mort | carpediem2273's Blog

Archive for the mort Category

COVID-19

I et diuen
quedat a casa
la cosa s’està liant
i no ho acabes d’entendre
es una sensació d’angoixa
que et deixa parat
estic somiant
és una pel.licula
o es real

I et repeteixes…
res tranquil·la
això està dominat
en pocs dies passarà
i aquest virus no podrà
som més forts que ell
i la batalla es guanyarà
no imagines
l’infern que a fora
aquest virus esta provocant
ets completament aliè
a la crua realitat

I t’enfonses
cap endins
i treus la mà
els que et cuiden
estàn allà
son el meus herois
ells em salvaran
herois que com nosaltres
ara ells i elles
pateixen més que mai
perquè sota la mascareta
el somriure a canviat
ja no esta boca amunt
està boca avall
aquest virus desconegut
és invisible
i també els pot atacar

Impotència, rabia
emocions dures
ens estan sacsejant
perquè gent con tu i jo
la seva llum
se’ls hi està apagant
sense poder dir adéu
als seus estimats

I la por
s’apodera de tu
un tsunami
de tristesa t’ha raptat
tindré el virus
m’estic ofegant
i es que m’ofego també
en la meva propia soletat
perquè
ningú ens ha ensenyat
a controlar
el que ens està passant

I et sents en una bombolla
amb nom casa
que et protegeix
més que mai
i comences explorant
coses a fer
que no havies fet mai
o a fer coses
que sempre t’havien costat
però el cap rutlla
no para de pensar
està molt agobiat
vol sortir
d’aquest pensament
anomenat enfermetat
vol estar
amb els seus estimats
i abraçar-los i besar-los
més que mai

I perduda
en la meva motonia
veus els teus esquemes
que han canviat
no estem preparats
de com serà el demà
potser som molt egoistes
i aquesta lliçó
ens servirà per valorar
i canviar
a comptar fins a deu
abans d’actuar

Però com tot
el temps passa
els dies passant
i la cosa sembla
que va millorant
conviure amb
el meu amore
m’ha fet aprendre
amb sorpreses constants
i el meu amor ha engreixat
sense parar
però anem amb cura
no em de cometre
el mateix error
el virus viu entre nosaltres
i encara que el sol torna
la tormenta pot tornar
no defallim
la nostra esperança
està del nostre costat
segur que un remei
ens donarà l’ aler
per seguir respirant

Venen moments difícils
als que no estem acostumats
ens posaran a proba
això ho sabem tots
els nostres avis
coses pitxors han passats
Intentem seguir sent empatics
que l’egoisme
no sigui un emmirallat

Carpediem2273 – Ine sempre seràs el meu somriure 3>

_____________________________

Dedicat a totes les victimes i a tota la gent que està a primera línea

1 Comment »

GLOBUS A L’INFINIT

Posted in amistad, amor, ànima, cel, connexió, cor, cos, destí, emoció, emocions, familia, feelings, força, futur, infinit, lluita, mirada, mort, por, records, sentir, sinceritat, VOLAR with tags amor, cel, distancia, globus, infinit, viure on 13 noviembre, 2016 by carpediem2273

El globus s’alça
el seu vol és d’anada
no de tornada
i es fa petit
de lluny que marxa
en un cel infinit
que el rep
amb una forta abraçada
deixant enrere
un buit infinit a l’anima
que plora i plora desconsolada

El globus
va escrit amb paraules
d’amor, agraïment
i de comiat
com em costa de pronunciar
aquesta paraula
perquè ja no tornaràs
com el globus
tant maco que es va enlairar
i és dur d’acceptar

Passa el temps Inesita
i sense tu
és fa difícil continuar
però miro al cel
i saps?
somric perquè aquell buit
es va omplint de records
que mai marxaran
i em fan tirar endavant
volen ser feliç
com quan miro al cel
i pensant amb tu somric

——

Inesita sempre t’estimarem
i formaràs part de la nostra vida ❤

Leave a comment »

Deu Negrets

Posted in amor, destí, emoció, feelings, melodia, mort, relacions, teatre, viatjar, vida with tags agatha christie, assassí, complices, deu negrets, illa, intriga, misteri, novel.la, por, teatre on 12 julio, 2016 by carpediem2273

