Archive for the expressions Category

Dones de llum i lluita

Posted in arrel, autoestima, canvi, connexió, construir, créixer, emocions, expressions, familia, força, futur, historia, ideals, identitat, llibertat, lluita, maltracte, moralitat, sinceritat, societat, supervivència, valorar with tags , , , , , , , , , , , , on 7 marzo, 2025 by carpediem2273

Des de que naixem
ja ens etiqueten
i ens posen en un aparador
marca
n nos un futur

Estar clar que físicament
no som com ells
però això no els hi dona dret
ja que som persones també

Quan hem tingut de patir..

Tu no serveixes per res!
Tu només has de parir!
Tu només has de servir-me!
Tu perquè vols estudiar?
Tens prou amb tenir-me!
Tu només ets un cos
que has d’entregar-te
per escalfar el meu ego!
Cuina’m no em facis passar gana!
i tingues cures dels fills
perquè no saps fer res més!
ja saps que el temps passa
i només es per a mi!
la porta a la llibertat
te una única bandera la meva!
i calla i no em protestis!!!

La manipulació de la societat
manada per homes
ha aconseguit des de la prehistòria
tractar-nos així perquè era lo que volien
tenir-nos com un zero a l’esquerra
sense veu ni vot
perdudes en la guerra

Per que durant tants anys
se’ns ha tapat la boca
se’ns ha humiliat
se’ns ha abusat
se’ns ha menyspreat
se’ns ha cridat
i no se’ns ha escoltat

aquells si aquells …

que saben
que sense nosaltres
no estarien en aquest món.

Prou
hem assolit
sempre mirar endavant
no fent un pas enrere
votar, estudiar
tenir dignitat, resistir
lluitar, sentir
i tantes fites
que suman memòries
ens faran conquerir camins



Mirem de cara
a lo que li diuen justícia
per guanyar drets
els que mai hem tingut
i per mantenir
els que ja son nostres
perque aquest serà el nostre legat

No defallim
no oblidem mirar enrere
perquè la història esta plena
alcem la veu
per les que van callar
i no parem fins aconseguir
que la desigualtat social
el sostre de vidre
pugui ser trencat
i ser part del passat

Perquè valem molt
som fortes, resilients
empàtiques, intel·ligents
lluitadores, valentes
creatives, generoses
compromeses, transformadores
empoderades, brillants
sensibles i capaces de tot

I sobre tot ens entenem tant…
perquè en una pinya hem crescut
i com les arrels d’un arbre llegendari
hem sobreviscut a l’adversitat
de les pitjors tormentes
per veure amb esperança
que sortirà el sol
i sentirem la pluja de nou
en el camí que amb cada petjada
dibuixa el nostre futur

La lluita encara es viva
som multiplicadores i potenciadores
però encara ens queda molt
posar fi a les injustícies
des de l’educació
l’autonomia i la representació
canviant la mentalitat
d’aquest món encara dominat
pels que diuen ser comprensius
segueix sent un repte
per sentir-nos lliures

Però no posem a tots
al mateix sac
per sort tot está canviant
i el millor camí será
anar junts de la mà


Per les nostres avies, mares i germanes
dones que han canviat el món
inspiradores i lluitadores
sou un referent per nosaltres
i per mi

Avui i tots els dies
és el nostre dia

Us estimo
, sempre juntes ❤️✊

Ine sempre seras el meu somriure … allà on estiguis t’estimaré sempre …lluitadora ✊

Bellesa en la imperfecció

Posted in amor, aprendre, canvi, colors, compartir, connexió, cor, cos, créixer, cultura, emoció, emocions, expressions, imperfecció, intimitat, llibertat, melodia, mirada, moralitat, paraules, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tolerància, tristesa, valorar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , on 24 enero, 2025 by carpediem2273
Sempre s'ha dit 
que maco o que maca ets?
o que també
això és excel·lent, impecable ...
no te cap error
estar a tocar a la perfecció!

