Archive for the familia Category

Dones de llum i lluita

Posted in arrel, autoestima, canvi, connexió, construir, créixer, emocions, expressions, familia, força, futur, historia, ideals, identitat, llibertat, lluita, maltracte, moralitat, sinceritat, societat, supervivència, valorar with tags , , , , , , , , , , , , on 7 marzo, 2025 by carpediem2273

Des de que naixem
ja ens etiqueten
i ens posen en un aparador
marca
n nos un futur

Estar clar que físicament
no som com ells
però això no els hi dona dret
ja que som persones també

Quan hem tingut de patir..

Tu no serveixes per res!
Tu només has de parir!
Tu només has de servir-me!
Tu perquè vols estudiar?
Tens prou amb tenir-me!
Tu només ets un cos
que has d’entregar-te
per escalfar el meu ego!
Cuina’m no em facis passar gana!
i tingues cures dels fills
perquè no saps fer res més!
ja saps que el temps passa
i només es per a mi!
la porta a la llibertat
te una única bandera la meva!
i calla i no em protestis!!!

La manipulació de la societat
manada per homes
ha aconseguit des de la prehistòria
tractar-nos així perquè era lo que volien
tenir-nos com un zero a l’esquerra
sense veu ni vot
perdudes en la guerra

Per que durant tants anys
se’ns ha tapat la boca
se’ns ha humiliat
se’ns ha abusat
se’ns ha menyspreat
se’ns ha cridat
i no se’ns ha escoltat

aquells si aquells …

que saben
que sense nosaltres
no estarien en aquest món.

Prou
hem assolit
sempre mirar endavant
no fent un pas enrere
votar, estudiar
tenir dignitat, resistir
lluitar, sentir
i tantes fites
que suman memòries
ens faran conquerir camins



Mirem de cara
a lo que li diuen justícia
per guanyar drets
els que mai hem tingut
i per mantenir
els que ja son nostres
perque aquest serà el nostre legat

No defallim
no oblidem mirar enrere
perquè la història esta plena
alcem la veu
per les que van callar
i no parem fins aconseguir
que la desigualtat social
el sostre de vidre
pugui ser trencat
i ser part del passat

Perquè valem molt
som fortes, resilients
empàtiques, intel·ligents
lluitadores, valentes
creatives, generoses
compromeses, transformadores
empoderades, brillants
sensibles i capaces de tot

I sobre tot ens entenem tant…
perquè en una pinya hem crescut
i com les arrels d’un arbre llegendari
hem sobreviscut a l’adversitat
de les pitjors tormentes
per veure amb esperança
que sortirà el sol
i sentirem la pluja de nou
en el camí que amb cada petjada
dibuixa el nostre futur

La lluita encara es viva
som multiplicadores i potenciadores
però encara ens queda molt
posar fi a les injustícies
des de l’educació
l’autonomia i la representació
canviant la mentalitat
d’aquest món encara dominat
pels que diuen ser comprensius
segueix sent un repte
per sentir-nos lliures

Però no posem a tots
al mateix sac
per sort tot está canviant
i el millor camí será
anar junts de la mà


Per les nostres avies, mares i germanes
dones que han canviat el món
inspiradores i lluitadores
sou un referent per nosaltres
i per mi

Avui i tots els dies
és el nostre dia

Us estimo
, sempre juntes ❤️✊

Ine sempre seras el meu somriure … allà on estiguis t’estimaré sempre …lluitadora ✊

Casa en Flames

Posted in amor, ansietat, arrel, autoestima, compartir, confiança, connexió, cor, emoció, emocions, esperança, experiències, familia, felicitat, mirada, mort, parella, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tristesa, vida, VOLAR with tags , , , , , , on 3 septiembre, 2024 by carpediem2273

Començament molt dur
la soledat de morir sola
i veure com algú que estimes tant
se’n va en soledat

I hi ha quelcom més dur que això?

I davant d’això
ens plantegem
ho volem això
ho volem per la gent estimada?
ho volem per nosaltres…

La negació de la soledat
que innecessària ets a cops
i a cops tant necessària

Perquè

que ens dona la cremor o l’escalfor?

A uns fugir
I a altres apropar-se
per sentir-la de ben a prop

I és que la soledat
potser molt difícil de portar
perquè a cops
no ens adonem
que esperem dels altres
lo que a nosaltres mateixos
no ens donem
o que pel contrari
no estem preparats per donar

I és que fem qualsevol cosa
per un instant d’amor
volen o no
fent xantatge emocional
o millor

només per sentir
el cor bategar
i sentir-se especial
que maco oi?

Una família
com qualsevol altre
et fa reflexionar
entre les relacions
les relacions que no em escollit
com en aquesta situació
heretades de petits
com no?

I quelcom tant dur
com la mort en soledat
tant dur com això
ens fa de mirall
veient que aquest egoisme
fa que ni la família
tants cops tant important
no pugui para l’erosió

que poc a poc
com una piràmide de cartes
fa que caigui de cop

La no relació
fa que no s’entenguin
ni quan estan a ben a prop
i saber que
quan un compte amb l’altre
es una definició
que no existeix en el seu
diccionari d’emocions

Però quelcom tant dur
la soledat de morir sol
fa que
una trobada
pugui significar-ho tot
imagineu un vaixell de salvament
que fa que ens sentim vius
amb necessitat d’estimar

I ens trobem tot tipus
de viure-ho tot

La vida manifestada
en el mirall de la mare
vivin amb el desamor
d’algú que estimes
i que encara que
estiguis a tocar
es com si ja no hi fos
fent que tot t’aclapari
fins i tot els fills
que més estimes
i que es neguen a estimar-te
perquè el paper de bo
no t’és correspòs
perquè no els hi consinteixes tot
com a totes les parelles…


Tot te conseqüències
retrobar la no soledat
en un altre amor
que et fa sentir volar entre cotons
amb moments de culpabilitat
que et donen una bufetada
que et fan despertar
com mastegot al teu cor
i que acompanyada de la mà
la soledat de la tristesa
és la que et fa tocar fons

L’enamorament
que fa estimar i no controlar
els sentiments
que tant importants són
et tapen els ulls
sen se adonar-te’n
que l’altre no és una copia de tu
lo únic que fa sentir-te be
és retrobar-te tu mateix
i quan toqui estimar a l’altre
passar la corda
de l’equilibri per no
tornar a caure

L’engany quin mal fa
et porta al precipici
de la no comunicació
de la desconfiança
però aquí com sempre
no és cosa d’un
sinó cosa de dos

I el fil d’aquest
tobogan d’emocions
i sentiments
neix de la soledat d’un mateix

L’egoisme de la soledat
també es present
encara que no la veiem
et fa veure

aquest patiment interior
o en la mirada
que se’t transmet

Però un és capaç de fer-ho tot?
per no sentir-se sol?

Perquè?