Deu negrets
vam ser convidats
no sabiem ni per quí
ni imaginavem el perquè…
l’illa del negre ens esperava
amb una mar tota brava
que remolí semblava

I amb to misteriós
arribavem amb la llanxa
on només l’assassí
i el destí ens hi enfrescava
a passar un cap de setmana
on la partida de la vida i la mort
ens donava les cartes

Però primer
calia presentar-se
perquè a l’illa
tots amb màscares de teatre
ens hi trovabem
i ens vam presentar
com amb un joc de rol
on cadascú el seu rol hi jugava

I tots teniem passat
que va ser descobert
per la veritat més amarga
on tots i cadascú de nosaltres
el dit de la veritat ens acusava
amb una ombra ben dibuixada

I anavem caient un a un
com quan el dominó
empeny una fitxa rera l’altre
mentre l’assassí la seva comesa
amb la melodia de la cançó dels negrets
amb molta precisió l’executava

I cada cop menys…
menys hi quedavem
fins que al final
dos som lliberats
per l’amor de la por
que ens estimava

I així és la vida i la mort
on la culpa es torna innocent
i l’innocència et fa culpable
on vas a pensar i reflexionar
en l’illa de la teva ment
que jugant s’hi amaga

—

Gràcies Gema i Núria per fer
que gaudim tant del teatre ❤
Escola de teatre senior Foment Hortenc

2 Comments »

Guerra

Posted in ànima, destí, feelings, historia, lluita, mort, por, societat, tristesa with tags futur, guerra, hipocresia, llibertat, societat, vida on 21 marzo, 2016 by carpediem2273

Europa-guerra

I em costa escriure
quan es tracta
de la mort
i em costa escriure
davant tant horror
com es possible
que ens tornem cecs
davant tot això

Siguem sincers
no fa res l’altruisme
de pocs
davant d’aquesta violació
perquè la passivitat
de la resta és la pesta
i l’interès del governants
és la gangrena que s’hi queda
matant i podrint
esperances de vides
amb incerteses
de destí incomplertes

Ja ni ha prou
d’injustícies
i de hipocresia
que amb un embut
ens volen fer creure
ja ni ha prou!!!
no veieu
que som moneda
de canvi
d’aquells que els interessa

No volem
més guerres impostes!!
Sembla un joc macabre
on uns juguen a escaigs
i nosaltres som els peons
blancs i negres de guerra

Quan canviaran
les tornes?
quan podrem viure
amb llibertat completa
on ningú sigui més
ni menys
tot el contrari
tots igual a la resta

Quan veurem sortir
tots el mateix sol
que surt per la mar
i marxa per la terra
quan veurem tots sortir
la lluna
aquella que ens il·lumina
en la foscor de les pors
d’una nit freda

No vull més sang
on els crits s’hi reflecteixen
vull la sang de batecs
de cors il·lusionats
per la vida
que els espera

Leave a comment »

Una nit al Woody’s

Posted in amistat, amor, compartir, cultura, emoció, emocions, Enamorats, experiències, expressions, familia, feelings, felicitat, identitat, llibertat, moralitat, mort, paraules, parella, por, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tristesa, vida, VOLAR with tags Nit, relacions, teatre, woody allen on 29 junio, 2015 by carpediem2273

Qui havia dit
que les relacions
eren fàcils
qui havia dit
que tot podia
tenir un final feliç
que tot tenia un patró
a mida per tothom

Ni la mort
ni l’amor
tenen un conte
al que recórrer
quan als nens
se’ls porta al llit
potser un malson
els despertarà
o un son profund
si voldran quedar

Amor i desamor
fidelitat e infidelitat
i es que potser
sempre testem el mateix
i el regust del postre
és amb el que ens quedem?
o potser
perquè no variem?
a lo millor
lo nou ens agradi més

No tenim res controlat
encara que
mostrem seguretat
el descontrol
és el que ens porta
a improvisar
en una caòtica societat
on la raó
vol dirigir una orquestra
de trompetes
guitarres i violins
sense pensar
que potser un ocell
vol callar
o un mussol vol cantar
enganyant-nos dient
que tot ho sabem fer
que estem preparats a tot
per trobar estabilitat

