Archive for the cultura Category

MONT SAINT-MICHEL

Posted in arrel, ànima, colors, connexió, cultura, emoció, experiències, feelings, futur, historia, identitat, infinit, llibertat, lluita, natura, sentiments, valorar, viatges, viatjar, vida with tags , , , , , , , , , on 12 agosto, 2025 by carpediem2273

https://open.spotify.com/intl-es/track/30XONPeyE9egDreH1GlJ9l?si=9f1279d2dd8f4696


És increïble
el que inspires
història i llegenda
un somni fet pedra
amb l’església
i l’abadia que m’espera
aquella que la fe
va fer que la visió
visqués sobre la mar

I encara que fortificada
veient els segles passar
fas que el misteri
resti amagat
i que convisqui
entre muralles i onades
que van de la mà

I és increïble
com la mar
fa que el ball retrocedeixi
per deixar-te passar
i avanci
per tornar-te agafar
i com la terra i les marees
que et fan camí
volen que t’endinsis dins
per sentir-te protegit
com quan no vols despertar
d’un somni màgic
i on la fortificació de l’abadia
et donarà recer


Es increïble
com les ovelles pasturen
com a perles blanques
forman part
de la teva identitat
i com la llum del sol
et reflexa com mirall
en un basal

Perquè se’t va utilitzar
per a la ideología tancar?

Pensem en el pont
que t’uneix després

fins el present
i pensem que increïble ets !!!

Perquè m’inundes
el cor de bellesa
Mont Saint-Michel
amb el teu capvespre,
els teus reflexos,
la teva abadia
i els teus meandres
que com un llapis
dibuixen el cami
per arribar a tu


——-
Inés sempre seràs el meu somriure❤️






APRENENTAGE

Posted in addiccions, aprendre, arrel, canvi, compartir, créixer, cultura, desig, destí, esperança, experiències, festa, força, futur, historia, ideals, imperfecció, intimitat, llegir, llibertat, musica, records, sentir, valorar, veu, viatges, viatjar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , , on 8 julio, 2025 by carpediem2273

https://open.spotify.com/intl-es/track/0ZZR7yshyNORje3HH1yxUX?si=a85a30c552764cd1

Avui he après una cosa nova!

Quants cops ho hem dit
amb veu suau o forta
quants cops ho hem pensat
quan menys t'ho esperes
i quan més t'escoltes

I miro endavant
al costat i enrere
i tot em recordà
o m'aporta
a quelcom nou
que desitjat o no
em fa reflexionar
per adonar-me'n
d'una tempesta
o per adonar-me'n
de l'esclat
de la felicitat

I es que aprendre
quan un vol
es com un vol
a un viatge al desconegut
a saber perdonar els errors
a potenciar els encerts
a caminar en un camí
on l'arribada tant desitjada
t'infla com un globus
que porta rumb a l’infinit

Descobrir...
indagar...
resoldre ...
ei, això si que mola
perquè et dona una addicció
que tremola
com quan t'endinses
a la biblioteca
per obrir un llibre
que et portarà
a obrir un altre


O quan l'empenta
de la filera
de peces de dominó
fan que caiguin
una darrera l'altre
amb píndoles de coneixement
que et calen com la pluja
que t'empapa d'instants
on tots els sentits
formen part
com l'estanteria
on la teva coneixença
resten emmagatzemades
al teu cap
de nocions enceses.


Ai aprendre, aprendre
que fas que la passió
entri en un bucle infinit
que no te fi

Aprendre també
és un viatge interior
quan veus el passat
en un film
on les fotografies
respiren melancolia
i en el futur
de petits com esponges
quina adrenalina i innocència
i de grans conscients
escollint el camí
per seguir vivint

Inés sempre seràs el meu somriure. T’estimo ❤

Bellesa en la imperfecció

Posted in amor, aprendre, canvi, colors, compartir, connexió, cor, cos, créixer, cultura, emoció, emocions, expressions, imperfecció, intimitat, llibertat, melodia, mirada, moralitat, paraules, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tolerància, tristesa, valorar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , on 24 enero, 2025 by carpediem2273
Sempre s'ha dit 
que maco o que maca ets?
o que també
això és excel·lent, impecable ...
no te cap error
estar a tocar a la perfecció!