Es una pregunta
que ens ronda
en l’inconscient o conscient
com no…
potser ja sabem la resposta
des de l’inici de tot

I tot comença així
tal com la vida real
com un joc
entra en escena la imaginació
que amb una teràpia
fa que ens faci adonar
que ens fa falta

o qui ens fa falta
quan la soledat és un perill


I comença una cremor
els records es cremen
el refugi de la no soledat també
ens adonem de l’important
que és la família
i també la soledat
que a cops és innecessària
i altres no


No se…
penso que tots volem ser estimats
per un mateix primer
i per els altres després
per sentir aquesta correspondència
tant necessària per tots


----
Aquesta pel·lícula m´ha fet reflexionar
Sobre la mort... sobre la soledat... sobre els sentiments
I l’estimar i llençar-se sense dubtes com no

Potser val la pena veure-la per un instant i reflexionar

Us estimo ❤

---
Ine sempre seràs em meu somriure ❤

Justicia per Sohee

Posted in amics, amistad, amistat, ansietat, autoestima, confiança, corrupció, cos, créixer, cultura, desig, destí, dolor, emoció, experiències, familia, feelings, força, futur, identitat, intimitat, llibertat, maltracte, moralitat, mort, relacions, sentiments, sentir, societat, tolerància, tristesa with tags , , , , , , , , , , , , , , on 21 agosto, 2024 by carpediem2273

Qui ho anava a dir
quan corria pel passadís
i un somriure
es mostrava davant
les tonteries que em fèieu
papa i mama
que em protegíeu tant.


Però tot canvia
quan et vas fent gran
hi han societats
que es disfressen
en l'esforç
l'educació
el compliment
el perfeccionisme
ser millor amb tot
amb donar-ho tot
costi el que costi.

I això és la vida?

On em portarà?
on està la innocència
de llavors?
que em feia creure
qui era jo
que volia ser
i on volia anar.

I comença tot de petita
has de fer-ho be
tu pots...
només hi ha aquesta opció...
no val queixes ni explicacions…

I vas creixent
amb somnis impossibles
que a vegades et fan somiar
ballar i deixar-se anar
deixar-se anar…

Que ve sona…!!!!

Deixar-se anar
quan el teu cos
interpreta el teu sentiment
quan el cos t'acaricia
dient-te estic aquí
puc fer-te feliç…

Envoltada dels amics
et sents segura
sembla que la gàbia
s’obra
amb confidències de tot tipus
a cara descoberta
ens diem
el que ens importa o no
que més dona
i quants moments tant importants
amb gent estimada
que et deixa creure, reflexionar
i compartir emocions
amb un somriure
o amb un plor que dol tant… tant...
que només una abraçada
et consola
parles lliurement
això et fa sentir còmode
això si…
son moments clandestins
que resten en la ment
aquella que ens els recupera
en qualsevol moment

Ball que et porta
a l’altre univers
es com quan estàs
amb algú estimat
tan a gust
dins de una bombolla
que fa que no t’adonis
si plou o neva a l’exterior
i sola o amb companyia
amb aquest ball
que et rescata
per sortir a volar….

Veure’t al mirall
i creure amb el que fas
gaudir i somriure sense parar
com quan eres petita
res més …

Ufff!! com un gest tant petit
pot omplir tant
d'això es tracta oi?
de no pensar
encara que passi el temps…

I es que
els extrems de les emocions
son tan verdaders
que quan toques fons
la tristesa t’envaeix
i quan més feliç et sents
cap explicació
pot interpretar tanta felicitat!!!

Però la realitat és un altre
saps que tot és d'amagat
perquè amagar?
perquè no sentir i compatir?
et sents tancada
altre cop en aquesta gàbia
sense fer sortir els sentits
i les emocions
que volen donar a un vol
tot i que
amb una alegria incomplerta
ja que te un peu en el desig
del sentir del viure
i a l’altre peu
al costat del que et fa caure
si caure en un pou
fosc i profund
perquè aquesta societat
on t'ha tocat viure
et fa sentir aquell dol
aquella soledat
que encara rodejada de gent
et fa sentir immòbil tant…
que el teu cap i el teu cor
resten buits i anul·lats...


Arriba l'hora
haig de complir
he de fer
el que el meu tutor
de l'escola vol per mi
no es ballar
és quelcom reconegut
en una empresa
que guay!!!

Diuen que és molt important!

Però no sempre es aixì
perquè només entrar
hi ha molta de foscor
només veus i escoltes autòmats
amb objectius a assolir
d'aquells que no tenen
res a veure amb mi

I es tant dur
el treball de pràctiques
en teoria era per aprendre
no?
"call center" li diuen
et fan no se tu
sinó un persona diferent
sense empatia
seguint un guió establert
escoltant gent farta
de tot
d'enganys i manipulació
forçant-te contínuament
a deixar enrere les emocions
ser un robot
és igual si et degraden
amb abusos telefònics
dona igual si no pensen
amb tu!
no volen veure
que a dalt hi ha algú
que mana
vomiten i vomiten
perquè els tens que enganyar
per no perdre el client
que es tant important
sense saber
si es vol o no quedar.

Oprimint al màxim
utilitzen a les demés treballadores
per fer-te sentir una merda
com els “Juegos del hambre”
puta competitivitat
que fa que no siguis tu
que fa que els nervis
s’apoderin de la teva persona
i que al final la justícia
la prenguis per la teva mà.


Treball explotador
amb insensibilitat
sense cap remordiment
ni cap enteniment
aquella que fa falta
quan una està fotuda
i te sent tant poca cosa
que ni el ball
et fa reviure
la felicitat innocent
de quan eres petita

I no ens equivoquem
tot comença des de dalt
governs e institucions
que tenen que complir
sense protegir als treballadors
exigint tant
que el deteriorament
ja no es només físic i mental
sinó també emocional

Tots els que estan implicats
fins la mateixa empresa
volen assolir “ranquins”,
comissions i números
dona igual la manera
i les formes
treballadores escanyades
amb un mal sou
amb el que viure
i sense aire net que respirar

I malauradament
la família no ho entén
si et reveles
perquè
hi han tantes enveges
i coses mal fetes
que ni tu et sents tu
ni la teva família tampoc
i et deixes anar
com quan s'apaga
una espelma amb una bufada
no vols viure
aquesta crueltat
que en una gàbia
sense sortida et te pressa
i et repeteixes
val la pena viure això?

Adeu marxo....!!!!

Hi han societats
que escanyen al jovent
els manipulen
els fan créixer tant ràpid
amb un molt tant cruel
que els anul·la totalment

Lluitem !!!!

Contra tota aquesta barbàrie
fem un pas important
per nosaltres mateixes
i les que vindran!!!

Volem justícia !!!!

___________________________________________

Aquest poema me l'inspirat un cas real
"Justicia per Sohee" allà on estiguis una espelma va per tu!!!
I per les demés farem lo possible per lluitar
d'alguna forma contra abús i maltracte
de qualsevol tipus!!!


