Archive for the teatre Category

Qui ets?

Posted in arrel, autoestima, ànima, canvi, colors, compartir, confiança, construir, corrupció, cos, créixer, destí, emoció, emocions, familia, feelings, felicitat, futur, identitat, infinit, por, relacions, sentir, sentits, teatre, tristesa, vida with tags , , , , on 17 enero, 2024 by carpediem2273
Des de que naixem
ens etiqueten
amb noms i cognoms...

Des de que naixem tenim uns gens heretats ja dibuixats una base d'intencions que amb ciència i amor han estat creats per fer-nos tal i com som.
Però realment ... Qui som? Som qui volem ser?
La vida ens va moldejant amb inputs de vivències amb un ventall de colors que va del blanc al negre que va del bo al dolent de lo correcte a lo políticament incorrecte de la felicitat que et fa levitar fins a la tristor que et fa tocar fons
Ventall que va canviant acompanyat de ràbia sorpresa … por… variant la personalitat o ampliant-la fins a l’infinit i aquestes pinzellades retocs … alteracions algunes van i venen altres es queden per sempre fins tocar l'anima del nostre cor i el pensament entre en un bucle infinit d'aquell que no s'acaba mai
Ens mostren sempre tal i com som?
Les possibilitats de esser son varietats d'un mateix al matí a casa quan fem un cafè som d'una manera i a la feina som d'una altra amb reunions socials... amb la família... i com no en soledat que sent la més autèntica fa que no ens puguem amagar amagar de res e interpretar-nos de formes diferents
Tot son preguntes …
Ens agrada tal com som? Quina imatge tenen de mi? Quina imatge vull projectar? Fins quin punt m’importen les respostes fins quin punt amb faig aquestes preguntes
El camí de la nostra vida no es pla ni va en línia recta esta ple de paranys de pujades i baixades que com en una muntanya russa ens fa voltejar per indrets desconeguts amb ferides i acaricies que venent de cop
Destí que ens fa començar per les arrels i com un arbre amb branques es va construint i adaptant amb vides complementaries a través de un mateix patró tu i només tu.
Màscara canviant màscara oscil·lant ja que ens aporta energia per tirar endavant o per protegir-nos davant d'un perill emocional i com la resiliència fa que ens adaptem a les situacions més canviants
I com l'etiqueta inicial on el motllo físic i psicològic tenia la nostra versió 1.0 la societat ens obliga a arribar a la versió 2.0 perquè davant tanta inseguretat l’aliè pot corrompre i això en fa ser més forts o fa que necessitem un antivirus per fer-nos sentir si sentir més segurs o més vulnerables a tot
Els mòbils i les xarxes ens conviden a conviure amb moltes màscares molt cops fent-te invisible pot ser guay o no ja que et comuniques sense que vegin el teu rostre més viral més cruel o més fràgil d'altres mostres una felicitat no real d'altres et dona igual i l'autoestima fa demanda constant per posar oli a un engranatge perquè tot vagi funcionant no sabem fins on no sabem fins quan
I tingues cura la societat tornarà a picar a la porta no et permet ni un marge d'error perquè la versió 3.0 ha de ser millor que l'anterior ...
I com en un videojoc tens la teva vida real la teva vida imaginaria que fa que tot sigui del color que tu vulguis del teu ventall ... recordes aquell de colors perquè qui posa les regles decideix la següent jugada i l'algoritme fa que decideixis la teva troballa
Per tant cal preguntar-se...
Qui vaig ser ahir? qui soc avui? i qui seré demà?
Ai, no ho sabrem mai perquè entren moltes variables a l'equació perquè no vivim sols perquè la vida ens condiciona fins no saps com
Tria que vols i si pot ser sigues autèntic intenta ser fidel a una manera de ser potser serà la resposta correcte que no et farà entrar en una pressó et farà ser tu i només tu.
----- Iné sempre seràs al meu somriure ❤

Descubrint

Posted in compartir, confiança, connexió, construir, cos, desig, destí, emocions, experiències, feelings, infinit, intimitat, mirada, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, teatre, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , on 29 noviembre, 2023 by carpediem2273
Cos que m'envoltes
i em protegeixes
sense tu que faria
perquè et tinc oblidat
em dius tant
em dones tant
perquè no he parat a pensar
o millor dit
a sentir?

Has provat de deixar-te anar
sense res que esbrinar
sense cap objectiu a assolir
només deixant-te guiar
com si fossis titella d'un conte infantil
que al costat de la foguera
ens manté junts
i ben units.