I què no és
políticament correcte?
la confessió sabent
que la pots liar?
perquè els secrets inconfessables
protagonisme tindran
fent tragèdies
d’on no hi ha
creant un món fictici
o virtual
on la comèdia i el drama
una carrera de fons faran

Companyia i soledat
jugant a cartes
s’hi trobaran
i un pols faran
per seguir de la mà
de lo que es coneix
i fàcil és
o atrevir-se a deixar-se anar
no sabent si en un precipici
es caurà

Podem continuar
somiant amb globus volar
fent màgia d’il·lusions
aquelles que no
ens fan plorar
o veure glop a glop
del nostre propi fracàs
que ens ofegarà

I les emocions flueixen
en totes direccions
endins i enfora
amunt i avall
i pel cos passen
dins d’un tub
absorbint i transformant
el que sentim
i vius ens fa estar

«Una nit al Woody’s»
El pub on si trobarà
tota mena de vivències
com conflictes
i reconciliacions
com il.lusions
i enganys …
i tantes sensacions
que dins d’una coctelera
d’emocions explotaran
no fent-nos indiferents
a la realitat

Gràcies Gema per la teva creació
i la teva devoció pel teatre que ens contagia dia darrera dia
i a Nuria la seva dedicació i com no a tots els companys per fer viu el teatre

Leave a comment »

MIRANT EL CEL

Posted in cel, familia, mort, vida with tags amor, camí, compartir on 11 junio, 2015 by carpediem2273

I camino per la vida
aquella que de petita
em volia menjar
aquella on tu
hi formaves part
i on fèiem castells
a la vora del mar

I camino per la vida
aquella on tu sempre
em vas donar la mà
i el teu amor
em feia ser forta
en front
qualsevol adversitat

I camino per la vida
aquella on juntes
vam riure i plorar
on sempre
les nostres confidències
ens feien reflexionar
i com una pinya unides
podíem amb tot
i tant ….
això ningú
ho podia parar

I camino per la vida
i m’aturo de cop
mirant el cel
mirant endins
mirant la meva ànima
que crida
i amb ressò escolta

ON ESTÀS?

I camino per la vida
aquella que …
com un passatemps
va passant
i passa i passa
no deixa de passar
sense tu …
i es que li dóna igual
perquè el temps
no s’atura i amb això
no hi estem acostumats
perquè costa d’acceptar
que ja no hi ets
i això si…
si que és una realitat

I camino per la vida
i una buidor em fa tremolar
es fosca i freda
esta des de que tu
vas marxar
ningú la podrà reemplaçar
encara que estic segura
que des del cel
m’estàs donant la mà
com aleshores
quan la vida
la volíem viure
amb intensitat

I camino per la vida
aquella per la que
tant vas lluitar
no es just!!
tenies tant per viure
tant per disfrutar…

I camino per la vida
saps?
tinc una confidència
que contar
sé que m’escoltes
des d’allà a dalt
he conegut algú especial
que em fa sentir especial
i em sento feliç
sé que estàs al corrent
del que m’està passant
per què et veig somriure
quan miro al cel
aquell on passant la vida
deus estar

I camino per la vida
aquella que amb tu
sempre hi serà
perquè el teu record
la buidor sempre omplirà
i la vull viure intensament
perquè això
em vas ensenyar
el temps es pot tornar aturar
i vull sentir-me estimada
i estimar

Gràcies Inesita
sempre al meu cor

2 Comments »

Malaltia

Posted in mort, records, vida with tags cos, hospital, malaltia, recuperació on 12 abril, 2015 by carpediem2273

El cos
és intel·ligent
el cos
diu prou
si quelcom no funciona
o s’espatlla de cop

I és així
primer un dolor petit
després aquest
es torna més fort

I creus
que no serà res
serà el mal conegut
que marxarà
prenen la medicació
que sempre has pres
i no se’n va…
a més torna acompanyat
d’una febre insistent
es vol fer veure i sentir
fent-te sentir fred

I et fas el fort
dient-te …
això passarà
sé més jo que el cos!!!
i no veus
que t’equivoques
perquè no l’escoltes
no escoltes el cos
el cos savi
que t’avisa i avisa
fins que
ja no pots més
necessites ajuda
i cada cop
aquesta és més imminent

Aleshores vas al lloc
on et faran estar be
i sobretot
saber perquè
estàs així i d’on ve?