Però a posteriori
ens parla
una veu interior
quan hauria de ser
totalment al inrevés
això no està be
això pot estar millor
que has fet malament
perquè no ha sortit
com a ...
igual que...
que has dit
o millor dit
que no has sentit

I això passa amb tot
en les relacions
en el dia a dia
a la feina
de petits
i amb qualsevol cosa
i moment
on la comparació
es la única aliada
que marca la diferencia
comparar
i perquè no valorar?

Deixem que la conseqüència
de l'equivocació
entri en la equació
i que 2 + 2
Sigui igual a 6


La vida ja sabem
Que no és així
no et porta
coses perfectes
relacions perfectes
i no ens donem
marge d'error
i si aquest succeeix
et culpes fins al fons

Inculcat de petits
o per la societat
que et convida a això
ens tornem perfeccionistes
amb nosaltres primer
i després amb els demés

L'actitud cap a la vida
no tota es perfecte
dona-li una volta
permetre’t marge d’error
potser et portarà
quelcom més maco
i et farà a ser feliç
dins la teva imperfecció interior

Parlem d'imperfeccions perfectes
no cal anar molt lluny
sinó parar-se
en aquest món estressant
i veure-hi més enllà

Com la lluna minvant
on la seva corba
que fa de tobogan
per les estrelles
que es volen llençar

O que dir dels
vidres trencats
perquè pensar en la mala sort
mirem durant un moment
i si li dona la llum directament
potser un ventall de colors
ens fa somiar

O les flors
que surten de l’asfalt
i apareixen
i no saps com
no es un defecte
potser ens diuen
o li dient al sol estic aquí
dona’m una abraçada
dins de tant de gris

O el dia ennuvolat
perquè ha de ser menys valorat
potser et suggereix intimitat
melancolia o tristesa
i connectar amb tu mateix

La cicatriu de la vida
Es la que més influencia
que hi ha de dolent
amb la fragilitat
ens fa patir i valorar
perquè la societat
ens ha ensenyat que
no hi han talles
per la gent
que estem amb sobrepès
i que si un es perfecte
no pot tenir imperfeccions

Per això la mirada
i tots els sentits
han d'anar més enllà
i que un somriure
entre llàgrimes
un t'estimo espontani
ple de sinceritat
un rellotge parat
un arbre tort
una reconciliació que arriba tard
plena de cicatrius
no sigui criticat


La bellesa en la imperfecció
que és maca aquesta paraula oi?


---------------------------------------

Ine sempre seràs el meu somriure 🙂

Justicia per Sohee

Posted in amics, amistad, amistat, ansietat, autoestima, confiança, corrupció, cos, créixer, cultura, desig, destí, dolor, emoció, experiències, familia, feelings, força, futur, identitat, intimitat, llibertat, maltracte, moralitat, mort, relacions, sentiments, sentir, societat, tolerància, tristesa with tags , , , , , , , , , , , , , , on 21 agosto, 2024 by carpediem2273

Qui ho anava a dir
quan corria pel passadís
i un somriure
es mostrava davant
les tonteries que em fèieu
papa i mama
que em protegíeu tant.


Però tot canvia
quan et vas fent gran
hi han societats
que es disfressen
en l'esforç
l'educació
el compliment
el perfeccionisme
ser millor amb tot
amb donar-ho tot
costi el que costi.

I això és la vida?

On em portarà?
on està la innocència
de llavors?
que em feia creure
qui era jo
que volia ser
i on volia anar.

I comença tot de petita
has de fer-ho be
tu pots...
només hi ha aquesta opció...
no val queixes ni explicacions…

I vas creixent
amb somnis impossibles
que a vegades et fan somiar
ballar i deixar-se anar
deixar-se anar…

Que ve sona…!!!!

