Archive for the societat Category

Dones de llum i lluita

Posted in arrel, autoestima, canvi, connexió, construir, créixer, emocions, expressions, familia, força, futur, historia, ideals, identitat, llibertat, lluita, maltracte, moralitat, sinceritat, societat, supervivència, valorar with tags , , , , , , , , , , , , on 7 marzo, 2025 by carpediem2273

Des de que naixem
ja ens etiqueten
i ens posen en un aparador
marca
n nos un futur

Estar clar que físicament
no som com ells
però això no els hi dona dret
ja que som persones també

Quan hem tingut de patir..

Tu no serveixes per res!
Tu només has de parir!
Tu només has de servir-me!
Tu perquè vols estudiar?
Tens prou amb tenir-me!
Tu només ets un cos
que has d’entregar-te
per escalfar el meu ego!
Cuina’m no em facis passar gana!
i tingues cures dels fills
perquè no saps fer res més!
ja saps que el temps passa
i només es per a mi!
la porta a la llibertat
te una única bandera la meva!
i calla i no em protestis!!!

La manipulació de la societat
manada per homes
ha aconseguit des de la prehistòria
tractar-nos així perquè era lo que volien
tenir-nos com un zero a l’esquerra
sense veu ni vot
perdudes en la guerra

Per que durant tants anys
se’ns ha tapat la boca
se’ns ha humiliat
se’ns ha abusat
se’ns ha menyspreat
se’ns ha cridat
i no se’ns ha escoltat

aquells si aquells …

que saben
que sense nosaltres
no estarien en aquest món.

Prou
hem assolit
sempre mirar endavant
no fent un pas enrere
votar, estudiar
tenir dignitat, resistir
lluitar, sentir
i tantes fites
que suman memòries
ens faran conquerir camins



Mirem de cara
a lo que li diuen justícia
per guanyar drets
els que mai hem tingut
i per mantenir
els que ja son nostres
perque aquest serà el nostre legat

No defallim
no oblidem mirar enrere
perquè la història esta plena
alcem la veu
per les que van callar
i no parem fins aconseguir
que la desigualtat social
el sostre de vidre
pugui ser trencat
i ser part del passat

Perquè valem molt
som fortes, resilients
empàtiques, intel·ligents
lluitadores, valentes
creatives, generoses
compromeses, transformadores
empoderades, brillants
sensibles i capaces de tot

I sobre tot ens entenem tant…
perquè en una pinya hem crescut
i com les arrels d’un arbre llegendari
hem sobreviscut a l’adversitat
de les pitjors tormentes
per veure amb esperança
que sortirà el sol
i sentirem la pluja de nou
en el camí que amb cada petjada
dibuixa el nostre futur

La lluita encara es viva
som multiplicadores i potenciadores
però encara ens queda molt
posar fi a les injustícies
des de l’educació
l’autonomia i la representació
canviant la mentalitat
d’aquest món encara dominat
pels que diuen ser comprensius
segueix sent un repte
per sentir-nos lliures

Però no posem a tots
al mateix sac
per sort tot está canviant
i el millor camí será
anar junts de la mà


Per les nostres avies, mares i germanes
dones que han canviat el món
inspiradores i lluitadores
sou un referent per nosaltres
i per mi

Avui i tots els dies
és el nostre dia

Us estimo
, sempre juntes ❤️✊

Ine sempre seras el meu somriure … allà on estiguis t’estimaré sempre …lluitadora ✊

Bellesa en la imperfecció

Posted in amor, aprendre, canvi, colors, compartir, connexió, cor, cos, créixer, cultura, emoció, emocions, expressions, imperfecció, intimitat, llibertat, melodia, mirada, moralitat, paraules, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tolerància, tristesa, valorar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , on 24 enero, 2025 by carpediem2273
Sempre s'ha dit 
que maco o que maca ets?
o que també
això és excel·lent, impecable ...
no te cap error
estar a tocar a la perfecció!

Però a posteriori
ens parla
una veu interior
quan hauria de ser
totalment al inrevés
això no està be
això pot estar millor
que has fet malament
perquè no ha sortit
com a ...
igual que...
que has dit
o millor dit
que no has sentit

I això passa amb tot
en les relacions
en el dia a dia
a la feina
de petits
i amb qualsevol cosa
i moment
on la comparació
es la única aliada
que marca la diferencia
comparar
i perquè no valorar?

Deixem que la conseqüència
de l'equivocació
entri en la equació
i que 2 + 2
Sigui igual a 6


La vida ja sabem
Que no és així
no et porta
coses perfectes
relacions perfectes
i no ens donem
marge d'error
i si aquest succeeix
et culpes fins al fons

Inculcat de petits
o per la societat
que et convida a això
ens tornem perfeccionistes
amb nosaltres primer
i després amb els demés

L'actitud cap a la vida
no tota es perfecte
dona-li una volta
permetre’t marge d’error
potser et portarà
quelcom més maco
i et farà a ser feliç
dins la teva imperfecció interior

Parlem d'imperfeccions perfectes
no cal anar molt lluny
sinó parar-se
en aquest món estressant
i veure-hi més enllà

Com la lluna minvant
on la seva corba
que fa de tobogan
per les estrelles
que es volen llençar

O que dir dels
vidres trencats
perquè pensar en la mala sort
mirem durant un moment
i si li dona la llum directament
potser un ventall de colors
ens fa somiar

O les flors
que surten de l’asfalt
i apareixen
i no saps com
no es un defecte
potser ens diuen
o li dient al sol estic aquí
dona’m una abraçada
dins de tant de gris

O el dia ennuvolat
perquè ha de ser menys valorat
potser et suggereix intimitat
melancolia o tristesa
i connectar amb tu mateix

La cicatriu de la vida
Es la que més influencia
que hi ha de dolent
amb la fragilitat
ens fa patir i valorar
perquè la societat
ens ha ensenyat que
no hi han talles
per la gent
que estem amb sobrepès
i que si un es perfecte
no pot tenir imperfeccions

Per això la mirada
i tots els sentits
han d'anar més enllà
i que un somriure
entre llàgrimes
un t'estimo espontani
ple de sinceritat
un rellotge parat
un arbre tort
una reconciliació que arriba tard
plena de cicatrius
no sigui criticat


La bellesa en la imperfecció
que és maca aquesta paraula oi?


---------------------------------------

Ine sempre seràs el meu somriure 🙂

Casa en Flames

Posted in amor, ansietat, arrel, autoestima, compartir, confiança, connexió, cor, emoció, emocions, esperança, experiències, familia, felicitat, mirada, mort, parella, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tristesa, vida, VOLAR with tags , , , , , , on 3 septiembre, 2024 by carpediem2273

Començament molt dur
la soledat de morir sola
i veure com algú que estimes tant
se’n va en soledat

I hi ha quelcom més dur que això?

I davant d’això
ens plantegem
ho volem això
ho volem per la gent estimada?
ho volem per nosaltres…

La negació de la soledat
que innecessària ets a cops
i a cops tant necessària

Perquè

que ens dona la cremor o l’escalfor?

A uns fugir
I a altres apropar-se
per sentir-la de ben a prop

I és que la soledat
potser molt difícil de portar
perquè a cops
no ens adonem
que esperem dels altres
lo que a nosaltres mateixos
no ens donem
o que pel contrari
no estem preparats per donar

I és que fem qualsevol cosa
per un instant d’amor
volen o no
fent xantatge emocional
o millor

només per sentir
el cor bategar
i sentir-se especial
que maco oi?

Una família
com qualsevol altre
et fa reflexionar
entre les relacions
les relacions que no em escollit
com en aquesta situació
heretades de petits
com no?

I quelcom tant dur
com la mort en soledat
tant dur com això
ens fa de mirall
veient que aquest egoisme
fa que ni la família
tants cops tant important
no pugui para l’erosió

que poc a poc
com una piràmide de cartes
fa que caigui de cop

La no relació
fa que no s’entenguin
ni quan estan a ben a prop
i saber que
quan un compte amb l’altre
es una definició
que no existeix en el seu
diccionari d’emocions

Però quelcom tant dur
la soledat de morir sol
fa que
una trobada
pugui significar-ho tot
imagineu un vaixell de salvament
que fa que ens sentim vius
amb necessitat d’estimar

I ens trobem tot tipus
de viure-ho tot

La vida manifestada
en el mirall de la mare
vivin amb el desamor
d’algú que estimes
i que encara que
estiguis a tocar
es com si ja no hi fos
fent que tot t’aclapari
fins i tot els fills
que més estimes
i que es neguen a estimar-te
perquè el paper de bo
no t’és correspòs
perquè no els hi consinteixes tot
com a totes les parelles…


Tot te conseqüències
retrobar la no soledat
en un altre amor
que et fa sentir volar entre cotons
amb moments de culpabilitat
que et donen una bufetada
que et fan despertar
com mastegot al teu cor
i que acompanyada de la mà
la soledat de la tristesa
és la que et fa tocar fons

L’enamorament
que fa estimar i no controlar
els sentiments
que tant importants són
et tapen els ulls
sen se adonar-te’n
que l’altre no és una copia de tu
lo únic que fa sentir-te be
és retrobar-te tu mateix
i quan toqui estimar a l’altre
passar la corda
de l’equilibri per no
tornar a caure

L’engany quin mal fa
et porta al precipici
de la no comunicació
de la desconfiança
però aquí com sempre
no és cosa d’un
sinó cosa de dos

I el fil d’aquest
tobogan d’emocions
i sentiments
neix de la soledat d’un mateix

L’egoisme de la soledat
també es present
encara que no la veiem
et fa veure

aquest patiment interior
o en la mirada
que se’t transmet

Però un és capaç de fer-ho tot?
per no sentir-se sol?

Perquè?

Es una pregunta
que ens ronda
en l’inconscient o conscient
com no…
potser ja sabem la resposta
des de l’inici de tot

I tot comença així
tal com la vida real
com un joc
entra en escena la imaginació
que amb una teràpia
fa que ens faci adonar
que ens fa falta

o qui ens fa falta
quan la soledat és un perill


I comença una cremor
els records es cremen
el refugi de la no soledat també
ens adonem de l’important
que és la família
i també la soledat
que a cops és innecessària
i altres no


No se…
penso que tots volem ser estimats
per un mateix primer
i per els altres després
per sentir aquesta correspondència
tant necessària per tots


----
Aquesta pel·lícula m´ha fet reflexionar
Sobre la mort... sobre la soledat... sobre els sentiments
I l’estimar i llençar-se sense dubtes com no

Potser val la pena veure-la per un instant i reflexionar

Us estimo ❤

---
Ine sempre seràs em meu somriure ❤

Justicia per Sohee

Posted in amics, amistad, amistat, ansietat, autoestima, confiança, corrupció, cos, créixer, cultura, desig, destí, dolor, emoció, experiències, familia, feelings, força, futur, identitat, intimitat, llibertat, maltracte, moralitat, mort, relacions, sentiments, sentir, societat, tolerància, tristesa with tags , , , , , , , , , , , , , , on 21 agosto, 2024 by carpediem2273

Qui ho anava a dir
quan corria pel passadís
i un somriure
es mostrava davant
les tonteries que em fèieu
papa i mama
que em protegíeu tant.


Però tot canvia
quan et vas fent gran
hi han societats
que es disfressen
en l'esforç
l'educació
el compliment
el perfeccionisme
ser millor amb tot
amb donar-ho tot
costi el que costi.

I això és la vida?

On em portarà?
on està la innocència
de llavors?
que em feia creure
qui era jo
que volia ser
i on volia anar.

I comença tot de petita
has de fer-ho be
tu pots...
només hi ha aquesta opció...
no val queixes ni explicacions…

I vas creixent
amb somnis impossibles
que a vegades et fan somiar
ballar i deixar-se anar
deixar-se anar…

Que ve sona…!!!!

Deixar-se anar
quan el teu cos
interpreta el teu sentiment
quan el cos t'acaricia
dient-te estic aquí
puc fer-te feliç…

Envoltada dels amics
et sents segura
sembla que la gàbia
s’obra
amb confidències de tot tipus
a cara descoberta
ens diem
el que ens importa o no
que més dona
i quants moments tant importants
amb gent estimada
que et deixa creure, reflexionar
i compartir emocions
amb un somriure
o amb un plor que dol tant… tant...
que només una abraçada
et consola
parles lliurement
això et fa sentir còmode
això si…
son moments clandestins
que resten en la ment
aquella que ens els recupera
en qualsevol moment

Ball que et porta
a l’altre univers
es com quan estàs
amb algú estimat
tan a gust
dins de una bombolla
que fa que no t’adonis
si plou o neva a l’exterior
i sola o amb companyia
amb aquest ball
que et rescata
per sortir a volar….

