Archive for the experiències Category

MONT SAINT-MICHEL

Posted in arrel, ànima, colors, connexió, cultura, emoció, experiències, feelings, futur, historia, identitat, infinit, llibertat, lluita, natura, sentiments, valorar, viatges, viatjar, vida with tags , , , , , , , , , on 12 agosto, 2025 by carpediem2273

https://open.spotify.com/intl-es/track/30XONPeyE9egDreH1GlJ9l?si=9f1279d2dd8f4696


És increïble
el que inspires
història i llegenda
un somni fet pedra
amb l’església
i l’abadia que m’espera
aquella que la fe
va fer que la visió
visqués sobre la mar

I encara que fortificada
veient els segles passar
fas que el misteri
resti amagat
i que convisqui
entre muralles i onades
que van de la mà

I és increïble
com la mar
fa que el ball retrocedeixi
per deixar-te passar
i avanci
per tornar-te agafar
i com la terra i les marees
que et fan camí
volen que t’endinsis dins
per sentir-te protegit
com quan no vols despertar
d’un somni màgic
i on la fortificació de l’abadia
et donarà recer


Es increïble
com les ovelles pasturen
com a perles blanques
forman part
de la teva identitat
i com la llum del sol
et reflexa com mirall
en un basal

Perquè se’t va utilitzar
per a la ideología tancar?

Pensem en el pont
que t’uneix després

fins el present
i pensem que increïble ets !!!

Perquè m’inundes
el cor de bellesa
Mont Saint-Michel
amb el teu capvespre,
els teus reflexos,
la teva abadia
i els teus meandres
que com un llapis
dibuixen el cami
per arribar a tu


——-
Inés sempre seràs el meu somriure❤️






APRENENTAGE

Posted in addiccions, aprendre, arrel, canvi, compartir, créixer, cultura, desig, destí, esperança, experiències, festa, força, futur, historia, ideals, imperfecció, intimitat, llegir, llibertat, musica, records, sentir, valorar, veu, viatges, viatjar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , , on 8 julio, 2025 by carpediem2273

https://open.spotify.com/intl-es/track/0ZZR7yshyNORje3HH1yxUX?si=a85a30c552764cd1

Avui he après una cosa nova!

Quants cops ho hem dit
amb veu suau o forta
quants cops ho hem pensat
quan menys t'ho esperes
i quan més t'escoltes

I miro endavant
al costat i enrere
i tot em recordà
o m'aporta
a quelcom nou
que desitjat o no
em fa reflexionar
per adonar-me'n
d'una tempesta
o per adonar-me'n
de l'esclat
de la felicitat

I es que aprendre
quan un vol
es com un vol
a un viatge al desconegut
a saber perdonar els errors
a potenciar els encerts
a caminar en un camí
on l'arribada tant desitjada
t'infla com un globus
que porta rumb a l’infinit

Descobrir...
indagar...
resoldre ...
ei, això si que mola
perquè et dona una addicció
que tremola
com quan t'endinses
a la biblioteca
per obrir un llibre
que et portarà
a obrir un altre


O quan l'empenta
de la filera
de peces de dominó
fan que caiguin
una darrera l'altre
amb píndoles de coneixement
que et calen com la pluja
que t'empapa d'instants
on tots els sentits
formen part
com l'estanteria
on la teva coneixença
resten emmagatzemades
al teu cap
de nocions enceses.


Ai aprendre, aprendre
que fas que la passió
entri en un bucle infinit
que no te fi

Aprendre també
és un viatge interior
quan veus el passat
en un film
on les fotografies
respiren melancolia
i en el futur
de petits com esponges
quina adrenalina i innocència
i de grans conscients
escollint el camí
per seguir vivint

Inés sempre seràs el meu somriure. T’estimo ❤

Casa en Flames

Posted in amor, ansietat, arrel, autoestima, compartir, confiança, connexió, cor, emoció, emocions, esperança, experiències, familia, felicitat, mirada, mort, parella, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tristesa, vida, VOLAR with tags , , , , , , on 3 septiembre, 2024 by carpediem2273

Començament molt dur
la soledat de morir sola
i veure com algú que estimes tant
se’n va en soledat

I hi ha quelcom més dur que això?

I davant d’això
ens plantegem
ho volem això
ho volem per la gent estimada?
ho volem per nosaltres…

La negació de la soledat
que innecessària ets a cops
i a cops tant necessària

Perquè

que ens dona la cremor o l’escalfor?

A uns fugir
I a altres apropar-se
per sentir-la de ben a prop

I és que la soledat
potser molt difícil de portar
perquè a cops
no ens adonem
que esperem dels altres
lo que a nosaltres mateixos
no ens donem
o que pel contrari
no estem preparats per donar

I és que fem qualsevol cosa
per un instant d’amor
volen o no
fent xantatge emocional
o millor

només per sentir
el cor bategar
i sentir-se especial
que maco oi?

Una família
com qualsevol altre
et fa reflexionar
entre les relacions
les relacions que no em escollit
com en aquesta situació
heretades de petits
com no?

I quelcom tant dur
com la mort en soledat
tant dur com això
ens fa de mirall
veient que aquest egoisme
fa que ni la família
tants cops tant important
no pugui para l’erosió

que poc a poc
com una piràmide de cartes
fa que caigui de cop

La no relació
fa que no s’entenguin
ni quan estan a ben a prop
i saber que
quan un compte amb l’altre
es una definició
que no existeix en el seu
diccionari d’emocions

Però quelcom tant dur
la soledat de morir sol
fa que
una trobada
pugui significar-ho tot
imagineu un vaixell de salvament
que fa que ens sentim vius
amb necessitat d’estimar

I ens trobem tot tipus
de viure-ho tot

La vida manifestada
en el mirall de la mare
vivin amb el desamor
d’algú que estimes
i que encara que
estiguis a tocar
es com si ja no hi fos
fent que tot t’aclapari
fins i tot els fills
que més estimes
i que es neguen a estimar-te
perquè el paper de bo
no t’és correspòs
perquè no els hi consinteixes tot
com a totes les parelles…


Tot te conseqüències
retrobar la no soledat
en un altre amor
que et fa sentir volar entre cotons
amb moments de culpabilitat
que et donen una bufetada
que et fan despertar
com mastegot al teu cor
i que acompanyada de la mà
la soledat de la tristesa
és la que et fa tocar fons

L’enamorament
que fa estimar i no controlar
els sentiments
que tant importants són
et tapen els ulls
sen se adonar-te’n
que l’altre no és una copia de tu
lo únic que fa sentir-te be
és retrobar-te tu mateix
i quan toqui estimar a l’altre
passar la corda
de l’equilibri per no
tornar a caure

L’engany quin mal fa
et porta al precipici
de la no comunicació
de la desconfiança
però aquí com sempre
no és cosa d’un
sinó cosa de dos

I el fil d’aquest
tobogan d’emocions
i sentiments
neix de la soledat d’un mateix

L’egoisme de la soledat
també es present
encara que no la veiem
et fa veure

aquest patiment interior
o en la mirada
que se’t transmet

Però un és capaç de fer-ho tot?
per no sentir-se sol?

Perquè?

Es una pregunta
que ens ronda
en l’inconscient o conscient
com no…
potser ja sabem la resposta
des de l’inici de tot

I tot comença així
tal com la vida real
com un joc
entra en escena la imaginació
que amb una teràpia
fa que ens faci adonar
que ens fa falta

o qui ens fa falta
quan la soledat és un perill


I comença una cremor
els records es cremen
el refugi de la no soledat també
ens adonem de l’important
que és la família
i també la soledat
que a cops és innecessària
i altres no


No se…
penso que tots volem ser estimats
per un mateix primer
i per els altres després
per sentir aquesta correspondència
tant necessària per tots


----
Aquesta pel·lícula m´ha fet reflexionar
Sobre la mort... sobre la soledat... sobre els sentiments
I l’estimar i llençar-se sense dubtes com no

Potser val la pena veure-la per un instant i reflexionar

Us estimo ❤

---
Ine sempre seràs em meu somriure ❤

Justicia per Sohee

Posted in amics, amistad, amistat, ansietat, autoestima, confiança, corrupció, cos, créixer, cultura, desig, destí, dolor, emoció, experiències, familia, feelings, força, futur, identitat, intimitat, llibertat, maltracte, moralitat, mort, relacions, sentiments, sentir, societat, tolerància, tristesa with tags , , , , , , , , , , , , , , on 21 agosto, 2024 by carpediem2273

Qui ho anava a dir
quan corria pel passadís
i un somriure
es mostrava davant
les tonteries que em fèieu
papa i mama
que em protegíeu tant.


Però tot canvia
quan et vas fent gran
hi han societats
que es disfressen
en l'esforç
l'educació
el compliment
el perfeccionisme
ser millor amb tot
amb donar-ho tot
costi el que costi.

I això és la vida?

On em portarà?
on està la innocència
de llavors?
que em feia creure
qui era jo
que volia ser
i on volia anar.

I comença tot de petita
has de fer-ho be
tu pots...
només hi ha aquesta opció...
no val queixes ni explicacions…

I vas creixent
amb somnis impossibles
que a vegades et fan somiar
ballar i deixar-se anar
deixar-se anar…

Que ve sona…!!!!

Deixar-se anar
quan el teu cos
interpreta el teu sentiment
quan el cos t'acaricia
dient-te estic aquí
puc fer-te feliç…

Envoltada dels amics
et sents segura
sembla que la gàbia
s’obra
amb confidències de tot tipus
a cara descoberta
ens diem
el que ens importa o no
que més dona
i quants moments tant importants
amb gent estimada
que et deixa creure, reflexionar
i compartir emocions
amb un somriure
o amb un plor que dol tant… tant...
que només una abraçada
et consola
parles lliurement
això et fa sentir còmode
això si…
son moments clandestins
que resten en la ment
aquella que ens els recupera
en qualsevol moment

Ball que et porta
a l’altre univers
es com quan estàs
amb algú estimat
tan a gust
dins de una bombolla
que fa que no t’adonis
si plou o neva a l’exterior
i sola o amb companyia
amb aquest ball
que et rescata
per sortir a volar….

Veure’t al mirall
i creure amb el que fas
gaudir i somriure sense parar
com quan eres petita
res més …

Ufff!! com un gest tant petit
pot omplir tant
d'això es tracta oi?
de no pensar
encara que passi el temps…

I es que
els extrems de les emocions
son tan verdaders
que quan toques fons
la tristesa t’envaeix
i quan més feliç et sents
cap explicació
pot interpretar tanta felicitat!!!

Però la realitat és un altre
saps que tot és d'amagat
perquè amagar?
perquè no sentir i compatir?
et sents tancada
altre cop en aquesta gàbia
sense fer sortir els sentits
i les emocions
que volen donar a un vol
tot i que
amb una alegria incomplerta
ja que te un peu en el desig
del sentir del viure
i a l’altre peu
al costat del que et fa caure
si caure en un pou
fosc i profund
perquè aquesta societat
on t'ha tocat viure
et fa sentir aquell dol
aquella soledat
que encara rodejada de gent
et fa sentir immòbil tant…
que el teu cap i el teu cor
resten buits i anul·lats...


Arriba l'hora
haig de complir
he de fer
el que el meu tutor
de l'escola vol per mi
no es ballar
és quelcom reconegut
en una empresa
que guay!!!

Diuen que és molt important!

Però no sempre es aixì
perquè només entrar
hi ha molta de foscor
només veus i escoltes autòmats
amb objectius a assolir
d'aquells que no tenen
res a veure amb mi

I es tant dur
el treball de pràctiques
en teoria era per aprendre
no?
"call center" li diuen
et fan no se tu
sinó un persona diferent
sense empatia
seguint un guió establert
escoltant gent farta
de tot
d'enganys i manipulació
forçant-te contínuament
a deixar enrere les emocions
ser un robot
és igual si et degraden
amb abusos telefònics
dona igual si no pensen
amb tu!
no volen veure
que a dalt hi ha algú
que mana
vomiten i vomiten
perquè els tens que enganyar
per no perdre el client
que es tant important
sense saber
si es vol o no quedar.

Oprimint al màxim
utilitzen a les demés treballadores
per fer-te sentir una merda
com els “Juegos del hambre”
puta competitivitat
que fa que no siguis tu
que fa que els nervis
s’apoderin de la teva persona
i que al final la justícia
la prenguis per la teva mà.


Treball explotador
amb insensibilitat
sense cap remordiment
ni cap enteniment
aquella que fa falta
quan una està fotuda
i te sent tant poca cosa
que ni el ball
et fa reviure
la felicitat innocent
de quan eres petita

I no ens equivoquem
tot comença des de dalt
governs e institucions
que tenen que complir
sense protegir als treballadors
exigint tant
que el deteriorament
ja no es només físic i mental
sinó també emocional

Tots els que estan implicats
fins la mateixa empresa
volen assolir “ranquins”,
comissions i números
dona igual la manera
i les formes
treballadores escanyades
amb un mal sou
amb el que viure
i sense aire net que respirar

I malauradament
la família no ho entén
si et reveles
perquè
hi han tantes enveges
i coses mal fetes
que ni tu et sents tu
ni la teva família tampoc
i et deixes anar
com quan s'apaga
una espelma amb una bufada
no vols viure
aquesta crueltat
que en una gàbia
sense sortida et te pressa
i et repeteixes
val la pena viure això?

