Archive for the por Category

Ànimes bessones

Posted in amor, ànima, canvi, compartir, confiança, connexió, cor, desig, destí, emoció, emocions, Enamorats, esperança, feelings, historia, por, records, relacions, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , on 13 diciembre, 2025 by carpediem2273



El pensament
va més enllà
vola eternament
on la essència
el crida anar
 
I és increïble
però així és
un fil conductor existeix
perquè quan penso en tu
somric
i somrient et veig
 
I aquesta sensació
es tant potent
tant...
que a prop
et sento present
 
I és com quan
reconeixes algú
sense mirar
com un record
que no saps d’on surt
però saps
que el portes amb tu
en un racó del teu cor
 
I el temps
fa que ens allunyem
quan més a prop
ens sentim
perquè la connexió existeix
i per molt que el laberint
ens faci sentir perduts
el centre
ens portarà
com quan dos raigs de llum
convergeixen en l’obscuritat
en una essència
que busca fluir
encara que
en moviment estem
 
I el cor
és impossible de tancar
perquè sap
que el moment arribarà
es tant difícil
no topar-se amb aquest
riu ple d’amor
que sembla
que quan no hi és
et costa respirar
 
I encara que els silencis
facin camins diferents
la calma fa que
les ànimes vibrin
al mateix temps
com l’eco
que et recorda
i et retorna
amb resposta
com aquella ment que vola
fins trobar-te
i que fa de la por
i l’esperança
d’un futur possible
 
Perquè les ànimes
es poden separar
però no perdre
i encara que el temps

decidirà quan serà
que sí
o quan encara no
amb això,
n’hi ha prou per viure!


Estimar és un regal!


Ine ets el meu somriure ❤

Qui ets?

Posted in arrel, autoestima, ànima, canvi, colors, compartir, confiança, construir, corrupció, cos, créixer, destí, emoció, emocions, familia, feelings, felicitat, futur, identitat, infinit, por, relacions, sentir, sentits, teatre, tristesa, vida with tags , , , , on 17 enero, 2024 by carpediem2273
Des de que naixem
ens etiqueten
amb noms i cognoms...

Des de que naixem tenim uns gens heretats ja dibuixats una base d'intencions que amb ciència i amor han estat creats per fer-nos tal i com som.
Però realment ... Qui som? Som qui volem ser?
La vida ens va moldejant amb inputs de vivències amb un ventall de colors que va del blanc al negre que va del bo al dolent de lo correcte a lo políticament incorrecte de la felicitat que et fa levitar fins a la tristor que et fa tocar fons
Ventall que va canviant acompanyat de ràbia sorpresa … por… variant la personalitat o ampliant-la fins a l’infinit i aquestes pinzellades retocs … alteracions algunes van i venen altres es queden per sempre fins tocar l'anima del nostre cor i el pensament entre en un bucle infinit d'aquell que no s'acaba mai
Ens mostren sempre tal i com som?
Les possibilitats de esser son varietats d'un mateix al matí a casa quan fem un cafè som d'una manera i a la feina som d'una altra amb reunions socials... amb la família... i com no en soledat que sent la més autèntica fa que no ens puguem amagar amagar de res e interpretar-nos de formes diferents
Tot son preguntes …
Ens agrada tal com som? Quina imatge tenen de mi? Quina imatge vull projectar? Fins quin punt m’importen les respostes fins quin punt amb faig aquestes preguntes
El camí de la nostra vida no es pla ni va en línia recta esta ple de paranys de pujades i baixades que com en una muntanya russa ens fa voltejar per indrets desconeguts amb ferides i acaricies que venent de cop
Destí que ens fa començar per les arrels i com un arbre amb branques es va construint i adaptant amb vides complementaries a través de un mateix patró tu i només tu.
Màscara canviant màscara oscil·lant ja que ens aporta energia per tirar endavant o per protegir-nos davant d'un perill emocional i com la resiliència fa que ens adaptem a les situacions més canviants
I com l'etiqueta inicial on el motllo físic i psicològic tenia la nostra versió 1.0 la societat ens obliga a arribar a la versió 2.0 perquè davant tanta inseguretat l’aliè pot corrompre i això en fa ser més forts o fa que necessitem un antivirus per fer-nos sentir si sentir més segurs o més vulnerables a tot
Els mòbils i les xarxes ens conviden a conviure amb moltes màscares molt cops fent-te invisible pot ser guay o no ja que et comuniques sense que vegin el teu rostre més viral més cruel o més fràgil d'altres mostres una felicitat no real d'altres et dona igual i l'autoestima fa demanda constant per posar oli a un engranatge perquè tot vagi funcionant no sabem fins on no sabem fins quan
I tingues cura la societat tornarà a picar a la porta no et permet ni un marge d'error perquè la versió 3.0 ha de ser millor que l'anterior ...
I com en un videojoc tens la teva vida real la teva vida imaginaria que fa que tot sigui del color que tu vulguis del teu ventall ... recordes aquell de colors perquè qui posa les regles decideix la següent jugada i l'algoritme fa que decideixis la teva troballa
Per tant cal preguntar-se...
Qui vaig ser ahir? qui soc avui? i qui seré demà?
Ai, no ho sabrem mai perquè entren moltes variables a l'equació perquè no vivim sols perquè la vida ens condiciona fins no saps com
Tria que vols i si pot ser sigues autèntic intenta ser fidel a una manera de ser potser serà la resposta correcte que no et farà entrar en una pressó et farà ser tu i només tu.
----- Iné sempre seràs al meu somriure ❤

