Sempre s'ha dit que maco o que maca ets? o que també això és excel·lent, impecable ... no te cap error estar a tocar a la perfecció!
Però a posteriori ens parla una veu interior quan hauria de ser totalment al inrevés això no està be això pot estar millor que has fet malament perquè no ha sortit com a ... igual que... que has dit o millor dit que no has sentit
I això passa amb tot en les relacions en el dia a dia a la feina de petits i amb qualsevol cosa i moment on la comparació es la única aliada que marca la diferencia comparar i perquè no valorar?
Deixem que la conseqüència de l'equivocació entri en la equació i que 2 + 2 Sigui igual a 6
La vida ja sabem Que no és així no et porta coses perfectes relacions perfectes i no ens donem marge d'error i si aquest succeeix et culpes fins al fons
Inculcat de petits o per la societat que et convida a això ens tornem perfeccionistes amb nosaltres primer i després amb els demés
L'actitud cap a la vida no tota es perfecte dona-li una volta permetre’t marge d’error potser et portarà quelcom més maco i et farà a ser feliç dins la teva imperfecció interior
Parlem d'imperfeccions perfectes no cal anar molt lluny sinó parar-se en aquest món estressant i veure-hi més enllà
Com la lluna minvant on la seva corba que fa de tobogan per les estrelles que es volen llençar
O que dir dels vidres trencats perquè pensar en la mala sort mirem durant un moment i si li dona la llum directament potser un ventall de colors ens fa somiar
O les flors que surten de l’asfalt i apareixen i no saps com no es un defecte potser ens diuen o li dient al sol estic aquí dona’m una abraçada dins de tant de gris
O el dia ennuvolat perquè ha de ser menys valorat potser et suggereix intimitat melancolia o tristesa i connectar amb tu mateix
La cicatriu de la vida Es la que més influencia que hi ha de dolent amb la fragilitat ens fa patir i valorar perquè la societat ens ha ensenyat que no hi han talles per la gent que estem amb sobrepès i que si un es perfecte no pot tenir imperfeccions
Per això la mirada i tots els sentits han d'anar més enllà i que un somriure entre llàgrimes un t'estimo espontani ple de sinceritat un rellotge parat un arbre tort una reconciliació que arriba tard plena de cicatrius no sigui criticat
La bellesa en la imperfecció que és maca aquesta paraula oi?
Començament molt dur la soledat de morir sola i veure com algú que estimes tant se’n va en soledat
I hi ha quelcom més dur que això?
I davant d’això ens plantegem ho volem això ho volem per la gent estimada? ho volem per nosaltres…
La negació de la soledat que innecessària ets a cops i a cops tant necessària
Perquè que ens dona la cremor o l’escalfor?
A uns fugir I a altres apropar-se per sentir-la de ben a prop
I és que la soledat potser molt difícil de portar perquè a cops no ens adonem que esperem dels altres lo que a nosaltres mateixos no ens donem o que pel contrari no estem preparats per donar
I és que fem qualsevol cosa per un instant d’amor volen o no fent xantatge emocional o millor només per sentir el cor bategar i sentir-se especial que maco oi?
Una família com qualsevol altre et fa reflexionar entre les relacions les relacions que no em escollit com en aquesta situació heretades de petits com no?
I quelcom tant dur com la mort en soledat tant dur com això ens fa de mirall veient que aquest egoisme fa que ni la família tants cops tant important no pugui para l’erosió que poc a poc com una piràmide de cartes fa que caigui de cop
La no relació fa que no s’entenguin ni quan estan a ben a prop i saber que quan un compte amb l’altre es una definició que no existeix en el seu diccionari d’emocions
Però quelcom tant dur la soledat de morir sol fa que una trobada pugui significar-ho tot imagineu un vaixell de salvament que fa que ens sentim vius amb necessitat d’estimar
I ens trobem tot tipus de viure-ho tot
La vida manifestada en el mirall de la mare vivin amb el desamor d’algú que estimes i que encara que estiguis a tocar es com si ja no hi fos fent que tot t’aclapari fins i tot els fills que més estimes i que es neguen a estimar-te perquè el paper de bo no t’és correspòs perquè no els hi consinteixes tot com a totes les parelles…
Tot te conseqüències retrobar la no soledat en un altre amor que et fa sentir volar entre cotons amb moments de culpabilitat que et donen una bufetada que et fan despertar com mastegot al teu cor i que acompanyada de la mà la soledat de la tristesa és la que et fa tocar fons
L’enamorament que fa estimar i no controlar els sentiments que tant importants són et tapen els ulls sen se adonar-te’n que l’altre no és una copia de tu lo únic que fa sentir-te be és retrobar-te tu mateix i quan toqui estimar a l’altre passar la corda de l’equilibri per no tornar a caure
L’engany quin mal fa et porta al precipici de la no comunicació de la desconfiança però aquí com sempre no és cosa d’un sinó cosa de dos
I el fil d’aquest tobogan d’emocions i sentiments neix de la soledat d’un mateix
L’egoisme de la soledat també es present encara que no la veiem et fa veure aquest patiment interior o en la mirada que se’t transmet
Però un és capaç de fer-ho tot? per no sentir-se sol?
