Archive for the emoció Category

Ànimes bessones

Posted in amor, ànima, canvi, compartir, confiança, connexió, cor, desig, destí, emoció, emocions, Enamorats, esperança, feelings, historia, por, records, relacions, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , on 13 diciembre, 2025 by carpediem2273



El pensament
va més enllà
vola eternament
on la essència
el crida anar
 
I és increïble
però així és
un fil conductor existeix
perquè quan penso en tu
somric
i somrient et veig
 
I aquesta sensació
es tant potent
tant...
que a prop
et sento present
 
I és com quan
reconeixes algú
sense mirar
com un record
que no saps d’on surt
però saps
que el portes amb tu
en un racó del teu cor
 
I el temps
fa que ens allunyem
quan més a prop
ens sentim
perquè la connexió existeix
i per molt que el laberint
ens faci sentir perduts
el centre
ens portarà
com quan dos raigs de llum
convergeixen en l’obscuritat
en una essència
que busca fluir
encara que
en moviment estem
 
I el cor
és impossible de tancar
perquè sap
que el moment arribarà
es tant difícil
no topar-se amb aquest
riu ple d’amor
que sembla
que quan no hi és
et costa respirar
 
I encara que els silencis
facin camins diferents
la calma fa que
les ànimes vibrin
al mateix temps
com l’eco
que et recorda
i et retorna
amb resposta
com aquella ment que vola
fins trobar-te
i que fa de la por
i l’esperança
d’un futur possible
 
Perquè les ànimes
es poden separar
però no perdre
i encara que el temps

decidirà quan serà
que sí
o quan encara no
amb això,
n’hi ha prou per viure!


Estimar és un regal!


Ine ets el meu somriure ❤

MONT SAINT-MICHEL

Posted in arrel, ànima, colors, connexió, cultura, emoció, experiències, feelings, futur, historia, identitat, infinit, llibertat, lluita, natura, sentiments, valorar, viatges, viatjar, vida with tags , , , , , , , , , on 12 agosto, 2025 by carpediem2273

https://open.spotify.com/intl-es/track/30XONPeyE9egDreH1GlJ9l?si=9f1279d2dd8f4696


És increïble
el que inspires
història i llegenda
un somni fet pedra
amb l’església
i l’abadia que m’espera
aquella que la fe
va fer que la visió
visqués sobre la mar

I encara que fortificada
veient els segles passar
fas que el misteri
resti amagat
i que convisqui
entre muralles i onades
que van de la mà

I és increïble
com la mar
fa que el ball retrocedeixi
per deixar-te passar
i avanci
per tornar-te agafar
i com la terra i les marees
que et fan camí
volen que t’endinsis dins
per sentir-te protegit
com quan no vols despertar
d’un somni màgic
i on la fortificació de l’abadia
et donarà recer


Es increïble
com les ovelles pasturen
com a perles blanques
forman part
de la teva identitat
i com la llum del sol
et reflexa com mirall
en un basal

Perquè se’t va utilitzar
per a la ideología tancar?

Pensem en el pont
que t’uneix després

fins el present
i pensem que increïble ets !!!

Perquè m’inundes
el cor de bellesa
Mont Saint-Michel
amb el teu capvespre,
els teus reflexos,
la teva abadia
i els teus meandres
que com un llapis
dibuixen el cami
per arribar a tu


——-
Inés sempre seràs el meu somriure❤️






Bellesa en la imperfecció

Posted in amor, aprendre, canvi, colors, compartir, connexió, cor, cos, créixer, cultura, emoció, emocions, expressions, imperfecció, intimitat, llibertat, melodia, mirada, moralitat, paraules, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tolerància, tristesa, valorar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , on 24 enero, 2025 by carpediem2273
Sempre s'ha dit 
que maco o que maca ets?
o que també
això és excel·lent, impecable ...
no te cap error
estar a tocar a la perfecció!

Però a posteriori
ens parla
una veu interior
quan hauria de ser
totalment al inrevés
això no està be
això pot estar millor
que has fet malament
perquè no ha sortit
com a ...
igual que...
que has dit
o millor dit
que no has sentit

I això passa amb tot
en les relacions
en el dia a dia
a la feina
de petits
i amb qualsevol cosa
i moment
on la comparació
es la única aliada
que marca la diferencia
comparar
i perquè no valorar?

Deixem que la conseqüència
de l'equivocació
entri en la equació
i que 2 + 2
Sigui igual a 6


La vida ja sabem
Que no és així
no et porta
coses perfectes
relacions perfectes
i no ens donem
marge d'error
i si aquest succeeix
et culpes fins al fons

Inculcat de petits
o per la societat
que et convida a això
ens tornem perfeccionistes
amb nosaltres primer
i després amb els demés

L'actitud cap a la vida
no tota es perfecte
dona-li una volta
permetre’t marge d’error
potser et portarà
quelcom més maco
i et farà a ser feliç
dins la teva imperfecció interior

Parlem d'imperfeccions perfectes
no cal anar molt lluny
sinó parar-se
en aquest món estressant
i veure-hi més enllà

Com la lluna minvant
on la seva corba
que fa de tobogan
per les estrelles
que es volen llençar

O que dir dels
vidres trencats
perquè pensar en la mala sort
mirem durant un moment
i si li dona la llum directament
potser un ventall de colors
ens fa somiar

O les flors
que surten de l’asfalt
i apareixen
i no saps com
no es un defecte
potser ens diuen
o li dient al sol estic aquí
dona’m una abraçada
dins de tant de gris

O el dia ennuvolat
perquè ha de ser menys valorat
potser et suggereix intimitat
melancolia o tristesa
i connectar amb tu mateix

La cicatriu de la vida
Es la que més influencia
que hi ha de dolent
amb la fragilitat
ens fa patir i valorar
perquè la societat
ens ha ensenyat que
no hi han talles
per la gent
que estem amb sobrepès
i que si un es perfecte
no pot tenir imperfeccions

Per això la mirada
i tots els sentits
han d'anar més enllà
i que un somriure
entre llàgrimes
un t'estimo espontani
ple de sinceritat
un rellotge parat
un arbre tort
una reconciliació que arriba tard
plena de cicatrius
no sigui criticat


La bellesa en la imperfecció
que és maca aquesta paraula oi?


---------------------------------------

Ine sempre seràs el meu somriure 🙂

Casa en Flames

Posted in amor, ansietat, arrel, autoestima, compartir, confiança, connexió, cor, emoció, emocions, esperança, experiències, familia, felicitat, mirada, mort, parella, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tristesa, vida, VOLAR with tags , , , , , , on 3 septiembre, 2024 by carpediem2273

Començament molt dur
la soledat de morir sola
i veure com algú que estimes tant
se’n va en soledat

I hi ha quelcom més dur que això?

I davant d’això
ens plantegem
ho volem això
ho volem per la gent estimada?
ho volem per nosaltres…

La negació de la soledat
que innecessària ets a cops
i a cops tant necessària

Perquè

que ens dona la cremor o l’escalfor?

A uns fugir
I a altres apropar-se
per sentir-la de ben a prop

I és que la soledat
potser molt difícil de portar
perquè a cops
no ens adonem
que esperem dels altres
lo que a nosaltres mateixos
no ens donem
o que pel contrari
no estem preparats per donar

I és que fem qualsevol cosa
per un instant d’amor
volen o no
fent xantatge emocional
o millor

només per sentir
el cor bategar
i sentir-se especial
que maco oi?

Una família
com qualsevol altre
et fa reflexionar
entre les relacions
les relacions que no em escollit
com en aquesta situació
heretades de petits
com no?

I quelcom tant dur
com la mort en soledat
tant dur com això
ens fa de mirall
veient que aquest egoisme
fa que ni la família
tants cops tant important
no pugui para l’erosió

que poc a poc
com una piràmide de cartes
fa que caigui de cop

La no relació
fa que no s’entenguin
ni quan estan a ben a prop
i saber que
quan un compte amb l’altre
es una definició
que no existeix en el seu
diccionari d’emocions

Però quelcom tant dur
la soledat de morir sol
fa que
una trobada
pugui significar-ho tot
imagineu un vaixell de salvament
que fa que ens sentim vius
amb necessitat d’estimar

I ens trobem tot tipus
de viure-ho tot

La vida manifestada
en el mirall de la mare
vivin amb el desamor
d’algú que estimes
i que encara que
estiguis a tocar
es com si ja no hi fos
fent que tot t’aclapari
fins i tot els fills
que més estimes
i que es neguen a estimar-te
perquè el paper de bo
no t’és correspòs
perquè no els hi consinteixes tot
com a totes les parelles…


Tot te conseqüències
retrobar la no soledat
en un altre amor
que et fa sentir volar entre cotons
amb moments de culpabilitat
que et donen una bufetada
que et fan despertar
com mastegot al teu cor
i que acompanyada de la mà
la soledat de la tristesa
és la que et fa tocar fons

L’enamorament
que fa estimar i no controlar
els sentiments
que tant importants són
et tapen els ulls
sen se adonar-te’n
que l’altre no és una copia de tu
lo únic que fa sentir-te be
és retrobar-te tu mateix
i quan toqui estimar a l’altre
passar la corda
de l’equilibri per no
tornar a caure

L’engany quin mal fa
et porta al precipici
de la no comunicació
de la desconfiança
però aquí com sempre
no és cosa d’un
sinó cosa de dos

I el fil d’aquest
tobogan d’emocions
i sentiments
neix de la soledat d’un mateix

L’egoisme de la soledat
també es present
encara que no la veiem
et fa veure

aquest patiment interior
o en la mirada
que se’t transmet

Però un és capaç de fer-ho tot?
per no sentir-se sol?

