tristesa | carpediem2273's Blog

Archive for the tristesa Category

COVID-19

I et diuen
quedat a casa
la cosa s’està liant
i no ho acabes d’entendre
es una sensació d’angoixa
que et deixa parat
estic somiant
és una pel.licula
o es real

I et repeteixes…
res tranquil·la
això està dominat
en pocs dies passarà
i aquest virus no podrà
som més forts que ell
i la batalla es guanyarà
no imagines
l’infern que a fora
aquest virus esta provocant
ets completament aliè
a la crua realitat

I t’enfonses
cap endins
i treus la mà
els que et cuiden
estàn allà
son el meus herois
ells em salvaran
herois que com nosaltres
ara ells i elles
pateixen més que mai
perquè sota la mascareta
el somriure a canviat
ja no esta boca amunt
està boca avall
aquest virus desconegut
és invisible
i també els pot atacar

Impotència, rabia
emocions dures
ens estan sacsejant
perquè gent con tu i jo
la seva llum
se’ls hi està apagant
sense poder dir adéu
als seus estimats

I la por
s’apodera de tu
un tsunami
de tristesa t’ha raptat
tindré el virus
m’estic ofegant
i es que m’ofego també
en la meva propia soletat
perquè
ningú ens ha ensenyat
a controlar
el que ens està passant

I et sents en una bombolla
amb nom casa
que et protegeix
més que mai
i comences explorant
coses a fer
que no havies fet mai
o a fer coses
que sempre t’havien costat
però el cap rutlla
no para de pensar
està molt agobiat
vol sortir
d’aquest pensament
anomenat enfermetat
vol estar
amb els seus estimats
i abraçar-los i besar-los
més que mai

I perduda
en la meva motonia
veus els teus esquemes
que han canviat
no estem preparats
de com serà el demà
potser som molt egoistes
i aquesta lliçó
ens servirà per valorar
i canviar
a comptar fins a deu
abans d’actuar

Però com tot
el temps passa
els dies passant
i la cosa sembla
que va millorant
conviure amb
el meu amore
m’ha fet aprendre
amb sorpreses constants
i el meu amor ha engreixat
sense parar
però anem amb cura
no em de cometre
el mateix error
el virus viu entre nosaltres
i encara que el sol torna
la tormenta pot tornar
no defallim
la nostra esperança
està del nostre costat
segur que un remei
ens donarà l’ aler
per seguir respirant

Venen moments difícils
als que no estem acostumats
ens posaran a proba
això ho sabem tots
els nostres avis
coses pitxors han passats
Intentem seguir sent empatics
que l’egoisme
no sigui un emmirallat

Carpediem2273 – Ine sempre seràs el meu somriure 3>

_____________________________

Dedicat a totes les victimes i a tota la gent que està a primera línea

1 Comment »

Manipulació

Posted in amics, amistat, amor, confiança, connexió, dolor, emoció, emocions, experiències, feelings, llibertat, mirada, moralitat, por, relacions, sentiments, sentir, sinceritat, societat, tristesa, vida with tags alliberació, culpabilitat, energia, llibertat, manipulació on 23 mayo, 2019 by carpediem2273

I entres en una espiral
que no s’acaba mai
és com un laberint
on el punt de partida
és el centre
d’on vas començar a jugar
i un ‘déjà vu’ et fa reviure
el que va ser
i tornarà a passar
és com un bucle infinit
que no te fi
ni condició final
que et faci aturar

I tot va tant be
mentre hi ets dins
et sents tant segur
i acompanyat
l’engany va de la teva mà
li han donat permís
per sortir i entrar
te la porta oberta
ja no te competència
ha guanyat a la veritat
als escacs
fent-la fora
de la seva certesa universal

Regles del joc imposades
et fan sentir titella
t’hipnotitzen tan se val
si amb els ulls oberts
o ben tancats
i obeeixes perquè si
perquè
posar-ho entre dit
mai perdràs
la balança es del teu costat
et fan sentir important
i et fan sentir volar
no et falta aire
ni res per menjar.

D’això es tracte oi?

D’utilitzar la emoció
de mirar-te als ulls
i fer-te creure
en el vincle tant estret
que t’uneix
com un cordó umbilical transparent
que et fa ser imprescindible
i centre de l’univers.

I quan despertes
és tot el contrari
perquè
si rasques una mica
tot fa pudor
és negre com el carbó
i t’anà dones
que aquella mirada
esta plena de crueltat
i que afilada com un punyal
es clava al teu cor
aquell que bategava
tant confiat.

I això es pot fer viral
quan parlem en gran
és com quelcom contagiós
com un refredat
que és queda tot l’hivern
enganxat a la escalfor de l’amor
aquell que busquem tots
i es que es propaga
com el vent
a totes direccions
amb mentires i calumnies
que ben maquillades
no fan pensar ni sentir
i fan el mirall petit
aquell que tan gran
ens abraçava amb sinceritat

Estic desperta
o estic dormint…
ai! no ho sé!
no ho sé el que em dic …
soc jo
o el meu subconscient…

Vull sentir
a cara descoberta
i apostar a cor obert
pel que sento i penso
complicat no hauria de ser, oi?
busquem la llibertat
no ens sentim culpables
no ens deixem dominar
no ens deixem manipular
pel que interessa
a un o a uns quants
no entrem en el joc
plantem cara
i guiem-nos
pel que ens dicta el cap
ens dicta el cor.

