Archive for the identitat Category

MONT SAINT-MICHEL

Posted in arrel, ànima, colors, connexió, cultura, emoció, experiències, feelings, futur, historia, identitat, infinit, llibertat, lluita, natura, sentiments, valorar, viatges, viatjar, vida with tags , , , , , , , , , on 12 agosto, 2025 by carpediem2273

https://open.spotify.com/intl-es/track/30XONPeyE9egDreH1GlJ9l?si=9f1279d2dd8f4696


És increïble
el que inspires
història i llegenda
un somni fet pedra
amb l’església
i l’abadia que m’espera
aquella que la fe
va fer que la visió
visqués sobre la mar

I encara que fortificada
veient els segles passar
fas que el misteri
resti amagat
i que convisqui
entre muralles i onades
que van de la mà

I és increïble
com la mar
fa que el ball retrocedeixi
per deixar-te passar
i avanci
per tornar-te agafar
i com la terra i les marees
que et fan camí
volen que t’endinsis dins
per sentir-te protegit
com quan no vols despertar
d’un somni màgic
i on la fortificació de l’abadia
et donarà recer


Es increïble
com les ovelles pasturen
com a perles blanques
forman part
de la teva identitat
i com la llum del sol
et reflexa com mirall
en un basal

Perquè se’t va utilitzar
per a la ideología tancar?

Pensem en el pont
que t’uneix després

fins el present
i pensem que increïble ets !!!

Perquè m’inundes
el cor de bellesa
Mont Saint-Michel
amb el teu capvespre,
els teus reflexos,
la teva abadia
i els teus meandres
que com un llapis
dibuixen el cami
per arribar a tu


——-
Inés sempre seràs el meu somriure❤️






Dones de llum i lluita

Posted in arrel, autoestima, canvi, connexió, construir, créixer, emocions, expressions, familia, força, futur, historia, ideals, identitat, llibertat, lluita, maltracte, moralitat, sinceritat, societat, supervivència, valorar with tags , , , , , , , , , , , , on 7 marzo, 2025 by carpediem2273

Des de que naixem
ja ens etiqueten
i ens posen en un aparador
marca
n nos un futur

Estar clar que físicament
no som com ells
però això no els hi dona dret
ja que som persones també

Quan hem tingut de patir..

Tu no serveixes per res!
Tu només has de parir!
Tu només has de servir-me!
Tu perquè vols estudiar?
Tens prou amb tenir-me!
Tu només ets un cos
que has d’entregar-te
per escalfar el meu ego!
Cuina’m no em facis passar gana!
i tingues cures dels fills
perquè no saps fer res més!
ja saps que el temps passa
i només es per a mi!
la porta a la llibertat
te una única bandera la meva!
i calla i no em protestis!!!

La manipulació de la societat
manada per homes
ha aconseguit des de la prehistòria
tractar-nos així perquè era lo que volien
tenir-nos com un zero a l’esquerra
sense veu ni vot
perdudes en la guerra

Per que durant tants anys
se’ns ha tapat la boca
se’ns ha humiliat
se’ns ha abusat
se’ns ha menyspreat
se’ns ha cridat
i no se’ns ha escoltat

aquells si aquells …

que saben
que sense nosaltres
no estarien en aquest món.

Prou
hem assolit
sempre mirar endavant
no fent un pas enrere
votar, estudiar
tenir dignitat, resistir
lluitar, sentir
i tantes fites
que suman memòries
ens faran conquerir camins



Mirem de cara
a lo que li diuen justícia
per guanyar drets
els que mai hem tingut
i per mantenir
els que ja son nostres
perque aquest serà el nostre legat

No defallim
no oblidem mirar enrere
perquè la història esta plena
alcem la veu
per les que van callar
i no parem fins aconseguir
que la desigualtat social
el sostre de vidre
pugui ser trencat
i ser part del passat

Perquè valem molt
som fortes, resilients
empàtiques, intel·ligents
lluitadores, valentes
creatives, generoses
compromeses, transformadores
empoderades, brillants
sensibles i capaces de tot

I sobre tot ens entenem tant…
perquè en una pinya hem crescut
i com les arrels d’un arbre llegendari
hem sobreviscut a l’adversitat
de les pitjors tormentes
per veure amb esperança
que sortirà el sol
i sentirem la pluja de nou
en el camí que amb cada petjada
dibuixa el nostre futur

La lluita encara es viva
som multiplicadores i potenciadores
però encara ens queda molt
posar fi a les injustícies
des de l’educació
l’autonomia i la representació
canviant la mentalitat
d’aquest món encara dominat
pels que diuen ser comprensius
segueix sent un repte
per sentir-nos lliures

Però no posem a tots
al mateix sac
per sort tot está canviant
i el millor camí será
anar junts de la mà


Per les nostres avies, mares i germanes
dones que han canviat el món
inspiradores i lluitadores
sou un referent per nosaltres
i per mi

Avui i tots els dies
és el nostre dia

Us estimo
, sempre juntes ❤️✊

Ine sempre seras el meu somriure … allà on estiguis t’estimaré sempre …lluitadora ✊

Justicia per Sohee

Posted in amics, amistad, amistat, ansietat, autoestima, confiança, corrupció, cos, créixer, cultura, desig, destí, dolor, emoció, experiències, familia, feelings, força, futur, identitat, intimitat, llibertat, maltracte, moralitat, mort, relacions, sentiments, sentir, societat, tolerància, tristesa with tags , , , , , , , , , , , , , , on 21 agosto, 2024 by carpediem2273

Qui ho anava a dir
quan corria pel passadís
i un somriure
es mostrava davant
les tonteries que em fèieu
papa i mama
que em protegíeu tant.