Però a posteriori
ens parla
una veu interior
quan hauria de ser
totalment al inrevés
això no està be
això pot estar millor
que has fet malament
perquè no ha sortit
com a ...
igual que...
que has dit
o millor dit
que no has sentit

I això passa amb tot
en les relacions
en el dia a dia
a la feina
de petits
i amb qualsevol cosa
i moment
on la comparació
es la única aliada
que marca la diferencia
comparar
i perquè no valorar?

Deixem que la conseqüència
de l'equivocació
entri en la equació
i que 2 + 2
Sigui igual a 6


La vida ja sabem
Que no és així
no et porta
coses perfectes
relacions perfectes
i no ens donem
marge d'error
i si aquest succeeix
et culpes fins al fons

Inculcat de petits
o per la societat
que et convida a això
ens tornem perfeccionistes
amb nosaltres primer
i després amb els demés

L'actitud cap a la vida
no tota es perfecte
dona-li una volta
permetre’t marge d’error
potser et portarà
quelcom més maco
i et farà a ser feliç
dins la teva imperfecció interior

Parlem d'imperfeccions perfectes
no cal anar molt lluny
sinó parar-se
en aquest món estressant
i veure-hi més enllà

Com la lluna minvant
on la seva corba
que fa de tobogan
per les estrelles
que es volen llençar

O que dir dels
vidres trencats
perquè pensar en la mala sort
mirem durant un moment
i si li dona la llum directament
potser un ventall de colors
ens fa somiar

O les flors
que surten de l’asfalt
i apareixen
i no saps com
no es un defecte
potser ens diuen
o li dient al sol estic aquí
dona’m una abraçada
dins de tant de gris

O el dia ennuvolat
perquè ha de ser menys valorat
potser et suggereix intimitat
melancolia o tristesa
i connectar amb tu mateix

La cicatriu de la vida
Es la que més influencia
que hi ha de dolent
amb la fragilitat
ens fa patir i valorar
perquè la societat
ens ha ensenyat que
no hi han talles
per la gent
que estem amb sobrepès
i que si un es perfecte
no pot tenir imperfeccions

Per això la mirada
i tots els sentits
han d'anar més enllà
i que un somriure
entre llàgrimes
un t'estimo espontani
ple de sinceritat
un rellotge parat
un arbre tort
una reconciliació que arriba tard
plena de cicatrius
no sigui criticat


La bellesa en la imperfecció
que és maca aquesta paraula oi?


---------------------------------------

Ine sempre seràs el meu somriure 🙂

Abraça’m

Posted in amistat, amor, ansietat, autoestima, ànima, cel, compartir, confiança, connexió, cor, cos, créixer, cultura, desig, emoció, emocions, Enamorats, esperança, experiències, expressions, familia, feelings, felicitat, força, mirada, olor, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , on 14 abril, 2024 by carpediem2273

Abraçada 
que reus a tot arreu
de ben petits
i de grans
no importa ni el lloc
ni l'hora
ni amb qui
ni com

Abraçada
tímida o intensa
ets el llaç
que ens envolta
i ens protegeix
tant fortament
que ens fa girar
com si fóssim una baldufa
de emocions sinceres

Abraçada que generosa ets...

D'abraçades
hi han tantes
i de tant diferents...
la protectora
la que et consola
la que et retroba
la que t'acompanya
i no et deixa sola
la que et reconforta

i et fa més forta

I es que l'abraçada
es torna amb la millor aliada
la millor amiga
i el millor ansiolític
aquell que t’alivia
quan tens tant dolor
i fa que la llum de la foscor
faci mimbar les teves preocupacions
comprenent i entenent
fent-te per un instant escoltat
d’allò que per tu es tant important

Però també
està l’abraçada de l’amor…

I tanco els ulls …
i et veig .....

