És increïble el que inspires història i llegenda un somni fet pedra amb l’església i l’abadia que m’espera aquella que la fe va fer que la visió visqués sobre la mar
I encara que fortificada veient els segles passar fas que el misteri resti amagat i que convisqui entre muralles i onades que van de la mà
I és increïble com la mar fa que el ball retrocedeixi per deixar-te passar i avanci per tornar-te agafar i com la terra i les marees que et fan camí volen que t’endinsis dins per sentir-te protegit com quan no vols despertar d’un somni màgic i on la fortificació de l’abadia et donarà recer
Es increïble com les ovelles pasturen com a perles blanques forman part de la teva identitat i com la llum del sol et reflexa com mirall en un basal
Perquè se’t va utilitzar per a la ideología tancar?
Pensem en el pont que t’uneix després fins el present i pensem que increïble ets !!!
Perquè m’inundes el cor de bellesa Mont Saint-Michel amb el teu capvespre, els teus reflexos, la teva abadia i els teus meandres que com un llapis dibuixen el cami per arribar a tu
Quants cops ho hem dit amb veu suau o forta quants cops ho hem pensat quan menys t'ho esperes i quan més t'escoltes
I miro endavant al costat i enrere i tot em recordà o m'aporta a quelcom nou que desitjat o no em fa reflexionar per adonar-me'n d'una tempesta o per adonar-me'n de l'esclat de la felicitat
I es que aprendre quan un vol es com un vol a un viatge al desconegut a saber perdonar els errors a potenciar els encerts a caminar en un camí on l'arribada tant desitjada t'infla com un globus que porta rumb a l’infinit
Descobrir... indagar... resoldre ... ei, això si que mola perquè et dona una addicció que tremola com quan t'endinses a la biblioteca per obrir un llibre que et portarà a obrir un altre
O quan l'empenta de la filera de peces de dominó fan que caiguin una darrera l'altre amb píndoles de coneixement que et calen com la pluja que t'empapa d'instants on tots els sentits formen part com l'estanteria on la teva coneixença resten emmagatzemades al teu cap de nocions enceses.
Ai aprendre, aprendre que fas que la passió entri en un bucle infinit que no te fi
Aprendre també és un viatge interior quan veus el passat en un film on les fotografies respiren melancolia i en el futur de petits com esponges quina adrenalina i innocència i de grans conscients escollint el camí per seguir vivint
Des de que naixem ja ens etiqueten i ens posen en un aparador marca‘n nos un futur
Estar clar que físicament no som com ells però això no els hi dona dret ja que som persones també
Quan hem tingut de patir..
Tu no serveixes per res! Tu només has de parir! Tu només has de servir-me! Tu perquè vols estudiar? Tens prou amb tenir-me! Tu només ets un cos que has d’entregar-te per escalfar el meu ego! Cuina’m no em facis passar gana! i tingues cures dels fills perquè no saps fer res més! ja saps que el temps passa i només es per a mi! la porta a la llibertat te una única bandera la meva! i calla i no em protestis!!!
La manipulació de la societat manada per homes ha aconseguit des de la prehistòria tractar-nos així perquè era lo que volien tenir-nos com un zero a l’esquerra sense veu ni vot perdudes en la guerra
Per que durant tants anys se’ns ha tapat la boca se’ns ha humiliat se’ns ha abusat se’ns ha menyspreat se’ns ha cridat i no se’ns ha escoltat aquells si aquells …
que saben que sense nosaltres no estarien en aquest món.
Prou hem assolit sempre mirar endavant no fent un pas enrere votar, estudiar tenir dignitat, resistir lluitar, sentir i tantes fites que suman memòries ens faran conquerir camins
Mirem de cara a lo que li diuen justícia per guanyar drets els que mai hem tingut i per mantenir els que ja son nostres perque aquest serà el nostre legat
No defallim no oblidem mirar enrere perquè la història esta plena alcem la veu per les que van callar i no parem fins aconseguir que la desigualtat social el sostre de vidre pugui ser trencat i ser part del passat
Perquè valem molt som fortes, resilients empàtiques, intel·ligents lluitadores, valentes creatives, generoses compromeses, transformadores empoderades, brillants sensibles i capaces de tot
I sobre tot ens entenem tant… perquè en una pinya hem crescut i com les arrels d’un arbre llegendari hem sobreviscut a l’adversitat de les pitjors tormentes per veure amb esperança que sortirà el sol i sentirem la pluja de nou en el camí que amb cada petjada dibuixa el nostre futur
La lluita encara es viva som multiplicadores i potenciadores però encara ens queda molt posar fi a les injustícies des de l’educació l’autonomia i la representació canviant la mentalitat d’aquest món encara dominat pels que diuen ser comprensius segueix sent un repte per sentir-nos lliures
Però no posem a tots al mateix sac per sort tot está canviant i el millor camí será anar junts de la mà
Per les nostres avies, mares i germanes dones que han canviat el món inspiradores i lluitadores sou un referent per nosaltres i per mi
Avui i tots els dies és el nostre dia
Us estimo, sempre juntes ❤️✊
Ine sempre seras el meu somriure … allà on estiguis t’estimaré sempre …lluitadora ✊
Sempre s'ha dit que maco o que maca ets? o que també això és excel·lent, impecable ... no te cap error estar a tocar a la perfecció!
