viatges | carpediem2273's Blog

Archive for the viatges Category

MONT SAINT-MICHEL

Posted in arrel, ànima, colors, connexió, cultura, emoció, experiències, feelings, futur, historia, identitat, infinit, llibertat, lluita, natura, sentiments, valorar, viatges, viatjar, vida with tags Claustre, Història, mar, marees, meandres, MontSaintMichel, onades, ovelles, reflexe, viatjar on 12 agosto, 2025 by carpediem2273

https://open.spotify.com/intl-es/track/30XONPeyE9egDreH1GlJ9l?si=9f1279d2dd8f4696


És increïble 
el que inspires
història i llegenda
un somni fet pedra
amb l’església 
i l’abadia que m’espera
aquella que la fe 
va fer que la visió 
visqués sobre la mar 

I encara que fortificada 
veient els segles passar
fas que el misteri 
resti amagat
i que convisqui 
entre muralles i onades
que van de la mà

I és increïble 
com la mar 
fa que el ball retrocedeixi
per deixar-te passar
i avanci 
per tornar-te agafar
i com la terra i les marees
que et fan camí
volen que t’endinsis dins
per sentir-te protegit
com quan no vols despertar
d’un somni màgic 
i on la fortificació  de l’abadia
et donarà recer


Es increïble 
com les ovelles pasturen
com a perles blanques 
forman part 
de la teva identitat
i com la llum del sol
et reflexa com mirall 
en un basal

Perquè se’t va utilitzar 
per a la ideología tancar?

Pensem en el pont 
que t’uneix després
fins el present
i pensem que increïble ets !!!

Perquè m’inundes 
el cor de bellesa 
Mont Saint-Michel
amb el teu capvespre, 
els teus reflexos,
la teva abadia 
i els teus meandres
que com un llapis
dibuixen el cami 
per arribar a tu


——-
Inés sempre seràs el meu somriure❤️

Chat en WhatsApp

carpediem2273

Leave a comment »

APRENENTAGE

Posted in addiccions, aprendre, arrel, canvi, compartir, créixer, cultura, desig, destí, esperança, experiències, festa, força, futur, historia, ideals, imperfecció, intimitat, llegir, llibertat, musica, records, sentir, valorar, veu, viatges, viatjar, vida, VOLAR with tags aprendre, biblioteques, camí, encert, error, experiència, felicitat, futur, infinit, llibre, nou, píndoles, reflexionar on 8 julio, 2025 by carpediem2273

https://open.spotify.com/intl-es/track/0ZZR7yshyNORje3HH1yxUX?si=a85a30c552764cd1

Avui he après una cosa nova!

Quants cops ho hem dit
amb veu suau o forta
quants cops ho hem pensat
quan menys t'ho esperes
i quan més t'escoltes

I miro endavant
al costat i enrere
i tot em recordà
o m'aporta 
a quelcom nou
que desitjat o no
em fa reflexionar 
per adonar-me'n 
d'una tempesta 
o per adonar-me'n
de l'esclat 
de la felicitat

I es que aprendre
quan un vol
es com un vol 
a un viatge al desconegut
a saber perdonar els errors
a potenciar els encerts
a caminar en un camí 
on l'arribada tant desitjada
t'infla com un globus 
que porta rumb a l’infinit

Descobrir... 
indagar...
resoldre ...
ei, això si que mola
perquè et dona una addicció
que tremola
com quan t'endinses 
a la biblioteca
per obrir un llibre
que et portarà
a obrir un altre


O quan l'empenta
de la filera 
de peces de dominó
fan que caiguin
una darrera l'altre
amb píndoles de coneixement
que et calen com la pluja
que t'empapa d'instants 
on tots els sentits
formen part 
com l'estanteria 
on la teva coneixença
resten emmagatzemades
al teu cap 
de nocions enceses.

 
Ai aprendre, aprendre
que fas que la passió
entri en un bucle infinit 
que no te fi

Aprendre també
és un viatge interior 
quan veus el passat
en un film
on les fotografies 
respiren melancolia
i en el futur
de petits com esponges
quina adrenalina i innocència
i de grans conscients 
escollint el camí 
per seguir vivint

Inés sempre seràs el meu somriure. T’estimo ❤

Chat en WhatsApp

carpediem2273

Leave a comment »

TOTS SOM BARCELONA

Posted in amor, cor, dolor, emoció, emocions, familia, feelings, lluita, por, sentir, societat, tristesa, viatges, viatjar with tags Atemptat, Barcelona, estimo, llibertat, lliuta, mort, Rambles, vida on 18 agosto, 2017 by carpediem2273

I estava de vacances
dormint la migdiada
i sento que em truquen
agafo el telèfon
era ma germana
anava amb els seus fills
a les festes de Gràcia
però la seva veu es trencava
quelcom dolent passava
i tant…
que era dolent…
era el pitjor
de les notícies esperades

«Laura un atemptat a les Rambles !!!»

al principi incrèdula no creia
el que m’explicava
però al segon sabia que era cert
aquell plor era profund e inimaginable

I si, tot es confirmava
vaig mirar internet i les notícies
i tots en parlaven
de la terrible situació que es vivia
a la meva ciutat estimada
i aquella Rambles que m’inspiraven
amb poemes de Sant Jordi
que la simbolitzaven

Les Rambles
no enten de races
no enten d’idiologies
ni de malícies imposades
perquè acull i abraça
sense pensar en l’origen
ni les circumstàncies
amb un passeig que enamora
envoltat de llum i color
amb les seves flors
ocells i estàtues…
símbol de ciutat de llibertat
amb els seus vianants
que alegrement la passejaven

I en segons tot canvia
ja no té vida ni color
la mort i el terror l’apaga
aquell passeig familiar i amorós
veu la cara més amarga
i el silenci s’apodera
i fa callar als ocells
que allà i cantaven
com les roses que perden vida
per la foscor que hi habitava

Ja ha passat …
per desgràcia
però tot ha de tornar
a la normalitat
encara que sigui dur
e inimaginable
estem amb tots
el que van patir
aquesta barbàrie macabre
estem al seu costat
perquè formen part de nosaltres
del nostre bategar
de la nostra ciutat
acollidora i afable
i contra la violencia
i la por
seguirem lluitant
perquè estimem la llibertat
aquella que defensem
amb la nostra ànima