__________________________________

No entrem en el joc de la manipulació

Leave a comment »

Menjar-te a petons

Posted in amor, cel, compartir, connexió, construir, cor, créixer, desig, destí, dolor, emoció, emocions, Enamorats, esperança, experiències, feelings, felicitat, força, mirada, paraules, parella, por, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, tristesa, viatjar, vida, VOLAR with tags amor, camí, compartir, enarmorats, estimar, love, vida, vida en comú on 14 febrero, 2018 by carpediem2273

Vam trobar-nos
ho desitjàvem tant
d’això ja fa… recordes …

Nervis, il·lusions i esperances
ens esperaven
i es que els començaments
son incerts
igual que màgics son
com la muntanya russa
que tant et fa tocar terra
com volar entre núvols
que és on hi viu l’amor

I les pors jugaven
als amagatalls
amb juganers petons
encara que no sabien
s’hi arribaria
la màxima alegria
o el més gran del dolor

I com quan ballem
jo volia “rock and roll”
tu volies “vals”
jo volia ja…
tu volies més endavant
ja es veurà

I poc a poc
tot anava arribant
vam anar creant
el nostre niu
on hi cabem els tres
no només dos
i vam arriscar
i apostar per nosaltres
veient el reflex
de les nostres mirades
amb els ulls tancats
res més que això
sabíem que aquest joc
no era broma
era de veritat
en majúscules
la que surt de l’ànima
i del cor

I no sé perquè
ni perquè no
tu ets el meu gran amor
el meu despertar
amb un somriure
en un dia trist
el no sentir-me sola
quan més perduda estic

Sabem que no serà fàcil
però ens tenim
un a l’altre
que hi ha res
més important que això?

M’enamores vida
que sàpigues
que aquesta nit i totes
et menjaré a petons

______

T’estimo molt vida meva!! ❤
Això només és un tastet de la nostra felicitat en comú!!!

Leave a comment »

Llibertat d’expressió

Posted in cor, desig, destí, dolor, emoció, emocions, expressions, feelings, força, futur, por, relacions, sentir, sinceritat, societat, tolerància, tristesa, veu, vida, VOLAR with tags democàcia, llibertat, referèndum, som gent de pau, vida on 3 octubre, 2017 by carpediem2273

I la tristor m’envaeix
i el buit es fa més gran
només faig que plorar
fins on hem arribat
només volíem votar
només volíem expressar
tant «si» o «no»
el nostre camí per endavant

I la fractura és fa gran
això ja ningú ho pararà
o pitjor encara
ningú ho oblidarà
perquè ens han fet callar
amb la força
aquella que ens fa mal
aquella que no entén de raó
matant la il·lusió
que vol volar
i sortir de la presó

I em fa mal
veure la meva gent
com pren mal
només per defensar
la llibertat de sentir
i d’expressar
no volem que es repeteixi
allò que ens nostres avis
varen patir i viure fa anys

I m’indigna
escoltar d’arreu
coses que no son certes

ignorants !!! mentiders!!!

us heu parat a pensar
com estem i que volem
perquè només tirant la pedra
i amagant la mà
sou complices i mercenaris
de la imposició
perquè és pot pensar diferent
i conviure respectant a l’altre
rés més que això

I callats en silenci
mans a dalt
mirem de front
a la violència
que ens desafia
i ens empenta a la por
no caiguem a la provocació
la nostra mirada és més forta
perquè ve de l’ànima
i del cor

No deixem que ens tapin la boca
amb cops de bastó!!!

Leave a comment »

TOTS SOM BARCELONA

Posted in amor, cor, dolor, emoció, emocions, familia, feelings, lluita, por, sentir, societat, tristesa, viatges, viatjar with tags Atemptat, Barcelona, estimo, llibertat, lliuta, mort, Rambles, vida on 18 agosto, 2017 by carpediem2273

I estava de vacances
dormint la migdiada
i sento que em truquen
agafo el telèfon
era ma germana
anava amb els seus fills
a les festes de Gràcia
però la seva veu es trencava
quelcom dolent passava
i tant…
que era dolent…
era el pitjor
de les notícies esperades

«Laura un atemptat a les Rambles !!!»

al principi incrèdula no creia
el que m’explicava
però al segon sabia que era cert
aquell plor era profund e inimaginable

I si, tot es confirmava
vaig mirar internet i les notícies
i tots en parlaven
de la terrible situació que es vivia
a la meva ciutat estimada
i aquella Rambles que m’inspiraven
amb poemes de Sant Jordi
que la simbolitzaven

Les Rambles
no enten de races
no enten d’idiologies
ni de malícies imposades
perquè acull i abraça
sense pensar en l’origen
ni les circumstàncies
amb un passeig que enamora
envoltat de llum i color
amb les seves flors
ocells i estàtues…
símbol de ciutat de llibertat
amb els seus vianants
que alegrement la passejaven

I en segons tot canvia
ja no té vida ni color
la mort i el terror l’apaga
aquell passeig familiar i amorós
veu la cara més amarga
i el silenci s’apodera
i fa callar als ocells
que allà i cantaven
com les roses que perden vida
per la foscor que hi habitava

Ja ha passat …
per desgràcia
però tot ha de tornar
a la normalitat
encara que sigui dur
e inimaginable
estem amb tots
el que van patir
aquesta barbàrie macabre
estem al seu costat
perquè formen part de nosaltres
del nostre bategar
de la nostra ciutat
acollidora i afable
i contra la violencia
i la por
seguirem lluitant
perquè estimem la llibertat
aquella que defensem
amb la nostra ànima

—————-
T’estimo Barcelona

Ho sento amb el sentiment per tots
els que han perdut algú estimat ❤

Leave a comment »

Guerra

Posted in ànima, destí, feelings, historia, lluita, mort, por, societat, tristesa with tags futur, guerra, hipocresia, llibertat, societat, vida on 21 marzo, 2016 by carpediem2273

Europa-guerra

I em costa escriure
quan es tracta
de la mort
i em costa escriure
davant tant horror
com es possible
que ens tornem cecs
davant tot això

Siguem sincers
no fa res l’altruisme
de pocs
davant d’aquesta violació
perquè la passivitat
de la resta és la pesta
i l’interès del governants
és la gangrena que s’hi queda
matant i podrint
esperances de vides
amb incerteses
de destí incomplertes

Ja ni ha prou
d’injustícies
i de hipocresia
que amb un embut
ens volen fer creure
ja ni ha prou!!!
no veieu
que som moneda
de canvi
d’aquells que els interessa

No volem
més guerres impostes!!
Sembla un joc macabre
on uns juguen a escaigs
i nosaltres som els peons
blancs i negres de guerra

Quan canviaran
les tornes?
quan podrem viure
amb llibertat completa
on ningú sigui més
ni menys
tot el contrari
tots igual a la resta