Post Pandèmia

Posted in amistad, amistad cor valors societat rol etiqueta, amistat, amor, aprendre, autoestima, ànima, canvi, compartir, confiança, créixer, dolor, emoció, experiències, feelings, força, por, records, relacions, sentiments, sentir, societat, vida with tags , , , , , , , , , on 28 octubre, 2022 by carpediem2273

I ja han passat
més de dos anys
i la aïllament pel Covid
ens ha canviat.

Aquest nou canvi
de cop ha arribat
i no estàvem preparats…
fins el punt
de no adonar-nos
que ens ha acompanyat.

Aquest kit kat
aquest parèntesis
on ens ha portat?

Més aïllament
menys sociabilitat
més vulnerables
i menys forts
front la realitat.

O més units
mirant endins
i valorant lo important.

Estem descol·locats…
o més col·locats que mai?

I tornem a començar
potser seria bo quedar…
les relacions  són vitals
i el temps
passa a ser prioritat.

Deixa el mòbil
deixa de treballar
hi ha un món fora
que torna a respirar.

Respira per ara
no pel passat
allò està superat
i torna, torna
a la nova normalitat.

Potser del temps
de la pandèmia hem après
potser del temps
de la pandèmia hem oblidat.

El millor es experimentar
escoltar-se i estimar-se
i seguir el camí
que l’anima ens ha marcat
aprofitant les oportunitats
que ens dona la vida.

Torna a viure i deixa’t portar!!!


Carpediem2273 – Ine sempre seràs el meu somriure 🧡,

COVID-19

Posted in amistad, amor, ansietat, canvi, compartir, connexió, construir, cor, destí, dolor, emocions, esperança, experiències, feelings, força, futur, lluita, mort, parella, por, sentiments, tristesa, vida with tags , , , , , on 29 abril, 2020 by carpediem2273


 

 

 

I et diuen
quedat a casa
la cosa s'està liant
i no ho acabes d'entendre
es una sensació d'angoixa
que et deixa parat
estic somiant
és una pel.licula
o es real


I et repeteixes…
res tranquil·la
això està dominat
en pocs dies passarà
i aquest virus no podrà
som més forts que ell
i la batalla es guanyarà
no imagines
l'infern que a fora
aquest virus esta provocant
ets completament aliè
a la crua realitat


I t'enfonses
cap endins
i treus la mà
els que et cuiden
estàn allà
son el meus herois
ells em salvaran
herois que com nosaltres
ara ells i elles
pateixen més que mai
perquè sota la mascareta
el somriure a canviat
ja no esta boca amunt
està boca avall
aquest virus desconegut
és invisible
i també els pot atacar


Impotència, rabia
emocions dures
ens estan sacsejant
perquè gent con tu i jo
la seva llum
se'ls hi està apagant
sense poder dir adéu
als seus estimats


I la por
s'apodera de tu
un tsunami
de tristesa t'ha raptat
tindré el virus
m'estic ofegant
i es que m'ofego també
en la meva propia soledat
perquè
ningú ens ha ensenyat
a controlar
el que ens està passant


I et sents en una bombolla
amb nom casa
que et protegeix
més que mai
i comences explorant
coses a fer
que no havies fet mai
o a fer coses
que sempre t'havien costat
però el cap rutlla
no para de pensar
està molt agobiat
vol sortir
d'aquest pensament
anomenat enfermetat
vol estar
amb els seus estimats
i abraçar-los i besar-los
més que mai


I perduda
en la meva monotonia
veus els teus esquemes
que han canviat
no estem preparats
de com serà el demà
potser som molt egoistes
i aquesta lliçó
ens servirà per valorar
i canviar
a comptar fins a deu
abans d'actuar