Però tot canvia
quan et vas fent gran
hi han societats
que es disfressen
en l'esforç
l'educació
el compliment
el perfeccionisme
ser millor amb tot
amb donar-ho tot
costi el que costi.

I això és la vida?

On em portarà?
on està la innocència
de llavors?
que em feia creure
qui era jo
que volia ser
i on volia anar.

I comença tot de petita
has de fer-ho be
tu pots...
només hi ha aquesta opció...
no val queixes ni explicacions…

I vas creixent
amb somnis impossibles
que a vegades et fan somiar
ballar i deixar-se anar
deixar-se anar…

Que ve sona…!!!!

Deixar-se anar
quan el teu cos
interpreta el teu sentiment
quan el cos t'acaricia
dient-te estic aquí
puc fer-te feliç…

Envoltada dels amics
et sents segura
sembla que la gàbia
s’obra
amb confidències de tot tipus
a cara descoberta
ens diem
el que ens importa o no
que més dona
i quants moments tant importants
amb gent estimada
que et deixa creure, reflexionar
i compartir emocions
amb un somriure
o amb un plor que dol tant… tant...
que només una abraçada
et consola
parles lliurement
això et fa sentir còmode
això si…
son moments clandestins
que resten en la ment
aquella que ens els recupera
en qualsevol moment

Ball que et porta
a l’altre univers
es com quan estàs
amb algú estimat
tan a gust
dins de una bombolla
que fa que no t’adonis
si plou o neva a l’exterior
i sola o amb companyia
amb aquest ball
que et rescata
per sortir a volar….

Veure’t al mirall
i creure amb el que fas
gaudir i somriure sense parar
com quan eres petita
res més …

Ufff!! com un gest tant petit
pot omplir tant
d'això es tracta oi?
de no pensar
encara que passi el temps…

I es que
els extrems de les emocions
son tan verdaders
que quan toques fons
la tristesa t’envaeix
i quan més feliç et sents
cap explicació
pot interpretar tanta felicitat!!!

Però la realitat és un altre
saps que tot és d'amagat
perquè amagar?
perquè no sentir i compatir?
et sents tancada
altre cop en aquesta gàbia
sense fer sortir els sentits
i les emocions
que volen donar a un vol
tot i que
amb una alegria incomplerta
ja que te un peu en el desig
del sentir del viure
i a l’altre peu
al costat del que et fa caure
si caure en un pou
fosc i profund
perquè aquesta societat
on t'ha tocat viure
et fa sentir aquell dol
aquella soledat
que encara rodejada de gent
et fa sentir immòbil tant…
que el teu cap i el teu cor
resten buits i anul·lats...


Arriba l'hora
haig de complir
he de fer
el que el meu tutor
de l'escola vol per mi
no es ballar
és quelcom reconegut
en una empresa
que guay!!!

Diuen que és molt important!

Però no sempre es aixì
perquè només entrar
hi ha molta de foscor
només veus i escoltes autòmats
amb objectius a assolir
d'aquells que no tenen
res a veure amb mi

I es tant dur
el treball de pràctiques
en teoria era per aprendre
no?
"call center" li diuen
et fan no se tu
sinó un persona diferent
sense empatia
seguint un guió establert
escoltant gent farta
de tot
d'enganys i manipulació
forçant-te contínuament
a deixar enrere les emocions
ser un robot
és igual si et degraden
amb abusos telefònics
dona igual si no pensen
amb tu!
no volen veure
que a dalt hi ha algú
que mana
vomiten i vomiten
perquè els tens que enganyar
per no perdre el client
que es tant important
sense saber
si es vol o no quedar.

Oprimint al màxim
utilitzen a les demés treballadores
per fer-te sentir una merda
com els “Juegos del hambre”
puta competitivitat
que fa que no siguis tu
que fa que els nervis
s’apoderin de la teva persona
i que al final la justícia
la prenguis per la teva mà.


Treball explotador
amb insensibilitat
sense cap remordiment
ni cap enteniment
aquella que fa falta
quan una està fotuda
i te sent tant poca cosa
que ni el ball
et fa reviure
la felicitat innocent
de quan eres petita

I no ens equivoquem
tot comença des de dalt
governs e institucions
que tenen que complir
sense protegir als treballadors
exigint tant
que el deteriorament
ja no es només físic i mental
sinó també emocional

Tots els que estan implicats
fins la mateixa empresa
volen assolir “ranquins”,
comissions i números
dona igual la manera
i les formes
treballadores escanyades
amb un mal sou
amb el que viure
i sense aire net que respirar

I malauradament
la família no ho entén
si et reveles
perquè
hi han tantes enveges
i coses mal fetes
que ni tu et sents tu
ni la teva família tampoc
i et deixes anar
com quan s'apaga
una espelma amb una bufada
no vols viure
aquesta crueltat
que en una gàbia
sense sortida et te pressa
i et repeteixes
val la pena viure això?

Adeu marxo....!!!!