Veure’t al mirall
i creure amb el que fas
gaudir i somriure sense parar
com quan eres petita
res més …

Ufff!! com un gest tant petit
pot omplir tant
d'això es tracta oi?
de no pensar
encara que passi el temps…

I es que
els extrems de les emocions
son tan verdaders
que quan toques fons
la tristesa t’envaeix
i quan més feliç et sents
cap explicació
pot interpretar tanta felicitat!!!

Però la realitat és un altre
saps que tot és d'amagat
perquè amagar?
perquè no sentir i compatir?
et sents tancada
altre cop en aquesta gàbia
sense fer sortir els sentits
i les emocions
que volen donar a un vol
tot i que
amb una alegria incomplerta
ja que te un peu en el desig
del sentir del viure
i a l’altre peu
al costat del que et fa caure
si caure en un pou
fosc i profund
perquè aquesta societat
on t'ha tocat viure
et fa sentir aquell dol
aquella soledat
que encara rodejada de gent
et fa sentir immòbil tant…
que el teu cap i el teu cor
resten buits i anul·lats...


Arriba l'hora
haig de complir
he de fer
el que el meu tutor
de l'escola vol per mi
no es ballar
és quelcom reconegut
en una empresa
que guay!!!

Diuen que és molt important!

Però no sempre es aixì
perquè només entrar
hi ha molta de foscor
només veus i escoltes autòmats
amb objectius a assolir
d'aquells que no tenen
res a veure amb mi

I es tant dur
el treball de pràctiques
en teoria era per aprendre
no?
"call center" li diuen
et fan no se tu
sinó un persona diferent
sense empatia
seguint un guió establert
escoltant gent farta
de tot
d'enganys i manipulació
forçant-te contínuament
a deixar enrere les emocions
ser un robot
és igual si et degraden
amb abusos telefònics
dona igual si no pensen
amb tu!
no volen veure
que a dalt hi ha algú
que mana
vomiten i vomiten
perquè els tens que enganyar
per no perdre el client
que es tant important
sense saber
si es vol o no quedar.

Oprimint al màxim
utilitzen a les demés treballadores
per fer-te sentir una merda
com els “Juegos del hambre”
puta competitivitat
que fa que no siguis tu
que fa que els nervis
s’apoderin de la teva persona
i que al final la justícia
la prenguis per la teva mà.


Treball explotador
amb insensibilitat
sense cap remordiment
ni cap enteniment
aquella que fa falta
quan una està fotuda
i te sent tant poca cosa
que ni el ball
et fa reviure
la felicitat innocent
de quan eres petita

I no ens equivoquem
tot comença des de dalt
governs e institucions
que tenen que complir
sense protegir als treballadors
exigint tant
que el deteriorament
ja no es només físic i mental
sinó també emocional

Tots els que estan implicats
fins la mateixa empresa
volen assolir “ranquins”,
comissions i números
dona igual la manera
i les formes
treballadores escanyades
amb un mal sou
amb el que viure
i sense aire net que respirar

I malauradament
la família no ho entén
si et reveles
perquè
hi han tantes enveges
i coses mal fetes
que ni tu et sents tu
ni la teva família tampoc
i et deixes anar
com quan s'apaga
una espelma amb una bufada
no vols viure
aquesta crueltat
que en una gàbia
sense sortida et te pressa
i et repeteixes
val la pena viure això?

Adeu marxo....!!!!

Hi han societats
que escanyen al jovent
els manipulen
els fan créixer tant ràpid
amb un molt tant cruel
que els anul·la totalment

Lluitem !!!!

Contra tota aquesta barbàrie
fem un pas important
per nosaltres mateixes
i les que vindran!!!

Volem justícia !!!!

___________________________________________

Aquest poema me l'inspirat un cas real
"Justicia per Sohee" allà on estiguis una espelma va per tu!!!
I per les demés farem lo possible per lluitar
d'alguna forma contra abús i maltracte
de qualsevol tipus!!!


Inés sempre seràs al meu somriure !! ❤️

Viatge de vivències

Posted in amistad, amor, aprendre, colors, compartir, confiança, construir, créixer, destí, emoció, emocions, expressions, feelings, força, llibertat, musica, nit, olor, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, teatre, tolerància, veu, viatges, viatjar, vida with tags , , , , , on 19 octubre, 2023 by carpediem2273
https://open.spotify.com/intl-es/track/1elGwF4VwkwglV4nCBPJtv?si=092974feac244c77

Nervis,
està tot apunt per iniciar
l'aventura que ens ha portat aquí
quin repte ens tocarà avui?
ens farà pensar …i sentir...
o be no pensar…i fluir…

I fem camí
una guia de vivències
ens empentarà
a viure un tobogan
ple d'imaginació i d’energies
deixant-nos portar
pel que surti en tot moment
davant... darrera... al costat
es igual
lo important es esser
esser allà

Un camí ple de sorpreses
i certeses que ...
hi son
volen sortir per la porta oberta
i no vas sol
s'hi van afegint sinergies i creacions
en formes de ser
per compartir i conviure
amb fluïdesa
com aquella que raja
amb la aixeta oberta

Quina alegria, compartir !!!

I els focalitzes
els viatgers que hi van
son importants per a tu
i diferents a tu
aquesta es la gràcia de la fita
tenen un objectiu comú
arribar al mateix destí
on el viatge ens ha fet partir
i on les emocions
et portaran a viure
serà un moment únic per tots
no els perdis de vista
et donen la mà invisible
aquella que et porta ràpidament
a deixar-te anar,
per transmetre construint
l'edifici imaginari que
et refugiarà en tot moment
mentre el viatge faci via

I es així
un grup
d'emocions sinceres
que amb diferents tonalitats
crean rols a descobrir
quina curiositat i fantasia
quan tot s’hi junta i s’unifica

El líder invisible
que t'arrossega a empatitzar...
el que escolta als altres
i li dona igual
ser el primer o l’últim
de la fila
vol ser a prop de la caliu
del foc
per donar equilibri i afegir
no sumant sinó multiplicant
les sensacions e interpretacions
que es mouen com el vent
entre les fulles dels arbres
amb un somriure

Sensacions que no estaran soles
es clar que no!
tenen vida...

I han tantes expressions
a reproduir
que no pararies mai
fins l'infinit
dona igual si fen un cercle...
un bunyol ...
una línia...
o quelcom dibuix a crear
ja que formen formes homogènies
que amb un fil de experiències invisibles
ens transformaran en figures úniques
si úniques!!
las que el grup d'emocions
ha decidit i així sia!

I entra en joc tot
tot el que mostrem
sigui tímid o atrevit
on la imaginació tant poderosa
ens fa somiar
i dormir embadalits mirant el cel
que amb un paraigües ens cobreix
fent-nos sentir
submergits en els sentits
assaborint allò que...
amb les presses es insípid
i poc agraït
es transforma
en tast d'un plat exquisit
que amb les presses es esquerp
i vols fugir
es transforma
en el tacte sua de un nadó tan bonic
que amb les presses fa mala olor
a podrit
es transforma
amb el teu perfum que t'apropa
tant a prop que no pararies...
o que les presses fan
que només vegis paret
es transforma
en sol i lluna
que sempre t'acompanyen
i que estan allí en el dibuix
permanent de la vida

Viure el moment
sigui real o imaginari
on tot de colors hi son
això si que te sentit
sentit de debò
d’aquell que t’agrada
i repetiries

I finalment
arribem el moment més flexible
i més intens del final del camí
el que amb tanta il·lusió
vas començar i emprenies
i ens adonem
que no cal moure's
ni veure el que està succeint
ni ha prou tancant els ulls
viatjant al final que t'atrapa
aquell que no volem que s’acabi
perquè ens te submergits i així cia!
amb silencis i les paraules
que et fan viure i despertar
al mateix temps
que escoltes a qui ho recita

Flaixos d’experiències
ens fan analitzar
perquè, on, com, quan...
el que ens passa
i volem créixer
mentalment i energèticament
volem créixer
experimentant i creant
compartint i emocionant
i digue-m'ho així
això es tant important
perquè dona sentit
al viatge desitjat
que ens ha portat aquí
el mateix que
e
l que ens va fer partir
------------------------------------------
Gràcies a les classes de teatre que dins de la monotonia i el no parar
et fan aturar-te per mirar i mirar-te fins l'infinit ben endins ❤

Post Pandèmia

Posted in amistad, amistad cor valors societat rol etiqueta, amistat, amor, aprendre, autoestima, ànima, canvi, compartir, confiança, créixer, dolor, emoció, experiències, feelings, força, por, records, relacions, sentiments, sentir, societat, vida with tags , , , , , , , , , on 28 octubre, 2022 by carpediem2273

I ja han passat
més de dos anys
i la aïllament pel Covid
ens ha canviat.

Aquest nou canvi
de cop ha arribat
i no estàvem preparats…
fins el punt
de no adonar-nos
que ens ha acompanyat.

Aquest kit kat
aquest parèntesis
on ens ha portat?

Més aïllament
menys sociabilitat
més vulnerables
i menys forts
front la realitat.

O més units
mirant endins
i valorant lo important.

Estem descol·locats…
o més col·locats que mai?

I tornem a començar
potser seria bo quedar…
les relacions  són vitals
i el temps
passa a ser prioritat.

Deixa el mòbil
deixa de treballar
hi ha un món fora
que torna a respirar.

Respira per ara
no pel passat
allò està superat
i torna, torna
a la nova normalitat.

Potser del temps
de la pandèmia hem après
potser del temps
de la pandèmia hem oblidat.

El millor es experimentar
escoltar-se i estimar-se
i seguir el camí
que l’anima ens ha marcat
aprofitant les oportunitats
que ens dona la vida.

Torna a viure i deixa’t portar!!!


Carpediem2273 – Ine sempre seràs el meu somriure 🧡,

Manipulació

Posted in amics, amistat, amor, confiança, connexió, dolor, emoció, emocions, experiències, feelings, llibertat, mirada, moralitat, por, relacions, sentiments, sentir, sinceritat, societat, tristesa, vida with tags , , , , on 23 mayo, 2019 by carpediem2273
manipulacio

I entres en una espiral
que no s’acaba mai
és com un laberint
on el punt de partida
és el centre
d’on vas començar a jugar
i un ‘déjà vu’ et fa reviure
el que va ser
i tornarà a passar
és com un bucle infinit
que no te fi
ni condició final
que et faci aturar

I tot va tant be
mentre hi ets dins
et sents tant segur
i acompanyat
l’engany va de la teva mà
li han donat permís
per sortir i entrar
te la porta oberta
ja no te competència
ha guanyat a la veritat
als escacs
fent-la fora
de la seva certesa universal

Regles del joc imposades
et fan sentir titella
t’hipnotitzen tan se val
si amb els ulls oberts
o ben tancats
i obeeixes perquè si
perquè
posar-ho entre dit
mai perdràs
la balança es del teu costat
et fan sentir important
i et fan sentir volar
no et falta aire
ni res per menjar.

D’això es tracte oi?

D’utilitzar la emoció
de mirar-te als ulls
i fer-te creure
en el vincle tant estret
que t’uneix
com un cordó umbilical transparent
que et fa ser imprescindible
i centre de l’univers.

I quan despertes
és tot el contrari
perquè
si rasques una mica
tot fa pudor
és negre com el carbó
i t’anà dones
que aquella mirada
esta plena de crueltat
i que afilada com un punyal
es clava al teu cor
aquell que bategava
tant confiat.

I això es pot fer viral
quan parlem en gran
és com quelcom contagiós
com un refredat
que és queda tot l’hivern
enganxat a la escalfor de l’amor
aquell que busquem tots
i es que es propaga
com el vent
a totes direccions
amb mentires i calumnies
que ben maquillades
no fan pensar ni sentir
i fan el mirall petit
aquell que tan gran
ens abraçava amb sinceritat

Estic desperta
o estic dormint…
ai! no ho sé!
no ho sé el que em dic …
soc jo
o el meu subconscient…

Vull sentir
a cara descoberta
i apostar a cor obert
pel que sento i penso
complicat no hauria de ser, oi?
busquem la llibertat
no ens sentim culpables
no ens deixem dominar
no ens deixem manipular
pel que interessa
a un o a uns quants
no entrem en el joc
plantem cara
i guiem-nos
pel que ens dicta el cap
ens dicta el cor.