Perquè?

Es una pregunta
que ens ronda
en l’inconscient o conscient
com no…
potser ja sabem la resposta
des de l’inici de tot

I tot comença així
tal com la vida real
com un joc
entra en escena la imaginació
que amb una teràpia
fa que ens faci adonar
que ens fa falta

o qui ens fa falta
quan la soledat és un perill


I comença una cremor
els records es cremen
el refugi de la no soledat també
ens adonem de l’important
que és la família
i també la soledat
que a cops és innecessària
i altres no


No se…
penso que tots volem ser estimats
per un mateix primer
i per els altres després
per sentir aquesta correspondència
tant necessària per tots


----
Aquesta pel·lícula m´ha fet reflexionar
Sobre la mort... sobre la soledat... sobre els sentiments
I l’estimar i llençar-se sense dubtes com no

Potser val la pena veure-la per un instant i reflexionar

Us estimo ❤

---
Ine sempre seràs em meu somriure ❤

Justicia per Sohee

Posted in amics, amistad, amistat, ansietat, autoestima, confiança, corrupció, cos, créixer, cultura, desig, destí, dolor, emoció, experiències, familia, feelings, força, futur, identitat, intimitat, llibertat, maltracte, moralitat, mort, relacions, sentiments, sentir, societat, tolerància, tristesa with tags , , , , , , , , , , , , , , on 21 agosto, 2024 by carpediem2273

Qui ho anava a dir
quan corria pel passadís
i un somriure
es mostrava davant
les tonteries que em fèieu
papa i mama
que em protegíeu tant.


Però tot canvia
quan et vas fent gran
hi han societats
que es disfressen
en l'esforç
l'educació
el compliment
el perfeccionisme
ser millor amb tot
amb donar-ho tot
costi el que costi.

I això és la vida?

On em portarà?
on està la innocència
de llavors?
que em feia creure
qui era jo
que volia ser
i on volia anar.

I comença tot de petita
has de fer-ho be
tu pots...
només hi ha aquesta opció...
no val queixes ni explicacions…

I vas creixent
amb somnis impossibles
que a vegades et fan somiar
ballar i deixar-se anar
deixar-se anar…

Que ve sona…!!!!

Deixar-se anar
quan el teu cos
interpreta el teu sentiment
quan el cos t'acaricia
dient-te estic aquí
puc fer-te feliç…

Envoltada dels amics
et sents segura
sembla que la gàbia
s’obra
amb confidències de tot tipus
a cara descoberta
ens diem
el que ens importa o no
que més dona
i quants moments tant importants
amb gent estimada
que et deixa creure, reflexionar
i compartir emocions
amb un somriure
o amb un plor que dol tant… tant...
que només una abraçada
et consola
parles lliurement
això et fa sentir còmode
això si…
son moments clandestins
que resten en la ment
aquella que ens els recupera
en qualsevol moment

Ball que et porta
a l’altre univers
es com quan estàs
amb algú estimat
tan a gust
dins de una bombolla
que fa que no t’adonis
si plou o neva a l’exterior
i sola o amb companyia
amb aquest ball
que et rescata
per sortir a volar….

Veure’t al mirall
i creure amb el que fas
gaudir i somriure sense parar
com quan eres petita
res més …

Ufff!! com un gest tant petit
pot omplir tant
d'això es tracta oi?
de no pensar
encara que passi el temps…

I es que
els extrems de les emocions
son tan verdaders
que quan toques fons
la tristesa t’envaeix
i quan més feliç et sents
cap explicació
pot interpretar tanta felicitat!!!

Però la realitat és un altre
saps que tot és d'amagat
perquè amagar?
perquè no sentir i compatir?
et sents tancada
altre cop en aquesta gàbia
sense fer sortir els sentits
i les emocions
que volen donar a un vol
tot i que
amb una alegria incomplerta
ja que te un peu en el desig
del sentir del viure
i a l’altre peu
al costat del que et fa caure
si caure en un pou
fosc i profund
perquè aquesta societat
on t'ha tocat viure
et fa sentir aquell dol
aquella soledat
que encara rodejada de gent
et fa sentir immòbil tant…
que el teu cap i el teu cor
resten buits i anul·lats...


Arriba l'hora
haig de complir
he de fer
el que el meu tutor
de l'escola vol per mi
no es ballar
és quelcom reconegut
en una empresa
que guay!!!

Diuen que és molt important!

Però no sempre es aixì
perquè només entrar
hi ha molta de foscor
només veus i escoltes autòmats
amb objectius a assolir
d'aquells que no tenen
res a veure amb mi

I es tant dur
el treball de pràctiques
en teoria era per aprendre
no?
"call center" li diuen
et fan no se tu
sinó un persona diferent
sense empatia
seguint un guió establert
escoltant gent farta
de tot
d'enganys i manipulació
forçant-te contínuament
a deixar enrere les emocions
ser un robot
és igual si et degraden
amb abusos telefònics
dona igual si no pensen
amb tu!
no volen veure
que a dalt hi ha algú
que mana
vomiten i vomiten
perquè els tens que enganyar
per no perdre el client
que es tant important
sense saber
si es vol o no quedar.

Oprimint al màxim
utilitzen a les demés treballadores
per fer-te sentir una merda
com els “Juegos del hambre”
puta competitivitat
que fa que no siguis tu
que fa que els nervis
s’apoderin de la teva persona
i que al final la justícia
la prenguis per la teva mà.


Treball explotador
amb insensibilitat
sense cap remordiment
ni cap enteniment
aquella que fa falta
quan una està fotuda
i te sent tant poca cosa
que ni el ball
et fa reviure
la felicitat innocent
de quan eres petita

I no ens equivoquem
tot comença des de dalt
governs e institucions
que tenen que complir
sense protegir als treballadors
exigint tant
que el deteriorament
ja no es només físic i mental
sinó també emocional

Tots els que estan implicats
fins la mateixa empresa
volen assolir “ranquins”,
comissions i números
dona igual la manera
i les formes
treballadores escanyades
amb un mal sou
amb el que viure
i sense aire net que respirar

I malauradament
la família no ho entén
si et reveles
perquè
hi han tantes enveges
i coses mal fetes
que ni tu et sents tu
ni la teva família tampoc
i et deixes anar
com quan s'apaga
una espelma amb una bufada
no vols viure
aquesta crueltat
que en una gàbia
sense sortida et te pressa
i et repeteixes
val la pena viure això?

Adeu marxo....!!!!

Hi han societats
que escanyen al jovent
els manipulen
els fan créixer tant ràpid
amb un molt tant cruel
que els anul·la totalment

Lluitem !!!!

Contra tota aquesta barbàrie
fem un pas important
per nosaltres mateixes
i les que vindran!!!

Volem justícia !!!!

___________________________________________

Aquest poema me l'inspirat un cas real
"Justicia per Sohee" allà on estiguis una espelma va per tu!!!
I per les demés farem lo possible per lluitar
d'alguna forma contra abús i maltracte
de qualsevol tipus!!!


Inés sempre seràs al meu somriure !! ❤️

Abraça’m

Posted in amistat, amor, ansietat, autoestima, ànima, cel, compartir, confiança, connexió, cor, cos, créixer, cultura, desig, emoció, emocions, Enamorats, esperança, experiències, expressions, familia, feelings, felicitat, força, mirada, olor, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , on 14 abril, 2024 by carpediem2273

Abraçada 
que reus a tot arreu
de ben petits
i de grans
no importa ni el lloc
ni l'hora
ni amb qui
ni com

Abraçada
tímida o intensa
ets el llaç
que ens envolta
i ens protegeix
tant fortament
que ens fa girar
com si fóssim una baldufa
de emocions sinceres

Abraçada que generosa ets...