Deixar-se anar
quan el teu cos
interpreta el teu sentiment
quan el cos t'acaricia
dient-te estic aquí
puc fer-te feliç…

Envoltada dels amics
et sents segura
sembla que la gàbia
s’obra
amb confidències de tot tipus
a cara descoberta
ens diem
el que ens importa o no
que més dona
i quants moments tant importants
amb gent estimada
que et deixa creure, reflexionar
i compartir emocions
amb un somriure
o amb un plor que dol tant… tant...
que només una abraçada
et consola
parles lliurement
això et fa sentir còmode
això si…
son moments clandestins
que resten en la ment
aquella que ens els recupera
en qualsevol moment

Ball que et porta
a l’altre univers
es com quan estàs
amb algú estimat
tan a gust
dins de una bombolla
que fa que no t’adonis
si plou o neva a l’exterior
i sola o amb companyia
amb aquest ball
que et rescata
per sortir a volar….

Veure’t al mirall
i creure amb el que fas
gaudir i somriure sense parar
com quan eres petita
res més …

Ufff!! com un gest tant petit
pot omplir tant
d'això es tracta oi?
de no pensar
encara que passi el temps…

I es que
els extrems de les emocions
son tan verdaders
que quan toques fons
la tristesa t’envaeix
i quan més feliç et sents
cap explicació
pot interpretar tanta felicitat!!!

Però la realitat és un altre
saps que tot és d'amagat
perquè amagar?
perquè no sentir i compatir?
et sents tancada
altre cop en aquesta gàbia
sense fer sortir els sentits
i les emocions
que volen donar a un vol
tot i que
amb una alegria incomplerta
ja que te un peu en el desig
del sentir del viure
i a l’altre peu
al costat del que et fa caure
si caure en un pou
fosc i profund
perquè aquesta societat
on t'ha tocat viure
et fa sentir aquell dol
aquella soledat
que encara rodejada de gent
et fa sentir immòbil tant…
que el teu cap i el teu cor
resten buits i anul·lats...


Arriba l'hora
haig de complir
he de fer
el que el meu tutor
de l'escola vol per mi
no es ballar
és quelcom reconegut
en una empresa
que guay!!!

Diuen que és molt important!

Però no sempre es aixì
perquè només entrar
hi ha molta de foscor
només veus i escoltes autòmats
amb objectius a assolir
d'aquells que no tenen
res a veure amb mi

I es tant dur
el treball de pràctiques
en teoria era per aprendre
no?
"call center" li diuen
et fan no se tu
sinó un persona diferent
sense empatia
seguint un guió establert
escoltant gent farta
de tot
d'enganys i manipulació
forçant-te contínuament
a deixar enrere les emocions
ser un robot
és igual si et degraden
amb abusos telefònics
dona igual si no pensen
amb tu!
no volen veure
que a dalt hi ha algú
que mana
vomiten i vomiten
perquè els tens que enganyar
per no perdre el client
que es tant important
sense saber
si es vol o no quedar.

Oprimint al màxim
utilitzen a les demés treballadores
per fer-te sentir una merda
com els “Juegos del hambre”
puta competitivitat
que fa que no siguis tu
que fa que els nervis
s’apoderin de la teva persona
i que al final la justícia
la prenguis per la teva mà.


Treball explotador
amb insensibilitat
sense cap remordiment
ni cap enteniment
aquella que fa falta
quan una està fotuda
i te sent tant poca cosa
que ni el ball
et fa reviure
la felicitat innocent
de quan eres petita

I no ens equivoquem
tot comença des de dalt
governs e institucions
que tenen que complir
sense protegir als treballadors
exigint tant
que el deteriorament
ja no es només físic i mental
sinó també emocional

Tots els que estan implicats
fins la mateixa empresa
volen assolir “ranquins”,
comissions i números
dona igual la manera
i les formes
treballadores escanyades
amb un mal sou
amb el que viure
i sense aire net que respirar

I malauradament
la família no ho entén
si et reveles
perquè
hi han tantes enveges
i coses mal fetes
que ni tu et sents tu
ni la teva família tampoc
i et deixes anar
com quan s'apaga
una espelma amb una bufada
no vols viure
aquesta crueltat
que en una gàbia
sense sortida et te pressa
i et repeteixes
val la pena viure això?

Adeu marxo....!!!!

Hi han societats
que escanyen al jovent
els manipulen
els fan créixer tant ràpid
amb un molt tant cruel
que els anul·la totalment

Lluitem !!!!

Contra tota aquesta barbàrie
fem un pas important
per nosaltres mateixes
i les que vindran!!!

