Archive for the destí Category

Ànimes bessones

Posted in amor, ànima, canvi, compartir, confiança, connexió, cor, desig, destí, emoció, emocions, Enamorats, esperança, feelings, historia, por, records, relacions, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , on 13 diciembre, 2025 by carpediem2273



El pensament
va més enllà
vola eternament
on la essència
el crida anar
 
I és increïble
però així és
un fil conductor existeix
perquè quan penso en tu
somric
i somrient et veig
 
I aquesta sensació
es tant potent
tant...
que a prop
et sento present
 
I és com quan
reconeixes algú
sense mirar
com un record
que no saps d’on surt
però saps
que el portes amb tu
en un racó del teu cor
 
I el temps
fa que ens allunyem
quan més a prop
ens sentim
perquè la connexió existeix
i per molt que el laberint
ens faci sentir perduts
el centre
ens portarà
com quan dos raigs de llum
convergeixen en l’obscuritat
en una essència
que busca fluir
encara que
en moviment estem
 
I el cor
és impossible de tancar
perquè sap
que el moment arribarà
es tant difícil
no topar-se amb aquest
riu ple d’amor
que sembla
que quan no hi és
et costa respirar
 
I encara que els silencis
facin camins diferents
la calma fa que
les ànimes vibrin
al mateix temps
com l’eco
que et recorda
i et retorna
amb resposta
com aquella ment que vola
fins trobar-te
i que fa de la por
i l’esperança
d’un futur possible
 
Perquè les ànimes
es poden separar
però no perdre
i encara que el temps

decidirà quan serà
que sí
o quan encara no
amb això,
n’hi ha prou per viure!


Estimar és un regal!


Ine ets el meu somriure ❤

APRENENTAGE

Posted in addiccions, aprendre, arrel, canvi, compartir, créixer, cultura, desig, destí, esperança, experiències, festa, força, futur, historia, ideals, imperfecció, intimitat, llegir, llibertat, musica, records, sentir, valorar, veu, viatges, viatjar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , , on 8 julio, 2025 by carpediem2273

https://open.spotify.com/intl-es/track/0ZZR7yshyNORje3HH1yxUX?si=a85a30c552764cd1

Avui he après una cosa nova!

Quants cops ho hem dit
amb veu suau o forta
quants cops ho hem pensat
quan menys t'ho esperes
i quan més t'escoltes

I miro endavant
al costat i enrere
i tot em recordà
o m'aporta
a quelcom nou
que desitjat o no
em fa reflexionar
per adonar-me'n
d'una tempesta
o per adonar-me'n
de l'esclat
de la felicitat

I es que aprendre
quan un vol
es com un vol
a un viatge al desconegut
a saber perdonar els errors
a potenciar els encerts
a caminar en un camí
on l'arribada tant desitjada
t'infla com un globus
que porta rumb a l’infinit

Descobrir...
indagar...
resoldre ...
ei, això si que mola
perquè et dona una addicció
que tremola
com quan t'endinses
a la biblioteca
per obrir un llibre
que et portarà
a obrir un altre


O quan l'empenta
de la filera
de peces de dominó
fan que caiguin
una darrera l'altre
amb píndoles de coneixement
que et calen com la pluja
que t'empapa d'instants
on tots els sentits
formen part
com l'estanteria
on la teva coneixença
resten emmagatzemades
al teu cap
de nocions enceses.


Ai aprendre, aprendre
que fas que la passió
entri en un bucle infinit
que no te fi

Aprendre també
és un viatge interior
quan veus el passat
en un film
on les fotografies
respiren melancolia
i en el futur
de petits com esponges
quina adrenalina i innocència
i de grans conscients
escollint el camí
per seguir vivint

Inés sempre seràs el meu somriure. T’estimo ❤

Justicia per Sohee

Posted in amics, amistad, amistat, ansietat, autoestima, confiança, corrupció, cos, créixer, cultura, desig, destí, dolor, emoció, experiències, familia, feelings, força, futur, identitat, intimitat, llibertat, maltracte, moralitat, mort, relacions, sentiments, sentir, societat, tolerància, tristesa with tags , , , , , , , , , , , , , , on 21 agosto, 2024 by carpediem2273

Qui ho anava a dir
quan corria pel passadís
i un somriure
es mostrava davant
les tonteries que em fèieu
papa i mama
que em protegíeu tant.


Però tot canvia
quan et vas fent gran
hi han societats
que es disfressen
en l'esforç
l'educació
el compliment
el perfeccionisme
ser millor amb tot
amb donar-ho tot
costi el que costi.

I això és la vida?

On em portarà?
on està la innocència
de llavors?
que em feia creure
qui era jo
que volia ser
i on volia anar.

I comença tot de petita
has de fer-ho be
tu pots...
només hi ha aquesta opció...
no val queixes ni explicacions…

I vas creixent
amb somnis impossibles
que a vegades et fan somiar
ballar i deixar-se anar
deixar-se anar…

Que ve sona…!!!!

Deixar-se anar
quan el teu cos
interpreta el teu sentiment
quan el cos t'acaricia
dient-te estic aquí
puc fer-te feliç…

Envoltada dels amics
et sents segura
sembla que la gàbia
s’obra
amb confidències de tot tipus
a cara descoberta
ens diem
el que ens importa o no
que més dona
i quants moments tant importants
amb gent estimada
que et deixa creure, reflexionar
i compartir emocions
amb un somriure
o amb un plor que dol tant… tant...
que només una abraçada
et consola
parles lliurement
això et fa sentir còmode
això si…
son moments clandestins
que resten en la ment
aquella que ens els recupera
en qualsevol moment

Ball que et porta
a l’altre univers
es com quan estàs
amb algú estimat
tan a gust
dins de una bombolla
que fa que no t’adonis
si plou o neva a l’exterior
i sola o amb companyia
amb aquest ball
que et rescata
per sortir a volar….

Veure’t al mirall
i creure amb el que fas
gaudir i somriure sense parar
com quan eres petita
res més …

Ufff!! com un gest tant petit
pot omplir tant
d'això es tracta oi?
de no pensar
encara que passi el temps…

I es que
els extrems de les emocions
son tan verdaders
que quan toques fons
la tristesa t’envaeix
i quan més feliç et sents
cap explicació
pot interpretar tanta felicitat!!!

Però la realitat és un altre
saps que tot és d'amagat
perquè amagar?
perquè no sentir i compatir?
et sents tancada
altre cop en aquesta gàbia
sense fer sortir els sentits
i les emocions
que volen donar a un vol
tot i que
amb una alegria incomplerta
ja que te un peu en el desig
del sentir del viure
i a l’altre peu
al costat del que et fa caure
si caure en un pou
fosc i profund
perquè aquesta societat
on t'ha tocat viure
et fa sentir aquell dol
aquella soledat
que encara rodejada de gent
et fa sentir immòbil tant…
que el teu cap i el teu cor
resten buits i anul·lats...