Passat el trangul
de les primers moments
que desesperent
i et fan no veure la sortida
ja està
comences a recuperar
però aquest cop no a casa
era més greu
del que et pensaves

Ai!!! Que som inconscients
quan menys hauríem de ser!!!

I passes el procés
amb uns companys
que també necessiten
estar be
i entre metges, infermeres
et sents cuidat
ells et tenen cura
i et faran millorar

I les hores passant
com el degoteig
del sèrum
que cau i cau
i el cap recorda les hores
que vaig passar
en un llit
com el que ara
em te enllitat
i que entre somni
i somni
em fa recordar
a tota la gent que estimo
més presents que mai
estiguin aquí o allà dalt

Feia temps
que no ingressava
però per mi
l’hospital és conegut
allí vaig jugar a cartes
i vaig tenir la sort
i la força de guanyar
la partida
la partida de la vida
que ara i avui
em fa sentir viva

Leave a comment »

Un vol tràgic

Posted in amics, destí, familia, mort, viatjar, vida with tags aturar, cor on 27 marzo, 2015 by carpediem2273

De cop
t’arriba la notícia
de cop
el cor s’atura!

Com?
Que dius?
No pot ser…!

I penses
en un instant
qui podria ser-hi
volant allí a dalt
en aquell avió
que es va estimbà
no ho saps amb certesa
però si saps
que un dia d’aquests
viatjaven persones
que t’estimes
que estan al teu costat

De cop
el cor s’atura!

I l’ansietat
s’ apodera de tu
i envies missatges
esperant respostes
aquest cop …
el més immediates
i no arriben
i la tristor t’envaeix
i et fa plorar
i no saps perquè
però no ho pots parar…
son minuts
que és fan eterns
perquè te n’adones
de la importància
i l’estima
que realment els hi tens

De cop
el cor s’atura!

Mentre un altre flaix
entra disparat
en el teu cap
i torna l’emoció
de la tristor
quan penses en el fill
del teu amor
una setmana abans
marxava d’intercanvi
com els nois
que tornaven a casa
i tenien
una vida per davant
amb els seus
amics i familiars
i et fas creus
de la crueltat
de la situació
situació que no te nom

I el cor
es torna aturar!

Només de pensar
en tots els que van dir
ens veiem al tornar
i aquell bon viatge desitjat
va ser el darrer
el que les seves vides
es va emportar

Se’m trenca el cor
aquell cor
que no para d’aturar

I el seu destí
els ha marcat
ja no hi son
no han arribat
no els han rebut
no els veuran
ni sentiran mai més
ni veuran el sol sortir
possiblement
darrera d’aquelles muntanyes
que se’ls van empassar

I el cor
es vol revelar!

Viure el dia a dia
és el que em dona motius
per seguir endavant
i sobretot per estimar
la vida
en tots els seus instants

I ara si
més que mai
el cor vol seguir
amb força bategant!

El méu condol als familiars i amics de les víctimes

Leave a comment »

ABÚS DE PODER

Posted in llibertat, mort with tags abús, injusticia, poder, torures on 21 enero, 2015 by carpediem2273

Dolor i dolor
més dolor
el cos no pot
l’anima tampoc
perquè m’està passant això
no vull sentir res
vull silenci
dins de tant soroll
no puc respirar
vull que s’acabi ja
aquesta foscor turmentosa
que em fa veure
la mort de ben a prop

Abús de poder
disfressat de justicia
disfressat de seguretat
disfressat de medicina…
és igual tot el que s’hi trobi davant
per què on més segur hauria d’estar
em sento més perdut i indefens
davant besties negres que disfrutan
del meu patiment infernal

Només passava per allà
tornava de festa
amb el meu colega d’un bar

Només passava per allà
i l’accident amb la bici
em va fer anar a l’Hospital del Mar

Que faig aquí
perquè em fan mal sense sentit
perquè tots abaixen els ulls
i menteixen com descosits
la meva defensa no te cap valor
sembla un mullat escrit

No puc més
vull veure la llum
si us plau
que algú escolti el meu crit
és d’un auxili molt ferit
perquè no val res el que dic?
perquè ja tot està beneït?

