porta al llit
potser un malson
els despertarà
o un son profund
si voldran quedar

Amor i desamor
fidelitat e infidelitat
i es que potser
sempre testem el mateix
i el regust del postre
és amb el que ens quedem?
o potser
perquè no variem?
a lo millor
lo nou ens agradi més

No tenim res controlat
encara que
mostrem seguretat
el descontrol
és el que ens porta
a improvisar
en una caòtica societat
on la raó
vol dirigir una orquestra
de trompetes
guitarres i violins
sense pensar
que potser un ocell
vol callar
o un mussol vol cantar
enganyant-nos dient
que tot ho sabem fer
que estem preparats a tot
per trobar estabilitat

I què no és
políticament correcte?
la confessió sabent
que la pots liar?
perquè els secrets inconfessables
protagonisme tindran
fent tragèdies
d’on no hi ha
creant un món fictici
o virtual
on la comèdia i el drama
una carrera de fons faran

Companyia i soledat
jugant a cartes
s’hi trobaran
i un pols faran
per seguir de la mà
de lo que es coneix
i fàcil és
o atrevir-se a deixar-se anar
no sabent si en un precipici
es caurà

Podem continuar
somiant amb globus volar
fent màgia d’il·lusions
aquelles que no
ens fan plorar
o veure glop a glop
del nostre propi fracàs
que ens ofegarà

I les emocions flueixen
en totes direccions
endins i enfora
amunt i avall
i pel cos passen
dins d’un tub
absorbint i transformant
el que sentim
i vius ens fa estar

«Una nit al Woody’s»
El pub on si trobarà
tota mena de vivències
com conflictes
i reconciliacions
com il.lusions
i enganys …
i tantes sensacions
que dins d’una coctelera
d’emocions explotaran
no fent-nos indiferents
a la realitat

Gràcies Gema per la teva creació
i la teva devoció pel teatre que ens contagia dia darrera dia
i a Nuria la seva dedicació i com no a tots els companys per fer viu el teatre

Leave a comment »

MIRANT EL CEL

Posted in cel, familia, mort, vida with tags amor, camí, compartir on 11 junio, 2015 by carpediem2273

I camino per la vida
aquella que de petita
em volia menjar
aquella on tu
hi formaves part
i on fèiem castells
a la vora del mar

I camino per la vida
aquella on tu sempre
em vas donar la mà
i el teu amor
em feia ser forta
en front
qualsevol adversitat

I camino per la vida
aquella on juntes
vam riure i plorar
on sempre
les nostres confidències
ens feien reflexionar
i com una pinya unides
podíem amb tot
i tant ….
això ningú
ho podia parar

I camino per la vida
i m’aturo de cop
mirant el cel
mirant endins
mirant la meva ànima
que crida
i amb ressò escolta

ON ESTÀS?

I camino per la vida
aquella que …
com un passatemps
va passant
i passa i passa
no deixa de passar
sense tu …
i es que li dóna igual
perquè el temps
no s’atura i amb això
no hi estem acostumats
perquè costa d’acceptar
que ja no hi ets
i això si…
si que és una realitat

I camino per la vida
i una buidor em fa tremolar
es fosca i freda
esta des de que tu
vas marxar
ningú la podrà reemplaçar
encara que estic segura
que des del cel
m’estàs donant la mà
com aleshores
quan la vida
la volíem viure
amb intensitat

I camino per la vida
aquella per la que
tant vas lluitar
no es just!!
tenies tant per viure
tant per disfrutar…

I camino per la vida
saps?
tinc una confidència
que contar
sé que m’escoltes
des d’allà a dalt
he conegut algú especial
que em fa sentir especial
i em sento feliç
sé que estàs al corrent
del que m’està passant
per què et veig somriure
quan miro al cel
aquell on passant la vida
deus estar

I camino per la vida
aquella que amb tu
sempre hi serà
perquè el teu record
la buidor sempre omplirà
i la vull viure intensament
perquè això
em vas ensenyar
el temps es pot tornar aturar
i vull sentir-me estimada
i estimar

Gràcies Inesita
sempre al meu cor

2 Comments »

HEADSHOT

Posted in emoció, expressions, futur, identitat, metòde Margolis, sinceritat, societat, teatre, vida with tags càsting, especial, sentir, somni on 17 abril, 2015 by carpediem2273