__________________________________

No entrem en el joc de la manipulació


Llibertat d’expressió

Posted in cor, desig, destí, dolor, emoció, emocions, expressions, feelings, força, futur, por, relacions, sentir, sinceritat, societat, tolerància, tristesa, veu, vida, VOLAR with tags , , , , on 3 octubre, 2017 by carpediem2273
3octubre

I la tristor m’envaeix
i el buit es fa més gran
només faig que plorar
fins on hem arribat
només volíem votar
només volíem expressar
tant «si» o «no»
el nostre camí per endavant

I la fractura és fa gran
això ja ningú ho pararà
o pitjor encara
ningú ho oblidarà
perquè ens han fet callar
amb la força
aquella que ens fa mal
aquella que no entén de raó 
matant la il·lusió
que vol volar
i sortir de la presó

I em fa mal
veure la meva gent
com pren mal
només per defensar
la llibertat de sentir
i d’expressar
no volem que es repeteixi
allò que ens nostres avis
varen patir i viure fa anys

I m’indigna
escoltar d’arreu
coses que no son certes

ignorants !!! mentiders!!!

us heu parat a pensar
com estem i que volem
perquè només tirant la pedra
i amagant la mà
sou complices i mercenaris
de la imposició
perquè és pot pensar diferent
i conviure respectant a l’altre
rés més que això

I callats en silenci
mans a dalt
mirem de front
a la violència
que ens desafia
i ens empenta a la por
no caiguem a la provocació
la nostra mirada és més forta
perquè ve de l’ànima
i del cor

No deixem que ens tapin la boca
amb cops de bastó!!!

TOTS SOM BARCELONA

Posted in amor, cor, dolor, emoció, emocions, familia, feelings, lluita, por, sentir, societat, tristesa, viatges, viatjar with tags , , , , , , , on 18 agosto, 2017 by carpediem2273

I estava de vacances
dormint la migdiada
i sento que em truquen
agafo el telèfon
era ma germana
anava amb els seus fills
a les festes de Gràcia
però la seva veu es trencava
quelcom dolent passava
i tant…
que era dolent…
era el pitjor
de les notícies esperades

«Laura un atemptat a les Rambles !!!»

al principi incrèdula no creia
el que m’explicava
però al segon sabia que era cert
aquell plor era profund  e inimaginable

I si, tot es confirmava
vaig mirar internet i les notícies
i tots en parlaven
de la terrible situació que es vivia
a la meva ciutat estimada
i aquella Rambles que m’inspiraven
amb poemes de Sant Jordi
que la simbolitzaven

Les Rambles
no enten de races
no enten  d’idiologies
ni de malícies imposades
perquè acull i abraça
sense pensar en l’origen
ni les circumstàncies
amb un passeig que enamora
envoltat de llum i color
amb les seves flors
ocells i estàtues…
símbol de ciutat de llibertat
amb els seus vianants
que alegrement la passejaven

I en segons tot canvia
ja no té vida ni color
la mort i el terror l’apaga
aquell passeig familiar i amorós
veu la cara més amarga
i el silenci s’apodera
i fa callar als ocells
que allà i cantaven
com les roses que perden vida
per la foscor que hi habitava

Ja ha passat …
per desgràcia
però tot ha de tornar
a la normalitat
encara que sigui dur
e inimaginable
estem amb tots
el que van patir
aquesta barbàrie macabre
estem al seu costat
perquè formen part de nosaltres
del nostre bategar
de la nostra ciutat
acollidora i afable
i contra la violencia
i la por
seguirem lluitant
perquè estimem la llibertat
aquella que defensem
amb la nostra ànima

—————-
T’estimo Barcelona

Ho sento amb el sentiment per tots
els que han perdut algú estimat ❤

Guerra

Posted in ànima, destí, feelings, historia, lluita, mort, por, societat, tristesa with tags , , , , , on 21 marzo, 2016 by carpediem2273

Europa-guerra

I em costa escriure
quan es tracta
de la mort
i em costa escriure
davant tant horror
com es possible
que ens tornem cecs
davant tot això

Siguem sincers
no fa res l’altruisme
de pocs
davant d’aquesta violació
perquè la passivitat
de la resta és la pesta
i l’interès del governants
és la gangrena que s’hi queda
matant i podrint
esperances de vides
amb incerteses
de destí incomplertes

Ja ni ha prou
d’injustícies
i de hipocresia
que amb un embut
ens volen fer creure
ja ni ha prou!!!
no veieu
que som moneda
de canvi
d’aquells que els interessa

No volem
més guerres impostes!!
Sembla un joc macabre
on uns juguen a escaigs
i nosaltres som els peons
blancs i negres de guerra

Quan canviaran
les tornes?
quan podrem viure
amb llibertat completa
on ningú sigui més
ni menys
tot el contrari
tots igual a la resta

Quan veurem sortir
tots el mateix sol
que surt per la mar
i marxa per la terra
quan veurem tots sortir
la lluna
aquella que ens il·lumina
en la foscor de les pors
d’una nit freda

No vull més sang
on els crits s’hi reflecteixen
vull la sang de batecs
de cors il·lusionats
per la vida 
que els espera

El desafiament

Posted in amor, aprendre, canvi, compartir, confiança, destí, emoció, esperança, feelings, lluita, sentir, societat, vida with tags , , , , , , on 23 febrero, 2016 by carpediem2273

desafiament

La passió et mou
és el teu motor
que dóna llum
quan tot ho veus fosc
i com en una molècula
es multipliquen les accions
es una reacció en cadena
que contagia 
i que et va omplin
les parts buides
que volien ser plenes

I no saps perquè 
ni quan, ni com
se’t va despertar 
la inquietud per veure 
el teu somni complert
aquell que la intuïció
et va portar cec
fent-te conscient
de lo valuós
que pot arribar a ser

I l’objectiu  és la fita
que mai 
hauràs de perdre de vista
i corres i corres
amb el testimoni
de la cursa 
a les teves mans
la cursa
de la teva vida
ara és l´hora
de viure intensament 
vinga no perdis temps 
i vés a per ell
que l’equilibri el tens
i no et farà caure
per aconseguir-ho de valent

I la inspiració
amb l’esperança
fa que no defalleixis 
aferra’t i segueix-la
perquè ara si
ara si que vindrà la collita

I la fè
i el coratge
et fan caminar
per la corda fluixa
dóna igual
el vent que faci
o la pluja 
perquè entre núvols
un raig de sol
s’hi cola 
vol dir-te hola
continua Salva
que tot arriba

I ja és l’hora
de mirar el món
des de altra  perspectiva
obrir la ment
no pensant i fent
allò que algun cop
somiaves de ben nen
quan la mare
et despertava 
i no volies

Només cal confiança
i concentració
no hi ha lloc per la por
i saps carinyo
que et desitjo el millor
perquè sé que el testimoni
està a les teves mans
i arribarà a bon port

Lluita i confia amor
per allò que desitjes
ara és el moment
del canvi
i jo estaré al teu costat
per donar-te la mà
perquè
el meu cor 
batega amb tu
quan somies

Passa el tren, puja-hi i disfruta
estarè amb tú
T’estimo Salva ❤

EL CAMÍ D’UN POBLE

Posted in ideals, identitat, societat, tolerància, veu with tags , , , , on 27 septiembre, 2015 by carpediem2273

INDEPENDÈNCIA
Volem decidir
volem que se’ns escolti
que no se’ns manipuli
i que s’empatitzi
amb el que passa 
a Catalunya 
amb les inquietuds
de tots els catalans 
que viuen a Catalunya
sense utilitzar la por
sense amagar-hi res

Perque la ignorància
no porta a res
i la  intolerància 
a menys
només el dia a dia
ens fa adonar 
de les necessitats
dels moviments
que son imprescindibles
en un món aturat
en un món 
que dona per perdut
el seu futur

I es pot viure
respectant les decisions
es pot viure
estant units o no
el que no es pot fer 
es forçar a res
estirant una corda
que s’acabarà trencant
ni tampoc mirant
cap un altre costat
ignorant una realitat
i si alternatives surten
benvingudes
amb diàleg seran
l’important  és caminar 
sense els ulls tapats
amb  rumb i destí
anel.lant un futur
que pas a pas farà
que l’engranatge rovellat 
torni a rodar

Volem la llibertat
on els cors protegits
amb il·lusió
tornin a bategar

 

Arrels

Posted in amor, arrel, cultura, feelings, sentir, societat with tags , , , , , , on 24 julio, 2015 by carpediem2273

arrels

Formem part
part d’un tot,
del món,
de la civilització,
hem nascut
i ens hem criat
a un lloc d’arreu
som d’aquí i d’allà,
només cal identificar-se
i ser identificat
o no cal?
si parlem
el que parlem
segur que ens entenem
o en el camí d’intentar-ho
segur que ens hi trobarem

I les arrels
ens fan sentir i fluir
el que hem après
el que se’ns ha transmès,
la roba que portem,
la manera d’expressar,
els pensaments
que ens fan parlar
o simplement callar,
la mirada
que com un baül obert
ens mostra lo viscut
o el desig de lo volgut
en la línia imaginaria
que amb la visió tresem,
el tancar-se o obrir-se,
les distancies
que es mesuren
amb regles diferents,
com trepitgem terra ferm…

I així som,
i així ens hem fet,
i contínuament evolucionem
i la convivència
amb la cultura de les arrels
ens ha sorprès,
i ho seguirà fent,
compartint tot això
que és el que ens queda
per seguir formant
part del tot,
part de la humanitat,
que com una agulla
en un paller
ens fa fer sentir
quan hi penses fredament
i en el caliu de l’estima
ens abraça fortament
fer-nos sentir grans

I així m’he sentit
i m’has fet sentir amor
insignificant dins la multitud
i molt especial
quan anem junts
agafats de la mà

Amb ganes de tu amore ❤

Una nit al Woody’s

Posted in amistat, amor, compartir, cultura, emoció, emocions, Enamorats, experiències, expressions, familia, feelings, felicitat, identitat, llibertat, moralitat, mort, paraules, parella, por, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tristesa, vida, VOLAR with tags , , , on 29 junio, 2015 by carpediem2273

image

Qui havia dit
que les relacions
eren fàcils
qui havia dit
que tot podia
tenir un final feliç
que tot tenia un patró
a mida per tothom

Ni la mort
ni l’amor
tenen un conte
al que recórrer
quan als nens
se’ls porta al llit
potser un malson
els despertarà
o un son profund
si voldran quedar

Amor i desamor
fidelitat e infidelitat
i es que potser
sempre testem el mateix
i el regust del postre
és amb el que ens quedem?
o potser
perquè no variem?
a lo millor
lo nou ens agradi més

No tenim res controlat
encara que
mostrem seguretat
el descontrol
és el que ens porta
a improvisar
en una caòtica societat
on la raó
vol dirigir una orquestra
de trompetes
guitarres i violins
sense pensar
que potser un ocell
vol callar
o un mussol vol cantar
enganyant-nos dient
que tot ho sabem fer
que estem preparats a tot
per trobar estabilitat

I què no és
políticament correcte?
la confessió sabent
que la pots liar?
perquè els secrets inconfessables
protagonisme tindran
fent tragèdies
d’on no hi ha
creant un món fictici
o virtual
on la comèdia i el drama
una carrera de fons faran

Companyia i soledat
jugant a cartes
s’hi trobaran
i un pols faran
per seguir de la mà
de lo que es coneix
i fàcil és
o atrevir-se a deixar-se anar
no sabent si en un precipici
es caurà

Podem continuar
somiant amb globus volar
fent màgia d’il·lusions
aquelles que no
ens fan plorar
o veure glop a glop
del nostre propi fracàs
que ens ofegarà

I les emocions flueixen
en totes direccions
endins i enfora
amunt i avall
i pel cos passen
dins d’un tub
absorbint i transformant
el que sentim
i vius ens fa estar

«Una nit al Woody’s»
El pub on si trobarà
tota mena de vivències
com conflictes
i reconciliacions
com il.lusions
i enganys …
i tantes sensacions
que dins d’una coctelera
d’emocions explotaran
no fent-nos indiferents
a la realitat

Gràcies Gema per la teva creació
i la teva devoció pel teatre que ens contagia dia darrera dia
i a Nuria la seva dedicació i com no a tots els companys per fer viu el teatre

EL CANVI AMB ESPERANÇA

Posted in construir, corrupció, cultura, destí, esperança, futur, societat with tags , , , , , on 26 mayo, 2015 by carpediem2273

BARCELONAENCOMU

I t’aixeques
i tot sembla
igual que ahir
no hi ha res nou
és el de sempre
que torna
com un mal son
repetint lo viscut
que et fa viure
en maleïda incertesa

I et fa
sentir petit
i a pensar
que ja res
esperançador serà
és com un camí
amb el final
que et fa donar
la volta
i tornar enrere
sense avançar
destruint allò creat
amb il•lusió
com la del nadó
al créixer
i es que
te la van treure
deixant-te
sense estris
per decidir
per dir la teva
per lluitar
pels teus drets
si,
aquells recordes
aquells
que aconseguits
amb suor
calenta no freda
aquells drets
que son els mateixos
que se suposa
que tenen la resta

Poderosos
que manipulen
des de la por
fent-nos callar
sense raó
amb interessos ocults
que només
beneficien a uns
ofegant els que
aixequem la terra
i ofeguen
sense deixar
ni un gram
d’oxigen pur
aquell que obra
els pulmons
amb la finestra
ben oberta

Està tot contaminat
per llops
disfressats d’ovelles
serps que volen
enganyar-nos
amb el seu conte encantador
aquell que ens volen
fer creure