Però a posteriori ens parla una veu interior quan hauria de ser totalment al inrevés això no està be això pot estar millor que has fet malament perquè no ha sortit com a ... igual que... que has dit o millor dit que no has sentit
I això passa amb tot en les relacions en el dia a dia a la feina de petits i amb qualsevol cosa i moment on la comparació es la única aliada que marca la diferencia comparar i perquè no valorar?
Deixem que la conseqüència de l'equivocació entri en la equació i que 2 + 2 Sigui igual a 6
La vida ja sabem Que no és així no et porta coses perfectes relacions perfectes i no ens donem marge d'error i si aquest succeeix et culpes fins al fons
Inculcat de petits o per la societat que et convida a això ens tornem perfeccionistes amb nosaltres primer i després amb els demés
L'actitud cap a la vida no tota es perfecte dona-li una volta permetre’t marge d’error potser et portarà quelcom més maco i et farà a ser feliç dins la teva imperfecció interior
Parlem d'imperfeccions perfectes no cal anar molt lluny sinó parar-se en aquest món estressant i veure-hi més enllà
Com la lluna minvant on la seva corba que fa de tobogan per les estrelles que es volen llençar
O que dir dels vidres trencats perquè pensar en la mala sort mirem durant un moment i si li dona la llum directament potser un ventall de colors ens fa somiar
O les flors que surten de l’asfalt i apareixen i no saps com no es un defecte potser ens diuen o li dient al sol estic aquí dona’m una abraçada dins de tant de gris
O el dia ennuvolat perquè ha de ser menys valorat potser et suggereix intimitat melancolia o tristesa i connectar amb tu mateix
La cicatriu de la vida Es la que més influencia que hi ha de dolent amb la fragilitat ens fa patir i valorar perquè la societat ens ha ensenyat que no hi han talles per la gent que estem amb sobrepès i que si un es perfecte no pot tenir imperfeccions
Per això la mirada i tots els sentits han d'anar més enllà i que un somriure entre llàgrimes un t'estimo espontani ple de sinceritat un rellotge parat un arbre tort una reconciliació que arriba tard plena de cicatrius no sigui criticat
La bellesa en la imperfecció que és maca aquesta paraula oi?
Diuen que l’amor
d’una mare
és el més
bonic i especial hi ha
Diuen que l’amor
d’una mare
es el més sincer
e incondicional.
I és cert
perquè des del principi
sempre has estat
amb mi
Des de dintre teu
ja em parlaves,
i amb l’escalfor
del teu ventre feies
que no passes fred
que em sentis protegida
i amb el bateg
del teu cor feies
que em sentis viva
dintre teu.
Des de ben petita
m’agafaves de la ma
des de ben petita
feies no tingues por,
que no em faltes de res
Sabia que em cuidaves
sabia que vetllaves per mi
que sempre estaries
al meu costat
I agafada de la teva mà
em vas ensenyar
quelcom tan maco
com era la vida
i vas fer que em sentis important
Recordo com
des de ben petita
em recollies al cole
i esperaves somrient
a que em menges
aquell entrepà de nocilla
que havies preparat
amb tant de carinyo
Recordo com em
tapaves al llit
i em donaves
el petó de bona nit
Són tantes coses
tan maques que em vas donar
que només una mare
pot donar a un fill
tan records
que no pararia de reviure’ls
I és que
un cordó umbilical
sempre ens ha unit
Un cordón inseparable
una complicitat
inexplicable que fa
que no ens podem separar
I és que és tan especial
aquesta connexió que ens uneix
que m’agradaria
que no es tranques mai,
per que et necessito
et necessito cada dia
necessito de la teva força
necessito aquelles
ganes de viure
aquell bateg
que des de
dintre el teu ventre
em feia sentir viva
T’ESTIMEM MAMA
---------------
Ine sempre seràs el meu somriure ❤
carpediem2273's Blog 