Un escenari
amb cadires
és buit
només un focus
l'il·lumina
respires i t’atrapa
l'energia
que allí si respira
és un càsting
on tu
n'ets el protagonista
perquè?
perquè en algun personatge
t’identifiques
com amb un patró
dels molts
que arreu hi sia
i trobes quelcom semblant
però a l’hora diferent a tu
quina alegria
i fortament això creus
perquè és això
el que et farà
ser únic i especial
que és el que volies

Ets tu
vols ser l’escollit
per la resta
és el que et resta
sentir-te important
i valorat
valorat per la societat
que et posa a prova
des de primera hora
quan el cor
amb molta força batega
i et fas el fort
i competeixes
per ser el primer
expressant el que creus
el que sents i penses
i és l'imatge
la que t’identifica
i tenir cura
és la prioritat número 1
de la teva llista
de propòsits
aquells que vols complir
si o sí
perquè son
els que et faran feliç

Primer en què?
Primer perquè?

Perquè tens pors?
perquè tens inseguretats?
perquè darrera
de la teva imatge
et sents fràgil
i fort alhora?

Aquesta si
si que és
una veritat ben certa...
perquè saps que
encara que puguis
veure el teu reflex
en un mirall
que tot ho reflexa
la teva mirada
et farà ser diferent
si
diferent a la resta

I mentre
no et toca
demostrar i competir
estàs a prova
seguint la corrent
de l’energia que t’hi porta
des del teu lloc distintiu
la teva cadira
que es mou
i no sap
quin rumb porta

Perquè les vides
que et rodejant
competeixen com tu
vides
com la teva
i la meva
que una sense l’altre
no es fan falta
però es necessiten
com l'engrenatge
que fa rodar el món
i que necessita les peces
que els hi farà de motor
engranatge de relacions
on s’hi formen i manifesten
que volen sentir-se
escoltades i estimades
on viuen
i on parteixen
en busca del seu somni
que els farà sentir millors
com quan un
acaba la feina ben feta

La vida
és com un casting
on et presentes
i vols ser l’escollit
per qui et jutja
i et fa sentit

Sóc així!
m’hi vols o no m’hi vols?
perquè n'és tant difícil
triar això...

I arribes a ella
amb il·lusió
amb incertesa
amb timidesa...
darrera la teva cuirassa
aquella que t'ha protegit
des de sempre
i es que hi han
tantes maneres d’arribar
com patrons diferents
que existeixen
patrons que t'arriben
a les mans de sobte
sense saber d'on
quina incertesa

Expressions
i emocions en moviment
sentiments que surten
i s’amaguen
darrera una expressió
darrera les teves ulleres
que et fan viure i veure
aquest somni
tant real que t'atrapat
fent-te despertar
i fent-te mirar
des de la finestra
cap l'interior
aquest interior
que dóna alegries
però també tristeses

Vides
que busquen
ser reconegudes
ser escollides
valorades i estimades
per tots i sobretot
reconegudes per un mateix
que és el que compte
al final del dia
quan el sol s'hi posa
i a fosques t'hi quedes

I de cop arribes
aquest escenari
escenari
de la teva pròpia vida
on t’identifica la resta
no cal dir res
només ser un mateix
amb les teves virtuds
i febleses
aquesta es l’essència
que et fa busca un referent
que t’ajuda a seguir
i a tenir empenta

Per això
viu la vida
i persegueix el teu somni
estimant-te
i creient en tu mateix
no cal la resta

Gràcies al grup de Kari Margolis!
a Gema i a Mar per la feina feta, estaveu les dues a l’obra 😄, gràcies a les dues heu fet i feu que estimi cada cop més el teatre i la seva essència!❤️🎭

i per si voleu col·laborar en aquest
projecte de creació tant maco
http://www.verkami.com/projects/11708-headshot

Leave a comment »

Malaltia

Posted in mort, records, vida with tags cos, hospital, malaltia, recuperació on 12 abril, 2015 by carpediem2273

El cos
és intel·ligent
el cos
diu prou
si quelcom no funciona
o s’espatlla de cop

