Archive for the moralitat Category

Dones de llum i lluita

Posted in arrel, autoestima, canvi, connexió, construir, créixer, emocions, expressions, familia, força, futur, historia, ideals, identitat, llibertat, lluita, maltracte, moralitat, sinceritat, societat, supervivència, valorar with tags , , , , , , , , , , , , on 7 marzo, 2025 by carpediem2273

Des de que naixem
ja ens etiqueten
i ens posen en un aparador
marca
n nos un futur

Estar clar que físicament
no som com ells
però això no els hi dona dret
ja que som persones també

Quan hem tingut de patir..

Tu no serveixes per res!
Tu només has de parir!
Tu només has de servir-me!
Tu perquè vols estudiar?
Tens prou amb tenir-me!
Tu només ets un cos
que has d’entregar-te
per escalfar el meu ego!
Cuina’m no em facis passar gana!
i tingues cures dels fills
perquè no saps fer res més!
ja saps que el temps passa
i només es per a mi!
la porta a la llibertat
te una única bandera la meva!
i calla i no em protestis!!!

La manipulació de la societat
manada per homes
ha aconseguit des de la prehistòria
tractar-nos així perquè era lo que volien
tenir-nos com un zero a l’esquerra
sense veu ni vot
perdudes en la guerra

Per que durant tants anys
se’ns ha tapat la boca
se’ns ha humiliat
se’ns ha abusat
se’ns ha menyspreat
se’ns ha cridat
i no se’ns ha escoltat

aquells si aquells …

que saben
que sense nosaltres
no estarien en aquest món.

Prou
hem assolit
sempre mirar endavant
no fent un pas enrere
votar, estudiar
tenir dignitat, resistir
lluitar, sentir
i tantes fites
que suman memòries
ens faran conquerir camins



Mirem de cara
a lo que li diuen justícia
per guanyar drets
els que mai hem tingut
i per mantenir
els que ja son nostres
perque aquest serà el nostre legat

No defallim
no oblidem mirar enrere
perquè la història esta plena
alcem la veu
per les que van callar
i no parem fins aconseguir
que la desigualtat social
el sostre de vidre
pugui ser trencat
i ser part del passat

Perquè valem molt
som fortes, resilients
empàtiques, intel·ligents
lluitadores, valentes
creatives, generoses
compromeses, transformadores
empoderades, brillants
sensibles i capaces de tot

I sobre tot ens entenem tant…
perquè en una pinya hem crescut
i com les arrels d’un arbre llegendari
hem sobreviscut a l’adversitat
de les pitjors tormentes
per veure amb esperança
que sortirà el sol
i sentirem la pluja de nou
en el camí que amb cada petjada
dibuixa el nostre futur

La lluita encara es viva
som multiplicadores i potenciadores
però encara ens queda molt
posar fi a les injustícies
des de l’educació
l’autonomia i la representació
canviant la mentalitat
d’aquest món encara dominat
pels que diuen ser comprensius
segueix sent un repte
per sentir-nos lliures

Però no posem a tots
al mateix sac
per sort tot está canviant
i el millor camí será
anar junts de la mà


Per les nostres avies, mares i germanes
dones que han canviat el món
inspiradores i lluitadores
sou un referent per nosaltres
i per mi

Avui i tots els dies
és el nostre dia

Us estimo
, sempre juntes ❤️✊

Ine sempre seras el meu somriure … allà on estiguis t’estimaré sempre …lluitadora ✊

Bellesa en la imperfecció

Posted in amor, aprendre, canvi, colors, compartir, connexió, cor, cos, créixer, cultura, emoció, emocions, expressions, imperfecció, intimitat, llibertat, melodia, mirada, moralitat, paraules, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tolerància, tristesa, valorar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , on 24 enero, 2025 by carpediem2273
Sempre s'ha dit 
que maco o que maca ets?
o que també
això és excel·lent, impecable ...
no te cap error
estar a tocar a la perfecció!

Però a posteriori
ens parla
una veu interior
quan hauria de ser
totalment al inrevés
això no està be
això pot estar millor
que has fet malament
perquè no ha sortit
com a ...
igual que...
que has dit
o millor dit
que no has sentit

I això passa amb tot
en les relacions
en el dia a dia
a la feina
de petits
i amb qualsevol cosa
i moment
on la comparació
es la única aliada
que marca la diferencia
comparar
i perquè no valorar?

Deixem que la conseqüència
de l'equivocació
entri en la equació
i que 2 + 2
Sigui igual a 6


La vida ja sabem
Que no és així
no et porta
coses perfectes
relacions perfectes
i no ens donem
marge d'error
i si aquest succeeix
et culpes fins al fons

Inculcat de petits
o per la societat
que et convida a això
ens tornem perfeccionistes
amb nosaltres primer
i després amb els demés

L'actitud cap a la vida
no tota es perfecte
dona-li una volta
permetre’t marge d’error
potser et portarà
quelcom més maco
i et farà a ser feliç
dins la teva imperfecció interior

Parlem d'imperfeccions perfectes
no cal anar molt lluny
sinó parar-se
en aquest món estressant
i veure-hi més enllà

Com la lluna minvant
on la seva corba
que fa de tobogan
per les estrelles
que es volen llençar

O que dir dels
vidres trencats
perquè pensar en la mala sort
mirem durant un moment
i si li dona la llum directament
potser un ventall de colors
ens fa somiar

O les flors
que surten de l’asfalt
i apareixen
i no saps com
no es un defecte
potser ens diuen
o li dient al sol estic aquí
dona’m una abraçada
dins de tant de gris

O el dia ennuvolat
perquè ha de ser menys valorat
potser et suggereix intimitat
melancolia o tristesa
i connectar amb tu mateix

La cicatriu de la vida
Es la que més influencia
que hi ha de dolent
amb la fragilitat
ens fa patir i valorar
perquè la societat
ens ha ensenyat que
no hi han talles
per la gent
que estem amb sobrepès
i que si un es perfecte
no pot tenir imperfeccions

Per això la mirada
i tots els sentits
han d'anar més enllà
i que un somriure
entre llàgrimes
un t'estimo espontani
ple de sinceritat
un rellotge parat
un arbre tort
una reconciliació que arriba tard
plena de cicatrius
no sigui criticat


La bellesa en la imperfecció
que és maca aquesta paraula oi?