I ja
ha arribat l’hora

PROU !!!!

ja ni ha prou
la gent
vol un altre cosa
la gent
s’ha adonat
que aquells
que ens fan callar
utilitzen
el seu armament
per fer-nos petits
e indefensos
destruint
els drets adquirits
amb tota franquesa
destruint
les nostres il•lusions
aquelles que somiàvem
junt amb les estrelles
i ens adonem
que son pocs
i nosaltres un munt
i que junts
imparables serem
com les bones emocions
que volen viure
sense el xantatge
emocional imposat
que ens fa enrere
i ens far callar
sens e poder respirar

Volem dependre
de nosaltres mateixos
i fer camí
cap endavant
fent drecera
volem lluitar
per la nostra
integritat moral
perquè sens escolti
sense por
amb la boca ben oberta
perquè
tenim molt a dir
volem construir
i no tirar res a terra
volem volar
cap a la llibertat
amb les ales
que ens van prendre

I si que es pot
només cal estar units
i creure
en les nostres creences

HEADSHOT

Posted in emoció, expressions, futur, identitat, metòde Margolis, sinceritat, societat, teatre, vida with tags , , , on 17 abril, 2015 by carpediem2273
headshot

Un escenari
amb cadires
és buit
només un focus
l'il·lumina
respires i t’atrapa
l'energia
que allí si respira
és un càsting
on tu
n'ets el protagonista
perquè?
perquè en algun personatge
t’identifiques
com amb un patró
dels molts
que arreu hi sia
i trobes quelcom semblant
però a l’hora diferent a tu
quina alegria
i fortament això creus
perquè és això
el que et farà
ser únic i especial
que és el que volies

Ets tu
vols ser l’escollit
per la resta
és el que et resta
sentir-te important
i valorat
valorat per la societat
que et posa a prova
des de primera hora
quan el cor
amb molta força batega
i et fas el fort
i competeixes
per ser el primer
expressant el que creus
el que sents i penses
i és l'imatge
la que t’identifica
i tenir cura
és la prioritat número 1
de la teva llista
de propòsits
aquells que vols complir
si o sí
perquè son
els que et faran feliç

Primer en què?
Primer perquè?

Perquè tens pors?
perquè tens inseguretats?
perquè darrera
de la teva imatge
et sents fràgil
i fort alhora?

Aquesta si
si que és
una veritat ben certa...
perquè saps que
encara que puguis
veure el teu reflex
en un mirall
que tot ho reflexa
la teva mirada
et farà ser diferent
si
diferent a la resta

I mentre
no et toca
demostrar i competir
estàs a prova
seguint la corrent
de l’energia que t’hi porta
des del teu lloc distintiu
la teva cadira
que es mou
i no sap
quin rumb porta

Perquè les vides
que et rodejant
competeixen com tu
vides
com la teva
i la meva
que una sense l’altre
no es fan falta
però es necessiten
com l'engrenatge
que fa rodar el món
i que necessita les peces
que els hi farà de motor
engranatge de relacions
on s’hi formen i manifesten
que volen sentir-se
escoltades i estimades
on viuen
i on parteixen
en busca del seu somni
que els farà sentir millors
com quan un
acaba la feina ben feta

La vida
és com un casting
on et presentes
i vols ser l’escollit
per qui et jutja
i et fa sentit

Sóc així!
m’hi vols o no m’hi vols?
perquè n'és tant difícil
triar això...

I arribes a ella
amb il·lusió
amb incertesa
amb timidesa...
darrera la teva cuirassa
aquella que t'ha protegit
des de sempre
i es que hi han
tantes maneres d’arribar
com patrons diferents
que existeixen
patrons que t'arriben
a les mans de sobte
sense saber d'on
quina incertesa

Expressions
i emocions en moviment
sentiments que surten
i s’amaguen
darrera una expressió
darrera les teves ulleres
que et fan viure i veure
aquest somni
tant real que t'atrapat
fent-te despertar
i fent-te mirar
des de la finestra
cap l'interior
aquest interior
que dóna alegries
però també tristeses

Vides
que busquen
ser reconegudes
ser escollides
valorades i estimades
per tots i sobretot
reconegudes per un mateix
que és el que compte
al final del dia
quan el sol s'hi posa
i a fosques t'hi quedes

I de cop arribes
aquest escenari
escenari
de la teva pròpia vida
on t’identifica la resta
no cal dir res
només ser un mateix
amb les teves virtuds
i febleses
aquesta es l’essència
que et fa busca un referent
que t’ajuda a seguir
i a tenir empenta

Per això
viu la vida
i persegueix el teu somni
estimant-te
i creient en tu mateix
no cal la resta 


Gràcies al grup de Kari Margolis!
a Gema i a Mar per la feina feta, estaveu les dues a l’obra 😄, gràcies a les dues heu fet i feu que estimi cada cop més el teatre i la seva essència!❤️🎭

i per si voleu col·laborar en aquest
projecte de creació tant maco
http://www.verkami.com/projects/11708-headshot

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

Posted in llibertat, mort, por, societat with tags , , , , , , on 12 enero, 2015 by carpediem2273

LLAPIS
Escrius
i dibuixes el que sents
el que creus
el que detestes
el que t’agrada…
i expresses i expresses
d’una manera o d’un altre 
 
I fas 
d’aquests pensaments
emocions 
i sentiments
la teva recepta
el teu camí cap a l’expressió
que t’ha fet créixer
sempre en llibertat
o bé això creies
 
Llavors arriba
el terrorisme de cop
i el silenci de la mort
tot ho arreplega
amb nom de què?
del que troba 
que pot gangrenar
i pot fer a la societat
enfrontar-se entre si
com bèsties negres
amb interessos amagats
on tothom no li posar rostres 
saben que existeixen
i taca de sang la llibertat
d’aquella expressió
que et feia sentir lliure 
sense cadenes
 
Radicalisme i extrems 
van de la mà
portant la pitjor arma
la POR i la NO LLIBERTAT
i els poders 
i els interessos
hi son al darrera manipulant-nos
com a titelles
no fan soroll 
però creen els monstres
que acabaran la feina
matant la vida 
i les idees
 
Nos oblidem
detestem els assassins
i els governs
que ens fan tancar la boca
i enfrontar-nos odiant
sigui amb una guerra
no deixant escriure
ni dibuixar
el que creiem 
que és el correcte
perquè no hi ha 
una barra de medi
el que un pensa
 
Assolim que la PAU 
i la LLIBERTAT 
puguin anar 
agafades de la mà
volent-ho amb fermesa

No es país para negras

Posted in feelings, identitat, societat, vida with tags , on 26 noviembre, 2014 by carpediem2273

no es país para negras

Identitat
que és la identitat?
que t’identifica?
que et fa sentir
i creure
que tens orígens
que acceptes
i t’accepten?

Només vols
un lloc
on sentir-te be
com a casa
un lloc
sense ser observat
ni jutjat
per la resta

Societat cruel
que menysprea
els valors
i a les persones
per les seves creences
o aparences
i que crea fronteres
en el pitjor lloc que hi ha
en la ment
que és
on més ofenen

I ets d’un lloc
que et va donar
la benvinguda
però que et refusa
i provens d’un altre
d’on ets sents foranea
i no justifica
la teva llibertat futura

I aquesta contradicció
t’acompanya
i no et fa ressò
ets sents perduda
perquè
vols seguir sent tu
sense perdre les arrels
que et van veure créixer
sense amagar
el que el teu cor sent
i el teu esperit
cridant expressa

SÓC NEGRA!!!!

Discriminada
per un costat
maltractada per l’altre
els gabinets
se’t claven
quan sents bufetades
i no agrades a la resta
resta que no pensa
ni sent
només bar borreja
amb míssils que llença
si decideixes viure
per tu mateixa

I mentre
la travessia
es fa cruel
per la incertesa
el rebutjament
i perquè no saps
en quina direcció
et serà més fidel

I somies
en un món perfecte
on no hi caben les regles
quan aleshores et desperta
la realitat que t’espera

Felicitats “No es un país para negras” m’ha encantat
Una reflexió a la identitat i a la societat

REFLEXIONS

Posted in confiança, experiències, feelings, identitat, relacions, societat with tags on 10 septiembre, 2014 by carpediem2273

REFLEXIONS

El canvi

comença per un mateix

i prendre consciència

és el primer

que has de fer

com tots

que hauríem de seguir

el mateix camí

no serà facil 

som conscients 

però lo dificil 

facil és

tot depen

si ho mires be

i els canvis són així

els grans els fem petits

i amb tots els petits

un gran canvi farem

perque tots 

posarem a l’agulla el fil.

 

I tu tens

el teu propi control

un control sense regles 

ni normes

només els teus valors

que et guien

i fan que segueixis

la teva intuïció

fan que canviïs 

i recorda

que els canvis

son bons

com el creixement 

d’un nedó 

que creix

i no te por

la por

de la consciència

que a cops  

ens fa trabeta

i vas creixent

vas madurant

i evolucionant

com els anys

que van passant

día a día

amb l’avui 

que és present

i ens el fa viure

perquè la fita

és el moment

ja que el futur

és incert

vivint el dia a dia

les preocupacions minven

i l’impacte minve també

i es així

el que vingui

vindrà tot seguit

perquè pensar-hi?

si penses

no podràs dormir.

 

I si t’equivoques

no passa res

d’equivocacions

està el mon ple

i sent conscient

dels errors

és quan s’aprèn

com la crítica constructiva 

que bona amiga és

i quedat amb lo bo

deixa córrer 

el que et fa mal

perdona`t a tu

i al del costat

que de fet és com tu

un més en el món creat

amb les seves 

creences i necessitats

necessitats

que be si les demana

les agrairà

si se li dóna un cop de mà

empatitzar

et fa créixer també

com evolucionar

potser demà

necessitis tu l’ajuda

que vas donar

al passat

I sobre tot no t’enganyis

sigues conseqüent

si la cagues admet

sigues tu

i no t’amaguis

darrera la màscara

que no és transparent

tu ets únic

i especial

això has de creure

molt fortament

perquè creient

en un mateix

creem un mon diferent

mes autèntic

 i més sincer.

LA RUTINA

Posted in emocions, experiències, feelings, sentits, societat with tags , , , , , , , on 2 septiembre, 2014 by carpediem2273
El tornar de la rutina
el dia a dia
es presenta
arriben les obligaciones
arriba el despertador
que sempre et desperta
arriben les presses

Però perquè córrer?
si ja las coneixes...


I arriben cada setembre
per recordar-nos
que l'any comença ara
no el 1 de gener
com sempre ens han fet creure

Un curs nou
un any nou
un curs més
un any més


De petits
amb l'ànima desperta
amb la il.lusió en els ulls
que desprenien goig
a la tornada al cole
per veure els amics de sempre
i com recordo aquell temps
on tot m'apassionava
on hi havia tantes
coses per aprendre
i on la vida estava
estava tant desperta

Ahi! si pogués
com tornaría enrrera...

De grans
sense gaires varietats
com un menú repetit
Avui, què toca?
es clar,
la rutina servida en plats
va trobem un aroma al vi
un pessic de sal al tast
potser així despertem
la imaginació
i les ganes d’aprendr
e de petits


Te’n recordes, de petits...?

I és així
el dia s'escurça
el sol marxa abans
tenim horaris
som autòmats de la societat
uns guiats com titelles
i d'altres
amb una mica més de llibertat

I sona el despertador
i vinga avui
que ens sorprendrà el dia
i vinga avui
qui farà de nostra guia
i fem i fem
de dilluns a divendres
és la rutina
i el cap de setmana
ens dona el respir
per començar amb ganes
la setmana que continua
perquè desitgem
que ens sorprengui
amb nous somnis de melancolia


I és així
l'estiu s'acaba
com s'escurça el dia
la foscor
es torna amiga
amb la llum artificial
que ens enganya
per viure el dia a dia

Trobem el positiu
de la monotonia
segur que quelcom
hi trobem
per sentir-nos vius
amb la fórmula
de la hipótesis escollida

Trobem el positiu
les hores compartides
amb colegues de professió
amb colegues de distracció
amb la feina i els hobies
que tantes sopreses
ens porten al finalitzar el dia
com el teatre que m'omple
fent-me creure en les emocions
i les vivències compartides

Vivim l'estiu
vivim la primavera
de la tardor
i de l'hivern que ens abriga

Inés ets el meu somriure ❤

 

VIATJAR

Posted in colors, cultura, emocions, experiències, feelings, identitat, natura, sentits, societat, viatges on 20 julio, 2014 by carpediem2273

VIATJAR

Transit de gent

de maletes 

que van i venent,

són de tots colors

grans i petites

amb un distintiu

el teu

el que posa

la teva adreça

el que va més enllà

perquè

la il·lusió te ganes

d’imaginar

i traslladar-se

a un lloc 

on arriba la ment

i el cor batega d’emoció

un lloc

on has planejat

que vols anar

i que per fotos

només coneixes

que excitant !!!

potser el viatge

és preparat

o improvisat

igualment les ganes 

s’hauran imposat

i les pors 

quedaran aparcades

i no podran viatjar.