I és així
primer un dolor petit
després aquest
es torna més fort

I creus
que no serà res
serà el mal conegut
que marxarà
prenen la medicació
que sempre has pres
i no se’n va…
a més torna acompanyat
d’una febre insistent
es vol fer veure i sentir
fent-te sentir fred

I et fas el fort
dient-te …
això passarà
sé més jo que el cos!!!
i no veus
que t’equivoques
perquè no l’escoltes
no escoltes el cos
el cos savi
que t’avisa i avisa
fins que
ja no pots més
necessites ajuda
i cada cop
aquesta és més imminent

Aleshores vas al lloc
on et faran estar be
i sobretot
saber perquè
estàs així i d’on ve?

Passat el trangul
de les primers moments
que desesperent
i et fan no veure la sortida
ja està
comences a recuperar
però aquest cop no a casa
era més greu
del que et pensaves

Ai!!! Que som inconscients
quan menys hauríem de ser!!!

I passes el procés
amb uns companys
que també necessiten
estar be
i entre metges, infermeres
et sents cuidat
ells et tenen cura
i et faran millorar

I les hores passant
com el degoteig
del sèrum
que cau i cau
i el cap recorda les hores
que vaig passar
en un llit
com el que ara
em te enllitat
i que entre somni
i somni
em fa recordar
a tota la gent que estimo
més presents que mai
estiguin aquí o allà dalt

Feia temps
que no ingressava
però per mi
l’hospital és conegut
allí vaig jugar a cartes
i vaig tenir la sort
i la força de guanyar
la partida
la partida de la vida
que ara i avui
em fa sentir viva

Leave a comment »

Un vol tràgic

Posted in amics, destí, familia, mort, viatjar, vida with tags aturar, cor on 27 marzo, 2015 by carpediem2273

De cop
t’arriba la notícia
de cop
el cor s’atura!

Com?
Que dius?
No pot ser…!

I penses
en un instant
qui podria ser-hi
volant allí a dalt
en aquell avió
que es va estimbà
no ho saps amb certesa
però si saps
que un dia d’aquests
viatjaven persones
que t’estimes
que estan al teu costat

De cop
el cor s’atura!

I l’ansietat
s’ apodera de tu
i envies missatges
esperant respostes
aquest cop …
el més immediates
i no arriben
i la tristor t’envaeix
i et fa plorar
i no saps perquè
però no ho pots parar…
son minuts
que és fan eterns
perquè te n’adones
de la importància
i l’estima
que realment els hi tens

De cop
el cor s’atura!

Mentre un altre flaix
entra disparat
en el teu cap
i torna l’emoció
de la tristor
quan penses en el fill
del teu amor
una setmana abans
marxava d’intercanvi
com els nois
que tornaven a casa
i tenien
una vida per davant
amb els seus
amics i familiars
i et fas creus
de la crueltat
de la situació
situació que no te nom

I el cor
es torna aturar!

Només de pensar
en tots els que van dir
ens veiem al tornar
i aquell bon viatge desitjat
va ser el darrer
el que les seves vides
es va emportar

Se’m trenca el cor
aquell cor
que no para d’aturar

I el seu destí
els ha marcat
ja no hi son
no han arribat
no els han rebut
no els veuran
ni sentiran mai més
ni veuran el sol sortir
possiblement
darrera d’aquelles muntanyes
que se’ls van empassar

I el cor
es vol revelar!

Viure el dia a dia
és el que em dona motius
per seguir endavant
i sobretot per estimar
la vida
en tots els seus instants

I ara si
més que mai
el cor vol seguir
amb força bategant!

El méu condol als familiars i amics de les víctimes

Leave a comment »

T’ESTIMO

Posted in amistad, amor, animals, emocions, familia, parella, vida with tags t'estimo, teatre on 3 diciembre, 2014 by carpediem2273

T’estimo
quina paraula
tan intensa
i tan sincera
que a cops
és fa difícil expressar
quan s’estima
de de veres

T’estimo
si, t’estimo!!!