Hi han societats
que escanyen al jovent
els manipulen
els fan créixer tant ràpid
amb un molt tant cruel
que els anul·la totalment

Lluitem !!!!

Contra tota aquesta barbàrie
fem un pas important
per nosaltres mateixes
i les que vindran!!!

Volem justícia !!!!

___________________________________________

Aquest poema me l'inspirat un cas real
"Justicia per Sohee" allà on estiguis una espelma va per tu!!!
I per les demés farem lo possible per lluitar
d'alguna forma contra abús i maltracte
de qualsevol tipus!!!


Inés sempre seràs al meu somriure !! ❤️

Qui ets?

Posted in arrel, autoestima, ànima, canvi, colors, compartir, confiança, construir, corrupció, cos, créixer, destí, emoció, emocions, familia, feelings, felicitat, futur, identitat, infinit, por, relacions, sentir, sentits, teatre, tristesa, vida with tags , , , , on 17 enero, 2024 by carpediem2273
Des de que naixem
ens etiqueten
amb noms i cognoms...

Des de que naixem tenim uns gens heretats ja dibuixats una base d'intencions que amb ciència i amor han estat creats per fer-nos tal i com som.
Però realment ... Qui som? Som qui volem ser?
La vida ens va moldejant amb inputs de vivències amb un ventall de colors que va del blanc al negre que va del bo al dolent de lo correcte a lo políticament incorrecte de la felicitat que et fa levitar fins a la tristor que et fa tocar fons
Ventall que va canviant acompanyat de ràbia sorpresa … por… variant la personalitat o ampliant-la fins a l’infinit i aquestes pinzellades retocs … alteracions algunes van i venen altres es queden per sempre fins tocar l'anima del nostre cor i el pensament entre en un bucle infinit d'aquell que no s'acaba mai
Ens mostren sempre tal i com som?
Les possibilitats de esser son varietats d'un mateix al matí a casa quan fem un cafè som d'una manera i a la feina som d'una altra amb reunions socials... amb la família... i com no en soledat que sent la més autèntica fa que no ens puguem amagar amagar de res e interpretar-nos de formes diferents
Tot son preguntes …
Ens agrada tal com som? Quina imatge tenen de mi? Quina imatge vull projectar? Fins quin punt m’importen les respostes fins quin punt amb faig aquestes preguntes
El camí de la nostra vida no es pla ni va en línia recta esta ple de paranys de pujades i baixades que com en una muntanya russa ens fa voltejar per indrets desconeguts amb ferides i acaricies que venent de cop
Destí que ens fa començar per les arrels i com un arbre amb branques es va construint i adaptant amb vides complementaries a través de un mateix patró tu i només tu.
Màscara canviant màscara oscil·lant ja que ens aporta energia per tirar endavant o per protegir-nos davant d'un perill emocional i com la resiliència fa que ens adaptem a les situacions més canviants
I com l'etiqueta inicial on el motllo físic i psicològic tenia la nostra versió 1.0 la societat ens obliga a arribar a la versió 2.0 perquè davant tanta inseguretat l’aliè pot corrompre i això en fa ser més forts o fa que necessitem un antivirus per fer-nos sentir si sentir més segurs o més vulnerables a tot
Els mòbils i les xarxes ens conviden a conviure amb moltes màscares molt cops fent-te invisible pot ser guay o no ja que et comuniques sense que vegin el teu rostre més viral més cruel o més fràgil d'altres mostres una felicitat no real d'altres et dona igual i l'autoestima fa demanda constant per posar oli a un engranatge perquè tot vagi funcionant no sabem fins on no sabem fins quan
I tingues cura la societat tornarà a picar a la porta no et permet ni un marge d'error perquè la versió 3.0 ha de ser millor que l'anterior ...
I com en un videojoc tens la teva vida real la teva vida imaginaria que fa que tot sigui del color que tu vulguis del teu ventall ... recordes aquell de colors perquè qui posa les regles decideix la següent jugada i l'algoritme fa que decideixis la teva troballa
Per tant cal preguntar-se...
Qui vaig ser ahir? qui soc avui? i qui seré demà?
Ai, no ho sabrem mai perquè entren moltes variables a l'equació perquè no vivim sols perquè la vida ens condiciona fins no saps com
Tria que vols i si pot ser sigues autèntic intenta ser fidel a una manera de ser potser serà la resposta correcte que no et farà entrar en una pressó et farà ser tu i només tu.
----- Iné sempre seràs al meu somriure ❤

Començar

Posted in amistat, amor, arrel, autoestima, ànima, canvi, cel, colors, compartir, connexió, construir, cor, desig, destí, emoció, emocions, esperança, experiències, feelings, felicitat, identitat, infinit, llibertat, mirada, musica, natura, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, viatges, viatjar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , , , , , on 8 agosto, 2023 by carpediem2273




Arribes
quina calma
només la teva música
la mar
i el sol
que traient el cap
em diu bon dia!!


I em deixo anar
connectant amb vosaltres
com el vent.


I mirant ben endins
m'endinso
en la bellesa
tant verge i autentica
que em fa somiar
en el que m'envolta
sense parar de volar.


M'hi porta la tramuntana
tan ràpida i brava
que em fa ballar..


Ballar sense parar!!


Em sento viva
si viva
em ganes de descobrir
i ser feliç
amb la melodia

de l'orquesta
que em fa sentir
en calma
mirant ben endins.