 

I nervis

també hi han

però son bons

són els que 

volen volar 

són els que 

volen arriba lluny

sigui per terra

cel o  mar

els que 

et faran somriure

quan arribis

al lloc desitjat

els que et faran

desconnectar

del món real

de les preocupacions

i les obligacions

que no sempre agraden

però hi son

així són les regles

del món on vivim

les regles

que ens han impossat.

 

 

Però seguim

no ens aturem

el ritual

comença molt abans

on fas rutes

i cerques el destí

aquell que estava

en la llista 

de coses pendents

de principis d’any

i cerques

preguntes i respostes

a internet

i fas un planning

de camins i estàncies

també s’haurà de dormir…

o el que sigui…

per la nit

ai que la imaginació

també corre

en aquest sentit !!!

i els consells

sempre son ben rebuts

com les guies

que compres i llegeixes

en el metro o en el bus

i on els ulls oberts

no volen perdre’s res

vols retenir 

tota la informació

que es troba dins

vols aprendre

paraules

per fer-te entendre

i entendre

els que s’hi troben allí.

 

 

I poses 

a sobre el llit

la roba

que et farà falta

això penses

encara que a vegades

és massa

i es repeteix

sempre una frase

“per si de cas…”

i no para de sortir

a no ser que 

viatgis sempre

podría ser el cas

però no es així

i amb el per si de cas

segur que l’encertes

no hi ha marge d’error

només el del pes

de  la maleta

i intentes tancar-la

i no pots

i et poses sobre

s’ha de tancar

tant si com si no

i ho aconsegueixes

i penses ja està

una part

ja s’ha completat

ara el bolso 

a posar el més important.

 

 

Segon pas …

és arribar a temps

a agafar l’avió

el tren 

o el vaixell

mai seràs tant puntual

com en aquesta ocasió

perquè

el rellotge corre

com el vent

i s’atura

quan la maleta

ja es facturada

i el control

has passat també,

i es que

aleshores

una tranquil·litat

inquietant t’ha pres

ara és hora

de deixar-se anar

i disfrutar

del que trobaràs

i del que viuràs

s

 

 

I el després

el destí 

ens explicarà

com va anar

i els rècords

i les anècdotes

hi seran

i et faran somriure

al veure les fotos

que el àlbum

amb molta cura

confeccionaràs

i el que segur

t’emportaràs

es sentir de prop

aquell indret

aquella cultura

que et va atrapar

i la ment i el cor

arriben només recordant.

 

Que meravellós és viatjar!!!!

Fotografia

Posted in colors, emocions, experiències, feelings, natura, societat, tecnologia, viatges with tags , on 25 mayo, 2014 by carpediem2273

Imagen

I mires

amb un ull

que no és el teu,

però que veu

el que tu veus

i fixes un punt

de partida

i un punt d’arribada

una referencia,

una llunyania

real o imaginaria,

i dibuixes

una trajectòria,

te l’imagines

com un croquis

unes línies traçades

i fas l’enquadra

és el teu quadre.

sense pintar

només captar,

sembla fàcil

però no ho és tant…

 

 

Se’t presenta

un paisatge,

unes emocions,

una cultura,

una situació,

sigui el que sigui

allí està

et vol traspassar

i la càmera

per això

es vol deixar utilitzar,

o més aviat

la vols retenir

i amb la càmera agafar,

i la retina

va de bòlid

agafant informació,

colors,

llums,

faccions,

natura,

vol captar 

qualsevol material

viu en moviment

o estàtic,

i aquella imatge

que se’t presenta

la vols caçar al vol,

«és la imatge».

 

I l’instant

de la captura

vols que sigui únic

que transmeti

el que estàs vivint

amb la mateixa

intensitat

sense faltar

a la realitat.

 

I per això

tens la teva càmera

és la teva confident

la prepares

amb meticulositat

és com si

anessis a menjar

el postra més esperat

vols que sigui veraç

i transmetre

el més transparent

el que experimentaràs,

el plaer que et donarà

el  projectaràs

sobre una imatge

sobre un paper

és un altre camí

una altre

manera de compartir.

 

 

I agafes la càmera

amb carinyo,

amb la posició correcta

és important,

i fixes la mirada

i la teva ment

perquè projectar

la imatge desitjada

és el que es pretén.

 

I ara deixo entrar

més llum

i ara vull congelar

o vull mostrar

el moviment

que tinc al davant

o li vull donar

més profunditat

o ressaltar

l’objecte principal

enfocant

i desenfocant

i al final

el que importa

és el que vols transmetre

sense perdre l’entorn

que forma part

perquè dona

molta informació.

 

I la teoria

i les eines t’ajuden

a fer la interpretació

del que vols contar

perquè

l’objectiu és únic

que al veure la fotografia

et quedis atrapat.

 

Perquè una imatge

et trasllada

a un record

a una vivència

que la vida t’ha portat.

 

 

Gràcies colegues pel regal

del curs de fotografia ha estat apassionant.

 

 

Raó & encert

Posted in cultura, feelings, relacions, societat with tags , on 1 mayo, 2014 by carpediem2273

Imagen

 

 

L’encertaràs?

sembla pregunta

de joc oi?

 

Molta part del dia

estem afirmant

i desmentint

o no responent

per desconeixement,

per respecte,

per no ficar la pota,

i es que

no comptem

que el dubte

també està

i es una altre

opció a contemplar.

 

Diverses situacions

que es produeixen

en el nostre entorn

fan aquesta

pregunta plantejar…

 

l’encertaré?

 

i no només el joc

te en el seu poder

la resposta a donar,

ni l’examen de batxillerat,

ho sabem conscient

e inconscientment

i canviem

la pregunta exprèssament

la que serà més acurada,

i més adient.

 

La nostra raó

te la resposta encertada? 

 

o millor

 

La raó

en el nostre poder està?

 

Quan sabem

que tenim

la resposta indicada

que un premi

sense diners

ens premiarà

puja l’ego d’immediat.

 

Com quan

en el cole la profa

ens feia la pregunta

als escolars

i tots aixecàvem

el braç per dir…

 

Jo la se!!! Jo la se!!!

 

Com un joc recordeu…

 

Tot això

és una eina

de dos talls

i quan

et fas gran saps

que la tercera opció

a contemplar

té un gran valor

en el pastís

de la conversa,

i això et fa madurar

perquè

aquest ingredient

el dubte

també és bo

i saber quan ho és

i quin escenari

el pot provocar

es una tasca a fer

un repte

que se’ns planteja

un dia si

i un altre també.

  

I inconscientment

fem una

ratlla en mig

d’un paper

i posem

els pros

i les contres també

i sabem que si

ens pronunciem

I errem

això ens porta

a una situació

incòmode i d’estrès

que ens farà petits

com quan érem petits

perquè

la contra

no l’oblidem

també està,

és l’equivocar-se

encara que

potser l’hem amagat.

 

Com tot,

hi han

situacions

i situacions

i el silenci

ens pot acompanyar

ens transporta

a un lloc plàcid

i còmode

que no forma partit

i no ens farà mal

ni guanyarem

ni perdrem

perquè ens farà

veure la partida

des de

l’altre costat

un lloc també preferit…

però aquest cas

podria ser un altre escrit.

 

No s’ha

de tenir por

a dir res

i si un

es vol pronunciar

encara que sap

que es pot equivocar

ha de tirar endavant

perquè

errar una lliçó

també ens portarà

perquè

errar també

es d’humans.

 

Però

no oblidem

que ens fem grans

i saber escoltar

ens fa créixer

i madurar.

 

No tinguem pressa

a la resposta donar

perquè

quan pensem en ella

i responem d’immediat

només pensem

en guanyar el joc

i se el primer

que la profa escollirà

com de petits

no oblidem mai.

 

El meu pare sempre deia:

 

“S’ha de comptar fins a 10

abans de replicar”

 

Quina veritat

més certa

que en molts

escenaris de la vida

es pot aplicar.

 

Però la societat

està plena de gent

que no escolta

I vol tenir sempre

la veritat

ser el protagonista

de tot i en tot

i no mira més enllà

i dubte sempre

dels altres

i sempre

es mira el melic

i un instint

el fa parlar i parlar.

 

La societat

sempre jutja

i ens posa en qüestió

i no oblida l’equivocació

i de l’encert

s’oblida a cops.

 

Aprenem a escoltar,

a respectar

i a posar-nos en dubte

nosaltres mateixos

de tant en tant.

 

 

En què t’identifiques?

Posted in colors, emocions, feelings, identitat, sentits, societat on 16 abril, 2014 by carpediem2273

PINTURA

 

Pregunta
de tipus test,
pregunta
que potser molesta
o potser curiosa,
que et fan o fas?

 

I es que cadascú
s’identifica
amb un color,
amb un número
de la sort,
amb una música,
amb una estació,
amb un animal,
amb una flor,
amb una manera
de vestir,
amb un menjar,
amb una olor,
amb uns valors,
amb uns raonaments,
i amb unes emocions.

 

I si ens fem
aquesta pregunta
potser ens sorprenem!!!

 

Ai !!! si poguéssim
canviar el temps
la societat,
i el món,
o ens hagués
agradat viure
en una altre època
en un altre indret,
lluitar per
uns ideals
formar part
de la historia….

 

I uns patrons
s’encarreguen
de crear
el nostre croquis
i com un quadre
d’un aprenent,
dibuixem pinzellades
de costums
les tècniques apresses
de petits,
i dibuixem pinzellades
de vivències
i experiències
que estaran al fons
del quadre,
pinzellades
ben remarcades,
però també
prenem riscos
barrejant textures
colors i materials
i dibuixem
unes altres,
que mostren
el que volem canviar,
potser aquestes
donaran el títol
de l’obra adequat.

 

I si a l’acabar,
mires be
de lluny
i de aprop
t’ anàdones
que la teva
pintura
forma part
de la teva
identitat
i la teva identitat
està plasmada en ella,
perquè tot surt
reflectit allà.

 

I en llibertat
com la tribu
en la selva
agafem la pintura
del color preferit
i la llencem
ben enllà
i la música
de fons
que tant
ens agrada
dona ritme
i sentit
al moviment
enlairat
de la pintura,
i tu mateix
dibuixes
aquell patró
que és
el teu sentir
i que mai serà igual
perquè aquest
és el secret,
el secret
de la nostra vida.

LA CURSA

Posted in addiccions, amistat, colors, cos, cultura, dolor, emocions, experiències, feelings, festa, relacions, sentits, societat on 8 abril, 2014 by carpediem2273

IMG_193024939723646

Sona el despertador

em llevo aviat,

ahir vaig fer bondat

el dia següent

havia de matinar.

La ment,

comença a badallar…

comença a carburar…

però costa pensar..

i vinga

5 minuts més

i vinga

que be

que al llit s’està.

De cop

un impuls

ens impulsa

a incorporar,

el cos

i la ment

ja han despertat

ara els hi toca

bellugar,

una dutxeta

ben fresqueta

i llest

i a punt

tot estarà.

I esmorzem

quelcom lleuger

per fer el camí

més plumer

i ens posem

en marxa amb

un bon calçat

ben prim mirat,

anem

molt esportius,

e informals

però ben preparats,

i encara que

no sigui l’objectiu

potser…

qui sap

també podrem lligar.
Un punt de partida

ens espera

una sortida

ens anima a començar

“123”

Preparats,  llestos i ja !

I  ens posem

a proba,

ens mesurem

i ens adonem

de quina capacitat,

intensitat

i resistència tenim.

Tots a l’hora

comencem,

la mateixa

travessia

el mateix

recorregut,

i veus mares

i fills …

jovent

i gent gran…

parelles

i amics …

animals

i humans …

i la festa acompanya

a la cursa

amb el ritme

dels tambors

que fan no pensar

en el cansansi

ni el dolor

que provoca l’esforç.

I mires

davant teu

I mires

darrera teu,

una catifa

s’estén al voltant,

i es mou,

sembla una serp

millor,

sembla una manada…

i te vida

perquè

cada part de ella,

cada fil conductor

que la forma

va lliure

i a l’hora coordinat,

tothom plegat

es mobilitza

i el cos

es referma

i la ment també

perquè

l’esport uneix

l’esport es sa

per fora

i per dins.

I ja s’acosta

la fita,

la meta

es veu propera

l’objectiu de tenir cura

del cos

i la ment resulta

perquè

ens sentim

millors

i l’esperit

ho crida a crits.

Ara ja toca

descansar

el despertador

que ens

ha fet llevar

esta apagat

i el llit

que ens volia retenir

ens espera

amb els braços

ben oberts.

Anem a dormir

ben contents

per la feina feta.