Arriba l'hora
haig de complir
he de fer
el que el meu tutor
de l'escola vol per mi
no es ballar
és quelcom reconegut
en una empresa
que guay!!!

Diuen que és molt important!

Però no sempre es aixì
perquè només entrar
hi ha molta de foscor
només veus i escoltes autòmats
amb objectius a assolir
d'aquells que no tenen
res a veure amb mi

I es tant dur
el treball de pràctiques
en teoria era per aprendre
no?
"call center" li diuen
et fan no se tu
sinó un persona diferent
sense empatia
seguint un guió establert
escoltant gent farta
de tot
d'enganys i manipulació
forçant-te contínuament
a deixar enrere les emocions
ser un robot
és igual si et degraden
amb abusos telefònics
dona igual si no pensen
amb tu!
no volen veure
que a dalt hi ha algú
que mana
vomiten i vomiten
perquè els tens que enganyar
per no perdre el client
que es tant important
sense saber
si es vol o no quedar.

Oprimint al màxim
utilitzen a les demés treballadores
per fer-te sentir una merda
com els “Juegos del hambre”
puta competitivitat
que fa que no siguis tu
que fa que els nervis
s’apoderin de la teva persona
i que al final la justícia
la prenguis per la teva mà.


Treball explotador
amb insensibilitat
sense cap remordiment
ni cap enteniment
aquella que fa falta
quan una està fotuda
i te sent tant poca cosa
que ni el ball
et fa reviure
la felicitat innocent
de quan eres petita

I no ens equivoquem
tot comença des de dalt
governs e institucions
que tenen que complir
sense protegir als treballadors
exigint tant
que el deteriorament
ja no es només físic i mental
sinó també emocional

Tots els que estan implicats
fins la mateixa empresa
volen assolir “ranquins”,
comissions i números
dona igual la manera
i les formes
treballadores escanyades
amb un mal sou
amb el que viure
i sense aire net que respirar

I malauradament
la família no ho entén
si et reveles
perquè
hi han tantes enveges
i coses mal fetes
que ni tu et sents tu
ni la teva família tampoc
i et deixes anar
com quan s'apaga
una espelma amb una bufada
no vols viure
aquesta crueltat
que en una gàbia
sense sortida et te pressa
i et repeteixes
val la pena viure això?

Adeu marxo....!!!!

Hi han societats
que escanyen al jovent
els manipulen
els fan créixer tant ràpid
amb un molt tant cruel
que els anul·la totalment

Lluitem !!!!

Contra tota aquesta barbàrie
fem un pas important
per nosaltres mateixes
i les que vindran!!!

Volem justícia !!!!

___________________________________________

Aquest poema me l'inspirat un cas real
"Justicia per Sohee" allà on estiguis una espelma va per tu!!!
I per les demés farem lo possible per lluitar
d'alguna forma contra abús i maltracte
de qualsevol tipus!!!


Inés sempre seràs al meu somriure !! ❤️

Qui ets?

Posted in arrel, autoestima, ànima, canvi, colors, compartir, confiança, construir, corrupció, cos, créixer, destí, emoció, emocions, familia, feelings, felicitat, futur, identitat, infinit, por, relacions, sentir, sentits, teatre, tristesa, vida with tags , , , , on 17 enero, 2024 by carpediem2273
Des de que naixem
ens etiqueten
amb noms i cognoms...

Des de que naixem tenim uns gens heretats ja dibuixats una base d'intencions que amb ciència i amor han estat creats per fer-nos tal i com som.
Però realment ... Qui som? Som qui volem ser?
La vida ens va moldejant amb inputs de vivències amb un ventall de colors que va del blanc al negre que va del bo al dolent de lo correcte a lo políticament incorrecte de la felicitat que et fa levitar fins a la tristor que et fa tocar fons
Ventall que va canviant acompanyat de ràbia sorpresa … por… variant la personalitat o ampliant-la fins a l’infinit i aquestes pinzellades retocs … alteracions algunes van i venen altres es queden per sempre fins tocar l'anima del nostre cor i el pensament entre en un bucle infinit d'aquell que no s'acaba mai
Ens mostren sempre tal i com som?
Les possibilitats de esser son varietats d'un mateix al matí a casa quan fem un cafè som d'una manera i a la feina som d'una altra amb reunions socials... amb la família... i com no en soledat que sent la més autèntica fa que no ens puguem amagar amagar de res e interpretar-nos de formes diferents
Tot son preguntes …
Ens agrada tal com som? Quina imatge tenen de mi? Quina imatge vull projectar? Fins quin punt m’importen les respostes fins quin punt amb faig aquestes preguntes
El camí de la nostra vida no es pla ni va en línia recta esta ple de paranys de pujades i baixades que com en una muntanya russa ens fa voltejar per indrets desconeguts amb ferides i acaricies que venent de cop
Destí que ens fa començar per les arrels i com un arbre amb branques es va construint i adaptant amb vides complementaries a través de un mateix patró tu i només tu.
Màscara canviant màscara oscil·lant ja que ens aporta energia per tirar endavant o per protegir-nos davant d'un perill emocional i com la resiliència fa que ens adaptem a les situacions més canviants
I com l'etiqueta inicial on el motllo físic i psicològic tenia la nostra versió 1.0 la societat ens obliga a arribar a la versió 2.0 perquè davant tanta inseguretat l’aliè pot corrompre i això en fa ser més forts o fa que necessitem un antivirus per fer-nos sentir si sentir més segurs o més vulnerables a tot
Els mòbils i les xarxes ens conviden a conviure amb moltes màscares molt cops fent-te invisible pot ser guay o no ja que et comuniques sense que vegin el teu rostre més viral més cruel o més fràgil d'altres mostres una felicitat no real d'altres et dona igual i l'autoestima fa demanda constant per posar oli a un engranatge perquè tot vagi funcionant no sabem fins on no sabem fins quan
I tingues cura la societat tornarà a picar a la porta no et permet ni un marge d'error perquè la versió 3.0 ha de ser millor que l'anterior ...
I com en un videojoc tens la teva vida real la teva vida imaginaria que fa que tot sigui del color que tu vulguis del teu ventall ... recordes aquell de colors perquè qui posa les regles decideix la següent jugada i l'algoritme fa que decideixis la teva troballa
Per tant cal preguntar-se...
Qui vaig ser ahir? qui soc avui? i qui seré demà?
Ai, no ho sabrem mai perquè entren moltes variables a l'equació perquè no vivim sols perquè la vida ens condiciona fins no saps com
Tria que vols i si pot ser sigues autèntic intenta ser fidel a una manera de ser potser serà la resposta correcte que no et farà entrar en una pressó et farà ser tu i només tu.
----- Iné sempre seràs al meu somriure ❤

Descubrint

Posted in compartir, confiança, connexió, construir, cos, desig, destí, emocions, experiències, feelings, infinit, intimitat, mirada, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, teatre, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , on 29 noviembre, 2023 by carpediem2273
Cos que m'envoltes
i em protegeixes
sense tu que faria
perquè et tinc oblidat
em dius tant
em dones tant
perquè no he parat a pensar
o millor dit
a sentir?