D'abraçades
hi han tantes
i de tant diferents...
la protectora
la que et consola
la que et retroba
la que t'acompanya
i no et deixa sola
la que et reconforta

i et fa més forta

I es que l'abraçada
es torna amb la millor aliada
la millor amiga
i el millor ansiolític
aquell que t’alivia
quan tens tant dolor
i fa que la llum de la foscor
faci mimbar les teves preocupacions
comprenent i entenent
fent-te per un instant escoltat
d’allò que per tu es tant important

Però també
està l’abraçada de l’amor…

I tanco els ulls …
i et veig .....

Abraça’m

ens diem
amb mirades còmplices
abraça’m

ens diem
amb uns xiuxiuejos invisibles

Abraça’m… abraça’m
ens diem
mentre un somriure
amb una empenta ens delata
fent “spoiler”
del que succeirà
molt aviat i tant a prop

I ens anem apropant
com dos imants
camp magnètic poderós
que ens fas entrar
en una espiral d’energia
on el cor s’accelera
i el desig ens fa perdre
els sentits del sentir
amb l’escalfor del teu cos


Uff com et sento tan a prop
Uff quin es calfred d'emocions
que em transporten a tu
vida meva del meu cor

I és tan autèntic i generós
aquest moment
que no vols que s’acabi mai
l’imant s’està fusionant
ets sent tan especial
amb qui estimes
que un focus zenital
et fa sentir
a dalt d’una muntanya russa
fins tocar la lluna
aquella que t’il·lumina
aquella nit de tardor

Abraça'm... abraça'm
tant fort
que et pugui sentir tant
com el plor de la felicitat
que emana de dins meu
sense explicació

Abraça'm ... abraça'm
no vull que ens despedim
vull seguir estimant-te
somrient i veient
com la infinita nit
ens porta entre núvols
on volem estar
en un sol cos
i amb una sola emoció

Abraça'm ... abraça'm....
——-
No deixis d’abraçar, abraçar es un gest d’amor únic
tant necessari i sincer... que ens fa no parar de somriure....<3

Qui ets?

Posted in arrel, autoestima, ànima, canvi, colors, compartir, confiança, construir, corrupció, cos, créixer, destí, emoció, emocions, familia, feelings, felicitat, futur, identitat, infinit, por, relacions, sentir, sentits, teatre, tristesa, vida with tags , , , , on 17 enero, 2024 by carpediem2273
Des de que naixem
ens etiqueten
amb noms i cognoms...

Des de que naixem tenim uns gens heretats ja dibuixats una base d'intencions que amb ciència i amor han estat creats per fer-nos tal i com som.
Però realment ... Qui som? Som qui volem ser?
La vida ens va moldejant amb inputs de vivències amb un ventall de colors que va del blanc al negre que va del bo al dolent de lo correcte a lo políticament incorrecte de la felicitat que et fa levitar fins a la tristor que et fa tocar fons
Ventall que va canviant acompanyat de ràbia sorpresa … por… variant la personalitat o ampliant-la fins a l’infinit i aquestes pinzellades retocs … alteracions algunes van i venen altres es queden per sempre fins tocar l'anima del nostre cor i el pensament entre en un bucle infinit d'aquell que no s'acaba mai
Ens mostren sempre tal i com som?
Les possibilitats de esser son varietats d'un mateix al matí a casa quan fem un cafè som d'una manera i a la feina som d'una altra amb reunions socials... amb la família... i com no en soledat que sent la més autèntica fa que no ens puguem amagar amagar de res e interpretar-nos de formes diferents
Tot son preguntes …
Ens agrada tal com som? Quina imatge tenen de mi? Quina imatge vull projectar? Fins quin punt m’importen les respostes fins quin punt amb faig aquestes preguntes
El camí de la nostra vida no es pla ni va en línia recta esta ple de paranys de pujades i baixades que com en una muntanya russa ens fa voltejar per indrets desconeguts amb ferides i acaricies que venent de cop
Destí que ens fa començar per les arrels i com un arbre amb branques es va construint i adaptant amb vides complementaries a través de un mateix patró tu i només tu.
Màscara canviant màscara oscil·lant ja que ens aporta energia per tirar endavant o per protegir-nos davant d'un perill emocional i com la resiliència fa que ens adaptem a les situacions més canviants
I com l'etiqueta inicial on el motllo físic i psicològic tenia la nostra versió 1.0 la societat ens obliga a arribar a la versió 2.0 perquè davant tanta inseguretat l’aliè pot corrompre i això en fa ser més forts o fa que necessitem un antivirus per fer-nos sentir si sentir més segurs o més vulnerables a tot
Els mòbils i les xarxes ens conviden a conviure amb moltes màscares molt cops fent-te invisible pot ser guay o no ja que et comuniques sense que vegin el teu rostre més viral més cruel o més fràgil d'altres mostres una felicitat no real d'altres et dona igual i l'autoestima fa demanda constant per posar oli a un engranatge perquè tot vagi funcionant no sabem fins on no sabem fins quan
I tingues cura la societat tornarà a picar a la porta no et permet ni un marge d'error perquè la versió 3.0 ha de ser millor que l'anterior ...
I com en un videojoc tens la teva vida real la teva vida imaginaria que fa que tot sigui del color que tu vulguis del teu ventall ... recordes aquell de colors perquè qui posa les regles decideix la següent jugada i l'algoritme fa que decideixis la teva troballa
Per tant cal preguntar-se...
Qui vaig ser ahir? qui soc avui? i qui seré demà?
Ai, no ho sabrem mai perquè entren moltes variables a l'equació perquè no vivim sols perquè la vida ens condiciona fins no saps com
Tria que vols i si pot ser sigues autèntic intenta ser fidel a una manera de ser potser serà la resposta correcte que no et farà entrar en una pressó et farà ser tu i només tu.
----- Iné sempre seràs al meu somriure ❤

Viatge de vivències

Posted in amistad, amor, aprendre, colors, compartir, confiança, construir, créixer, destí, emoció, emocions, expressions, feelings, força, llibertat, musica, nit, olor, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, teatre, tolerància, veu, viatges, viatjar, vida with tags , , , , , on 19 octubre, 2023 by carpediem2273
https://open.spotify.com/intl-es/track/1elGwF4VwkwglV4nCBPJtv?si=092974feac244c77

Nervis,
està tot apunt per iniciar
l'aventura que ens ha portat aquí
quin repte ens tocarà avui?
ens farà pensar …i sentir...
o be no pensar…i fluir…

I fem camí
una guia de vivències
ens empentarà
a viure un tobogan
ple d'imaginació i d’energies
deixant-nos portar
pel que surti en tot moment
davant... darrera... al costat
es igual
lo important es esser
esser allà

Un camí ple de sorpreses
i certeses que ...
hi son
volen sortir per la porta oberta
i no vas sol
s'hi van afegint sinergies i creacions
en formes de ser
per compartir i conviure
amb fluïdesa
com aquella que raja
amb la aixeta oberta

Quina alegria, compartir !!!

I els focalitzes
els viatgers que hi van
son importants per a tu
i diferents a tu
aquesta es la gràcia de la fita
tenen un objectiu comú
arribar al mateix destí
on el viatge ens ha fet partir
i on les emocions
et portaran a viure
serà un moment únic per tots
no els perdis de vista
et donen la mà invisible
aquella que et porta ràpidament
a deixar-te anar,
per transmetre construint
l'edifici imaginari que
et refugiarà en tot moment
mentre el viatge faci via

I es així
un grup
d'emocions sinceres
que amb diferents tonalitats
crean rols a descobrir
quina curiositat i fantasia
quan tot s’hi junta i s’unifica

El líder invisible
que t'arrossega a empatitzar...
el que escolta als altres
i li dona igual
ser el primer o l’últim
de la fila
vol ser a prop de la caliu
del foc
per donar equilibri i afegir
no sumant sinó multiplicant
les sensacions e interpretacions
que es mouen com el vent
entre les fulles dels arbres
amb un somriure

Sensacions que no estaran soles
es clar que no!
tenen vida...

I han tantes expressions
a reproduir
que no pararies mai
fins l'infinit
dona igual si fen un cercle...
un bunyol ...
una línia...
o quelcom dibuix a crear
ja que formen formes homogènies
que amb un fil de experiències invisibles
ens transformaran en figures úniques
si úniques!!
las que el grup d'emocions
ha decidit i així sia!