Conjunt de sensacions
i emocions
que acompanyades
de la teva musica
la teva llum
i el teu moviment
em fan navegar
connetant amb la natura
connectant en mi
per seguir sentint...


Perque vull serguir
somiant
ballant i volant
sense parar
amb llibertat

ben endins...

----------------
Clarejar en la platja de S'Alqueria (Portlligat)
Matinar val la pena per veure tanta bellesa 🙂

Amb tu ❤ Ine ets el meu somriure ❤

La força d’un sentiment

Posted in amistad, amistat, arrel, compartir, confiança, connexió, construir, créixer, cultura, emoció, emocions, esperança, feelings, felicitat, festa, força, identitat, infinit, llibertat, lluita with tags , , , , , on 10 abril, 2017 by carpediem2273

_MG_2462.jpg

Des de petita
que visc el futbol
a Camp Barça
patint i disfrutant
de la mà del meu pare
jugador, entrenador 
amant i entregat
qui va ser
el que em va contagiar

I tant que em va contagiar!!!

Em va contagiar
i no vaig poder parar
de xutar la pilota de paper
embolicada amb cinta aïllant
donava igual
si era a la plaça o al pati
mentres els amics l’entrepà
s’estaven menjant

I un día al Vilapiscina
vaig anar a jugar
de defensa i com no
també de lateral
que be ho vaig passar
i com recordó aquells dies
amb melancolía del passat

Ara me’n porto aquest moment
on l’emoció em desborda
on els récords
tornen ha estar al meu voltant
on amb Salva
apassionat d’aquest art
he tornar a somriure
com si m’hagués contagiat
on l’equip femení del Cunit
m’ha enlluernat
per què com una pinya
amb esforç i superació
el somni d’una lliga
han conquistat
i pas a pas han demostrat
que ja no només és el futbol
el punt d’unió, d’enllaç
hi ha quelcom que va més enllà
l’esperit de llibertat 
d’un sentiment
que amb força viu i batega
sense parar

VISCA FEMENI DEL CUNIT

——–

Gràcies per fer-nos viure
Campiones de lliga 2016-2017

EL CAMÍ D’UN POBLE

Posted in ideals, identitat, societat, tolerància, veu with tags , , , , on 27 septiembre, 2015 by carpediem2273

INDEPENDÈNCIA
Volem decidir
volem que se’ns escolti
que no se’ns manipuli
i que s’empatitzi
amb el que passa 
a Catalunya 
amb les inquietuds
de tots els catalans 
que viuen a Catalunya
sense utilitzar la por
sense amagar-hi res

Perque la ignorància
no porta a res
i la  intolerància 
a menys
només el dia a dia
ens fa adonar 
de les necessitats
dels moviments
que son imprescindibles
en un món aturat
en un món 
que dona per perdut
el seu futur

I es pot viure
respectant les decisions
es pot viure
estant units o no
el que no es pot fer 
es forçar a res
estirant una corda
que s’acabarà trencant
ni tampoc mirant
cap un altre costat
ignorant una realitat
i si alternatives surten
benvingudes
amb diàleg seran
l’important  és caminar 
sense els ulls tapats
amb  rumb i destí
anel.lant un futur
que pas a pas farà
que l’engranatge rovellat 
torni a rodar

Volem la llibertat
on els cors protegits
amb il·lusió
tornin a bategar

 

Una nit al Woody’s

Posted in amistat, amor, compartir, cultura, emoció, emocions, Enamorats, experiències, expressions, familia, feelings, felicitat, identitat, llibertat, moralitat, mort, paraules, parella, por, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tristesa, vida, VOLAR with tags , , , on 29 junio, 2015 by carpediem2273

image

Qui havia dit
que les relacions
eren fàcils
qui havia dit
que tot podia
tenir un final feliç
que tot tenia un patró
a mida per tothom

Ni la mort
ni l’amor
tenen un conte
al que recórrer
quan als nens
se’ls porta al llit
potser un malson
els despertarà
o un son profund
si voldran quedar

Amor i desamor
fidelitat e infidelitat
i es que potser
sempre testem el mateix
i el regust del postre
és amb el que ens quedem?
o potser
perquè no variem?
a lo millor
lo nou ens agradi més

No tenim res controlat
encara que
mostrem seguretat
el descontrol
és el que ens porta
a improvisar
en una caòtica societat
on la raó
vol dirigir una orquestra
de trompetes
guitarres i violins
sense pensar
que potser un ocell
vol callar
o un mussol vol cantar
enganyant-nos dient
que tot ho sabem fer
que estem preparats a tot
per trobar estabilitat

I què no és
políticament correcte?
la confessió sabent
que la pots liar?
perquè els secrets inconfessables
protagonisme tindran
fent tragèdies
d’on no hi ha
creant un món fictici
o virtual
on la comèdia i el drama
una carrera de fons faran

Companyia i soledat
jugant a cartes
s’hi trobaran
i un pols faran
per seguir de la mà
de lo que es coneix
i fàcil és
o atrevir-se a deixar-se anar
no sabent si en un precipici
es caurà

Podem continuar
somiant amb globus volar
fent màgia d’il·lusions
aquelles que no
ens fan plorar
o veure glop a glop
del nostre propi fracàs
que ens ofegarà