Inés sempre seràs al meu somriure !! ❤️

Abraça’m

Posted in amistat, amor, ansietat, autoestima, ànima, cel, compartir, confiança, connexió, cor, cos, créixer, cultura, desig, emoció, emocions, Enamorats, esperança, experiències, expressions, familia, feelings, felicitat, força, mirada, olor, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , on 14 abril, 2024 by carpediem2273

Abraçada 
que reus a tot arreu
de ben petits
i de grans
no importa ni el lloc
ni l'hora
ni amb qui
ni com

Abraçada
tímida o intensa
ets el llaç
que ens envolta
i ens protegeix
tant fortament
que ens fa girar
com si fóssim una baldufa
de emocions sinceres

Abraçada que generosa ets...

D'abraçades
hi han tantes
i de tant diferents...
la protectora
la que et consola
la que et retroba
la que t'acompanya
i no et deixa sola
la que et reconforta

i et fa més forta

I es que l'abraçada
es torna amb la millor aliada
la millor amiga
i el millor ansiolític
aquell que t’alivia
quan tens tant dolor
i fa que la llum de la foscor
faci mimbar les teves preocupacions
comprenent i entenent
fent-te per un instant escoltat
d’allò que per tu es tant important

Però també
està l’abraçada de l’amor…

I tanco els ulls …
i et veig .....

Abraça’m

ens diem
amb mirades còmplices
abraça’m

ens diem
amb uns xiuxiuejos invisibles

Abraça’m… abraça’m
ens diem
mentre un somriure
amb una empenta ens delata
fent “spoiler”
del que succeirà
molt aviat i tant a prop

I ens anem apropant
com dos imants
camp magnètic poderós
que ens fas entrar
en una espiral d’energia
on el cor s’accelera
i el desig ens fa perdre
els sentits del sentir
amb l’escalfor del teu cos


Uff com et sento tan a prop
Uff quin es calfred d'emocions
que em transporten a tu
vida meva del meu cor

I és tan autèntic i generós
aquest moment
que no vols que s’acabi mai
l’imant s’està fusionant
ets sent tan especial
amb qui estimes
que un focus zenital
et fa sentir
a dalt d’una muntanya russa
fins tocar la lluna
aquella que t’il·lumina
aquella nit de tardor

Abraça'm... abraça'm
tant fort
que et pugui sentir tant
com el plor de la felicitat
que emana de dins meu
sense explicació

Abraça'm ... abraça'm
no vull que ens despedim
vull seguir estimant-te
somrient i veient
com la infinita nit
ens porta entre núvols
on volem estar
en un sol cos
i amb una sola emoció

Abraça'm ... abraça'm....
——-
No deixis d’abraçar, abraçar es un gest d’amor únic
tant necessari i sincer... que ens fa no parar de somriure....<3

Qui ets?

Posted in arrel, autoestima, ànima, canvi, colors, compartir, confiança, construir, corrupció, cos, créixer, destí, emoció, emocions, familia, feelings, felicitat, futur, identitat, infinit, por, relacions, sentir, sentits, teatre, tristesa, vida with tags , , , , on 17 enero, 2024 by carpediem2273
Des de que naixem
ens etiqueten
amb noms i cognoms...

Des de que naixem tenim uns gens heretats ja dibuixats una base d'intencions que amb ciència i amor han estat creats per fer-nos tal i com som.
Però realment ... Qui som? Som qui volem ser?
La vida ens va moldejant amb inputs de vivències amb un ventall de colors que va del blanc al negre que va del bo al dolent de lo correcte a lo políticament incorrecte de la felicitat que et fa levitar fins a la tristor que et fa tocar fons
Ventall que va canviant acompanyat de ràbia sorpresa … por… variant la personalitat o ampliant-la fins a l’infinit i aquestes pinzellades retocs … alteracions algunes van i venen altres es queden per sempre fins tocar l'anima del nostre cor i el pensament entre en un bucle infinit d'aquell que no s'acaba mai
Ens mostren sempre tal i com som?
Les possibilitats de esser son varietats d'un mateix al matí a casa quan fem un cafè som d'una manera i a la feina som d'una altra amb reunions socials... amb la família... i com no en soledat que sent la més autèntica fa que no ens puguem amagar amagar de res e interpretar-nos de formes diferents
Tot son preguntes …
Ens agrada tal com som? Quina imatge tenen de mi? Quina imatge vull projectar? Fins quin punt m’importen les respostes fins quin punt amb faig aquestes preguntes
El camí de la nostra vida no es pla ni va en línia recta esta ple de paranys de pujades i baixades que com en una muntanya russa ens fa voltejar per indrets desconeguts amb ferides i acaricies que venent de cop
Destí que ens fa començar per les arrels i com un arbre amb branques es va construint i adaptant amb vides complementaries a través de un mateix patró tu i només tu.
Màscara canviant màscara oscil·lant ja que ens aporta energia per tirar endavant o per protegir-nos davant d'un perill emocional i com la resiliència fa que ens adaptem a les situacions més canviants
I com l'etiqueta inicial on el motllo físic i psicològic tenia la nostra versió 1.0 la societat ens obliga a arribar a la versió 2.0 perquè davant tanta inseguretat l’aliè pot corrompre i això en fa ser més forts o fa que necessitem un antivirus per fer-nos sentir si sentir més segurs o més vulnerables a tot
Els mòbils i les xarxes ens conviden a conviure amb moltes màscares molt cops fent-te invisible pot ser guay o no ja que et comuniques sense que vegin el teu rostre més viral més cruel o més fràgil d'altres mostres una felicitat no real d'altres et dona igual i l'autoestima fa demanda constant per posar oli a un engranatge perquè tot vagi funcionant no sabem fins on no sabem fins quan
I tingues cura la societat tornarà a picar a la porta no et permet ni un marge d'error perquè la versió 3.0 ha de ser millor que l'anterior ...
I com en un videojoc tens la teva vida real la teva vida imaginaria que fa que tot sigui del color que tu vulguis del teu ventall ... recordes aquell de colors perquè qui posa les regles decideix la següent jugada i l'algoritme fa que decideixis la teva troballa
Per tant cal preguntar-se...
Qui vaig ser ahir? qui soc avui? i qui seré demà?
Ai, no ho sabrem mai perquè entren moltes variables a l'equació perquè no vivim sols perquè la vida ens condiciona fins no saps com
Tria que vols i si pot ser sigues autèntic intenta ser fidel a una manera de ser potser serà la resposta correcte que no et farà entrar en una pressó et farà ser tu i només tu.
----- Iné sempre seràs al meu somriure ❤

Germanes i ànimes bessones

Posted in amistat, amor, ànima, compartir, confiança, connexió, créixer, emocions, experiències, familia, feelings, felicitat, sentiments, sentir, sinceritat with tags , , , , , , , , , on 1 febrero, 2023 by carpediem2273

Amb tu mama

si que estàvem ben a gust

dins del teu llac

de sensacions

on ens cuidaves fins el

més profund.