I entra en joc tot
tot el que mostrem
sigui tímid o atrevit
on la imaginació tant poderosa
ens fa somiar
i dormir embadalits mirant el cel
que amb un paraigües ens cobreix
fent-nos sentir
submergits en els sentits
assaborint allò que...
amb les presses es insípid
i poc agraït
es transforma
en tast d'un plat exquisit
que amb les presses es esquerp
i vols fugir
es transforma
en el tacte sua de un nadó tan bonic
que amb les presses fa mala olor
a podrit
es transforma
amb el teu perfum que t'apropa
tant a prop que no pararies...
o que les presses fan
que només vegis paret
es transforma
en sol i lluna
que sempre t'acompanyen
i que estan allí en el dibuix
permanent de la vida

Viure el moment
sigui real o imaginari
on tot de colors hi son
això si que te sentit
sentit de debò
d’aquell que t’agrada
i repetiries

I finalment
arribem el moment més flexible
i més intens del final del camí
el que amb tanta il·lusió
vas començar i emprenies
i ens adonem
que no cal moure's
ni veure el que està succeint
ni ha prou tancant els ulls
viatjant al final que t'atrapa
aquell que no volem que s’acabi
perquè ens te submergits i així cia!
amb silencis i les paraules
que et fan viure i despertar
al mateix temps
que escoltes a qui ho recita

Flaixos d’experiències
ens fan analitzar
perquè, on, com, quan...
el que ens passa
i volem créixer
mentalment i energèticament
volem créixer
experimentant i creant
compartint i emocionant
i digue-m'ho així
això es tant important
perquè dona sentit
al viatge desitjat
que ens ha portat aquí
el mateix que
e
l que ens va fer partir
------------------------------------------
Gràcies a les classes de teatre que dins de la monotonia i el no parar
et fan aturar-te per mirar i mirar-te fins l'infinit ben endins ❤

Començar

Posted in amistat, amor, arrel, autoestima, ànima, canvi, cel, colors, compartir, connexió, construir, cor, desig, destí, emoció, emocions, esperança, experiències, feelings, felicitat, identitat, infinit, llibertat, mirada, musica, natura, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, viatges, viatjar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , , , , , on 8 agosto, 2023 by carpediem2273




Arribes
quina calma
només la teva música
la mar
i el sol
que traient el cap
em diu bon dia!!


I em deixo anar
connectant amb vosaltres
com el vent.


I mirant ben endins
m'endinso
en la bellesa
tant verge i autentica
que em fa somiar
en el que m'envolta
sense parar de volar.


M'hi porta la tramuntana
tan ràpida i brava
que em fa ballar..


Ballar sense parar!!


Em sento viva
si viva
em ganes de descobrir
i ser feliç
amb la melodia

de l'orquesta
que em fa sentir
en calma
mirant ben endins.


Conjunt de sensacions
i emocions
que acompanyades
de la teva musica
la teva llum
i el teu moviment
em fan navegar
connetant amb la natura
connectant en mi
per seguir sentint...


Perque vull serguir
somiant
ballant i volant
sense parar
amb llibertat

ben endins...

----------------
Clarejar en la platja de S'Alqueria (Portlligat)
Matinar val la pena per veure tanta bellesa 🙂

Amb tu ❤ Ine ets el meu somriure ❤

Post Pandèmia

Posted in amistad, amistad cor valors societat rol etiqueta, amistat, amor, aprendre, autoestima, ànima, canvi, compartir, confiança, créixer, dolor, emoció, experiències, feelings, força, por, records, relacions, sentiments, sentir, societat, vida with tags , , , , , , , , , on 28 octubre, 2022 by carpediem2273

I ja han passat
més de dos anys
i la aïllament pel Covid
ens ha canviat.

Aquest nou canvi
de cop ha arribat
i no estàvem preparats…
fins el punt
de no adonar-nos
que ens ha acompanyat.

Aquest kit kat
aquest parèntesis
on ens ha portat?

Més aïllament
menys sociabilitat
més vulnerables
i menys forts
front la realitat.

O més units
mirant endins
i valorant lo important.

Estem descol·locats…
o més col·locats que mai?

I tornem a començar
potser seria bo quedar…
les relacions  són vitals
i el temps
passa a ser prioritat.

Deixa el mòbil
deixa de treballar
hi ha un món fora
que torna a respirar.

Respira per ara
no pel passat
allò està superat
i torna, torna
a la nova normalitat.

Potser del temps
de la pandèmia hem après
potser del temps
de la pandèmia hem oblidat.

El millor es experimentar
escoltar-se i estimar-se
i seguir el camí
que l’anima ens ha marcat
aprofitant les oportunitats
que ens dona la vida.

Torna a viure i deixa’t portar!!!


Carpediem2273 – Ine sempre seràs el meu somriure 🧡,

Manipulació

Posted in amics, amistat, amor, confiança, connexió, dolor, emoció, emocions, experiències, feelings, llibertat, mirada, moralitat, por, relacions, sentiments, sentir, sinceritat, societat, tristesa, vida with tags , , , , on 23 mayo, 2019 by carpediem2273
manipulacio

I entres en una espiral
que no s’acaba mai
és com un laberint
on el punt de partida
és el centre
d’on vas començar a jugar
i un ‘déjà vu’ et fa reviure
el que va ser
i tornarà a passar
és com un bucle infinit
que no te fi
ni condició final
que et faci aturar

I tot va tant be
mentre hi ets dins
et sents tant segur
i acompanyat
l’engany va de la teva mà
li han donat permís
per sortir i entrar
te la porta oberta
ja no te competència
ha guanyat a la veritat
als escacs
fent-la fora
de la seva certesa universal

Regles del joc imposades
et fan sentir titella
t’hipnotitzen tan se val
si amb els ulls oberts
o ben tancats
i obeeixes perquè si
perquè
posar-ho entre dit
mai perdràs
la balança es del teu costat
et fan sentir important
i et fan sentir volar
no et falta aire
ni res per menjar.

D’això es tracte oi?

D’utilitzar la emoció
de mirar-te als ulls
i fer-te creure
en el vincle tant estret
que t’uneix
com un cordó umbilical transparent
que et fa ser imprescindible
i centre de l’univers.

I quan despertes
és tot el contrari
perquè
si rasques una mica
tot fa pudor
és negre com el carbó
i t’anà dones
que aquella mirada
esta plena de crueltat
i que afilada com un punyal
es clava al teu cor
aquell que bategava
tant confiat.

I això es pot fer viral
quan parlem en gran
és com quelcom contagiós
com un refredat
que és queda tot l’hivern
enganxat a la escalfor de l’amor
aquell que busquem tots
i es que es propaga
com el vent
a totes direccions
amb mentires i calumnies
que ben maquillades
no fan pensar ni sentir
i fan el mirall petit
aquell que tan gran
ens abraçava amb sinceritat

Estic desperta
o estic dormint…
ai! no ho sé!
no ho sé el que em dic …
soc jo
o el meu subconscient…

Vull sentir
a cara descoberta
i apostar a cor obert
pel que sento i penso
complicat no hauria de ser, oi?
busquem la llibertat
no ens sentim culpables
no ens deixem dominar
no ens deixem manipular
pel que interessa
a un o a uns quants
no entrem en el joc
plantem cara
i guiem-nos
pel que ens dicta el cap
ens dicta el cor.

__________________________________

No entrem en el joc de la manipulació


Amb Tu

Posted in amor, compartir, confiança, construir, créixer, desig, emoció, emocions, Enamorats, esperança, feelings, futur, llegir, mirada, paraules, por, sentiments, sentir, veu, vida with tags , , , , on 17 noviembre, 2018 by carpediem2273

junts

Qui deia
que seria fàcil
que el dia a dia
seria bufar i fer ampolles
que adaptar-se
l’un a l’altre
seria com la mitja taronja
o el tallatge ideal

El camí esta ple
de paranys
de petites pedres
que es poden fer grans
de parets enormes
que es poden escalar
de paraules en silenci
que omplen el buit
de mirades
que ho diuen tot
i pensaments intensos
que fan que el temps s’aturi
com una fotografia
amb un record

Tot depèn del cap
tot depèn del cor
de caminar
amb els ulls tapats
sense tenir por
de veure
el que hi ha al transfons
d’un got vuit
ple d’il·lusions
de parlar sense dir res
i escoltar amb devoció
de llegir compartint
còmplices del nostre conte
que s’omple amb intensions

I vull seguir sentint
la teva escalfor
vull seguir sentint
la teva respiració
vull seguir sentint
el bategar del teu cor

Ningú va dir
que seria fàcil
però sense tu
no sabria que és l’amor

———————————————–

T’estimo mogollón vida meva
Felicitats amore ❤

Menjar-te a petons

Posted in amor, cel, compartir, connexió, construir, cor, créixer, desig, destí, dolor, emoció, emocions, Enamorats, esperança, experiències, feelings, felicitat, força, mirada, paraules, parella, por, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, tristesa, viatjar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , on 14 febrero, 2018 by carpediem2273

cors.jpeg

Vam trobar-nos
ho desitjàvem tant
d’això ja fa… recordes …
 
Nervis, il·lusions i esperances
ens esperaven
i es que els començaments
son incerts
igual que màgics son
com la muntanya russa
que tant et fa tocar terra
com volar entre núvols
que és on hi viu l’amor

I les pors jugaven
als amagatalls
amb juganers petons
encara que no sabien
s’hi arribaria
la màxima alegria
o el més gran del dolor

I com quan ballem
jo volia “rock and roll”
tu volies “vals”
jo volia ja…
tu volies més endavant
ja es veurà

I poc a poc
tot anava arribant
vam anar creant
el nostre niu
on hi cabem els tres
no només dos
i vam arriscar
i apostar per nosaltres
veient el reflex
de les nostres mirades
amb els ulls tancats
res més que això
sabíem que aquest joc
no era broma
era de veritat 
en majúscules
la que surt de l’ànima
i del cor

I no sé perquè
ni perquè no
tu ets el meu gran amor
el meu despertar
amb un somriure 
en un dia trist
el no sentir-me sola
quan més perduda estic

Sabem que no serà fàcil
però ens tenim
un a l’altre
que hi ha res
més important que això?