I les emocions flueixen
en totes direccions
endins i enfora
amunt i avall
i pel cos passen
dins d’un tub
absorbint i transformant
el que sentim
i vius ens fa estar

«Una nit al Woody’s»
El pub on si trobarà
tota mena de vivències
com conflictes
i reconciliacions
com il.lusions
i enganys …
i tantes sensacions
que dins d’una coctelera
d’emocions explotaran
no fent-nos indiferents
a la realitat

Gràcies Gema per la teva creació
i la teva devoció pel teatre que ens contagia dia darrera dia
i a Nuria la seva dedicació i com no a tots els companys per fer viu el teatre

HEADSHOT

Posted in emoció, expressions, futur, identitat, metòde Margolis, sinceritat, societat, teatre, vida with tags , , , on 17 abril, 2015 by carpediem2273
headshot

Un escenari
amb cadires
és buit
només un focus
l'il·lumina
respires i t’atrapa
l'energia
que allí si respira
és un càsting
on tu
n'ets el protagonista
perquè?
perquè en algun personatge
t’identifiques
com amb un patró
dels molts
que arreu hi sia
i trobes quelcom semblant
però a l’hora diferent a tu
quina alegria
i fortament això creus
perquè és això
el que et farà
ser únic i especial
que és el que volies

Ets tu
vols ser l’escollit
per la resta
és el que et resta
sentir-te important
i valorat
valorat per la societat
que et posa a prova
des de primera hora
quan el cor
amb molta força batega
i et fas el fort
i competeixes
per ser el primer
expressant el que creus
el que sents i penses
i és l'imatge
la que t’identifica
i tenir cura
és la prioritat número 1
de la teva llista
de propòsits
aquells que vols complir
si o sí
perquè son
els que et faran feliç

Primer en què?
Primer perquè?

Perquè tens pors?
perquè tens inseguretats?
perquè darrera
de la teva imatge
et sents fràgil
i fort alhora?

Aquesta si
si que és
una veritat ben certa...
perquè saps que
encara que puguis
veure el teu reflex
en un mirall
que tot ho reflexa
la teva mirada
et farà ser diferent
si
diferent a la resta

I mentre
no et toca
demostrar i competir
estàs a prova
seguint la corrent
de l’energia que t’hi porta
des del teu lloc distintiu
la teva cadira
que es mou
i no sap
quin rumb porta

Perquè les vides
que et rodejant
competeixen com tu
vides
com la teva
i la meva
que una sense l’altre
no es fan falta
però es necessiten
com l'engrenatge
que fa rodar el món
i que necessita les peces
que els hi farà de motor
engranatge de relacions
on s’hi formen i manifesten
que volen sentir-se
escoltades i estimades
on viuen
i on parteixen
en busca del seu somni
que els farà sentir millors
com quan un
acaba la feina ben feta

La vida
és com un casting
on et presentes
i vols ser l’escollit
per qui et jutja
i et fa sentit

Sóc així!
m’hi vols o no m’hi vols?
perquè n'és tant difícil
triar això...

I arribes a ella
amb il·lusió
amb incertesa
amb timidesa...
darrera la teva cuirassa
aquella que t'ha protegit
des de sempre
i es que hi han
tantes maneres d’arribar
com patrons diferents
que existeixen
patrons que t'arriben
a les mans de sobte
sense saber d'on
quina incertesa

Expressions
i emocions en moviment
sentiments que surten
i s’amaguen
darrera una expressió
darrera les teves ulleres
que et fan viure i veure
aquest somni
tant real que t'atrapat
fent-te despertar
i fent-te mirar
des de la finestra
cap l'interior
aquest interior
que dóna alegries
però també tristeses

Vides
que busquen
ser reconegudes
ser escollides
valorades i estimades
per tots i sobretot
reconegudes per un mateix
que és el que compte
al final del dia
quan el sol s'hi posa
i a fosques t'hi quedes

I de cop arribes
aquest escenari
escenari
de la teva pròpia vida
on t’identifica la resta
no cal dir res
només ser un mateix
amb les teves virtuds
i febleses
aquesta es l’essència
que et fa busca un referent
que t’ajuda a seguir
i a tenir empenta

Per això
viu la vida
i persegueix el teu somni
estimant-te
i creient en tu mateix
no cal la resta 


Gràcies al grup de Kari Margolis!
a Gema i a Mar per la feina feta, estaveu les dues a l’obra 😄, gràcies a les dues heu fet i feu que estimi cada cop més el teatre i la seva essència!❤️🎭

i per si voleu col·laborar en aquest
projecte de creació tant maco
http://www.verkami.com/projects/11708-headshot

No es país para negras

Posted in feelings, identitat, societat, vida with tags , on 26 noviembre, 2014 by carpediem2273

no es país para negras

Identitat
que és la identitat?
que t’identifica?
que et fa sentir
i creure
que tens orígens
que acceptes
i t’accepten?

Només vols
un lloc
on sentir-te be
com a casa
un lloc
sense ser observat
ni jutjat
per la resta

Societat cruel
que menysprea
els valors
i a les persones
per les seves creences
o aparences
i que crea fronteres
en el pitjor lloc que hi ha
en la ment
que és
on més ofenen

I ets d’un lloc
que et va donar
la benvinguda
però que et refusa
i provens d’un altre
d’on ets sents foranea
i no justifica
la teva llibertat futura

I aquesta contradicció
t’acompanya
i no et fa ressò
ets sents perduda
perquè
vols seguir sent tu
sense perdre les arrels
que et van veure créixer
sense amagar
el que el teu cor sent
i el teu esperit
cridant expressa

SÓC NEGRA!!!!