Volem justícia !!!!

___________________________________________

Aquest poema me l'inspirat un cas real
"Justicia per Sohee" allà on estiguis una espelma va per tu!!!
I per les demés farem lo possible per lluitar
d'alguna forma contra abús i maltracte
de qualsevol tipus!!!


Inés sempre seràs al meu somriure !! ❤️

Abraça’m

Posted in amistat, amor, ansietat, autoestima, ànima, cel, compartir, confiança, connexió, cor, cos, créixer, cultura, desig, emoció, emocions, Enamorats, esperança, experiències, expressions, familia, feelings, felicitat, força, mirada, olor, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , on 14 abril, 2024 by carpediem2273

Abraçada 
que reus a tot arreu
de ben petits
i de grans
no importa ni el lloc
ni l'hora
ni amb qui
ni com

Abraçada
tímida o intensa
ets el llaç
que ens envolta
i ens protegeix
tant fortament
que ens fa girar
com si fóssim una baldufa
de emocions sinceres

Abraçada que generosa ets...

D'abraçades
hi han tantes
i de tant diferents...
la protectora
la que et consola
la que et retroba
la que t'acompanya
i no et deixa sola
la que et reconforta

i et fa més forta

I es que l'abraçada
es torna amb la millor aliada
la millor amiga
i el millor ansiolític
aquell que t’alivia
quan tens tant dolor
i fa que la llum de la foscor
faci mimbar les teves preocupacions
comprenent i entenent
fent-te per un instant escoltat
d’allò que per tu es tant important

Però també
està l’abraçada de l’amor…

I tanco els ulls …
i et veig .....

Abraça’m

ens diem
amb mirades còmplices
abraça’m

ens diem
amb uns xiuxiuejos invisibles

Abraça’m… abraça’m
ens diem
mentre un somriure
amb una empenta ens delata
fent “spoiler”
del que succeirà
molt aviat i tant a prop

I ens anem apropant
com dos imants
camp magnètic poderós
que ens fas entrar
en una espiral d’energia
on el cor s’accelera
i el desig ens fa perdre
els sentits del sentir
amb l’escalfor del teu cos


Uff com et sento tan a prop
Uff quin es calfred d'emocions
que em transporten a tu
vida meva del meu cor

I és tan autèntic i generós
aquest moment
que no vols que s’acabi mai
l’imant s’està fusionant
ets sent tan especial
amb qui estimes
que un focus zenital
et fa sentir
a dalt d’una muntanya russa
fins tocar la lluna
aquella que t’il·lumina
aquella nit de tardor

Abraça'm... abraça'm
tant fort
que et pugui sentir tant
com el plor de la felicitat
que emana de dins meu
sense explicació

Abraça'm ... abraça'm
no vull que ens despedim
vull seguir estimant-te
somrient i veient
com la infinita nit
ens porta entre núvols
on volem estar
en un sol cos
i amb una sola emoció

Abraça'm ... abraça'm....
——-
No deixis d’abraçar, abraçar es un gest d’amor únic
tant necessari i sincer... que ens fa no parar de somriure....<3

CAMBIO

Posted in aprendre, canvi, confiança, créixer, cultura, experiències, feelings, força, futur, lluita, records, relacions, sinceritat, tecnologia, vida with tags , , , , , , on 5 julio, 2023 by carpediem2273

Y todo empezó

con una oferta de Infojobs,

quería arriesgar

quería progresar

y salir de mi zona de confort.

Y así empezó

una llamada,

una entrevista

donde los nervios allí hacían,

nervios positivos

como cuando vas hablar

en público

expresando tus virtudes

y mostrando tus defectos.

Y en todas ellas

hubo sinergias positivas

contacté con grandes profesionales

cercanos y exigentes

que me hicieron dar el paso

que necesitaba para crecer

y creer en mí.

Y con miedos

y ganas empecé

son muchos años

y vivencias compartidas

alegrías y penas, …

mi hermana se iba

mi madre enfermaba

y se recuperaba

mis médicos y pruebas…

mi primera relación seria

que bonito verdad

mis ganas de ser creativa

responsable, cercana, comprensiva,

y generosa

creciendo en y con el equipo

creciendo en el trabajo bien hecho

y bien servido

intentaron dejar huella en mi empresa

que tanto en lo bueno

y en lo malo

me acompaño de la mano.