M’enamores vida
que sàpigues
que aquesta nit  i totes
et menjaré a petons

______

T’estimo molt vida meva!! ❤
Això només és un tastet de la nostra felicitat en comú!!!

Llibertat d’expressió

Posted in cor, desig, destí, dolor, emoció, emocions, expressions, feelings, força, futur, por, relacions, sentir, sinceritat, societat, tolerància, tristesa, veu, vida, VOLAR with tags , , , , on 3 octubre, 2017 by carpediem2273
3octubre

I la tristor m’envaeix
i el buit es fa més gran
només faig que plorar
fins on hem arribat
només volíem votar
només volíem expressar
tant «si» o «no»
el nostre camí per endavant

I la fractura és fa gran
això ja ningú ho pararà
o pitjor encara
ningú ho oblidarà
perquè ens han fet callar
amb la força
aquella que ens fa mal
aquella que no entén de raó 
matant la il·lusió
que vol volar
i sortir de la presó

I em fa mal
veure la meva gent
com pren mal
només per defensar
la llibertat de sentir
i d’expressar
no volem que es repeteixi
allò que ens nostres avis
varen patir i viure fa anys

I m’indigna
escoltar d’arreu
coses que no son certes

ignorants !!! mentiders!!!

us heu parat a pensar
com estem i que volem
perquè només tirant la pedra
i amagant la mà
sou complices i mercenaris
de la imposició
perquè és pot pensar diferent
i conviure respectant a l’altre
rés més que això

I callats en silenci
mans a dalt
mirem de front
a la violència
que ens desafia
i ens empenta a la por
no caiguem a la provocació
la nostra mirada és més forta
perquè ve de l’ànima
i del cor

No deixem que ens tapin la boca
amb cops de bastó!!!

TOTS SOM BARCELONA

Posted in amor, cor, dolor, emoció, emocions, familia, feelings, lluita, por, sentir, societat, tristesa, viatges, viatjar with tags , , , , , , , on 18 agosto, 2017 by carpediem2273

I estava de vacances
dormint la migdiada
i sento que em truquen
agafo el telèfon
era ma germana
anava amb els seus fills
a les festes de Gràcia
però la seva veu es trencava
quelcom dolent passava
i tant…
que era dolent…
era el pitjor
de les notícies esperades

«Laura un atemptat a les Rambles !!!»

al principi incrèdula no creia
el que m’explicava
però al segon sabia que era cert
aquell plor era profund  e inimaginable

I si, tot es confirmava
vaig mirar internet i les notícies
i tots en parlaven
de la terrible situació que es vivia
a la meva ciutat estimada
i aquella Rambles que m’inspiraven
amb poemes de Sant Jordi
que la simbolitzaven

Les Rambles
no enten de races
no enten  d’idiologies
ni de malícies imposades
perquè acull i abraça
sense pensar en l’origen
ni les circumstàncies
amb un passeig que enamora
envoltat de llum i color
amb les seves flors
ocells i estàtues…
símbol de ciutat de llibertat
amb els seus vianants
que alegrement la passejaven

I en segons tot canvia
ja no té vida ni color
la mort i el terror l’apaga
aquell passeig familiar i amorós
veu la cara més amarga
i el silenci s’apodera
i fa callar als ocells
que allà i cantaven
com les roses que perden vida
per la foscor que hi habitava

Ja ha passat …
per desgràcia
però tot ha de tornar
a la normalitat
encara que sigui dur
e inimaginable
estem amb tots
el que van patir
aquesta barbàrie macabre
estem al seu costat
perquè formen part de nosaltres
del nostre bategar
de la nostra ciutat
acollidora i afable
i contra la violencia
i la por
seguirem lluitant
perquè estimem la llibertat
aquella que defensem
amb la nostra ànima

—————-
T’estimo Barcelona

Ho sento amb el sentiment per tots
els que han perdut algú estimat ❤

Barcelona’92

Posted in amics, amistad, amistat, amor, autoestima, canvi, connexió, cos, desig, destí, dolor, emoció, esperança, feelings, felicitat, força, futur, por, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, vida with tags , , , , , , on 12 julio, 2017 by carpediem2273

barcelona92

I ja fa 25 anys
i el despertar
de cada matí ençà
és tant present
com real.

I ja fa 25 anys
que l’il·lusió
invadia tot cor
i els ulls volien
captar tot amb flaixos
ara en blanc i negra
llavors de colors.

I ja fa 25 anys
que l’esport
i la germanor
competien
per un món més sà
per un món millor.

I ja fa 25 anys
que l’important
no només era
quedar el primer
sinó viure amb passió
la superació i la convicció
de que res era impossible
només la por al fracàs
fracàs que podía apareixer
en forma de  núvol
tapant el sol
i sempre quan menys ho vols. 

I ja fa 25 anys
que voluntaris vam ser
volíem contagiar-nos de tot
era impressionant
com ens vam mobilitzar
i és que
volíem respirar a fons
volíem sentir
el bategar d’una cuitat
la nostra ciutat
Barcelona’92

—————————————————–

Que xulo que va ser :)
Quins rècords ❤

La força d’un sentiment

Posted in amistad, amistat, arrel, compartir, confiança, connexió, construir, créixer, cultura, emoció, emocions, esperança, feelings, felicitat, festa, força, identitat, infinit, llibertat, lluita with tags , , , , , on 10 abril, 2017 by carpediem2273

_MG_2462.jpg

Des de petita
que visc el futbol
a Camp Barça
patint i disfrutant
de la mà del meu pare
jugador, entrenador 
amant i entregat
qui va ser
el que em va contagiar

I tant que em va contagiar!!!

Em va contagiar
i no vaig poder parar
de xutar la pilota de paper
embolicada amb cinta aïllant
donava igual
si era a la plaça o al pati
mentres els amics l’entrepà
s’estaven menjant

I un día al Vilapiscina
vaig anar a jugar
de defensa i com no
també de lateral
que be ho vaig passar
i com recordó aquells dies
amb melancolía del passat

Ara me’n porto aquest moment
on l’emoció em desborda
on els récords
tornen ha estar al meu voltant
on amb Salva
apassionat d’aquest art
he tornar a somriure
com si m’hagués contagiat
on l’equip femení del Cunit
m’ha enlluernat
per què com una pinya
amb esforç i superació
el somni d’una lliga
han conquistat
i pas a pas han demostrat
que ja no només és el futbol
el punt d’unió, d’enllaç
hi ha quelcom que va més enllà
l’esperit de llibertat 
d’un sentiment
que amb força viu i batega
sense parar

VISCA FEMENI DEL CUNIT

——–

Gràcies per fer-nos viure
Campiones de lliga 2016-2017

Amor sincer

Posted in amor, confiança, connexió, cor, créixer, desig, destí, emoció, emocions, Enamorats, feelings, felicitat, força, futur, intimitat, mirada, paraules, records, relacions, sentiments, sentir, sinceritat, vida, VOLAR with tags , , , , , , on 1 febrero, 2017 by carpediem2273

salva-laura-2anys

Fa dos anys
ens vam conèixer
va ser on la mirada
es va entrellaçar amb la paraula
perquè ens vam veure en viu
i no a través d’una imatge

I vam donar – nos
el primer bes en el parc
aquell que va ser còmplice
de la nostre passió
de sentir-nos per primer cop
amb petons i carícies
que mai s’acabaven

I agafats de la mà
vam sortir del parc encisat
ens esperava una nit
amb sorpreses
de les que agraden

Recordes… feia molt fred !!!
excusa perfecte per abraçar-nos
era el que desitjàvem

I ja fa dos anys amor meu…
i el temps no passa
la passió continua
encesa entre flames
i l’amor creix
amb el bategar fort
del cor enamorat
que no para d’estimar-te

T’estimo vida meva
ets la meva il·lusió
al despertar

——————- 

Cada dia t’estimo més, sóc molt feliç amb tu.
Fem camí ❤

Passa el temps

Posted in amor, ànima, canvi, colors, connexió, cor, destí, emoció, emocions, esperança, experiències, feelings, felicitat, festa, infinit, mirada, Nadal, paraules, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, viatjar, VOLAR with tags on 31 diciembre, 2016 by carpediem2273

https://open.spotify.com/track/4fO9tcYTjjQEguvA7tk4pr?si=l8LJcjogTvunOx93iXfuQg&context=spotify%3Aplaylist%3A3W3t6DzvWpvEsBiQwalPzd

Mira a l’infinit
i
viatja entre núvols
volant per la imaginació
des de qualsevol indret
allà on t’hi perds
on els somnis
et tenen press.