Quan veurem sortir
tots el mateix sol
que surt per la mar
i marxa per la terra
quan veurem tots sortir
la lluna
aquella que ens il·lumina
en la foscor de les pors
d’una nit freda

No vull més sang
on els crits s’hi reflecteixen
vull la sang de batecs
de cors il·lusionats
per la vida
que els espera

Leave a comment »

Una nit al Woody’s

Posted in amistat, amor, compartir, cultura, emoció, emocions, Enamorats, experiències, expressions, familia, feelings, felicitat, identitat, llibertat, moralitat, mort, paraules, parella, por, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tristesa, vida, VOLAR with tags Nit, relacions, teatre, woody allen on 29 junio, 2015 by carpediem2273

Qui havia dit
que les relacions
eren fàcils
qui havia dit
que tot podia
tenir un final feliç
que tot tenia un patró
a mida per tothom

Ni la mort
ni l’amor
tenen un conte
al que recórrer
quan als nens
se’ls porta al llit
potser un malson
els despertarà
o un son profund
si voldran quedar

Amor i desamor
fidelitat e infidelitat
i es que potser
sempre testem el mateix
i el regust del postre
és amb el que ens quedem?
o potser
perquè no variem?
a lo millor
lo nou ens agradi més

No tenim res controlat
encara que
mostrem seguretat
el descontrol
és el que ens porta
a improvisar
en una caòtica societat
on la raó
vol dirigir una orquestra
de trompetes
guitarres i violins
sense pensar
que potser un ocell
vol callar
o un mussol vol cantar
enganyant-nos dient
que tot ho sabem fer
que estem preparats a tot
per trobar estabilitat

I què no és
políticament correcte?
la confessió sabent
que la pots liar?
perquè els secrets inconfessables
protagonisme tindran
fent tragèdies
d’on no hi ha
creant un món fictici
o virtual
on la comèdia i el drama
una carrera de fons faran

Companyia i soledat
jugant a cartes
s’hi trobaran
i un pols faran
per seguir de la mà
de lo que es coneix
i fàcil és
o atrevir-se a deixar-se anar
no sabent si en un precipici
es caurà

Podem continuar
somiant amb globus volar
fent màgia d’il·lusions
aquelles que no
ens fan plorar
o veure glop a glop
del nostre propi fracàs
que ens ofegarà

I les emocions flueixen
en totes direccions
endins i enfora
amunt i avall
i pel cos passen
dins d’un tub
absorbint i transformant
el que sentim
i vius ens fa estar

«Una nit al Woody’s»
El pub on si trobarà
tota mena de vivències
com conflictes
i reconciliacions
com il.lusions
i enganys …
i tantes sensacions
que dins d’una coctelera
d’emocions explotaran
no fent-nos indiferents
a la realitat

Gràcies Gema per la teva creació
i la teva devoció pel teatre que ens contagia dia darrera dia
i a Nuria la seva dedicació i com no a tots els companys per fer viu el teatre

Leave a comment »

CAOS

Posted in ansietat, dolor, tristesa on 12 julio, 2014 by carpediem2273

En un caos et mous
un caos caòtic
que ho envolta tot,
on les opressions
i les pressions
són constants
com el degoteig
d’aquella aixeta
que no acaba
de funcionar,
on el degoteig
cronometrat
et trepa el cap
un cap que no pot més
que vol dormir
i no pensar en res,
i intentes interioritzar
aquest ritme intermitent
però no pots
perquè és insistent
i es fica ben endins
i no vols sentir-lo més

El que vols
és sentir la brisa
de la mar
i estar en pau,
el que vols
és estar al cim
d’aquella muntanya
que et fa veure
tot des de dalt
des de ben amunt
on no s’arriba
amb la mà
i des d’allí
com un ocell
el que vols
llençar-te i volar
volar en llibertat.

I cerques solucions
dins de la foscor
i fas proves
i només surten errors
i et dones compte
que la teva actitud
és important
perquè
farà trobar
allò que vols
farà que saltis
aquelles tanques
que se’t
posen al davant
i podràs
corre ben lluny
on ningú arribi
només tu
tant lluny
on els pensaments
que et martiritzen
petits es faran,
i trobaràs
aquelles coses
que faran que deixis
de sentir
aquest degoteig
tant profund
que no para de caure
i és constant,
i et vindran
coses positives
que et faran ser
el dia a dia més fort
més que l’anterior
i et faran veure
que has de prendre
a ser egoista
i no dependre de res
ni de ningú…
però això
costa d’entendre
perquè és el més cru

I no pots
encara que saps
que si
que necessites dels altres
com els altres de tu
això creus
o és el que
se’t va fer creure
de ben menut,
i es que és així
perquè
tornes a somriure
quan surt el sol
perquè una notificació
d’un esser estimat
et fa veure
que la vida
té sentit viure-la
intensament
segon a segon.

Però en el fons saps
que només tu
pots nedar contracorrent
i en sortir-te’n
d’aquest pou
que s’ha omplert
de les gotes intermitents…
saps que potser
aquestes senyals
són l’oasi
en el teu desert.

I un pensament positiu
vols al teu costat
com l’actitud
que abans us he contat
l’actitud amiga
que és fidel
que si t’acompanyarà,
no defalleixis
perquè la teva força
que sembla perduda
hi és
no s’ha anat
només cal trobar-la
creure-hi
escoltar-la
i agafar-la de la mà
per tirar endavant.

—

Hi han moments que et pots sentir així, però sempre surt el sol ❤️

1 Comment »

Soledat

Posted in autoestima, compartir, connexió, emoció, feelings, intimitat, llibertat, tristesa with tags atrapat, compartir, episodiscíclics, lliure, necessitat, por, Soledat, vida on 28 mayo, 2014 by carpediem2273

Ens acompanya
en molts moments
de la nostra vida,
en episodis
que es repeteixen
de manera cíclica,
són coneguts
no són estranys,
els veus venir
i no saps
com en sortir
o tot lo contrari
t’hi vols afegir
per sentir-te protegit.