Adeu marxo....!!!!

Hi han societats
que escanyen al jovent
els manipulen
els fan créixer tant ràpid
amb un molt tant cruel
que els anul·la totalment

Lluitem !!!!

Contra tota aquesta barbàrie
fem un pas important
per nosaltres mateixes
i les que vindran!!!

Volem justícia !!!!

___________________________________________

Aquest poema me l'inspirat un cas real
"Justicia per Sohee" allà on estiguis una espelma va per tu!!!
I per les demés farem lo possible per lluitar
d'alguna forma contra abús i maltracte
de qualsevol tipus!!!


Inés sempre seràs al meu somriure !! ❤️

Abraça’m

Posted in amistat, amor, ansietat, autoestima, ànima, cel, compartir, confiança, connexió, cor, cos, créixer, cultura, desig, emoció, emocions, Enamorats, esperança, experiències, expressions, familia, feelings, felicitat, força, mirada, olor, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , on 14 abril, 2024 by carpediem2273

Abraçada 
que reus a tot arreu
de ben petits
i de grans
no importa ni el lloc
ni l'hora
ni amb qui
ni com

Abraçada
tímida o intensa
ets el llaç
que ens envolta
i ens protegeix
tant fortament
que ens fa girar
com si fóssim una baldufa
de emocions sinceres

Abraçada que generosa ets...

D'abraçades
hi han tantes
i de tant diferents...
la protectora
la que et consola
la que et retroba
la que t'acompanya
i no et deixa sola
la que et reconforta

i et fa més forta

I es que l'abraçada
es torna amb la millor aliada
la millor amiga
i el millor ansiolític
aquell que t’alivia
quan tens tant dolor
i fa que la llum de la foscor
faci mimbar les teves preocupacions
comprenent i entenent
fent-te per un instant escoltat
d’allò que per tu es tant important

Però també
està l’abraçada de l’amor…

I tanco els ulls …
i et veig .....

Abraça’m

ens diem
amb mirades còmplices
abraça’m

ens diem
amb uns xiuxiuejos invisibles

Abraça’m… abraça’m
ens diem
mentre un somriure
amb una empenta ens delata
fent “spoiler”
del que succeirà
molt aviat i tant a prop

I ens anem apropant
com dos imants
camp magnètic poderós
que ens fas entrar
en una espiral d’energia
on el cor s’accelera
i el desig ens fa perdre
els sentits del sentir
amb l’escalfor del teu cos


Uff com et sento tan a prop
Uff quin es calfred d'emocions
que em transporten a tu
vida meva del meu cor

I és tan autèntic i generós
aquest moment
que no vols que s’acabi mai
l’imant s’està fusionant
ets sent tan especial
amb qui estimes
que un focus zenital
et fa sentir
a dalt d’una muntanya russa
fins tocar la lluna
aquella que t’il·lumina
aquella nit de tardor

Abraça'm... abraça'm
tant fort
que et pugui sentir tant
com el plor de la felicitat
que emana de dins meu
sense explicació

Abraça'm ... abraça'm
no vull que ens despedim
vull seguir estimant-te
somrient i veient
com la infinita nit
ens porta entre núvols
on volem estar
en un sol cos
i amb una sola emoció

Abraça'm ... abraça'm....
——-
No deixis d’abraçar, abraçar es un gest d’amor únic
tant necessari i sincer... que ens fa no parar de somriure....<3

Descubrint

Posted in compartir, confiança, connexió, construir, cos, desig, destí, emocions, experiències, feelings, infinit, intimitat, mirada, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, teatre, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , on 29 noviembre, 2023 by carpediem2273
Cos que m'envoltes
i em protegeixes
sense tu que faria
perquè et tinc oblidat
em dius tant
em dones tant
perquè no he parat a pensar
o millor dit
a sentir?

Has provat de deixar-te anar
sense res que esbrinar
sense cap objectiu a assolir
només deixant-te guiar
com si fossis titella d'un conte infantil
que al costat de la foguera
ens manté junts
i ben units.

I seguint les instruccions,
compartint i confiant 
només deixant 
que el cos ens faci sentir
si sentir
com sents...
sentir a partir del cos.

Que xulo, oi? 

No sabia que podia...
no sabia que el cos em podia parlar
no sabia que amb una mirada
una atracció com la gravetat
un gest guiat
em podia fer sentir tant...

I com menjant un pastís
ple de sensacions
amb la mel a la boca,
amb les “virutes” de xocolata
et fan sentir tant plaer....
i com la llimona àcida
que t’agrada tant 
fa que el cos reaccioni al mateix temps
i que dir,
de la rialla contagiosa
que fa que t'oblidis de tot..
quin moment més autèntic, oi?

Ai, la mirada...
mirant a l'infinit
mirant cap endins
mirant-te a tu
per perdre’m en els teus ulls
que diuen tant
i m'atrauen tant...

I enraigant-te a terra
sentint-te part 
enlairant-te 
tocant de puntetes
com si anessis a volar...
amb reaccions ràpides i lentes 
que et fan ser conscient
del moment i el lloc.

Deixant-te anar ...
hi han tantes expressions
no verbals que...
que només amb elles 
diem tant i ens diuen tant
que no pararies de imaginar

Cos no racional,
anem de viatge
junts podem arribar
molt lluny..
molt lluny ...

Només cal escoltar, 
explorar el cos
i deixar que ell
ens dibuixi l'emoció

Que xulo, oi?
---
Ine sempre seràs el meu somriure ❤
Gràcies teatreros 🙂

Escolta’t, escolta

Posted in canvi, compartir, confiança, connexió, construir, cor, cos, créixer, emocions, experiències, expressions, feelings, llibertat, melodia, mirada, musica, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, vida with tags , , , , , , , , , , on 20 septiembre, 2023 by carpediem2273


Escolta't, escolta
no et perdis res
i miro al meu costat
el que m'envolta
i ha tant per aprendre
per no deixar enrere...

Escolta't
el teu cos et parla
et teu cos et reclama
balla amb les emocions
no tinguis por
la ment es poderosa
però el teu cor ho és més
ella necessita un descans
la imaginació i la il·lusió
entren en joc
deixa't fluir
explota les raons
que et coarten a ser tu
tal com ets
tal com vols.

I com el baixant d'un riu
ple de peixos
alliberat
aventurat a descobrir-ho tot
no esta tant lluny
esta molt a prop
tant a prop
que amb un dit pots
tocar-ho
ufff això si que és bo
només cal sentir
la escalfor del teu cos.


Escolta
amb sintonia
les energies hi son
hi han tantes formes
d'expressar i de sentir
amb una mirada
una reacció
un silenci
una intuïció
sobren les paraules
per empatitzar amb l'altre
només cal predisposició
ser sincer
i ser generós.

Creix no deixis de créixer
el temps es molt valuós
per deixar i deixar-te anar
sense condicions.


---------------------------
----------------

Ine ets el meu somriure ♥️, estimar teatre 🎭

Començar

Posted in amistat, amor, arrel, autoestima, ànima, canvi, cel, colors, compartir, connexió, construir, cor, desig, destí, emoció, emocions, esperança, experiències, feelings, felicitat, identitat, infinit, llibertat, mirada, musica, natura, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, viatges, viatjar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , , , , , on 8 agosto, 2023 by carpediem2273




Arribes
quina calma
només la teva música
la mar
i el sol
que traient el cap
em diu bon dia!!


I em deixo anar
connectant amb vosaltres
com el vent.


I mirant ben endins
m'endinso
en la bellesa
tant verge i autentica
que em fa somiar
en el que m'envolta
sense parar de volar.


M'hi porta la tramuntana
tan ràpida i brava
que em fa ballar..


Ballar sense parar!!


Em sento viva
si viva
em ganes de descobrir
i ser feliç
amb la melodia

de l'orquesta
que em fa sentir
en calma
mirant ben endins.


Conjunt de sensacions
i emocions
que acompanyades
de la teva musica
la teva llum
i el teu moviment
em fan navegar
connetant amb la natura
connectant en mi
per seguir sentint...


Perque vull serguir
somiant
ballant i volant
sense parar
amb llibertat

ben endins...

----------------
Clarejar en la platja de S'Alqueria (Portlligat)
Matinar val la pena per veure tanta bellesa 🙂

Amb tu ❤ Ine ets el meu somriure ❤

CAMBIO

Posted in aprendre, canvi, confiança, créixer, cultura, experiències, feelings, força, futur, lluita, records, relacions, sinceritat, tecnologia, vida with tags , , , , , , on 5 julio, 2023 by carpediem2273

Y todo empezó

con una oferta de Infojobs,

quería arriesgar

quería progresar

y salir de mi zona de confort.

Y así empezó

una llamada,

una entrevista

donde los nervios allí hacían,

nervios positivos

como cuando vas hablar

en público

expresando tus virtudes

y mostrando tus defectos.

Y en todas ellas

hubo sinergias positivas

contacté con grandes profesionales

cercanos y exigentes

que me hicieron dar el paso

que necesitaba para crecer

y creer en mí.

Y con miedos

y ganas empecé

son muchos años

y vivencias compartidas

alegrías y penas, …

mi hermana se iba

mi madre enfermaba

y se recuperaba

mis médicos y pruebas…

mi primera relación seria

que bonito verdad

mis ganas de ser creativa

responsable, cercana, comprensiva,

y generosa

creciendo en y con el equipo

creciendo en el trabajo bien hecho

y bien servido

intentaron dejar huella en mi empresa

que tanto en lo bueno

y en lo malo

me acompaño de la mano.

He conocido a gente

con un gran corazón

que siempre estuvo allí

son unos cuantos

a ellos/ellas muchas gracias,

nunca las palabras

abarcarán todo

lo que me habéis dado.

Y ahora empiezo

en un nuevo reto

es conocido

pero también muy ilusionante.

Seguiré cercana

para cualquier cosa

me tendréis.

Un abrazo y agradecimiento Os quiero

— dedicado a mis colegas del trabajo y amig@s,

que pasaron todos estos años a mi lado

el trabajo forma parte de tu vida

  • Entelgy

Germanes i ànimes bessones

Posted in amistat, amor, ànima, compartir, confiança, connexió, créixer, emocions, experiències, familia, feelings, felicitat, sentiments, sentir, sinceritat with tags , , , , , , , , , on 1 febrero, 2023 by carpediem2273

Amb tu mama

si que estàvem ben a gust

dins del teu llac

de sensacions

on ens cuidaves fins el

més profund.

I de cop i volta

vam voler sortir

primer deien que era un nen

que el bategà del cor era un.

Futbolista sortirà!!!

com el que ens va engendrà

el papa que ens va estimar

com ningú.

Tota la família estava alegre

per la parelleta

i la nostre ànima bessona

la més gran

ens va protegir i estimar tant

que encara la sentim

com si fos aquí.

I ara mira on estem

han passat els anys

i hem passat tantes coses juntes

que ningú ens podrà separar

per què és tant única i especial

aquesta unió

que la complicitat

amb una mirada ho diu tot.

El cordó umbilical encara hi és

hi és més fort… 

més fort que mai

T’estimo germaneta meva

no saps quant ….

——

Iné ets el meu somriure

Post Pandèmia

Posted in amistad, amistad cor valors societat rol etiqueta, amistat, amor, aprendre, autoestima, ànima, canvi, compartir, confiança, créixer, dolor, emoció, experiències, feelings, força, por, records, relacions, sentiments, sentir, societat, vida with tags , , , , , , , , , on 28 octubre, 2022 by carpediem2273

I ja han passat
més de dos anys
i la aïllament pel Covid
ens ha canviat.

Aquest nou canvi
de cop ha arribat
i no estàvem preparats…
fins el punt
de no adonar-nos
que ens ha acompanyat.

Aquest kit kat
aquest parèntesis
on ens ha portat?

Més aïllament
menys sociabilitat
més vulnerables
i menys forts
front la realitat.

O més units
mirant endins
i valorant lo important.

Estem descol·locats…
o més col·locats que mai?

I tornem a començar
potser seria bo quedar…
les relacions  són vitals
i el temps
passa a ser prioritat.

Deixa el mòbil
deixa de treballar
hi ha un món fora
que torna a respirar.

Respira per ara
no pel passat
allò està superat
i torna, torna
a la nova normalitat.

Potser del temps
de la pandèmia hem après
potser del temps
de la pandèmia hem oblidat.

El millor es experimentar
escoltar-se i estimar-se
i seguir el camí
que l’anima ens ha marcat
aprofitant les oportunitats
que ens dona la vida.