Quan s’acabarà
aquest son maleït,
podré aguantar?
no se si el meu cos
el meu cor
i el meu cap podran
això em quedarà
per tota la vida marcat

No puc més
em sento pres
per l’autoritat que mira
cap el costat més cruel
salvant-se el cul
a costa de la meva vida
i la dels meus companys
que són també innocents

Som víctimes dels racismes
de les tortures i vexacions
sent cap de turcs
dels que diuen velar per tu
aquells que haurien de estar tancats
sense veure la llum
la llum de la nostra innocència
que se’ns va prendre
aquella nit fatídica
on ni nosaltres ni ningú
sabiem el nostre futur

No puc més
necessito que el temps
passi corrent
per intentar viure lliurement
sense garanties
de poder dormir be

No puc més
vull que tot s’acabi
i que es faci justícia
si es que encara existeix

————
No hi han paraules que puguin descriure
el que van poder passar les víctimes
d’aquest atemptat a la llibertat i a la integritat
només ells saben el turment que van passar
i continuen passant
Malauradament Patricia es va matar
Només demanem justícia i llibertat pels innocents
i condemna als involucrats sense cor directes e indirectes

Leave a comment »

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
Posted in llibertat, mort, por, societat with tags acceleració, armes, llibertat d'expressió, manipulació, poder, radicalisme, terrorisme on 12 enero, 2015 by carpediem2273

Escrius
i dibuixes el que sents
el que creus
el que detestes
el que t’agrada…
i expresses i expresses
d’una manera o d’un altre

I fas
d’aquests pensaments
emocions
i sentiments
la teva recepta
el teu camí cap a l’expressió
que t’ha fet créixer
sempre en llibertat
o bé això creies

Llavors arriba
el terrorisme de cop
i el silenci de la mort
tot ho arreplega
amb nom de què?
del que troba
que pot gangrenar
i pot fer a la societat
enfrontar-se entre si
com bèsties negres
amb interessos amagats
on tothom no li posar rostres
saben que existeixen
i taca de sang la llibertat
d’aquella expressió
que et feia sentir lliure
sense cadenes

Radicalisme i extrems
van de la mà
portant la pitjor arma
la POR i la NO LLIBERTAT
i els poders
i els interessos
hi son al darrera manipulant-nos
com a titelles
no fan soroll
però creen els monstres
que acabaran la feina
matant la vida
i les idees

Nos oblidem
detestem els assassins
i els governs
que ens fan tancar la boca
i enfrontar-nos odiant
sigui amb una guerra
no deixant escriure
ni dibuixar
el que creiem
que és el correcte
perquè no hi ha
una barra de medi
el que un pensa

Assolim que la PAU
i la LLIBERTAT
puguin anar
agafades de la mà
volent-ho amb fermesa

Leave a comment »

INESITA
Posted in amor, familia, feelings, mort with tags GERMANETA on 12 noviembre, 2014 by carpediem2273

Sembla que fos ahir
quan vas deixar de patir
quan ens vas deixar
i et volies quedar aquí
per gaudir de la vida
gaudir de la família
i dels teus fills

Sembla que fos ahir
quan vas partir
i a tots ens vas dir
que te’n portaves
molt amor
com l’amor
que ens vas deixar aquí
era tant l’amor
que el meu somriure
es el que m’omple
el rostre
quan recordo
tot el que vam compartir

Sembla que fos ahir
quan aquella nit freda
i aquell vent
et van fer volar
lluny d’aquí
i una pau vas deixar
amb un silenci infinit

Sembla que fos ahir
que ja no et tenim aquí
i tantes coses
es van quedar per dir
tantes Inés
que sempre m’empenadit
i es van quedar dins
però ser que amb les mirades
es transmetia
el que sentiem
i voliem transmitir

Sembla que fos ahir
quan tenies cura
de nosaltres
i ens ficaves al llit
amb un bona nit
recordes quants
‘bona nit’

Sembla que fos ahir
que com avui
escric un escrit
aquell era de comiat
un comiat no desitjat
però maleïdament esperat
una part de mi
marxaria amb tu
una part del meu cor
et volia acompanyar

Sembla que fos ahir
que dur
es viure sense tu
i caminar cap el futur

Sembla que fos ahir
que una lliçó ens vas donar
de lluita
d’amor
i molta complicitat…
i la teva bondat
és la que em vaig emportar
la que amb un somriure
cada matí quan em llevo
en fa recordar…