---------------------------------------

Ine sempre seràs el meu somriure 🙂

Justicia per Sohee

Posted in amics, amistad, amistat, ansietat, autoestima, confiança, corrupció, cos, créixer, cultura, desig, destí, dolor, emoció, experiències, familia, feelings, força, futur, identitat, intimitat, llibertat, maltracte, moralitat, mort, relacions, sentiments, sentir, societat, tolerància, tristesa with tags , , , , , , , , , , , , , , on 21 agosto, 2024 by carpediem2273

Qui ho anava a dir
quan corria pel passadís
i un somriure
es mostrava davant
les tonteries que em fèieu
papa i mama
que em protegíeu tant.


Però tot canvia
quan et vas fent gran
hi han societats
que es disfressen
en l'esforç
l'educació
el compliment
el perfeccionisme
ser millor amb tot
amb donar-ho tot
costi el que costi.

I això és la vida?

On em portarà?
on està la innocència
de llavors?
que em feia creure
qui era jo
que volia ser
i on volia anar.

I comença tot de petita
has de fer-ho be
tu pots...
només hi ha aquesta opció...
no val queixes ni explicacions…

I vas creixent
amb somnis impossibles
que a vegades et fan somiar
ballar i deixar-se anar
deixar-se anar…

Que ve sona…!!!!

Deixar-se anar
quan el teu cos
interpreta el teu sentiment
quan el cos t'acaricia
dient-te estic aquí
puc fer-te feliç…

Envoltada dels amics
et sents segura
sembla que la gàbia
s’obra
amb confidències de tot tipus
a cara descoberta
ens diem
el que ens importa o no
que més dona
i quants moments tant importants
amb gent estimada
que et deixa creure, reflexionar
i compartir emocions
amb un somriure
o amb un plor que dol tant… tant...
que només una abraçada
et consola
parles lliurement
això et fa sentir còmode
això si…
son moments clandestins
que resten en la ment
aquella que ens els recupera
en qualsevol moment

Ball que et porta
a l’altre univers
es com quan estàs
amb algú estimat
tan a gust
dins de una bombolla
que fa que no t’adonis
si plou o neva a l’exterior
i sola o amb companyia
amb aquest ball
que et rescata
per sortir a volar….

Veure’t al mirall
i creure amb el que fas
gaudir i somriure sense parar
com quan eres petita
res més …

Ufff!! com un gest tant petit
pot omplir tant
d'això es tracta oi?
de no pensar
encara que passi el temps…

I es que
els extrems de les emocions
son tan verdaders
que quan toques fons
la tristesa t’envaeix
i quan més feliç et sents
cap explicació
pot interpretar tanta felicitat!!!

Però la realitat és un altre
saps que tot és d'amagat
perquè amagar?
perquè no sentir i compatir?
et sents tancada
altre cop en aquesta gàbia
sense fer sortir els sentits
i les emocions
que volen donar a un vol
tot i que
amb una alegria incomplerta
ja que te un peu en el desig
del sentir del viure
i a l’altre peu
al costat del que et fa caure
si caure en un pou
fosc i profund
perquè aquesta societat
on t'ha tocat viure
et fa sentir aquell dol
aquella soledat
que encara rodejada de gent
et fa sentir immòbil tant…
que el teu cap i el teu cor
resten buits i anul·lats...


Arriba l'hora
haig de complir
he de fer
el que el meu tutor
de l'escola vol per mi
no es ballar
és quelcom reconegut
en una empresa
que guay!!!

Diuen que és molt important!

Però no sempre es aixì
perquè només entrar
hi ha molta de foscor
només veus i escoltes autòmats
amb objectius a assolir
d'aquells que no tenen
res a veure amb mi

I es tant dur
el treball de pràctiques
en teoria era per aprendre
no?
"call center" li diuen
et fan no se tu
sinó un persona diferent
sense empatia
seguint un guió establert
escoltant gent farta
de tot
d'enganys i manipulació
forçant-te contínuament
a deixar enrere les emocions
ser un robot
és igual si et degraden
amb abusos telefònics
dona igual si no pensen
amb tu!
no volen veure
que a dalt hi ha algú
que mana
vomiten i vomiten
perquè els tens que enganyar
per no perdre el client
que es tant important
sense saber
si es vol o no quedar.

Oprimint al màxim
utilitzen a les demés treballadores
per fer-te sentir una merda
com els “Juegos del hambre”
puta competitivitat
que fa que no siguis tu
que fa que els nervis
s’apoderin de la teva persona
i que al final la justícia
la prenguis per la teva mà.


Treball explotador
amb insensibilitat
sense cap remordiment
ni cap enteniment
aquella que fa falta
quan una està fotuda
i te sent tant poca cosa
que ni el ball
et fa reviure
la felicitat innocent
de quan eres petita

I no ens equivoquem
tot comença des de dalt
governs e institucions
que tenen que complir
sense protegir als treballadors
exigint tant
que el deteriorament
ja no es només físic i mental
sinó també emocional

Tots els que estan implicats
fins la mateixa empresa
volen assolir “ranquins”,
comissions i números
dona igual la manera
i les formes
treballadores escanyades
amb un mal sou
amb el que viure
i sense aire net que respirar

I malauradament
la família no ho entén
si et reveles
perquè
hi han tantes enveges
i coses mal fetes
que ni tu et sents tu
ni la teva família tampoc
i et deixes anar
com quan s'apaga
una espelma amb una bufada
no vols viure
aquesta crueltat
que en una gàbia
sense sortida et te pressa
i et repeteixes
val la pena viure això?