—————-
T’estimo Barcelona

Ho sento amb el sentiment per tots
els que han perdut algú estimat ❤

Leave a comment »

El nostre viatge

Posted in amor, cor, desig, destí, emocions, experiències, sentiments, viatges with tags bellesa, compartir, estany, estimar, naturalesa, relacions on 4 mayo, 2015 by carpediem2273

Va arribar l’hora
l’hora de partir
amb maletes plenes
d’il·lusions
i noves experiències
que ens esperaven
volien ser presses
i viscudes per nosaltres

Ganes de conèixer
i sentir com l’engranatge
es movia endavant
com un molí
que el vent
el fa rodar amb força

I va ser així
ens vam deixar anar
confiant un amb l’altre
amb sinceritat
compartint
el que ens portava
a estar junts
compartint
rialles e idees
que convergien sempre
en un punt comú
i llegint-nos sobretot
amb mirades
amb carícies
que demostraven
més que les paraules
fent-nos sentir
les emocions
que entre els dos
es respiraven

I com si
ens coneixéssim
d’abans
sense coneixents
del tot
vam passar junts
aquesta travessia
en un viatge
ple d’energies
que portàvem
i ens aportaven
la bellesa
que ens envoltava
energies
d’aquelles que t’atrapen
aturant el temps

I no cal dir res
mirant al llac ben agafats…
veient com dorms
mentre conduïa el cotxe…
donant-nos la mà …
rient i passant-ho super
gravant un vídeo…
tenint-nos cura
fent-nos el sopar
o un massatge
per ali viar el malestar…
aquells petons robats
que apareixien
en el moment oportú…
tants detalls amor meu
que m’has fet tornar
a la infantesa
a viure el moment
intensament
a sentir-me
especial amb tu
perquè m’importes
cada cop més

I és que amb tu, si
amb tu amor meu
he tocat la neu
he tocat la terra
i el riu
que el sallent
amb força portava
i aquest
és el principi
qui sap
de quelcom molt maco
que dia a dia va omplint
el meu cor
de ganes d’estar amb tu

Dedicat a tu amor meu ❤

2 Comments »

Cala «La Fosca»

Posted in colors, emocions, experiències, feelings, felicitat, musica, natura, sentits, viatges with tags Costa Brava on 19 agosto, 2014 by carpediem2273

Cala «La Fosca»
amagatall preciós
de la nostra costa
encisadora
lliure i revel
com el teu paissatge
com el teu vent
la tramontana
com no!
la teva amiga fidel
que t’acompanya
i et revoluciona també.

I miro enllà
la calma
m’està embruixant
la cala
em fa esbrinar
em fa desconnectar
i les energies abraçar
la nostra terra
i la nostra mar.

I estirada
a la sorra estic
tanco els ulls
vull sentir
com s’apropen
les onades
com em volen tocar
volen jugar amb la sorra
i amb els dits
que es mouen
en el moment precís
vull deixar correr
i deixar-me portar
com les onades
i les corrents
que porten la mar
d’aquí cap allà.

I el sol
m’escalfa
fa presencia també
vol donar llum
i força
vol donar color
a la mar
amb els seus
blaus intens
i si un núvol
s’interpossa
cerca la clariana
més propera
per dir-nos
hola!
i seguir present.

El sol ja crema
això m’agrada
però una estona només
vull endinsar-me
i formar part de tu mar
mar brava
que m’has portat allà.

I primer un peu
i després
l’altre li segueix
una inèrcia em porta
però el fred de l’aigua
em reté també
he de ser valenta
i tirar-me de cap
així de fàcil és
no cal pensar-hi
ni seguir instruccions
només cal seguir l’instint
que és el millor professor.

I tanco els ulls
vull estirar-me
estirar-me boca a munt
amb els braços
ben oberts
vull abraçar-ho tot
no vull perdre’m res
i que em toqui el sol
i sentir la mar
i tanco els ulls
em deixo anar
pel teu ball
i només sento les onades
i la meva respiració
i somnric
em sento viva
com tu mar brava
que m’has portat
a aquesta meravellosa cala.

Leave a comment »

VIATJAR

Posted in colors, cultura, emocions, experiències, feelings, identitat, natura, sentits, societat, viatges on 20 julio, 2014 by carpediem2273

Transit de gent

de maletes

que van i venent,

són de tots colors

grans i petites

amb un distintiu

el teu

el que posa

la teva adreça

el que va més enllà

perquè

la il·lusió te ganes

d’imaginar

i traslladar-se

a un lloc

on arriba la ment

i el cor batega d’emoció

un lloc

on has planejat

que vols anar

i que per fotos

només coneixes

que excitant !!!

potser el viatge

és preparat

o improvisat

igualment les ganes

s’hauran imposat

i les pors

quedaran aparcades

i no podran viatjar.

I nervis

també hi han

però son bons

són els que

volen volar

són els que

volen arriba lluny

sigui per terra

cel o mar

els que

et faran somriure

quan arribis

al lloc desitjat

els que et faran

desconnectar

del món real

de les preocupacions

i les obligacions

que no sempre agraden

però hi son

així són les regles

del món on vivim

les regles

que ens han impossat.

Però seguim

no ens aturem

el ritual

comença molt abans

on fas rutes

i cerques el destí

aquell que estava

en la llista

de coses pendents

de principis d’any

i cerques

preguntes i respostes

a internet

i fas un planning

de camins i estàncies

també s’haurà de dormir…

o el que sigui…

per la nit

ai que la imaginació

també corre

en aquest sentit !!!

i els consells

sempre son ben rebuts

com les guies

que compres i llegeixes

en el metro o en el bus

i on els ulls oberts

no volen perdre’s res

vols retenir

tota la informació

que es troba dins

vols aprendre

paraules

per fer-te entendre

i entendre

els que s’hi troben allí.