I seguint les instruccions,
compartint i confiant 
només deixant 
que el cos ens faci sentir
si sentir
com sents...
sentir a partir del cos.

Que xulo, oi? 

No sabia que podia...
no sabia que el cos em podia parlar
no sabia que amb una mirada
una atracció com la gravetat
un gest guiat
em podia fer sentir tant...

I com menjant un pastís
ple de sensacions
amb la mel a la boca,
amb les “virutes” de xocolata
et fan sentir tant plaer....
i com la llimona àcida
que t’agrada tant 
fa que el cos reaccioni al mateix temps
i que dir,
de la rialla contagiosa
que fa que t'oblidis de tot..
quin moment més autèntic, oi?

Ai, la mirada...
mirant a l'infinit
mirant cap endins
mirant-te a tu
per perdre’m en els teus ulls
que diuen tant
i m'atrauen tant...

I enraigant-te a terra
sentint-te part 
enlairant-te 
tocant de puntetes
com si anessis a volar...
amb reaccions ràpides i lentes 
que et fan ser conscient
del moment i el lloc.

Deixant-te anar ...
hi han tantes expressions
no verbals que...
que només amb elles 
diem tant i ens diuen tant
que no pararies de imaginar

Cos no racional,
anem de viatge
junts podem arribar
molt lluny..
molt lluny ...

Només cal escoltar, 
explorar el cos
i deixar que ell
ens dibuixi l'emoció

Que xulo, oi?
---
Ine sempre seràs el meu somriure ❤
Gràcies teatreros 🙂

Viatge de vivències

Posted in amistad, amor, aprendre, colors, compartir, confiança, construir, créixer, destí, emoció, emocions, expressions, feelings, força, llibertat, musica, nit, olor, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, teatre, tolerància, veu, viatges, viatjar, vida with tags , , , , , on 19 octubre, 2023 by carpediem2273
https://open.spotify.com/intl-es/track/1elGwF4VwkwglV4nCBPJtv?si=092974feac244c77

Nervis,
està tot apunt per iniciar
l'aventura que ens ha portat aquí
quin repte ens tocarà avui?
ens farà pensar …i sentir...
o be no pensar…i fluir…

I fem camí
una guia de vivències
ens empentarà
a viure un tobogan
ple d'imaginació i d’energies
deixant-nos portar
pel que surti en tot moment
davant... darrera... al costat
es igual
lo important es esser
esser allà

Un camí ple de sorpreses
i certeses que ...
hi son
volen sortir per la porta oberta
i no vas sol
s'hi van afegint sinergies i creacions
en formes de ser
per compartir i conviure
amb fluïdesa
com aquella que raja
amb la aixeta oberta

Quina alegria, compartir !!!

I els focalitzes
els viatgers que hi van
son importants per a tu
i diferents a tu
aquesta es la gràcia de la fita
tenen un objectiu comú
arribar al mateix destí
on el viatge ens ha fet partir
i on les emocions
et portaran a viure
serà un moment únic per tots
no els perdis de vista
et donen la mà invisible
aquella que et porta ràpidament
a deixar-te anar,
per transmetre construint
l'edifici imaginari que
et refugiarà en tot moment
mentre el viatge faci via

I es així
un grup
d'emocions sinceres
que amb diferents tonalitats
crean rols a descobrir
quina curiositat i fantasia
quan tot s’hi junta i s’unifica

El líder invisible
que t'arrossega a empatitzar...
el que escolta als altres
i li dona igual
ser el primer o l’últim
de la fila
vol ser a prop de la caliu
del foc
per donar equilibri i afegir
no sumant sinó multiplicant
les sensacions e interpretacions
que es mouen com el vent
entre les fulles dels arbres
amb un somriure

Sensacions que no estaran soles
es clar que no!
tenen vida...

I han tantes expressions
a reproduir
que no pararies mai
fins l'infinit
dona igual si fen un cercle...
un bunyol ...
una línia...
o quelcom dibuix a crear
ja que formen formes homogènies
que amb un fil de experiències invisibles
ens transformaran en figures úniques
si úniques!!
las que el grup d'emocions
ha decidit i així sia!