Perquè?
Es una pregunta que ens ronda en l’inconscient o conscient com no… potser ja sabem la resposta des de l’inici de tot
I tot comença així tal com la vida real com un joc entra en escena la imaginació que amb una teràpia fa que ens faci adonar que ens fa falta o qui ens fa falta quan la soledat és un perill
I comença una cremor els records es cremen el refugi de la no soledat també ens adonem de l’important que és la família i també la soledat que a cops és innecessària i altres no
No se… penso que tots volem ser estimats per un mateix primer i per els altres després per sentir aquesta correspondència tant necessària per tots ---- Aquesta pel·lícula m´ha fet reflexionar Sobre la mort... sobre la soledat... sobre els sentiments I l’estimar i llençar-se sense dubtes com no
Potser val la pena veure-la per un instant i reflexionar
Abraçada que reus a tot arreu de ben petits i de grans no importa ni el lloc ni l'hora ni amb qui ni com
Abraçada tímida o intensa ets el llaç que ens envolta i ens protegeix tant fortament que ens fa girar com si fóssim una baldufa de emocions sinceres
Abraçada que generosa ets...
D'abraçades hi han tantes i de tant diferents... la protectora la que et consola la que et retroba la que t'acompanya i no et deixa sola la que et reconforta i et fa més forta
I es que l'abraçada es torna amb la millor aliada la millor amiga i el millor ansiolític aquell que t’alivia quan tens tant dolor i fa que la llum de la foscor faci mimbar les teves preocupacions comprenent i entenent fent-te per un instant escoltat d’allò que per tu es tant important
Però també està l’abraçada de l’amor…
I tanco els ulls … i et veig .....
Abraça’m ens diem amb mirades còmplices abraça’m ens diem amb uns xiuxiuejos invisibles
Abraça’m… abraça’m ens diem mentre un somriure amb una empenta ens delata fent “spoiler” del que succeirà molt aviat i tant a prop
I ens anem apropant com dos imants camp magnètic poderós que ens fas entrar en una espiral d’energia on el cor s’accelera i el desig ens fa perdre els sentits del sentir amb l’escalfor del teu cos
Uff com et sento tan a prop Uff quin es calfred d'emocions que em transporten a tu vida meva del meu cor
I és tan autèntic i generós aquest moment que no vols que s’acabi mai l’imant s’està fusionant ets sent tan especial amb qui estimes que un focus zenital et fa sentir a dalt d’una muntanya russa fins tocar la lluna aquella que t’il·lumina aquella nit de tardor
Abraça'm... abraça'm tant fort que et pugui sentir tant com el plor de la felicitat que emana de dins meu sense explicació
Abraça'm ... abraça'm no vull que ens despedim vull seguir estimant-te somrient i veient com la infinita nit ens porta entre núvols on volem estar en un sol cos i amb una sola emoció
Abraça'm ... abraça'm.... ——- No deixis d’abraçar, abraçar es un gest d’amor únic tant necessari i sincer... que ens fa no parar de somriure....<3
Cos que m'envoltes
i em protegeixes
sense tu que faria
perquè et tinc oblidat
em dius tant
em dones tant
perquè no he parat a pensar
o millor dit
a sentir?
Has provat de deixar-te anar
sense res que esbrinar
sense cap objectiu a assolir
només deixant-te guiar
com si fossis titella d'un conte infantil
que al costat de la foguera
ens manté junts
i ben units.
I seguint les instruccions,
compartint i confiant
només deixant
que el cos ens faci sentir
si sentir
com sents...
sentir a partir del cos.