Has provat de deixar-te anar
sense res que esbrinar
sense cap objectiu a assolir
només deixant-te guiar
com si fossis titella d'un conte infantil
que al costat de la foguera
ens manté junts
i ben units.

I seguint les instruccions,
compartint i confiant 
només deixant 
que el cos ens faci sentir
si sentir
com sents...
sentir a partir del cos.

Que xulo, oi? 

No sabia que podia...
no sabia que el cos em podia parlar
no sabia que amb una mirada
una atracció com la gravetat
un gest guiat
em podia fer sentir tant...

I com menjant un pastís
ple de sensacions
amb la mel a la boca,
amb les “virutes” de xocolata
et fan sentir tant plaer....
i com la llimona àcida
que t’agrada tant 
fa que el cos reaccioni al mateix temps
i que dir,
de la rialla contagiosa
que fa que t'oblidis de tot..
quin moment més autèntic, oi?

Ai, la mirada...
mirant a l'infinit
mirant cap endins
mirant-te a tu
per perdre’m en els teus ulls
que diuen tant
i m'atrauen tant...

I enraigant-te a terra
sentint-te part 
enlairant-te 
tocant de puntetes
com si anessis a volar...
amb reaccions ràpides i lentes 
que et fan ser conscient
del moment i el lloc.

Deixant-te anar ...
hi han tantes expressions
no verbals que...
que només amb elles 
diem tant i ens diuen tant
que no pararies de imaginar

Cos no racional,
anem de viatge
junts podem arribar
molt lluny..
molt lluny ...

Només cal escoltar, 
explorar el cos
i deixar que ell
ens dibuixi l'emoció

Que xulo, oi?
---
Ine sempre seràs el meu somriure ❤
Gràcies teatreros 🙂

Viatge de vivències

Posted in amistad, amor, aprendre, colors, compartir, confiança, construir, créixer, destí, emoció, emocions, expressions, feelings, força, llibertat, musica, nit, olor, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, teatre, tolerància, veu, viatges, viatjar, vida with tags , , , , , on 19 octubre, 2023 by carpediem2273
https://open.spotify.com/intl-es/track/1elGwF4VwkwglV4nCBPJtv?si=092974feac244c77

Nervis,
està tot apunt per iniciar
l'aventura que ens ha portat aquí
quin repte ens tocarà avui?
ens farà pensar …i sentir...
o be no pensar…i fluir…

I fem camí
una guia de vivències
ens empentarà
a viure un tobogan
ple d'imaginació i d’energies
deixant-nos portar
pel que surti en tot moment
davant... darrera... al costat
es igual
lo important es esser
esser allà

Un camí ple de sorpreses
i certeses que ...
hi son
volen sortir per la porta oberta
i no vas sol
s'hi van afegint sinergies i creacions
en formes de ser
per compartir i conviure
amb fluïdesa
com aquella que raja
amb la aixeta oberta

Quina alegria, compartir !!!

I els focalitzes
els viatgers que hi van
son importants per a tu
i diferents a tu
aquesta es la gràcia de la fita
tenen un objectiu comú
arribar al mateix destí
on el viatge ens ha fet partir
i on les emocions
et portaran a viure
serà un moment únic per tots
no els perdis de vista
et donen la mà invisible
aquella que et porta ràpidament
a deixar-te anar,
per transmetre construint
l'edifici imaginari que
et refugiarà en tot moment
mentre el viatge faci via

I es així
un grup
d'emocions sinceres
que amb diferents tonalitats
crean rols a descobrir
quina curiositat i fantasia
quan tot s’hi junta i s’unifica

El líder invisible
que t'arrossega a empatitzar...
el que escolta als altres
i li dona igual
ser el primer o l’últim
de la fila
vol ser a prop de la caliu
del foc
per donar equilibri i afegir
no sumant sinó multiplicant
les sensacions e interpretacions
que es mouen com el vent
entre les fulles dels arbres
amb un somriure

Sensacions que no estaran soles
es clar que no!
tenen vida...

I han tantes expressions
a reproduir
que no pararies mai
fins l'infinit
dona igual si fen un cercle...
un bunyol ...
una línia...
o quelcom dibuix a crear
ja que formen formes homogènies
que amb un fil de experiències invisibles
ens transformaran en figures úniques
si úniques!!
las que el grup d'emocions
ha decidit i així sia!

I entra en joc tot
tot el que mostrem
sigui tímid o atrevit
on la imaginació tant poderosa
ens fa somiar
i dormir embadalits mirant el cel
que amb un paraigües ens cobreix
fent-nos sentir
submergits en els sentits
assaborint allò que...
amb les presses es insípid
i poc agraït
es transforma
en tast d'un plat exquisit
que amb les presses es esquerp
i vols fugir
es transforma
en el tacte sua de un nadó tan bonic
que amb les presses fa mala olor
a podrit
es transforma
amb el teu perfum que t'apropa
tant a prop que no pararies...
o que les presses fan
que només vegis paret
es transforma
en sol i lluna
que sempre t'acompanyen
i que estan allí en el dibuix
permanent de la vida

Viure el moment
sigui real o imaginari
on tot de colors hi son
això si que te sentit
sentit de debò
d’aquell que t’agrada
i repetiries

I finalment
arribem el moment més flexible
i més intens del final del camí
el que amb tanta il·lusió
vas començar i emprenies
i ens adonem
que no cal moure's
ni veure el que està succeint
ni ha prou tancant els ulls
viatjant al final que t'atrapa
aquell que no volem que s’acabi
perquè ens te submergits i així cia!
amb silencis i les paraules
que et fan viure i despertar
al mateix temps
que escoltes a qui ho recita

Flaixos d’experiències
ens fan analitzar
perquè, on, com, quan...
el que ens passa
i volem créixer
mentalment i energèticament
volem créixer
experimentant i creant
compartint i emocionant
i digue-m'ho així
això es tant important
perquè dona sentit
al viatge desitjat
que ens ha portat aquí
el mateix que
e
l que ens va fer partir
------------------------------------------
Gràcies a les classes de teatre que dins de la monotonia i el no parar
et fan aturar-te per mirar i mirar-te fins l'infinit ben endins ❤

Començar

Posted in amistat, amor, arrel, autoestima, ànima, canvi, cel, colors, compartir, connexió, construir, cor, desig, destí, emoció, emocions, esperança, experiències, feelings, felicitat, identitat, infinit, llibertat, mirada, musica, natura, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, viatges, viatjar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , , , , , on 8 agosto, 2023 by carpediem2273




Arribes
quina calma
només la teva música
la mar
i el sol
que traient el cap
em diu bon dia!!


