Sempre s'ha dit
que maco o que maca ets?
o que també
això és excel·lent, impecable ...
no te cap error
estar a tocar a la perfecció!
Però a posteriori
ens parla
una veu interior
quan hauria de ser
totalment al inrevés
això no està be
això pot estar millor
que has fet malament
perquè no ha sortit
com a ...
igual que...
que has dit
o millor dit
que no has sentit
I això passa amb tot
en les relacions
en el dia a dia
a la feina
de petits
i amb qualsevol cosa
i moment
on la comparació
es la única aliada
que marca la diferencia
comparar
i perquè no valorar?
Deixem que la conseqüència
de l'equivocació
entri en la equació
i que 2 + 2
Sigui igual a 6
La vida ja sabem
Que no és així
no et porta
coses perfectes
relacions perfectes
i no ens donem
marge d'error
i si aquest succeeix
et culpes fins al fons
Inculcat de petits
o per la societat
que et convida a això
ens tornem perfeccionistes
amb nosaltres primer
i després amb els demés
L'actitud cap a la vida
no tota es perfecte
dona-li una volta
permetre’t marge d’error
potser et portarà
quelcom més maco
i et farà a ser feliç
dins la teva imperfecció interior
Parlem d'imperfeccions perfectes
no cal anar molt lluny
sinó parar-se
en aquest món estressant
i veure-hi més enllà
Com la lluna minvant
on la seva corba
que fa de tobogan
per les estrelles
que es volen llençar
O que dir dels
vidres trencats
perquè pensar en la mala sort
mirem durant un moment
i si li dona la llum directament
potser un ventall de colors
ens fa somiar
O les flors
que surten de l’asfalt
i apareixen
i no saps com
no es un defecte
potser ens diuen
o li dient al sol estic aquí
dona’m una abraçada
dins de tant de gris
O el dia ennuvolat
perquè ha de ser menys valorat
potser et suggereix intimitat
melancolia o tristesa
i connectar amb tu mateix
La cicatriu de la vida
Es la que més influencia
que hi ha de dolent
amb la fragilitat
ens fa patir i valorar
perquè la societat
ens ha ensenyat que
no hi han talles
per la gent
que estem amb sobrepès
i que si un es perfecte
no pot tenir imperfeccions
Per això la mirada
i tots els sentits
han d'anar més enllà
i que un somriure
entre llàgrimes
un t'estimo espontani
ple de sinceritat
un rellotge parat
un arbre tort
una reconciliació que arriba tard
plena de cicatrius
no sigui criticat
La bellesa en la imperfecció
que és maca aquesta paraula oi?
---------------------------------------
Ine sempre seràs el meu somriure 🙂
carpediem2273's Blog 