Abraça’m

ens diem
amb mirades còmplices
abraça’m

ens diem
amb uns xiuxiuejos invisibles

Abraça’m… abraça’m
ens diem
mentre un somriure
amb una empenta ens delata
fent “spoiler”
del que succeirà
molt aviat i tant a prop

I ens anem apropant
com dos imants
camp magnètic poderós
que ens fas entrar
en una espiral d’energia
on el cor s’accelera
i el desig ens fa perdre
els sentits del sentir
amb l’escalfor del teu cos


Uff com et sento tan a prop
Uff quin es calfred d'emocions
que em transporten a tu
vida meva del meu cor

I és tan autèntic i generós
aquest moment
que no vols que s’acabi mai
l’imant s’està fusionant
ets sent tan especial
amb qui estimes
que un focus zenital
et fa sentir
a dalt d’una muntanya russa
fins tocar la lluna
aquella que t’il·lumina
aquella nit de tardor

Abraça'm... abraça'm
tant fort
que et pugui sentir tant
com el plor de la felicitat
que emana de dins meu
sense explicació

Abraça'm ... abraça'm
no vull que ens despedim
vull seguir estimant-te
somrient i veient
com la infinita nit
ens porta entre núvols
on volem estar
en un sol cos
i amb una sola emoció

Abraça'm ... abraça'm....
——-
No deixis d’abraçar, abraçar es un gest d’amor únic
tant necessari i sincer... que ens fa no parar de somriure....<3

Viatge de vivències

Posted in amistad, amor, aprendre, colors, compartir, confiança, construir, créixer, destí, emoció, emocions, expressions, feelings, força, llibertat, musica, nit, olor, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, teatre, tolerància, veu, viatges, viatjar, vida with tags , , , , , on 19 octubre, 2023 by carpediem2273
https://open.spotify.com/intl-es/track/1elGwF4VwkwglV4nCBPJtv?si=092974feac244c77

Nervis,
està tot apunt per iniciar
l'aventura que ens ha portat aquí
quin repte ens tocarà avui?
ens farà pensar …i sentir...
o be no pensar…i fluir…

I fem camí
una guia de vivències
ens empentarà
a viure un tobogan
ple d'imaginació i d’energies
deixant-nos portar
pel que surti en tot moment
davant... darrera... al costat
es igual
lo important es esser
esser allà

Un camí ple de sorpreses
i certeses que ...
hi son
volen sortir per la porta oberta
i no vas sol
s'hi van afegint sinergies i creacions
en formes de ser
per compartir i conviure
amb fluïdesa
com aquella que raja
amb la aixeta oberta

Quina alegria, compartir !!!

I els focalitzes
els viatgers que hi van
son importants per a tu
i diferents a tu
aquesta es la gràcia de la fita
tenen un objectiu comú
arribar al mateix destí
on el viatge ens ha fet partir
i on les emocions
et portaran a viure
serà un moment únic per tots
no els perdis de vista
et donen la mà invisible
aquella que et porta ràpidament
a deixar-te anar,
per transmetre construint
l'edifici imaginari que
et refugiarà en tot moment
mentre el viatge faci via

I es així
un grup
d'emocions sinceres
que amb diferents tonalitats
crean rols a descobrir
quina curiositat i fantasia
quan tot s’hi junta i s’unifica

El líder invisible
que t'arrossega a empatitzar...
el que escolta als altres
i li dona igual
ser el primer o l’últim
de la fila
vol ser a prop de la caliu
del foc
per donar equilibri i afegir
no sumant sinó multiplicant
les sensacions e interpretacions
que es mouen com el vent
entre les fulles dels arbres
amb un somriure

Sensacions que no estaran soles
es clar que no!
tenen vida...

I han tantes expressions
a reproduir
que no pararies mai
fins l'infinit
dona igual si fen un cercle...
un bunyol ...
una línia...
o quelcom dibuix a crear
ja que formen formes homogènies
que amb un fil de experiències invisibles
ens transformaran en figures úniques
si úniques!!
las que el grup d'emocions
ha decidit i així sia!