I ho dic
des de dins
sabent que el cor
amb els meus ulls,
el meu somriure
acariciant
t’ho expressen,
expressen
allò que sento
i que et vol fer arribar
amb projeccions
d’emocions sinceres
invencibles i úniques
que poden amb tot
si, poden amb tot
totes elles
perquè
en moments baixos
et fan tirar endavant
quan hi penses

I es que
no hi ha més força
que la de l’amor
que et dóna
la injecció que et desperta
i et fa somiar
i volar entre núvols de cotó
amb tendresa

Amor
que reus a tot arreu
voltant a la família
voltant als amics
l’amant
i el teu gat, gos
o altra animalot
que sense bescanvi
t’estimarà sempre

On estàs amor?

Cerca’l
és més fàcil
de trobar
del que hi penses
fixa’t hi!!!
potser està molt a prop
i no t’has adonat,
mira al costat
davant o enrere
i si saps on és
llença-t’hi
i pronuncia
aquestes paraules
tan sinceres

T’estimo
si, t’estimo !!!!

Ho dic
i ho reafirmo
t’envio
el meu amor
i rebo el teu
mentre els estels
des de ben amunt
observant aquest
resten embadalit
com els enamorats
en una bella nit estiuenca

No tinguem por
en estimar
i deixar-nos estimar
perquè
aquest episodi
restarà escrit
en el nostre conte
on la vida
ens hi ha portat

Imprès en un bes
amb una mirada
amb una abraçada
amb un plor
amb un somriure
o una rialla…
uff, quina passada
quan s’hi pensa
en tantes expressions
d’amor que existeixen

T’estimo!!!
Si, t’estimo!!!

Dedicat a la gent que estimo i especialment al grup de teatre:
Ahir va ser especial. Ens vam dir t’estimo
I vam estimar…
Gràcies companys I Gema per l’exercici
Us estimo!!! ❤

Leave a comment »

No es país para negras

Posted in feelings, identitat, societat, vida with tags llibertat, negra on 26 noviembre, 2014 by carpediem2273

Identitat
que és la identitat?
que t’identifica?
que et fa sentir
i creure
que tens orígens
que acceptes
i t’accepten?

Només vols
un lloc
on sentir-te be
com a casa
un lloc
sense ser observat
ni jutjat
per la resta

Societat cruel
que menysprea
els valors
i a les persones
per les seves creences
o aparences
i que crea fronteres
en el pitjor lloc que hi ha
en la ment
que és
on més ofenen

I ets d’un lloc
que et va donar
la benvinguda
però que et refusa
i provens d’un altre
d’on ets sents foranea
i no justifica
la teva llibertat futura

I aquesta contradicció
t’acompanya
i no et fa ressò
ets sents perduda
perquè
vols seguir sent tu
sense perdre les arrels
que et van veure créixer
sense amagar
el que el teu cor sent
i el teu esperit
cridant expressa

SÓC NEGRA!!!!

Discriminada
per un costat
maltractada per l’altre
els gabinets
se’t claven
quan sents bufetades
i no agrades a la resta
resta que no pensa
ni sent
només bar borreja
amb míssils que llença
si decideixes viure
per tu mateixa

I mentre
la travessia
es fa cruel
per la incertesa
el rebutjament
i perquè no saps
en quina direcció
et serà més fidel

I somies
en un món perfecte
on no hi caben les regles
quan aleshores et desperta
la realitat que t’espera

Felicitats “No es un país para negras” m’ha encantat
Una reflexió a la identitat i a la societat

2 Comments »

TORTUGUES

Posted in emocions, vida with tags acceleració, desacceleració, medicina, ritme, tortugues on 24 noviembre, 2014 by carpediem2273

I la vida corre…
Corre !!!!
que arribes tard
et dius
cada matí al despertar

Ritmes
que ens imposem
i ens imposen
dia rere dia
maneres de ser
neguitoses
i vives
que deixen de costat
el gaudir del plaer
de compartir
i de sentir
el que fem
i el que ens agradaria

I el ritme
el portem dins
com les partícules
que viatgen pel cos
dins d’un infinit
paradís savi
que està
en el nostre endins
i que depèn
de factors
que ens fan volar
o passejar
a un pas dolç
dolç
com el son
d’un nadó dormit

I tothom te pressa
l’estrès
tot ho accelera
Corre!!!
que et quedes enrere
Ja saps
“Qui no corre vola “
o això deien…