Torna a viure i deixa’t portar!!!


Carpediem2273 – Ine sempre seràs el meu somriure 🧡,

COVID-19

Posted in amistad, amor, ansietat, canvi, compartir, connexió, construir, cor, destí, dolor, emocions, esperança, experiències, feelings, força, futur, lluita, mort, parella, por, sentiments, tristesa, vida with tags , , , , , on 29 abril, 2020 by carpediem2273


 

 

 

I et diuen
quedat a casa
la cosa s'està liant
i no ho acabes d'entendre
es una sensació d'angoixa
que et deixa parat
estic somiant
és una pel.licula
o es real


I et repeteixes…
res tranquil·la
això està dominat
en pocs dies passarà
i aquest virus no podrà
som més forts que ell
i la batalla es guanyarà
no imagines
l'infern que a fora
aquest virus esta provocant
ets completament aliè
a la crua realitat


I t'enfonses
cap endins
i treus la mà
els que et cuiden
estàn allà
son el meus herois
ells em salvaran
herois que com nosaltres
ara ells i elles
pateixen més que mai
perquè sota la mascareta
el somriure a canviat
ja no esta boca amunt
està boca avall
aquest virus desconegut
és invisible
i també els pot atacar


Impotència, rabia
emocions dures
ens estan sacsejant
perquè gent con tu i jo
la seva llum
se'ls hi està apagant
sense poder dir adéu
als seus estimats


I la por
s'apodera de tu
un tsunami
de tristesa t'ha raptat
tindré el virus
m'estic ofegant
i es que m'ofego també
en la meva propia soledat
perquè
ningú ens ha ensenyat
a controlar
el que ens està passant


I et sents en una bombolla
amb nom casa
que et protegeix
més que mai
i comences explorant
coses a fer
que no havies fet mai
o a fer coses
que sempre t'havien costat
però el cap rutlla
no para de pensar
està molt agobiat
vol sortir
d'aquest pensament
anomenat enfermetat
vol estar
amb els seus estimats
i abraçar-los i besar-los
més que mai


I perduda
en la meva monotonia
veus els teus esquemes
que han canviat
no estem preparats
de com serà el demà
potser som molt egoistes
i aquesta lliçó
ens servirà per valorar
i canviar
a comptar fins a deu
abans d'actuar


Però com tot
el temps passa
els dies passant
i la cosa sembla
que va millorant
conviure amb
el teu amore
t’ha fet aprendre
amb sorpreses constants
i el teu amor ha engreixat
sense parar
però anem amb cura
no em de cometre
el mateix error
el virus viu entre nosaltres
i encara que el sol torna
la turmenta pot tornar
no defallim
la nostra esperança
està del nostre costat
segur que un remei
ens donarà l' aler
per seguir respirant


Venen moments difícils
als que no estem acostumats
ens posaran a proba
això ho sabem tots
els nostres avis
coses pitjors han passats
Intentem seguir sent empàtics
que l'egoisme
no sigui un emmirallat


Carpediem2273 - Ine sempre seràs el meu somriure 3>
_____________________________
Dedicat a totes les victimes i a tota la gent que està a primera línia

COVID-19

Posted in amistad, amor, ansietat, canvi, compartir, connexió, construir, cor, destí, dolor, emocions, esperança, experiències, feelings, força, futur, lluita, mort, parella, por, sentiments, tristesa, vida with tags , , , , , on 27 abril, 2020 by carpediem2273

I et diuen
quedat a casa
la cosa s’està liant
i no ho acabes d’entendre
es una sensació d’angoixa
que et deixa parat
estic somiant
és una pel.licula
o es real

I et repeteixes…
res tranquil·la
això està dominat
en pocs dies passarà
i aquest virus no podrà
som més forts que ell
i la batalla es guanyarà
no imagines
l’infern que a fora
aquest virus esta provocant
ets completament aliè
a la crua realitat

I t’enfonses
cap endins
i treus la mà
els que et cuiden
estàn allà
son el meus herois
ells em salvaran
herois que com nosaltres
ara ells i elles
pateixen més que mai
perquè sota la mascareta
el somriure a canviat
ja no esta boca amunt
està boca avall
aquest virus desconegut
és invisible
i també els pot atacar

Impotència, rabia
emocions dures
ens estan sacsejant
perquè gent con tu i jo
la seva llum
se’ls hi està apagant
sense poder dir adéu
als seus estimats

I la por
s’apodera de tu
un tsunami
de tristesa t’ha raptat
tindré el virus
m’estic ofegant
i es que m’ofego també
en la meva propia soletat
perquè
ningú ens ha ensenyat
a controlar
el que ens està passant

I et sents en una bombolla
amb nom casa
que et protegeix
més que mai
i comences explorant
coses a fer
que no havies fet mai
o a fer coses
que sempre t’havien costat
però el cap rutlla
no para de pensar
està molt agobiat
vol sortir
d’aquest pensament
anomenat enfermetat
vol estar
amb els seus estimats
i abraçar-los i besar-los
més que mai

I perduda
en la meva motonia
veus els teus esquemes
que han canviat
no estem preparats
de com serà el demà
potser som molt egoistes
i aquesta lliçó
ens servirà per valorar
i canviar
a comptar fins a deu
abans d’actuar

Però com tot
el temps passa
els dies passant
i la cosa sembla
que va millorant
conviure amb
el meu amore
m’ha fet aprendre
amb sorpreses constants
i el meu amor ha engreixat
sense parar
però anem amb cura
no em de cometre
el mateix error
el virus viu entre nosaltres
i encara que el sol torna
la tormenta pot tornar
no defallim
la nostra esperança
està del nostre costat
segur que un remei
ens donarà l’ aler
per seguir respirant

Venen moments difícils
als que no estem acostumats
ens posaran a proba
això ho sabem tots
els nostres avis
coses pitxors han passats
Intentem seguir sent empatics
que l’egoisme
no sigui un emmirallat

Carpediem2273 – Ine sempre seràs el meu somriure 3>

_____________________________

Dedicat a totes les victimes i a tota la gent que està a primera línea

 

 

 

 

Manipulació

Posted in amics, amistat, amor, confiança, connexió, dolor, emoció, emocions, experiències, feelings, llibertat, mirada, moralitat, por, relacions, sentiments, sentir, sinceritat, societat, tristesa, vida with tags , , , , on 23 mayo, 2019 by carpediem2273
manipulacio

I entres en una espiral
que no s’acaba mai
és com un laberint
on el punt de partida
és el centre
d’on vas començar a jugar
i un ‘déjà vu’ et fa reviure
el que va ser
i tornarà a passar
és com un bucle infinit
que no te fi
ni condició final
que et faci aturar

I tot va tant be
mentre hi ets dins
et sents tant segur
i acompanyat
l’engany va de la teva mà
li han donat permís
per sortir i entrar
te la porta oberta
ja no te competència
ha guanyat a la veritat
als escacs
fent-la fora
de la seva certesa universal

Regles del joc imposades
et fan sentir titella
t’hipnotitzen tan se val
si amb els ulls oberts
o ben tancats
i obeeixes perquè si
perquè
posar-ho entre dit
mai perdràs
la balança es del teu costat
et fan sentir important
i et fan sentir volar
no et falta aire
ni res per menjar.

D’això es tracte oi?

D’utilitzar la emoció
de mirar-te als ulls
i fer-te creure
en el vincle tant estret
que t’uneix
com un cordó umbilical transparent
que et fa ser imprescindible
i centre de l’univers.

I quan despertes
és tot el contrari
perquè
si rasques una mica
tot fa pudor
és negre com el carbó
i t’anà dones
que aquella mirada
esta plena de crueltat
i que afilada com un punyal
es clava al teu cor
aquell que bategava
tant confiat.

I això es pot fer viral
quan parlem en gran
és com quelcom contagiós
com un refredat
que és queda tot l’hivern
enganxat a la escalfor de l’amor
aquell que busquem tots
i es que es propaga
com el vent
a totes direccions
amb mentires i calumnies
que ben maquillades
no fan pensar ni sentir
i fan el mirall petit
aquell que tan gran
ens abraçava amb sinceritat

Estic desperta
o estic dormint…
ai! no ho sé!
no ho sé el que em dic …
soc jo
o el meu subconscient…

Vull sentir
a cara descoberta
i apostar a cor obert
pel que sento i penso
complicat no hauria de ser, oi?
busquem la llibertat
no ens sentim culpables
no ens deixem dominar
no ens deixem manipular
pel que interessa
a un o a uns quants
no entrem en el joc
plantem cara
i guiem-nos
pel que ens dicta el cap
ens dicta el cor.

__________________________________

No entrem en el joc de la manipulació


Menjar-te a petons

Posted in amor, cel, compartir, connexió, construir, cor, créixer, desig, destí, dolor, emoció, emocions, Enamorats, esperança, experiències, feelings, felicitat, força, mirada, paraules, parella, por, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, tristesa, viatjar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , on 14 febrero, 2018 by carpediem2273

cors.jpeg

Vam trobar-nos
ho desitjàvem tant
d’això ja fa… recordes …
 
Nervis, il·lusions i esperances
ens esperaven
i es que els començaments
son incerts
igual que màgics son
com la muntanya russa
que tant et fa tocar terra
com volar entre núvols
que és on hi viu l’amor

I les pors jugaven
als amagatalls
amb juganers petons
encara que no sabien
s’hi arribaria
la màxima alegria
o el més gran del dolor

I com quan ballem
jo volia “rock and roll”
tu volies “vals”
jo volia ja…
tu volies més endavant
ja es veurà

I poc a poc
tot anava arribant
vam anar creant
el nostre niu
on hi cabem els tres
no només dos
i vam arriscar
i apostar per nosaltres
veient el reflex
de les nostres mirades
amb els ulls tancats
res més que això
sabíem que aquest joc
no era broma
era de veritat 
en majúscules
la que surt de l’ànima
i del cor

I no sé perquè
ni perquè no
tu ets el meu gran amor
el meu despertar
amb un somriure 
en un dia trist
el no sentir-me sola
quan més perduda estic

Sabem que no serà fàcil
però ens tenim
un a l’altre
que hi ha res
més important que això?

M’enamores vida
que sàpigues
que aquesta nit  i totes
et menjaré a petons

______

T’estimo molt vida meva!! ❤
Això només és un tastet de la nostra felicitat en comú!!!

Passa el temps

Posted in amor, ànima, canvi, colors, connexió, cor, destí, emoció, emocions, esperança, experiències, feelings, felicitat, festa, infinit, mirada, Nadal, paraules, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, viatjar, VOLAR with tags on 31 diciembre, 2016 by carpediem2273

https://open.spotify.com/track/4fO9tcYTjjQEguvA7tk4pr?si=l8LJcjogTvunOx93iXfuQg&context=spotify%3Aplaylist%3A3W3t6DzvWpvEsBiQwalPzd

Mira a l’infinit
i
viatja entre núvols
volant per la imaginació
des de qualsevol indret
allà on t’hi perds
on els somnis
et tenen press.

I passa el temps
i el teu conte
s’escriu i escriu
de rècords
amb blanc i negre
de vivències de color
d’aquelles que fan goig
i et fan somriure
amb el bategar
del teu cor.

I miro l’infinit
la mirada és refugia
en els somnis
del més enllà
i passa el temps
i ve un de nou
deixat portar
dins la teva imaginació.

———————–

Us estimo imagineu i viviu 
Ine ets meu somriure
T’estimo Salva

Bufant les espelmes

Posted in cel, connexió, cor, cultura, desig, emoció, emocions, experiències, familia, feelings, felicitat with tags , on 10 junio, 2016 by carpediem2273

image


I miro i no veig
i no oloro a res
i busco i no et trobo
i escoltant el silenci
no sento l’emoció
com quan es fa de nit
i vull veure sortir el sol

Ja no se
que és i que no és

No vull plorar més
vull sentir la teva alegria
i trobar-te quan et busco
escoltant una melodia
amb el teu somriure
i riure i estimar
com ho vas fer amb mi

Donaria tot el que fos
només per veure’t
i sentir-te un segon
però és impossible
això no es pot
i la tristesa és fa ressò

I la vida continua
vull recordar-te
bufant les espelmes
i desitjar tornar-te a veure
mirant al cel
sabent que et trobaré

Sempre t’estimaré Inés
Ets el meu somriure ❤❤❤

Aiguamolls de l’Empordà

Posted in cel, colors, connexió, créixer, emocions, experiències, feelings, llibertat, natura, olor, parella, records, viatjar, vida, VOLAR with tags , , , , , on 20 abril, 2016 by carpediem2273

Papallona

 

El so dels ocells
i el silenci m'omple
només cal
endinsar-se en la natura
i deixar-se portar
pel que hi viu allà.

I com una esponja
vull xuclar
aquesta atmosfera
que em fa desconnectar
per un moment
de la monotonia
i la realitat,
perquè aquí
el soroll no hi és
ni tampoc l’estrès
que no em deixa
gaudir del que importa
de la vida no humana
que ens envolta
i res més.