I de cop i volta

vam voler sortir

primer deien que era un nen

que el bategà del cor era un.

Futbolista sortirà!!!

com el que ens va engendrà

el papa que ens va estimar

com ningú.

Tota la família estava alegre

per la parelleta

i la nostre ànima bessona

la més gran

ens va protegir i estimar tant

que encara la sentim

com si fos aquí.

I ara mira on estem

han passat els anys

i hem passat tantes coses juntes

que ningú ens podrà separar

per què és tant única i especial

aquesta unió

que la complicitat

amb una mirada ho diu tot.

El cordó umbilical encara hi és

hi és més fort… 

més fort que mai

T’estimo germaneta meva

no saps quant ….

——

Iné ets el meu somriure

Fins aviat 

Posted in amics, amistat, amor, animals, ànima, compartir, connexió, familia, feelings, paraules, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, vida with tags , , , on 29 diciembre, 2017 by carpediem2273

I vas arribar
quan més et necessitava
i et parlava i acariciava
mentres tu demostraves
que t’agradava
tancant els ullets content

Em vas fer tanta companyia !!!

Et vaig cuidar
et vaig empipar
vaig jugar amb tu
i ballar amb tu
fins i tot
miràvem la tele recordes
i quan va arribar
Salva a casa
marcaves territori
sabies qui era la Laura

I és que a la complicitat
no li calen paraules
d’amor
en silenci i amb altres
sentits es diu tot
com la meva escalfor
quan t’agafava
mentre sortia el sol
aquells matíns
que dormies amb mi
com dos bons amics
vas ser un més de la familia

«Churry ja estic aquí «

Encara em surten
aquestes paraules
quan entro a casa…
I es que ja no estàs aquí
ja no estàs amb mi
et trobo a faltar tant
i es que
es increíble l’amor
que et tinc
i sempre et tindré
perquè sempre et recordaré
i estaràs al meu cor

Sempre seràs la meva Churry!!!

T’estimaré sempre ❤

 

TOTS SOM BARCELONA

Posted in amor, cor, dolor, emoció, emocions, familia, feelings, lluita, por, sentir, societat, tristesa, viatges, viatjar with tags , , , , , , , on 18 agosto, 2017 by carpediem2273

I estava de vacances
dormint la migdiada
i sento que em truquen
agafo el telèfon
era ma germana
anava amb els seus fills
a les festes de Gràcia
però la seva veu es trencava
quelcom dolent passava
i tant…
que era dolent…
era el pitjor
de les notícies esperades

«Laura un atemptat a les Rambles !!!»

al principi incrèdula no creia
el que m’explicava
però al segon sabia que era cert
aquell plor era profund  e inimaginable

I si, tot es confirmava
vaig mirar internet i les notícies
i tots en parlaven
de la terrible situació que es vivia
a la meva ciutat estimada
i aquella Rambles que m’inspiraven
amb poemes de Sant Jordi
que la simbolitzaven

Les Rambles
no enten de races
no enten  d’idiologies
ni de malícies imposades
perquè acull i abraça
sense pensar en l’origen
ni les circumstàncies
amb un passeig que enamora
envoltat de llum i color
amb les seves flors
ocells i estàtues…
símbol de ciutat de llibertat
amb els seus vianants
que alegrement la passejaven

I en segons tot canvia
ja no té vida ni color
la mort i el terror l’apaga
aquell passeig familiar i amorós
veu la cara més amarga
i el silenci s’apodera
i fa callar als ocells
que allà i cantaven
com les roses que perden vida
per la foscor que hi habitava

Ja ha passat …
per desgràcia
però tot ha de tornar
a la normalitat
encara que sigui dur
e inimaginable
estem amb tots
el que van patir
aquesta barbàrie macabre
estem al seu costat
perquè formen part de nosaltres
del nostre bategar
de la nostra ciutat
acollidora i afable
i contra la violencia
i la por
seguirem lluitant
perquè estimem la llibertat
aquella que defensem
amb la nostra ànima

—————-
T’estimo Barcelona

Ho sento amb el sentiment per tots
els que han perdut algú estimat ❤

Abraça’m carinyo

Posted in amor, arrel, ànima, cor, emocions, esperança, familia, sentir with tags on 11 junio, 2017 by carpediem2273

Lluna plena
en la nit fosca
abraça’m carinyo
que avui em sento sola
part de mi va marxar
i el silenci em recomforta

Abraça’m carinyo
vull tornar al passat
i somiar en aquells dies
on les espelmes il·luminaven
pastissos d’esperances
i jugàvem i jugàvem
a les endevinalles
que sempre encertavem

Abraça’m carinyo
vull reviure i somriure
com aleshores
on les hores mai s’acabaven
amb confidències sinceres
que ens explicàvem

Abraça’m carinyo
vull viure al màxim
el que ella voldria
per nosaltres
per seguir bufant
amb tu amor meu
espelmes d’esperança

_____________________________

Ine sempre seràs meu somriure
Felicitats allà on estiguis
T’estimaré sempre ❤

GLOBUS A L’INFINIT

Posted in amistad, amor, ànima, cel, connexió, cor, cos, destí, emoció, emocions, familia, feelings, força, futur, infinit, lluita, mirada, mort, por, records, sentir, sinceritat, VOLAR with tags , , , , , on 13 noviembre, 2016 by carpediem2273

 globus

El globus s’alça
el seu vol és d’anada
no de tornada
i es fa petit
de lluny que marxa
en un cel infinit
que el rep
amb una forta abraçada
deixant enrere
un buit infinit a l’anima
que plora i plora desconsolada
 
El globus
va escrit amb paraules
d’amor, agraïment
i de comiat
com em costa de pronunciar
aquesta paraula
perquè ja no tornaràs
com el globus
tant maco que es va enlairar
i és dur d’acceptar
 
Passa el temps Inesita
i sense tu
és fa difícil continuar
però miro al cel
i saps?
somric perquè aquell buit
es va omplint de records
que mai marxaran
i em fan tirar endavant
volen ser feliç
com quan miro al cel
i  pensant amb tu somric

——

Inesita sempre t’estimarem
i formaràs part de la nostra vida ❤

Bufant les espelmes

Posted in cel, connexió, cor, cultura, desig, emoció, emocions, experiències, familia, feelings, felicitat with tags , on 10 junio, 2016 by carpediem2273

image


I miro i no veig
i no oloro a res
i busco i no et trobo
i escoltant el silenci
no sento l’emoció
com quan es fa de nit
i vull veure sortir el sol

Ja no se
que és i que no és

No vull plorar més
vull sentir la teva alegria
i trobar-te quan et busco
escoltant una melodia
amb el teu somriure
i riure i estimar
com ho vas fer amb mi