I poses

a sobre el llit

la roba

que et farà falta

això penses

encara que a vegades

és massa

i es repeteix

sempre una frase

“per si de cas…”

i no para de sortir

a no ser que

viatgis sempre

podría ser el cas

però no es així

i amb el per si de cas

segur que l’encertes

no hi ha marge d’error

només el del pes

de la maleta

i intentes tancar-la

i no pots

i et poses sobre

s’ha de tancar

tant si com si no

i ho aconsegueixes

i penses ja està

una part

ja s’ha completat

ara el bolso

a posar el més important.

Segon pas …

és arribar a temps

a agafar l’avió

el tren

o el vaixell

mai seràs tant puntual

com en aquesta ocasió

perquè

el rellotge corre

com el vent

i s’atura

quan la maleta

ja es facturada

i el control

has passat també,

i es que

aleshores

una tranquil·litat

inquietant t’ha pres

ara és hora

de deixar-se anar

i disfrutar

del que trobaràs

i del que viuràs

I el després

el destí

ens explicarà

com va anar

i els rècords

i les anècdotes

hi seran

i et faran somriure

al veure les fotos

que el àlbum

amb molta cura

confeccionaràs

i el que segur

t’emportaràs

es sentir de prop

aquell indret

aquella cultura

que et va atrapar

i la ment i el cor

arriben només recordant.

Que meravellós és viatjar!!!!

Leave a comment »

Fotografia

Posted in colors, emocions, experiències, feelings, natura, societat, tecnologia, viatges with tags captar, imatge on 25 mayo, 2014 by carpediem2273

I mires

amb un ull

que no és el teu,

però que veu

el que tu veus

i fixes un punt

de partida

i un punt d’arribada

una referencia,

una llunyania

real o imaginaria,

i dibuixes

una trajectòria,

te l’imagines

com un croquis

unes línies traçades

i fas l’enquadra

és el teu quadre.

sense pintar

només captar,

sembla fàcil

però no ho és tant…

Se’t presenta

un paisatge,

unes emocions,

una cultura,

una situació,

sigui el que sigui

allí està

et vol traspassar

i la càmera

per això

es vol deixar utilitzar,

o més aviat

la vols retenir

i amb la càmera agafar,

i la retina

va de bòlid

agafant informació,

colors,

llums,

faccions,

natura,

vol captar

qualsevol material

viu en moviment

o estàtic,

i aquella imatge

que se’t presenta

la vols caçar al vol,

«és la imatge».

I l’instant

de la captura

vols que sigui únic

que transmeti

el que estàs vivint

amb la mateixa

intensitat

sense faltar

a la realitat.

I per això

tens la teva càmera

és la teva confident

la prepares

amb meticulositat

és com si

anessis a menjar

el postra més esperat

vols que sigui veraç

i transmetre

el més transparent

el que experimentaràs,

el plaer que et donarà

el projectaràs

sobre una imatge

sobre un paper

és un altre camí

una altre

manera de compartir.

I agafes la càmera

amb carinyo,

amb la posició correcta

és important,

i fixes la mirada

i la teva ment

perquè projectar

la imatge desitjada

és el que es pretén.

I ara deixo entrar

més llum

i ara vull congelar

o vull mostrar

el moviment

que tinc al davant

o li vull donar

més profunditat

o ressaltar

l’objecte principal

enfocant

i desenfocant

i al final

el que importa

és el que vols transmetre

sense perdre l’entorn

que forma part

perquè dona

molta informació.

I la teoria

i les eines t’ajuden

a fer la interpretació

del que vols contar

perquè

l’objectiu és únic

que al veure la fotografia

et quedis atrapat.

Perquè una imatge

et trasllada

a un record

a una vivència

que la vida t’ha portat.

Gràcies colegues pel regal

del curs de fotografia ha estat apassionant.

Leave a comment »

Missatge en una ampolla

Posted in amor, emocions, experiències, feelings, sentits, viatges with tags ampolla on 8 mayo, 2014 by carpediem2273

Vaig caminant

vora la mar

i camino

i no sé on els peus

em portaran

i camino

i miro més enllà

cap l’horitzó

on s’acaba tot

i no saps que hi ha,

els peus

es deixen mullar

i entre els dits

la sorra si vol ficar,

és curiosa

i vol jugar,

mentrestant

la brisa m’acaricia

em fa somriure,

recordar

e imaginar.

I tanco

ells ulls

deixa’n me anar

pel so de l’aigua

amb el seu va i ve,

per la seva melodia pacífica

que em relaxa també

i tanco els ulls

caminant sense rumb

vull sentir

sense veure,

és un joc nou

però molt comú,

que emocionant

tot junt,

vull ser sorra

vull jugar

i deixar-me portar

per la natura

que em desafiarà,

i passejo

sense veure

però si sentir,

i aquesta

és la prioritat

del meu desig.

M’he despistat,

sento que estic

en un altre lloc

en un altre temps

abduïda

en els meus pensaments,

o potser ara

si que sóc conscient

del que m’envolta

sense estrès.

De cop

quelcom em toca

i em fa parar,

no es la sorra

es un altre cosa

que serà?

i torno a dubtar…

toco l’objecte desconegut

i jugo a esbrinar?

o obro els ulls

i m’assabento tot just?

la curiositat

em fa picar

la impaciència

em fa veure

el que he pescat,

una ampolla

és el que m’ha tocat!!!

i l’intento agafar

però esta molla

i em rellisca

entre les mans,

em recorda a la sorra

que vol jugar.

Després

d’uns quants intents

l’ aconsegueixo atrapar,

no va sola

l’acompanya una nota

que emocionant,

i pregunto a l’horitzó,

potser ell te la solució

que fa aquí?

qué diu dins?

i a qui va dirigit?

de qui serà?

d’on vindrà?

i no paro de somiar,

és tot tan intrigant…

I no sé que fer,

potser és un secret

o potser el destí

ha tingut un caprici

i la portat aquí

fins trobar-se amb mi.

I son moltes incògnites

sobre el missatge

que portarà dins…

Serà d’amor?

Serà un desesperat crit?

I la sorpresa

em sorprèn

és lletra de nen petit

posa l’adreça

l’edat,

un telèfon

i un desig,

que un cop

arribés al destí

fos retornada

a l’origen

d’on va partir.