I vaig caminant
i la varietat
d’espècies animals
em fan sentir
curiosa pel que faran
i els sentits
desperten perquè
la diversitat de colors
amb harmonia
ballen amb els cants
de la llibertat.

Es tant maco adonar-se
que et necessito natura
perquè
em fas  veure la innocència
com quan neix un nadó
i em fas sentir en equilibri
caminant sobre una corda
que em sap portar.

Transportar-me
volar, nedar
i sentir-te
que res tant important
perquè em fa viure
el present
gaudint del moment
i respirant d’aquesta essència
que em captiva
i m’atrau el bategà
de la vida
amb tu de la mà.
-----------------------------

Amb tu amore sempre descobrint i gaudint ❤

Bones Festes

Posted in amics, amistad, amor, animals, any nou, arrel, cel, cor, emocions, Enamorats, experiències, familia, feelings, felicitat, festa, futur, Nadal, relacions, vida with tags , , , on 24 diciembre, 2015 by carpediem2273

bonesfestes

Arriba l’hivern
amb carrers guarnits
arriben les llums
que ens il·luminen
ens fan seguir
l’estel d’il·lusions
que els més petits
plens de vida
ens porten
als nostres cors

I el caliu
que al voltant
de la llar de foc
ens fa estar a prop
ens escalfa
amb cançons i records
perquè mai oblidem
d’on venim
i qui som

I arriba l’hivern
amb tu
Nadal i Any nou
fas que de nou
les emocions
es retrobin
amb un còctel
de sensacions
i una  llàgrima
de tristesa
i una altre d’alegria
es fonen de nou

I és així
tornes aquí
ens fas valorar
el que tenim
el que ens fa sentir
amb melancolia
i amb somnis
per aconseguir

I arriba l’hivern
i tanco els ulls
el temps s’atura
uns moments
i somric…
pel que he viscut
i m’agradaria
seguir vivint amb tu

Molt amor ❤
—–

Bon Nadal i any Nou,
amb ganes de tu carinyo
i Ines semmpre meu somriure

Roma agafats de la mà

Posted in amor, compartir, emocions, Enamorats, experiències, feelings, historia, vida with tags , , , , on 8 diciembre, 2015 by carpediem2273

roma

Una il·lusió et porta
a un viatge esperat 
prepares que fer
on anar 
i com gaudir
però lo millor
i ho saps
és amb qui aniràs 

I el destí 
ja està dit
és Roma
una ciutat d’encant
que amb el seu tramvia
a tot arreu
et farà arribar
a veure
la seva historia i art

I els peus et porten
com atrets per un imàn
als llocs amb màgia
que et deixaran bocabadat

Cada racó 
et transporta
als avantpassats 
cada pas que camines
per la ciutat
et fa sentir curiosa
pel que trobaràs 
cada menjar 
que tastes 
et fa assaborir
lo be
que es menja allà
com aquell gelat
que davant del Panteó
amb plaer vas llepar

I en el Coliseum
els pels de punta
se’t possen
quan hi penses
el que allà va passar
i passejant
pel Foro Romà
entre les seves runes
i majestuosos arcs
exclames

Carai !!! 
com pot aguantar
tota aquesta arquitectura 
tan expectacular 
durant tants anys!!!

I arribes
a la Plaça Navona
i el seu encant bohemi
que t’atrapa
amb els seus pintors
i la seva xerinola
una estona asegut
contemplant et fan estar

I el murmuri
de la llengua italiana
tan dolça et porten
no saps perquè
a veure’t Fontana di Trevi
qué gran ets 
i com en una plaça 
tan petita 
se’t fa mostrar
tanta bellesa
que s’hi troba allà

I només veus 
que enamorats
volen demanar desitjos 
i besar-se  
sota la melodia
de les gotes d’aigua
que cauent sense parar 
amb intensitat 
i es que veus l’amor 
en els enamorats

I tots els camins
porten a Roma
i un camí
em porta al teu cor
i fer aquest viatge
amb tu de la mà
fa que cada cop més
estimar-te amor meu
és el millor 
que m’està passant

—-

Viatge a Roma amb Salva ❤

Una nit al Woody’s

Posted in amistat, amor, compartir, cultura, emoció, emocions, Enamorats, experiències, expressions, familia, feelings, felicitat, identitat, llibertat, moralitat, mort, paraules, parella, por, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tristesa, vida, VOLAR with tags , , , on 29 junio, 2015 by carpediem2273

image

Qui havia dit
que les relacions
eren fàcils
qui havia dit
que tot podia
tenir un final feliç
que tot tenia un patró
a mida per tothom

Ni la mort
ni l’amor
tenen un conte
al que recórrer
quan als nens
se’ls porta al llit
potser un malson
els despertarà
o un son profund
si voldran quedar

Amor i desamor
fidelitat e infidelitat
i es que potser
sempre testem el mateix
i el regust del postre
és amb el que ens quedem?
o potser
perquè no variem?
a lo millor
lo nou ens agradi més

No tenim res controlat
encara que
mostrem seguretat
el descontrol
és el que ens porta
a improvisar
en una caòtica societat
on la raó
vol dirigir una orquestra
de trompetes
guitarres i violins
sense pensar
que potser un ocell
vol callar
o un mussol vol cantar
enganyant-nos dient
que tot ho sabem fer
que estem preparats a tot
per trobar estabilitat

I què no és
políticament correcte?
la confessió sabent
que la pots liar?
perquè els secrets inconfessables
protagonisme tindran
fent tragèdies
d’on no hi ha
creant un món fictici
o virtual
on la comèdia i el drama
una carrera de fons faran

Companyia i soledat
jugant a cartes
s’hi trobaran
i un pols faran
per seguir de la mà
de lo que es coneix
i fàcil és
o atrevir-se a deixar-se anar
no sabent si en un precipici
es caurà

Podem continuar
somiant amb globus volar
fent màgia d’il·lusions
aquelles que no
ens fan plorar
o veure glop a glop
del nostre propi fracàs
que ens ofegarà

I les emocions flueixen
en totes direccions
endins i enfora
amunt i avall
i pel cos passen
dins d’un tub
absorbint i transformant
el que sentim
i vius ens fa estar

«Una nit al Woody’s»
El pub on si trobarà
tota mena de vivències
com conflictes
i reconciliacions
com il.lusions
i enganys …
i tantes sensacions
que dins d’una coctelera
d’emocions explotaran
no fent-nos indiferents
a la realitat

Gràcies Gema per la teva creació
i la teva devoció pel teatre que ens contagia dia darrera dia
i a Nuria la seva dedicació i com no a tots els companys per fer viu el teatre

El nostre viatge

Posted in amor, cor, desig, destí, emocions, experiències, sentiments, viatges with tags , , , , , on 4 mayo, 2015 by carpediem2273

estany-amor
 
Va arribar l’hora 
l’hora de partir
amb maletes plenes
d’il·lusions 
i noves experiències 
que ens esperaven
volien ser presses
i viscudes per nosaltres
 
Ganes de conèixer
i sentir com l’engranatge
es movia endavant
com un molí
que el vent
el fa rodar amb força
 
I va ser així
ens vam deixar anar
confiant un amb l’altre
amb sinceritat
compartint 
el que ens portava 
a estar junts
compartint 
rialles e idees 
que convergien sempre 
en un punt comú
i llegint-nos sobretot
amb mirades
amb carícies
que demostraven
més que les paraules
fent-nos sentir 
les emocions
que entre els dos
es respiraven
 
I com si 
ens coneixéssim
d’abans
sense coneixents 
del tot
vam passar junts
aquesta travessia
en un viatge 
ple d’energies 
que portàvem
i ens aportaven
la bellesa 
que ens envoltava
energies 
d’aquelles que t’atrapen 
aturant el temps
 
I no cal dir res
mirant al llac ben agafats…
veient com dorms
mentre conduïa el cotxe…
donant-nos la mà …
rient i passant-ho super
gravant un vídeo…
tenint-nos cura 
fent-nos el sopar
o un massatge 
per ali viar el malestar…
aquells petons robats
que apareixien 
en el moment oportú…
tants detalls amor meu
que m’has fet tornar 
a la infantesa
a viure el moment
intensament 
a sentir-me  
especial amb tu
perquè m’importes
cada cop més
 
I és que amb tu, si
amb tu amor meu
he tocat la neu
he tocat la terra
i el riu
que el sallent
amb força portava
i aquest 
és el principi
qui sap
de quelcom molt maco
que dia a dia va omplint 
el meu cor
de ganes d’estar amb tu

Dedicat a tu amor meu ❤

Propròsits any nou!!!

Posted in amor, compartir, desig, emocions, experiències, familia, feelings, futur, nit with tags , , on 30 diciembre, 2014 by carpediem2273

happy_new_year_2015

Corre corre
que les dotze 
ja arriben
venen plenes
d’il·lusions 
i vivències compartides
d’un any que acaba
d’un any 
que ja forma part
de la teva vida
 
Un any
on vas tornar 
al teatre
la teva passió 
que et fa sentir viva
amb companys 
que estimes i t’estimen
i d’entre ells
una bona guia
que t’ha fet connectar 
amb emocions
que estaven amagades
en vida
fen-te interpretar  
i deixar fluir i fluir
amb molt bona energia
 
Un any 
on m’he sentit 
especial i desitjada
com feia temps
que no sentia
quines ganes 
i quina alegria
 
Un any 
de superacions
i connexions 
amb l’interior
que sempre ens guia
encara que el cor 
molt cops mana
i no saps a qui fer cas
qui ho diria
 
Un any 
on el silenci
el bloqueig
i la indiferència
t’ha fet molt mal …
potser 
per que tu mai ho faries
a un ésser estimat
 
Un any
amb ensurts
on la família 
t’ha fet costat
i t’ha donat el caliu
en moments durs
moments d’aquells 
que no et deixaven dormir
on el fred calava i calava
i l’angoixa et paralitzava
 
Un any 
que ja acaba
li queda poc 
per ser recordat
com cada any
per aquestes dates
 
Corre corre
que ve l’any nou
i amb ell 
propòsits nous
o si nous no son
benvinguts ho seran
perquè sempre apareixen
any rere any
per ser atesos i escoltats
 
Un any nou
on l’amor segur que hi tornarà
i per Sant Jordi amb una rosa 
et sorprendrà
perquè t’ho mereixes
i això ho saps
 
Un any nou 
on l’exercici 
et donarà la mà
i el cos se’t posarà de bo
que tothom et voldrà
diga’m
on s’ha de signar?
 
Un any nou
de teatre i nous poemes
que sempre 
et fan connectar
amb la força i l’esperit
que portes dins
fent-te volar 
i viure intensament
com el Carpe Diem
que t’acompanyarà
fins l’infinit i més enllà
 
Un any nou
amb propòsits i nous reptes
que desitges per arreu
i per la gent que estimes
perquè 
formant part del teu cor
i de la teva vida
 
Corre corre
que ve l’any nou
ple de somnis
no perdis temps
que ja està aquí 
i amb ell
la lluna il·lumina
les dotze de la nit
de la nit de cap d’any
la més esperada
i somiada per tots
quina alegria i quin desig!!!!

———-

Feliç Any Nou guap@s!!!!!!

Gràcies per formar part
del tren de la vida d’enguany
i estar tots junts
gaudint el dia a dia
desitjo que l’any vinent
aquest viatge ens porti el millor
i continuem compartint riatlles
i emocions 🙂

Que els somnis
i la lluita
pels vostres ideals us acompanyin!!!

Petonets arreu!!!

Us estimo!!!

Muaks Muaks

Situació incòmode

Posted in amistat, amor, ansietat, confiança, emocions, experiències, feelings, relacions, vida on 29 octubre, 2014 by carpediem2273
https://open.spotify.com/intl-es/track/1srZ0bs5E0TzfWLiWk8vU1?si=37afc3f7947a439c

Situació incòmode
no agradable
de les que fan no empassar
no respirar
com si faltes l'aire
aquell que un gabinet
no pot tallar.
 
I l'angoixa es fa notar
no la vols

però apareix
i et traeix
un altre cop més
com un tsunami
arrivant i arrasant
omplint-te de malestar,
és com l'aigua freda 
d'un gerro
que et cau a sobre
i et deixa glaçat
o aquell plat
que no pots tastar
i al final te'l menges
i et fa vomitar...
 
I mires
de front la situació
l’esquena no li vols  donar
tot el contrari
vols trobar una solució
la solució
del problema
que et fa estar amoïnat
ja que més
d’una incògnita genera
perquè
no només depèn de tu
depèn d'un altre
i de la successió
dels esdeveniments
que vindran
i es presentaran
i no saps com...
 