TÒPICS TIPICS

Posted in cultura, historia, relacions, societat, viatges on 3 abril, 2014 by carpediem2273

Imagen

Els tòpics

formen part

no només

de la identitat

sinó també

del carnet

que ens identifica,

i naixem amb ells

els portem amb orgull

i els defensem.

 

Cultura

i costums

formen

una mescla

explosiva!!!

i les expressions…

la forma de parlar…

de caminar…

de fer

i d’actuar,

forma part

del nostre

llenguatge

verbal

i no verbal.

 

I es

com el fred

i la calor

que fa que

et tapis

o et destapis

i es que el clima

influeix també

en la manera

de ser,

com la historia

i la gent

que envolta

i viu en cada poble.

 

I cada indret

té el seu

encant…

el seu esquelet

es pot vestir

de formes diferents…

i aprens

i prens coneixement

com una esponja,

perquè

tot es interessant

i desconegut

i t’atrau

com un boig

per tu.

 

I sobre tòpics

és típic

caracteritzar

i el contrast,

de cada poble

potser

molt diferent

però en el fons

no ho es tant,

i riure-se’n

de la pròpia

ombra

a vegades

es una teràpia

necessària

i relaxant.

 

I com

els imants,

els estereotips

poden ser

de pols diferents

però no hem

de perdre

ni el sud…

ni el nord…

ni l’est…

ni l’oest…

per la influència

dels interessos

dels d’amunt

que instrumenten

aquests inofensius

tòpics típics

per fer mal

i perquè siguin jutjats.

 

Viatgem

i gaudim

de cada racó,

de la cultura

i de la gent…

vivim la vida,

acceptant…

auto criticant

i respectant

la manera de fer

de l’altre

perquè

en el fons

estem fets

de  la mateixa pasta,

i quan apareixen

sentiments…

el cor no entén

de diferencies

i es complementa.

 

Molt xula la peli

i m’he rigut molt AIBALAOSTIA!!!

EDUCACIÓ

Posted in colors, experiències, feelings, moralitat, sentits, societat with tags , , , , on 30 marzo, 2014 by carpediem2273

Imagen

D’educació

s’aprèn,

d’educació

s’ensenya

i es que

des del ventre

de la mare

aprenem

i molts inputs

entren i entren

per qualsevol

via i camí,

acaricies…

música…

i sensacions..

ens xiuxiuejant

i ens donen

la benvinguda,

una vida

ens espera,

una vida

que comença

a forjar-nos…

a descobrir

i descobrir-nos.

 

I primer,

plorem al néixer

i diem:

 

“Estic aquí”

 

i ordenats

pel nostre

caparró

amb un instint

sobrehumà

s’obren

els pulmons

s’obre el cor,

i amb els ulls

ben oberts

veiem ombres

i després

formes i mides

de tots colors.

 

I el temps

està calculat,

va agafat

de nostra mà

de la nostra vida

del nostre destí

perquè

cada instant

té un perquè?

 

I ara

toca això

i demà allò

i ara tinc gana …

i després

tinc son…

i l’olor i la veu

de la nostra mare

ens guia,

ens sentim protegits

i estimats.

 

 

I un dia

caminem

a quatre grapes

i després

ens aixequem…

li posem valor,

no sabem

que és la por

perquè

no te forma

ni color,

tot forma

part del joc.

 

I comença

aquí tot,

es comença

a modelar

el nostre cap

el nostre cos

i el nostre cor.

 

I et preguntes

perquè?

i preguntes

a casa

i a l’escola

perquè?

mil cops

i enraones

i et fan raonar

perquè?

dons perquè

ja formes

part del món…

del teu món,

del seu present

i del seu futur.

 

I aprens

i creixes

personalment

i professionalment

perquè

no només

aprens que

2 i 2 son 4

sinó

aprens també

que hi han valors

perquè la vida

no va acompanyada

d’un llibre fet,

el llibre

l’escrius tu.

 

I els valors

t’ensenyen

que no tothom

es igual

ni tothom

neix ensenyat

i aprens

a compartir,

a conviure

i a lluitar

pels teus ideals.

 

 

Però,

de cop veus

que aquella llum

que et guiava

i et donava

respostes

s’està apagant,

ara…

res hi val

la política

i la cobdícia

dels humans

vers els diners

ens volen

ignorants,

el compartir

ja no val

i es igual

si som iguals…

han esborrat

la memòria,

la pissarra

i no recorden

que van

ser petits,

que els seus

pares

els van educar,

ni recorden

que l’escola

els va motivar

els va fer

pensar…

 

Volem

fer valorar

el que ens fa

ser grans

el que ens fa

saber viure

escollir …

i lluitar.

 

Volem

una educació

digna per a tothom.

11 – M

Posted in ansietat, dolor, familia, feelings, societat, tristesa, viatges on 11 marzo, 2014 by carpediem2273

Imagen

Recordo el dia,

l’hora,

el moment,

era tal dia

com avui

fa deu anys

estava treballant

i estaven explicant

l’acudit del dia

i de cop una noticia

ens va fer canviar

la cara …

el somriure

i les rialles

es van aturar

i van baixar

el cap.

Tres paraules

en van venir a la ment…

«No pot ser»

«No pot ser»

No podia creure

el que havia escoltat…

s’havia de comprovar

la no acceptació

a una notícia

tan dantesca

i tan cruel

és la primera

arma de defensa.

Per desgracia

ho era…

era cert

i un silenci aniquelador

el silenci de la mort

cruel…

es va apoderar

de tots,

de l’espai

feia fred…

Quin horror

quina pena

un punyal

es va clavar

al cor

un cor

que li faltava

l’aler

la il·lusió.

Es esgarrifador

intentar pensar

en els moments

tan durs

que deurien

estar passant

perquè

el dia se’ls hi

va fer la nit

la foscor

de la por

de l’ansietat

van ser el  xoc

brutal

que va xocar

contra ells

i  amb la mort

s’hi van topar

de cara

la van veure

de prop

i el qui va

tenir més sort

va patir més dolor

amb seqüeles

que marquen

i marquen…

La ment tampoc

tenia reacció

ni podia entendre

res…

mai estàs preparat

per noticies així

i una una successió

de sentiments apareixen

una darrera l’altre

en cadena

dolentes emocions

demanaven pas

volien entrar

en el teu cap

en el teu cor

i en la teva ànima.

Ràbia continguda

que va trobar

una brutal expressió

com una explosió

i els ulls ple d’odi

cap a tot

i sobre tot.

Seguit

la impotència

va ser el següent

plat a tastar

el cercar els perquès

que mai es respondrien

però sobretot

la impotència de no

poder estar allí

i ajudar com fos.

La llàgrima del dolor

i la tristesa

una llàgrima no associada

a res personal

va lliscar

per la meva cara …

no podia parar

no podia parar…

Només

des de la llunyania

amb la fe

tenia l’esperança

de que el comptador

de morts

no anés augmentant.

Vaig mirar al cel

no podia

parar de pensar

amb gent

que ja podria

estar allà.

I pensar

com els de terra

estarien lluitant

per viure

per salvar

per poder veure

la llum

sense saber

que s’anaven a trobar

L’instint

de supervivència

era lo important

l’instint d’ajudar

era el que sortia

sense parar

i sense parar

el que  feia falta

Fa 10 anys

Madrid va callar

fa 10 anys

un terrorífic atemptat

va truncar una societat

va matar il·lusions

projectes

vides compartides…

que anaven a treballar

anaven al cole a estudiar

i escoltaven música…

llegien un llibre…

parlaven entre elles…

o somiaven desperts

del que farien aquell dia

o simplement

miraven pel vidre

com passava la seva vida

el seu camí

aquell trajecte

el que no va acabar

o va tenir un final.

És increïble

després de tant dolor

de tanta desolació

com el poder…

la gent sense sentiments

amb sang freda

utilitzessin això d’excusa

i entressin en una lluita

mediàtica

una pugna de poder.

És increïble

que la mateixa gent

que va portar

aquesta desgracia

gent extremista

sense cor

sense sentiments

com marionetes

seguint una fe

una política

podessin arribar

aquest extrem

el extrem

de menysprear

la vida.

Quina fe

és aquesta?

que fa

que es matin

i matin la gent.

Gent

que utilitza

aquest terrible accident

per vendre imatges

desgranadores

i morboses

i això si

que els hi val

com els vots.

Imatges

que com un ganivet

van fent la ferida

més grossa.

I sento vergonya

perquè en moments

i circumstancies així

hem d’estar units!!!

no compte un mateix,

compte la pinya!!!

La mort

es quelcom desconegut

que et deixa  buit

per dins

que et mostra

la duresa

de la vida

una veritat que costa

molt d’enfrontar

tant injusta

perquè la mort

marxita l’anima.

«En memòria

dels desapareguts

i al costat de les famílies

i dels que van sobreviure.»

Musica: Vangelis – Main Theme of «Missing»

NOMÉS UN ANUNCI

Posted in addiccions, colors, feelings, moralitat, musica, sentits, societat on 8 marzo, 2014 by carpediem2273

Imagen

Obrim el diari

obrim el mòbil

obrim la tele

i ens entren

inputs

inputs…

i el cervell

va a mil

per hora

i no para

de processar…

no para

de prendre

apunts

i encara

que et

sembli

que

no para

atenció

entren…

tenen

la porta

oberta.

 

 

Tot tipus

d’informació

ens

envaeixen

tot tipus

d’anuncis.

 

 

Anuncis

disfressats

de marques

d’empreses

de prestigis

de competències

de poder…

Recordeu

l’anunci

de la

“Nocilla”

o

si si!!

el de

“Vamos

a la cama

que hay

que

descansar

para que

mañana

podamos

madrugar.»

 

 

Sintonies,

missatges

imatges…

que fan

rumiar

riure

necessitar…

que viuen

i creixen

amb nosaltres

des de

petits.

Inputs

que fan

que piquis

i piques…

qui

no te una

llauna

de Coca-cola

amb el

seu nom?

 

 

Quines

són

les fórmules

secretes

que fan

que

ho vulguis

que fan

l’anunci

sigui

interessant

atractiu

seductor

i  perdis

un temps

de la teva

vida,

en observar-lo.

 

 

Inputs

que

és troben

i ben enllaçats

formen

el guió

guanyador!

el que

tothom

anirà a

veure

el teatre

i a més

l’omplirà.

 

 

Quines

estratègies

es plantegen

i s’amaguen

darrera

d’un anunci?

 

 

I es que

són

equacions,

i la incògnita

és  coneguda

estudiada

discutida

i també

manipulada

que

se’ns destapa

davant

nostre

a totes hores.

 

 

Estudis

ben defensats

que

poden imaginar

crear

i manifestar-se,

i és

l’amor

i l’odi

de la creació

i la publicitat

que una

sense l’altre

no son res

encara

que molts

cops

productor

i venedor

tenen

punts

enfrontats

amb altres

objectius.

 

 

I fem de

conillets

d’indies

perquè ens

agrada..

per passar

el temps…

per necessitat

per obligació

però sobretot

perquè

la  nostra

opinió

es molt

important

te molt poder

perquè

nosaltres

mateixos

demanem

i consumim

i la interpretació

de les nostres

necessitats

fan que

el peix

es

mossegui

la cua

és un bescanvi.

 

 

“Només un

Anunci”

es una reunió

d’estudi

de mercat

que inclou

diferents

personatges

de la vida

real

que opinen

sobre

la publicitat

d’un anunci.

 

 

I darrera,

un mirall

opac

que els

vigila

i reflexa

els seus

estats,

i és l’excusa

perfecte

perquè dona

joc a

mostrar

i demostrar-se

un mateix

com en

un aparador…

 

 

Perquè

darrera

de l’espectacle

s’amaga

la pregunta

bàsica

que se’ns

presenta

se’ns

qüestiona

a totes hores.

 

 

M’agrada

o no m’agrada?

 

 

i aquesta

qüestió

ens pot

fer

canviar

d’opinió

o enfortir-la.

 

 

I

tot ben

decorat

guanya

tot ben

maquillat

es veu

d’un altre

color,

però

en el fons

si rasques

una mica

trobes

un mar

de sentiments

d’emocions

que es poden

o no controlar…

 

 

Perquè

el poder

no és pot

utilitzar

en les

les relacions

humanes

vers a nosaltres

és

«políticament

incorrecte»

però

vers a un mateix

la decisió

no es discutible.