Donaria tot el que fos
només per veure’t
i sentir-te un segon
però és impossible
això no es pot
i la tristesa és fa ressò

I la vida continua
vull recordar-te
bufant les espelmes
i desitjar tornar-te a veure
mirant al cel
sabent que et trobaré

Sempre t’estimaré Inés
Ets el meu somriure ❤❤❤

Bones Festes

Posted in amics, amistad, amor, animals, any nou, arrel, cel, cor, emocions, Enamorats, experiències, familia, feelings, felicitat, festa, futur, Nadal, relacions, vida with tags , , , on 24 diciembre, 2015 by carpediem2273

bonesfestes

Arriba l’hivern
amb carrers guarnits
arriben les llums
que ens il·luminen
ens fan seguir
l’estel d’il·lusions
que els més petits
plens de vida
ens porten
als nostres cors

I el caliu
que al voltant
de la llar de foc
ens fa estar a prop
ens escalfa
amb cançons i records
perquè mai oblidem
d’on venim
i qui som

I arriba l’hivern
amb tu
Nadal i Any nou
fas que de nou
les emocions
es retrobin
amb un còctel
de sensacions
i una  llàgrima
de tristesa
i una altre d’alegria
es fonen de nou

I és així
tornes aquí
ens fas valorar
el que tenim
el que ens fa sentir
amb melancolia
i amb somnis
per aconseguir

I arriba l’hivern
i tanco els ulls
el temps s’atura
uns moments
i somric…
pel que he viscut
i m’agradaria
seguir vivint amb tu

Molt amor ❤
—–

Bon Nadal i any Nou,
amb ganes de tu carinyo
i Ines semmpre meu somriure

Una nit al Woody’s

Posted in amistat, amor, compartir, cultura, emoció, emocions, Enamorats, experiències, expressions, familia, feelings, felicitat, identitat, llibertat, moralitat, mort, paraules, parella, por, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tristesa, vida, VOLAR with tags , , , on 29 junio, 2015 by carpediem2273

image

Qui havia dit
que les relacions
eren fàcils
qui havia dit
que tot podia
tenir un final feliç
que tot tenia un patró
a mida per tothom

Ni la mort
ni l’amor
tenen un conte
al que recórrer
quan als nens
se’ls porta al llit
potser un malson
els despertarà
o un son profund
si voldran quedar

Amor i desamor
fidelitat e infidelitat
i es que potser
sempre testem el mateix
i el regust del postre
és amb el que ens quedem?
o potser
perquè no variem?
a lo millor
lo nou ens agradi més

No tenim res controlat
encara que
mostrem seguretat
el descontrol
és el que ens porta
a improvisar
en una caòtica societat
on la raó
vol dirigir una orquestra
de trompetes
guitarres i violins
sense pensar
que potser un ocell
vol callar
o un mussol vol cantar
enganyant-nos dient
que tot ho sabem fer
que estem preparats a tot
per trobar estabilitat

I què no és
políticament correcte?
la confessió sabent
que la pots liar?
perquè els secrets inconfessables
protagonisme tindran
fent tragèdies
d’on no hi ha
creant un món fictici
o virtual
on la comèdia i el drama
una carrera de fons faran

Companyia i soledat
jugant a cartes
s’hi trobaran
i un pols faran
per seguir de la mà
de lo que es coneix
i fàcil és
o atrevir-se a deixar-se anar
no sabent si en un precipici
es caurà

Podem continuar
somiant amb globus volar
fent màgia d’il·lusions
aquelles que no
ens fan plorar
o veure glop a glop
del nostre propi fracàs
que ens ofegarà

I les emocions flueixen
en totes direccions
endins i enfora
amunt i avall
i pel cos passen
dins d’un tub
absorbint i transformant
el que sentim
i vius ens fa estar

«Una nit al Woody’s»
El pub on si trobarà
tota mena de vivències
com conflictes
i reconciliacions
com il.lusions
i enganys …
i tantes sensacions
que dins d’una coctelera
d’emocions explotaran
no fent-nos indiferents
a la realitat

Gràcies Gema per la teva creació
i la teva devoció pel teatre que ens contagia dia darrera dia
i a Nuria la seva dedicació i com no a tots els companys per fer viu el teatre

MIRANT EL CEL

Posted in cel, familia, mort, vida with tags , , on 11 junio, 2015 by carpediem2273

telescopi

I camino per la vida
aquella que de petita
em volia menjar
aquella on tu
hi formaves part
i on fèiem castells
a la vora del mar

I camino per la vida
aquella on tu sempre
em vas donar la mà
i el teu amor
em feia ser forta
en front
qualsevol adversitat

I camino per la vida
aquella on juntes
vam riure i plorar
on sempre
les nostres confidències
ens feien reflexionar
i com una pinya unides
podíem amb tot
i tant ….
això ningú
ho podia parar

I camino per la vida
i m’aturo de cop
mirant el cel
mirant endins
mirant la meva ànima
que crida
i amb ressò escolta

ON ESTÀS?

I camino per la vida
aquella que …
com un passatemps
va passant
i passa i passa
no deixa de passar
sense tu …
i es que li dóna igual
perquè el temps
no s’atura i amb això
no hi estem acostumats
perquè costa d’acceptar
que ja no hi ets
i això si…
si que és una realitat

I camino per la vida
i una buidor em fa tremolar
es fosca i freda
esta des de que tu
vas marxar
ningú la podrà reemplaçar
encara que estic segura
que des del cel
m’estàs donant la mà
com aleshores
quan la vida
la volíem viure
amb intensitat

I camino per la vida
aquella per la que
tant vas lluitar 
no es just!!
tenies tant per viure
tant per disfrutar…

I camino per la vida
saps?
tinc una confidència
que contar
sé que m’escoltes
des d’allà a dalt
he conegut algú especial
que em fa sentir especial
i em sento feliç
sé que estàs al corrent
del que m’està passant
per què et veig somriure
quan miro al cel
aquell on passant la vida
deus estar

I camino per la vida
aquella que amb tu
sempre hi serà
perquè el teu record
la buidor sempre omplirà
i la vull viure intensament
perquè això
em vas ensenyar
el temps es pot tornar aturar
i vull sentir-me estimada
i estimar

Gràcies Inesita
sempre al meu cor 

Un vol tràgic

Posted in amics, destí, familia, mort, viatjar, vida with tags , on 27 marzo, 2015 by carpediem2273

germanwinds

De cop
t’arriba la notícia
de cop
el cor s’atura!

Com?
Que dius?
No pot ser…!

I penses
en un instant
qui podria ser-hi
volant allí a dalt
en aquell avió
que es va estimbà
no ho saps amb certesa
però si saps
que un dia d’aquests
viatjaven persones
que t’estimes
que estan al teu costat

De cop
el cor s’atura!