L’estimem
quan ens fa connectar,
quin goig més gran
es connectar
amb un mateix
en soledat,
la independència
és un bon exemple
a donar,
no hi ha dependències
ni explicacions que donar,
i això et fa sentir
lliure en la intimitat.

Però,
també l’odiem
quan ens fa patir
perquè
volem fugir
perquè
volem compartir
amb companyia
això ens fa sentir vius,
ens fa tirar endavant,
però allí està
allí està
la maleïda soledat,
passiva davant nostre
no ens vol deixar
ens vol atrapar
en el més profund.

Avui,
dia de pluja
gris i tapat,
que ens portaràs
soledat?

Leave a comment »

moll <> mmmooolll

Posted in cos, dolor, emocions, feelings, felicitat, relacions, sentits, tristesa on 9 abril, 2014 by carpediem2273

Moviment de contracció

i expansió,

d’absorció i expulsió

que el nostre estat i cos

experimenta

i es que la forma

i material fan

que ens puguem

estirar o arronsar

davant de l’altre.

En tot moment

en tot instant

som molls

on ens arriben

i surten

situacions emocionals,

i els acollim,

els rebem

gaudint-los

volem retenir-los

quan son bons

o tancant-nos

en el nostre Interior

i protegir-nos

si ens fan por

o ens creant dolor.

Emocions

que viatgen

a través de l’aire,

vestits de paraules,

enlluernats com a focus

per mirades

i fent-nos sentir

caliu o fred

amb el tacte

de les accions

i les paraules.

I bum arriben

i si queden

poc o molt.

I contínuament

inputs d’emocions

de signe positiu o negatiu

enfrontats o acollits

arriben com les gotes

o raijos d’aigua

que cauent d’una aixeta

mal tancada

Cloc …

Cloc…

I el primer pas

es assimilar

com quan

xoca una pilota

a una xarxa de tenis,

o un llit t’atrapa el cos.

I arriben

i et descol·loques,

et sorprens,

o vols fugir

no oblidem

que cada circumstància

va guiada

per un verb d’acció.

I sembles

una esponja

i respirés

i se t’accelera

el cor

i veus

o no hi veus,

i el temps

d’assimilació

pot ser curt o llarg.

Com el joc

de tenis o ping pong,

pares el cop

i el tornes.

I l’impàs

és important

i comptes fins a deu

i l’impuls espontani

et donen l’empenta

per reaccionar.

I ara

toca revelar-nos!!!!

Toca el segon moviment,

el 50% restant,

ens emocionem,

ens emprenyem,

ens preocupem,

ens alegrem…

i la resposta

surt tímida o amb força

des de dins del ventre.

Tan important

es rebre

com donar,

encaixar

com replicar,

i el context

ben fet

no es negociat.

I al finalitzar

tornem a l’estat inicial

i ens relaxem.

I així

segon a segon

dia a dia,

juguem

la nostra partida,

la vida.

Leave a comment »

La pèrdua

Posted in ansietat, dolor, feelings, mort, tristesa on 26 marzo, 2014 by carpediem2273

Un punxo

et punxa el pit

i no et deixa respirar,

i apareix el dolor,

es profund…

intens…

molt agut…

i tan extrem

que vols

que acabi aviat…

i no acaba,

i es clava,

cada cop més endins

arribant a l’ànima

i el cor plora …

plora sang

per la ferida

que no te mida.

Un buit

s’apoderà de tu…

i ho negues tot,

i al cap et

venen les frases…

«ja no et tornaré

a veure…”

«ja no sentiré

la teva veu…”

«ja no oloraré

la teva olor…”

«ni riuré amb tu …»

«ni t’agafaré

de la mà…”

«ni la meva mirada

es perdrà

en el teus ulls…”

I tot et recorda…

cada lloc,

cada instant,

i penses

al arribar a casa

“esta de viatge…

ara tornarà, segur»

i penses

que sentiràs el timbre

i la porta com s’obre

i notaràs

el seu caminar…

i de cop

escoltaràs

la seva veu

com diu …

Lauri ..!!!

hola carinyete!!!

I el cos

es revela,

i el cor també

perquè

tot és desconegut

i aquest buit

és un silenci inmens,

i crides….

i l’eco cada cop

es més gran

i ressona al teu cap

i sents de lluny

el rècord

que no vols

oblidar

encara que neguis

que es solament

un record.

I passen els dies,

dies i dies …

que es fan llargs,

són immortals,

i t’enfades…

i odies…

i la ràbia et menja

per dins …

és incomprensible

i res te resposta,

si,

només una…

la que no vols,

ni voldries.

Ja no hi ets!!!

I penses

en el temps perdut

i et culpes

per no haver

estimat més,

pel que no vas dir

en aquell moment

i no trobes solució

ja no la hi ha…

no hi ha màquina

del temps

per tornar enrere.

Es fa fosc

la tristesa arriba…

uffff com arriba,

i no la pots controlar…

perquè la ànima plora,

de forma punyent,

i les emocions

no entren amb raó

ni el cor

que es va fent petit

perquè …

ja no es feliç,

li manques tu…

li manca

la teva vida

la teva intensitat

i es va tancant

poc a poc.

El dolor

tan profund

va minvant

però apareix

de tant en tant,

perquè

som humans

i de cop

un abraçada

arriba en el moment

oportú,

i et medica …

et fa vomitar…

i vomites dolor.

I la vida

va passant

i et fa veure

que encara

que sigui injust

has d’acceptar

però

poses una condició

la de no oblidar

perquè no s’oblida

al ésser estimat,

perquè

aquell buit

sempre estarà ple

de l’essència

i l’esperit

del que ha marxat

i saps

que ja no tornarà.

I mires al cel….

Ine et trobo molt a faltar!!!!!

Leave a comment »

PERQUÈ?

Posted in dolor, mort, tristesa on 25 marzo, 2014 by carpediem2273

Una nena,

una mirada,

amb il·lusions,

amb ganes de viure,

et veig

i en fas somriure…

perquè?

perque no hi ha res

més innocent

que la teva innocència.