Els ulls

com a mussols

es queden impressionats

al veure

que be de molt lluny,

que ha nedat molts anys,

i penso

que haurà passat d’ençà.

I se’m presenta

un repte,

trenco la meva timidesa

i realitzo la petició feta

o continuo

vora la mar

fent-me la distreta

com si no fos a cosa feta.

Però ara sí,

la vida

en fa prendre consciència

perquè ha arribat fins a mi,

i això no és consicidència

i aposto per reptar

i repto la timidesa

aquella que m’ha paralitzat

des de la infantesa

i un cop a casa

respiro fons,

això pot ser molt bo,

i tremolo tota jo

i amb el meu anglès

no perfecte truco,

aquest cop no dubto

i parlo amb l’emissor

de la nota emesa,

una nota

amb molta intenció,

amb molta tendresa,

té la veu molt dolça

que m’atrau

i em te presa

no vull parar d’escoltar-la

em te conquistada

des de l’inici

de la conversa

i la meva curiositat

torna a florir

i només

vull deixar-me anar,

vull sentir

i deixar-me portar

per la melodia

de la seva veu

que va i be

com la mar.

2 Comments »

El vol a la llibertat

Posted in amor, colors, cultura, feelings, natura, sentits, viatges on 22 abril, 2014 by carpediem2273

El record

és molt present,

sembla

que no ha passat

el temps

quan recordo

com volava pel cel.

Mai un regal

tant desitjat

i no esperat

em va fer

tanta il·lusió,

em va fer

saltar el cor,

de fet saltava

tota jo.

Un repte

m’esperava,

una vivència

que segur

sempre recordaria

com ara

compartint-la

amb tots vosaltres.

Són d’aquestes coses

que et marquen,

que sempre recorres

a elles,

a la seva memòria

quan defalleixes,

perquè et fan somriure

i fan que trobis

sentit per a viure

i seguir lluitant.

Tres intents van haver

que van anul·lar

el gran esdeveniment,

primer el vent,

segon el mal temps,

i el tercer intent

cap trucada

ens va fer enrere

era a Àger – Lleida

ben lluny de casa,

i aquell cop si,

vam continuar

fins arribar al destí,

un lloc meravellós

un lloc on

les àguiles volaven

fins tocar el sol,

un lloc on

si respiraves a fons

connectaves amb tot,

connectaves amb la natura

i sobretot connectaves

amb el teu cor,

un lloc on

t’hi voldries perdre

de debò,

no hi ha explicació,

només un somriure

ho diu tot.

I si,

ens va acompanyar

la bona sort,

un temps esplèndid

ens esperava

amb els braços oberts

i els núvols

ben enlairats

ens delitaven

amb imatges i balls

inimaginables,

ens esperaven

i observaven des de dalt,

com un espectador

a una actuació.

Ja s’acostava l’hora

primer vaig conèixer

l’expert,

el que em guiaria

per tots aquells indrets,

després rialles

i converses fins

arribar al punt

de partida,

la família acompanyava

dalt del cim

i l’altre part

avall de la vall.

Un nus

al estómac

va aparèixer,

un nus

que es va desfer

en posar els peus

on no hi havia res,

una sensació estranya

i coneguda a l’hora,

caminar per l’aire,

caminar per un somni

que ja s’havia somiat.

I es que…

ja era l’hora,

l’hora de volar,

l’hora de gaudir

dels sentits,

de sentir el plaer

de ser com un ocell,

de tenir a prop

el sol i el cel,

de poder tocar

el cotó fluix del núvol

i entrenúvols

poder acariciar

el penya-segat,

de veure sota

els meus peus

el paradís

de la nostra terra

la que ens

ha vist créixer.

Flaixos inesborrables

en venent a la ment

em fan esclatar el cor

de vivències

i de records

fent que somrigui

com llavors.

Era un moment

tant anhelat,

tant desitjat,

tant disfrutat,

estava volant

i la meva família

i ma germana

allí a baix

veient com dibuixava

el símbol

de la llibertat.

Va ser màgic!!!

Inés em vas poder veure!!!

T’estimaré sempre

Leave a comment »

EL VAGÓ DEL DESIG

Posted in amor, colors, emocions, feelings, felicitat, relacions, sentits, viatges on 21 abril, 2014 by carpediem2273

Un raig de sol
em desperta
il·lumina el meu rostre
ja ha arribat el dia,
ja ha arribat
a donar-me
el bon dia
i un somriure matiner
m’avisa,
és Sant Jordi
potser avui
em tocarà a mi
i això em fa sentir be.

Es molt aviat
toca a treballar,
com un autòmata
el ritual
de la rutina faig,
em llevo,
esmorzo,
m’arreglo,
i vinga
cap al metro vaig.

Tinc son
ahir vaig anar
a dormir tard,
però tinc un aliat
resten unes parades
per poder descansar,
a Sants toca baixar
i tanco els ulls
i la melodia
«propera parada»
se sent de fons
i el xiuxiuejar
dels passatgers
fan que el ritme
vagi canviant
i acompanyen
el meu son.

Una olor
fresca e intensa
em desperta
és molt d’hora,
ara el vagó
es quasi buit,
un noi ben plantat
s’ha assegut
al meu davant,
jo avergonyida
obro un ull,
després
l’altre tímidament
fa el mateix,
aixeco la mirada
i no se on ficar-me
allí ell estava
ben atent
mirant com dormia.

Porta un ram,
un ram
de roses vermelles,
deuen ser
per la seva amant
quina enveja em fan,
i s’apropa,
un instint quasi d’animal
fa d’imant,
és com si
el conegués d’abans,
i em diu:

“Bon dia
com et dius?”

I tímidament
li dic :

«Em dic Laura
i tu?»

I comença
una conversa,
paraules volen,
paraules flueixen
plenes de tendresa
amb mirades
que es creuen,
amb somriures
que ens delaten,
amb mans inquietes
que volen tocar-se,
que volen
sentir a l’altre
i em xiuxiueja l’orella
que no era
la primera vegada
que em veia,
i li xiuxiuejo a l’orella
que el meu
secret també
era el que ell deia,
i passen les parades
i la melodia del metro
ara es molt llunyana,
només volem saber
un de l’altre
queda poc temps,
s’acosta
la darrera parada,
el temps no s’atura
tant de bó avui si,
el tren s’avariès.