I em deixo anar
connectant amb vosaltres
com el vent.


I mirant ben endins
m'endinso
en la bellesa
tant verge i autentica
que em fa somiar
en el que m'envolta
sense parar de volar.


M'hi porta la tramuntana
tan ràpida i brava
que em fa ballar..


Ballar sense parar!!


Em sento viva
si viva
em ganes de descobrir
i ser feliç
amb la melodia

de l'orquesta
que em fa sentir
en calma
mirant ben endins.


Conjunt de sensacions
i emocions
que acompanyades
de la teva musica
la teva llum
i el teu moviment
em fan navegar
connetant amb la natura
connectant en mi
per seguir sentint...


Perque vull serguir
somiant
ballant i volant
sense parar
amb llibertat

ben endins...

----------------
Clarejar en la platja de S'Alqueria (Portlligat)
Matinar val la pena per veure tanta bellesa 🙂

Amb tu ❤ Ine ets el meu somriure ❤

COVID-19

Posted in amistad, amor, ansietat, canvi, compartir, connexió, construir, cor, destí, dolor, emocions, esperança, experiències, feelings, força, futur, lluita, mort, parella, por, sentiments, tristesa, vida with tags , , , , , on 29 abril, 2020 by carpediem2273


 

 

 

I et diuen
quedat a casa
la cosa s'està liant
i no ho acabes d'entendre
es una sensació d'angoixa
que et deixa parat
estic somiant
és una pel.licula
o es real


I et repeteixes…
res tranquil·la
això està dominat
en pocs dies passarà
i aquest virus no podrà
som més forts que ell
i la batalla es guanyarà
no imagines
l'infern que a fora
aquest virus esta provocant
ets completament aliè
a la crua realitat


I t'enfonses
cap endins
i treus la mà
els que et cuiden
estàn allà
son el meus herois
ells em salvaran
herois que com nosaltres
ara ells i elles
pateixen més que mai
perquè sota la mascareta
el somriure a canviat
ja no esta boca amunt
està boca avall
aquest virus desconegut
és invisible
i també els pot atacar


Impotència, rabia
emocions dures
ens estan sacsejant
perquè gent con tu i jo
la seva llum
se'ls hi està apagant
sense poder dir adéu
als seus estimats


I la por
s'apodera de tu
un tsunami
de tristesa t'ha raptat
tindré el virus
m'estic ofegant
i es que m'ofego també
en la meva propia soledat
perquè
ningú ens ha ensenyat
a controlar
el que ens està passant


I et sents en una bombolla
amb nom casa
que et protegeix
més que mai
i comences explorant
coses a fer
que no havies fet mai
o a fer coses
que sempre t'havien costat
però el cap rutlla
no para de pensar
està molt agobiat
vol sortir
d'aquest pensament
anomenat enfermetat
vol estar
amb els seus estimats
i abraçar-los i besar-los
més que mai


I perduda
en la meva monotonia
veus els teus esquemes
que han canviat
no estem preparats
de com serà el demà
potser som molt egoistes
i aquesta lliçó
ens servirà per valorar
i canviar
a comptar fins a deu
abans d'actuar


Però com tot
el temps passa
els dies passant
i la cosa sembla
que va millorant
conviure amb
el teu amore
t’ha fet aprendre
amb sorpreses constants
i el teu amor ha engreixat
sense parar
però anem amb cura
no em de cometre
el mateix error
el virus viu entre nosaltres
i encara que el sol torna
la turmenta pot tornar
no defallim
la nostra esperança
està del nostre costat
segur que un remei
ens donarà l' aler
per seguir respirant


Venen moments difícils
als que no estem acostumats
ens posaran a proba
això ho sabem tots
els nostres avis
coses pitjors han passats
Intentem seguir sent empàtics
que l'egoisme
no sigui un emmirallat


Carpediem2273 - Ine sempre seràs el meu somriure 3>
_____________________________
Dedicat a totes les victimes i a tota la gent que està a primera línia

COVID-19

Posted in amistad, amor, ansietat, canvi, compartir, connexió, construir, cor, destí, dolor, emocions, esperança, experiències, feelings, força, futur, lluita, mort, parella, por, sentiments, tristesa, vida with tags , , , , , on 27 abril, 2020 by carpediem2273

I et diuen
quedat a casa
la cosa s’està liant
i no ho acabes d’entendre
es una sensació d’angoixa
que et deixa parat
estic somiant
és una pel.licula
o es real

I et repeteixes…
res tranquil·la
això està dominat
en pocs dies passarà
i aquest virus no podrà
som més forts que ell
i la batalla es guanyarà
no imagines
l’infern que a fora
aquest virus esta provocant
ets completament aliè
a la crua realitat

I t’enfonses
cap endins
i treus la mà
els que et cuiden
estàn allà
son el meus herois
ells em salvaran
herois que com nosaltres
ara ells i elles
pateixen més que mai
perquè sota la mascareta
el somriure a canviat
ja no esta boca amunt
està boca avall
aquest virus desconegut
és invisible
i també els pot atacar

Impotència, rabia
emocions dures
ens estan sacsejant
perquè gent con tu i jo
la seva llum
se’ls hi està apagant
sense poder dir adéu
als seus estimats

I la por
s’apodera de tu
un tsunami
de tristesa t’ha raptat
tindré el virus
m’estic ofegant
i es que m’ofego també
en la meva propia soletat
perquè
ningú ens ha ensenyat
a controlar
el que ens està passant

I et sents en una bombolla
amb nom casa
que et protegeix
més que mai
i comences explorant
coses a fer
que no havies fet mai
o a fer coses
que sempre t’havien costat
però el cap rutlla
no para de pensar
està molt agobiat
vol sortir
d’aquest pensament
anomenat enfermetat
vol estar
amb els seus estimats
i abraçar-los i besar-los
més que mai

I perduda
en la meva motonia
veus els teus esquemes
que han canviat
no estem preparats
de com serà el demà
potser som molt egoistes
i aquesta lliçó
ens servirà per valorar
i canviar
a comptar fins a deu
abans d’actuar