Vols jugar…

vols sentir…

vols viure…

De cop

una maleïda

enfermetat…

et canvia,

ja no rius…

ja no jugues…

i els teus ulls

perden vida…

la teva vida

que el teu cor

contrariament

lluita per viure.

«Maleït càncer»

Que injust

mai estem preparats

per la despedida

i no naixem ensenyats

ni a conviure amb ella,

amb la mort

perquè?

El que és normal

és està be!!!

i viure!!!

«Maleït càncer»

Que com em va dir

una amiga

«El càncer

et posa un mirall

davant teu

i et diu

que ets mortal»

Quina veritat

més certa

que fa

que se’t esquerdi

el cor

davant d’ella.

I recordo

el día a l’hospital…

quan es van trobar

la nena

i ma germana

i com es van entendre

amb mirades

quina complicitat

tan dura i tan maca

estaven

les dues malaltes

però aquella connexió

ho va traspassar tot…

Mort,

has tornat a apareixer…

te’n vas endur

al meu pare

a la meva germana

i ara

a la filla

de la meva amiga

una nena

que començava

a viure,

i li quedava

tota per endavant,

per jugar…

per sentir…

i per viure.

Lluitem per arradicar

per acabar

amb aquesta

maleïda plaga.

«Maleït càncer»

Que injust ets.

Perquè?

El meu gran pèsam a la familia

2 Comments »

RELACIONS

Posted in amistat, amor, feelings, relacions, tristesa on 19 marzo, 2014 by carpediem2273

Les relacions

fàcils no son

ni són pures

ni són simples

tampoc…

i es que

necessites

un manual

d’instruccions

el teu instint

el teu cor

i la raó

quin paper

fa en tot

això?

dons la raó

es troba

al final

del manual

si…si

és l’apèndix

dels errors

que

de tant

en tant

cal consultar.

Relacions…

diàlegs

que s’escolten

a dos

i que monòlegs

no són,

perquè

son converses

fluides

sòlides

i espesses

a cops.

I es que

les relacions

poden crear

vincles

molt macos

i molt forts

però

en ocasions

vincles

que s’anul·len

i cauen

en la monotonia

cauen

en els retrets

i fan

que depenguis

d’ells

i t’adones

que això

no es bo

perque

el nus

d’aquesta

corda

tiba molt.

I això

t’ofega

et fa

perdre

la visió,

i perds

de vista

el món

als amics

la diversió

i fins i tot

el sentir-se

estan sol.

I la llibertat

et fa

un crit

i et despertes

i fa

que vegis

aquella

part de tu,

aquella

part

que creies

morta

inexistent

aparegui viva

davant

dels teus ulls.

I res

te un preu

i talles

aquella unió

talles aquell nus

que et

feia esta

pendent…

perquè creies

que era amor

i pel contrari

et feia

estar pressa

pels barrots

de la seguretat

insegura.

Només

has de saltar

i fer el pas

per volar

cap a la

llibertat

amb o sense

companyia.

Leave a comment »

Motxilla de vivències

Posted in experiències, feelings, felicitat, tristesa, viatges on 13 marzo, 2014 by carpediem2273

Les experiències

són vivències

viscudes

les duem

a sobre…

estan

dins…

dins

de la nostra

motxilla

la nostra

motxilla preferida…

la indispensable…

la obligada…

la que

ens fa falta

i que portem

en el camí

en el dia

a dia

i recorrem

a ella

per

agafar-les

o be

per poder

llençar-les

perquè

les experiències

son nostres

només

nostres

i son bones

i dolentes.

Si decidim

guardar-les

les podem

anar

triant

a mesura

que les

necessitem

amb pinces…

a grapats…

és igual

són recursos

útils

són l’excusa

perfecte

per tornar

a elles

i quedar-se

en el record.

Vivències

que a cops

ens donen

caliu

com un abric

teixit amb plomes

molt confortable…

al tacte

molt agradable…

tant…

que fan…

que un somriure

ens il·lumini

la cara.

Però a cops

semblen

estaques

que es claven

o llimes

que rasquen

i poden

arribar

a fer sang…

depèn

de la postura

que prenem

la postura

que ens

identifica

en la nostre

manera

de fer via.

I aquesta

motxilla

es mesura

amb

lo viscut

pot ser

gran o petita

pot pesar

molt o poc

però

es mesura

amb els

ulls

que la miren.

Males

experiències

que

van calant

i fent

un foradet

al nostre

cor

colador

de emocions

les bones?

ai …

benvingudes

elles!!!

que cicatritzen

les ferides

i fan

que

el nostre cor

es torni

fort

i bategi

amb més

més força.

I de cop

entren

en un bar

una parella

de joves

no es coneixen

però

com no…

cadascú dur

la seva

motxilla

i per les

seves cares

sembla

que pesen

i no

els hi fan

veure

mes enllà…

només la

curiositat

i la

desconfiança.

I comencem

a triar

cadascú

el que més

els defensa

perquè

no poden

mostrar

la seva

tendresa

i en el

fons

el que volen

ser estimats

i no

s’atreveixen.

L’historial

de les seves

d’experiències

es molt

llarg…

tant

que els

pesa…

i els pesa…

I es torna

una lluita

de poder

del poder…

de no

mostrar-se

insegurs

i de fardar

de la seguretat

que els manca

amb les

males vivències.

I un parla

i l’altre calla

i un calla

i l’altre parla.

De cop

un silenci

que es

mirin

i aquesta

mirada

és infranquejable

s’atrauen

i nerviosos

busquen

i remouen

dins

la seva motxilla

desesperats

volen mostrar

quelcom bo

viscut

i a la fi

ho troben

i van llimant

llimant

la desconfiança

i s’arrisquen

llençant

la motxilla

que tant

els pesa

per viure

viure…

amb companyia.

Leave a comment »

Consciència/Inconsciència – Bona & mala consciència

Posted in feelings, felicitat, moralitat, tristesa on 12 marzo, 2014 by carpediem2273

Tenir consciència…
ser conscient…
prendre consciencia.

Estar inconscient…
ser un inconscient…
no prendre consciencia.