Però saps ben bé
que no només depèn de tu
i també saps que ets
una part important
i la teva actitud
serà crucial
sobretot
per no fer-te mal
conduint la situació
controlant l'emoció
que és el més important
i això
et crearà dubtes
i mals de cap
perquè potser deixes
de ser tu
actuant d'una altre manera
ho això t'ho sembla
i el pànic et sembra
creant por i més por
per fer quelcom nou
i anar contra corrent
perquè això
no es conegut
no forma part  de tu
de la teva
manera de ser
ningú t’ha ensenyat
com quan ets nedó
i aprens a caminar
 
Però siguem constructius
i no pensem més enllà
potser això farà
el malestar minvà
i preparar-nos
pel que pugui passar.
 
I de mentre
la situació s'incomoda
no agrada 
i en un fil d'equilibrista
et fa estar
mesurant cada passa
que fas
no vols caure
vols arribar
a l'altre costat
on t’espera la solució
aquella
que et farà somiar.
 
I es que
no serveix de res
estar enfadat
perquè saps que estar-ho
et farà no deixar
el malestar anar
i patir
perquè patir?
 
I la distància
és bona?
depèn com es miri
a vegades resulta
a vegades et fa caure
en un precipici
dels que no te final
però si l'altre
la vol
s'ha de respectar
no queda un altre
que esperar
esperar desesperant
potser és una lliçó
a aprendre
qui sap?

I el parlar?
potser això
si et podria reconfortar...

I es que per tú
la distancia
no et farà
canviar l'estima
si no tot el contrari
fer-la més gran
perquè
les bones energies
sempre han guanyat
la partida en la vida
i això ho saps
i ho sap també
la contrapartida
que a prova
t'està posant..
 
Són energies que flueixen
connexions que existeixen
que fan que
estiguis al costat
dels que estimes
sense llunyanies
perquè el cor
no entén de raó
i les emocions
son les que et fan viure
en companyia.

REFLEXIONS

Posted in confiança, experiències, feelings, identitat, relacions, societat with tags on 10 septiembre, 2014 by carpediem2273

REFLEXIONS

El canvi

comença per un mateix

i prendre consciència

és el primer

que has de fer

com tots

que hauríem de seguir

el mateix camí

no serà facil 

som conscients 

però lo dificil 

facil és

tot depen

si ho mires be

i els canvis són així

els grans els fem petits

i amb tots els petits

un gran canvi farem

perque tots 

posarem a l’agulla el fil.

 

I tu tens

el teu propi control

un control sense regles 

ni normes

només els teus valors

que et guien

i fan que segueixis

la teva intuïció

fan que canviïs 

i recorda

que els canvis

son bons

com el creixement 

d’un nedó 

que creix

i no te por

la por

de la consciència

que a cops  

ens fa trabeta

i vas creixent

vas madurant

i evolucionant

com els anys

que van passant

día a día

amb l’avui 

que és present

i ens el fa viure

perquè la fita

és el moment

ja que el futur

és incert

vivint el dia a dia

les preocupacions minven

i l’impacte minve també

i es així

el que vingui

vindrà tot seguit

perquè pensar-hi?

si penses

no podràs dormir.

 

I si t’equivoques

no passa res

d’equivocacions

està el mon ple

i sent conscient

dels errors

és quan s’aprèn

com la crítica constructiva 

que bona amiga és

i quedat amb lo bo

deixa córrer 

el que et fa mal

perdona`t a tu

i al del costat

que de fet és com tu

un més en el món creat

amb les seves 

creences i necessitats

necessitats

que be si les demana

les agrairà

si se li dóna un cop de mà

empatitzar

et fa créixer també

com evolucionar

potser demà

necessitis tu l’ajuda

que vas donar

al passat

I sobre tot no t’enganyis

sigues conseqüent

si la cagues admet

sigues tu

i no t’amaguis

darrera la màscara

que no és transparent

tu ets únic

i especial

això has de creure

molt fortament

perquè creient

en un mateix

creem un mon diferent

mes autèntic

 i més sincer.

LA RUTINA

Posted in emocions, experiències, feelings, sentits, societat with tags , , , , , , , on 2 septiembre, 2014 by carpediem2273
El tornar de la rutina
el dia a dia
es presenta
arriben les obligaciones
arriba el despertador
que sempre et desperta
arriben les presses

Però perquè córrer?
si ja las coneixes...


I arriben cada setembre
per recordar-nos
que l'any comença ara
no el 1 de gener
com sempre ens han fet creure

Un curs nou
un any nou
un curs més
un any més


De petits
amb l'ànima desperta
amb la il.lusió en els ulls
que desprenien goig
a la tornada al cole
per veure els amics de sempre
i com recordo aquell temps
on tot m'apassionava
on hi havia tantes
coses per aprendre
i on la vida estava
estava tant desperta

Ahi! si pogués
com tornaría enrrera...

De grans
sense gaires varietats
com un menú repetit
Avui, què toca?
es clar,
la rutina servida en plats
va trobem un aroma al vi
un pessic de sal al tast
potser així despertem
la imaginació
i les ganes d’aprendr
e de petits


Te’n recordes, de petits...?

I és així
el dia s'escurça
el sol marxa abans
tenim horaris
som autòmats de la societat
uns guiats com titelles
i d'altres
amb una mica més de llibertat

I sona el despertador
i vinga avui
que ens sorprendrà el dia
i vinga avui
qui farà de nostra guia
i fem i fem
de dilluns a divendres
és la rutina
i el cap de setmana
ens dona el respir
per començar amb ganes
la setmana que continua
perquè desitgem
que ens sorprengui
amb nous somnis de melancolia


I és així
l'estiu s'acaba
com s'escurça el dia
la foscor
es torna amiga
amb la llum artificial
que ens enganya
per viure el dia a dia

Trobem el positiu
de la monotonia
segur que quelcom
hi trobem
per sentir-nos vius
amb la fórmula
de la hipótesis escollida

Trobem el positiu
les hores compartides
amb colegues de professió
amb colegues de distracció
amb la feina i els hobies
que tantes sopreses
ens porten al finalitzar el dia
com el teatre que m'omple
fent-me creure en les emocions
i les vivències compartides

Vivim l'estiu
vivim la primavera
de la tardor
i de l'hivern que ens abriga

Inés ets el meu somriure ❤

 

Cala «La Fosca»

Posted in colors, emocions, experiències, feelings, felicitat, musica, natura, sentits, viatges with tags on 19 agosto, 2014 by carpediem2273

image

Cala  «La Fosca»
amagatall preciós
de la nostra costa
encisadora
lliure i revel
com el teu paissatge
com el teu vent
la tramontana
com no!
la teva amiga fidel
que t’acompanya
i et revoluciona també.

I miro enllà
la calma
m’està embruixant
la cala
em fa esbrinar
em fa desconnectar
i les energies abraçar
la nostra terra
i la nostra mar.

I estirada
a la sorra estic
tanco els ulls
vull sentir
com s’apropen
les onades
com em volen tocar
volen jugar amb la sorra
i amb els dits
que es mouen
en el moment precís
vull deixar correr
i deixar-me portar
com les onades
i les corrents
que porten la mar
d’aquí cap allà.

I el sol
m’escalfa
fa presencia també
vol donar llum
i força
vol donar color
a la mar
amb els seus
blaus intens
i si un núvol
s’interpossa
cerca la clariana
més propera
per dir-nos
hola!
i seguir present.

El sol ja crema
això m’agrada
però una estona només
vull endinsar-me
i formar part de tu mar
mar brava
que m’has portat allà.

I primer un peu
i després
l’altre li segueix
una inèrcia em porta
però el fred de l’aigua
em  reté també
he de ser valenta
i tirar-me de cap
així de fàcil és
no cal pensar-hi
ni seguir instruccions
només cal seguir l’instint
que és el millor professor.

I tanco els ulls
vull estirar-me
estirar-me boca a munt
amb els braços
ben oberts
vull abraçar-ho tot
no vull perdre’m res
i que em toqui el sol
i sentir la mar
i tanco els ulls
em deixo anar
pel teu  ball
i només sento les onades
i la meva respiració
i somnric
em sento viva
com tu mar brava
que m’has portat
a aquesta meravellosa cala.

Sex versus Love

Posted in addiccions, amor, confiança, cos, emocions, experiències, feelings, felicitat, relacions with tags on 5 agosto, 2014 by carpediem2273

sexo-amor

Sexe

amb amor

 o sense amor?

 cal qüestionar-ho?

 cal preguntar-se això?

com tot…

 te avantatges

 i desavantatges

 com no?

 com qualsevol decisió

 que fa que t’arrisquis

 per un dels dos camins

 camins que es creuen  

 en la travessia

 de la teva vida

 del teu destí

 on et porta

 el dia a dia

 des de que t’aixeques

 fins que vas a dormir

 i  et sorprenen

 els petits detalls

 i  t’omplen

 els objectius aconseguits

 i de cop aquest dubte

 se’t presenta

 i trenca esquemes

 esquemes creats

 imposats per un mateix

 per les necessitats

 per les inseguretats

i  tens dues alternatives

 et deixes anar

 o et protegeixes

 perquè el cor

 pot formar part

 i això crea preguntes

 preguntes sense resposta o si?

 

  Sexe

 ui sexe sexe

 que ens fas sentir

 ens fas desitjar

 i sentir-nos desitjats

 ets egoista i ets generós

 com es pot empassar això

 dons,

com amb un plat de menjar

 perquè necessitem l’estomac saciar

 ens entres pels ulls

 i amb paraules atrevides

 ens reptes a l’excitació

 i amb el tacte

 fas que sens erici

 tot el cos

que estrany

 i que meravellós

 perquè ets golós i apetitós

 perquè et tastem

 i volem més

 perquè la passió

 dins nostre crema

 i fa que

 aquest foc intern

 no vulgui ser apagat

 sinò  el contrari

ser revifat

 pel foc del nostre amant

 i proves nous ingredients

 noves tècniques

 i et sents lliure

 i experimentes

 i jugant arribes

 a  un altre món

 on tu i ell

 sou els únics supervivents

 habitants del vostre paradís

 on  cos a cos

 vols dominar

 i ser dominat

 perquè  la vergonya

 no s’ha presentat

i l’instin

 és quasi animal

 i  la sensualitat

 i sexualitat

 surten a pressió

 en l’èxtasi de l’orgasme

 on  perds la noció

 quin plaer més certer

 que és la  bogeria

 del sexe

 com la droga

 que t’atrau

 i et fa tornar boig.

 i això agrada

agrada molt.

 

 Amor

 que dir de tu

 .. amor

 ai!!! i un sospir

 em fa sentir

 perquè ho ets tot

 quan tu amor

 em correspons

 ets l’aire que respiro

 el bateg del meu cor

la il·lusió que em mou

el somriure

 que m’omple la cara

 quan et veig de prop

 i les llàgrimes que surten

 quan un buit deixes

 i em trobo sol

 ets el meu complement

 sense tu que faré.

 

 De petits

 sempre aconsellats

 de adolescents

 donava igual

 arribat un moment

  un tabú serà

 i una prohibició

 plantejar-se tal qüestió

 del sexe sense amor

 

 Després

 el temps et fa buscar

 l’estabilitat

 i  mentrestant

 el temps deixes passar

 i de veritat

 no cal pensar tant

 perquè la vida passa

 i els anys també

 i quan tingui ser ..

 serà

 així el destí

ho te marcat.

 som racionals

però els instints

ens fan volar

 i una cosa

 sense l’altre

no tenen perquè

 i una cosa

 amb l’altre

 un perquè trobarem

 el perquè de l’amor

del fer sexe

i deixar fluir

 no tinguem por

 i tastem-lo .

 segur que voldrem repetir.

 

 Del que si tenim resposta

 és que l’amor sense sexe

 vuit serà

i s’anirà apagant

 per això en aquest cas

 la combinació

 pot ser única i brutal

 perquè l’emoció

 i els sentiments

 jugaran un paper important..

 

 Sigui el que sigui

 el que decidim

 la resposta correcta

 no la hi ha

 i el  sentir-nos be

 és el que haurem de cercar

 perquè la consciencia

 estarà  tranquil·la

 i  el cor seguirà bategant.

VIATJAR

Posted in colors, cultura, emocions, experiències, feelings, identitat, natura, sentits, societat, viatges on 20 julio, 2014 by carpediem2273

VIATJAR

Transit de gent

de maletes 

que van i venent,

són de tots colors

grans i petites

amb un distintiu

el teu

el que posa

la teva adreça

el que va més enllà

perquè

la il·lusió te ganes

d’imaginar

i traslladar-se

a un lloc 

on arriba la ment

i el cor batega d’emoció

un lloc

on has planejat

que vols anar

i que per fotos

només coneixes

que excitant !!!

potser el viatge

és preparat

o improvisat

igualment les ganes 

s’hauran imposat

i les pors 

quedaran aparcades

i no podran viatjar.

 

I nervis

també hi han

però son bons

són els que 

volen volar 

són els que 

volen arriba lluny

sigui per terra

cel o  mar

els que 

et faran somriure

quan arribis

al lloc desitjat

els que et faran

desconnectar

del món real

de les preocupacions

i les obligacions

que no sempre agraden

però hi son

així són les regles

del món on vivim

les regles

que ens han impossat.