Però com tot
el temps passa
els dies passant
i la cosa sembla
que va millorant
conviure amb
el teu amore
t’ha fet aprendre
amb sorpreses constants
i el teu amor ha engreixat
sense parar
però anem amb cura
no em de cometre
el mateix error
el virus viu entre nosaltres
i encara que el sol torna
la turmenta pot tornar
no defallim
la nostra esperança
està del nostre costat
segur que un remei
ens donarà l' aler
per seguir respirant


Venen moments difícils
als que no estem acostumats
ens posaran a proba
això ho sabem tots
els nostres avis
coses pitjors han passats
Intentem seguir sent empàtics
que l'egoisme
no sigui un emmirallat


Carpediem2273 - Ine sempre seràs el meu somriure 3>
_____________________________
Dedicat a totes les victimes i a tota la gent que està a primera línia

COVID-19

Posted in amistad, amor, ansietat, canvi, compartir, connexió, construir, cor, destí, dolor, emocions, esperança, experiències, feelings, força, futur, lluita, mort, parella, por, sentiments, tristesa, vida with tags , , , , , on 27 abril, 2020 by carpediem2273

I et diuen
quedat a casa
la cosa s’està liant
i no ho acabes d’entendre
es una sensació d’angoixa
que et deixa parat
estic somiant
és una pel.licula
o es real

I et repeteixes…
res tranquil·la
això està dominat
en pocs dies passarà
i aquest virus no podrà
som més forts que ell
i la batalla es guanyarà
no imagines
l’infern que a fora
aquest virus esta provocant
ets completament aliè
a la crua realitat

I t’enfonses
cap endins
i treus la mà
els que et cuiden
estàn allà
son el meus herois
ells em salvaran
herois que com nosaltres
ara ells i elles
pateixen més que mai
perquè sota la mascareta
el somriure a canviat
ja no esta boca amunt
està boca avall
aquest virus desconegut
és invisible
i també els pot atacar

Impotència, rabia
emocions dures
ens estan sacsejant
perquè gent con tu i jo
la seva llum
se’ls hi està apagant
sense poder dir adéu
als seus estimats

I la por
s’apodera de tu
un tsunami
de tristesa t’ha raptat
tindré el virus
m’estic ofegant
i es que m’ofego també
en la meva propia soletat
perquè
ningú ens ha ensenyat
a controlar
el que ens està passant

I et sents en una bombolla
amb nom casa
que et protegeix
més que mai
i comences explorant
coses a fer
que no havies fet mai
o a fer coses
que sempre t’havien costat
però el cap rutlla
no para de pensar
està molt agobiat
vol sortir
d’aquest pensament
anomenat enfermetat
vol estar
amb els seus estimats
i abraçar-los i besar-los
més que mai

I perduda
en la meva motonia
veus els teus esquemes
que han canviat
no estem preparats
de com serà el demà
potser som molt egoistes
i aquesta lliçó
ens servirà per valorar
i canviar
a comptar fins a deu
abans d’actuar

Però com tot
el temps passa
els dies passant
i la cosa sembla
que va millorant
conviure amb
el meu amore
m’ha fet aprendre
amb sorpreses constants
i el meu amor ha engreixat
sense parar
però anem amb cura
no em de cometre
el mateix error
el virus viu entre nosaltres
i encara que el sol torna
la tormenta pot tornar
no defallim
la nostra esperança
està del nostre costat
segur que un remei
ens donarà l’ aler
per seguir respirant

Venen moments difícils
als que no estem acostumats
ens posaran a proba
això ho sabem tots
els nostres avis
coses pitxors han passats
Intentem seguir sent empatics
que l’egoisme
no sigui un emmirallat

Carpediem2273 – Ine sempre seràs el meu somriure 3>

_____________________________

Dedicat a totes les victimes i a tota la gent que està a primera línea

 

 

 

 

Manipulació

Posted in amics, amistat, amor, confiança, connexió, dolor, emoció, emocions, experiències, feelings, llibertat, mirada, moralitat, por, relacions, sentiments, sentir, sinceritat, societat, tristesa, vida with tags , , , , on 23 mayo, 2019 by carpediem2273
manipulacio

I entres en una espiral
que no s’acaba mai
és com un laberint
on el punt de partida
és el centre
d’on vas començar a jugar
i un ‘déjà vu’ et fa reviure
el que va ser
i tornarà a passar
és com un bucle infinit
que no te fi
ni condició final
que et faci aturar

I tot va tant be
mentre hi ets dins
et sents tant segur
i acompanyat
l’engany va de la teva mà
li han donat permís
per sortir i entrar
te la porta oberta
ja no te competència
ha guanyat a la veritat
als escacs
fent-la fora
de la seva certesa universal

Regles del joc imposades
et fan sentir titella
t’hipnotitzen tan se val
si amb els ulls oberts
o ben tancats
i obeeixes perquè si
perquè
posar-ho entre dit
mai perdràs
la balança es del teu costat
et fan sentir important
i et fan sentir volar
no et falta aire
ni res per menjar.