Adeu marxo....!!!!

Hi han societats
que escanyen al jovent
els manipulen
els fan créixer tant ràpid
amb un molt tant cruel
que els anul·la totalment

Lluitem !!!!

Contra tota aquesta barbàrie
fem un pas important
per nosaltres mateixes
i les que vindran!!!

Volem justícia !!!!

___________________________________________

Aquest poema me l'inspirat un cas real
"Justicia per Sohee" allà on estiguis una espelma va per tu!!!
I per les demés farem lo possible per lluitar
d'alguna forma contra abús i maltracte
de qualsevol tipus!!!


Inés sempre seràs al meu somriure !! ❤️

Manipulació

Posted in amics, amistat, amor, confiança, connexió, dolor, emoció, emocions, experiències, feelings, llibertat, mirada, moralitat, por, relacions, sentiments, sentir, sinceritat, societat, tristesa, vida with tags , , , , on 23 mayo, 2019 by carpediem2273
manipulacio

I entres en una espiral
que no s’acaba mai
és com un laberint
on el punt de partida
és el centre
d’on vas començar a jugar
i un ‘déjà vu’ et fa reviure
el que va ser
i tornarà a passar
és com un bucle infinit
que no te fi
ni condició final
que et faci aturar

I tot va tant be
mentre hi ets dins
et sents tant segur
i acompanyat
l’engany va de la teva mà
li han donat permís
per sortir i entrar
te la porta oberta
ja no te competència
ha guanyat a la veritat
als escacs
fent-la fora
de la seva certesa universal

Regles del joc imposades
et fan sentir titella
t’hipnotitzen tan se val
si amb els ulls oberts
o ben tancats
i obeeixes perquè si
perquè
posar-ho entre dit
mai perdràs
la balança es del teu costat
et fan sentir important
i et fan sentir volar
no et falta aire
ni res per menjar.

D’això es tracte oi?

D’utilitzar la emoció
de mirar-te als ulls
i fer-te creure
en el vincle tant estret
que t’uneix
com un cordó umbilical transparent
que et fa ser imprescindible
i centre de l’univers.

I quan despertes
és tot el contrari
perquè
si rasques una mica
tot fa pudor
és negre com el carbó
i t’anà dones
que aquella mirada
esta plena de crueltat
i que afilada com un punyal
es clava al teu cor
aquell que bategava
tant confiat.

I això es pot fer viral
quan parlem en gran
és com quelcom contagiós
com un refredat
que és queda tot l’hivern
enganxat a la escalfor de l’amor
aquell que busquem tots
i es que es propaga
com el vent
a totes direccions
amb mentires i calumnies
que ben maquillades
no fan pensar ni sentir
i fan el mirall petit
aquell que tan gran
ens abraçava amb sinceritat

Estic desperta
o estic dormint…
ai! no ho sé!
no ho sé el que em dic …
soc jo
o el meu subconscient…

Vull sentir
a cara descoberta
i apostar a cor obert
pel que sento i penso
complicat no hauria de ser, oi?
busquem la llibertat
no ens sentim culpables
no ens deixem dominar
no ens deixem manipular
pel que interessa
a un o a uns quants
no entrem en el joc
plantem cara
i guiem-nos
pel que ens dicta el cap
ens dicta el cor.

__________________________________

No entrem en el joc de la manipulació


Una nit al Woody’s

Posted in amistat, amor, compartir, cultura, emoció, emocions, Enamorats, experiències, expressions, familia, feelings, felicitat, identitat, llibertat, moralitat, mort, paraules, parella, por, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tristesa, vida, VOLAR with tags , , , on 29 junio, 2015 by carpediem2273

image

Qui havia dit
que les relacions
eren fàcils
qui havia dit
que tot podia
tenir un final feliç
que tot tenia un patró
a mida per tothom

Ni la mort
ni l’amor
tenen un conte
al que recórrer
quan als nens
se’ls porta al llit
potser un malson
els despertarà
o un son profund
si voldran quedar

Amor i desamor
fidelitat e infidelitat
i es que potser
sempre testem el mateix
i el regust del postre
és amb el que ens quedem?
o potser
perquè no variem?
a lo millor
lo nou ens agradi més

No tenim res controlat
encara que
mostrem seguretat
el descontrol
és el que ens porta
a improvisar
en una caòtica societat
on la raó
vol dirigir una orquestra
de trompetes
guitarres i violins
sense pensar
que potser un ocell
vol callar
o un mussol vol cantar
enganyant-nos dient
que tot ho sabem fer
que estem preparats a tot
per trobar estabilitat

I què no és
políticament correcte?
la confessió sabent
que la pots liar?
perquè els secrets inconfessables
protagonisme tindran
fent tragèdies
d’on no hi ha
creant un món fictici
o virtual
on la comèdia i el drama
una carrera de fons faran

Companyia i soledat
jugant a cartes
s’hi trobaran
i un pols faran
per seguir de la mà
de lo que es coneix
i fàcil és
o atrevir-se a deixar-se anar
no sabent si en un precipici
es caurà

Podem continuar
somiant amb globus volar
fent màgia d’il·lusions
aquelles que no
ens fan plorar
o veure glop a glop
del nostre propi fracàs
que ens ofegarà

I les emocions flueixen
en totes direccions
endins i enfora
amunt i avall
i pel cos passen
dins d’un tub
absorbint i transformant
el que sentim
i vius ens fa estar

«Una nit al Woody’s»
El pub on si trobarà
tota mena de vivències
com conflictes
i reconciliacions
com il.lusions
i enganys …
i tantes sensacions
que dins d’una coctelera
d’emocions explotaran
no fent-nos indiferents
a la realitat

Gràcies Gema per la teva creació
i la teva devoció pel teatre que ens contagia dia darrera dia
i a Nuria la seva dedicació i com no a tots els companys per fer viu el teatre

INTOCABLE

Posted in amistat, confiança, dolor, emocions, experiències, feelings, moralitat, sentits on 25 junio, 2014 by carpediem2273

Intocable-113587882-large

M’has atrapat

des del principi

m’has fet riure

amb la boca

ben oberta

i somnriure també

de manera tendre

i amb llàgrimes

als ulls

m’has fet contemplar 

les injustícies

que hi ha

per tot arreu

i de tota mena

igual que d’emocions

on la vida està plena.