I amb el caliu
de les mans
retrobades
ens retenim,
amb mirades
ens despullem
l’ànima,
amb els llavis
ens llegim
que ens estimem,
però se sent…
propera parada
Sants estació,
ara no tocava,
però tot arriba
i no volem,
ell baixa
a Sants també
serà el destí,
serà que no
ens volem despedir.

I arriba el moment
de dir-nos adéu
una força
fa que no volem fugir
i el cor batega ràpid
ens volem fondre
en el desig,
amb dona una rosa
i un petó,
ara si toca partir
i olorant la meva rosa
em giro
i el veig allí
mirant-me
com en el vagó
de bon matí,
sé que el tornaré
a veure
sé que un altre metro
ens espera,
un vagó ple d’emoció,
i molt amor,
el vagó del desig.

Leave a comment »

TÒPICS TIPICS

Posted in cultura, historia, relacions, societat, viatges on 3 abril, 2014 by carpediem2273

Els tòpics

formen part

no només

de la identitat

sinó també

del carnet

que ens identifica,

i naixem amb ells

els portem amb orgull

i els defensem.

Cultura

i costums

formen

una mescla

explosiva!!!

i les expressions…

la forma de parlar…

de caminar…

de fer

i d’actuar,

forma part

del nostre

llenguatge

verbal

i no verbal.

I es

com el fred

i la calor

que fa que

et tapis

o et destapis

i es que el clima

influeix també

en la manera

de ser,

com la historia

i la gent

que envolta

i viu en cada poble.

I cada indret

té el seu

encant…

el seu esquelet

es pot vestir

de formes diferents…

i aprens

i prens coneixement

com una esponja,

perquè

tot es interessant

i desconegut

i t’atrau

com un boig

per tu.

I sobre tòpics

és típic

caracteritzar

i el contrast,

de cada poble

potser

molt diferent

però en el fons

no ho es tant,

i riure-se’n

de la pròpia

ombra

a vegades

es una teràpia

necessària

i relaxant.

I com

els imants,

els estereotips

poden ser

de pols diferents

però no hem

de perdre

ni el sud…

ni el nord…

ni l’est…

ni l’oest…

per la influència

dels interessos

dels d’amunt

que instrumenten

aquests inofensius

tòpics típics

per fer mal

i perquè siguin jutjats.

Viatgem

i gaudim

de cada racó,

de la cultura

i de la gent…

vivim la vida,

acceptant…

auto criticant

i respectant

la manera de fer

de l’altre

perquè

en el fons

estem fets

de la mateixa pasta,

i quan apareixen

sentiments…

el cor no entén

de diferencies

i es complementa.

Molt xula la peli

i m’he rigut molt AIBALAOSTIA!!!

Leave a comment »

Motxilla de vivències

Posted in experiències, feelings, felicitat, tristesa, viatges on 13 marzo, 2014 by carpediem2273

Les experiències

són vivències

viscudes

les duem

a sobre…

estan

dins…

dins

de la nostra

motxilla

la nostra

motxilla preferida…

la indispensable…

la obligada…

la que

ens fa falta

i que portem

en el camí

en el dia

a dia

i recorrem

a ella

per

agafar-les

o be

per poder

llençar-les

perquè

les experiències

son nostres

només

nostres

i son bones

i dolentes.

Si decidim

guardar-les

les podem

anar

triant

a mesura

que les

necessitem

amb pinces…

a grapats…

és igual

són recursos

útils

són l’excusa

perfecte

per tornar

a elles

i quedar-se

en el record.

Vivències

que a cops

ens donen

caliu

com un abric

teixit amb plomes

molt confortable…

al tacte

molt agradable…

tant…

que fan…

que un somriure

ens il·lumini

la cara.

Però a cops

semblen

estaques

que es claven

o llimes

que rasquen

i poden

arribar

a fer sang…

depèn

de la postura

que prenem

la postura

que ens

identifica

en la nostre

manera

de fer via.

I aquesta

motxilla

es mesura

amb

lo viscut

pot ser

gran o petita

pot pesar

molt o poc

però

es mesura

amb els

ulls

que la miren.

Males

experiències

que

van calant

i fent

un foradet

al nostre

cor

colador

de emocions

les bones?

ai …

benvingudes

elles!!!

que cicatritzen

les ferides

i fan

que

el nostre cor

es torni

fort

i bategi

amb més

més força.

I de cop

entren

en un bar

una parella

de joves

no es coneixen

però

com no…

cadascú dur

la seva

motxilla

i per les

seves cares

sembla

que pesen

i no

els hi fan

veure

mes enllà…

només la

curiositat

i la

desconfiança.

I comencem

a triar

cadascú

el que més

els defensa

perquè

no poden

mostrar

la seva

tendresa

i en el

fons

el que volen

ser estimats

i no

s’atreveixen.

L’historial

de les seves

d’experiències

es molt

llarg…

tant

que els

pesa…

i els pesa…

I es torna

una lluita

de poder

del poder…

de no

mostrar-se

insegurs

i de fardar

de la seguretat

que els manca

amb les

males vivències.

I un parla

i l’altre calla

i un calla

i l’altre parla.

De cop

un silenci

que es

mirin

i aquesta

mirada

és infranquejable

s’atrauen

i nerviosos

busquen

i remouen

dins

la seva motxilla

desesperats

volen mostrar

quelcom bo

viscut

i a la fi

ho troben

i van llimant

llimant

la desconfiança

i s’arrisquen

llençant

la motxilla

que tant

els pesa

per viure

viure…

amb companyia.

Leave a comment »

11 – M

Posted in ansietat, dolor, familia, feelings, societat, tristesa, viatges on 11 marzo, 2014 by carpediem2273

Recordo el dia,

l’hora,

el moment,

era tal dia

com avui

fa deu anys

estava treballant

i estaven explicant

l’acudit del dia

i de cop una noticia

ens va fer canviar

la cara …

el somriure

i les rialles

es van aturar

i van baixar

el cap.