Heretat
o imposat
anem accelerats
cadascú
més o menys
va a la carrera
carrera de fons
amb corbes
i línies rectes
curta o llarga
sense importar
la drecera
i el rellotge
el ritme porta
cronometrat
com el cor
que batega i batega

Com frenar
aquesta acceleració?
es pregunta
la medicina
des de la llunyania
investigant
e investigant
nit i dia
només es viu
amb aqueta fita
només amb això
ja serviria
per donar sentit
a la vida
a la cerca
de la veritat incerta
que ens desperta

Quan de sobte
l’inconscient
dóna la raó
i el conscient
ben alt crida
Ja la tenim!!!!
i un llum
fa claror
dins de la foscor
on s’hi vivia
s’ha trobat
la solució
les formules
s’han posat d’acord
amb d’hipòtesis
que les feia
estar intranquil·les

Ara només
cal aplicar-ho
com quan
quelcom nou fas
i no saps que et depararà
es vol arriscar
dóna igual
les conseqüències
que es trobaran
mentre s’arrisca

Perquè
“Quino arrisca
no pisca”
una veritat ben dita

I la vida està
plena de ritmes
i melodies
que es complementen
o es desvien
només cal esbrinar
si vols seguir-les
potser
aquesta serà
la hipòtesis
que definirà
el futur
de la teva vida

T’arrisques?

Dedicat a Tortugues «La desacceleració de les partícules»

Una obra genial que desperta…. molt ben feta!!!

Leave a comment »

Pluja d’estrelles

Posted in amor, feelings, mort, sentits, vida with tags pluja estrelles on 5 noviembre, 2014 by carpediem2273

Mirant el cel estic,
perquè
una bona amiga
m’ha dit
que avui
hi havia pluja d’estrelles
i mira-les elles
que un desig esperen
de nosaltres
i de tota la resta
un desig d’amor
de bona sort
amb molta tendresa…

Mirant el cel estic
sé que allà hi ets
en una estrella
i m’esperes
i saps que espero
esta algun cop
amb tu
en una pluja d’estrelles…

Mirant el cel estic
desitjant
el que no se
que m’espera..

Leave a comment »

Situació incòmode

Posted in amistat, amor, ansietat, confiança, emocions, experiències, feelings, relacions, vida on 29 octubre, 2014 by carpediem2273

https://open.spotify.com/intl-es/track/1srZ0bs5E0TzfWLiWk8vU1?si=37afc3f7947a439c

Situació incòmode
no agradable
de les que fan no empassar
no respirar
com si faltes l'aire
aquell que un gabinet
no pot tallar.
 
I l'angoixa es fa notar
no la vols 
però apareix
i et traeix
un altre cop més
com un tsunami
arrivant i arrasant
omplint-te de malestar,
és com l'aigua freda 
d'un gerro
que et cau a sobre
i et deixa glaçat
o aquell plat
que no pots tastar
i al final te'l menges
i et fa vomitar...
 
I mires
de front la situació
l’esquena no li vols  donar
tot el contrari
vols trobar una solució
la solució
del problema
que et fa estar amoïnat
ja que més 
d’una incògnita genera
perquè
no només depèn de tu
depèn d'un altre
i de la successió
dels esdeveniments
que vindran
i es presentaran
i no saps com...
 
Però saps ben bé
que no només depèn de tu
i també saps que ets
una part important
i la teva actitud
serà crucial
sobretot
per no fer-te mal
conduint la situació
controlant l'emoció
que és el més important
i això
et crearà dubtes
i mals de cap
perquè potser deixes
de ser tu
actuant d'una altre manera
ho això t'ho sembla
i el pànic et sembra
creant por i més por
per fer quelcom nou
i anar contra corrent
perquè això
no es conegut
no forma part  de tu
de la teva
manera de ser
ningú t’ha ensenyat
com quan ets nedó
i aprens a caminar
 
Però siguem constructius
i no pensem més enllà
potser això farà
el malestar minvà
i preparar-nos
pel que pugui passar.
 
I de mentre
la situació s'incomoda
no agrada 
i en un fil d'equilibrista
et fa estar
mesurant cada passa
que fas
no vols caure
vols arribar
a l'altre costat
on t’espera la solució
aquella
que et farà somiar.
 