I passa el temps
i el teu conte
s’escriu i escriu
de rècords
amb blanc i negre
de vivències de color
d’aquelles que fan goig
i et fan somriure
amb el bategar
del teu cor.

I miro l’infinit
la mirada és refugia
en els somnis
del més enllà
i passa el temps
i ve un de nou
deixat portar
dins la teva imaginació.

———————–

Us estimo imagineu i viviu 
Ine ets meu somriure
T’estimo Salva

GLOBUS A L’INFINIT

Posted in amistad, amor, ànima, cel, connexió, cor, cos, destí, emoció, emocions, familia, feelings, força, futur, infinit, lluita, mirada, mort, por, records, sentir, sinceritat, VOLAR with tags , , , , , on 13 noviembre, 2016 by carpediem2273

 globus

El globus s’alça
el seu vol és d’anada
no de tornada
i es fa petit
de lluny que marxa
en un cel infinit
que el rep
amb una forta abraçada
deixant enrere
un buit infinit a l’anima
que plora i plora desconsolada
 
El globus
va escrit amb paraules
d’amor, agraïment
i de comiat
com em costa de pronunciar
aquesta paraula
perquè ja no tornaràs
com el globus
tant maco que es va enlairar
i és dur d’acceptar
 
Passa el temps Inesita
i sense tu
és fa difícil continuar
però miro al cel
i saps?
somric perquè aquell buit
es va omplint de records
que mai marxaran
i em fan tirar endavant
volen ser feliç
com quan miro al cel
i  pensant amb tu somric

——

Inesita sempre t’estimarem
i formaràs part de la nostra vida ❤

Il·lusió

Posted in amor, aprendre, compartir, confiança, connexió, créixer, cultura, desig, destí, emoció, emocions, feelings, felicitat, força, futur, infinit, sinceritat, vida, VOLAR with tags , , , , , , , on 19 octubre, 2016 by carpediem2273

il-lusio

https://open.spotify.com/track/1n8NKQRg8LVHy7oUhUgbFF?si=N_cjSM3oSwmFwqs2US9xHg

Il·lusió
i creus o no?

Observar es fascinant
com apareix i desapareix
com encertar sense saber
com veure el que vols veure
és tot i és res

I així és la il·lusió
els jocs de màgia…
l’enigma que balla
sobre el fil invisible
és possible lo impossible?
és creïble lo increïble?
i és que tot es fa a mida
per la teva ment
que vol jugar a esbrinar
com pot ser
on esta la veritat
ben llegida
que et fa volar
i a l’hora sentir-te
com el trapezista
que cau en una xarxa
ben petita

I es tot il·lusió
on la realitat
i la imaginació
jugan sense parar
a l’amagatall 
perquè agrada tant imaginar
i sentir-se important
per veure i sentir coses
que no sempre sentiràs
i és que dóna igual
el lloc, el temps i l’espai

Obrir la ment
i ser innocent
com un nen
que es deixar anar bocabadat
és el que vols
amb el teu inconscient
perquè no?
deixar-se conquistar
només cal creure
i caminar
amb els ulls tancats
cap el misteri que t’enlluerna
i et fa ser tant especial

I la vida es teva
depèn de tu…
jugar amb ella
i confiar
només cal creure-hi
perquè d’il·lusió 
està plena
i de molta màgia
que es pot fer realitat

————————-
Perquè no deixeu de somiar, d’il·lusionar-vos…
perquè es pot fer realitat…
Us estimo ❤

Deu Negrets

Posted in amor, destí, emoció, feelings, melodia, mort, relacions, teatre, viatjar, vida with tags , , , , , , , , , on 12 julio, 2016 by carpediem2273


Deu negrets
vam ser convidats
no sabiem ni per quí
ni imaginavem el perquè…
l’illa del negre ens esperava
amb una mar tota brava
que remolí semblava

I amb to misteriós
arribavem amb la llanxa
on només l’assassí
i el destí ens hi enfrescava
a passar un cap de setmana
on la partida de la vida i la mort
ens donava les cartes

Però primer
calia presentar-se
perquè a l’illa
tots amb màscares de teatre
ens hi trovabem
i ens vam presentar
com amb un joc de rol
on cadascú el seu rol hi jugava

I tots teniem passat
que va ser descobert
per la veritat més amarga
on tots i cadascú de nosaltres
el dit de la veritat ens acusava
amb una ombra ben dibuixada

I anavem caient un a un
com quan el dominó
empeny una fitxa rera l’altre
mentre l’assassí la seva comesa
amb la melodia de la cançó dels negrets
amb molta precisió l’executava

I cada cop menys…
menys hi quedavem
fins que al final
dos som lliberats
per l’amor de la por
que ens estimava

I així és la vida i la mort
on la culpa es torna innocent
i l’innocència et fa culpable
on vas a pensar i reflexionar
en l’illa de la teva ment
que jugant s’hi amaga

Gràcies Gema i Núria per fer
que gaudim tant del teatre ❤
Escola de teatre senior Foment Hortenc

Bufant les espelmes

Posted in cel, connexió, cor, cultura, desig, emoció, emocions, experiències, familia, feelings, felicitat with tags , on 10 junio, 2016 by carpediem2273

image


I miro i no veig
i no oloro a res
i busco i no et trobo
i escoltant el silenci
no sento l’emoció
com quan es fa de nit
i vull veure sortir el sol

Ja no se
que és i que no és

No vull plorar més
vull sentir la teva alegria
i trobar-te quan et busco
escoltant una melodia
amb el teu somriure
i riure i estimar
com ho vas fer amb mi

Donaria tot el que fos
només per veure’t
i sentir-te un segon
però és impossible
això no es pot
i la tristesa és fa ressò

I la vida continua
vull recordar-te
bufant les espelmes
i desitjar tornar-te a veure
mirant al cel
sabent que et trobaré

Sempre t’estimaré Inés
Ets el meu somriure ❤❤❤

Sant Jordi amb tú

Posted in amor, colors, compartir, confiança, connexió, cor, cos, créixer, desig, destí, emoció, emocions, Enamorats, esperança, feelings, força, futur, mirada, olor, paraules, parella, relacions, sentiments, sentir, sentits, vermell, vida with tags , , , , , on 24 abril, 2016 by carpediem2273

image

I tanco els ulls
mentres m’agafes de la mà
no se on em portaràs
si serà lluny
o aquí el costat
el que sento es l’intensitat
del teu amor que m’atrau
com l’intens vermell
de les roses
que avui arreu hi són

I els sentits és desperten…
la teva olor
el cos contra cos
perdre’m entre ells
en el nostre amagatall
és el que desitjo
tant fortament
quan et tinc aprop

I es que és incontrolable
aquesta emoció que flueix
que em fa escriure sense fre
com el petó robat
que apareix improvisat
arreu i a qualsevol lloc
que m’has portat

I en la teva mirada
m’hi perdo
per trobar-te somrient
seguirem el nostre instint
amb la bruixula
del nostre destí
on roses hi trobarem
com paraules d’amor
que faran de la nostra vida
la nostra història d’amor

No se que serà de demà
però el més important
es que em sento viva
mentre m’agafes de la mà
per portar-me lluny
o a prop
amb els ulls tancats

——
T’estimo amor meu ❤
Amb Salva – Sant Jordi 2016

El desafiament

Posted in amor, aprendre, canvi, compartir, confiança, destí, emoció, esperança, feelings, lluita, sentir, societat, vida with tags , , , , , , on 23 febrero, 2016 by carpediem2273

desafiament

La passió et mou
és el teu motor
que dóna llum
quan tot ho veus fosc
i com en una molècula
es multipliquen les accions
es una reacció en cadena
que contagia 
i que et va omplin
les parts buides
que volien ser plenes

I no saps perquè 
ni quan, ni com
se’t va despertar 
la inquietud per veure 
el teu somni complert
aquell que la intuïció
et va portar cec
fent-te conscient
de lo valuós
que pot arribar a ser