Tres paraules

en van venir a la ment…

«No pot ser»

No podia creure

el que havia escoltat…

s’havia de comprovar

la no acceptació

a una notícia

tan dantesca

i tan cruel

és la primera

arma de defensa.

Per desgracia

ho era…

era cert

i un silenci aniquelador

el silenci de la mort

cruel…

es va apoderar

de tots,

de l’espai

feia fred…

Quin horror

quina pena

un punyal

es va clavar

al cor

un cor

que li faltava

l’aler

la il·lusió.

Es esgarrifador

intentar pensar

en els moments

tan durs

que deurien

estar passant

perquè

el dia se’ls hi

va fer la nit

la foscor

de la por

de l’ansietat

van ser el xoc

brutal

que va xocar

contra ells

i amb la mort

s’hi van topar

de cara

la van veure

de prop

i el qui va

tenir més sort

va patir més dolor

amb seqüeles

que marquen

i marquen…

La ment tampoc

tenia reacció

ni podia entendre

res…

mai estàs preparat

per noticies així

i una una successió

de sentiments apareixen

una darrera l’altre

en cadena

dolentes emocions

demanaven pas

volien entrar

en el teu cap

en el teu cor

i en la teva ànima.

Ràbia continguda

que va trobar

una brutal expressió

com una explosió

i els ulls ple d’odi

cap a tot

i sobre tot.

Seguit

la impotència

va ser el següent

plat a tastar

el cercar els perquès

que mai es respondrien

però sobretot

la impotència de no

poder estar allí

i ajudar com fos.

La llàgrima del dolor

i la tristesa

una llàgrima no associada

a res personal

va lliscar

per la meva cara …

no podia parar

no podia parar…

Només

des de la llunyania

amb la fe

tenia l’esperança

de que el comptador

de morts

no anés augmentant.

Vaig mirar al cel

no podia

parar de pensar

amb gent

que ja podria

estar allà.

I pensar

com els de terra

estarien lluitant

per viure

per salvar

per poder veure

la llum

sense saber

que s’anaven a trobar

L’instint

de supervivència

era lo important

l’instint d’ajudar

era el que sortia

sense parar

i sense parar

el que feia falta

Fa 10 anys

Madrid va callar

fa 10 anys

un terrorífic atemptat

va truncar una societat

va matar il·lusions

projectes

vides compartides…

que anaven a treballar

anaven al cole a estudiar

i escoltaven música…

llegien un llibre…

parlaven entre elles…

o somiaven desperts

del que farien aquell dia

o simplement

miraven pel vidre

com passava la seva vida

el seu camí

aquell trajecte

el que no va acabar

o va tenir un final.

És increïble

després de tant dolor

de tanta desolació

com el poder…

la gent sense sentiments

amb sang freda

utilitzessin això d’excusa

i entressin en una lluita

mediàtica

una pugna de poder.

És increïble

que la mateixa gent

que va portar

aquesta desgracia

gent extremista

sense cor

sense sentiments

com marionetes

seguint una fe

una política

podessin arribar

aquest extrem

el extrem

de menysprear

la vida.

Quina fe

és aquesta?

que fa

que es matin

i matin la gent.

Gent

que utilitza

aquest terrible accident

per vendre imatges

desgranadores

i morboses

i això si

que els hi val

com els vots.

Imatges

que com un ganivet

van fent la ferida

més grossa.

I sento vergonya

perquè en moments

i circumstancies així

hem d’estar units!!!

no compte un mateix,

compte la pinya!!!

La mort

es quelcom desconegut

que et deixa buit

per dins

que et mostra

la duresa

de la vida

una veritat que costa

molt d’enfrontar

tant injusta

perquè la mort

marxita l’anima.

«En memòria

dels desapareguts

i al costat de les famílies

i dels que van sobreviure.»

Musica: Vangelis – Main Theme of «Missing»

Leave a comment »

ENTRE NUVOLS

Posted in amor, feelings, sentits, viatges on 27 noviembre, 2013 by carpediem2273

Tanco els ulls

s’esta fent fosc

es tard

i estic cansada

trons i llamps

ben aprop

Nuvols

ben negres

lluitan

en la negra nit…

Tinc son

tanco els ulls

i no puc dormir

no puc dormir

Comença a ploure

el llit es fred

la pluja

es fa sentir

i de sobte

tanco els ulls

ja puc dormir

Una llum

s’apropa

com quan

surt el sol

i una olor

i un caliu

tant intens

com el

nostre amor

em fa volar

i entre

els nuvols estar

Vull llensar-me

tocar-te

agafar-te

cuidar-te

és el que desitjo

amor meu

Sentir-me

protegida

com en un cotó fluix

i sentir-me

ben amunt

ballant com els

ocells

sent un sol

I estiro

la mà

et vull tocar

i com quan

erem petits

juguem a esbrinar

a saber

quines figures

s’amagen

allà

Que maco

es jugar

i esbrinar

el que sents

amor meu

No vull

despertar

Leave a comment »

Sentir-se viu

Posted in feelings, felicitat, moralitat, natura, sentits, viatges on 17 noviembre, 2013 by carpediem2273

Et mous

i quelcom

fa que ho facis

Trencar esquemes

en un món

estructurat…

I et fas

preguntes

internes…

que és

el que està

be?

que és

el que està

malament?

on és aquella

barra de medir

que et fa

sentir millor?

I penses …

i vas contracorrent

i et deixes portar

com la mar

en un dia de pluja

la mar brava

que actua

de forma natural

contracorrent..

T’arrisques,

i desafies

l’incert

de la mà

d’aquestes

sensacions

i corrents

que són

més importants…

i el que passi

després

es fa

insignificant

perquè

el plaer,

la desinhibició

té en el fons

una importància

vital per seguir …

I et sents viu

Leave a comment »

Trajecte

Posted in amor, feelings, felicitat, sentits, societat, viatges on 18 octubre, 2013 by carpediem2273

estic al metro
una tarda bona,
una nit mes
rodona

estic al metro
ara ja sola
pero envoltada
de gent alhora

gent diferent
gent que torna
gent que va
a casa
de festa
i davant meu
uns avis enamorats

van molt abrigats
van amb roba vella
pero no es deixen
de donar la mà

sense bateria
al mobil
no deixo
d’observar
de vadallar
es molt tard
pero no deixo
de veure
la vida passar

Leave a comment »

DESTÍ

Posted in feelings, moralitat, viatges on 14 octubre, 2013 by carpediem2273

Creus en el destí?

quina pregunta

ens hem

fet

algun cop

oi?