Discriminada
per un costat
maltractada per l’altre
els gabinets
se’t claven
quan sents bufetades
i no agrades a la resta
resta que no pensa
ni sent
només bar borreja
amb míssils que llença
si decideixes viure
per tu mateixa

I mentre
la travessia
es fa cruel
per la incertesa
el rebutjament
i perquè no saps
en quina direcció
et serà més fidel

I somies
en un món perfecte
on no hi caben les regles
quan aleshores et desperta
la realitat que t’espera

Felicitats “No es un país para negras” m’ha encantat
Una reflexió a la identitat i a la societat

REFLEXIONS

Posted in confiança, experiències, feelings, identitat, relacions, societat with tags on 10 septiembre, 2014 by carpediem2273

REFLEXIONS

El canvi

comença per un mateix

i prendre consciència

és el primer

que has de fer

com tots

que hauríem de seguir

el mateix camí

no serà facil 

som conscients 

però lo dificil 

facil és

tot depen

si ho mires be

i els canvis són així

els grans els fem petits

i amb tots els petits

un gran canvi farem

perque tots 

posarem a l’agulla el fil.

 

I tu tens

el teu propi control

un control sense regles 

ni normes

només els teus valors

que et guien

i fan que segueixis

la teva intuïció

fan que canviïs 

i recorda

que els canvis

son bons

com el creixement 

d’un nedó 

que creix

i no te por

la por

de la consciència

que a cops  

ens fa trabeta

i vas creixent

vas madurant

i evolucionant

com els anys

que van passant

día a día

amb l’avui 

que és present

i ens el fa viure

perquè la fita

és el moment

ja que el futur

és incert

vivint el dia a dia

les preocupacions minven

i l’impacte minve també

i es així

el que vingui

vindrà tot seguit

perquè pensar-hi?

si penses

no podràs dormir.

 

I si t’equivoques

no passa res

d’equivocacions

està el mon ple

i sent conscient

dels errors

és quan s’aprèn

com la crítica constructiva 

que bona amiga és

i quedat amb lo bo

deixa córrer 

el que et fa mal

perdona`t a tu

i al del costat

que de fet és com tu

un més en el món creat

amb les seves 

creences i necessitats

necessitats

que be si les demana

les agrairà

si se li dóna un cop de mà

empatitzar

et fa créixer també

com evolucionar

potser demà

necessitis tu l’ajuda

que vas donar

al passat

I sobre tot no t’enganyis

sigues conseqüent

si la cagues admet

sigues tu

i no t’amaguis

darrera la màscara

que no és transparent

tu ets únic

i especial

això has de creure

molt fortament

perquè creient

en un mateix

creem un mon diferent

mes autèntic

 i més sincer.

VIATJAR

Posted in colors, cultura, emocions, experiències, feelings, identitat, natura, sentits, societat, viatges on 20 julio, 2014 by carpediem2273

VIATJAR

Transit de gent

de maletes 

que van i venent,

són de tots colors

grans i petites

amb un distintiu

el teu

el que posa

la teva adreça

el que va més enllà

perquè

la il·lusió te ganes

d’imaginar

i traslladar-se

a un lloc 

on arriba la ment

i el cor batega d’emoció

un lloc

on has planejat

que vols anar

i que per fotos

només coneixes

que excitant !!!

potser el viatge

és preparat

o improvisat

igualment les ganes 

s’hauran imposat

i les pors 

quedaran aparcades

i no podran viatjar.

 

I nervis

també hi han

però son bons

són els que 

volen volar 

són els que 

volen arriba lluny

sigui per terra

cel o  mar

els que 

et faran somriure

quan arribis

al lloc desitjat

els que et faran

desconnectar

del món real

de les preocupacions

i les obligacions

que no sempre agraden

però hi son

així són les regles

del món on vivim

les regles

que ens han impossat.

 

 

Però seguim

no ens aturem

el ritual

comença molt abans

on fas rutes

i cerques el destí

aquell que estava

en la llista 

de coses pendents

de principis d’any

i cerques

preguntes i respostes

a internet

i fas un planning

de camins i estàncies

també s’haurà de dormir…

o el que sigui…

per la nit

ai que la imaginació

també corre

en aquest sentit !!!

i els consells

sempre son ben rebuts

com les guies

que compres i llegeixes

en el metro o en el bus

i on els ulls oberts

no volen perdre’s res

vols retenir 

tota la informació

que es troba dins

vols aprendre

paraules

per fer-te entendre

i entendre

els que s’hi troben allí.

 

 

I poses 

a sobre el llit

la roba

que et farà falta

això penses

encara que a vegades

és massa

i es repeteix

sempre una frase

“per si de cas…”

i no para de sortir

a no ser que 

viatgis sempre

podría ser el cas

però no es així

i amb el per si de cas

segur que l’encertes

no hi ha marge d’error

només el del pes

de  la maleta

i intentes tancar-la

i no pots

i et poses sobre

s’ha de tancar

tant si com si no

i ho aconsegueixes

i penses ja està

una part

ja s’ha completat

ara el bolso 

a posar el més important.