 

 

Però seguim

no ens aturem

el ritual

comença molt abans

on fas rutes

i cerques el destí

aquell que estava

en la llista 

de coses pendents

de principis d’any

i cerques

preguntes i respostes

a internet

i fas un planning

de camins i estàncies

també s’haurà de dormir…

o el que sigui…

per la nit

ai que la imaginació

també corre

en aquest sentit !!!

i els consells

sempre son ben rebuts

com les guies

que compres i llegeixes

en el metro o en el bus

i on els ulls oberts

no volen perdre’s res

vols retenir 

tota la informació

que es troba dins

vols aprendre

paraules

per fer-te entendre

i entendre

els que s’hi troben allí.

 

 

I poses 

a sobre el llit

la roba

que et farà falta

això penses

encara que a vegades

és massa

i es repeteix

sempre una frase

“per si de cas…”

i no para de sortir

a no ser que 

viatgis sempre

podría ser el cas

però no es així

i amb el per si de cas

segur que l’encertes

no hi ha marge d’error

només el del pes

de  la maleta

i intentes tancar-la

i no pots

i et poses sobre

s’ha de tancar

tant si com si no

i ho aconsegueixes

i penses ja està

una part

ja s’ha completat

ara el bolso 

a posar el més important.

 

 

Segon pas …

és arribar a temps

a agafar l’avió

el tren 

o el vaixell

mai seràs tant puntual

com en aquesta ocasió

perquè

el rellotge corre

com el vent

i s’atura

quan la maleta

ja es facturada

i el control

has passat també,

i es que

aleshores

una tranquil·litat

inquietant t’ha pres

ara és hora

de deixar-se anar

i disfrutar

del que trobaràs

i del que viuràs

s

 

 

I el després

el destí 

ens explicarà

com va anar

i els rècords

i les anècdotes

hi seran

i et faran somriure

al veure les fotos

que el àlbum

amb molta cura

confeccionaràs

i el que segur

t’emportaràs

es sentir de prop

aquell indret

aquella cultura

que et va atrapar

i la ment i el cor

arriben només recordant.

 

Que meravellós és viatjar!!!!

INTOCABLE

Posted in amistat, confiança, dolor, emocions, experiències, feelings, moralitat, sentits on 25 junio, 2014 by carpediem2273

Intocable-113587882-large

M’has atrapat

des del principi

m’has fet riure

amb la boca

ben oberta

i somnriure també

de manera tendre

i amb llàgrimes

als ulls

m’has fet contemplar 

les injustícies

que hi ha

per tot arreu

i de tota mena

igual que d’emocions

on la vida està plena.

 

I existeixen

vincles inexplicables

connexions irrompibles

que fan superar

les pors

que et paralitzen

i et fan està inmovil  

e indefens

davant una foscor  

ben negra

perquè et dónen la mà

i et fan sentir protegit

i acompanyat

davant aquesta incertesa 

i s’aprèn a estimar

i deixar-se estimar

sense medir

sense condicions

només confiant

i deixant-se portar

per quí la mà

ha deixat estesa.

 

Per un costat

un home

tetraplègic

empresonat

en el seu cos

i que depen

de tot i tothom.

 

Per un altre

un noi jove

amb un passat

desestructurat

orfa del seu propi destí

sense motivació 

per lliutar

pel seu futur

conformista

i destructiu. 

 

I vet aquí el destí

els fa trobar …

i el noi  jove

descontrolat

te cura 

del que seria

el seu amic  

i no es pot bellugar

serà les seves mans i els peus  

del home que vol viure

fora de sí

que curiòs i versemblant

perquè aquest camí

es farà

sense haver-se

escollit abans.

 

I el més bonic

és com connecten

un amb l’altre

amb una mirada

amb una rialla

i es necessiten

i es complementen

i la complicitat traspassa

el que el poder no podria

i potser encara

no ho saben

sembla curiós, oi?

perquè semblava

que aquesta necessitat

en un sentit només anava

i que equivocats estavem.

 

M’has atrapat

perquè

tot va més enllà

perquè hi ha

una gran amistat

que contar

i  això

no entén de regles

ni de rols

rols? que és això?

 

I és que amistat

ets tan important

que un

no et pot deixar escapar

perquè ets un valor

sense preu

que et fa viure 

i compartir

i sentir-te important.

 

A tots els meus amics

va dedicat!!!

REVETLLA DE SANT JOAN

Posted in amistat, amor, colors, cultura, emocions, experiències, familia, feelings, felicitat, festa, natura, sentits with tags , , on 23 junio, 2014 by carpediem2273

Imagen

És la nit més curta

és la nit més màgica

on la lluna

amb més força brilla

i on el foc de les fogueres

l’il·lumina.

 

I és l’hora de cremar

el que no val

és l’hora de dir adéu

el que potser ens fa mal

i passar pàgina

com es fa en una nit

de cap d’any.

 

I és una nit de bruixeria

una nit on espantem

els mals esperits

i els valents

saltem sobre el foc

que ens protegirà 

entre cendres vives,

fent la por tremolarà

 

I l’aigua

protagonisme

també vol tenir

perquè 

amb ella diuen

que arriba la fertilitat

a les dones

que volem tenir fills…

el que si sé

es que és una nit

on un gaudeix 

perdent-se en la mar

ben  nu..a…

quina llibertat

ummm

quines ganes m’entren ja…

només de pensar

i encara la nit 

no ha arribat.

 

I és que la  natura

és conjura per estar

amb nosaltres

en aquesta nit tan alegre

e important.

 

Revetlla de Sant Joan

que arribes i esclates

anunciant l’estiu

amb llums artificials

amb soroll

música i colors,

amb bona companyia

amb una coca

que ens fa llepar els dits

perquè ben bona està

i  que fas 

que els nostres cors

bateguin amb més força

que uns instants abans

perquè

ets una nit màgica

on  ens deixes

somiar i desitjar.

 

Quin goig que fas!!

LA MÚSICA

Posted in addiccions, amor, colors, cos, cultura, emocions, experiències, feelings, felicitat, festa, historia, identitat, musica on 22 junio, 2014 by carpediem2273

Imagen

És una costum

comuna i repetida

arreu del món

una necessitat

un goig

un plaer

un aire

que es respira.

 

Uns agafem

els cascos

per escoltar-te

al metro 

a la platja

o la feina

potser,

per passar l’estona

perquè

ens acompanyes

en el que fem

perquè amb tu

es fan millor les coses

o així ens pareixien ser.

 

Altres

et posem al cotxe

ets la nostra

copilot preferida

sempre oportuna

en el moment oportú

quina casualitat

tan ben escollida

i ens dones velocitat

dones força

i llum al paisatge

que potser no tenia

i si a part de tu

anem amb companyia

fas que cantem plegats

perquè

tu ens contagies

com un gran badall

com una rialla

tan espontània

com tothom voldria.

 

Altres anem

a concerts

a festes populars,

a auditoris

on és sagrat

gaudir de tu

i dels musics

que saben

com transmitir-te

i es que és igual

el ritme que portis

perquè

et fas seguidors

i la gent s’inspira

ens fas creadors

i ens deixes tocar-te

quina rebeldia

i amb tu

taquem els ulls

viatgem i ballem

o escrivim

com

em fas fer ara 

i no pararia…

i tantes coses

sentim amb tu

que moltes

estan amagades

i volen sortir

volen ser trobades

per tu

i per qui

amb tu gaudiria.

 

 

Música

que ens despertes

els sentits

que fas

que les emocions

i els estats d’ànims

pugin i baixin

com quan anem

al parc d’atraccions

i pugem

amb tu de la mà

pugem a la teva

muntanya russa

de melodies

i d’intensitat

tan diverses i màgiques

que ens fas ser,

ser apassionats

i ser amants

de tu

encara que

uns instant sia.

 

 

Com també

ens fas de medicina

ens calmes

i ens animes

i el millor de tot

ens excites

amb companyia

que maco

es compartir-te.

 

 

I el cos

amb la teva inèrcia

et segueix

i es que

ens espitges

a un precipici

de paraules

i de sintonies

i aquest  vincle

en dos sentits

ens porta

a un destí comú

que ens canviarà la vida

perquè

música t’has criat

i  vius amb nosaltres

dia a dia.

 

 

I ets com el menjar

com una bona dutxa

i un dormir

somiant i desitjant

el que no diríem

i la ment vola

i amb tu

recorda e imagina

el que va passar

i passarà

qui sap en un futur

que qualsevol voldria

i es que

ens fas plorar

i somriure

que maco

es sentir-te.

 

 

 

Valors

Posted in experiències, feelings, identitat, sentits with tags on 9 junio, 2014 by carpediem2273

Imagen

Sempre 

em escoltat parlar

de l’escala de valors

 

Sempre

s’ha parlat 

dels principis 

de cadascú

 

Principis,

valors….

 

I  l’inconscient

fa que mesurem

aquesta escala 

i després el conscient

fa que l’executem 

de manera autòmata,

forma part de nosaltres

de les nostres actituds 

dels nostres comportaments.

 

 

I unes prioritats manen 

i les decisions obeeixen 

i et fan 

comparar i plantejar

que és millor,

que és pitjor

i aquests ciments

son heretats

per la nostra infància

son modelats

per la nostra maduresa

i la nostra raó

els va variant en el temps

el nostre temps de vivències.

 

 

I les matemàtiques

no ens donen 

un resultat exacte

però si

la raó dibuixa 

i recalca

perquè sapiguem

que importa més

i que no.

 

I aquest dibuix

que ens defineix

i està dissenyat

per nosaltres

és fàcil d’identificar

però a cops

és fa difícil 

d’identificar

i  veure

on es el llindar

de cada significat,

de cada valor implicat.

 

 

I la vida 

ens ajuda 

a interpretar

a valorar els valors 

que ens han inculcat

i que adoptem 

per moments 

i per segons

on  l’entorn 

juga un lloc primordial

al igual que

el nostre creixement

en la humanitat.

 

I aquests

principis van variant

com quan canvies 

de feina

com quan canvies

quelcom situació

que forma part

de la monotonia

del teu jo,

i et preguntes 

que es important

per a tu,

que no toleres

i si et fessin escollir

que escolliries.

 

Però 

hi han moments

a la vida

que la prioritat

es clara

són moments

que et venen sobte

i et trenquen 

aquets esquemes

o  esdeveniments

que els esperes 

però la teva ment 

no accepta 

i el teu cor lluita

perquè 

no siguin certes

i son canvis 

que t’influeixen

i que fan moure

la fitxa d’esgraó

allò que

implicava lo anterior

i que es més amunt 

en la teva escala

de valors.

 

I valores…

i aquests valors

són important per tu.

 

Per això

és tant important

pensar-hi,

però també 

escoltar el teu cor

potser 

hi ha un valor

que no valores

i et fa viure

si el tens a prop

o pel contrari està

i no el valores

de debò,

no ho dubtis

i disfruta d’ell

perquè això

et farà ser lliure

del teu propi ser

i ser fidel a tu mateix.

Fotografia

Posted in colors, emocions, experiències, feelings, natura, societat, tecnologia, viatges with tags , on 25 mayo, 2014 by carpediem2273

Imagen

I mires

amb un ull

que no és el teu,

però que veu

el que tu veus

i fixes un punt

de partida

i un punt d’arribada

una referencia,

una llunyania

real o imaginaria,

i dibuixes

una trajectòria,

te l’imagines

com un croquis

unes línies traçades

i fas l’enquadra

és el teu quadre.

sense pintar

només captar,

sembla fàcil

però no ho és tant…

 

 

Se’t presenta

un paisatge,

unes emocions,

una cultura,

una situació,

sigui el que sigui

allí està

et vol traspassar

i la càmera

per això

es vol deixar utilitzar,

o més aviat

la vols retenir

i amb la càmera agafar,

i la retina

va de bòlid

agafant informació,

colors,

llums,

faccions,

natura,

vol captar 

qualsevol material

viu en moviment

o estàtic,

i aquella imatge

que se’t presenta

la vols caçar al vol,

«és la imatge».

 

I l’instant

de la captura

vols que sigui únic

que transmeti

el que estàs vivint

amb la mateixa

intensitat

sense faltar

a la realitat.

 

I per això

tens la teva càmera

és la teva confident

la prepares

amb meticulositat

és com si

anessis a menjar

el postra més esperat

vols que sigui veraç

i transmetre

el més transparent

el que experimentaràs,

el plaer que et donarà

el  projectaràs

sobre una imatge

sobre un paper

és un altre camí

una altre

manera de compartir.

 

 

I agafes la càmera

amb carinyo,

amb la posició correcta

és important,

i fixes la mirada

i la teva ment

perquè projectar

la imatge desitjada

és el que es pretén.