I l’ansietat
s’ apodera de tu
i envies missatges
esperant respostes
aquest cop …
el més immediates
i no arriben
i la tristor t’envaeix
i et fa plorar
i no saps perquè
però no ho pots parar…
son minuts
que és fan eterns
perquè te n’adones
de la importància
i l’estima
que realment els hi tens

De cop
el cor s’atura!

Mentre un altre flaix
entra disparat
en el teu cap
i torna l’emoció
de la tristor
quan penses en el fill
del teu amor
una setmana abans
marxava d’intercanvi
com els nois
que tornaven a casa
i tenien
una vida per davant
amb els seus
amics i familiars
i et fas creus
de la crueltat
de la situació
situació que no te nom

I el cor
es torna aturar!

Només de pensar
en tots els que van dir
ens veiem al tornar
i aquell bon viatge desitjat
va ser el darrer
el que les seves vides
es va emportar

Se’m trenca el cor
aquell cor
que no para d’aturar

I el seu destí
els ha marcat
ja no hi son
no han arribat
no els han rebut
no els veuran
ni sentiran mai més
ni veuran el sol sortir
possiblement
darrera d’aquelles muntanyes
que se’ls van empassar

I el cor
es vol revelar!

Viure el dia a dia
és el que em dona motius
per seguir endavant
i sobretot per estimar
la vida
en tots els seus instants

I ara si
més que mai
el cor vol seguir
amb força bategant!

 

El méu condol als familiars i amics de les víctimes

Propròsits any nou!!!

Posted in amor, compartir, desig, emocions, experiències, familia, feelings, futur, nit with tags , , on 30 diciembre, 2014 by carpediem2273

happy_new_year_2015

Corre corre
que les dotze 
ja arriben
venen plenes
d’il·lusions 
i vivències compartides
d’un any que acaba
d’un any 
que ja forma part
de la teva vida
 
Un any
on vas tornar 
al teatre
la teva passió 
que et fa sentir viva
amb companys 
que estimes i t’estimen
i d’entre ells
una bona guia
que t’ha fet connectar 
amb emocions
que estaven amagades
en vida
fen-te interpretar  
i deixar fluir i fluir
amb molt bona energia
 
Un any 
on m’he sentit 
especial i desitjada
com feia temps
que no sentia
quines ganes 
i quina alegria
 
Un any 
de superacions
i connexions 
amb l’interior
que sempre ens guia
encara que el cor 
molt cops mana
i no saps a qui fer cas
qui ho diria
 
Un any 
on el silenci
el bloqueig
i la indiferència
t’ha fet molt mal …
potser 
per que tu mai ho faries
a un ésser estimat
 
Un any
amb ensurts
on la família 
t’ha fet costat
i t’ha donat el caliu
en moments durs
moments d’aquells 
que no et deixaven dormir
on el fred calava i calava
i l’angoixa et paralitzava
 
Un any 
que ja acaba
li queda poc 
per ser recordat
com cada any
per aquestes dates
 
Corre corre
que ve l’any nou
i amb ell 
propòsits nous
o si nous no son
benvinguts ho seran
perquè sempre apareixen
any rere any
per ser atesos i escoltats
 
Un any nou
on l’amor segur que hi tornarà
i per Sant Jordi amb una rosa 
et sorprendrà
perquè t’ho mereixes
i això ho saps
 
Un any nou 
on l’exercici 
et donarà la mà
i el cos se’t posarà de bo
que tothom et voldrà
diga’m
on s’ha de signar?
 
Un any nou
de teatre i nous poemes
que sempre 
et fan connectar
amb la força i l’esperit
que portes dins
fent-te volar 
i viure intensament
com el Carpe Diem
que t’acompanyarà
fins l’infinit i més enllà
 
Un any nou
amb propòsits i nous reptes
que desitges per arreu
i per la gent que estimes
perquè 
formant part del teu cor
i de la teva vida
 
Corre corre
que ve l’any nou
ple de somnis
no perdis temps
que ja està aquí 
i amb ell
la lluna il·lumina
les dotze de la nit
de la nit de cap d’any
la més esperada
i somiada per tots
quina alegria i quin desig!!!!

———-

Feliç Any Nou guap@s!!!!!!

Gràcies per formar part
del tren de la vida d’enguany
i estar tots junts
gaudint el dia a dia
desitjo que l’any vinent
aquest viatge ens porti el millor
i continuem compartint riatlles
i emocions 🙂

Que els somnis
i la lluita
pels vostres ideals us acompanyin!!!

Petonets arreu!!!

Us estimo!!!

Muaks Muaks

T’ESTIMO

Posted in amistad, amor, animals, emocions, familia, parella, vida with tags , on 3 diciembre, 2014 by carpediem2273

t'estimo

T’estimo
quina paraula 
tan intensa 
i tan sincera
que a cops
és fa difícil expressar
quan s’estima
de de veres
 
T’estimo
si, t’estimo!!!
 
I ho dic 
des de dins
sabent que el cor
amb els meus ulls,
el meu somriure
acariciant 
t’ho expressen,
expressen 
allò que sento 
i que et vol fer arribar
amb projeccions
d’emocions sinceres
invencibles i úniques
que poden amb tot
si, poden amb tot
totes elles
perquè
en moments baixos
et fan tirar endavant
quan hi penses 
 
I es que 
no hi ha més força 
que la de l’amor
que et dóna
la injecció que et desperta
i et fa somiar
i volar entre núvols de cotó
amb tendresa
 
Amor
que reus a tot arreu
voltant a la família
voltant als amics
l’amant
i el teu gat, gos
o altra animalot
que sense bescanvi
t’estimarà sempre
 
On estàs amor?

Cerca’l
és més fàcil
de trobar
del que hi penses
fixa’t hi!!!
potser està molt a prop
i no t’has adonat,
mira al costat
davant o enrere
i si saps on és
llença-t’hi 
i pronuncia
aquestes paraules
tan sinceres
 
T’estimo
si, t’estimo !!!!
 
Ho dic 
i ho reafirmo
t’envio 
el meu amor 
i rebo el teu
mentre els estels
des de ben amunt
observant aquest
resten embadalit
com els enamorats
en una bella nit estiuenca
 
No tinguem por
en estimar
i deixar-nos estimar
perquè
aquest episodi 
restarà escrit 
en el nostre conte
on la vida
ens hi ha portat
 
Imprès en un bes
amb una mirada
amb una abraçada
amb un plor
amb un somriure
o una rialla…
uff, quina passada
quan s’hi pensa
en tantes expressions
d’amor que existeixen
 
T’estimo!!!
Si, t’estimo!!!
 