 

I existeixen

vincles inexplicables

connexions irrompibles

que fan superar

les pors

que et paralitzen

i et fan està inmovil  

e indefens

davant una foscor  

ben negra

perquè et dónen la mà

i et fan sentir protegit

i acompanyat

davant aquesta incertesa 

i s’aprèn a estimar

i deixar-se estimar

sense medir

sense condicions

només confiant

i deixant-se portar

per quí la mà

ha deixat estesa.

 

Per un costat

un home

tetraplègic

empresonat

en el seu cos

i que depen

de tot i tothom.

 

Per un altre

un noi jove

amb un passat

desestructurat

orfa del seu propi destí

sense motivació 

per lliutar

pel seu futur

conformista

i destructiu. 

 

I vet aquí el destí

els fa trobar …

i el noi  jove

descontrolat

te cura 

del que seria

el seu amic  

i no es pot bellugar

serà les seves mans i els peus  

del home que vol viure

fora de sí

que curiòs i versemblant

perquè aquest camí

es farà

sense haver-se

escollit abans.

 

I el més bonic

és com connecten

un amb l’altre

amb una mirada

amb una rialla

i es necessiten

i es complementen

i la complicitat traspassa

el que el poder no podria

i potser encara

no ho saben

sembla curiós, oi?

perquè semblava

que aquesta necessitat

en un sentit només anava

i que equivocats estavem.

 

M’has atrapat

perquè

tot va més enllà

perquè hi ha

una gran amistat

que contar

i  això

no entén de regles

ni de rols

rols? que és això?

 

I és que amistat

ets tan important

que un

no et pot deixar escapar

perquè ets un valor

sense preu

que et fa viure 

i compartir

i sentir-te important.

 

A tots els meus amics

va dedicat!!!

HELP !!!

Posted in amistat, amor, emocions, experiències, familia, feelings, moralitat, sentits on 27 abril, 2014 by carpediem2273

Imagen

 

Hi ha moments

a la vida

que un pot

necessitar ajuda.

 

Hi han moments

a la vida

que encara

que sigui difícil

demanar-la

un s’ha de

empassar l’orgull

i fer-ho,

un ha de pensar

que potser

els demés hi compten

i voldriem saber,

voldrien estar

i formar part

de la teva vida.

 

Aleshores,

el no voler

preocupar als altres

passa a segon terme

i la prioritat

passa a ser un altre,

i s’aprèn

que l’escala

de valors canvia

i canvia com tot,

com la vida,

i un s’ha d’emmotllar

aquests canvis

i acceptar.

 

Hi han moments

que no cal demanar

ni cal dir res,

l’altre sap

amb una mirada

que la necessitat està

i si mira

cap un altre costat

la decepció

serà molt gran

perquè no recordarà

que has estat

quan ho va necessitar,

però és aixì,

la vida

està plena

de decepcions,

d’alegries

i de melancolies també,

i d’això s’ha de saber.

 

Viure la vida

amb els ulls tancats

podria ajudar,

però a l’obrir els ulls

la realitat

podria la volta donar

i la moneda enlairada

no saber

de quin costat acabar,

perquè

hi ha cops

que s’ha d’estar

o no estar,

com la moneda

al caure

que serà la cara

o la creu al final.

 

HELP!!!

I NEED SOMEBODY…

 

Paraula

dificil de pronunciar,

paraula

que ens costa interpretar,

i quan ho aconseguim

ens deixa comprensió,

companyia,

amor

i molta pau.

 

Hi ha moments

que necessites

de la gent,

necessites

un cop de mà,

necessites

ser escoltat,

ser estimat,

ser comprès,

tot comença

en reconèixer

l’error comès

i deixar-se ajudar

perquè

ningú es perfecte,

ningú va neixer

amb un llibre

sota el braç

ni amb un bastó

amb el que anar tirant

i qui sap pot necessitar.

 

Perquè

un dia et pot passar

i un bescanvi

d’avui per tu

i demà per l’altre

es produirà

i compartir

té molt de significat,

que ningú es para

a pensar,

perquè compartir

és estimar

i ser estimat

sense una llibreta

on apuntar.

 

I s’ha de ser valent,

valent davant la por

i seguir endevant

seguir lluitant

sense o amb algú

de la mà

sense importar

en el que diràn.

 

Per això,

si necessites

ajuda només diràs

la paraula universal.

 

HELP!!!

video The Beatles Help!!!

 

 

EDUCACIÓ

Posted in colors, experiències, feelings, moralitat, sentits, societat with tags , , , , on 30 marzo, 2014 by carpediem2273

Imagen

D’educació

s’aprèn,

d’educació

s’ensenya

i es que

des del ventre

de la mare

aprenem

i molts inputs

entren i entren

per qualsevol

via i camí,

acaricies…

música…

i sensacions..

ens xiuxiuejant

i ens donen

la benvinguda,

una vida

ens espera,

una vida

que comença

a forjar-nos…

a descobrir

i descobrir-nos.

 

I primer,

plorem al néixer

i diem:

 

“Estic aquí”

 

i ordenats

pel nostre

caparró

amb un instint

sobrehumà

s’obren

els pulmons

s’obre el cor,

i amb els ulls

ben oberts

veiem ombres

i després

formes i mides

de tots colors.