I l’objectiu  és la fita
que mai 
hauràs de perdre de vista
i corres i corres
amb el testimoni
de la cursa 
a les teves mans
la cursa
de la teva vida
ara és l´hora
de viure intensament 
vinga no perdis temps 
i vés a per ell
que l’equilibri el tens
i no et farà caure
per aconseguir-ho de valent

I la inspiració
amb l’esperança
fa que no defalleixis 
aferra’t i segueix-la
perquè ara si
ara si que vindrà la collita

I la fè
i el coratge
et fan caminar
per la corda fluixa
dóna igual
el vent que faci
o la pluja 
perquè entre núvols
un raig de sol
s’hi cola 
vol dir-te hola
continua Salva
que tot arriba

I ja és l’hora
de mirar el món
des de altra  perspectiva
obrir la ment
no pensant i fent
allò que algun cop
somiaves de ben nen
quan la mare
et despertava 
i no volies

Només cal confiança
i concentració
no hi ha lloc per la por
i saps carinyo
que et desitjo el millor
perquè sé que el testimoni
està a les teves mans
i arribarà a bon port

Lluita i confia amor
per allò que desitjes
ara és el moment
del canvi
i jo estaré al teu costat
per donar-te la mà
perquè
el meu cor 
batega amb tu
quan somies

Passa el tren, puja-hi i disfruta
estarè amb tú
T’estimo Salva ❤

Una nit al Woody’s

Posted in amistat, amor, compartir, cultura, emoció, emocions, Enamorats, experiències, expressions, familia, feelings, felicitat, identitat, llibertat, moralitat, mort, paraules, parella, por, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tristesa, vida, VOLAR with tags , , , on 29 junio, 2015 by carpediem2273

image

Qui havia dit
que les relacions
eren fàcils
qui havia dit
que tot podia
tenir un final feliç
que tot tenia un patró
a mida per tothom

Ni la mort
ni l’amor
tenen un conte
al que recórrer
quan als nens
se’ls porta al llit
potser un malson
els despertarà
o un son profund
si voldran quedar

Amor i desamor
fidelitat e infidelitat
i es que potser
sempre testem el mateix
i el regust del postre
és amb el que ens quedem?
o potser
perquè no variem?
a lo millor
lo nou ens agradi més

No tenim res controlat
encara que
mostrem seguretat
el descontrol
és el que ens porta
a improvisar
en una caòtica societat
on la raó
vol dirigir una orquestra
de trompetes
guitarres i violins
sense pensar
que potser un ocell
vol callar
o un mussol vol cantar
enganyant-nos dient
que tot ho sabem fer
que estem preparats a tot
per trobar estabilitat

I què no és
políticament correcte?
la confessió sabent
que la pots liar?
perquè els secrets inconfessables
protagonisme tindran
fent tragèdies
d’on no hi ha
creant un món fictici
o virtual
on la comèdia i el drama
una carrera de fons faran

Companyia i soledat
jugant a cartes
s’hi trobaran
i un pols faran
per seguir de la mà
de lo que es coneix
i fàcil és
o atrevir-se a deixar-se anar
no sabent si en un precipici
es caurà

Podem continuar
somiant amb globus volar
fent màgia d’il·lusions
aquelles que no
ens fan plorar
o veure glop a glop
del nostre propi fracàs
que ens ofegarà

I les emocions flueixen
en totes direccions
endins i enfora
amunt i avall
i pel cos passen
dins d’un tub
absorbint i transformant
el que sentim
i vius ens fa estar

«Una nit al Woody’s»
El pub on si trobarà
tota mena de vivències
com conflictes
i reconciliacions
com il.lusions
i enganys …
i tantes sensacions
que dins d’una coctelera
d’emocions explotaran
no fent-nos indiferents
a la realitat

Gràcies Gema per la teva creació
i la teva devoció pel teatre que ens contagia dia darrera dia
i a Nuria la seva dedicació i com no a tots els companys per fer viu el teatre

HEADSHOT

Posted in emoció, expressions, futur, identitat, metòde Margolis, sinceritat, societat, teatre, vida with tags , , , on 17 abril, 2015 by carpediem2273
headshot

Un escenari
amb cadires
és buit
només un focus
l'il·lumina
respires i t’atrapa
l'energia
que allí si respira
és un càsting
on tu
n'ets el protagonista
perquè?
perquè en algun personatge
t’identifiques
com amb un patró
dels molts
que arreu hi sia
i trobes quelcom semblant
però a l’hora diferent a tu
quina alegria
i fortament això creus
perquè és això
el que et farà
ser únic i especial
que és el que volies

Ets tu
vols ser l’escollit
per la resta
és el que et resta
sentir-te important
i valorat
valorat per la societat
que et posa a prova
des de primera hora
quan el cor
amb molta força batega
i et fas el fort
i competeixes
per ser el primer
expressant el que creus
el que sents i penses
i és l'imatge
la que t’identifica
i tenir cura
és la prioritat número 1
de la teva llista
de propòsits
aquells que vols complir
si o sí
perquè son
els que et faran feliç

Primer en què?
Primer perquè?

Perquè tens pors?
perquè tens inseguretats?
perquè darrera
de la teva imatge
et sents fràgil
i fort alhora?

Aquesta si
si que és
una veritat ben certa...
perquè saps que
encara que puguis
veure el teu reflex
en un mirall
que tot ho reflexa
la teva mirada
et farà ser diferent
si
diferent a la resta

I mentre
no et toca
demostrar i competir
estàs a prova
seguint la corrent
de l’energia que t’hi porta
des del teu lloc distintiu
la teva cadira
que es mou
i no sap
quin rumb porta

Perquè les vides
que et rodejant
competeixen com tu
vides
com la teva
i la meva
que una sense l’altre
no es fan falta
però es necessiten
com l'engrenatge
que fa rodar el món
i que necessita les peces
que els hi farà de motor
engranatge de relacions
on s’hi formen i manifesten
que volen sentir-se
escoltades i estimades
on viuen
i on parteixen
en busca del seu somni
que els farà sentir millors
com quan un
acaba la feina ben feta

La vida
és com un casting
on et presentes
i vols ser l’escollit
per qui et jutja
i et fa sentit

Sóc així!
m’hi vols o no m’hi vols?
perquè n'és tant difícil
triar això...

I arribes a ella
amb il·lusió
amb incertesa
amb timidesa...
darrera la teva cuirassa
aquella que t'ha protegit
des de sempre
i es que hi han
tantes maneres d’arribar
com patrons diferents
que existeixen
patrons que t'arriben
a les mans de sobte
sense saber d'on
quina incertesa

Expressions
i emocions en moviment
sentiments que surten
i s’amaguen
darrera una expressió
darrera les teves ulleres
que et fan viure i veure
aquest somni
tant real que t'atrapat
fent-te despertar
i fent-te mirar
des de la finestra
cap l'interior
aquest interior
que dóna alegries
però també tristeses

Vides
que busquen
ser reconegudes
ser escollides
valorades i estimades
per tots i sobretot
reconegudes per un mateix
que és el que compte
al final del dia
quan el sol s'hi posa
i a fosques t'hi quedes

I de cop arribes
aquest escenari
escenari
de la teva pròpia vida
on t’identifica la resta
no cal dir res
només ser un mateix
amb les teves virtuds
i febleses
aquesta es l’essència
que et fa busca un referent
que t’ajuda a seguir
i a tenir empenta

Per això
viu la vida
i persegueix el teu somni
estimant-te
i creient en tu mateix
no cal la resta 


Gràcies al grup de Kari Margolis!
a Gema i a Mar per la feina feta, estaveu les dues a l’obra 😄, gràcies a les dues heu fet i feu que estimi cada cop més el teatre i la seva essència!❤️🎭

i per si voleu col·laborar en aquest
projecte de creació tant maco
http://www.verkami.com/projects/11708-headshot

EMPATIA

Posted in amics, amistad, amistat, amor, ànima, compartir, confiança, connexió, créixer, dolor, emoció, emocions, feelings, felicitat, relacions, sentiments with tags , , , , , on 15 marzo, 2015 by carpediem2273

empatia

https://open.spotify.com/intl-es/track/148TgfnMm3rIu632bSYUk9?si=9613fbda0f9744e3

Sento el que sents
i no sé perquè
i connecto
amb els teus sentiments
amb les teves emocions
que em traspassant
arribant al meu ser

 
I no sé perquè
plora la meva ànima
si trist et veig
i riu amb tu
quan estàs content
no cal res més
la mirada no sap fingir
l’abraçada dóna caliu
fent desaparèixer el fred
la teva escolta
sense paraules
em fan sentir comprès
 
I no sé perquè
el cor s’accelera
amb el teu bateg
es contagiós
com la resta també
que no és egoista
sinó altruista més be

 
I no sé perquè
hi ha cops que crec
que pensem el mateix
les emocions
ens ho expressen
i demostren alhora
en el mateix moment
potser és casualitat
o potser és el destí
el que fa sentir-nos així
sigui el que sigui
és molt especial
extraordinari i bonic

 
I no sé perquè
em traspasses
amb els teus sentiments
i no cal haver passat
el que estàs passant
només rebre i entendre
i deixar fluir
reconeixent el teu sentir
perquè
viscuda o no l’emoció
saps que
pots comptar amb mi
i no només fins a un
sinó fins l’infinit
no hi ha res més autèntic
que connectar amb tu
i saber que
en l’altre sentit
existeix el mateix camí
 
I és que
és tant sincer
mirar-te als ulls
donar-te la mà
sentir i viure amb tu
que encara…

 

No sé perquè!