I entra en joc tot
tot el que mostrem
sigui tímid o atrevit
on la imaginació tant poderosa
ens fa somiar
i dormir embadalits mirant el cel
que amb un paraigües ens cobreix
fent-nos sentir
submergits en els sentits
assaborint allò que...
amb les presses es insípid
i poc agraït
es transforma
en tast d'un plat exquisit
que amb les presses es esquerp
i vols fugir
es transforma
en el tacte sua de un nadó tan bonic
que amb les presses fa mala olor
a podrit
es transforma
amb el teu perfum que t'apropa
tant a prop que no pararies...
o que les presses fan
que només vegis paret
es transforma
en sol i lluna
que sempre t'acompanyen
i que estan allí en el dibuix
permanent de la vida

Viure el moment
sigui real o imaginari
on tot de colors hi son
això si que te sentit
sentit de debò
d’aquell que t’agrada
i repetiries

I finalment
arribem el moment més flexible
i més intens del final del camí
el que amb tanta il·lusió
vas començar i emprenies
i ens adonem
que no cal moure's
ni veure el que està succeint
ni ha prou tancant els ulls
viatjant al final que t'atrapa
aquell que no volem que s’acabi
perquè ens te submergits i així cia!
amb silencis i les paraules
que et fan viure i despertar
al mateix temps
que escoltes a qui ho recita

Flaixos d’experiències
ens fan analitzar
perquè, on, com, quan...
el que ens passa
i volem créixer
mentalment i energèticament
volem créixer
experimentant i creant
compartint i emocionant
i digue-m'ho així
això es tant important
perquè dona sentit
al viatge desitjat
que ens ha portat aquí
el mateix que
e
l que ens va fer partir
------------------------------------------
Gràcies a les classes de teatre que dins de la monotonia i el no parar
et fan aturar-te per mirar i mirar-te fins l'infinit ben endins ❤

Escolta’t, escolta

Posted in canvi, compartir, confiança, connexió, construir, cor, cos, créixer, emocions, experiències, expressions, feelings, llibertat, melodia, mirada, musica, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, vida with tags , , , , , , , , , , on 20 septiembre, 2023 by carpediem2273


Escolta't, escolta
no et perdis res
i miro al meu costat
el que m'envolta
i ha tant per aprendre
per no deixar enrere...

Escolta't
el teu cos et parla
et teu cos et reclama
balla amb les emocions
no tinguis por
la ment es poderosa
però el teu cor ho és més
ella necessita un descans
la imaginació i la il·lusió
entren en joc
deixa't fluir
explota les raons
que et coarten a ser tu
tal com ets
tal com vols.

I com el baixant d'un riu
ple de peixos
alliberat
aventurat a descobrir-ho tot
no esta tant lluny
esta molt a prop
tant a prop
que amb un dit pots
tocar-ho
ufff això si que és bo
només cal sentir
la escalfor del teu cos.


Escolta
amb sintonia
les energies hi son
hi han tantes formes
d'expressar i de sentir
amb una mirada
una reacció
un silenci
una intuïció
sobren les paraules
per empatitzar amb l'altre
només cal predisposició
ser sincer
i ser generós.

Creix no deixis de créixer
el temps es molt valuós
per deixar i deixar-te anar
sense condicions.