 

I el temps

està calculat,

va agafat

de nostra mà

de la nostra vida

del nostre destí

perquè

cada instant

té un perquè?

 

I ara

toca això

i demà allò

i ara tinc gana …

i després

tinc son…

i l’olor i la veu

de la nostra mare

ens guia,

ens sentim protegits

i estimats.

 

 

I un dia

caminem

a quatre grapes

i després

ens aixequem…

li posem valor,

no sabem

que és la por

perquè

no te forma

ni color,

tot forma

part del joc.

 

I comença

aquí tot,

es comença

a modelar

el nostre cap

el nostre cos

i el nostre cor.

 

I et preguntes

perquè?

i preguntes

a casa

i a l’escola

perquè?

mil cops

i enraones

i et fan raonar

perquè?

dons perquè

ja formes

part del món…

del teu món,

del seu present

i del seu futur.

 

I aprens

i creixes

personalment

i professionalment

perquè

no només

aprens que

2 i 2 son 4

sinó

aprens també

que hi han valors

perquè la vida

no va acompanyada

d’un llibre fet,

el llibre

l’escrius tu.

 

I els valors

t’ensenyen

que no tothom

es igual

ni tothom

neix ensenyat

i aprens

a compartir,

a conviure

i a lluitar

pels teus ideals.

 

 

Però,

de cop veus

que aquella llum

que et guiava

i et donava

respostes

s’està apagant,

ara…

res hi val

la política

i la cobdícia

dels humans

vers els diners

ens volen

ignorants,

el compartir

ja no val

i es igual

si som iguals…

han esborrat

la memòria,

la pissarra

i no recorden

que van

ser petits,

que els seus

pares

els van educar,

ni recorden

que l’escola

els va motivar

els va fer

pensar…

 

Volem

fer valorar

el que ens fa

ser grans

el que ens fa

saber viure

escollir …

i lluitar.

 

Volem

una educació

digna per a tothom.

Consciència/Inconsciència – Bona & mala consciència

Posted in feelings, felicitat, moralitat, tristesa on 12 marzo, 2014 by carpediem2273

Imagen

Tenir consciència…
ser conscient…
prendre consciencia.

Estar inconscient…
ser un inconscient…
no prendre consciencia.

La consciència
la inconsciència
es poden
o no executar
amb un acte
i estan lligades
a les actituds
que prenem davant
davant
la gent
davant
una situació
davant
la vida.

Quan diem
que una persona
és conscient
és que està
físicament be
i sap el
que es fa
i el que
es diu
aquest domina…
el classificariem,
i quan
es diu
que és inconscient
tot lo contrari
que no raona
i no sap
el que vol
aquest
és una bala
perduda
es diria….
i també
es classificaria.

Dues vessants
totalment
diferents
unes controlades
altres descontrolades.

Quan prenem
consciencia
trepitgem
de peus a terra
quan prenem
consciencia
acceptem
situacions
que es presenten
encara
que no sabríem
com enfrontar-les
som
conscients
«valga la
rebundancia»
de la
seva existència.

Ser inconscient
és no conèixer
els fets
evitar-los
amagar-los
en aquest
inconscient
que molts
cops serveix
de bot salvavides
i es necessita
i es suplica
o simplement
es gaudeix
d’ell.

Però estiguis
conscient
o no,
prenguis
consciencia
o no,
existirà
la consciencia
bona
i la consciencia
dolenta.

Pensaments
que arriben
a la consciencia
pensaments
que estan
destinats
a ser escollits
i que van
de dos en dos
com els donuts
o com
el comandament
de la televisió
però aquest
cop amb
només
dos botons…
dos opcions…
quina serà
la correcte?
quina serà
la més temptadora?

Mala consciencia
que transformes
la informació
la trasgiverses
i fas veure
la realitat
amb altres
ulls
o amb els
ulls de la
teva pròpia
ambició
i insatisfacció
i com
els miralls
d’una atracció
deformes
la realitat
la deformes
a mida
al teu gust.

Mala consciencia
que fas
que surti
la part
agressiva
desconfiada
sense compassió
i ens fas
caure
al precipici
del egoisme
i entrar
en un laberint
sense sortida
i que saps
que no trobaràs.

Bona consciencia
que fas
que tot
sigui exemplar
encara que
no et vingui
de gust
perquè la
mala consciència
t’ho diu
i et fa
dubtar…
però saps
que et quedaràs
tranquil
amb la
consciència
«tranquil.la»
perquè faràs
el correcte
sent altruista
i constructiu
veient
la part
positiva a tot.

Lluita de
consciencies…
pols entre
dues forces
conscients…
i
dubtes
enfrontats
que crean
inseguretat.

I acabes
escrivint
en un paper
i fas una
«T»
no de números
de sentiments
i poses
en un costat
lo bo
i en l’altre
lo dolent
els pros
i contres
el que et
convé
i el
que no
et convé
i fas
que aquesta
dualitat
ens ajudi
a créixer.

I es com
si tinguessis
un àngel
a un costat
i un diable
a l’altre
o estar
amb un
peu al cel
i amb
un peu
a l’infern

I des de
que naixem
tenim
aquesta
lluita
interna
perquè ens
ensenyen
des de ben
petits
el és bo
i el que
és dolent
i sents
la veu
en off
que et
xuixeua
a totes
hores
i som crèduls
e incrèduls
cerebrals
o manats pel
cor
i veiem
la nostra
vida passar
la nostra
pel•lícula
conscients
o no
d’ella.

NOMÉS UN ANUNCI

Posted in addiccions, colors, feelings, moralitat, musica, sentits, societat on 8 marzo, 2014 by carpediem2273

Imagen

Obrim el diari

obrim el mòbil

obrim la tele

i ens entren

inputs

inputs…

i el cervell

va a mil

per hora

i no para

de processar…

no para

de prendre

apunts

i encara

que et

sembli

que

no para

atenció

entren…

tenen

la porta

oberta.