D’això es tracte oi?

D’utilitzar la emoció
de mirar-te als ulls
i fer-te creure
en el vincle tant estret
que t’uneix
com un cordó umbilical transparent
que et fa ser imprescindible
i centre de l’univers.

I quan despertes
és tot el contrari
perquè
si rasques una mica
tot fa pudor
és negre com el carbó
i t’anà dones
que aquella mirada
esta plena de crueltat
i que afilada com un punyal
es clava al teu cor
aquell que bategava
tant confiat.

I això es pot fer viral
quan parlem en gran
és com quelcom contagiós
com un refredat
que és queda tot l’hivern
enganxat a la escalfor de l’amor
aquell que busquem tots
i es que es propaga
com el vent
a totes direccions
amb mentires i calumnies
que ben maquillades
no fan pensar ni sentir
i fan el mirall petit
aquell que tan gran
ens abraçava amb sinceritat

Estic desperta
o estic dormint…
ai! no ho sé!
no ho sé el que em dic …
soc jo
o el meu subconscient…

Vull sentir
a cara descoberta
i apostar a cor obert
pel que sento i penso
complicat no hauria de ser, oi?
busquem la llibertat
no ens sentim culpables
no ens deixem dominar
no ens deixem manipular
pel que interessa
a un o a uns quants
no entrem en el joc
plantem cara
i guiem-nos
pel que ens dicta el cap
ens dicta el cor.

__________________________________

No entrem en el joc de la manipulació


Amb Tu

Posted in amor, compartir, confiança, construir, créixer, desig, emoció, emocions, Enamorats, esperança, feelings, futur, llegir, mirada, paraules, por, sentiments, sentir, veu, vida with tags , , , , on 17 noviembre, 2018 by carpediem2273

junts

Qui deia
que seria fàcil
que el dia a dia
seria bufar i fer ampolles
que adaptar-se
l’un a l’altre
seria com la mitja taronja
o el tallatge ideal

El camí esta ple
de paranys
de petites pedres
que es poden fer grans
de parets enormes
que es poden escalar
de paraules en silenci
que omplen el buit
de mirades
que ho diuen tot
i pensaments intensos
que fan que el temps s’aturi
com una fotografia
amb un record

Tot depèn del cap
tot depèn del cor
de caminar
amb els ulls tapats
sense tenir por
de veure
el que hi ha al transfons
d’un got vuit
ple d’il·lusions
de parlar sense dir res
i escoltar amb devoció
de llegir compartint
còmplices del nostre conte
que s’omple amb intensions

I vull seguir sentint
la teva escalfor
vull seguir sentint
la teva respiració
vull seguir sentint
el bategar del teu cor

Ningú va dir
que seria fàcil
però sense tu
no sabria que és l’amor

———————————————–

T’estimo mogollón vida meva
Felicitats amore ❤

Menjar-te a petons

Posted in amor, cel, compartir, connexió, construir, cor, créixer, desig, destí, dolor, emoció, emocions, Enamorats, esperança, experiències, feelings, felicitat, força, mirada, paraules, parella, por, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, tristesa, viatjar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , on 14 febrero, 2018 by carpediem2273

cors.jpeg

Vam trobar-nos
ho desitjàvem tant
d’això ja fa… recordes …
 
Nervis, il·lusions i esperances
ens esperaven
i es que els començaments
son incerts
igual que màgics son
com la muntanya russa
que tant et fa tocar terra
com volar entre núvols
que és on hi viu l’amor

I les pors jugaven
als amagatalls
amb juganers petons
encara que no sabien
s’hi arribaria
la màxima alegria
o el més gran del dolor

I com quan ballem
jo volia “rock and roll”
tu volies “vals”
jo volia ja…
tu volies més endavant
ja es veurà

I poc a poc
tot anava arribant
vam anar creant
el nostre niu
on hi cabem els tres
no només dos
i vam arriscar
i apostar per nosaltres
veient el reflex
de les nostres mirades
amb els ulls tancats
res més que això
sabíem que aquest joc
no era broma
era de veritat 
en majúscules
la que surt de l’ànima
i del cor

I no sé perquè
ni perquè no
tu ets el meu gran amor
el meu despertar
amb un somriure 
en un dia trist
el no sentir-me sola
quan més perduda estic

Sabem que no serà fàcil
però ens tenim
un a l’altre
que hi ha res
més important que això?