He conocido a gente

con un gran corazón

que siempre estuvo allí

son unos cuantos

a ellos/ellas muchas gracias,

nunca las palabras

abarcarán todo

lo que me habéis dado.

Y ahora empiezo

en un nuevo reto

es conocido

pero también muy ilusionante.

Seguiré cercana

para cualquier cosa

me tendréis.

Un abrazo y agradecimiento Os quiero

— dedicado a mis colegas del trabajo y amig@s,

que pasaron todos estos años a mi lado

el trabajo forma parte de tu vida

  • Entelgy

La força d’un sentiment

Posted in amistad, amistat, arrel, compartir, confiança, connexió, construir, créixer, cultura, emoció, emocions, esperança, feelings, felicitat, festa, força, identitat, infinit, llibertat, lluita with tags , , , , , on 10 abril, 2017 by carpediem2273

_MG_2462.jpg

Des de petita
que visc el futbol
a Camp Barça
patint i disfrutant
de la mà del meu pare
jugador, entrenador 
amant i entregat
qui va ser
el que em va contagiar

I tant que em va contagiar!!!

Em va contagiar
i no vaig poder parar
de xutar la pilota de paper
embolicada amb cinta aïllant
donava igual
si era a la plaça o al pati
mentres els amics l’entrepà
s’estaven menjant

I un día al Vilapiscina
vaig anar a jugar
de defensa i com no
també de lateral
que be ho vaig passar
i com recordó aquells dies
amb melancolía del passat

Ara me’n porto aquest moment
on l’emoció em desborda
on els récords
tornen ha estar al meu voltant
on amb Salva
apassionat d’aquest art
he tornar a somriure
com si m’hagués contagiat
on l’equip femení del Cunit
m’ha enlluernat
per què com una pinya
amb esforç i superació
el somni d’una lliga
han conquistat
i pas a pas han demostrat
que ja no només és el futbol
el punt d’unió, d’enllaç
hi ha quelcom que va més enllà
l’esperit de llibertat 
d’un sentiment
que amb força viu i batega
sense parar

VISCA FEMENI DEL CUNIT

——–

Gràcies per fer-nos viure
Campiones de lliga 2016-2017

Il·lusió

Posted in amor, aprendre, compartir, confiança, connexió, créixer, cultura, desig, destí, emoció, emocions, feelings, felicitat, força, futur, infinit, sinceritat, vida, VOLAR with tags , , , , , , , on 19 octubre, 2016 by carpediem2273

il-lusio

https://open.spotify.com/track/1n8NKQRg8LVHy7oUhUgbFF?si=N_cjSM3oSwmFwqs2US9xHg

Il·lusió
i creus o no?

Observar es fascinant
com apareix i desapareix
com encertar sense saber
com veure el que vols veure
és tot i és res

I així és la il·lusió
els jocs de màgia…
l’enigma que balla
sobre el fil invisible
és possible lo impossible?
és creïble lo increïble?
i és que tot es fa a mida
per la teva ment
que vol jugar a esbrinar
com pot ser
on esta la veritat
ben llegida
que et fa volar
i a l’hora sentir-te
com el trapezista
que cau en una xarxa
ben petita

I es tot il·lusió
on la realitat
i la imaginació
jugan sense parar
a l’amagatall 
perquè agrada tant imaginar
i sentir-se important
per veure i sentir coses
que no sempre sentiràs
i és que dóna igual
el lloc, el temps i l’espai

Obrir la ment
i ser innocent
com un nen
que es deixar anar bocabadat
és el que vols
amb el teu inconscient
perquè no?
deixar-se conquistar
només cal creure
i caminar
amb els ulls tancats
cap el misteri que t’enlluerna
i et fa ser tant especial

I la vida es teva
depèn de tu…
jugar amb ella
i confiar
només cal creure-hi
perquè d’il·lusió 
està plena
i de molta màgia
que es pot fer realitat

————————-
Perquè no deixeu de somiar, d’il·lusionar-vos…
perquè es pot fer realitat…
Us estimo ❤

