carpediem2273's Blog

Començament molt dur
la soledat de morir sola 
i veure com algú que estimes tant 
se’n va en  soledat

I hi ha quelcom més dur que això?

I davant d’això
ens  plantegem
ho volem això
ho volem per la gent estimada?
ho volem per nosaltres…

La negació de la soledat 
que innecessària ets a cops
i a cops tant  necessària

Perquè 
que ens dona la cremor o l’escalfor?

A uns fugir 
I a altres apropar-se
per sentir-la de ben a prop

I és que la soledat
potser molt difícil de portar 
perquè a cops 
no ens adonem 
que esperem dels altres 
lo que a nosaltres mateixos 
no ens donem 
o que pel contrari
no estem preparats per donar 

I és que fem qualsevol cosa 
per un instant d’amor
volen o no
fent xantatge emocional
o millor 
només per sentir
el cor bategar 
i sentir-se especial
que maco oi?

Una família 
com qualsevol altre
et fa reflexionar 
entre les relacions
les relacions que no em escollit
com en aquesta situació
heretades de petits
com no?

I quelcom tant dur 
com la mort en soledat
tant dur com això
ens fa de mirall 
veient que aquest egoisme 
fa que ni la família
tants cops tant important
no pugui para l’erosió 
que poc a poc
com una piràmide de cartes 
fa que caigui de cop

La no relació
fa que no s’entenguin
ni quan estan a ben a prop
i saber que 
quan un compte amb l’altre 
es una definició 
que no existeix en el seu
diccionari d’emocions

Però quelcom tant dur 
la soledat de morir sol
fa que 
una trobada
pugui significar-ho tot
imagineu un vaixell de salvament
que fa que ens sentim vius 
amb necessitat d’estimar

I ens trobem tot tipus
de viure-ho tot

La vida manifestada 
en el mirall de la mare
vivin amb el desamor 
d’algú que estimes
i que encara que 
estiguis a tocar
es com si ja no hi fos
fent que tot t’aclapari
fins i tot els fills
que més estimes
i que es neguen a estimar-te
perquè el paper de bo 
no t’és correspòs
perquè no els hi consinteixes tot
com a totes les parelles… 


Tot te conseqüències
retrobar la no soledat
en un altre amor 
que et fa sentir volar entre cotons
amb moments de culpabilitat
que et donen una bufetada
que et fan despertar 
com mastegot al teu cor
i que acompanyada de la mà
la soledat de la tristesa
és la que et fa tocar fons

L’enamorament 
que fa estimar i no controlar 
els sentiments
que tant importants són
et tapen els ulls
sen se adonar-te’n
que l’altre no és una copia de tu
lo únic que fa sentir-te be
és retrobar-te tu mateix
i quan toqui estimar a l’altre
passar la corda 
de l’equilibri per no 
tornar a caure 

L’engany quin mal fa
et porta al precipici 
de la no comunicació
de la desconfiança
però aquí com sempre
no és cosa d’un
sinó cosa de dos

I el fil d’aquest
tobogan d’emocions 
i sentiments 
neix de la soledat d’un mateix

L’egoisme de la soledat
també es present
encara que no la veiem
et fa veure 
aquest patiment interior 
o en la mirada 
que se’t transmet 

Però un és capaç de fer-ho tot?
per no sentir-se sol?

Perquè?

Es una pregunta
que ens ronda
en l’inconscient o conscient
com no…
potser ja sabem la resposta
des de l’inici de tot

I tot comença així
tal com la vida real
com un joc
entra en escena la imaginació 
que amb una teràpia
fa que ens faci adonar
que ens fa falta 
o qui ens fa falta
quan la soledat és un perill


I comença una cremor
els records es cremen
el refugi  de la no soledat també
ens adonem de l’important 
que és la família
i també  la soledat 
que a cops és innecessària
i altres no


No se…
penso que tots volem ser estimats
per un mateix primer
i per els altres després
per sentir aquesta correspondència
tant necessària per tots

----
Aquesta pel·lícula m´ha fet reflexionar
Sobre la mort... sobre la soledat... sobre els sentiments
I l’estimar i  llençar-se sense dubtes com no

Potser val la pena veure-la per un instant i reflexionar

Us estimo ❤

--- 
Ine sempre seràs em meu somriure ❤