T’estimo i t’estimaré sempre Inesita ❤

Leave a comment »

Pluja d’estrelles
Posted in amor, feelings, mort, sentits, vida with tags pluja estrelles on 5 noviembre, 2014 by carpediem2273

Mirant el cel estic,
perquè
una bona amiga
m’ha dit
que avui
hi havia pluja d’estrelles
i mira-les elles
que un desig esperen
de nosaltres
i de tota la resta
un desig d’amor
de bona sort
amb molta tendresa…

Mirant el cel estic
sé que allà hi ets
en una estrella
i m’esperes
i saps que espero
esta algun cop
amb tu
en una pluja d’estrelles…

Mirant el cel estic
desitjant
el que no se
que m’espera..

Leave a comment »

LA POLS
Posted in ansietat, feelings, mort, vida with tags emocions on 13 octubre, 2014 by carpediem2273

Que és la pols?
res i tot.

Una trucada
una mala noticia
vincles estrets
e intens…
i arriba la mort
de sobte
com un gerro
d’aigua freda
que inmòbil
i glaçat et deixa
on les emocions
desconegudes apareixen
com un martell
picant i picant
ben fort
i la vida continua
on la rutina
s’apropia de nou
no vols veure
ni sentir
el que passa
fora del teu cor
perquè es fa estrany
i no forma part
del teu món

Tot i res
com la pols.

I tenim dolor
del dolor
no sentit
que com un punxo
es clava
ben endins
i va calant
i calant
i t’oprimeix el pit
i fa del cor protegit
el cor indefens
que ha de fer front
aquestes situacions
de les que no ha après
ni se l’ha ensenyat.

I es clava
es clava el dolor
dolor callat
no compartit
el que es va podrint
i no ens deixa seguir
en les nostres vides
ens les nostres relacions.

Perque ens clava
i ens deixa quiets
davant la por.

I de cop vomites
i te n’adones
que el manifestar
el que sentim
ens farà lliures
i ens ajudarà a continuar
el nostre camí
on no sabem com
ni on
un destí ens portarà
un destí
que més sincer serà.

Per que d’això
es tracte
de viure
amb sinceritat.

Gràcies per l’obra
i l’interpretació a ARCADIA
i ha Flyhard

Leave a comment »

La pèrdua
Posted in ansietat, dolor, feelings, mort, tristesa on 26 marzo, 2014 by carpediem2273

Un punxo

et punxa el pit

i no et deixa respirar,

i apareix el dolor,

es profund…

intens…

molt agut…

i tan extrem

que vols

que acabi aviat…

i no acaba,

i es clava,

cada cop més endins

arribant a l’ànima

i el cor plora …

plora sang

per la ferida

que no te mida.

Un buit

s’apoderà de tu…

i ho negues tot,

i al cap et

venen les frases…

«ja no et tornaré

a veure…”

«ja no sentiré

la teva veu…”

«ja no oloraré

la teva olor…”

«ni riuré amb tu …»

«ni t’agafaré

de la mà…”

«ni la meva mirada

es perdrà

en el teus ulls…”

I tot et recorda…

cada lloc,

cada instant,

i penses

al arribar a casa

“esta de viatge…

ara tornarà, segur»

i penses

que sentiràs el timbre

i la porta com s’obre

i notaràs

el seu caminar…

i de cop

escoltaràs

la seva veu

com diu …

Lauri ..!!!

hola carinyete!!!

I el cos

es revela,

i el cor també

perquè

tot és desconegut

i aquest buit

és un silenci inmens,

i crides….

i l’eco cada cop

es més gran

i ressona al teu cap

i sents de lluny

el rècord

que no vols

oblidar

encara que neguis

que es solament

un record.

I passen els dies,

dies i dies …

que es fan llargs,

són immortals,

i t’enfades…

i odies…

i la ràbia et menja

per dins …

és incomprensible

i res te resposta,

si,

només una…

la que no vols,

ni voldries.

Ja no hi ets!!!

I penses

en el temps perdut

i et culpes

per no haver

estimat més,

pel que no vas dir

en aquell moment

i no trobes solució

ja no la hi ha…

no hi ha màquina

del temps

per tornar enrere.