MIRA ENDAVANT

Posted in cel, confiança, connexió, construir, cor, cos, destí, emoció, emocions, feelings, futur, olor, paraules, por, sentiments, sentir, sentits, veu, vida, VOLAR with tags , , , , , on 20 octubre, 2014 by carpediem2273
MIRA ENDEVANT
I mires endavant
i la incertesa
et fa desesperar
i mires endavant
vols viure i somriure
sense parar
però no saps
perquè no tens
una bola màgica
a qui preguntar
i això et fa estar neguitosa
sense cap motiu.

Respires profund
però cada batec
et recorda
que encara ets viva
que la por
és només un vel
que et fa ser fràgil
i no et fa veure la llum.

I tanques els ulls
i et deixes anar
amb la melodia
que estàs escoltant
que et fa
ser-hi on vols estar.

I mires endavant
i vols esbrinar
com seràs d’aquí
uns anys
i mires endavant
vols ser feliç
i sentir-te plena
com quan
t’endinses en la mar
com quan
voles i voles
entre els núvols
fins el sol tocar.

I mires endavant
i vols estar a prop
dels que estimes
i sempre has estimat
amb els que
vas compartir
i vols compartir
d’aquí endavant.

Hi han tantes
coses a compartir
i només de pensar-ho
un somriure
m’omple fins l'infinit.

I mires endevant
l’aire t’acaricia
el rostre
la llum t’il·lumina
el cor
el tacte et fa sentir
el plaer
les olors penetren
fins l'esperit
i la musica
et fa ballar
com quan eres petita.

I mires endavant
amb els ulls
ben oberts
volen estar
volen retenir
volen disfrutar
d’un futur
que mai sabràs
un futur
ple d'emocions
que t'espera.

Ves-lo a buscar!!!

------------------------------------
Ine ets el meu somriure ❤️


Soledat

Posted in autoestima, compartir, connexió, emoció, feelings, intimitat, llibertat, tristesa with tags , , , , , , , on 28 mayo, 2014 by carpediem2273
Imagen

 

Ens acompanya
en molts moments
de la nostra vida,
en episodis
que es repeteixen
de manera cíclica,
són coneguts
no són estranys,
els veus venir
i no saps
com en sortir
o tot lo contrari
t’hi vols afegir
per sentir-te protegit.

 

L’estimem
quan ens fa connectar,
quin goig més gran
es connectar
amb un mateix
en soledat,
la independència
és un bon exemple
a donar,
no hi ha dependències
ni explicacions que donar,
i això et fa sentir
lliure en la intimitat.

 

Però,
també l’odiem
quan ens fa patir
perquè
volem fugir
perquè
volem compartir
amb companyia
això ens fa sentir vius,
ens fa tirar endavant,
però allí està
allí està
la maleïda soledat,
passiva davant nostre
no ens vol deixar
ens vol atrapar
en el més profund.

 

Avui,
dia de pluja
gris i tapat,
que ens portaràs
soledat?

Mira’t al mirall

Posted in amics, amor, aprendre, autoestima, ànima, canvi, construir, cor, cos, créixer, emoció, emocions, esperança, feelings, felicitat, força, futur, maltracte, mirada, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, tristesa with tags , , , , , on 14 febrero, 2014 by carpediem2273

image

https://open.spotify.com/intl-es/track/707BRCe5feUySwv7141QeA?si=3baccd8f4aa34197

Mirall
reflex de nosaltres
hi ha gent que es mira
hi ha gent que l’evita

I es que
diu molt
d’un mateix

Mirall
que fas que veiem
el que hi ha
o volem veure
i a l’altre costat
uns fils ens mouen
com una titella

No es fàcil
veure’s
a l’altre costat,
costat conegut
i desconegut
a l’hora,
que
quan quelcom
et fa sentir malament
els ulls d’enfront
et miren sense vida
i quan tot va genial
t’atrauen  fixament
com un imán
i connectes amb tu
ets el millor descobriment
ets tu
i somrius..

Qué maco …

I es que
som un reflex
i la nostra carcassa
el nostre embolcall
diu molt de nosaltres
i mai pots enganyar
el que veus

La nostra filosofia
de viure
de sentir
d’acceptar
d’estimar
de lluitar
de relaxar…
tot influeix

Som el que
mengem
el que fem
el que expressem
el que disfrutem
de cada detall
del plaer

Som ànima i cos
carn i ungla
cap i cor bategant

Deixar-se anar
deixar fluir
sense maltracte
tenint cura
de nosaltres mateixos
com una mare
amb un nadó
és la fita
perquè de vida
només hi ha una
la nostre

Mirem-nos
al mirall!!

POR

Posted in amor, ansietat, aprendre, connexió, cos, créixer, dolor, emoció, emocions, experiències, feelings, força, futur, infinit, mort, por, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, supervivència, vida with tags , , , , , , , , on 10 octubre, 2013 by carpediem2273
Image

Por
emoció perillosa
que ens vens de cara
que ens paralitza
que ens amenaça,
que sempre hi és
i de tant en tant
ens desperta

Por
que fa
que per un moment
ens sentim
perduts
però vius a l’hora
que ens fa
sentir insegurs
al no controlar
el que sembla controlable
i que ens fa veure
que no tot es conegut

Por
estat estàtic
que ens fa entrar
en angoixa
que fa que
valorem el que tenim
i que no valorem
que el que podríem tenir…
potser seria millor

Hi han tants
tipus de por…
al fracàs
al canvis
al dol
a no ser correspòs…
a sentir aquell buit
que et fa sentir buit

Por …por…
aquell sentiment
de supervivència
que ens fa tremolar
i sentir la foscor
aquella del que no estem preparats
aquella que  ens fa
llençar-nos al buit
i que quan et despertes
ho agraeixes fins l’infinit

Por
que et fa passar la corda
com un trapezista sense xarxa
i sentir la mort
tocant d’un fil
i després de aconseguir
la proesa
fa que et valoris
uauu que valenta sóc!

Por
canvi que et dona forces
per tirar endavant
i que un cop t’has atrevit
et dius
perquè no ho havia
fet abans…

Por
perquè li tenim por
a la por?


Ine ets el meu somriure ♥️

L’AMOR D’UNA MARE

Posted in amor, connexió, créixer, emoció, experiències, familia, feelings, felicitat, identitat, records, sentiments, sentir, valorar, vida with tags , , , , , on 26 junio, 2013 by carpediem2273
Image
Diuen que l’amor
d’una mare
és el més
bonic i especial hi ha

Diuen que l’amor
d’una mare
es el més sincer
e incondicional.

I és cert
perquè des del principi
sempre has estat
amb mi

Des de dintre teu
ja em parlaves,
i amb l’escalfor
del teu ventre feies
que no passes fred
que em sentis protegida
i amb el bateg
del teu cor feies
que em sentis viva
dintre teu.

Des de ben petita
m’agafaves de la ma
des de ben petita
feies no tingues por,
que no em faltes de res

Sabia que em cuidaves
sabia que vetllaves per mi
que sempre estaries
al meu costat

I agafada de la teva mà
em vas ensenyar
quelcom tan maco
com era la vida
i vas fer que em sentis important

Recordo com
des de ben petita
em recollies al cole
i esperaves somrient
a que em menges
aquell entrepà de nocilla
que havies preparat
amb tant de carinyo

Recordo com em
tapaves al llit
i em donaves
el petó de bona nit

Són tantes coses
tan maques que em vas donar
que només una mare
pot donar a un fill
tan records
que no pararia de reviure’ls

I és que
un cordó umbilical
sempre ens ha unit

Un cordón inseparable
una complicitat
inexplicable que fa
que no ens podem separar

I és que és tan especial
aquesta connexió que ens uneix
que m’agradaria
que no es tranques mai,
per que et necessito
et necessito cada dia
necessito de la teva força
necessito aquelles
ganes de viure
aquell bateg
que des de
dintre el teu ventre
em feia sentir viva

T’ESTIMEM MAMA
---------------
Ine sempre seràs el meu somriure ❤