Archive for the metòde Margolis Category

HEADSHOT

Posted in emoció, expressions, futur, identitat, metòde Margolis, sinceritat, societat, teatre, vida with tags , , , on 17 abril, 2015 by carpediem2273
headshot

Un escenari
amb cadires
és buit
només un focus
l'il·lumina
respires i t’atrapa
l'energia
que allí si respira
és un càsting
on tu
n'ets el protagonista
perquè?
perquè en algun personatge
t’identifiques
com amb un patró
dels molts
que arreu hi sia
i trobes quelcom semblant
però a l’hora diferent a tu
quina alegria
i fortament això creus
perquè és això
el que et farà
ser únic i especial
que és el que volies

Ets tu
vols ser l’escollit
per la resta
és el que et resta
sentir-te important
i valorat
valorat per la societat
que et posa a prova
des de primera hora
quan el cor
amb molta força batega
i et fas el fort
i competeixes
per ser el primer
expressant el que creus
el que sents i penses
i és l'imatge
la que t’identifica
i tenir cura
és la prioritat número 1
de la teva llista
de propòsits
aquells que vols complir
si o sí
perquè son
els que et faran feliç

Primer en què?
Primer perquè?

Perquè tens pors?
perquè tens inseguretats?
perquè darrera
de la teva imatge
et sents fràgil
i fort alhora?

Aquesta si
si que és
una veritat ben certa...
perquè saps que
encara que puguis
veure el teu reflex
en un mirall
que tot ho reflexa
la teva mirada
et farà ser diferent
si
diferent a la resta

I mentre
no et toca
demostrar i competir
estàs a prova
seguint la corrent
de l’energia que t’hi porta
des del teu lloc distintiu
la teva cadira
que es mou
i no sap
quin rumb porta

Perquè les vides
que et rodejant
competeixen com tu
vides
com la teva
i la meva
que una sense l’altre
no es fan falta
però es necessiten
com l'engrenatge
que fa rodar el món
i que necessita les peces
que els hi farà de motor
engranatge de relacions
on s’hi formen i manifesten
que volen sentir-se
escoltades i estimades
on viuen
i on parteixen
en busca del seu somni
que els farà sentir millors
com quan un
acaba la feina ben feta

La vida
és com un casting
on et presentes
i vols ser l’escollit
per qui et jutja
i et fa sentit

Sóc així!
m’hi vols o no m’hi vols?
perquè n'és tant difícil
triar això...

I arribes a ella
amb il·lusió
amb incertesa
amb timidesa...
darrera la teva cuirassa
aquella que t'ha protegit
des de sempre
i es que hi han
tantes maneres d’arribar
com patrons diferents
que existeixen
patrons que t'arriben
a les mans de sobte
sense saber d'on
quina incertesa

Expressions
i emocions en moviment
sentiments que surten
i s’amaguen
darrera una expressió
darrera les teves ulleres
que et fan viure i veure
aquest somni
tant real que t'atrapat
fent-te despertar
i fent-te mirar
des de la finestra
cap l'interior
aquest interior
que dóna alegries
però també tristeses

Vides
que busquen
ser reconegudes
ser escollides
valorades i estimades
per tots i sobretot
reconegudes per un mateix
que és el que compte
al final del dia
quan el sol s'hi posa
i a fosques t'hi quedes

I de cop arribes
aquest escenari
escenari
de la teva pròpia vida
on t’identifica la resta
no cal dir res
només ser un mateix
amb les teves virtuds
i febleses
aquesta es l’essència
que et fa busca un referent
que t’ajuda a seguir
i a tenir empenta

Per això
viu la vida
i persegueix el teu somni
estimant-te
i creient en tu mateix
no cal la resta 


Gràcies al grup de Kari Margolis!
a Gema i a Mar per la feina feta, estaveu les dues a l’obra 😄, gràcies a les dues heu fet i feu que estimi cada cop més el teatre i la seva essència!❤️🎭

i per si voleu col·laborar en aquest
projecte de creació tant maco
http://www.verkami.com/projects/11708-headshot