La consciència
la inconsciència
es poden
o no executar
amb un acte
i estan lligades
a les actituds
que prenem davant
davant
la gent
davant
una situació
davant
la vida.

Quan diem
que una persona
és conscient
és que està
físicament be
i sap el
que es fa
i el que
es diu
aquest domina…
el classificariem,
i quan
es diu
que és inconscient
tot lo contrari
que no raona
i no sap
el que vol
aquest
és una bala
perduda
es diria….
i també
es classificaria.

Dues vessants
totalment
diferents
unes controlades
altres descontrolades.

Quan prenem
consciencia
trepitgem
de peus a terra
quan prenem
consciencia
acceptem
situacions
que es presenten
encara
que no sabríem
com enfrontar-les
som
conscients
«valga la
rebundancia»
de la
seva existència.

Ser inconscient
és no conèixer
els fets
evitar-los
amagar-los
en aquest
inconscient
que molts
cops serveix
de bot salvavides
i es necessita
i es suplica
o simplement
es gaudeix
d’ell.

Però estiguis
conscient
o no,
prenguis
consciencia
o no,
existirà
la consciencia
bona
i la consciencia
dolenta.

Pensaments
que arriben
a la consciencia
pensaments
que estan
destinats
a ser escollits
i que van
de dos en dos
com els donuts
o com
el comandament
de la televisió
però aquest
cop amb
només
dos botons…
dos opcions…
quina serà
la correcte?
quina serà
la més temptadora?

Mala consciencia
que transformes
la informació
la trasgiverses
i fas veure
la realitat
amb altres
ulls
o amb els
ulls de la
teva pròpia
ambició
i insatisfacció
i com
els miralls
d’una atracció
deformes
la realitat
la deformes
a mida
al teu gust.

Mala consciencia
que fas
que surti
la part
agressiva
desconfiada
sense compassió
i ens fas
caure
al precipici
del egoisme
i entrar
en un laberint
sense sortida
i que saps
que no trobaràs.

Bona consciencia
que fas
que tot
sigui exemplar
encara que
no et vingui
de gust
perquè la
mala consciència
t’ho diu
i et fa
dubtar…
però saps
que et quedaràs
tranquil
amb la
consciència
«tranquil.la»
perquè faràs
el correcte
sent altruista
i constructiu
veient
la part
positiva a tot.

Lluita de
consciencies…
pols entre
dues forces
conscients…
i
dubtes
enfrontats
que crean
inseguretat.

I acabes
escrivint
en un paper
i fas una
«T»
no de números
de sentiments
i poses
en un costat
lo bo
i en l’altre
lo dolent
els pros
i contres
el que et
convé
i el
que no
et convé
i fas
que aquesta
dualitat
ens ajudi
a créixer.

I es com
si tinguessis
un àngel
a un costat
i un diable
a l’altre
o estar
amb un
peu al cel
i amb
un peu
a l’infern

I des de
que naixem
tenim
aquesta
lluita
interna
perquè ens
ensenyen
des de ben
petits
el és bo
i el que
és dolent
i sents
la veu
en off
que et
xuixeua
a totes
hores
i som crèduls
e incrèduls
cerebrals
o manats pel
cor
i veiem
la nostra
vida passar
la nostra
pel•lícula
conscients
o no
d’ella.

Leave a comment »

11 – M

Posted in ansietat, dolor, familia, feelings, societat, tristesa, viatges on 11 marzo, 2014 by carpediem2273

Recordo el dia,

l’hora,

el moment,

era tal dia

com avui

fa deu anys

estava treballant

i estaven explicant

l’acudit del dia

i de cop una noticia

ens va fer canviar

la cara …

el somriure

i les rialles

es van aturar

i van baixar

el cap.

Tres paraules

en van venir a la ment…

«No pot ser»

No podia creure

el que havia escoltat…

s’havia de comprovar

la no acceptació

a una notícia

tan dantesca

i tan cruel

és la primera

arma de defensa.

Per desgracia

ho era…

era cert

i un silenci aniquelador

el silenci de la mort

cruel…

es va apoderar

de tots,

de l’espai

feia fred…

Quin horror

quina pena

un punyal

es va clavar

al cor

un cor

que li faltava

l’aler

la il·lusió.

Es esgarrifador

intentar pensar

en els moments

tan durs

que deurien

estar passant

perquè

el dia se’ls hi

va fer la nit

la foscor

de la por

de l’ansietat

van ser el xoc

brutal

que va xocar

contra ells

i amb la mort

s’hi van topar

de cara

la van veure

de prop

i el qui va

tenir més sort

va patir més dolor

amb seqüeles

que marquen

i marquen…

La ment tampoc

tenia reacció

ni podia entendre

res…

mai estàs preparat

per noticies així

i una una successió

de sentiments apareixen

una darrera l’altre

en cadena

dolentes emocions

demanaven pas

volien entrar

en el teu cap

en el teu cor

i en la teva ànima.

Ràbia continguda

que va trobar

una brutal expressió

com una explosió

i els ulls ple d’odi

cap a tot

i sobre tot.

Seguit

la impotència

va ser el següent

plat a tastar

el cercar els perquès

que mai es respondrien

però sobretot

la impotència de no

poder estar allí

i ajudar com fos.

La llàgrima del dolor

i la tristesa

una llàgrima no associada

a res personal

va lliscar

per la meva cara …

no podia parar

no podia parar…

Només

des de la llunyania

amb la fe

tenia l’esperança

de que el comptador

de morts

no anés augmentant.

Vaig mirar al cel

no podia

parar de pensar

amb gent

que ja podria

estar allà.

I pensar

com els de terra

estarien lluitant

per viure

per salvar

per poder veure

la llum

sense saber

que s’anaven a trobar

L’instint

de supervivència

era lo important

l’instint d’ajudar

era el que sortia

sense parar

i sense parar

el que feia falta

Fa 10 anys

Madrid va callar

fa 10 anys

un terrorífic atemptat

va truncar una societat

va matar il·lusions

projectes

vides compartides…

que anaven a treballar

anaven al cole a estudiar

i escoltaven música…

llegien un llibre…

parlaven entre elles…

o somiaven desperts

del que farien aquell dia

o simplement

miraven pel vidre

com passava la seva vida

el seu camí

aquell trajecte

el que no va acabar

o va tenir un final.