I entra en joc tot
tot el que mostrem
sigui tímid o atrevit
on la imaginació tant poderosa
ens fa somiar
i dormir embadalits mirant el cel
que amb un paraigües ens cobreix
fent-nos sentir
submergits en els sentits
assaborint allò que...
amb les presses es insípid
i poc agraït
es transforma
en tast d'un plat exquisit
que amb les presses es esquerp
i vols fugir
es transforma
en el tacte sua de un nadó tan bonic
que amb les presses fa mala olor
a podrit
es transforma
amb el teu perfum que t'apropa
tant a prop que no pararies...
o que les presses fan
que només vegis paret
es transforma
en sol i lluna
que sempre t'acompanyen
i que estan allí en el dibuix
permanent de la vida

Viure el moment
sigui real o imaginari
on tot de colors hi son
això si que te sentit
sentit de debò
d’aquell que t’agrada
i repetiries

I finalment
arribem el moment més flexible
i més intens del final del camí
el que amb tanta il·lusió
vas començar i emprenies
i ens adonem
que no cal moure's
ni veure el que està succeint
ni ha prou tancant els ulls
viatjant al final que t'atrapa
aquell que no volem que s’acabi
perquè ens te submergits i així cia!
amb silencis i les paraules
que et fan viure i despertar
al mateix temps
que escoltes a qui ho recita

Flaixos d’experiències
ens fan analitzar
perquè, on, com, quan...
el que ens passa
i volem créixer
mentalment i energèticament
volem créixer
experimentant i creant
compartint i emocionant
i digue-m'ho així
això es tant important
perquè dona sentit
al viatge desitjat
que ens ha portat aquí
el mateix que
e
l que ens va fer partir
------------------------------------------
Gràcies a les classes de teatre que dins de la monotonia i el no parar
et fan aturar-te per mirar i mirar-te fins l'infinit ben endins ❤

Sentir-se nua

Posted in amistad, amor, aprendre, autoestima, ànima, canvi, compartir, confiança, connexió, construir, cos, créixer, emocions, feelings, força, infinit, llegir, llibertat, lluita, relacions, sentiments, sentir, sinceritat, teatre, tristesa, vida with tags , , , , , , on 27 septiembre, 2023 by carpediem2273
https://spotify.link/S9ang9WgrDb

Quan quelcom et supera
quan no saps lo essencial
gestionar les emocions sinceres
t'entra el bloqueig
i el cos es torna rígid
entrant en un sentiment
de tristesa i d'impotència
sense fi
que et fa tocar fons

I respires
connectant amb tu mateixa
amb un moviment oscil·lant
desconnectant de l'entorn
veient-te nua
sense res que tapar
sense res que amagar
aquests son moments teus
teus i només teus

I no saps
per on?
en quin moment?
el perquè?
el silenci t’envaeix l'ànima
no deixant fluir les emocions
que t'has perdut?
que no has sabut llegir?
escoltant
o simplement observant

La clau de la superació
és sortir-se de la zona
aquella que li diuen
zona de confort
que ens fa sentir molts segurs
però fràgils a l'hora
còmodes amb la situació
conformant-nos amb tot
no deixant-nos créixer
ni revelar-nos
ni explorar com esponges
de l'exterior

Tinc ganes de sentir
divertir-me
i viure ...
compartint o no
sense pensar tant
retrobant-me amb la imaginació
i la creativitat
que em fa tanta il·lusió
és fora
m'espera per alliberar-me
de tot
fins l'infinit
sentint-me nua de nou


------
Ine ets el meu somriure ❤






Deu Negrets

Posted in amor, destí, emoció, feelings, melodia, mort, relacions, teatre, viatjar, vida with tags , , , , , , , , , on 12 julio, 2016 by carpediem2273


Deu negrets
vam ser convidats
no sabiem ni per quí
ni imaginavem el perquè…
l’illa del negre ens esperava
amb una mar tota brava
que remolí semblava

I amb to misteriós
arribavem amb la llanxa
on només l’assassí
i el destí ens hi enfrescava
a passar un cap de setmana
on la partida de la vida i la mort
ens donava les cartes

Però primer
calia presentar-se
perquè a l’illa
tots amb màscares de teatre
ens hi trovabem
i ens vam presentar
com amb un joc de rol
on cadascú el seu rol hi jugava

I tots teniem passat
que va ser descobert
per la veritat més amarga
on tots i cadascú de nosaltres
el dit de la veritat ens acusava
amb una ombra ben dibuixada

I anavem caient un a un
com quan el dominó
empeny una fitxa rera l’altre
mentre l’assassí la seva comesa
amb la melodia de la cançó dels negrets
amb molta precisió l’executava