---------------------------
----------------

Ine ets el meu somriure ♥️, estimar teatre 🎭

Llibertat d’expressió

Posted in cor, desig, destí, dolor, emoció, emocions, expressions, feelings, força, futur, por, relacions, sentir, sinceritat, societat, tolerància, tristesa, veu, vida, VOLAR with tags , , , , on 3 octubre, 2017 by carpediem2273
3octubre

I la tristor m’envaeix
i el buit es fa més gran
només faig que plorar
fins on hem arribat
només volíem votar
només volíem expressar
tant «si» o «no»
el nostre camí per endavant

I la fractura és fa gran
això ja ningú ho pararà
o pitjor encara
ningú ho oblidarà
perquè ens han fet callar
amb la força
aquella que ens fa mal
aquella que no entén de raó 
matant la il·lusió
que vol volar
i sortir de la presó

I em fa mal
veure la meva gent
com pren mal
només per defensar
la llibertat de sentir
i d’expressar
no volem que es repeteixi
allò que ens nostres avis
varen patir i viure fa anys

I m’indigna
escoltar d’arreu
coses que no son certes

ignorants !!! mentiders!!!

us heu parat a pensar
com estem i que volem
perquè només tirant la pedra
i amagant la mà
sou complices i mercenaris
de la imposició
perquè és pot pensar diferent
i conviure respectant a l’altre
rés més que això

I callats en silenci
mans a dalt
mirem de front
a la violència
que ens desafia
i ens empenta a la por
no caiguem a la provocació
la nostra mirada és més forta
perquè ve de l’ànima
i del cor

No deixem que ens tapin la boca
amb cops de bastó!!!

Una nit al Woody’s

Posted in amistat, amor, compartir, cultura, emoció, emocions, Enamorats, experiències, expressions, familia, feelings, felicitat, identitat, llibertat, moralitat, mort, paraules, parella, por, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tristesa, vida, VOLAR with tags , , , on 29 junio, 2015 by carpediem2273

image

Qui havia dit
que les relacions
eren fàcils
qui havia dit
que tot podia
tenir un final feliç
que tot tenia un patró
a mida per tothom

Ni la mort
ni l’amor
tenen un conte
al que recórrer
quan als nens
se’ls porta al llit
potser un malson
els despertarà
o un son profund
si voldran quedar

Amor i desamor
fidelitat e infidelitat
i es que potser
sempre testem el mateix
i el regust del postre
és amb el que ens quedem?
o potser
perquè no variem?
a lo millor
lo nou ens agradi més

No tenim res controlat
encara que
mostrem seguretat
el descontrol
és el que ens porta
a improvisar
en una caòtica societat
on la raó
vol dirigir una orquestra
de trompetes
guitarres i violins
sense pensar
que potser un ocell
vol callar
o un mussol vol cantar
enganyant-nos dient
que tot ho sabem fer
que estem preparats a tot
per trobar estabilitat

I què no és
políticament correcte?
la confessió sabent
que la pots liar?
perquè els secrets inconfessables
protagonisme tindran
fent tragèdies
d’on no hi ha
creant un món fictici
o virtual
on la comèdia i el drama
una carrera de fons faran

Companyia i soledat
jugant a cartes
s’hi trobaran
i un pols faran
per seguir de la mà
de lo que es coneix
i fàcil és
o atrevir-se a deixar-se anar
no sabent si en un precipici
es caurà

Podem continuar
somiant amb globus volar
fent màgia d’il·lusions
aquelles que no
ens fan plorar
o veure glop a glop
del nostre propi fracàs
que ens ofegarà

I les emocions flueixen
en totes direccions
endins i enfora
amunt i avall
i pel cos passen
dins d’un tub
absorbint i transformant
el que sentim
i vius ens fa estar

«Una nit al Woody’s»
El pub on si trobarà
tota mena de vivències
com conflictes
i reconciliacions
com il.lusions
i enganys …
i tantes sensacions
que dins d’una coctelera
d’emocions explotaran
no fent-nos indiferents
a la realitat

Gràcies Gema per la teva creació
i la teva devoció pel teatre que ens contagia dia darrera dia
i a Nuria la seva dedicació i com no a tots els companys per fer viu el teatre

HEADSHOT

Posted in emoció, expressions, futur, identitat, metòde Margolis, sinceritat, societat, teatre, vida with tags , , , on 17 abril, 2015 by carpediem2273
headshot