Que xulo, oi?
No sabia que podia...
no sabia que el cos em podia parlar
no sabia que amb una mirada
una atracció com la gravetat
un gest guiat
em podia fer sentir tant...
I com menjant un pastís
ple de sensacions
amb la mel a la boca,
amb les “virutes” de xocolata
et fan sentir tant plaer....
i com la llimona àcida
que t’agrada tant
fa que el cos reaccioni al mateix temps
i que dir,
de la rialla contagiosa
que fa que t'oblidis de tot..
quin moment més autèntic, oi?
Ai, la mirada...
mirant a l'infinit
mirant cap endins
mirant-te a tu
per perdre’m en els teus ulls
que diuen tant
i m'atrauen tant...
I enraigant-te a terra
sentint-te part
enlairant-te
tocant de puntetes
com si anessis a volar...
amb reaccions ràpides i lentes
que et fan ser conscient
del moment i el lloc.
Deixant-te anar ...
hi han tantes expressions
no verbals que...
que només amb elles
diem tant i ens diuen tant
que no pararies de imaginar
Cos no racional,
anem de viatge
junts podem arribar
molt lluny..
molt lluny ...
Només cal escoltar,
explorar el cos
i deixar que ell
ens dibuixi l'emoció
Que xulo, oi?
---
Ine sempre seràs el meu somriure ❤
Gràcies teatreros 🙂
Escolta't, escolta no et perdis res i miro al meu costat el que m'envolta i ha tant per aprendre per no deixar enrere...
Escolta't el teu cos et parla et teu cos et reclama balla amb les emocions no tinguis por la ment es poderosa però el teu cor ho és més ella necessita un descans la imaginació i la il·lusió entren en joc deixa't fluir explota les raons que et coarten a ser tu tal com ets tal com vols.
I com el baixant d'un riu ple de peixos alliberat aventurat a descobrir-ho tot no esta tant lluny esta molt a prop tant a prop que amb un dit pots tocar-ho ufff això si que és bo només cal sentir la escalfor del teu cos.
Escolta amb sintonia les energies hi son hi han tantes formes d'expressar i de sentir amb una mirada una reacció un silenci una intuïció sobren les paraules per empatitzar amb l'altre només cal predisposició ser sincer i ser generós.
Creix no deixis de créixer el temps es molt valuós per deixar i deixar-te anar sense condicions. -------------------------------------------
Arribes quina calma només la teva música la mar i el sol que traient el cap em diu bon dia!!
I em deixo anar connectant amb vosaltres com el vent.
I mirant ben endins m'endinso en la bellesa tant verge i autentica que em fa somiar en el que m'envolta sense parar de volar.
M'hi porta la tramuntana tan ràpida i brava que em fa ballar.. Ballar sense parar!!
Em sento viva si viva em ganes de descobrir i ser feliç amb la melodia de l'orquesta que em fa sentir en calma mirant ben endins.
Conjunt de sensacions i emocions que acompanyades de la teva musica la teva llum i el teu moviment em fan navegar connetant amb la natura connectant en mi per seguir sentint...
Perque vull serguir somiant ballant i volant sense parar amb llibertat ben endins...
---------------- Clarejar en la platja de S'Alqueria (Portlligat) Matinar val la pena per veure tanta bellesa 🙂
I entres en una espiral que no s’acaba mai és com un laberint on el punt de partida és el centre d’on vas començar a jugar i un ‘déjà vu’ et fa reviure el que va ser i tornarà a passar és com un bucle infinit que no te fi ni condició final que et faci aturar
I tot va tant be mentre hi ets dins et sents tant segur i acompanyat l’engany va de la teva mà li han donat permís per sortir i entrar te la porta oberta ja no te competència ha guanyat a la veritat als escacs fent-la fora de la seva certesa universal
Regles del joc imposades et fan sentir titella t’hipnotitzen tan se val si amb els ulls oberts o ben tancats i obeeixes perquè si perquè posar-ho entre dit mai perdràs la balança es del teu costat et fan sentir important i et fan sentir volar no et falta aire ni res per menjar.
D’això es tracte oi?
D’utilitzar la emoció de mirar-te als ulls i fer-te creure en el vincle tant estret que t’uneix com un cordó umbilical transparent que et fa ser imprescindible i centre de l’univers.