I cada cop menys…
menys hi quedavem
fins que al final
dos som lliberats
per l’amor de la por
que ens estimava

I així és la vida i la mort
on la culpa es torna innocent
i l’innocència et fa culpable
on vas a pensar i reflexionar
en l’illa de la teva ment
que jugant s’hi amaga

Gràcies Gema i Núria per fer
que gaudim tant del teatre ❤
Escola de teatre senior Foment Hortenc

HEADSHOT

Posted in emoció, expressions, futur, identitat, metòde Margolis, sinceritat, societat, teatre, vida with tags , , , on 17 abril, 2015 by carpediem2273
headshot

Un escenari
amb cadires
és buit
només un focus
l'il·lumina
respires i t’atrapa
l'energia
que allí si respira
és un càsting
on tu
n'ets el protagonista
perquè?
perquè en algun personatge
t’identifiques
com amb un patró
dels molts
que arreu hi sia
i trobes quelcom semblant
però a l’hora diferent a tu
quina alegria
i fortament això creus
perquè és això
el que et farà
ser únic i especial
que és el que volies

Ets tu
vols ser l’escollit
per la resta
és el que et resta
sentir-te important
i valorat
valorat per la societat
que et posa a prova
des de primera hora
quan el cor
amb molta força batega
i et fas el fort
i competeixes
per ser el primer
expressant el que creus
el que sents i penses
i és l'imatge
la que t’identifica
i tenir cura
és la prioritat número 1
de la teva llista
de propòsits
aquells que vols complir
si o sí
perquè son
els que et faran feliç

Primer en què?
Primer perquè?

Perquè tens pors?
perquè tens inseguretats?
perquè darrera
de la teva imatge
et sents fràgil
i fort alhora?

Aquesta si
si que és
una veritat ben certa...
perquè saps que
encara que puguis
veure el teu reflex
en un mirall
que tot ho reflexa
la teva mirada
et farà ser diferent
si
diferent a la resta

I mentre
no et toca
demostrar i competir
estàs a prova
seguint la corrent
de l’energia que t’hi porta
des del teu lloc distintiu
la teva cadira
que es mou
i no sap
quin rumb porta

Perquè les vides
que et rodejant
competeixen com tu
vides
com la teva
i la meva
que una sense l’altre
no es fan falta
però es necessiten
com l'engrenatge
que fa rodar el món
i que necessita les peces
que els hi farà de motor
engranatge de relacions
on s’hi formen i manifesten
que volen sentir-se
escoltades i estimades
on viuen
i on parteixen
en busca del seu somni
que els farà sentir millors
com quan un
acaba la feina ben feta

La vida
és com un casting
on et presentes
i vols ser l’escollit
per qui et jutja
i et fa sentit

Sóc així!
m’hi vols o no m’hi vols?
perquè n'és tant difícil
triar això...

I arribes a ella
amb il·lusió
amb incertesa
amb timidesa...
darrera la teva cuirassa
aquella que t'ha protegit
des de sempre
i es que hi han
tantes maneres d’arribar
com patrons diferents
que existeixen
patrons que t'arriben
a les mans de sobte
sense saber d'on
quina incertesa

Expressions
i emocions en moviment
sentiments que surten
i s’amaguen
darrera una expressió
darrera les teves ulleres
que et fan viure i veure
aquest somni
tant real que t'atrapat
fent-te despertar
i fent-te mirar
des de la finestra
cap l'interior
aquest interior
que dóna alegries
però també tristeses

Vides
que busquen
ser reconegudes
ser escollides
valorades i estimades
per tots i sobretot
reconegudes per un mateix
que és el que compte
al final del dia
quan el sol s'hi posa
i a fosques t'hi quedes

I de cop arribes
aquest escenari
escenari
de la teva pròpia vida
on t’identifica la resta
no cal dir res
només ser un mateix
amb les teves virtuds
i febleses
aquesta es l’essència
que et fa busca un referent
que t’ajuda a seguir
i a tenir empenta

Per això
viu la vida
i persegueix el teu somni
estimant-te
i creient en tu mateix
no cal la resta 


Gràcies al grup de Kari Margolis!
a Gema i a Mar per la feina feta, estaveu les dues a l’obra 😄, gràcies a les dues heu fet i feu que estimi cada cop més el teatre i la seva essència!❤️🎭

i per si voleu col·laborar en aquest
projecte de creació tant maco
http://www.verkami.com/projects/11708-headshot