 

I ara deixo entrar

més llum

i ara vull congelar

o vull mostrar

el moviment

que tinc al davant

o li vull donar

més profunditat

o ressaltar

l’objecte principal

enfocant

i desenfocant

i al final

el que importa

és el que vols transmetre

sense perdre l’entorn

que forma part

perquè dona

molta informació.

 

I la teoria

i les eines t’ajuden

a fer la interpretació

del que vols contar

perquè

l’objectiu és únic

que al veure la fotografia

et quedis atrapat.

 

Perquè una imatge

et trasllada

a un record

a una vivència

que la vida t’ha portat.

 

 

Gràcies colegues pel regal

del curs de fotografia ha estat apassionant.

 

 

Lluna plena al bosc

Posted in emocions, experiències, feelings, natura, sentits with tags , , on 17 mayo, 2014 by carpediem2273

Imagen

Es fosc

només les llums

del fanal

donen claror

i un silenci poderós

es trencat

pel tímid udol

d’un mussol.

 

Es fosc,

fa fred 

i un abric

et dona caliu

et dona escalfor

i la situació

et transporta

al rècord

de quan eres petit 

i t’explicaven un conte

a la vora 

de la llar de foc,

però aquest cop

estàs sol.

 

Es fosc,

i t’apropes al bosc

on la natura et crida

i l’eco et fa ressò,

t’espera 

amb els braços

ben oberts,

és casa teva

però 

és molt diferent

perquè

no te quatre parets,

és lliure 

sense que

l’oprimeixi res

i vol compartir

amb tu

vol que

gaudeixis d’ell

i deixis

de pensar en res

per aprecià 

la vida

que t’ofereix

des de

les seves entranyes

des del més profund

i més intens.

 

 

Es fosc

i el vent 

et porta la frescor,

l’olor intensa

de les flors

i la gespa

que trepitges 

et vol retenir

perquè vol que de llit

la facis servir,

i al final 

de tant insistir

et deixes caure

vols notar

la fresca humitat

la que et fa

tocar la realitat.

 

Es fosc

però la lluna 

des de

ben amunt

amb la seva

vareta màgica 

il·lumina 

la sereno de la nit,

que t’ha portat fins aquí

on l’ànima

volia passar la nit

i sota el paraigües

de les estrelles,

un paraigües gegant

et sentiràs protegit

i jugaràs a imaginar

amb les formes

de les xarxes

que allà dalt hi han

i que es mostren

sense cap intimitat,

i voldràs cercar

la gent estimada

que potser viu

i passeja per allà

i de tant en tant

intentaràs caçar

la estrella fugaç

que et portarà

el desig 

tant desitjat.

 

Es fosc

i ja no et sents sol.

 

ESPECTADOR

Posted in emocions, experiències, feelings, historia, sentits with tags , on 14 mayo, 2014 by carpediem2273

Imagen

Com espectador

observant estic

una situació

que no va amb mi

però amb te posseïda

i no vull perdre

cap matis,

cap detall

encara que petit sia,

i observo

l’espai,

els afectes

i els instints

que a dins s’hi servien.

 

I un fil conductor

amb porta

a una historia

que m’abdueix,

m’atrau

i em fa participativa

perquè

encara que passiva

des de fora

no dintre,

no vull parar

d’inspirar

i expirar

el que es viu

el que es respira

i que se’m remogui

el cos,

l’esperit

experimentant

l’essència del plaer

de cada paraula,

intenció

i moviment

que per tot arreu

es sentia.

 

Com una titella viva

em deixo portar

pel meu guia

que transmet complicitat

i també em fa participativa

dels sentits,

que portats per missatges

es transmetien.

 

 I és com un triangle

que te trajectòries

i emocions compartides

perquè

un costat sense l’altre

no seria res

i la figura és perdria

perquè

es complementen

i el centre

fa de referencia

i et motiva.

 

I després

d’haver observat

m’anadono

que el viscut

m’omple

i no hi han paraules

que ho definirien

i això

durarà dins meu

segons,

minuts

i dies

perquè

ha estat intens

perquè

ets sents viu

amb vida.

Missatge en una ampolla

Posted in amor, emocions, experiències, feelings, sentits, viatges with tags on 8 mayo, 2014 by carpediem2273

Imagen

Vaig caminant

vora la mar

i camino

i no sé on els peus

em portaran

i camino

i miro més enllà

cap l’horitzó

on s’acaba tot

i no saps que hi ha,

els peus

es deixen mullar

i entre els dits

la sorra si vol ficar,

és curiosa

i vol jugar,

mentrestant

la brisa m’acaricia

em fa somriure,

recordar

e imaginar.

 

I tanco

ells ulls

deixa’n me anar

pel so de l’aigua

amb el seu va i ve,

per la seva melodia pacífica

que em relaxa també

i tanco els ulls

caminant sense rumb

vull sentir

sense veure,

és un joc nou

però molt comú,

que emocionant

tot junt,

vull ser sorra

vull jugar

i deixar-me portar

per la natura

que em desafiarà,

i passejo

sense veure

però si sentir,

i aquesta

és la prioritat

del meu desig.

  

M’he despistat,

sento que estic

en un altre lloc

en un altre temps

abduïda

en els meus pensaments,

o potser ara

si que sóc conscient

del que m’envolta

sense estrès.

 

De cop

quelcom em toca

i em fa parar,

no es la sorra

es un altre cosa

que serà?

i torno a dubtar…

toco l’objecte desconegut

i jugo a esbrinar?

o obro els ulls

i m’assabento tot just?

la curiositat

em fa picar

la impaciència

em fa veure

el que he pescat,

una ampolla

és el que m’ha tocat!!!

i l’intento agafar

però esta molla

i em rellisca

entre les mans,

em recorda a la sorra

que vol jugar.

 


Després

d’uns quants intents

l’ aconsegueixo atrapar,

no va sola

l’acompanya una nota

que emocionant,

i pregunto a l’horitzó,

potser ell te la solució

que fa aquí?

qué diu dins?

i a qui va dirigit?

de qui serà?

d’on vindrà?

i no paro de somiar,

és tot tan intrigant…

 

I no sé que fer,

potser és un secret

o potser el destí

ha tingut un caprici

i la  portat aquí

fins trobar-se amb mi.

 

I son moltes incògnites

sobre el missatge

que portarà dins…

 

Serà d’amor?

Serà un desesperat crit?

 

I la sorpresa

em sorprèn

és lletra de nen petit

posa l’adreça

l’edat,

un telèfon

i un desig,

que un cop

arribés al destí

fos retornada

a l’origen

d’on va partir.

 

Els ulls

com a mussols

es queden impressionats

al veure

que be de molt lluny,

que ha nedat molts anys,

i penso

que haurà passat d’ençà.

 

I se’m presenta

un repte,

trenco la meva timidesa

i realitzo la petició feta

o continuo

vora la mar

fent-me la distreta

com si no fos a cosa feta.

 

 

Però ara sí,

la vida

en fa prendre consciència

perquè ha arribat fins a mi,

i això no és consicidència

i aposto per reptar

i repto la timidesa

aquella que m’ha paralitzat

des de la infantesa

i un cop a casa

respiro fons,

això pot ser molt bo,

i tremolo tota jo

i amb el meu anglès

no perfecte truco,  

aquest cop no dubto

i parlo amb l’emissor

de la nota emesa,

una nota

amb molta intenció,

amb molta tendresa,

té la veu molt dolça

que m’atrau

i em te presa

no vull parar d’escoltar-la

em te conquistada 

des de l’inici

de la conversa

i la meva curiositat

torna a florir

i només 

vull deixar-me anar,

vull sentir

i deixar-me portar

per la melodia

de la seva veu

que va i be

com la mar.

 

LLUMS, CÀMERA I ACCIÓ!!!!

Posted in colors, cultura, emocions, experiències, feelings, festa, musica, relacions, sentits with tags on 4 mayo, 2014 by carpediem2273

Imagen

Càmera 1?

Gravant…

Càmera 2?

Gravant…

 

Un, dos, tres i  ACCIÓ!!!

 

Aquí comença 

lo bo,

on es posa 

a proba l’actor,

on es posa

a proba el vídeo

i el so,

on l’atmosfera

i el lloc

formen part

d’una historia,

d’un guió,

i el somiat

per un equip

i un director

que coordina

tot això,

formen part real

de la creació.

 

Però abans

com no,

els preliminars

hi son,

com tot…

i per a qualsevol

prova o gravació

hi ha un assaig

i una preparació,

que farà que surti 

l’escena bona 

a la primera ocasió

o potser no,

però sigui quin sigui 

el producte final,

curtmetratge

o vídeo musical,

la interpretació

és molt important,

perquè

personatges principals,

musics i figurants

formen part

de l’escena

que es gravarà.

 

I darrera

el treball 

d’un equip 

impressionant,

que ben coordinat

arrodoneix 

la feina final,

perquè

els seus ulls

són càmeres gravant,

les seves mans

són pinzells maquillant,

i dins el cap

amb un croquis 

dibuixat

o amb una xuleta

a la mà

no deixen passar 

cap detall

perquè no falti 

ni això …ni allò

en l’espai a filmar, 

i a l’acabar

amb una destresa

molt eficaç

complementaran

l’elaboració del puzle

del muntatge final.

 

I hores i hores

van passant

mentre el projecte

es va cuinant,

i tota col·laboració

és important,

perquè 

hi ha gent

que te cura

de que tothom

es senti cuidat,

i això

et fa sentir a gust,

com a casa 

podries estar.

 

I qualsevol pressa

no es bona,

però de bones

també hi hauran,

perquè 

no només l’objectiu 

és el vídeo final

que de segur 

és complirà, 

el “making of”,

ens ensenya

la bona feina 

que no es veu

i també es fa

i les “presses falses”

et fan riure i recordar.

 

I un guió,

dirigit e improvisat

et portarà 

a una experiència

i  vivència

que podria ser real,

i els missatges

són constants, 

com gotes de pluja 

al caure al bassal,

i com no…

la música

ens acompanyarà 

fins al final.

 

Un final

ple de festa,

un final 

que et farà

somriure i ballar

com ho havies

imaginat.

 

 

HELP !!!

Posted in amistat, amor, emocions, experiències, familia, feelings, moralitat, sentits on 27 abril, 2014 by carpediem2273

Imagen

 

Hi ha moments

a la vida

que un pot

necessitar ajuda.

 

Hi han moments

a la vida

que encara

que sigui difícil

demanar-la

un s’ha de

empassar l’orgull

i fer-ho,

un ha de pensar

que potser

els demés hi compten

i voldriem saber,

voldrien estar

i formar part

de la teva vida.

 

Aleshores,

el no voler

preocupar als altres

passa a segon terme

i la prioritat

passa a ser un altre,

i s’aprèn

que l’escala

de valors canvia

i canvia com tot,

com la vida,

i un s’ha d’emmotllar

aquests canvis

i acceptar.

 

Hi han moments

que no cal demanar

ni cal dir res,

l’altre sap

amb una mirada

que la necessitat està

i si mira

cap un altre costat

la decepció

serà molt gran

perquè no recordarà

que has estat

quan ho va necessitar,

però és aixì,

la vida

està plena

de decepcions,

d’alegries

i de melancolies també,

i d’això s’ha de saber.

 

Viure la vida

amb els ulls tancats

podria ajudar,

però a l’obrir els ulls

la realitat

podria la volta donar

i la moneda enlairada

no saber

de quin costat acabar,

perquè

hi ha cops

que s’ha d’estar

o no estar,

com la moneda

al caure

que serà la cara

o la creu al final.

 

HELP!!!

I NEED SOMEBODY…

 

Paraula

dificil de pronunciar,

paraula

que ens costa interpretar,

i quan ho aconseguim

ens deixa comprensió,

companyia,

amor

i molta pau.

 

Hi ha moments

que necessites

de la gent,

necessites

un cop de mà,

necessites

ser escoltat,

ser estimat,

ser comprès,

tot comença

en reconèixer

l’error comès

i deixar-se ajudar

perquè

ningú es perfecte,

ningú va neixer

amb un llibre

sota el braç

ni amb un bastó

amb el que anar tirant

i qui sap pot necessitar.

 

Perquè

un dia et pot passar

i un bescanvi

d’avui per tu

i demà per l’altre

es produirà

i compartir

té molt de significat,

que ningú es para

a pensar,

perquè compartir

és estimar

i ser estimat

sense una llibreta

on apuntar.

 

I s’ha de ser valent,

valent davant la por

i seguir endevant

seguir lluitant

sense o amb algú

de la mà

sense importar

en el que diràn.

 

Per això,

si necessites

ajuda només diràs

la paraula universal.

 

HELP!!!

video The Beatles Help!!!

 

 

CONNEXIONS

Posted in amistat, amor, emocions, experiències, feelings, relacions, sentits on 13 abril, 2014 by carpediem2273

 

Imagen

Com es possible

què en tant

poc temps

hi hagi una connexió

tan xula,

com es possible

que només

amb una mirada

i un somriure

un sisè sentit

ens faci interpretar

que potser

ja ens coneixíem

d’abans,

que una empatia

tan gran

fa que no calguin

les paraules.