I es que
no serveix de res
estar enfadat
perquè saps que estar-ho
et farà no deixar
el malestar anar
i patir
perquè patir?
 
I la distància
és bona?
depèn com es miri
a vegades resulta
a vegades et fa caure
en un precipici
dels que no te final
però si l'altre
la vol
s'ha de respectar
no queda un altre
que esperar
esperar desesperant
potser és una lliçó
a aprendre
qui sap?

I el parlar?
potser això
si et podria reconfortar...

I es que per tú
la distancia
no et farà
canviar l'estima
si no tot el contrari
fer-la més gran
perquè
les bones energies
sempre han guanyat
la partida en la vida
i això ho saps
i ho sap també
la contrapartida
que a prova
t'està posant..
 
Són energies que flueixen
connexions que existeixen
que fan que
estiguis al costat
dels que estimes
sense llunyanies
perquè el cor
no entén de raó
i les emocions
son les que et fan viure
en companyia.

Leave a comment »

MIRA ENDAVANT

Posted in cel, confiança, connexió, construir, cor, cos, destí, emoció, emocions, feelings, futur, olor, paraules, por, sentiments, sentir, sentits, veu, vida, VOLAR with tags endevant, futur, mirar, notenirpor, sentir, viure on 20 octubre, 2014 by carpediem2273

I mires endavant
i la incertesa
et fa desesperar
i mires endavant
vols viure i somriure
sense parar
però no saps
perquè no tens
una bola màgica
a qui preguntar
i això et fa estar neguitosa
sense cap motiu.

Respires profund
però cada batec 
et recorda
que encara ets viva
que la por 
és només un vel
que et fa ser fràgil
i no et fa veure la llum.

I tanques els ulls
i et deixes anar
amb la melodia
que estàs escoltant
que et fa
ser-hi on vols estar.

I mires endavant
i vols esbrinar
com seràs d’aquí
uns anys
i mires endavant
vols ser feliç
i sentir-te plena
com quan
t’endinses en la mar
com quan
voles i voles
entre els núvols
fins el sol tocar.

I mires endavant
i vols estar a prop
dels que estimes
i sempre has estimat
amb els que
vas compartir
i vols compartir
d’aquí endavant.

Hi han tantes
coses a compartir
i només de pensar-ho
un somriure
m’omple fins l'infinit.

I mires endevant
l’aire t’acaricia
el rostre
la llum t’il·lumina
el cor
el tacte et fa sentir
el plaer
les olors penetren
fins l'esperit
i la musica
et fa ballar
com quan eres petita.

I mires endavant
amb els ulls
ben oberts
volen estar
volen retenir
volen disfrutar
d’un futur
que mai sabràs
un futur
ple d'emocions
que t'espera.

Ves-lo a buscar!!!

------------------------------------
Ine ets el meu somriure ❤️

Chat en WhatsApp

carpediem2273

Leave a comment »

LA POLS

Posted in ansietat, feelings, mort, vida with tags emocions on 13 octubre, 2014 by carpediem2273

Que és la pols?
res i tot.

Una trucada
una mala noticia
vincles estrets
e intens…
i arriba la mort
de sobte
com un gerro
d’aigua freda
que inmòbil
i glaçat et deixa
on les emocions
desconegudes apareixen
com un martell
picant i picant
ben fort
i la vida continua
on la rutina
s’apropia de nou
no vols veure
ni sentir
el que passa
fora del teu cor
perquè es fa estrany
i no forma part
del teu món

Tot i res
com la pols.

I tenim dolor
del dolor
no sentit
que com un punxo
es clava
ben endins
i va calant
i calant
i t’oprimeix el pit
i fa del cor protegit
el cor indefens
que ha de fer front
aquestes situacions
de les que no ha après
ni se l’ha ensenyat.

I es clava
es clava el dolor
dolor callat
no compartit
el que es va podrint
i no ens deixa seguir
en les nostres vides
ens les nostres relacions.

Perque ens clava
i ens deixa quiets
davant la por.

I de cop vomites
i te n’adones
que el manifestar
el que sentim
ens farà lliures
i ens ajudarà a continuar
el nostre camí
on no sabem com
ni on
un destí ens portarà
un destí
que més sincer serà.