M’enamores vida
que sàpigues
que aquesta nit  i totes
et menjaré a petons

______

T’estimo molt vida meva!! ❤
Això només és un tastet de la nostra felicitat en comú!!!

Llibertat d’expressió

Posted in cor, desig, destí, dolor, emoció, emocions, expressions, feelings, força, futur, por, relacions, sentir, sinceritat, societat, tolerància, tristesa, veu, vida, VOLAR with tags , , , , on 3 octubre, 2017 by carpediem2273
3octubre

I la tristor m’envaeix
i el buit es fa més gran
només faig que plorar
fins on hem arribat
només volíem votar
només volíem expressar
tant «si» o «no»
el nostre camí per endavant

I la fractura és fa gran
això ja ningú ho pararà
o pitjor encara
ningú ho oblidarà
perquè ens han fet callar
amb la força
aquella que ens fa mal
aquella que no entén de raó 
matant la il·lusió
que vol volar
i sortir de la presó

I em fa mal
veure la meva gent
com pren mal
només per defensar
la llibertat de sentir
i d’expressar
no volem que es repeteixi
allò que ens nostres avis
varen patir i viure fa anys

I m’indigna
escoltar d’arreu
coses que no son certes

ignorants !!! mentiders!!!

us heu parat a pensar
com estem i que volem
perquè només tirant la pedra
i amagant la mà
sou complices i mercenaris
de la imposició
perquè és pot pensar diferent
i conviure respectant a l’altre
rés més que això

I callats en silenci
mans a dalt
mirem de front
a la violència
que ens desafia
i ens empenta a la por
no caiguem a la provocació
la nostra mirada és més forta
perquè ve de l’ànima
i del cor

No deixem que ens tapin la boca
amb cops de bastó!!!

TOTS SOM BARCELONA

Posted in amor, cor, dolor, emoció, emocions, familia, feelings, lluita, por, sentir, societat, tristesa, viatges, viatjar with tags , , , , , , , on 18 agosto, 2017 by carpediem2273

I estava de vacances
dormint la migdiada
i sento que em truquen
agafo el telèfon
era ma germana
anava amb els seus fills
a les festes de Gràcia
però la seva veu es trencava
quelcom dolent passava
i tant…
que era dolent…
era el pitjor
de les notícies esperades

«Laura un atemptat a les Rambles !!!»

al principi incrèdula no creia
el que m’explicava
però al segon sabia que era cert
aquell plor era profund  e inimaginable

I si, tot es confirmava
vaig mirar internet i les notícies
i tots en parlaven
de la terrible situació que es vivia
a la meva ciutat estimada
i aquella Rambles que m’inspiraven
amb poemes de Sant Jordi
que la simbolitzaven

Les Rambles
no enten de races
no enten  d’idiologies
ni de malícies imposades
perquè acull i abraça
sense pensar en l’origen
ni les circumstàncies
amb un passeig que enamora
envoltat de llum i color
amb les seves flors
ocells i estàtues…
símbol de ciutat de llibertat
amb els seus vianants
que alegrement la passejaven

I en segons tot canvia
ja no té vida ni color
la mort i el terror l’apaga
aquell passeig familiar i amorós
veu la cara més amarga
i el silenci s’apodera
i fa callar als ocells
que allà i cantaven
com les roses que perden vida
per la foscor que hi habitava

Ja ha passat …
per desgràcia
però tot ha de tornar
a la normalitat
encara que sigui dur
e inimaginable
estem amb tots
el que van patir
aquesta barbàrie macabre
estem al seu costat
perquè formen part de nosaltres
del nostre bategar
de la nostra ciutat
acollidora i afable
i contra la violencia
i la por
seguirem lluitant
perquè estimem la llibertat
aquella que defensem
amb la nostra ànima

—————-
T’estimo Barcelona

Ho sento amb el sentiment per tots
els que han perdut algú estimat ❤

Barcelona’92

Posted in amics, amistad, amistat, amor, autoestima, canvi, connexió, cos, desig, destí, dolor, emoció, esperança, feelings, felicitat, força, futur, por, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, vida with tags , , , , , , on 12 julio, 2017 by carpediem2273

barcelona92

I ja fa 25 anys
i el despertar
de cada matí ençà
és tant present
com real.

I ja fa 25 anys
que l’il·lusió
invadia tot cor
i els ulls volien
captar tot amb flaixos
ara en blanc i negra
llavors de colors.

I ja fa 25 anys
que l’esport
i la germanor
competien
per un món més sà
per un món millor.

I ja fa 25 anys
que l’important
no només era
quedar el primer
sinó viure amb passió
la superació i la convicció
de que res era impossible
només la por al fracàs
fracàs que podía apareixer
en forma de  núvol
tapant el sol
i sempre quan menys ho vols. 