 

 

Segon pas …

és arribar a temps

a agafar l’avió

el tren 

o el vaixell

mai seràs tant puntual

com en aquesta ocasió

perquè

el rellotge corre

com el vent

i s’atura

quan la maleta

ja es facturada

i el control

has passat també,

i es que

aleshores

una tranquil·litat

inquietant t’ha pres

ara és hora

de deixar-se anar

i disfrutar

del que trobaràs

i del que viuràs

s

 

 

I el després

el destí 

ens explicarà

com va anar

i els rècords

i les anècdotes

hi seran

i et faran somriure

al veure les fotos

que el àlbum

amb molta cura

confeccionaràs

i el que segur

t’emportaràs

es sentir de prop

aquell indret

aquella cultura

que et va atrapar

i la ment i el cor

arriben només recordant.

 

Que meravellós és viatjar!!!!

LA MÚSICA

Posted in addiccions, amor, colors, cos, cultura, emocions, experiències, feelings, felicitat, festa, historia, identitat, musica on 22 junio, 2014 by carpediem2273

Imagen

És una costum

comuna i repetida

arreu del món

una necessitat

un goig

un plaer

un aire

que es respira.

 

Uns agafem

els cascos

per escoltar-te

al metro 

a la platja

o la feina

potser,

per passar l’estona

perquè

ens acompanyes

en el que fem

perquè amb tu

es fan millor les coses

o així ens pareixien ser.

 

Altres

et posem al cotxe

ets la nostra

copilot preferida

sempre oportuna

en el moment oportú

quina casualitat

tan ben escollida

i ens dones velocitat

dones força

i llum al paisatge

que potser no tenia

i si a part de tu

anem amb companyia

fas que cantem plegats

perquè

tu ens contagies

com un gran badall

com una rialla

tan espontània

com tothom voldria.

 

Altres anem

a concerts

a festes populars,

a auditoris

on és sagrat

gaudir de tu

i dels musics

que saben

com transmitir-te

i es que és igual

el ritme que portis

perquè

et fas seguidors

i la gent s’inspira

ens fas creadors

i ens deixes tocar-te

quina rebeldia

i amb tu

taquem els ulls

viatgem i ballem

o escrivim

com

em fas fer ara 

i no pararia…

i tantes coses

sentim amb tu

que moltes

estan amagades

i volen sortir

volen ser trobades

per tu

i per qui

amb tu gaudiria.

 

 

Música

que ens despertes

els sentits

que fas

que les emocions

i els estats d’ànims

pugin i baixin

com quan anem

al parc d’atraccions

i pugem

amb tu de la mà

pugem a la teva

muntanya russa

de melodies

i d’intensitat

tan diverses i màgiques

que ens fas ser,

ser apassionats

i ser amants

de tu

encara que

uns instant sia.

 

 

Com també

ens fas de medicina

ens calmes

i ens animes

i el millor de tot

ens excites

amb companyia

que maco

es compartir-te.

 

 

I el cos

amb la teva inèrcia

et segueix

i es que

ens espitges

a un precipici

de paraules

i de sintonies

i aquest  vincle

en dos sentits

ens porta

a un destí comú

que ens canviarà la vida

perquè

música t’has criat

i  vius amb nosaltres

dia a dia.

 

 

I ets com el menjar

com una bona dutxa

i un dormir

somiant i desitjant

el que no diríem

i la ment vola

i amb tu

recorda e imagina

el que va passar

i passarà

qui sap en un futur

que qualsevol voldria

i es que

ens fas plorar

i somriure

que maco

es sentir-te.

 

 

 

Valors

Posted in experiències, feelings, identitat, sentits with tags on 9 junio, 2014 by carpediem2273

Imagen

Sempre 

em escoltat parlar

de l’escala de valors

 

Sempre

s’ha parlat 

dels principis 

de cadascú

 

Principis,

valors….

 

I  l’inconscient

fa que mesurem

aquesta escala 

i després el conscient

fa que l’executem 

de manera autòmata,

forma part de nosaltres

de les nostres actituds 

dels nostres comportaments.

 

 

I unes prioritats manen 

i les decisions obeeixen 

i et fan 

comparar i plantejar

que és millor,

que és pitjor

i aquests ciments

son heretats

per la nostra infància

son modelats

per la nostra maduresa

i la nostra raó

els va variant en el temps

el nostre temps de vivències.

 

 

I les matemàtiques

no ens donen 

un resultat exacte

però si

la raó dibuixa 

i recalca

perquè sapiguem

que importa més

i que no.

 

I aquest dibuix

que ens defineix

i està dissenyat

per nosaltres

és fàcil d’identificar

però a cops

és fa difícil 

d’identificar

i  veure

on es el llindar

de cada significat,

de cada valor implicat.

 

 

I la vida 

ens ajuda 

a interpretar

a valorar els valors 

que ens han inculcat

i que adoptem 

per moments 

i per segons

on  l’entorn 

juga un lloc primordial

al igual que

el nostre creixement

en la humanitat.

 

I aquests

principis van variant

com quan canvies 

de feina

com quan canvies

quelcom situació

que forma part

de la monotonia

del teu jo,

i et preguntes 

que es important

per a tu,

que no toleres

i si et fessin escollir

que escolliries.