I quan despertes és tot el contrari perquè si rasques una mica tot fa pudor és negre com el carbó i t’anà dones que aquella mirada esta plena de crueltat i que afilada com un punyal es clava al teu cor aquell que bategava tant confiat.
I això es pot fer viral quan parlem en gran és com quelcom contagiós com un refredat que és queda tot l’hivern enganxat a la escalfor de l’amor aquell que busquem tots i es que es propaga com el vent a totes direccions amb mentires i calumnies que ben maquillades no fan pensar ni sentir i fan el mirall petit aquell que tan gran ens abraçava amb sinceritat
Estic desperta o estic dormint… ai! no ho sé! no ho sé el que em dic … soc jo o el meu subconscient…
Vull sentir a cara descoberta i apostar a cor obert pel que sento i penso complicat no hauria de ser, oi? busquem la llibertat no ens sentim culpables no ens deixem dominar no ens deixem manipular pel que interessa a un o a uns quants no entrem en el joc plantem cara i guiem-nos pel que ens dicta el cap ens dicta el cor.
Qui deia que seria fàcil que el dia a dia seria bufar i fer ampolles que adaptar-se l’un a l’altre seria com la mitja taronja o el tallatge ideal
El camí esta ple de paranys de petites pedres que es poden fer grans de parets enormes que es poden escalar de paraules en silenci que omplen el buit de mirades que ho diuen tot i pensaments intensos que fan que el temps s’aturi com una fotografia amb un record
Tot depèn del cap tot depèn del cor de caminar amb els ulls tapats sense tenir por de veure el que hi ha al transfons d’un got vuit ple d’il·lusions de parlar sense dir res i escoltar amb devoció de llegir compartint còmplices del nostre conte que s’omple amb intensions
I vull seguir sentint la teva escalfor vull seguir sentint la teva respiració vull seguir sentint el bategar del teu cor
Ningú va dir que seria fàcil però sense tu no sabria que és l’amor
Vam trobar-nos ho desitjàvem tant d’això ja fa… recordes … Nervis, il·lusions i esperances ens esperaven i es que els començaments son incerts igual que màgics son com la muntanya russa que tant et fa tocar terra com volar entre núvols que és on hi viu l’amor
I les pors jugaven als amagatalls amb juganers petons encara que no sabien s’hi arribaria la màxima alegria o el més gran del dolor
I com quan ballem jo volia “rock and roll” tu volies “vals” jo volia ja… tu volies més endavant ja es veurà
I poc a poc tot anava arribant vam anar creant el nostre niu on hi cabem els tres no només dos i vam arriscar i apostar per nosaltres veient el reflex de les nostres mirades amb els ulls tancats res més que això sabíem que aquest joc no era broma era de veritat en majúscules la que surt de l’ànima i del cor
I no sé perquè ni perquè no tu ets el meu gran amor el meu despertar amb un somriure en un dia trist el no sentir-me sola quan més perduda estic
Sabem que no serà fàcil però ens tenim un a l’altre que hi ha res més important que això?
M’enamores vida que sàpigues que aquesta nit i totes et menjaré a petons
______
T’estimo molt vida meva!! ❤
Això només és un tastet de la nostra felicitat en comú!!!
Fa dos anys ens vam conèixer va ser on la mirada es va entrellaçar amb la paraula perquè ens vam veure en viu i no a través d’una imatge
I vam donar – nos el primer bes en el parc aquell que va ser còmplice de la nostre passió de sentir-nos per primer cop amb petons i carícies que mai s’acabaven
I agafats de la mà vam sortir del parc encisat ens esperava una nit amb sorpreses de les que agraden
Recordes… feia molt fred !!! excusa perfecte per abraçar-nos era el que desitjàvem
I ja fa dos anys amor meu… i el temps no passa la passió continua encesa entre flames i l’amor creix amb el bategar fort del cor enamorat que no para d’estimar-te
T’estimo vida meva ets la meva il·lusió al despertar
——————-
Cada dia t’estimo més, sóc molt feliç amb tu.
Fem camí ❤
Mira a l’infinit
i viatja entre núvols
volant per la imaginació
des de qualsevol indret
allà on t’hi perds
on els somnis
et tenen press.
I passa el temps
i el teu conte
s’escriu i escriu
de rècords
amb blanc i negre
de vivències de color
d’aquelles que fan goig
i et fan somriure
amb el bategar
del teu cor.