 

 

No tinc ni idea

només sé 
…

que quan

se’t presenta

aquest sentiment

tan maco i pur

el vols cuidar,

el vols gaudir,

i el vols regar

dia a dia

amb petits detalls

que faran créixer

aquest llaç

tan especial.

 

 

Segur

que
 t’ha passat

algun cop,

de creuar-te

o trobar-te 
amb algú

i dir
:

 

«de què el/la conec?»

 

 

I es que 
l’espai

en el
 que ens movem

anomenat vida

conté un gran baül,

un baül de relacions

que estan plens

de retrobaments

potser no son

de la vida actual

potser,

d’un altre anterior ….

si cregui o no

aquesta incògnita

fa que

aquests vincles

siguin estrets,

importants,

emocionants…

i que segur seran

els recordats.

 

Aquests

retrobaments

poden o no

ser eterns

poden o no

ser  passatgers

sigui com sigui,

sigui  quelcom

tipus d’amor

que et vincula

de protecció,

de llibertat,

de parella,

d’amistat…

fa que encara que

no existeixi

una carta

de presentació

connectis tant

sense cap explicació

i formis part

d’aquesta relació.

 

 

I aquests

feelings

aquestes

experiències

vers als altres

i viceversa

tan evidents

i tan intens

formen part

del nostre capital

i quan parlo

de capital

no es el material

és el que

et fa sentir important

és el que

dona sentit

a la nostra vida

i ales per seguir

volant.

 

Només cal

escoltar el nostre cor.

 

LA CURSA

Posted in addiccions, amistat, colors, cos, cultura, dolor, emocions, experiències, feelings, festa, relacions, sentits, societat on 8 abril, 2014 by carpediem2273

IMG_193024939723646

Sona el despertador

em llevo aviat,

ahir vaig fer bondat

el dia següent

havia de matinar.

La ment,

comença a badallar…

comença a carburar…

però costa pensar..

i vinga

5 minuts més

i vinga

que be

que al llit s’està.

De cop

un impuls

ens impulsa

a incorporar,

el cos

i la ment

ja han despertat

ara els hi toca

bellugar,

una dutxeta

ben fresqueta

i llest

i a punt

tot estarà.

I esmorzem

quelcom lleuger

per fer el camí

més plumer

i ens posem

en marxa amb

un bon calçat

ben prim mirat,

anem

molt esportius,

e informals

però ben preparats,

i encara que

no sigui l’objectiu

potser…

qui sap

també podrem lligar.
Un punt de partida

ens espera

una sortida

ens anima a començar

“123”

Preparats,  llestos i ja !

I  ens posem

a proba,

ens mesurem

i ens adonem

de quina capacitat,

intensitat

i resistència tenim.

Tots a l’hora

comencem,

la mateixa

travessia

el mateix

recorregut,

i veus mares

i fills …

jovent

i gent gran…

parelles

i amics …

animals

i humans …

i la festa acompanya

a la cursa

amb el ritme

dels tambors

que fan no pensar

en el cansansi

ni el dolor

que provoca l’esforç.

I mires

davant teu

I mires

darrera teu,

una catifa

s’estén al voltant,

i es mou,

sembla una serp

millor,

sembla una manada…

i te vida

perquè

cada part de ella,

cada fil conductor

que la forma

va lliure

i a l’hora coordinat,

tothom plegat

es mobilitza

i el cos

es referma

i la ment també

perquè

l’esport uneix

l’esport es sa

per fora

i per dins.

I ja s’acosta

la fita,

la meta

es veu propera

l’objectiu de tenir cura

del cos

i la ment resulta

perquè

ens sentim

millors

i l’esperit

ho crida a crits.

Ara ja toca

descansar

el despertador

que ens

ha fet llevar

esta apagat

i el llit

que ens volia retenir

ens espera

amb els braços

ben oberts.

Anem a dormir

ben contents

per la feina feta.

EDUCACIÓ

Posted in colors, experiències, feelings, moralitat, sentits, societat with tags , , , , on 30 marzo, 2014 by carpediem2273

Imagen

D’educació

s’aprèn,

d’educació

s’ensenya

i es que

des del ventre

de la mare

aprenem

i molts inputs

entren i entren

per qualsevol

via i camí,

acaricies…

música…

i sensacions..

ens xiuxiuejant

i ens donen

la benvinguda,

una vida

ens espera,

una vida

que comença

a forjar-nos…

a descobrir

i descobrir-nos.

 

I primer,

plorem al néixer

i diem:

 

“Estic aquí”

 

i ordenats

pel nostre

caparró

amb un instint

sobrehumà

s’obren

els pulmons

s’obre el cor,

i amb els ulls

ben oberts

veiem ombres

i després

formes i mides

de tots colors.

 

I el temps

està calculat,

va agafat

de nostra mà

de la nostra vida

del nostre destí

perquè

cada instant

té un perquè?

 

I ara

toca això

i demà allò

i ara tinc gana …

i després

tinc son…

i l’olor i la veu

de la nostra mare

ens guia,

ens sentim protegits

i estimats.

 

 

I un dia

caminem

a quatre grapes

i després

ens aixequem…

li posem valor,

no sabem

que és la por

perquè

no te forma

ni color,

tot forma

part del joc.

 

I comença

aquí tot,

es comença

a modelar

el nostre cap

el nostre cos

i el nostre cor.

 

I et preguntes

perquè?

i preguntes

a casa

i a l’escola

perquè?

mil cops

i enraones

i et fan raonar

perquè?

dons perquè

ja formes

part del món…

del teu món,

del seu present

i del seu futur.

 

I aprens

i creixes

personalment

i professionalment

perquè

no només

aprens que

2 i 2 son 4

sinó

aprens també

que hi han valors

perquè la vida

no va acompanyada

d’un llibre fet,

el llibre

l’escrius tu.

 

I els valors

t’ensenyen

que no tothom

es igual

ni tothom

neix ensenyat

i aprens

a compartir,

a conviure

i a lluitar

pels teus ideals.

 

 

Però,

de cop veus

que aquella llum

que et guiava

i et donava

respostes

s’està apagant,

ara…

res hi val

la política

i la cobdícia

dels humans

vers els diners

ens volen

ignorants,

el compartir

ja no val

i es igual

si som iguals…

han esborrat

la memòria,

la pissarra

i no recorden

que van

ser petits,

que els seus

pares

els van educar,

ni recorden

que l’escola

els va motivar

els va fer

pensar…

 

Volem

fer valorar

el que ens fa

ser grans

el que ens fa

saber viure

escollir …

i lluitar.

 

Volem

una educació

digna per a tothom.

Motxilla de vivències

Posted in experiències, feelings, felicitat, tristesa, viatges on 13 marzo, 2014 by carpediem2273

mochila

Les experiències

són vivències

viscudes

les duem

a sobre…

estan

dins…

dins

de la nostra

motxilla

la nostra

motxilla preferida…

la indispensable…

la obligada…

la que

ens fa falta

i que portem

en el camí

en el dia

a dia

i recorrem

a ella

per

agafar-les

o be

per poder

llençar-les

perquè

les experiències

son nostres

només

nostres

i son bones

i dolentes.

 

Si decidim

guardar-les

les podem

anar

triant

a mesura

que les

necessitem

amb pinces…

a grapats…

és igual

són recursos

útils

o

són l’excusa

perfecte

per tornar

a elles

i quedar-se

en el record.

 

Vivències

que a cops

ens donen

caliu

com un abric

teixit  amb plomes

molt confortable…

al tacte

molt agradable…

tant…

que fan…

que un somriure

ens  il·lumini

la cara.

 

Però a cops

semblen

estaques

que es claven

o llimes

que rasquen

i poden

arribar

a fer sang…

depèn

de la postura

que prenem

la postura

que ens

identifica

en la nostre

manera

de fer via.

 

I aquesta

motxilla

es mesura

amb

lo viscut

pot ser

gran o petita

pot pesar

molt o poc

però

es mesura

amb els

ulls

que la miren.

 

Males

experiències

que

van calant

i fent

un foradet

al nostre

cor

colador

de emocions

i

les bones?

ai …

benvingudes

elles!!!

que cicatritzen

les ferides

i fan

que

el nostre cor

es  torni

fort

i bategi

amb més

i

més força.

 

I de cop

entren

en un bar

una parella

de joves

no es coneixen

però

com no…

cadascú dur

la seva

motxilla

i per les

seves cares

sembla

que pesen

i no

els hi fan

veure

mes enllà…

només la

curiositat

i la

desconfiança.

 

I comencem

a triar

cadascú

el que més

els defensa

perquè

no poden

mostrar

la seva

tendresa

i en el

fons

el que volen

ser estimats

i no

s’atreveixen.

 

L’historial

de les seves

d’experiències

es molt

llarg…

tant

que els

pesa…

i els pesa…

 

I es torna

una lluita

de poder

del poder…

de no

mostrar-se

insegurs

i de fardar

de la seguretat

que els manca

amb les

males vivències.

 

I un parla

i l’altre calla

i un calla

i l’altre parla.

 

De cop

un silenci

fa

que es

mirin

i aquesta

mirada

és infranquejable

s’atrauen

i nerviosos

busquen

i remouen

dins

la seva motxilla

desesperats

volen mostrar

quelcom bo

viscut

i a la fi

ho troben

i van llimant

llimant

la desconfiança

i s’arrisquen

llençant

la motxilla

que tant

els pesa

per viure

viure…

amb companyia.

POR

Posted in amor, ansietat, aprendre, connexió, cos, créixer, dolor, emoció, emocions, experiències, feelings, força, futur, infinit, mort, por, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, supervivència, vida with tags , , , , , , , , on 10 octubre, 2013 by carpediem2273
Image

Por
emoció perillosa
que ens vens de cara
que ens paralitza
que ens amenaça,
que sempre hi és
i de tant en tant
ens desperta

Por
que fa
que per un moment
ens sentim
perduts
però vius a l’hora
que ens fa
sentir insegurs
al no controlar
el que sembla controlable
i que ens fa veure
que no tot es conegut

Por
estat estàtic
que ens fa entrar
en angoixa
que fa que
valorem el que tenim
i que no valorem
que el que podríem tenir…
potser seria millor

Hi han tants
tipus de por…
al fracàs
al canvis
al dol
a no ser correspòs…
a sentir aquell buit
que et fa sentir buit

Por …por…
aquell sentiment
de supervivència
que ens fa tremolar
i sentir la foscor
aquella del que no estem preparats
aquella que  ens fa
llençar-nos al buit
i que quan et despertes
ho agraeixes fins l’infinit

Por
que et fa passar la corda
com un trapezista sense xarxa
i sentir la mort
tocant d’un fil
i després de aconseguir
la proesa
fa que et valoris
uauu que valenta sóc!

Por
canvi que et dona forces
per tirar endavant
i que un cop t’has atrevit
et dius
perquè no ho havia
fet abans…

Por
perquè li tenim por
a la por?


Ine ets el meu somriure ♥️

L’AMOR D’UNA MARE

Posted in amor, connexió, créixer, emoció, experiències, familia, feelings, felicitat, identitat, records, sentiments, sentir, valorar, vida with tags , , , , , on 26 junio, 2013 by carpediem2273
Image
Diuen que l’amor
d’una mare
és el més
bonic i especial hi ha

Diuen que l’amor
d’una mare
es el més sincer
e incondicional.

I és cert
perquè des del principi
sempre has estat
amb mi

Des de dintre teu
ja em parlaves,
i amb l’escalfor
del teu ventre feies
que no passes fred
que em sentis protegida
i amb el bateg
del teu cor feies
que em sentis viva
dintre teu.

Des de ben petita
m’agafaves de la ma
des de ben petita
feies no tingues por,
que no em faltes de res

Sabia que em cuidaves
sabia que vetllaves per mi
que sempre estaries
al meu costat

I agafada de la teva mà
em vas ensenyar
quelcom tan maco
com era la vida
i vas fer que em sentis important

Recordo com
des de ben petita
em recollies al cole
i esperaves somrient
a que em menges
aquell entrepà de nocilla
que havies preparat
amb tant de carinyo

Recordo com em
tapaves al llit
i em donaves
el petó de bona nit

Són tantes coses
tan maques que em vas donar
que només una mare
pot donar a un fill
tan records
que no pararia de reviure’ls

I és que
un cordó umbilical
sempre ens ha unit

Un cordón inseparable
una complicitat
inexplicable que fa
que no ens podem separar

I és que és tan especial
aquesta connexió que ens uneix
que m’agradaria
que no es tranques mai,
per que et necessito
et necessito cada dia
necessito de la teva força
necessito aquelles
ganes de viure
aquell bateg
que des de
dintre el teu ventre
em feia sentir viva

T’ESTIMEM MAMA
---------------
Ine sempre seràs el meu somriure ❤