 
Dedicat a la gent que estimo i especialment al grup de teatre:
Ahir va ser especial. Ens vam dir t’estimo
I vam estimar… 
Gràcies companys I Gema per l’exercici
Us estimo!!! ❤

INESITA

Posted in amor, familia, feelings, mort with tags on 12 noviembre, 2014 by carpediem2273
ine-laura

Sembla que fos ahir
quan vas deixar de patir
quan ens vas deixar
i et volies quedar aquí
per gaudir de la vida
gaudir de la família
i dels teus fills

Sembla que fos ahir
quan vas partir
i a tots ens vas dir
que te’n portaves
molt amor
com l’amor
que ens vas deixar aquí
era tant l’amor
que el meu somriure
es el que m’omple
el rostre
quan recordo
tot el que vam compartir

Sembla que fos ahir
quan aquella nit freda
i aquell vent
et van fer volar
lluny d’aquí
i una pau vas deixar
amb un silenci infinit

Sembla que fos ahir
que ja no et tenim aquí
i tantes coses
es van quedar per dir
tantes Inés
que sempre m’empenadit
i es van quedar dins
però ser que amb les mirades
es transmetia
el que sentiem
i voliem transmitir

Sembla que fos ahir
quan tenies cura
de nosaltres
i ens ficaves al llit
amb un bona nit
recordes quants
‘bona nit’

Sembla que fos ahir
que com avui
escric un escrit
aquell era de comiat
un comiat no desitjat
però maleïdament esperat
una part de mi
marxaria amb tu
una part del meu cor
et volia acompanyar

Sembla que fos ahir
que dur
es viure sense tu
i caminar cap el futur

Sembla que fos ahir
que una lliçó ens vas donar
de lluita
d’amor
i molta complicitat…
i la teva bondat
és la que em vaig emportar
la que amb un somriure
cada matí quan em llevo
en fa recordar…

T’estimo i t’estimaré sempre Inesita 

REVETLLA DE SANT JOAN

Posted in amistat, amor, colors, cultura, emocions, experiències, familia, feelings, felicitat, festa, natura, sentits with tags , , on 23 junio, 2014 by carpediem2273

Imagen

És la nit més curta

és la nit més màgica

on la lluna

amb més força brilla

i on el foc de les fogueres

l’il·lumina.

 

I és l’hora de cremar

el que no val

és l’hora de dir adéu

el que potser ens fa mal

i passar pàgina

com es fa en una nit

de cap d’any.

 

I és una nit de bruixeria

una nit on espantem

els mals esperits

i els valents

saltem sobre el foc

que ens protegirà 

entre cendres vives,

fent la por tremolarà

 

I l’aigua

protagonisme

també vol tenir

perquè 

amb ella diuen

que arriba la fertilitat

a les dones

que volem tenir fills…

el que si sé

es que és una nit

on un gaudeix 

perdent-se en la mar

ben  nu..a…

quina llibertat

ummm

quines ganes m’entren ja…

només de pensar

i encara la nit 

no ha arribat.

 

I és que la  natura

és conjura per estar

amb nosaltres

en aquesta nit tan alegre

e important.

 

Revetlla de Sant Joan

que arribes i esclates

anunciant l’estiu

amb llums artificials

amb soroll

música i colors,

amb bona companyia

amb una coca

que ens fa llepar els dits

perquè ben bona està

i  que fas 

que els nostres cors

bateguin amb més força

que uns instants abans

perquè

ets una nit màgica

on  ens deixes

somiar i desitjar.

 

Quin goig que fas!!

HELP !!!

Posted in amistat, amor, emocions, experiències, familia, feelings, moralitat, sentits on 27 abril, 2014 by carpediem2273

Imagen

 

Hi ha moments

a la vida

que un pot

necessitar ajuda.

 

Hi han moments

a la vida

que encara

que sigui difícil

demanar-la

un s’ha de

empassar l’orgull

i fer-ho,

un ha de pensar

que potser

els demés hi compten

i voldriem saber,

voldrien estar

i formar part

de la teva vida.

 

Aleshores,

el no voler

preocupar als altres

passa a segon terme

i la prioritat

passa a ser un altre,

i s’aprèn

que l’escala

de valors canvia

i canvia com tot,

com la vida,

i un s’ha d’emmotllar

aquests canvis

i acceptar.

 

Hi han moments

que no cal demanar

ni cal dir res,

l’altre sap

amb una mirada

que la necessitat està

i si mira

cap un altre costat

la decepció

serà molt gran

perquè no recordarà

que has estat

quan ho va necessitar,

però és aixì,

la vida

està plena

de decepcions,

d’alegries

i de melancolies també,

i d’això s’ha de saber.

 

Viure la vida

amb els ulls tancats

podria ajudar,

però a l’obrir els ulls

la realitat

podria la volta donar

i la moneda enlairada

no saber

de quin costat acabar,

perquè

hi ha cops

que s’ha d’estar

o no estar,

com la moneda

al caure

que serà la cara

o la creu al final.

 

HELP!!!

I NEED SOMEBODY…

 

Paraula

dificil de pronunciar,

paraula

que ens costa interpretar,

i quan ho aconseguim

ens deixa comprensió,

companyia,

amor

i molta pau.

 

Hi ha moments

que necessites

de la gent,

necessites

un cop de mà,

necessites

ser escoltat,

ser estimat,

ser comprès,

tot comença

en reconèixer

l’error comès

i deixar-se ajudar

perquè

ningú es perfecte,

ningú va neixer

amb un llibre

sota el braç

ni amb un bastó

amb el que anar tirant

i qui sap pot necessitar.

 

Perquè

un dia et pot passar

i un bescanvi

d’avui per tu

i demà per l’altre

es produirà

i compartir

té molt de significat,

que ningú es para

a pensar,

perquè compartir

és estimar

i ser estimat

sense una llibreta

on apuntar.

 

I s’ha de ser valent,

valent davant la por

i seguir endevant

seguir lluitant

sense o amb algú

de la mà

sense importar

en el que diràn.

 

Per això,

si necessites

ajuda només diràs

la paraula universal.

 

HELP!!!

video The Beatles Help!!!

 

 

11 – M

Posted in ansietat, dolor, familia, feelings, societat, tristesa, viatges on 11 marzo, 2014 by carpediem2273

Imagen

Recordo el dia,

l’hora,

el moment,

era tal dia

com avui

fa deu anys

estava treballant

i estaven explicant

l’acudit del dia

i de cop una noticia

ens va fer canviar

la cara …

el somriure

i les rialles

es van aturar

i van baixar

el cap.

Tres paraules

en van venir a la ment…

«No pot ser»

«No pot ser»

No podia creure

el que havia escoltat…

s’havia de comprovar

la no acceptació

a una notícia

tan dantesca

i tan cruel

és la primera

arma de defensa.

Per desgracia

ho era…

era cert

i un silenci aniquelador

el silenci de la mort

cruel…

es va apoderar

de tots,

de l’espai

feia fred…

Quin horror

quina pena

un punyal

es va clavar

al cor

un cor

que li faltava

l’aler

la il·lusió.