I miro l’infinit
la mirada és refugia
en els somnis
del més enllà
i passa el temps
i ve un de nou
deixat portar
dins la teva imaginació.
———————–
Us estimo imagineu i viviu Ine ets meu somriure T’estimo Salva ❤
El globus s’alça el seu vol és d’anada no de tornada i es fa petit de lluny que marxa en un cel infinit que el rep amb una forta abraçada deixant enrere un buit infinit a l’anima que plora i plora desconsolada El globus va escrit amb paraules d’amor, agraïment i de comiat com em costa de pronunciar aquesta paraula perquè ja no tornaràs com el globus tant maco que es va enlairar i és dur d’acceptar Passa el temps Inesita i sense tu és fa difícil continuar però miro al cel i saps? somric perquè aquell buit es va omplint de records que mai marxaran i em fan tirar endavant volen ser feliç com quan miro al cel i pensant amb tu somric
——
Inesita sempre t’estimarem
i formaràs part de la nostra vida ❤
I tanco els ulls mentres m’agafes de la mà no se on em portaràs si serà lluny o aquí el costat el que sento es l’intensitat del teu amor que m’atrau com l’intens vermell de les roses que avui arreu hi són
I els sentits és desperten… la teva olor el cos contra cos perdre’m entre ells en el nostre amagatall és el que desitjo tant fortament quan et tinc aprop
I es que és incontrolable aquesta emoció que flueix que em fa escriure sense fre com el petó robat que apareix improvisat arreu i a qualsevol lloc que m’has portat
I en la teva mirada m’hi perdo per trobar-te somrient seguirem el nostre instint amb la bruixula del nostre destí on roses hi trobarem com paraules d’amor que faran de la nostra vida la nostra història d’amor
No se que serà de demà però el més important es que em sento viva mentre m’agafes de la mà per portar-me lluny o a prop amb els ulls tancats
—— T’estimo amor meu ❤ Amb Salva – Sant Jordi 2016
Ja ha fet un any amor un any de vivències i d’histories compartides amb un inici on els descobriments ens feien nedar dins la mar mar d’incerteses i d’il·lusions que amb els ulls tapats el destí ens va portar a l’instint d’estar junts sense pors
I les onades van arribar a la sorra com vas arribar a la meva vida amor meu i amb la innocència i la frescor del primer bes vas convertir la meva vida d’aleshores de blanc i negre a color il·luminant el camí aquell camí on caminaríem els dos
I la passió de la teva mirada i el somriure de la teva ànima van entrar poc a poc obrint el meu cor que cada cop més volia i vol seguir descobrint i sentir-te a prop
I fem camí agafats de la mà en el nostre projecte de la nostre vida on ara som protagonistes els dos i els sentiments i les emocions es complementen i ens fan còmplices dels nostres somnis que ens fan volar entre núvols de cotó
Ja fet un any amor i la vida ens ha fet trobar-nos qui sap fins quan i com l’únic que sé és que encara que hagi passat un any el meu cor batega fortament como quan ens vam besar per primer cop
——-
Sóc molt feliç amb tu Salva ♥♥♥!!
T’estimo amore (mago mio)
Mirall
reflex de nosaltres
hi ha gent que es mira
hi ha gent que l’evita
I es que
diu molt
d’un mateix
Mirall
que fas que veiem
el que hi ha
o volem veure
i a l’altre costat
uns fils ens mouen
com una titella
No es fàcil
veure’s
a l’altre costat,
costat conegut
i desconegut
a l’hora,
que
quan quelcom
et fa sentir malament
els ulls d’enfront
et miren sense vida
i quan tot va genial
t’atrauen fixament
com un imán
i connectes amb tu
ets el millor descobriment
ets tu
i somrius..
Qué maco …
I es que
som un reflex
i la nostra carcassa
el nostre embolcall
diu molt de nosaltres
i mai pots enganyar
el que veus
La nostra filosofia
de viure
de sentir
d’acceptar
d’estimar
de lluitar
de relaxar…
tot influeix
Som el que
mengem
el que fem
el que expressem
el que disfrutem
de cada detall
del plaer
Som ànima i cos
carn i ungla
cap i cor bategant
Deixar-se anar
deixar fluir
sense maltracte
tenint cura
de nosaltres mateixos
com una mare
amb un nadó
és la fita
perquè de vida
només hi ha una
la nostre
carpediem2273's Blog 