És increïble

després de tant dolor

de tanta desolació

com el poder…

la gent sense sentiments

amb sang freda

utilitzessin això d’excusa

i entressin en una lluita

mediàtica

una pugna de poder.

És increïble

que la mateixa gent

que va portar

aquesta desgracia

gent extremista

sense cor

sense sentiments

com marionetes

seguint una fe

una política

podessin arribar

aquest extrem

el extrem

de menysprear

la vida.

Quina fe

és aquesta?

que fa

que es matin

i matin la gent.

Gent

que utilitza

aquest terrible accident

per vendre imatges

desgranadores

i morboses

i això si

que els hi val

com els vots.

Imatges

que com un ganivet

van fent la ferida

més grossa.

I sento vergonya

perquè en moments

i circumstancies així

hem d’estar units!!!

no compte un mateix,

compte la pinya!!!

La mort

es quelcom desconegut

que et deixa buit

per dins

que et mostra

la duresa

de la vida

una veritat que costa

molt d’enfrontar

tant injusta

perquè la mort

marxita l’anima.

«En memòria

dels desapareguts

i al costat de les famílies

i dels que van sobreviure.»

Musica: Vangelis – Main Theme of «Missing»

Leave a comment »

FUGIR

Posted in addiccions, ansietat, dolor, feelings, tristesa on 27 febrero, 2014 by carpediem2273

Corres
no t’atures
corres
perquè
venent
darrera
les teves
pors
les teves
inseguretats
les coses
que fan
posar-te
a prova
i no agraden
i les esquives
són lletges
cruels
amb una
única
veritat
corre
no t’aturis
és la
excusa perfecte
fugir
és lo comode
lo segur
que
momentaneament
et treu
l’ansietat
i no soluciona res
només
et deixa
en un estat
transitori
en un estat
que provoca
menys dolor

Es igual
si és una marató
un spring
si corres
i no et mous
si és
un mal son
escudar-te
en la soletat
l’autocompasió
en els vicis
amb
o sense companyia
és la primera
porta oberta
que et
fa entrar
que fa
no pensar
que el cor
és relaxi
la ment s’adormi
la suor freda
se’n vagi
i un estat
desconegut
i conegut
que fa
que no
trapitgis
a terra
i que
et faci
esta bé
en una realitat
no real
això si
que agrada
es igual
fuig…
és la millor
solució?
deixar-se
atrapar
perquè
tindràs lloc
per residir
per quedar-te
i no pensar

I després
què?
després
res…
torna
i torna
com un bucle
infinit
fins que
de sobte
et despertes
obres
el ulls
sobtat
del mal
son

El mal
son de
la caiguda
que fa
que et despertis
i t’anadonis
de la realitat
corre si
corre…
però corre
contra corrent
si…és la solució
enfrontar-ho
lluitar
reconeixer
i acceptar
els errors
els aconteixements
i enfortir
les virtuts
el viure
el sentir…
i viure el present

Tot te solució
menys la mort

Carpe Diem

Leave a comment »

Mira’t al mirall

Posted in amics, amor, aprendre, autoestima, ànima, canvi, construir, cor, cos, créixer, emoció, emocions, esperança, feelings, felicitat, força, futur, maltracte, mirada, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, tristesa with tags emoció, estimar-se, mirall, mirar, ulls, vida on 14 febrero, 2014 by carpediem2273

https://open.spotify.com/intl-es/track/707BRCe5feUySwv7141QeA?si=3baccd8f4aa34197

Mirall
reflex de nosaltres
hi ha gent que es mira
hi ha gent que l’evita

I es que
diu molt
d’un mateix

Mirall
que fas que veiem
el que hi ha
o volem veure
i a l’altre costat
uns fils ens mouen
com una titella

No es fàcil
veure’s
a l’altre costat,
costat conegut
i desconegut
a l’hora,
que
quan quelcom
et fa sentir malament
els ulls d’enfront
et miren sense vida
i quan tot va genial
t’atrauen fixament
com un imán
i connectes amb tu
ets el millor descobriment
ets tu
i somrius..

Qué maco …

I es que
som un reflex
i la nostra carcassa
el nostre embolcall
diu molt de nosaltres
i mai pots enganyar
el que veus

La nostra filosofia
de viure
de sentir
d’acceptar
d’estimar
de lluitar
de relaxar…
tot influeix

Som el que
mengem
el que fem
el que expressem
el que disfrutem
de cada detall
del plaer

Som ànima i cos
carn i ungla
cap i cor bategant

Deixar-se anar
deixar fluir
sense maltracte
tenint cura
de nosaltres mateixos
com una mare
amb un nadó
és la fita
perquè de vida
només hi ha una
la nostre

Mirem-nos
al mirall!!

Leave a comment »

EL GRAN ES MENJA AL PETIT

Posted in feelings, moralitat, societat, tristesa on 31 enero, 2014 by carpediem2273

Recordo

quan

era petita

i sortia

a comprar

amb la llista

de la compra

Anava al mercat

a la drogueria

a la ferreteria…

i sabia

que allà

xerraria

riuria

o no?

però estaria

a gust…

en companyia

de gent

de tota la vida

És com

quan vas

a la pelu

de confiança

i per molt

temps que

passis allà

no se’t fa llarga

l’estància

i t’agrada

el que t’envolta

i t’omple

i si saps perquè

ho saps.