 

 

Tot tipus

d’informació

ens

envaeixen

tot tipus

d’anuncis.

 

 

Anuncis

disfressats

de marques

d’empreses

de prestigis

de competències

de poder…

Recordeu

l’anunci

de la

“Nocilla”

o

si si!!

el de

“Vamos

a la cama

que hay

que

descansar

para que

mañana

podamos

madrugar.»

 

 

Sintonies,

missatges

imatges…

que fan

rumiar

riure

necessitar…

que viuen

i creixen

amb nosaltres

des de

petits.

Inputs

que fan

que piquis

i piques…

qui

no te una

llauna

de Coca-cola

amb el

seu nom?

 

 

Quines

són

les fórmules

secretes

que fan

que

ho vulguis

que fan

l’anunci

sigui

interessant

atractiu

seductor

i  perdis

un temps

de la teva

vida,

en observar-lo.

 

 

Inputs

que

és troben

i ben enllaçats

formen

el guió

guanyador!

el que

tothom

anirà a

veure

el teatre

i a més

l’omplirà.

 

 

Quines

estratègies

es plantegen

i s’amaguen

darrera

d’un anunci?

 

 

I es que

són

equacions,

i la incògnita

és  coneguda

estudiada

discutida

i també

manipulada

que

se’ns destapa

davant

nostre

a totes hores.

 

 

Estudis

ben defensats

que

poden imaginar

crear

i manifestar-se,

i és

l’amor

i l’odi

de la creació

i la publicitat

que una

sense l’altre

no son res

encara

que molts

cops

productor

i venedor

tenen

punts

enfrontats

amb altres

objectius.

 

 

I fem de

conillets

d’indies

perquè ens

agrada..

per passar

el temps…

per necessitat

per obligació

però sobretot

perquè

la  nostra

opinió

es molt

important

te molt poder

perquè

nosaltres

mateixos

demanem

i consumim

i la interpretació

de les nostres

necessitats

fan que

el peix

es

mossegui

la cua

és un bescanvi.

 

 

“Només un

Anunci”

es una reunió

d’estudi

de mercat

que inclou

diferents

personatges

de la vida

real

que opinen

sobre

la publicitat

d’un anunci.

 

 

I darrera,

un mirall

opac

que els

vigila

i reflexa

els seus

estats,

i és l’excusa

perfecte

perquè dona

joc a

mostrar

i demostrar-se

un mateix

com en

un aparador…

 

 

Perquè

darrera

de l’espectacle

s’amaga

la pregunta

bàsica

que se’ns

presenta

se’ns

qüestiona

a totes hores.

 

 

M’agrada

o no m’agrada?

 

 

i aquesta

qüestió

ens pot

fer

canviar

d’opinió

o enfortir-la.

 

 

I

tot ben

decorat

guanya

tot ben

maquillat

es veu

d’un altre

color,

però

en el fons

si rasques

una mica

trobes

un mar

de sentiments

d’emocions

que es poden

o no controlar…

 

 

Perquè

el poder

no és pot

utilitzar

en les

les relacions

humanes

vers a nosaltres

és

«políticament

incorrecte»

però

vers a un mateix

la decisió

no es discutible.

 

 

«Felicitats per la

interpretació i per la

la feina feta de la Companyia Guanyadora»

EGOISME

Posted in moralitat, societat with tags on 21 febrero, 2014 by carpediem2273

Imagen

Tot individu

és egoista

per definició

tot individu

mira primer

per ell

i després

pels altres

encara

que sempre

hi han

excepcions

en moments

de la vida

que ens

posen a prova

però

en el fons

ho som

d’egoistes

 

I això passa

des de que

naixem

aquesta

competitivitat

va en el

nostre

ADN …

 

Però no

ens equivoquem

l’egoisme

o millor dit

“Amor Propi”

és nostre

i es necessari..

s’ha de saber

dir “NO”

perquè

és una

protecció

que ens

defensa

davant

l’egoisme

dels altres…

 

 

L’egoisme

o el donar

i rebre

està en

el dia a dia

i l’egoisme

és la part

fosca …

la negativa

i acostuma

a ser costum…

i aquesta

“Costum”

no agrada…

perquè

desgasta,

cansa,

crema

el que te

al voltant

perquè

no és altruista

i

no vols

contagiar-te

perquè

tens els teus

ideals

i lluites

contracorrent

contra el

 “JO”

 

A la feina

el trepa…

el que només

vol i veu

el seu objectiu

justificant-se

trepitjant

els demès…

el que guanya

en egoisme

criticant

i no

es para

a pensar

que això

provoca

un fracàs

en ell

i en el

conjunt

perquè

com a conjunt

tots i guanyen

i això

no interessa

 

I és un

còctel molotov…

l’educació

l’entorn

la família

la moralitat

el caràcter

de l’individu..

són tants

factors

que poden

influir

 

Vivim

en un món

egoista

que no

valora res…

que només

és mira el

seu màlic

que parla

i sent

però

no escolta

i vol

tenir  la raó…

que fàcil

es parlar

i jutjar

sense conèixer…

 

Perquè

aquest

món egoista

s’agafa

aquesta llibertat?

 

Llibertat

que no comulga

amb això

perquè

la llibertat

individual

no perjudica

als demès

l’autoestima

és necessària

però l’egoisme

esquitxa

als altres

sense respectar

  

L’egoisme

és com

un cap

quadrat

on no entra

la perspectiva

on no entra

la llum

O be

és distorsionada

perquè

és pròpia només

i aquest ser

viu en la seva

bombolla

en el seu espai

i el xantatge

emocional

és la seva

estratègia

la seva arma

i es perd

i perd

de vista

el món

que l’envolta

 

Només

cal empatitzar

i canviar

d’actitud

per un món

més just

 

Intenta-ho!!!!