Un escenari
amb cadires
és buit
només un focus
l'il·lumina
respires i t’atrapa
l'energia
que allí si respira
és un càsting
on tu
n'ets el protagonista
perquè?
perquè en algun personatge
t’identifiques
com amb un patró
dels molts
que arreu hi sia
i trobes quelcom semblant
però a l’hora diferent a tu
quina alegria
i fortament això creus
perquè és això
el que et farà
ser únic i especial
que és el que volies

Ets tu
vols ser l’escollit
per la resta
és el que et resta
sentir-te important
i valorat
valorat per la societat
que et posa a prova
des de primera hora
quan el cor
amb molta força batega
i et fas el fort
i competeixes
per ser el primer
expressant el que creus
el que sents i penses
i és l'imatge
la que t’identifica
i tenir cura
és la prioritat número 1
de la teva llista
de propòsits
aquells que vols complir
si o sí
perquè son
els que et faran feliç

Primer en què?
Primer perquè?

Perquè tens pors?
perquè tens inseguretats?
perquè darrera
de la teva imatge
et sents fràgil
i fort alhora?

Aquesta si
si que és
una veritat ben certa...
perquè saps que
encara que puguis
veure el teu reflex
en un mirall
que tot ho reflexa
la teva mirada
et farà ser diferent
si
diferent a la resta

I mentre
no et toca
demostrar i competir
estàs a prova
seguint la corrent
de l’energia que t’hi porta
des del teu lloc distintiu
la teva cadira
que es mou
i no sap
quin rumb porta

Perquè les vides
que et rodejant
competeixen com tu
vides
com la teva
i la meva
que una sense l’altre
no es fan falta
però es necessiten
com l'engrenatge
que fa rodar el món
i que necessita les peces
que els hi farà de motor
engranatge de relacions
on s’hi formen i manifesten
que volen sentir-se
escoltades i estimades
on viuen
i on parteixen
en busca del seu somni
que els farà sentir millors
com quan un
acaba la feina ben feta

La vida
és com un casting
on et presentes
i vols ser l’escollit
per qui et jutja
i et fa sentit

Sóc així!
m’hi vols o no m’hi vols?
perquè n'és tant difícil
triar això...

I arribes a ella
amb il·lusió
amb incertesa
amb timidesa...
darrera la teva cuirassa
aquella que t'ha protegit
des de sempre
i es que hi han
tantes maneres d’arribar
com patrons diferents
que existeixen
patrons que t'arriben
a les mans de sobte
sense saber d'on
quina incertesa

Expressions
i emocions en moviment
sentiments que surten
i s’amaguen
darrera una expressió
darrera les teves ulleres
que et fan viure i veure
aquest somni
tant real que t'atrapat
fent-te despertar
i fent-te mirar
des de la finestra
cap l'interior
aquest interior
que dóna alegries
però també tristeses

Vides
que busquen
ser reconegudes
ser escollides
valorades i estimades
per tots i sobretot
reconegudes per un mateix
que és el que compte
al final del dia
quan el sol s'hi posa
i a fosques t'hi quedes

I de cop arribes
aquest escenari
escenari
de la teva pròpia vida
on t’identifica la resta
no cal dir res
només ser un mateix
amb les teves virtuds
i febleses
aquesta es l’essència
que et fa busca un referent
que t’ajuda a seguir
i a tenir empenta

Per això
viu la vida
i persegueix el teu somni
estimant-te
i creient en tu mateix
no cal la resta 


Gràcies al grup de Kari Margolis!
a Gema i a Mar per la feina feta, estaveu les dues a l’obra 😄, gràcies a les dues heu fet i feu que estimi cada cop més el teatre i la seva essència!❤️🎭

i per si voleu col·laborar en aquest
projecte de creació tant maco
http://www.verkami.com/projects/11708-headshot