I ja fa 25 anys
que voluntaris vam ser
volíem contagiar-nos de tot
era impressionant
com ens vam mobilitzar
i és que
volíem respirar a fons
volíem sentir
el bategar d’una cuitat
la nostra ciutat
Barcelona’92

—————————————————–

Que xulo que va ser :)
Quins rècords ❤

GLOBUS A L’INFINIT

Posted in amistad, amor, ànima, cel, connexió, cor, cos, destí, emoció, emocions, familia, feelings, força, futur, infinit, lluita, mirada, mort, por, records, sentir, sinceritat, VOLAR with tags , , , , , on 13 noviembre, 2016 by carpediem2273

 globus

El globus s’alça
el seu vol és d’anada
no de tornada
i es fa petit
de lluny que marxa
en un cel infinit
que el rep
amb una forta abraçada
deixant enrere
un buit infinit a l’anima
que plora i plora desconsolada
 
El globus
va escrit amb paraules
d’amor, agraïment
i de comiat
com em costa de pronunciar
aquesta paraula
perquè ja no tornaràs
com el globus
tant maco que es va enlairar
i és dur d’acceptar
 
Passa el temps Inesita
i sense tu
és fa difícil continuar
però miro al cel
i saps?
somric perquè aquell buit
es va omplint de records
que mai marxaran
i em fan tirar endavant
volen ser feliç
com quan miro al cel
i  pensant amb tu somric

——

Inesita sempre t’estimarem
i formaràs part de la nostra vida ❤

Res és impossible

Posted in amor, aprendre, autoestima, canvi, construir, cos, créixer, emocions, esperança, feelings, força, llibertat, lluita, por, sentir, vida, VOLAR with tags , , , , , , , on 20 agosto, 2016 by carpediem2273

Un objectiu 
et proposes
vols canviar 
vols sentir-te viva
agradar-te
i agradar 
als qui més estimes


I busques fites
que potser no arriben
però la il·lusió 
i l’esperança 
et posen un antifaç
aquell que sense visió
per bon camí et guía


Vols volar
i sentir-te lliure
dels teus complexes
que et tenen presonera
entre barrots
veritats disfressades
de mentides
que et persegueixen
de nit i de dia


El camí 
no serà fàcil
la persistència
l’esforç 
i la creença
la seva collita tindran 
i el camí de pedres convertiran 
en un ball 
entre núvols de cotó 
que et mimaran


I tot arribarà
l’estimació d’un mateix
d’agradar-se
cada cop més
i per l’amor dels altres
no cal preocupar-se
perquè ja el tenies
només has de creure 
el teu somriure
i la teva mirada
t’il·lumina
creure en tu
lo demés 
a poc a poc arriba


Vinga que tu pots
i ho saps
només cal deixar-se anar
sense pors
desafiant els obstacles
aquells que semblaven muralles
i que poc a poc 
el vent se’l emporta 
com grans de sorra 

Guerra

Posted in ànima, destí, feelings, historia, lluita, mort, por, societat, tristesa with tags , , , , , on 21 marzo, 2016 by carpediem2273

Europa-guerra

I em costa escriure
quan es tracta
de la mort
i em costa escriure
davant tant horror
com es possible
que ens tornem cecs
davant tot això

Siguem sincers
no fa res l’altruisme
de pocs
davant d’aquesta violació
perquè la passivitat
de la resta és la pesta
i l’interès del governants
és la gangrena que s’hi queda
matant i podrint
esperances de vides
amb incerteses
de destí incomplertes

Ja ni ha prou
d’injustícies
i de hipocresia
que amb un embut
ens volen fer creure
ja ni ha prou!!!
no veieu
que som moneda
de canvi
d’aquells que els interessa

No volem
més guerres impostes!!
Sembla un joc macabre
on uns juguen a escaigs
i nosaltres som els peons
blancs i negres de guerra

Quan canviaran
les tornes?
quan podrem viure
amb llibertat completa
on ningú sigui més
ni menys
tot el contrari
tots igual a la resta

Quan veurem sortir
tots el mateix sol
que surt per la mar
i marxa per la terra
quan veurem tots sortir
la lluna
aquella que ens il·lumina
en la foscor de les pors
d’una nit freda

No vull més sang
on els crits s’hi reflecteixen
vull la sang de batecs
de cors il·lusionats
per la vida 
que els espera

Confiança VS desconfiança

Posted in amor, connexió, felicitat, mirada, por, relacions with tags , , , , on 7 agosto, 2015 by carpediem2273
confiança-desconfiança

 

En un tot

 i en un no rés

apareixes i t’instal·les

 son segons

 son moments

 que del tot

 passes al no res

 i penses com pot ser

 i penses per què?