Però com tot
el temps passa
els dies passant
i la cosa sembla
que va millorant
conviure amb
el meu amore
m’ha fet aprendre
amb sorpreses constants
i el meu amor ha engreixat
sense parar
però anem amb cura
no em de cometre
el mateix error
el virus viu entre nosaltres
i encara que el sol torna
la tormenta pot tornar
no defallim
la nostra esperança
està del nostre costat
segur que un remei
ens donarà l’ aler
per seguir respirant

Venen moments difícils
als que no estem acostumats
ens posaran a proba
això ho sabem tots
els nostres avis
coses pitxors han passats
Intentem seguir sent empatics
que l’egoisme
no sigui un emmirallat

Carpediem2273 – Ine sempre seràs el meu somriure 3>

_____________________________

Dedicat a totes les victimes i a tota la gent que està a primera línea

 

 

 

 

Menjar-te a petons

Posted in amor, cel, compartir, connexió, construir, cor, créixer, desig, destí, dolor, emoció, emocions, Enamorats, esperança, experiències, feelings, felicitat, força, mirada, paraules, parella, por, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, tristesa, viatjar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , on 14 febrero, 2018 by carpediem2273

cors.jpeg

Vam trobar-nos
ho desitjàvem tant
d’això ja fa… recordes …
 
Nervis, il·lusions i esperances
ens esperaven
i es que els començaments
son incerts
igual que màgics son
com la muntanya russa
que tant et fa tocar terra
com volar entre núvols
que és on hi viu l’amor

I les pors jugaven
als amagatalls
amb juganers petons
encara que no sabien
s’hi arribaria
la màxima alegria
o el més gran del dolor

I com quan ballem
jo volia “rock and roll”
tu volies “vals”
jo volia ja…
tu volies més endavant
ja es veurà

I poc a poc
tot anava arribant
vam anar creant
el nostre niu
on hi cabem els tres
no només dos
i vam arriscar
i apostar per nosaltres
veient el reflex
de les nostres mirades
amb els ulls tancats
res més que això
sabíem que aquest joc
no era broma
era de veritat 
en majúscules
la que surt de l’ànima
i del cor

I no sé perquè
ni perquè no
tu ets el meu gran amor
el meu despertar
amb un somriure 
en un dia trist
el no sentir-me sola
quan més perduda estic

Sabem que no serà fàcil
però ens tenim
un a l’altre
que hi ha res
més important que això?

M’enamores vida
que sàpigues
que aquesta nit  i totes
et menjaré a petons

______

T’estimo molt vida meva!! ❤
Això només és un tastet de la nostra felicitat en comú!!!

Llibertat d’expressió

Posted in cor, desig, destí, dolor, emoció, emocions, expressions, feelings, força, futur, por, relacions, sentir, sinceritat, societat, tolerància, tristesa, veu, vida, VOLAR with tags , , , , on 3 octubre, 2017 by carpediem2273
3octubre

I la tristor m’envaeix
i el buit es fa més gran
només faig que plorar
fins on hem arribat
només volíem votar
només volíem expressar
tant «si» o «no»
el nostre camí per endavant

I la fractura és fa gran
això ja ningú ho pararà
o pitjor encara
ningú ho oblidarà
perquè ens han fet callar
amb la força
aquella que ens fa mal
aquella que no entén de raó 
matant la il·lusió
que vol volar
i sortir de la presó

I em fa mal
veure la meva gent
com pren mal
només per defensar
la llibertat de sentir
i d’expressar
no volem que es repeteixi
allò que ens nostres avis
varen patir i viure fa anys

I m’indigna
escoltar d’arreu
coses que no son certes

ignorants !!! mentiders!!!

us heu parat a pensar
com estem i que volem
perquè només tirant la pedra
i amagant la mà
sou complices i mercenaris
de la imposició
perquè és pot pensar diferent
i conviure respectant a l’altre
rés més que això

I callats en silenci
mans a dalt
mirem de front
a la violència
que ens desafia
i ens empenta a la por
no caiguem a la provocació
la nostra mirada és més forta
perquè ve de l’ànima
i del cor

No deixem que ens tapin la boca
amb cops de bastó!!!

Barcelona’92

Posted in amics, amistad, amistat, amor, autoestima, canvi, connexió, cos, desig, destí, dolor, emoció, esperança, feelings, felicitat, força, futur, por, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, vida with tags , , , , , , on 12 julio, 2017 by carpediem2273

barcelona92

I ja fa 25 anys
i el despertar
de cada matí ençà
és tant present
com real.

I ja fa 25 anys
que l’il·lusió
invadia tot cor
i els ulls volien
captar tot amb flaixos
ara en blanc i negra
llavors de colors.

I ja fa 25 anys
que l’esport
i la germanor
competien
per un món més sà
per un món millor.

I ja fa 25 anys
que l’important
no només era
quedar el primer
sinó viure amb passió
la superació i la convicció
de que res era impossible
només la por al fracàs
fracàs que podía apareixer
en forma de  núvol
tapant el sol
i sempre quan menys ho vols. 

I ja fa 25 anys
que voluntaris vam ser
volíem contagiar-nos de tot
era impressionant
com ens vam mobilitzar
i és que
volíem respirar a fons
volíem sentir
el bategar d’una cuitat
la nostra ciutat
Barcelona’92

—————————————————–

Que xulo que va ser :)
Quins rècords ❤

Amor sincer

Posted in amor, confiança, connexió, cor, créixer, desig, destí, emoció, emocions, Enamorats, feelings, felicitat, força, futur, intimitat, mirada, paraules, records, relacions, sentiments, sentir, sinceritat, vida, VOLAR with tags , , , , , , on 1 febrero, 2017 by carpediem2273

salva-laura-2anys

Fa dos anys
ens vam conèixer
va ser on la mirada
es va entrellaçar amb la paraula
perquè ens vam veure en viu
i no a través d’una imatge

I vam donar – nos
el primer bes en el parc
aquell que va ser còmplice
de la nostre passió
de sentir-nos per primer cop
amb petons i carícies
que mai s’acabaven

I agafats de la mà
vam sortir del parc encisat
ens esperava una nit
amb sorpreses
de les que agraden

Recordes… feia molt fred !!!
excusa perfecte per abraçar-nos
era el que desitjàvem

I ja fa dos anys amor meu…
i el temps no passa
la passió continua
encesa entre flames
i l’amor creix
amb el bategar fort
del cor enamorat
que no para d’estimar-te

T’estimo vida meva
ets la meva il·lusió
al despertar

——————- 

Cada dia t’estimo més, sóc molt feliç amb tu.
Fem camí ❤

Passa el temps

Posted in amor, ànima, canvi, colors, connexió, cor, destí, emoció, emocions, esperança, experiències, feelings, felicitat, festa, infinit, mirada, Nadal, paraules, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, viatjar, VOLAR with tags on 31 diciembre, 2016 by carpediem2273

https://open.spotify.com/track/4fO9tcYTjjQEguvA7tk4pr?si=l8LJcjogTvunOx93iXfuQg&context=spotify%3Aplaylist%3A3W3t6DzvWpvEsBiQwalPzd

Mira a l’infinit
i
viatja entre núvols
volant per la imaginació
des de qualsevol indret
allà on t’hi perds
on els somnis
et tenen press.