Es esgarrifador

intentar pensar

en els moments

tan durs

que deurien

estar passant

perquè

el dia se’ls hi

va fer la nit

la foscor

de la por

de l’ansietat

van ser el  xoc

brutal

que va xocar

contra ells

i  amb la mort

s’hi van topar

de cara

la van veure

de prop

i el qui va

tenir més sort

va patir més dolor

amb seqüeles

que marquen

i marquen…

La ment tampoc

tenia reacció

ni podia entendre

res…

mai estàs preparat

per noticies així

i una una successió

de sentiments apareixen

una darrera l’altre

en cadena

dolentes emocions

demanaven pas

volien entrar

en el teu cap

en el teu cor

i en la teva ànima.

Ràbia continguda

que va trobar

una brutal expressió

com una explosió

i els ulls ple d’odi

cap a tot

i sobre tot.

Seguit

la impotència

va ser el següent

plat a tastar

el cercar els perquès

que mai es respondrien

però sobretot

la impotència de no

poder estar allí

i ajudar com fos.

La llàgrima del dolor

i la tristesa

una llàgrima no associada

a res personal

va lliscar

per la meva cara …

no podia parar

no podia parar…

Només

des de la llunyania

amb la fe

tenia l’esperança

de que el comptador

de morts

no anés augmentant.

Vaig mirar al cel

no podia

parar de pensar

amb gent

que ja podria

estar allà.

I pensar

com els de terra

estarien lluitant

per viure

per salvar

per poder veure

la llum

sense saber

que s’anaven a trobar

L’instint

de supervivència

era lo important

l’instint d’ajudar

era el que sortia

sense parar

i sense parar

el que  feia falta

Fa 10 anys

Madrid va callar

fa 10 anys

un terrorífic atemptat

va truncar una societat

va matar il·lusions

projectes

vides compartides…

que anaven a treballar

anaven al cole a estudiar

i escoltaven música…

llegien un llibre…

parlaven entre elles…

o somiaven desperts

del que farien aquell dia

o simplement

miraven pel vidre

com passava la seva vida

el seu camí

aquell trajecte

el que no va acabar

o va tenir un final.

És increïble

després de tant dolor

de tanta desolació

com el poder…

la gent sense sentiments

amb sang freda

utilitzessin això d’excusa

i entressin en una lluita

mediàtica

una pugna de poder.

És increïble

que la mateixa gent

que va portar

aquesta desgracia

gent extremista

sense cor

sense sentiments

com marionetes

seguint una fe

una política

podessin arribar

aquest extrem

el extrem

de menysprear

la vida.

Quina fe

és aquesta?

que fa

que es matin

i matin la gent.

Gent

que utilitza

aquest terrible accident

per vendre imatges

desgranadores

i morboses

i això si

que els hi val

com els vots.

Imatges

que com un ganivet

van fent la ferida

més grossa.

I sento vergonya

perquè en moments

i circumstancies així

hem d’estar units!!!

no compte un mateix,

compte la pinya!!!

La mort

es quelcom desconegut

que et deixa  buit

per dins

que et mostra

la duresa

de la vida

una veritat que costa

molt d’enfrontar

tant injusta

perquè la mort

marxita l’anima.

«En memòria

dels desapareguts

i al costat de les famílies

i dels que van sobreviure.»

Musica: Vangelis – Main Theme of «Missing»

TATTOO

Posted in amor, familia, feelings, historia, natura, sentits, societat on 9 febrero, 2014 by carpediem2273

Imagen

Tattoo

misteriós

dibuix

misteriosa

gravació

original

diferent

personal

que

els avantpassats

ens van portar

a nosaltres

Primer

es gravaven

les parets

de les coves

que ens protegien

ens cuidaven

que parlaven

de vides

de lluites

de somnis

i que ara

encara ens parlen

quan arribem

i ens apropem

a elles

quan les mirem

t’embruixen

com grafitis

d’avui a dia

que quan ens

apropem

sembla que

xiuxiuegen

i et diuen coses

i escoltem

i sentim…

Tattoo

la teva

historia

ens atrapa

ets art

que balla

amb el cos

que interpreta

les nostres

vides

els nostres

orígens

amb la teva

màgia

parles

per nosaltres

de nosaltres

del que

ens agrada

de les

nostres

creences

ideologies

ídols

i ens fas

sentir-nos

diferents

i ens

identifiques

amb llibertat

i en el lloc

més important

el que ens

protegeix

i ens cuida

com la

cova

la nostra pell

que s’expressa

i es revela

Són tantes

les coses

que et

porten

a ser marcat

gravat

a sentir-te

identificat

un ídol

una creença

un amor

que no

et fa oblidar

una mort

que fa

que no oblidis

al ésser estimat

Aquest

amb protegeix

aquests símbols

són les meves

arrels

la meva manera

de mirar

el coratge

la lluita

un gran esperit

i la màgia

de viure

el dia a dia

d’expressar

de somiar

i sentir

Apropa’t

segur que

sents alguna cosa

L’AMOR D’UNA MARE

Posted in amor, connexió, créixer, emoció, experiències, familia, feelings, felicitat, identitat, records, sentiments, sentir, valorar, vida with tags , , , , , on 26 junio, 2013 by carpediem2273
Image
Diuen que l’amor
d’una mare
és el més
bonic i especial hi ha

Diuen que l’amor
d’una mare
es el més sincer
e incondicional.

I és cert
perquè des del principi
sempre has estat
amb mi

Des de dintre teu
ja em parlaves,
i amb l’escalfor
del teu ventre feies
que no passes fred
que em sentis protegida
i amb el bateg
del teu cor feies
que em sentis viva
dintre teu.

Des de ben petita
m’agafaves de la ma
des de ben petita
feies no tingues por,
que no em faltes de res

Sabia que em cuidaves
sabia que vetllaves per mi
que sempre estaries
al meu costat

I agafada de la teva mà
em vas ensenyar
quelcom tan maco
com era la vida
i vas fer que em sentis important

Recordo com
des de ben petita
em recollies al cole
i esperaves somrient
a que em menges
aquell entrepà de nocilla
que havies preparat
amb tant de carinyo

Recordo com em
tapaves al llit
i em donaves
el petó de bona nit

Són tantes coses
tan maques que em vas donar
que només una mare
pot donar a un fill
tan records
que no pararia de reviure’ls

I és que
un cordó umbilical
sempre ens ha unit

Un cordón inseparable
una complicitat
inexplicable que fa
que no ens podem separar

I és que és tan especial
aquesta connexió que ens uneix
que m’agradaria
que no es tranques mai,
per que et necessito
et necessito cada dia
necessito de la teva força
necessito aquelles
ganes de viure
aquell bateg
que des de
dintre el teu ventre
em feia sentir viva

T’ESTIMEM MAMA
---------------
Ine sempre seràs el meu somriure ❤