 Per què t’apoderes de mi

 i em fas passar

 una estona malament …

 no saps

 que no et vull

 el que vull

 és el que pensava

 i sentia

 fa un moment!!!

 

I et dic una vegada

 i un altre també

 ves-ten lluny

 on no et pugui veure

 per molt de temps!!!

 

I infundada o no

quan entra

costa de sortir

com quan

un fort refredat agafes

i et dura tot l’hivern

i és que és empipador

com un mal son

que recurrent és

és com  aquella ombra

 que et segueix

 vagis on vagis

 tant li és

 

 I crees una barrera

 de protecció

 tens por al dolor

 al desconegut

 el que et fa trontollar

 i dubtar

 necessites respostes

 trobant-les o no

 t’apartes

 o les forces

 arriscant és igual

 l’impuls ho pot tot

 i un instant pot més

 per posar a proba

 per què?

 

 I no saps si

 millor no saber

 així el cor no pateix

 per què no veu

 per tant no sent

 

Per què

tantes preguntes

 si només tens que creure

 en tu i confiar

 es una línia

 fàcil de traspassar

 on l’equilibri sobre la corda

 serà l’examen

 que la vida et farà passar

 com posar-se

 d’esquenes a l’altre

 i deixaràs caure

 no sabent si et recollirà

 

Prou!!!

 deixa de pensar

 només has de sentir

 el que sents

 és la millor manera

 de ser feliç amb tu

 i el que més estimes

 en aquest moment

 

 Obrir-se

mirar els ulls de l’altre

amb una mirada franca

i rebre-la 

sentint que l’altre

t’entén i et compren

que t’acompanya

en tot moment

es el més maco

 no cal res mes

 

I així

 com el fum

 d’una cigarreta

 la desconfiança

 en un vol s’alçarà

 fent-me feliç al teu costat

 

Una nit al Woody’s

Posted in amistat, amor, compartir, cultura, emoció, emocions, Enamorats, experiències, expressions, familia, feelings, felicitat, identitat, llibertat, moralitat, mort, paraules, parella, por, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tristesa, vida, VOLAR with tags , , , on 29 junio, 2015 by carpediem2273

image

Qui havia dit
que les relacions
eren fàcils
qui havia dit
que tot podia
tenir un final feliç
que tot tenia un patró
a mida per tothom

Ni la mort
ni l’amor
tenen un conte
al que recórrer
quan als nens
se’ls porta al llit
potser un malson
els despertarà
o un son profund
si voldran quedar

Amor i desamor
fidelitat e infidelitat
i es que potser
sempre testem el mateix
i el regust del postre
és amb el que ens quedem?
o potser
perquè no variem?
a lo millor
lo nou ens agradi més

No tenim res controlat
encara que
mostrem seguretat
el descontrol
és el que ens porta
a improvisar
en una caòtica societat
on la raó
vol dirigir una orquestra
de trompetes
guitarres i violins
sense pensar
que potser un ocell
vol callar
o un mussol vol cantar
enganyant-nos dient
que tot ho sabem fer
que estem preparats a tot
per trobar estabilitat

I què no és
políticament correcte?
la confessió sabent
que la pots liar?
perquè els secrets inconfessables
protagonisme tindran
fent tragèdies
d’on no hi ha
creant un món fictici
o virtual
on la comèdia i el drama
una carrera de fons faran

Companyia i soledat
jugant a cartes
s’hi trobaran
i un pols faran
per seguir de la mà
de lo que es coneix
i fàcil és
o atrevir-se a deixar-se anar
no sabent si en un precipici
es caurà

Podem continuar
somiant amb globus volar
fent màgia d’il·lusions
aquelles que no
ens fan plorar
o veure glop a glop
del nostre propi fracàs
que ens ofegarà

I les emocions flueixen
en totes direccions
endins i enfora
amunt i avall
i pel cos passen
dins d’un tub
absorbint i transformant
el que sentim
i vius ens fa estar

«Una nit al Woody’s»
El pub on si trobarà
tota mena de vivències
com conflictes
i reconciliacions
com il.lusions
i enganys …
i tantes sensacions
que dins d’una coctelera
d’emocions explotaran
no fent-nos indiferents
a la realitat

Gràcies Gema per la teva creació
i la teva devoció pel teatre que ens contagia dia darrera dia
i a Nuria la seva dedicació i com no a tots els companys per fer viu el teatre

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

Posted in llibertat, mort, por, societat with tags , , , , , , on 12 enero, 2015 by carpediem2273

LLAPIS
Escrius
i dibuixes el que sents
el que creus
el que detestes
el que t’agrada…
i expresses i expresses
d’una manera o d’un altre 
 