Destí

com definir-te…

coses que et passen

sense un perquè

i que la

teva intuïció

com un imàn

et porta

cap a elles

El destí

és com un camí

un camí

marcat,

un camí

que no depèn

de tú

un camí que …

com les onades

arriben a la sorra,

arriba lliscant

i penetrant en ella

O pel

contrari

el destí

es el camí

que es fa un

dia a dia

de la mà

de la sort

i la mala sort

arribant …

a quelcom

també desconegut

Deixo la pregunta

al aire,

deixo la pregunta

perquè hi pensem

o la deixem

corre.

Leave a comment »

MICHAL

Posted in amistat, amor, feelings, felicitat, sentits, viatges on 15 julio, 2013 by carpediem2273

Te echo de menos

Echo de menos

Tu mirada

Y tu sincera amistad

Echo de menos

Nuestras charlas

Nuestras confidencias

Nuestra complejidad

Un abrazo y un te quiero

Michal tan lejos

Y tan cerca

Me enseñaste a comprender

A compartir

Y sobretodo

A exprimir la vida

Y a vivirla día a día

Primero tu eramus

Y tu estancia aquí

Con tu buena guía …

Y una buena paella

Segundo tus ganas de conocer…

En otras culturas

Tercero tu recibimiento

En tu país

Donde no pude sentirme

Tan acogida

Dejáste huella

Tu manera de ser

Tu amistad incondicional

Michal tan lejos

Y tan cerca

Haya distancia o no

Sabemos que nos tenemos

Que nos queremos

Gracias amigo

Leave a comment »

FIESTA

Posted in amor, colors, feelings, felicitat, festa, musica, sentits, societat, viatges on 15 julio, 2013 by carpediem2273

Sabes?,

todo fue planeado

organizado para tu fiesta

y tu sin saber nada,

inocente llegaste a casa…

y con alguna sospecha

fuiste hacia el comedor.

Nuestro confidente Miguel

hizo muy bien su papel

y todos los demás ayudaron

y colaboraron sin condiciones.

Desde el principio

todos estuvimos ilusionados

y dispuestos a sorprenderte

y compartir contigo

este momento.

Allí acompañandote

y esperandote

estabamos todos…

nerviosos

y con muchas ganas

de ver tu reaccion,

de observar tu sorpresa

y tu mágica sonrisa…

Y como un pez en el agua

nos encontramos…,

a gusto

riendo

charlando

comiendo

bailando

bebiendo …

y disfrutando al máximo …

Como una película…

y con sus momentos de flash ..

vi pasar por delante de mis ojos

el relato de un encuentro muy sincero.

Sabes?

Te lo mereces,

eres muy especial

y disfrutar contigo

estos momentos

es el regalo más

bonito que puedo recibir.

Leave a comment »

Excursión!!!

Posted in colors, feelings, sentits, societat, viatges on 15 julio, 2013 by carpediem2273

Dicen que la vida
Esta llena de momentos
Que te aportan
Alegría,
penas,
…

Ayer me lo pase
Genial
El paisaje
Las visitas
Pero sobretodo
Vuestra compañía
El poder hablar
Sin pensar
En el que dirán
Abriendo
Corazones
Y dejando
Fluir los
sentimientos
sin pensar
En el ridículo
Sin pensar
en nada
negativo
sino todo
lo contrario…

Las palabras
Salían solas
las palabras
fluian sin
parar
entre nosotros
los pensamientos
los sentimientos
necesitaban
ser escuchados
y una empatia
se respiraba
una empatía
que pocas veces
se respira
y que tan
importante es
en nuestras vidas

Hubieron
momentos
graciosos
momentos
más duros
pero parecíamos
una piña
una piña
unida y
comprensiva

Muy a gusto
Me sentí
En todos
Los aspectos
Me quedo con
esto
Que no es
Nada insignificante
Todo lo contrario
Una inyección …
De…
No se como explicarlo

CARPE DIEM
Digo siempre
CARPE DIEM

En todos los
Aspectos…
Gracias por vuestra compañía
me gustaría repetir
Sea donde
sea
Sea un bar
Un viaje
Una discoteca
Me gustaría
Repetir
Repetir
Una improvisación
Un desahogo
Una charla
Porque estos momentos
Son los que nos
Hacen vivir
Y crecer.

Gracias por vuestra compañía

Leave a comment »

L’ Exili

Posted in feelings, societat, viatges on 3 julio, 2013 by carpediem2273

T’envàs i no saps si tornaràs
t’envàs amb la incertesa
de deixar enrere lo teu
Les teves arrels
se assequen
i t’envàs

Un món misteriós
t’espera
com quan et tapen
els ulls

i no veus res

Un món misteriós
nou I desconegut
t’espera
i tu esperes
mon amb il·lusió
o amb resignació
pel que vas deixar

Un buit
t’omple tot

Ets d’aquí
ets d’allà
seràs acceptat
acceptaràs

I els teus lluny
on la vista no hi arriba
però si el cor

on les arrels

s’han assecat
però esperen la pluja
amb els braços
oberts
esperen el sol
que faci que tot
torni a ser com
abans

I tu allà
amb el desconegut
amb el món misteriós
mentre el teu cor
està trencat
està dividit
per un perquè
impotent

Leave a comment »

Florencia y Venecia

Posted in amor, feelings, felicitat, natura, sentits, societat, viatges on 1 julio, 2013 by carpediem2273

Dos ciudades maravillosas,

dos ciudades mágicas,

por su gran

influencia histórica

y cultural.

Cunas

del romanticismo

cada una con su encanto.

Florencia tu arquitectura

es atractiva

y tu ambiente joven

en tus calles

que con sus bicicletas

hacen batir el corazón

que te mueve

día a día.

Puentes

sobre el río

y David,

vigilándote

a lo alto.