I passa el temps
i el teu conte
s’escriu i escriu
de rècords
amb blanc i negre
de vivències de color
d’aquelles que fan goig
i et fan somriure
amb el bategar
del teu cor.

I miro l’infinit
la mirada és refugia
en els somnis
del més enllà
i passa el temps
i ve un de nou
deixat portar
dins la teva imaginació.

———————–

Us estimo imagineu i viviu 
Ine ets meu somriure
T’estimo Salva

GLOBUS A L’INFINIT

Posted in amistad, amor, ànima, cel, connexió, cor, cos, destí, emoció, emocions, familia, feelings, força, futur, infinit, lluita, mirada, mort, por, records, sentir, sinceritat, VOLAR with tags , , , , , on 13 noviembre, 2016 by carpediem2273

 globus

El globus s’alça
el seu vol és d’anada
no de tornada
i es fa petit
de lluny que marxa
en un cel infinit
que el rep
amb una forta abraçada
deixant enrere
un buit infinit a l’anima
que plora i plora desconsolada
 
El globus
va escrit amb paraules
d’amor, agraïment
i de comiat
com em costa de pronunciar
aquesta paraula
perquè ja no tornaràs
com el globus
tant maco que es va enlairar
i és dur d’acceptar
 
Passa el temps Inesita
i sense tu
és fa difícil continuar
però miro al cel
i saps?
somric perquè aquell buit
es va omplint de records
que mai marxaran
i em fan tirar endavant
volen ser feliç
com quan miro al cel
i  pensant amb tu somric

——

Inesita sempre t’estimarem
i formaràs part de la nostra vida ❤

Il·lusió

Posted in amor, aprendre, compartir, confiança, connexió, créixer, cultura, desig, destí, emoció, emocions, feelings, felicitat, força, futur, infinit, sinceritat, vida, VOLAR with tags , , , , , , , on 19 octubre, 2016 by carpediem2273

il-lusio

https://open.spotify.com/track/1n8NKQRg8LVHy7oUhUgbFF?si=N_cjSM3oSwmFwqs2US9xHg

Il·lusió
i creus o no?

Observar es fascinant
com apareix i desapareix
com encertar sense saber
com veure el que vols veure
és tot i és res

I així és la il·lusió
els jocs de màgia…
l’enigma que balla
sobre el fil invisible
és possible lo impossible?
és creïble lo increïble?
i és que tot es fa a mida
per la teva ment
que vol jugar a esbrinar
com pot ser
on esta la veritat
ben llegida
que et fa volar
i a l’hora sentir-te
com el trapezista
que cau en una xarxa
ben petita

I es tot il·lusió
on la realitat
i la imaginació
jugan sense parar
a l’amagatall 
perquè agrada tant imaginar
i sentir-se important
per veure i sentir coses
que no sempre sentiràs
i és que dóna igual
el lloc, el temps i l’espai

Obrir la ment
i ser innocent
com un nen
que es deixar anar bocabadat
és el que vols
amb el teu inconscient
perquè no?
deixar-se conquistar
només cal creure
i caminar
amb els ulls tancats
cap el misteri que t’enlluerna
i et fa ser tant especial

I la vida es teva
depèn de tu…
jugar amb ella
i confiar
només cal creure-hi
perquè d’il·lusió 
està plena
i de molta màgia
que es pot fer realitat

————————-
Perquè no deixeu de somiar, d’il·lusionar-vos…
perquè es pot fer realitat…
Us estimo ❤

Deu Negrets

Posted in amor, destí, emoció, feelings, melodia, mort, relacions, teatre, viatjar, vida with tags , , , , , , , , , on 12 julio, 2016 by carpediem2273


Deu negrets
vam ser convidats
no sabiem ni per quí
ni imaginavem el perquè…
l’illa del negre ens esperava
amb una mar tota brava
que remolí semblava

I amb to misteriós
arribavem amb la llanxa
on només l’assassí
i el destí ens hi enfrescava
a passar un cap de setmana
on la partida de la vida i la mort
ens donava les cartes

Però primer
calia presentar-se
perquè a l’illa
tots amb màscares de teatre
ens hi trovabem
i ens vam presentar
com amb un joc de rol
on cadascú el seu rol hi jugava

I tots teniem passat
que va ser descobert
per la veritat més amarga
on tots i cadascú de nosaltres
el dit de la veritat ens acusava
amb una ombra ben dibuixada

I anavem caient un a un
com quan el dominó
empeny una fitxa rera l’altre
mentre l’assassí la seva comesa
amb la melodia de la cançó dels negrets
amb molta precisió l’executava

I cada cop menys…
menys hi quedavem
fins que al final
dos som lliberats
per l’amor de la por
que ens estimava

I així és la vida i la mort
on la culpa es torna innocent
i l’innocència et fa culpable
on vas a pensar i reflexionar
en l’illa de la teva ment
que jugant s’hi amaga

Gràcies Gema i Núria per fer
que gaudim tant del teatre ❤
Escola de teatre senior Foment Hortenc

Sant Jordi amb tú

Posted in amor, colors, compartir, confiança, connexió, cor, cos, créixer, desig, destí, emoció, emocions, Enamorats, esperança, feelings, força, futur, mirada, olor, paraules, parella, relacions, sentiments, sentir, sentits, vermell, vida with tags , , , , , on 24 abril, 2016 by carpediem2273

image

I tanco els ulls
mentres m’agafes de la mà
no se on em portaràs
si serà lluny
o aquí el costat
el que sento es l’intensitat
del teu amor que m’atrau
com l’intens vermell
de les roses
que avui arreu hi són

I els sentits és desperten…
la teva olor
el cos contra cos
perdre’m entre ells
en el nostre amagatall
és el que desitjo
tant fortament
quan et tinc aprop

I es que és incontrolable
aquesta emoció que flueix
que em fa escriure sense fre
com el petó robat
que apareix improvisat
arreu i a qualsevol lloc
que m’has portat

I en la teva mirada
m’hi perdo
per trobar-te somrient
seguirem el nostre instint
amb la bruixula
del nostre destí
on roses hi trobarem
com paraules d’amor
que faran de la nostra vida
la nostra història d’amor