Per que d’això
es tracte
de viure
amb sinceritat.

Gràcies per l’obra
i l’interpretació a ARCADIA
i ha Flyhard

Leave a comment »

POR

Posted in amor, ansietat, aprendre, connexió, cos, créixer, dolor, emoció, emocions, experiències, feelings, força, futur, infinit, mort, por, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, supervivència, vida with tags canvi, compartir, dol, dolor, emoció, estimar, foscor, valent, viure on 10 octubre, 2013 by carpediem2273

Por
emoció perillosa
que ens vens de cara
que ens paralitza
que ens amenaça,
que sempre hi és
i de tant en tant
ens desperta

Por
que fa
que per un moment
ens sentim
perduts
però vius a l’hora
que ens fa
sentir insegurs
al no controlar
el que sembla controlable
i que ens fa veure
que no tot es conegut

Por
estat estàtic
que ens fa entrar
en angoixa
que fa que
valorem el que tenim
i que no valorem
que el que podríem tenir…
potser seria millor

Hi han tants
tipus de por…
al fracàs
al canvis
al dol
a no ser correspòs…
a sentir aquell buit
que et fa sentir buit

Por …por…
aquell sentiment
de supervivència
que ens fa tremolar
i sentir la foscor
aquella del que no estem preparats
aquella que ens fa
llençar-nos al buit
i que quan et despertes
ho agraeixes fins l’infinit

Por
que et fa passar la corda
com un trapezista sense xarxa
i sentir la mort
tocant d’un fil
i després de aconseguir
la proesa
fa que et valoris
uauu que valenta sóc!

Por
canvi que et dona forces
per tirar endavant
i que un cop t’has atrevit
et dius
perquè no ho havia
fet abans…

Por
perquè li tenim por
a la por?

Ine ets el meu somriure ♥️

Leave a comment »

L’AMOR D’UNA MARE

Posted in amor, connexió, créixer, emoció, experiències, familia, feelings, felicitat, identitat, records, sentiments, sentir, valorar, vida with tags amorincondicional, compartir, cordóumbilical, mama, semprejuntes, t'estimo on 26 junio, 2013 by carpediem2273

Diuen que l’amor
d’una mare
és el més
bonic i especial hi ha

Diuen que l’amor
d’una mare
es el més sincer
e incondicional.

I és cert
perquè des del principi
sempre has estat
amb mi

Des de dintre teu
ja em parlaves,
i amb l’escalfor
del teu ventre feies
que no passes fred
que em sentis protegida
i amb el bateg
del teu cor feies
que em sentis viva
dintre teu.

Des de ben petita
m’agafaves de la ma
des de ben petita
feies no tingues por,
que no em faltes de res

Sabia que em cuidaves
sabia que vetllaves per mi
que sempre estaries
al meu costat

I agafada de la teva mà
em vas ensenyar
quelcom tan maco
com era la vida
i vas fer que em sentis important

Recordo com
des de ben petita
em recollies al cole
i esperaves somrient
a que em menges
aquell entrepà de nocilla
que havies preparat
amb tant de carinyo

Recordo com em
tapaves al llit
i em donaves
el petó de bona nit

Són tantes coses
tan maques que em vas donar
que només una mare
pot donar a un fill
tan records
que no pararia de reviure’ls

I és que
un cordó umbilical
sempre ens ha unit

Un cordón inseparable
una complicitat
inexplicable que fa
que no ens podem separar

I és que és tan especial
aquesta connexió que ens uneix
que m’agradaria
que no es tranques mai,
per que et necessito
et necessito cada dia
necessito de la teva força
necessito aquelles
ganes de viure
aquell bateg
que des de
dintre el teu ventre
em feia sentir viva

T’ESTIMEM MAMA
---------------
Ine sempre seràs el meu somriure ❤

Leave a comment »

	carpediem2273 en Descubrint
	Lara Heisenberg en Descubrint
	Salva Román en COVID-19
	Salva Román en COVID-19
	Salva Román en Amb Tu

Archive for the vida Category

Etiquetas

Entradas recientes

Archivos

Comentarios recientes