I quan

surts d’allà

amb la

compra…

amb

el teu pentinat…

surts

de la teva

la botiga

de la teva

perruqueria

perquè

fas teu

el que et

fa sentir be

el que

forma part

de la teva

vida

i t’endús

anècdotes

experiències

i uns productes

de qualitat

un productes

de confiança

d’una bona feina

que és

el que volies

Quina nostàlgia

més xula

quins records

i emocions…

és com

estar en família

una família

que encara

pot sobreviure

en alguns poblets

en alguns racons

de la nostre país

De cop

passa quelcom

quelcom

que no t’agrada

i va contra corrent

i que corre molt

i es controlat

per algú

més poderós

sense empatitzar

egoista

quelcom injust

perquè

les il·lusions

del emprenedor

del currant

del que t’atén

i no només ven

passa a segon

terme

i no importen

I es com quan

es va fent fosc

sense lluna

i el cor

ja no bombeja

amb tanta

intensitat

els carrers

es buiden

i les teves botigues

els teus

van sortint

de les teves

vides

de les seus

projectes

i baixen la

persiana

Els temps

canvien

les lleis

canvien

i es torna

tot injust

perquè

la llei

és injusta

i no es per

tothom igual

perquè

estem en

un món

consumista

perquè

es creen

monstres

del consum

gran

superfícies

que venen

de tot,

amb menys

tracte personal

i més

tracte comercial

i es igual

si t’agrada

o no

vendre

és el seu objectiu

I veus un

“Se liquida”

“Se traspassa”

i saps que

aquell cartell

es una veu

unes veus

en off…

“M’ofeguen”

“No m’ajuden”

“Em discriminen”

i es van

apagant

poc a poc

i les xerrades

que recordaves

es transformen

en silencis

silencis

impotents

que obliguen

a renuncia

a il·lusions

a projectes

compartits

El gran

es menja

al petit

i a sobre

li deixen fer

una societat

que només

mira lo que

és material

una societat

pràctica

que no te

en compte

els valors

més importants

que viu sota

l’estrès

sota aquestes

regles que

es contagien

i contagien

a tots

i fan no recordar

tot lo bo que

et portava

anar a comprar

amb la teva llista

Leave a comment »

COR TRENCAT

Posted in amor, feelings, tristesa on 20 enero, 2014 by carpediem2273

El cor
un òrgan
que té
molta
vitalitat
però
sensible
molt sensible
està trencat
té molt dolor

Un cor
que intenta
fugir
del que
li fa mal
un cor
que avisa
perquè no
li facin
pupa
i avisa…

i no és escoltat…
un cor
que no
vol patir
un cor
que vol
oblidar
el que
desitjava
el que
volia estimar
contra la
seva voluntat..
aquest cor
està trencat

La llunyania
el intentar
no saber
ajuda
però
oblidar
no és tan fàcil
no és immediat
perquè
queden
emocions
sensacions
connexions
difícils
d’explicar
que et
fan somriure
i et fan plorar

Paraules…
paraules…
que sortien
del cor
l’únic
fil
que podia
quedar
un fil
conductor
tan especial
del qual
es presumia tant…
presumia
aquell cor
que volia
ser estimat
i volia
ser seguit
i comentat
i que fos
la numero 1.

Paraules…
que uneixen
pensaments
sentiments
creences
que connecten
que feien
no perdre’l
per sempre…

Aquestes
mateixes
paraules
que
van dir …
van fer creure
que no
et farien mal
que eres
molt especial…
que sabien
lo sensible
que era
i és
el meu cor…
un cor
molt gran
es van
tornar
en ganivets
i segueixen
insistint…
ganivets
disfressats
de paraules
que van
en moto
en un sentit
paraules egoistes
que fan mal
que no els
hi val
que el seu
cor estigui viu
sigui feliç
amb això
no tenen prou…
no tenen prou…!!!
els és igual
la ferida que fan
que es difícil
de cicatritzar…
perque continuant
burxant
fent mal
i no recorden
el que

et van dir
el que et van
transmetre
el que

et van fer
sentir
estimar
i cuidar

«Viu i deixa viure»

Leave a comment »

TEATRE

Posted in colors, feelings, felicitat, sentits, tristesa on 5 diciembre, 2013 by carpediem2273

tot és a fosques

de cop

llums

i focus

encesos

no hi ha ningú

a l’escenari

i l’amfiteatre

és buit

estàs sol

un silenci

t’envolta

tot és a punt

en pocs minuts

el batibull

del públic

a la sala

farà entrada

comencen

els nervis

són bons

es l’intriga

el suspens

de interpretar be

de recordar guió

però sobretot

de viure

el personatge

i repases

el paper

i surts a l’accio

els nervis minven

ja no hi són

i disfrutes

de la situació

t’hi fiques

et transformes

i vius

en un altre pell

amb uns altres

ulls

sentiments

quina empatía

més maca

que màgic

es deixar-se

anar

deixar-se

portar

i et contagies

i el públic

t’anima

i et sents ple

content

per la feina feta

has arribat

has trasmés

has viscut

gràcies teatre fins aviat

Leave a comment »

Amor no correspòs

Posted in amor, feelings, felicitat, sentits, tristesa on 3 diciembre, 2013 by carpediem2273

Et miro
et llegueixo
i no paro de
somnriure
em sento
important
especial
i en un nuvol
amb tu
vull estar
i no parar
de volar

quina complicitat

tant maca..

i dificil d’explicar

estimar-te
i sentir-me
estimada
es el que desitjo

però de cop
obro els ulls…
i el cor plora
l’anima
s’entristeix
i l’amor
en silenci dorm

t’estimo amor meu

Leave a comment »

	carpediem2273 en Descubrint
	Lara Heisenberg en Descubrint
	Salva Román en COVID-19
	Salva Román en COVID-19
	Salva Román en Amb Tu

carpediem2273's Blog

Archive for the tristesa Category

Bellesa en la imperfecció

Casa en Flames

Justicia per Sohee

Qui ets?

Sentir-se nua

COVID-19

COVID-19

Manipulació

Menjar-te a petons

Llibertat d’expressió

TOTS SOM BARCELONA

Guerra

Una nit al Woody’s

CAOS

Soledat

moll <> mmmooolll

La pèrdua

PERQUÈ?

RELACIONS

Motxilla de vivències

Consciència/Inconsciència – Bona & mala consciència

11 – M

FUGIR

Mira’t al mirall

EL GRAN ES MENJA AL PETIT

COR TRENCAT

TEATRE

Amor no correspòs

Etiquetas

Entradas recientes

Archivos

Comentarios recientes