 

 

«Felicitats per la

interpretació i per la

la feina feta de la Companyia Guanyadora»

EGOISME

Posted in moralitat, societat with tags on 21 febrero, 2014 by carpediem2273

Imagen

Tot individu

és egoista

per definició

tot individu

mira primer

per ell

i després

pels altres

encara

que sempre

hi han

excepcions

en moments

de la vida

que ens

posen a prova

però

en el fons

ho som

d’egoistes

 

I això passa

des de que

naixem

aquesta

competitivitat

va en el

nostre

ADN …

 

Però no

ens equivoquem

l’egoisme

o millor dit

“Amor Propi”

és nostre

i es necessari..

s’ha de saber

dir “NO”

perquè

és una

protecció

que ens

defensa

davant

l’egoisme

dels altres…

 

 

L’egoisme

o el donar

i rebre

està en

el dia a dia

i l’egoisme

és la part

fosca …

la negativa

i acostuma

a ser costum…

i aquesta

“Costum”

no agrada…

perquè

desgasta,

cansa,

crema

el que te

al voltant

perquè

no és altruista

i

no vols

contagiar-te

perquè

tens els teus

ideals

i lluites

contracorrent

contra el

 “JO”

 

A la feina

el trepa…

el que només

vol i veu

el seu objectiu

justificant-se

trepitjant

els demès…

el que guanya

en egoisme

criticant

i no

es para

a pensar

que això

provoca

un fracàs

en ell

i en el

conjunt

perquè

com a conjunt

tots i guanyen

i això

no interessa

 

I és un

còctel molotov…

l’educació

l’entorn

la família

la moralitat

el caràcter

de l’individu..

són tants

factors

que poden

influir

 

Vivim

en un món

egoista

que no

valora res…

que només

és mira el

seu màlic

que parla

i sent

però

no escolta

i vol

tenir  la raó…

que fàcil

es parlar

i jutjar

sense conèixer…

 

Perquè

aquest

món egoista

s’agafa

aquesta llibertat?

 

Llibertat

que no comulga

amb això

perquè

la llibertat

individual

no perjudica

als demès

l’autoestima

és necessària

però l’egoisme

esquitxa

als altres

sense respectar

  

L’egoisme

és com

un cap

quadrat

on no entra

la perspectiva

on no entra

la llum

O be

és distorsionada

perquè

és pròpia només

i aquest ser

viu en la seva

bombolla

en el seu espai

i el xantatge

emocional

és la seva

estratègia

la seva arma

i es perd

i perd

de vista

el món

que l’envolta

 

Només

cal empatitzar

i canviar

d’actitud

per un món

més just

 

Intenta-ho!!!!

 

 

 

INFORMACIÓ & PODER

Posted in feelings, moralitat, societat with tags on 11 febrero, 2014 by carpediem2273

oficina-turismo

La informació

va i be,

de totes

bandes,

de tots

els indrets,

la informació

va i be,

en qualsevol

estat

en qualsevol

moment

quan menys

t’ho esperes

o estas

esperant.

Inputs, inputs

que van

que venen

no importa

el vehicle

que utilitzen

i por on fluctuen.

Informació

verbal

informació

no verbal

estàtica

visual

sensorial

pel plaer dels sentits

dels instints

que diuen molt

de la informació

“Informació

ets tan poderosa”

La información

que tothom

vol

la desitja

és un tresor

molt valuós

o pel contrari

se li te por

un s’amaga

i de la mà

de l’ignorancia

prefereix

seguir el camí

Informació

senyals

que corren

com misils

destruïnt

l’objectiu

o

com plomes

volant

pel cel

arribant

al destí

com qui

balla un vals

sense parella

I han tants

camins

que semblen

laberints

quan

haurien

de ser rectes.

«El poder

de la informació»

Informació

vital per viure

et pots

dosificar

o prendre

d’un glop

amb les conseqüències

que ho porten.

Informació

que ens ajudes

a crèixer

a sentir

a expressar

i sobretot a viure

Informació

corres perill

perquè t’utilitzen

et manipulen

per interès

per enganyar

per mentir

a una societat

que viu en la ignorància

perquè

se’t te por

ets

pura i cruel

a l’hora

Ara es el moment

de valorar-te

de cuidar-te

d’utilizar-te

i disfrutar de tu

tal com ets

sense necessitar

de res més

en  el moment

oportú

en la situació

i en l’estat

que et pertoca

TATTOO

Posted in amor, familia, feelings, historia, natura, sentits, societat on 9 febrero, 2014 by carpediem2273

Imagen

Tattoo

misteriós

dibuix

misteriosa

gravació

original

diferent

personal

que

els avantpassats

ens van portar

a nosaltres

Primer

es gravaven

les parets

de les coves

que ens protegien

ens cuidaven

que parlaven

de vides

de lluites

de somnis

i que ara

encara ens parlen

quan arribem

i ens apropem

a elles

quan les mirem

t’embruixen

com grafitis

d’avui a dia

que quan ens

apropem

sembla que

xiuxiuegen

i et diuen coses

i escoltem

i sentim…

Tattoo

la teva

historia

ens atrapa

ets art

que balla

amb el cos

que interpreta

les nostres

vides

els nostres

orígens

amb la teva

màgia

parles

per nosaltres

de nosaltres

del que

ens agrada

de les

nostres

creences

ideologies

ídols

i ens fas

sentir-nos

diferents

i ens

identifiques

amb llibertat

i en el lloc

més important

el que ens

protegeix

i ens cuida

com la

cova

la nostra pell

que s’expressa

i es revela

Són tantes

les coses

que et

porten

a ser marcat

gravat

a sentir-te

identificat

un ídol

una creença

un amor

que no

et fa oblidar

una mort

que fa

que no oblidis

al ésser estimat

Aquest

amb protegeix

aquests símbols

són les meves

arrels

la meva manera

de mirar

el coratge

la lluita

un gran esperit

i la màgia

de viure

el dia a dia

d’expressar

de somiar

i sentir

Apropa’t

segur que

sents alguna cosa

EL GRAN ES MENJA AL PETIT

Posted in feelings, moralitat, societat, tristesa on 31 enero, 2014 by carpediem2273

Imagen

Recordo 

quan

era petita

i sortia

a comprar

amb la llista 

de la compra

 

Anava al mercat

a la drogueria

a la ferreteria…

i sabia

que allà

xerraria

riuria

o no?

però estaria

a gust…

en companyia

de gent

de tota la vida

 

És com

quan vas 

a la pelu

a la pelu 

de confiança 

i per molt

temps que

passis allà

no se’t fa llarga

l’estància

i t’agrada 

el que t’envolta

i t’omple

i si saps perquè

ho saps.

 

I  quan

surts d’allà

amb la 

compra…

amb 

el teu pentinat…

surts

de la teva

la botiga

de la teva

perruqueria

perquè 

fas teu

el que et

fa sentir be

el que

forma part

de la teva 

vida

i t’endús

anècdotes

experiències

i uns productes

de qualitat

un productes

de confiança

d’una bona feina

que és

el que volies

 

Quina nostàlgia

més xula

quins records

i emocions…

és com 

estar en família

una família

que encara

pot sobreviure

en alguns poblets

en alguns racons

de la nostre país

 

De cop 

passa quelcom

quelcom 

que no t’agrada

i va contra corrent 

i que corre molt

i es controlat

per algú

més poderós

sense empatitzar

egoista

quelcom injust

perquè 

les il·lusions

del emprenedor

del currant

del que t’atén

i no només ven

passa a segon

terme 

i no importen

 

I es com quan

es va fent fosc 

sense lluna

i el cor

ja no bombeja

amb tanta 

intensitat

els carrers

es buiden

i les teves botigues 

els teus

van sortint

de les teves

vides

de les seus

projectes

i baixen la 

persiana

 

Els temps

canvien

les lleis

canvien

i es torna 

tot injust

perquè

la llei 

és injusta

i no es per

tothom igual

perquè

estem en 

un món

consumista

perquè 

es creen

monstres

del consum

gran

superfícies

que venen

de tot,

amb menys 

tracte personal

i més 

tracte comercial

i es igual

si t’agrada

o no 

vendre

vendre

és el seu objectiu

 

I veus un 

“Se liquida”

“Se traspassa”

i saps que 

aquell cartell

es una veu 

unes veus

en off…

“M’ofeguen”

“No m’ajuden”

“Em discriminen”

i es van

apagant

poc a poc

i les xerrades

que recordaves

es transformen

en silencis

silencis 

impotents

que obliguen

a renuncia

a il·lusions

a projectes

compartits

 

El gran

es menja 

al petit

i a sobre 

li deixen fer

una societat

que només

mira lo que 

és material

una societat

pràctica

que no te 

en compte 

els valors

més importants

que viu sota 

l’estrès

sota aquestes

regles que

es contagien

i contagien

a tots

i fan no recordar

tot lo bo que 

et portava

anar a comprar

amb la teva llista

«VERITAT… MENTIRA»

Posted in feelings, moralitat, societat on 15 enero, 2014 by carpediem2273

Imagen

On està el llindar?

mentir..

ser sincer…

on estar

la llibertat

de la sinceritat?

perquè

la veritat

et pot fer sentir

pres

perquè?

perquè

es menteix?

perquè

ens mentim?

perquè

es fa mal?

perquè ens fem

mal?

perquè

la societat

es troba

en aquesta roda

de mentires

i veritats?

La mentira

sempre acaba

sortint

i això si…

sí que  és

una  veritat

universal

Per això

la veritat

fa molt

de mal

es dolorosa

i més …

quan es

cap un mateix

per això

ens mentim

ens agradi

o no

per això

busquem excuses

i ho justifiquem tot

Viure en pau

sent sincer

amb un mateix

es la millor solució

acceptar-ho

afrontar-ho

és

la millor medicina

però

no es immediata

no ens equivoquem

no ho és…

és un camí llarg

però això si

un camí molt eficaç

amb una recompensa

que a la fi

et fa obrir els ulls

et fa sentir lliure

Acceptar

i esperar

que el millor

està per arribar

i lluitar  per això

es la fita

tot arriba…

i seguir

els pressentiments

les  “corazonadas”

et fan arribar

a la veritat

sigui dolorosa

o no

estiguis

o no

preparat

El camí

està marcat

i mentrestant

estiguem

equivocats o no

viure és el lema

viure amb

la certesa

de la nostra

veritat.

EGO

Posted in addiccions, moralitat, societat, tecnologia on 4 enero, 2014 by carpediem2273

Image

La creativitat

et fa créixer

intel·lectualment

com a persona,

et fa veure

tot des de

altres punts

de vista…

ser ambiciós

forma part

d’ella,

o no?

com utilitzar-la?

de quina manera?

per quines fites?

La tecnologia

et fa ser

lliure

però

fins quin punt?

perquè

també

et fa

ser esclau

i enganxat

també a ella

Dependre…

consumir…

són les noves

lleis d’un món

cada cop

més tecnològic

on els

sentiments

es disfressen

i prenen

altre forma

Cada cop

hi han més

moments

on el teu propi ser

ja no ho és

i la realitat

deixa de ser-ho…

es desfigura

i lo que veus

és  el que voldries

veure.

És un vici

una addicció

una obsessió

sense cap

punt

entremig

i arriba un

moment

que caus

en la trampa

saps que

no està be

però et deixes anar

perquè

tens por a decidir

perquè

una simple

notificació

fa que facis

el que vols

i no faries …

perquè

s’ha apoderat

de tu

del teu perfil

perquè t’has

deixat fer…

perquè

es més còmode

que decideixin

per tu

i la raó

i sentiments

ja no

convergeixen.

Tot es un risc

condicionat

que quan

frenes

t’autodestrueix

o pot ser

et fa viure?

No sempre

el que desitgem

es el que volem

CARPE DIEM

Felicitats per l’obra EGO (FlyHard)

amb un guió molt acertat pels temps actuals.

VIDA

Posted in amistat, amor, colors, feelings, felicitat, festa, musica, sentits, societat with tags on 31 diciembre, 2013 by carpediem2273

20140101-002615.jpg

un cor
batec
un ser
esperança
moviment
dessig
lluitar
il.lusió
somiar
despertar
volar
estimar
compartir
empatitzar
lluitar
ideals
intriga
por
dubte
autoestima
records
pensaments
treball
descans
deixar-se anar
deixar-se portar
compromis
solidaritat
identitat
superació
ritme
relax
sexe
perdre cap
fe
trencar esquemes
revolució
llibertat
emocionar
sorprendre
buit
pau
sentir-se
en pau
plorar
honestitat
ajudar
deixar-se ajudar
ple
disfrutar
satisfet
somriure
riure
amor
sentir
sentir-se viu

llums
i aigua
a les font
il.luminades
que ballen
amb l’armonia
de la musica

i al cel
focs d’artifici
estrelles
i molt color
l’esser humà
es va omplint
de castellers
d’unió
i
de tot això

l’esser humà viu!!!

Impressionant Feliç Any Nou
no deixeu sommiar … estimar i lluitar
pels vostres ideals !!