Venecia

que decir

tu rompes lo clásico

con tus canales

tus puentes

tu gentío

tu laberinto

de calles que

en su perdición

nos quedamos embobados

disfrutando de ellas.

Venecia

me enamoras

con tu aroma

y esplendor

tu amor me

envuelve

me vuelve loca…

Y con tus góndolas

paseando por

tus canales

vehículos del

amor

guíados por tus góndoleros

que con sus

cantos

amenizan el viaje

bien callan

para que

la pareja de enamorados

se bese

en este viaje tan romántico

Se que algún

día volveré

sé que volveré

con seres queridos

se que volveré

con mi amor

a pasear

y saborear

de tí.

Leave a comment »

El viatge desitjat

Posted in amistat, amor, feelings, natura, sentits, societat, viatges on 24 junio, 2013 by carpediem2273

Vaig començar
aquest viatge
amb molta
il·lusió

vaig començar
aquest viatge
amb moltes
esperances
i amb ganes
de captar-ho tot
com fos
però mai
m’haguera
imaginat
que fos tan especial

Vietnam, Vietnam
que dir de tu
des de les muntanyes
de Sapa
el paradís de
la Badia de Halong
fins el delta del
Mekong m’ has encisat
i que dir dels Temples
d’Angkor
que fan volar la
teva imaginació
com en un compte
de fantasies

Com quan captes
amb la càmera
flaixos em venen
i em van
flaixos
de colors
d’ olors
d’ emocions
i el teu
paladar
m’ha fet
descobrir-te
i el teus sentiments
sentir-te

Els teus ulls
amb esperances
m’ han enlluernat
però
hi ha un flaix
que m’ha embruixat
es el teu somriure
el somriure
de la gent
de la teva gent

Flaixos em venent
i em van
flaixos
que m’han
anat sorprenent
de les teves costums
I sobretot
de les
teves ganes de viure
en llibertat

Vietnam Vietnam
Cám òn Vietnam

Mai m’haguera dit
que viuria
tantes experiències
a casa teva
Deu meu
es que hi han
hagut tantes ….
Flaixos em venen
i em van
flaixos
de companys
flaixos de moments
de experiències
que m han aportat tant

La conversa
amb Núria i Toni a l’avio
anant cap a Turquia
em vaig sentir tant
acollida

Núria m’ agrada molt
la teva naturalitat
i complicitat
i saps que hem
connectat molt
la teva mirada en transmet
molta confiança
i a Toni la teva sinceritat
les teves converses
i el vetllar per tots que no ens faltes De res

Monica ets una font
d’experiències
de vivències que
fan veure de tu
una persona valenta

Núria
Cám òn per esta amb mi
i fer me cures
i també perquè m’has
transmiti’t molta tranquil·litat
ets molt bona gent

Dolors i Vicents que dir-vos
Vicents la teva mirada
intentant captar tot el que
veies per l objectiu de la càmera
captan sensacions
Cám òn per intentar
exprimir tot
el que veies
Dolors una segona mare
cuidat-me
Cám òn per la teva sinceritat
I fer-me sentir tan a gust

Ramon I Roser
els teoremes del
doctor Halida
Ramon ets un crack sabies
com animar el grup
i he rigut moltíssim
ets un pou sense fons
He après molt de tu
Espero un karaoke
Roser també una segona mare
Cám òn pels teus raonaments
M’has aportat coneixements
i les converses en els
sopars han donat molt fruits
com sempre dic
cada dia un apren coses

Cám òn

Miguel I Mari Luz
Miguel el teu humor
M’ha fet veure
Altres formes de
Enriure-se’n de les coses
Menys i importants
Mari Luz,

La teva transparència
I ganes de viure
emprenedora
m’ha contagiat

David I Mireia
que dir de vosaltres
m’heu fet sentir com la
germaneta petita

David la teva lluita
contra lo que no es just
el vetllar per tots
i per la teva organització
Cám òn

Mireia Mireia
el teu sentit pràctic
el teu humor picaron
la teva mirada
i el teu somriure
m’han agradat molt
també hem connectat
i es que,
és com si ens
coneguéssim de
sempre oi?

Cám òn

Flaixos en venen
i en van
de moments
el retrobament a aeroport
amb tots vosaltres
la pèrdua passaport
finalment no perdut
la nit esborrejada de Bankog
el massatge de Sapa
les jamonas que ens
ajudaven anar per la
muntanya
La velleta agafant-me
de la ma
el retrobament en el tren
de Monica amb el seu passat
el taxi de Hanoi
el ball dels ninos que
ballaven en l’aigua
els regateixos dels mercats
el bany i el dinar
en la Badia Halong
Les rialles i les cantades
al autocar
menjar en el mercat de Hanoi
I emocionant anar amb moto
La ballada de sardanes de Mireia
El mercat flotant
Veure a Co chi min
El billar a Hue
amb el Tequila Sunrisej
la platja de Ho ian
els sopars a Saigon
va ser massa
els petons a les cares dels
temples Angkor
son tants I
tants que segur
Que m he deixat algun

Flaixos em venen
I em van
de lo descobert
de lo viscut
de Vietnam I Angkor
i de vosaltres
i es que he conegut
he disfrutat
de i amb vosaltres
I m’he sentit
acollida
Cuidada
Estimada

Sous uns solets
Us estimo

Cám òn per tot

VISCA ELS XUQUIS

Leave a comment »

	carpediem2273 en Descubrint
	Lara Heisenberg en Descubrint
	Salva Román en COVID-19
	Salva Román en COVID-19
	Salva Román en Amb Tu

carpediem2273's Blog

Archive for the viatges Category

MONT SAINT-MICHEL

APRENENTAGE

Viatge de vivències

Començar

TOTS SOM BARCELONA

El nostre viatge

Cala «La Fosca»

VIATJAR

Fotografia

Missatge en una ampolla

El vol a la llibertat

EL VAGÓ DEL DESIG

TÒPICS TIPICS

Motxilla de vivències

11 – M

ENTRE NUVOLS

Sentir-se viu

Trajecte

DESTÍ

MICHAL

FIESTA

Excursión!!!

L’ Exili

Florencia y Venecia

El viatge desitjat

Etiquetas

Entradas recientes

Archivos

Comentarios recientes