Es fa fosc

la tristesa arriba…

uffff com arriba,

i no la pots controlar…

perquè la ànima plora,

de forma punyent,

i les emocions

no entren amb raó

ni el cor

que es va fent petit

perquè …

ja no es feliç,

li manques tu…

li manca

la teva vida

la teva intensitat

i es va tancant

poc a poc.

El dolor

tan profund

va minvant

però apareix

de tant en tant,

perquè

som humans

i de cop

un abraçada

arriba en el moment

oportú,

i et medica …

et fa vomitar…

i vomites dolor.

I la vida

va passant

i et fa veure

que encara

que sigui injust

has d’acceptar

però

poses una condició

la de no oblidar

perquè no s’oblida

al ésser estimat,

perquè

aquell buit

sempre estarà ple

de l’essència

i l’esperit

del que ha marxat

i saps

que ja no tornarà.

I mires al cel….

Ine et trobo molt a faltar!!!!!

Leave a comment »

PERQUÈ?
Posted in dolor, mort, tristesa on 25 marzo, 2014 by carpediem2273

Una nena,

una mirada,

amb il·lusions,

amb ganes de viure,

et veig

i en fas somriure…

perquè?

perque no hi ha res

més innocent

que la teva innocència.

Vols jugar…

vols sentir…

vols viure…

De cop

una maleïda

enfermetat…

et canvia,

ja no rius…

ja no jugues…

i els teus ulls

perden vida…

la teva vida

que el teu cor

contrariament

lluita per viure.

«Maleït càncer»

Que injust

mai estem preparats

per la despedida

i no naixem ensenyats

ni a conviure amb ella,

amb la mort

perquè?

El que és normal

és està be!!!

i viure!!!

«Maleït càncer»

Que com em va dir

una amiga

«El càncer

et posa un mirall

davant teu

i et diu

que ets mortal»

Quina veritat

més certa

que fa

que se’t esquerdi

el cor

davant d’ella.

I recordo

el día a l’hospital…

quan es van trobar

la nena

i ma germana

i com es van entendre

amb mirades

quina complicitat

tan dura i tan maca

estaven

les dues malaltes

però aquella connexió

ho va traspassar tot…

Mort,

has tornat a apareixer…

te’n vas endur

al meu pare

a la meva germana

i ara

a la filla

de la meva amiga

una nena

que començava

a viure,

i li quedava

tota per endavant,

per jugar…

per sentir…

i per viure.

Lluitem per arradicar

per acabar

amb aquesta

maleïda plaga.

«Maleït càncer»

Que injust ets.

Perquè?

El meu gran pèsam a la familia

2 Comments »

POR
Posted in amor, ansietat, aprendre, connexió, cos, créixer, dolor, emoció, emocions, experiències, feelings, força, futur, infinit, mort, por, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, supervivència, vida with tags canvi, compartir, dol, dolor, emoció, estimar, foscor, valent, viure on 10 octubre, 2013 by carpediem2273

Por
emoció perillosa
que ens vens de cara
que ens paralitza
que ens amenaça,
que sempre hi és
i de tant en tant
ens desperta

Por
que fa
que per un moment
ens sentim
perduts
però vius a l’hora
que ens fa
sentir insegurs
al no controlar
el que sembla controlable
i que ens fa veure
que no tot es conegut

Por
estat estàtic
que ens fa entrar
en angoixa
que fa que
valorem el que tenim
i que no valorem
que el que podríem tenir…
potser seria millor

Hi han tants
tipus de por…
al fracàs
al canvis
al dol
a no ser correspòs…
a sentir aquell buit
que et fa sentir buit

Por …por…
aquell sentiment
de supervivència
que ens fa tremolar
i sentir la foscor
aquella del que no estem preparats
aquella que ens fa
llençar-nos al buit
i que quan et despertes
ho agraeixes fins l’infinit

Por
que et fa passar la corda
com un trapezista sense xarxa
i sentir la mort
tocant d’un fil
i després de aconseguir
la proesa
fa que et valoris
uauu que valenta sóc!

Por
canvi que et dona forces
per tirar endavant
i que un cop t’has atrevit
et dius
perquè no ho havia
fet abans…

Por
perquè li tenim por
a la por?

Ine ets el meu somriure ♥️

Leave a comment »