Ine sempre amb nosaltres ❤️

Per un món millor

Posted in feelings, moralitat, societat on 28 octubre, 2013 by carpediem2273

Image

Estem en un món

d’immobilitat

de quietud

de conformisme

En un món

poc lluitador

poc crític

aterrat per la manipulació

collat pel poder

paralitzat

En un món

que tot se li enfot

que no te amor propi

que no es revela

i es defensa

aquest món

tant injust

per altra banda

fa que de gent

amb detalls

amb inquietuds

sent altruista

sent idealista

crispat per les injustícies

amb esperança i unió

poden fer quelcom gran

Món ple de gent,

confiem

que lo immòbil

es pot moure

que tot

no es de color blanc

ni de color negre

que pot ser gris

que es pot jutjar

que es pot millorar

i que hi han alternatives

Lluitem,

no ens

conformem

hempatitzem

amb la solidaritat

i no amb l’egoisme.

Per un món millor

Trajecte

Posted in amor, feelings, felicitat, sentits, societat, viatges on 18 octubre, 2013 by carpediem2273

20131019-005438.jpg

estic al metro
una tarda bona,
una nit mes
rodona

estic al metro
ara ja sola
pero envoltada
de gent alhora

gent diferent
gent que torna
gent que va
a casa
de festa
i davant meu
uns avis enamorats

van molt abrigats
van amb roba vella
pero no es deixen
de donar la mà

sense bateria
al mobil
no deixo
d’observar
de vadallar
es molt tard
pero no deixo
de veure
la vida passar

Festes de Gracia

Posted in colors, festa, societat on 15 agosto, 2013 by carpediem2273

Image

El teu bateg

se sent arreu

en els teus carrers

en la teva gent

en la teva música

i cultura

Gracia sempre única

Per uns moments

ens transportes

a Venecia,

i amb globus

anem del passat

de la prehistoria

al futur dels robots

no deixan passar

per alt

les arrels,

el camp

i ens  reivindiquem

contra el consumisme

i retallades

amb

una  Mafalda tan bonica

i sincera

que es revela contra

les injusticies.

Gracia

gent d’arreu

t’envolta

però sobretot

sobretot

la bona feina feta

com una pinya

que fa que cada cop

ens enlluernis

i ens sorprenguis

Felicitats a Gracia

i als Graciencs

INTERNET & SOCIAL NETWORK

Posted in amor, feelings, societat, tecnologia on 8 agosto, 2013 by carpediem2273

Image

One click you need

to open your mind

One click you need

to let your imagination run wild

One click you need

to find what you’re looking for

That is Internet

It’s incredible

how many things

you can do

on the Internet

It’s incredible

how you can

met up

with some old friends again

that maybe

you already had forgotten

That’s how

I met you

One day

like other days

I turn on my pc

and I navigate

in the information sea

One day

like other days

I open my Facebook profile

and I check my notifications

But one day

was different

one day

my face illuminated

when I saw

your invitation

and I couldn’t

help but smile

But

Only a question

it came to me

how was it possible

that we could be found?

New group

Had appeared

in social network

New group

that it would offered me

greats older times

Secondary school group

where I learnt

where I enjoyed

where I growed

and I felt in love

for the first time

It’s incredible

like the life

to give somebody a chance

It’s incredible

like we met again

Open your mind

open your heart

and let your imagination run wild

to some news sensations

Surf on net

Capoeira

Posted in feelings, festa, musica, sentits, societat on 16 julio, 2013 by carpediem2273

capoeira

A ritmo de cánticos

y tambores

te mueves

A ritmo de tambores

luchas bailando

Por el aire

por el suelo

te busco

te miro

nos movemos

y nos encontramos

en este son,

en este baile.

Entre ritmos

y cánticos

movimientos

primitivos

improvisados,

guiados y

seguidos con la danza

que sigue el cuerpo

flexible

Ritual con

dialogo,

ceremonia,

inercias encontradas

evitadas

con piruetas

al ritmo de los

tambores

y unidos con

su belleza

al mismo son

FIESTA

Posted in amor, colors, feelings, felicitat, festa, musica, sentits, societat, viatges on 15 julio, 2013 by carpediem2273

 Image

Sabes?,

todo fue planeado

organizado para tu fiesta

y tu sin saber nada,

inocente llegaste a casa…

y con alguna sospecha

fuiste hacia el comedor.

Nuestro confidente Miguel

hizo muy bien su papel

y todos los demás ayudaron

y colaboraron sin condiciones.

Desde el principio

todos estuvimos ilusionados

y dispuestos a sorprenderte

y compartir contigo

este momento.

Allí acompañandote

y esperandote

estabamos todos…

nerviosos

y con muchas ganas

de ver tu reaccion,

de observar tu sorpresa

y tu mágica sonrisa…

Y como un pez en el agua

nos encontramos…,

a gusto

riendo

charlando

comiendo

bailando

bebiendo …

y disfrutando al máximo …

Como una película…

y con sus momentos de flash ..

vi pasar por delante de mis ojos

el relato de un encuentro muy sincero.

Sabes?

Te lo mereces,

eres muy especial

y disfrutar contigo

estos momentos

es el regalo más

bonito que puedo recibir.

Excursión!!!

Posted in colors, feelings, sentits, societat, viatges on 15 julio, 2013 by carpediem2273

Image

Dicen que la vida
Esta llena de momentos
Que te aportan
Alegría,
penas,

Ayer me lo pase
Genial
El paisaje
Las visitas
Pero sobretodo
Vuestra compañía
El poder hablar
Sin pensar
En el que dirán
Abriendo
Corazones
Y dejando
Fluir los
sentimientos
sin pensar
En el ridículo
Sin pensar
en nada
negativo
sino todo
lo contrario…

Las palabras
Salían solas
las palabras
fluian sin
parar
entre nosotros
los pensamientos
los sentimientos
necesitaban
ser escuchados
y una empatia
se respiraba
una empatía
que pocas veces
se respira
y que tan
importante es
en nuestras vidas

Hubieron
momentos
graciosos
momentos
más duros
pero parecíamos
una piña
una piña
unida y
comprensiva

Muy a gusto
Me sentí
En todos
Los aspectos
Me quedo con
esto
Que no es
Nada insignificante
Todo lo contrario
Una inyección …
De…
No se como explicarlo

CARPE DIEM
Digo siempre
CARPE DIEM

En todos los
Aspectos…
Gracias por vuestra compañía
me gustaría repetir
Sea donde
sea
Sea un bar
Un viaje
Una discoteca
Me gustaría
Repetir
Repetir
Una improvisación
Un desahogo
Una charla
Porque estos momentos
Son los que nos
Hacen vivir
Y crecer.

Gracias por vuestra compañía

L’ Exili

Posted in feelings, societat, viatges on 3 julio, 2013 by carpediem2273

Image

T’envàs i no saps si tornaràs
t’envàs amb la incertesa
de deixar enrere lo teu
Les teves arrels
se assequen
i t’envàs

Un món misteriós
t’espera
com quan et tapen
els ulls

i no veus res

Un món misteriós
nou I desconegut
t’espera
i tu esperes
mon amb il·lusió
o amb resignació
pel que vas deixar

Un buit
t’omple tot

Ets d’aquí
ets d’allà
seràs acceptat
acceptaràs

I els teus lluny
on la vista no hi arriba
però si el cor

on les arrels

s’han assecat
però esperen la pluja
amb els braços
oberts
esperen el sol
que faci que tot
torni a ser com
abans

I tu allà
amb el desconegut
amb el món misteriós
mentre el teu cor
està trencat
està dividit
per un perquè
impotent

Florencia y Venecia

Posted in amor, feelings, felicitat, natura, sentits, societat, viatges on 1 julio, 2013 by carpediem2273

Image

Dos ciudades maravillosas,

dos ciudades mágicas,

por su gran

influencia histórica

y cultural.

Cunas

del romanticismo

cada una con su encanto.

Florencia tu arquitectura

es atractiva

y tu ambiente joven

en tus calles

que con sus bicicletas

hacen batir el corazón

que te mueve

día a día.

Puentes

sobre el río

y David,

vigilándote

a lo alto.

Venecia

que decir

tu rompes lo clásico

con tus canales

tus puentes

tu gentío

tu laberinto

de calles que

en su perdición

nos quedamos embobados

disfrutando de ellas.

Venecia

me enamoras

con tu aroma

y esplendor

tu amor me

envuelve

me vuelve loca…

Y con tus góndolas

paseando por

tus canales

vehículos del

amor

guíados por tus góndoleros

que con sus

cantos

amenizan el viaje

o

bien callan

para que

la pareja de enamorados

se bese

en este viaje tan romántico

Se que algún

día volveré

sé que volveré

con seres queridos

se que volveré

con mi amor

a pasear

y saborear

de tí.

El viatge desitjat

Posted in amistat, amor, feelings, natura, sentits, societat, viatges on 24 junio, 2013 by carpediem2273

Image

Vaig començar
aquest viatge
amb molta
il·lusió

vaig començar
aquest viatge
amb moltes
esperances
i amb ganes
de captar-ho tot
com fos
però mai
m’haguera
imaginat
que fos tan especial

Vietnam, Vietnam
que dir de tu
des de les muntanyes
de Sapa
el paradís de
la Badia de Halong
fins el delta del
Mekong m’ has encisat
i que dir dels Temples
d’Angkor
que fan volar la
teva imaginació
com en un compte
de fantasies

Com quan captes
amb la càmera
flaixos em venen
i em van
flaixos
de colors
d’ olors
d’ emocions
i el teu
paladar
m’ha fet
descobrir-te
i el teus sentiments
sentir-te

Els teus ulls
amb esperances
m’ han enlluernat
però
hi ha un flaix
que m’ha embruixat
es el teu somriure
el somriure
de la gent
de la teva gent

Flaixos em venent
i em van
flaixos
que m’han
anat sorprenent
de les teves costums
I sobretot
de les
teves ganes de viure
en llibertat

Vietnam Vietnam
Cám òn Vietnam

Mai m’haguera dit
que viuria
tantes experiències
a casa teva
Deu meu
es que hi han
hagut tantes ….
Flaixos em venen
i em van
flaixos
de companys
flaixos de moments
de experiències
que m han aportat tant

La conversa
amb Núria i Toni a l’avio
anant cap a Turquia
em vaig sentir tant
acollida

Núria m’ agrada molt
la teva naturalitat
i complicitat
i saps que hem
connectat molt
la teva mirada en transmet
molta confiança
i a Toni la teva sinceritat
les teves converses
i el vetllar per tots que no ens faltes De res

Monica ets una font
d’experiències
de vivències que
fan veure de tu
una persona valenta

Núria
Cám òn per esta amb mi
i fer me cures
i també perquè m’has
transmiti’t molta tranquil·litat
ets molt bona gent

Dolors i Vicents que dir-vos
Vicents la teva mirada
intentant captar tot el que
veies per l objectiu de la càmera
captan sensacions
Cám òn per intentar
exprimir tot
el que veies
Dolors una segona mare
cuidat-me
Cám òn per la teva sinceritat
I fer-me sentir tan a gust

Ramon I Roser
els teoremes del
doctor Halida
Ramon ets un crack sabies
com animar el grup
i he rigut moltíssim
ets un pou sense fons
He après molt de tu
Espero un karaoke
Roser també una segona mare
Cám òn pels teus raonaments
M’has aportat coneixements
i les converses en els
sopars han donat molt fruits
com sempre dic
cada dia un apren coses

Cám òn

Miguel I Mari Luz
Miguel el teu humor
M’ha fet veure
Altres formes de
Enriure-se’n de les coses
Menys i importants
Mari Luz,

La teva transparència
I ganes de viure
emprenedora
m’ha contagiat

David I Mireia
que dir de vosaltres
m’heu fet sentir com la
germaneta petita

David la teva lluita
contra lo que no es just
el vetllar per tots
i per la teva organització
Cám òn

Mireia Mireia
el teu sentit pràctic
el teu humor picaron
la teva mirada
i el teu somriure
m’han agradat molt
també hem connectat
i es que,
és com si ens
coneguéssim de
sempre oi?

Cám òn

Flaixos en venen
i en van
de moments
el retrobament a aeroport
amb tots vosaltres
la pèrdua passaport
finalment no perdut
la nit esborrejada de Bankog
el massatge de Sapa
les jamonas que ens
ajudaven anar per la
muntanya
La velleta agafant-me
de la ma
el retrobament en el tren
de Monica amb el seu passat
el taxi de Hanoi
el ball dels ninos que
ballaven en l’aigua
els regateixos dels mercats
el bany i el dinar
en la Badia Halong
Les rialles i les cantades
al autocar
menjar en el mercat de Hanoi
I emocionant anar amb moto
La ballada de sardanes de Mireia
El mercat flotant
Veure a Co chi min
El billar a Hue
amb el Tequila Sunrisej
la platja de Ho ian
els sopars a Saigon
va ser massa
els petons a les cares dels
temples Angkor
son tants I
tants que segur
Que m he deixat algun

Flaixos em venen
I em van
de lo descobert
de lo viscut
de Vietnam I Angkor
i de vosaltres
i es que he conegut
he disfrutat
de i amb vosaltres
I m’he sentit
acollida
Cuidada
Estimada

Sous uns solets
Us estimo

Cám òn per tot

VISCA ELS XUQUIS