 

Però 

hi han moments

a la vida

que la prioritat

es clara

són moments

que et venen sobte

i et trenquen 

aquets esquemes

o  esdeveniments

que els esperes 

però la teva ment 

no accepta 

i el teu cor lluita

perquè 

no siguin certes

i son canvis 

que t’influeixen

i que fan moure

la fitxa d’esgraó

allò que

implicava lo anterior

i que es més amunt 

en la teva escala

de valors.

 

I valores…

i aquests valors

són important per tu.

 

Per això

és tant important

pensar-hi,

però també 

escoltar el teu cor

potser 

hi ha un valor

que no valores

i et fa viure

si el tens a prop

o pel contrari està

i no el valores

de debò,

no ho dubtis

i disfruta d’ell

perquè això

et farà ser lliure

del teu propi ser

i ser fidel a tu mateix.

Feliç Sant Jordi

Posted in amor, emocions, feelings, felicitat, festa, historia, identitat, sentits on 22 abril, 2014 by carpediem2273
Si per un moment
pogués ser aquelles paraules
que fan que
no puguis para de llegir…

Si per un moment
pogués ser
aquell color
i aquella olor que fan
que la passió es desperti
entre nosaltres …

Si per un moment
pogués ser
aquell esperit
que avui
es respira a tot arreu
tan bonic
i difícil d’explicar...

No pararia de ser-ho
per que t’estimo
i sigui com sigui
amb una rosa
amb un llibre
amb un somriure
o simplement
amb una mirada…
estaré sempre al teu costat.

----
Bona Diada de Sant Jordi <3. Us estimo

 

En què t’identifiques?

Posted in colors, emocions, feelings, identitat, sentits, societat on 16 abril, 2014 by carpediem2273

PINTURA

 

Pregunta
de tipus test,
pregunta
que potser molesta
o potser curiosa,
que et fan o fas?

 

I es que cadascú
s’identifica
amb un color,
amb un número
de la sort,
amb una música,
amb una estació,
amb un animal,
amb una flor,
amb una manera
de vestir,
amb un menjar,
amb una olor,
amb uns valors,
amb uns raonaments,
i amb unes emocions.

 

I si ens fem
aquesta pregunta
potser ens sorprenem!!!

 

Ai !!! si poguéssim
canviar el temps
la societat,
i el món,
o ens hagués
agradat viure
en una altre època
en un altre indret,
lluitar per
uns ideals
formar part
de la historia….

 

I uns patrons
s’encarreguen
de crear
el nostre croquis
i com un quadre
d’un aprenent,
dibuixem pinzellades
de costums
les tècniques apresses
de petits,
i dibuixem pinzellades
de vivències
i experiències
que estaran al fons
del quadre,
pinzellades
ben remarcades,
però també
prenem riscos
barrejant textures
colors i materials
i dibuixem
unes altres,
que mostren
el que volem canviar,
potser aquestes
donaran el títol
de l’obra adequat.

 

I si a l’acabar,
mires be
de lluny
i de aprop
t’ anàdones
que la teva
pintura
forma part
de la teva
identitat
i la teva identitat
està plasmada en ella,
perquè tot surt
reflectit allà.

 

I en llibertat
com la tribu
en la selva
agafem la pintura
del color preferit
i la llencem
ben enllà
i la música
de fons
que tant
ens agrada
dona ritme
i sentit
al moviment
enlairat
de la pintura,
i tu mateix
dibuixes
aquell patró
que és
el teu sentir
i que mai serà igual
perquè aquest
és el secret,
el secret
de la nostra vida.

L’AMOR D’UNA MARE

Posted in amor, connexió, créixer, emoció, experiències, familia, feelings, felicitat, identitat, records, sentiments, sentir, valorar, vida with tags , , , , , on 26 junio, 2013 by carpediem2273
Image
Diuen que l’amor
d’una mare
és el més
bonic i especial hi ha

Diuen que l’amor
d’una mare
es el més sincer
e incondicional.

I és cert
perquè des del principi
sempre has estat
amb mi

Des de dintre teu
ja em parlaves,
i amb l’escalfor
del teu ventre feies
que no passes fred
que em sentis protegida
i amb el bateg
del teu cor feies
que em sentis viva
dintre teu.

Des de ben petita
m’agafaves de la ma
des de ben petita
feies no tingues por,
que no em faltes de res

Sabia que em cuidaves
sabia que vetllaves per mi
que sempre estaries
al meu costat

I agafada de la teva mà
em vas ensenyar
quelcom tan maco
com era la vida
i vas fer que em sentis important

Recordo com
des de ben petita
em recollies al cole
i esperaves somrient
a que em menges
aquell entrepà de nocilla
que havies preparat
amb tant de carinyo

Recordo com em
tapaves al llit
i em donaves
el petó de bona nit

Són tantes coses
tan maques que em vas donar
que només una mare
pot donar a un fill
tan records
que no pararia de reviure’ls

I és que
un cordó umbilical
sempre ens ha unit

Un cordón inseparable
una complicitat
inexplicable que fa
que no ens podem separar

I és que és tan especial
aquesta connexió que ens uneix
que m’agradaria
que no es tranques mai,
per que et necessito
et necessito cada dia
necessito de la teva força
necessito aquelles
ganes de viure
aquell bateg
que des de
dintre el teu ventre
em feia sentir viva

T’ESTIMEM MAMA
---------------
Ine sempre seràs el meu somriure ❤