I fas 
d’aquests pensaments
emocions 
i sentiments
la teva recepta
el teu camí cap a l’expressió
que t’ha fet créixer
sempre en llibertat
o bé això creies
 
Llavors arriba
el terrorisme de cop
i el silenci de la mort
tot ho arreplega
amb nom de què?
del que troba 
que pot gangrenar
i pot fer a la societat
enfrontar-se entre si
com bèsties negres
amb interessos amagats
on tothom no li posar rostres 
saben que existeixen
i taca de sang la llibertat
d’aquella expressió
que et feia sentir lliure 
sense cadenes
 
Radicalisme i extrems 
van de la mà
portant la pitjor arma
la POR i la NO LLIBERTAT
i els poders 
i els interessos
hi son al darrera manipulant-nos
com a titelles
no fan soroll 
però creen els monstres
que acabaran la feina
matant la vida 
i les idees
 
Nos oblidem
detestem els assassins
i els governs
que ens fan tancar la boca
i enfrontar-nos odiant
sigui amb una guerra
no deixant escriure
ni dibuixar
el que creiem 
que és el correcte
perquè no hi ha 
una barra de medi
el que un pensa
 
Assolim que la PAU 
i la LLIBERTAT 
puguin anar 
agafades de la mà
volent-ho amb fermesa

MIRA ENDAVANT

Posted in cel, confiança, connexió, construir, cor, cos, destí, emoció, emocions, feelings, futur, olor, paraules, por, sentiments, sentir, sentits, veu, vida, VOLAR with tags , , , , , on 20 octubre, 2014 by carpediem2273
MIRA ENDEVANT
I mires endavant
i la incertesa
et fa desesperar
i mires endavant
vols viure i somriure
sense parar
però no saps
perquè no tens
una bola màgica
a qui preguntar
i això et fa estar neguitosa
sense cap motiu.

Respires profund
però cada batec
et recorda
que encara ets viva
que la por
és només un vel
que et fa ser fràgil
i no et fa veure la llum.

I tanques els ulls
i et deixes anar
amb la melodia
que estàs escoltant
que et fa
ser-hi on vols estar.

I mires endavant
i vols esbrinar
com seràs d’aquí
uns anys
i mires endavant
vols ser feliç
i sentir-te plena
com quan
t’endinses en la mar
com quan
voles i voles
entre els núvols
fins el sol tocar.

I mires endavant
i vols estar a prop
dels que estimes
i sempre has estimat
amb els que
vas compartir
i vols compartir
d’aquí endavant.

Hi han tantes
coses a compartir
i només de pensar-ho
un somriure
m’omple fins l'infinit.

I mires endevant
l’aire t’acaricia
el rostre
la llum t’il·lumina
el cor
el tacte et fa sentir
el plaer
les olors penetren
fins l'esperit
i la musica
et fa ballar
com quan eres petita.

I mires endavant
amb els ulls
ben oberts
volen estar
volen retenir
volen disfrutar
d’un futur
que mai sabràs
un futur
ple d'emocions
que t'espera.

Ves-lo a buscar!!!

------------------------------------
Ine ets el meu somriure ❤️


POR

Posted in amor, ansietat, aprendre, connexió, cos, créixer, dolor, emoció, emocions, experiències, feelings, força, futur, infinit, mort, por, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, supervivència, vida with tags , , , , , , , , on 10 octubre, 2013 by carpediem2273
Image

Por
emoció perillosa
que ens vens de cara
que ens paralitza
que ens amenaça,
que sempre hi és
i de tant en tant
ens desperta

Por
que fa
que per un moment
ens sentim
perduts
però vius a l’hora
que ens fa
sentir insegurs
al no controlar
el que sembla controlable
i que ens fa veure
que no tot es conegut

Por
estat estàtic
que ens fa entrar
en angoixa
que fa que
valorem el que tenim
i que no valorem
que el que podríem tenir…
potser seria millor

Hi han tants
tipus de por…
al fracàs
al canvis
al dol
a no ser correspòs…
a sentir aquell buit
que et fa sentir buit

Por …por…
aquell sentiment
de supervivència
que ens fa tremolar
i sentir la foscor
aquella del que no estem preparats
aquella que  ens fa
llençar-nos al buit
i que quan et despertes
ho agraeixes fins l’infinit

Por
que et fa passar la corda
com un trapezista sense xarxa
i sentir la mort
tocant d’un fil
i després de aconseguir
la proesa
fa que et valoris
uauu que valenta sóc!

Por
canvi que et dona forces
per tirar endavant
i que un cop t’has atrevit
et dius
perquè no ho havia
fet abans…

Por
perquè li tenim por
a la por?


Ine ets el meu somriure ♥️