No se que serà de demà
però el més important
es que em sento viva
mentre m’agafes de la mà
per portar-me lluny
o a prop
amb els ulls tancats

——
T’estimo amor meu ❤
Amb Salva – Sant Jordi 2016

Guerra

Posted in ànima, destí, feelings, historia, lluita, mort, por, societat, tristesa with tags , , , , , on 21 marzo, 2016 by carpediem2273

Europa-guerra

I em costa escriure
quan es tracta
de la mort
i em costa escriure
davant tant horror
com es possible
que ens tornem cecs
davant tot això

Siguem sincers
no fa res l’altruisme
de pocs
davant d’aquesta violació
perquè la passivitat
de la resta és la pesta
i l’interès del governants
és la gangrena que s’hi queda
matant i podrint
esperances de vides
amb incerteses
de destí incomplertes

Ja ni ha prou
d’injustícies
i de hipocresia
que amb un embut
ens volen fer creure
ja ni ha prou!!!
no veieu
que som moneda
de canvi
d’aquells que els interessa

No volem
més guerres impostes!!
Sembla un joc macabre
on uns juguen a escaigs
i nosaltres som els peons
blancs i negres de guerra

Quan canviaran
les tornes?
quan podrem viure
amb llibertat completa
on ningú sigui més
ni menys
tot el contrari
tots igual a la resta

Quan veurem sortir
tots el mateix sol
que surt per la mar
i marxa per la terra
quan veurem tots sortir
la lluna
aquella que ens il·lumina
en la foscor de les pors
d’una nit freda

No vull més sang
on els crits s’hi reflecteixen
vull la sang de batecs
de cors il·lusionats
per la vida 
que els espera

El desafiament

Posted in amor, aprendre, canvi, compartir, confiança, destí, emoció, esperança, feelings, lluita, sentir, societat, vida with tags , , , , , , on 23 febrero, 2016 by carpediem2273

desafiament

La passió et mou
és el teu motor
que dóna llum
quan tot ho veus fosc
i com en una molècula
es multipliquen les accions
es una reacció en cadena
que contagia 
i que et va omplin
les parts buides
que volien ser plenes

I no saps perquè 
ni quan, ni com
se’t va despertar 
la inquietud per veure 
el teu somni complert
aquell que la intuïció
et va portar cec
fent-te conscient
de lo valuós
que pot arribar a ser

I l’objectiu  és la fita
que mai 
hauràs de perdre de vista
i corres i corres
amb el testimoni
de la cursa 
a les teves mans
la cursa
de la teva vida
ara és l´hora
de viure intensament 
vinga no perdis temps 
i vés a per ell
que l’equilibri el tens
i no et farà caure
per aconseguir-ho de valent

I la inspiració
amb l’esperança
fa que no defalleixis 
aferra’t i segueix-la
perquè ara si
ara si que vindrà la collita

I la fè
i el coratge
et fan caminar
per la corda fluixa
dóna igual
el vent que faci
o la pluja 
perquè entre núvols
un raig de sol
s’hi cola 
vol dir-te hola
continua Salva
que tot arriba

I ja és l’hora
de mirar el món
des de altra  perspectiva
obrir la ment
no pensant i fent
allò que algun cop
somiaves de ben nen
quan la mare
et despertava 
i no volies

Només cal confiança
i concentració
no hi ha lloc per la por
i saps carinyo
que et desitjo el millor
perquè sé que el testimoni
està a les teves mans
i arribarà a bon port

Lluita i confia amor
per allò que desitjes
ara és el moment
del canvi
i jo estaré al teu costat
per donar-te la mà
perquè
el meu cor 
batega amb tu
quan somies

Passa el tren, puja-hi i disfruta
estarè amb tú
T’estimo Salva ❤

Fem camí … ♥♥♥

Posted in amor, colors, compartir, confiança, cor, desig, destí, emocions, feelings, felicitat, força, futur, mirada with tags , , , , on 1 febrero, 2016 by carpediem2273

amor_meu

Ja ha fet un any amor
un any de vivències
i d’histories compartides
amb un inici
on els descobriments
ens feien nedar dins la mar
mar d’incerteses i d’il·lusions
que amb els ulls tapats
el destí ens va portar
a l’instint
d’estar junts sense pors

I les onades
van arribar a la sorra
com vas arribar
a la meva vida amor meu
i amb la innocència
i la frescor
del primer bes
vas convertir
la meva vida d’aleshores
de blanc i negre
a color
il·luminant el camí
aquell camí
on caminaríem els dos

I la passió
de la teva mirada
i el somriure
de la teva ànima
van entrar poc a poc
obrint el meu cor
que cada cop més
volia i vol
seguir descobrint
i sentir-te a prop

I fem camí
agafats de la mà
en el nostre projecte
de la nostre vida
on ara
som protagonistes els dos
i els sentiments
i les emocions
es complementen
i ens fan còmplices
dels nostres somnis
que ens fan volar
entre núvols de cotó

Ja fet un any amor
i la vida
ens ha fet trobar-nos
qui sap fins quan
i com
l’únic que sé
és que encara
que hagi passat un any
el meu cor
batega fortament
como quan
ens vam besar
per primer cop

——-

Sóc molt feliç  amb tu Salva ♥♥♥!!
T’estimo amore (mago mio)

EL CANVI AMB ESPERANÇA

Posted in construir, corrupció, cultura, destí, esperança, futur, societat with tags , , , , , on 26 mayo, 2015 by carpediem2273

BARCELONAENCOMU

I t’aixeques
i tot sembla
igual que ahir
no hi ha res nou
és el de sempre
que torna
com un mal son
repetint lo viscut
que et fa viure
en maleïda incertesa

I et fa
sentir petit
i a pensar
que ja res
esperançador serà
és com un camí
amb el final
que et fa donar
la volta
i tornar enrere
sense avançar
destruint allò creat
amb il•lusió
com la del nadó
al créixer
i es que
te la van treure
deixant-te
sense estris
per decidir
per dir la teva
per lluitar
pels teus drets
si,
aquells recordes
aquells
que aconseguits
amb suor
calenta no freda
aquells drets
que son els mateixos
que se suposa
que tenen la resta

Poderosos
que manipulen
des de la por
fent-nos callar
sense raó
amb interessos ocults
que només
beneficien a uns
ofegant els que
aixequem la terra
i ofeguen
sense deixar
ni un gram
d’oxigen pur
aquell que obra
els pulmons
amb la finestra
ben oberta

Està tot contaminat
per llops
disfressats d’ovelles
serps que volen
enganyar-nos
amb el seu conte encantador
aquell que ens volen
fer creure

I ja
ha arribat l’hora

PROU !!!!