 

 

 

INFORMACIÓ & PODER

Posted in feelings, moralitat, societat with tags on 11 febrero, 2014 by carpediem2273

oficina-turismo

La informació

va i be,

de totes

bandes,

de tots

els indrets,

la informació

va i be,

en qualsevol

estat

en qualsevol

moment

quan menys

t’ho esperes

o estas

esperant.

Inputs, inputs

que van

que venen

no importa

el vehicle

que utilitzen

i por on fluctuen.

Informació

verbal

informació

no verbal

estàtica

visual

sensorial

pel plaer dels sentits

dels instints

que diuen molt

de la informació

“Informació

ets tan poderosa”

La información

que tothom

vol

la desitja

és un tresor

molt valuós

o pel contrari

se li te por

un s’amaga

i de la mà

de l’ignorancia

prefereix

seguir el camí

Informació

senyals

que corren

com misils

destruïnt

l’objectiu

o

com plomes

volant

pel cel

arribant

al destí

com qui

balla un vals

sense parella

I han tants

camins

que semblen

laberints

quan

haurien

de ser rectes.

«El poder

de la informació»

Informació

vital per viure

et pots

dosificar

o prendre

d’un glop

amb les conseqüències

que ho porten.

Informació

que ens ajudes

a crèixer

a sentir

a expressar

i sobretot a viure

Informació

corres perill

perquè t’utilitzen

et manipulen

per interès

per enganyar

per mentir

a una societat

que viu en la ignorància

perquè

se’t te por

ets

pura i cruel

a l’hora

Ara es el moment

de valorar-te

de cuidar-te

d’utilizar-te

i disfrutar de tu

tal com ets

sense necessitar

de res més

en  el moment

oportú

en la situació

i en l’estat

que et pertoca

EL GRAN ES MENJA AL PETIT

Posted in feelings, moralitat, societat, tristesa on 31 enero, 2014 by carpediem2273

Imagen

Recordo 

quan

era petita

i sortia

a comprar

amb la llista 

de la compra

 

Anava al mercat

a la drogueria

a la ferreteria…

i sabia

que allà

xerraria

riuria

o no?

però estaria

a gust…

en companyia

de gent

de tota la vida

 

És com

quan vas 

a la pelu

a la pelu 

de confiança 

i per molt

temps que

passis allà

no se’t fa llarga

l’estància

i t’agrada 

el que t’envolta

i t’omple

i si saps perquè

ho saps.

 

I  quan

surts d’allà

amb la 

compra…

amb 

el teu pentinat…

surts

de la teva

la botiga

de la teva

perruqueria

perquè 

fas teu

el que et

fa sentir be

el que

forma part

de la teva 

vida

i t’endús

anècdotes

experiències

i uns productes

de qualitat

un productes

de confiança

d’una bona feina

que és

el que volies

 

Quina nostàlgia

més xula

quins records

i emocions…

és com 

estar en família

una família

que encara

pot sobreviure

en alguns poblets

en alguns racons

de la nostre país

 

De cop 

passa quelcom

quelcom 

que no t’agrada

i va contra corrent 

i que corre molt

i es controlat

per algú

més poderós

sense empatitzar

egoista

quelcom injust

perquè 

les il·lusions

del emprenedor

del currant

del que t’atén

i no només ven

passa a segon

terme 

i no importen

 

I es com quan

es va fent fosc 

sense lluna

i el cor

ja no bombeja

amb tanta 

intensitat

els carrers

es buiden

i les teves botigues 

els teus

van sortint

de les teves

vides

de les seus

projectes

i baixen la 

persiana

 

Els temps

canvien

les lleis

canvien

i es torna 

tot injust

perquè

la llei 

és injusta

i no es per

tothom igual

perquè

estem en 

un món

consumista

perquè 

es creen

monstres

del consum

gran

superfícies

que venen

de tot,

amb menys 

tracte personal

i més 

tracte comercial

i es igual

si t’agrada

o no 

vendre

vendre

és el seu objectiu

 

I veus un 

“Se liquida”

“Se traspassa”

i saps que 

aquell cartell

es una veu 

unes veus

en off…

“M’ofeguen”

“No m’ajuden”

“Em discriminen”

i es van

apagant

poc a poc

i les xerrades

que recordaves

es transformen

en silencis

silencis 

impotents

que obliguen

a renuncia

a il·lusions

a projectes

compartits

 

El gran

es menja 

al petit

i a sobre 

li deixen fer

una societat

que només

mira lo que 

és material

una societat

pràctica

que no te 

en compte 

els valors

més importants

que viu sota 

l’estrès

sota aquestes

regles que

es contagien

i contagien

a tots

i fan no recordar

tot lo bo que 

et portava

anar a comprar

amb la teva llista

«VERITAT… MENTIRA»

Posted in feelings, moralitat, societat on 15 enero, 2014 by carpediem2273

Imagen

On està el llindar?

mentir..

ser sincer…

on estar

la llibertat

de la sinceritat?

perquè

la veritat

et pot fer sentir

pres

perquè?

perquè

es menteix?

perquè

ens mentim?

perquè

es fa mal?

perquè ens fem

mal?

perquè

la societat

es troba

en aquesta roda

de mentires

i veritats?

La mentira

sempre acaba

sortint

i això si…

sí que  és

una  veritat

universal

Per això

la veritat

fa molt

de mal

es dolorosa

i més …

quan es

cap un mateix

per això

ens mentim

ens agradi

o no

per això

busquem excuses

i ho justifiquem tot

Viure en pau

sent sincer

amb un mateix

es la millor solució

acceptar-ho

afrontar-ho

és

la millor medicina

però

no es immediata

no ens equivoquem

no ho és…

és un camí llarg

però això si

un camí molt eficaç

amb una recompensa

que a la fi

et fa obrir els ulls

et fa sentir lliure

Acceptar

i esperar

que el millor

està per arribar

i lluitar  per això

es la fita

tot arriba…

i seguir

els pressentiments

les  “corazonadas”

et fan arribar

a la veritat

sigui dolorosa

o no

estiguis

o no

preparat

El camí

està marcat

i mentrestant

estiguem

equivocats o no

viure és el lema

viure amb

la certesa

de la nostra

veritat.

EGO

Posted in addiccions, moralitat, societat, tecnologia on 4 enero, 2014 by carpediem2273

Image

La creativitat

et fa créixer

intel·lectualment

com a persona,

et fa veure

tot des de

altres punts

de vista…

ser ambiciós

forma part

d’ella,

o no?

com utilitzar-la?

de quina manera?

per quines fites?

La tecnologia

et fa ser

lliure

però

fins quin punt?

perquè

també

et fa

ser esclau

i enganxat

també a ella

Dependre…

consumir…

són les noves

lleis d’un món

cada cop

més tecnològic

on els

sentiments

es disfressen

i prenen

altre forma

Cada cop

hi han més

moments

on el teu propi ser

ja no ho és

i la realitat

deixa de ser-ho…

es desfigura

i lo que veus

és  el que voldries

veure.

És un vici

una addicció

una obsessió

sense cap

punt

entremig

i arriba un

moment

que caus

en la trampa

saps que

no està be

però et deixes anar

perquè

tens por a decidir

perquè

una simple

notificació

fa que facis

el que vols

i no faries …

perquè

s’ha apoderat

de tu

del teu perfil

perquè t’has

deixat fer…

perquè

es més còmode

que decideixin

per tu

i la raó

i sentiments

ja no

convergeixen.

Tot es un risc

condicionat

que quan

frenes

t’autodestrueix

o pot ser

et fa viure?

No sempre

el que desitgem

es el que volem

CARPE DIEM

Felicitats per l’obra EGO (FlyHard)

amb un guió molt acertat pels temps actuals.

Sentir-se viu

Posted in feelings, felicitat, moralitat, natura, sentits, viatges on 17 noviembre, 2013 by carpediem2273

Imagen

Et mous

i quelcom

fa que ho facis

Trencar esquemes

en un món

estructurat…

I et fas

preguntes

internes…

que és

el que està

be?

que és

el que està

malament?

on és aquella

barra de medir

que et fa

sentir millor?

I penses …

i vas contracorrent

i et deixes portar

com la mar

en un dia de pluja

la mar brava

que actua

de forma natural

contracorrent..

T’arrisques,

i desafies

l’incert

de la mà

d’aquestes

sensacions

i corrents

que són

més importants…

i el que passi

després

es fa

insignificant

perquè

el plaer,

la desinhibició

té en el fons

una importància

vital per seguir …

I et sents viu

La vida

Posted in amor, feelings, felicitat, moralitat, natura on 13 noviembre, 2013 by carpediem2273

Image

Diuen que

la nostre vida

està marcada

per la infancia

des del ventre

de la nostra mare

Diuen que tots

tenim un passat

i que aquest

es present

en el dia a dia

matisant el futur

El passat

ens ha deixat

una emprenta

que ens fa

reflexionar

i adonar-nos

d’actuacions

en el present

El present

s’ha de viure

disfrutant

del dia a dia

amb passió

saborejant

cada detall

cada valor

de tot

el que t’envolta

i donar importancia

a les coses que

realment la tenen

Sentir com

el cor batega

i te inquietuts

es el millor

regal que

ens pot fer

Vull estimar

sentir-me estimada

i que

al tancar el ulls

somrigui pensant-hi

en un futur

potser incert

Per un món millor

Posted in feelings, moralitat, societat on 28 octubre, 2013 by carpediem2273

Image

Estem en un món

d’immobilitat

de quietud

de conformisme

En un món

poc lluitador

poc crític

aterrat per la manipulació

collat pel poder

paralitzat

En un món

que tot se li enfot

que no te amor propi

que no es revela

i es defensa

aquest món

tant injust

per altra banda

fa que de gent

amb detalls

amb inquietuds

sent altruista

sent idealista

crispat per les injustícies

amb esperança i unió

poden fer quelcom gran

Món ple de gent,

confiem

que lo immòbil

es pot moure

que tot

no es de color blanc

ni de color negre

que pot ser gris

que es pot jutjar

que es pot millorar

i que hi han alternatives

Lluitem,

no ens

conformem

hempatitzem

amb la solidaritat

i no amb l’egoisme.

Per un món millor

DESTÍ

Posted in feelings, moralitat, viatges on 14 octubre, 2013 by carpediem2273

Image

Creus en el destí?

quina pregunta

ens hem

fet

algun cop

oi?

Destí

com definir-te…

coses que et passen

sense un perquè

i que la

teva intuïció

com un imàn

et porta

cap a elles

El destí

és com un camí

un camí

marcat,

un camí

que no depèn

de tú

un camí que …

com les onades

arriben a la sorra,

arriba lliscant

i penetrant en ella

O pel

contrari

el destí

es el camí

que es fa un

dia a dia

de la mà

de la sort

i la mala sort

arribant  …

a quelcom

també desconegut

Deixo la pregunta

al aire,

deixo la pregunta

perquè hi pensem

o la deixem

corre.

El dubte

Posted in feelings, moralitat on 6 octubre, 2013 by carpediem2273

20131006-220610.jpg

De dubtes
la vida n’esta plena

Dubtes per tot
serà bo
serà dolent
m’agradarà
actuaré be
o m’arrepentiré

dubtes sobre l’incertesa
que ens fa ser insegurs
la doble moral
i la força d’una acció
que et porta aquesta dualitat

hi ha gen que disfruta
en ell
hi ha gent que vol fugir
d’ell
hi ha gent que s’aprofita
d’ell

sugui quin suigui
el camí
el dubte
ens segueix
ens acompanya
en una vida plena
de decisicions
de riscos