ja ni ha prou
la gent
vol un altre cosa
la gent
s’ha adonat
que aquells
que ens fan callar
utilitzen
el seu armament
per fer-nos petits
e indefensos
destruint
els drets adquirits
amb tota franquesa
destruint
les nostres il•lusions
aquelles que somiàvem
junt amb les estrelles
i ens adonem
que son pocs
i nosaltres un munt
i que junts
imparables serem
com les bones emocions
que volen viure
sense el xantatge
emocional imposat
que ens fa enrere
i ens far callar
sens e poder respirar

Volem dependre
de nosaltres mateixos
i fer camí
cap endavant
fent drecera
volem lluitar
per la nostra
integritat moral
perquè sens escolti
sense por
amb la boca ben oberta
perquè
tenim molt a dir
volem construir
i no tirar res a terra
volem volar
cap a la llibertat
amb les ales
que ens van prendre

I si que es pot
només cal estar units
i creure
en les nostres creences

El nostre viatge

Posted in amor, cor, desig, destí, emocions, experiències, sentiments, viatges with tags , , , , , on 4 mayo, 2015 by carpediem2273

estany-amor
 
Va arribar l’hora 
l’hora de partir
amb maletes plenes
d’il·lusions 
i noves experiències 
que ens esperaven
volien ser presses
i viscudes per nosaltres
 
Ganes de conèixer
i sentir com l’engranatge
es movia endavant
com un molí
que el vent
el fa rodar amb força
 
I va ser així
ens vam deixar anar
confiant un amb l’altre
amb sinceritat
compartint 
el que ens portava 
a estar junts
compartint 
rialles e idees 
que convergien sempre 
en un punt comú
i llegint-nos sobretot
amb mirades
amb carícies
que demostraven
més que les paraules
fent-nos sentir 
les emocions
que entre els dos
es respiraven
 
I com si 
ens coneixéssim
d’abans
sense coneixents 
del tot
vam passar junts
aquesta travessia
en un viatge 
ple d’energies 
que portàvem
i ens aportaven
la bellesa 
que ens envoltava
energies 
d’aquelles que t’atrapen 
aturant el temps
 
I no cal dir res
mirant al llac ben agafats…
veient com dorms
mentre conduïa el cotxe…
donant-nos la mà …
rient i passant-ho super
gravant un vídeo…
tenint-nos cura 
fent-nos el sopar
o un massatge 
per ali viar el malestar…
aquells petons robats
que apareixien 
en el moment oportú…
tants detalls amor meu
que m’has fet tornar 
a la infantesa
a viure el moment
intensament 
a sentir-me  
especial amb tu
perquè m’importes
cada cop més
 
I és que amb tu, si
amb tu amor meu
he tocat la neu
he tocat la terra
i el riu
que el sallent
amb força portava
i aquest 
és el principi
qui sap
de quelcom molt maco
que dia a dia va omplint 
el meu cor
de ganes d’estar amb tu

Dedicat a tu amor meu ❤

Un vol tràgic

Posted in amics, destí, familia, mort, viatjar, vida with tags , on 27 marzo, 2015 by carpediem2273

germanwinds

De cop
t’arriba la notícia
de cop
el cor s’atura!

Com?
Que dius?
No pot ser…!

I penses
en un instant
qui podria ser-hi
volant allí a dalt
en aquell avió
que es va estimbà
no ho saps amb certesa
però si saps
que un dia d’aquests
viatjaven persones
que t’estimes
que estan al teu costat

De cop
el cor s’atura!

I l’ansietat
s’ apodera de tu
i envies missatges
esperant respostes
aquest cop …
el més immediates
i no arriben
i la tristor t’envaeix
i et fa plorar
i no saps perquè
però no ho pots parar…
son minuts
que és fan eterns
perquè te n’adones
de la importància
i l’estima
que realment els hi tens

De cop
el cor s’atura!

Mentre un altre flaix
entra disparat
en el teu cap
i torna l’emoció
de la tristor
quan penses en el fill
del teu amor
una setmana abans
marxava d’intercanvi
com els nois
que tornaven a casa
i tenien
una vida per davant
amb els seus
amics i familiars
i et fas creus
de la crueltat
de la situació
situació que no te nom

I el cor
es torna aturar!

Només de pensar
en tots els que van dir
ens veiem al tornar
i aquell bon viatge desitjat
va ser el darrer
el que les seves vides
es va emportar

Se’m trenca el cor
aquell cor
que no para d’aturar

I el seu destí
els ha marcat
ja no hi son
no han arribat
no els han rebut
no els veuran
ni sentiran mai més
ni veuran el sol sortir
possiblement
darrera d’aquelles muntanyes
que se’ls van empassar

I el cor
es vol revelar!

Viure el dia a dia
és el que em dona motius
per seguir endavant
i sobretot per estimar
la vida
en tots els seus instants

I ara si
més que mai
el cor vol seguir
amb força bategant!

 

El méu condol als familiars i amics de les víctimes

MIRA ENDAVANT

Posted in cel, confiança, connexió, construir, cor, cos, destí, emoció, emocions, feelings, futur, olor, paraules, por, sentiments, sentir, sentits, veu, vida, VOLAR with tags , , , , , on 20 octubre, 2014 by carpediem2273
MIRA ENDEVANT
I mires endavant
i la incertesa
et fa desesperar
i mires endavant
vols viure i somriure
sense parar
però no saps
perquè no tens
una bola màgica
a qui preguntar
i això et fa estar neguitosa
sense cap motiu.

Respires profund
però cada batec
et recorda
que encara ets viva
que la por
és només un vel
que et fa ser fràgil
i no et fa veure la llum.

I tanques els ulls
i et deixes anar
amb la melodia
que estàs escoltant
que et fa
ser-hi on vols estar.

I mires endavant
i vols esbrinar
com seràs d’aquí
uns anys
i mires endavant
vols ser feliç
i sentir-te plena
com quan
t’endinses en la mar
com quan
voles i voles
entre els núvols
fins el sol tocar.

I mires endavant
i vols estar a prop
dels que estimes
i sempre has estimat
amb els que
vas compartir
i vols compartir
d’aquí endavant.

Hi han tantes
coses a compartir
i només de pensar-ho
un somriure
m’omple fins l'infinit.

I mires endevant
l’aire t’acaricia
el rostre
la llum t’il·lumina
el cor
el tacte et fa sentir
el plaer
les olors penetren
fins l'esperit
i la musica
et fa ballar
com quan eres petita.

I mires endavant
amb els ulls
ben oberts
volen estar
volen retenir
volen disfrutar
d’un futur
que mai sabràs
un futur
ple d'emocions
que t'espera.

Ves-lo a buscar!!!

------------------------------------
Ine ets el meu somriure ❤️