Bufant les espelmes

Posted in cel, connexió, cor, cultura, desig, emoció, emocions, experiències, familia, feelings, felicitat with tags , on 10 junio, 2016 by carpediem2273

image


I miro i no veig
i no oloro a res
i busco i no et trobo
i escoltant el silenci
no sento l’emoció
com quan es fa de nit
i vull veure sortir el sol

Ja no se
que és i que no és

No vull plorar més
vull sentir la teva alegria
i trobar-te quan et busco
escoltant una melodia
amb el teu somriure
i riure i estimar
com ho vas fer amb mi

Donaria tot el que fos
només per veure’t
i sentir-te un segon
però és impossible
això no es pot
i la tristesa és fa ressò

I la vida continua
vull recordar-te
bufant les espelmes
i desitjar tornar-te a veure
mirant al cel
sabent que et trobaré

Sempre t’estimaré Inés
Ets el meu somriure ❤❤❤

Arrels

Posted in amor, arrel, cultura, feelings, sentir, societat with tags , , , , , , on 24 julio, 2015 by carpediem2273

arrels

Formem part
part d’un tot,
del món,
de la civilització,
hem nascut
i ens hem criat
a un lloc d’arreu
som d’aquí i d’allà,
només cal identificar-se
i ser identificat
o no cal?
si parlem
el que parlem
segur que ens entenem
o en el camí d’intentar-ho
segur que ens hi trobarem

I les arrels
ens fan sentir i fluir
el que hem après
el que se’ns ha transmès,
la roba que portem,
la manera d’expressar,
els pensaments
que ens fan parlar
o simplement callar,
la mirada
que com un baül obert
ens mostra lo viscut
o el desig de lo volgut
en la línia imaginaria
que amb la visió tresem,
el tancar-se o obrir-se,
les distancies
que es mesuren
amb regles diferents,
com trepitgem terra ferm…

I així som,
i així ens hem fet,
i contínuament evolucionem
i la convivència
amb la cultura de les arrels
ens ha sorprès,
i ho seguirà fent,
compartint tot això
que és el que ens queda
per seguir formant
part del tot,
part de la humanitat,
que com una agulla
en un paller
ens fa fer sentir
quan hi penses fredament
i en el caliu de l’estima
ens abraça fortament
fer-nos sentir grans

I així m’he sentit
i m’has fet sentir amor
insignificant dins la multitud
i molt especial
quan anem junts
agafats de la mà

Amb ganes de tu amore ❤

Una nit al Woody’s

Posted in amistat, amor, compartir, cultura, emoció, emocions, Enamorats, experiències, expressions, familia, feelings, felicitat, identitat, llibertat, moralitat, mort, paraules, parella, por, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tristesa, vida, VOLAR with tags , , , on 29 junio, 2015 by carpediem2273

image

Qui havia dit
que les relacions
eren fàcils
qui havia dit
que tot podia
tenir un final feliç
que tot tenia un patró
a mida per tothom

Ni la mort
ni l’amor
tenen un conte
al que recórrer
quan als nens
se’ls porta al llit
potser un malson
els despertarà
o un son profund
si voldran quedar

Amor i desamor
fidelitat e infidelitat
i es que potser
sempre testem el mateix
i el regust del postre
és amb el que ens quedem?
o potser
perquè no variem?
a lo millor
lo nou ens agradi més

No tenim res controlat
encara que
mostrem seguretat
el descontrol
és el que ens porta
a improvisar
en una caòtica societat
on la raó
vol dirigir una orquestra
de trompetes
guitarres i violins
sense pensar
que potser un ocell
vol callar
o un mussol vol cantar
enganyant-nos dient
que tot ho sabem fer
que estem preparats a tot
per trobar estabilitat

I què no és
políticament correcte?
la confessió sabent
que la pots liar?
perquè els secrets inconfessables
protagonisme tindran
fent tragèdies
d’on no hi ha
creant un món fictici
o virtual
on la comèdia i el drama
una carrera de fons faran

Companyia i soledat
jugant a cartes
s’hi trobaran
i un pols faran
per seguir de la mà
de lo que es coneix
i fàcil és
o atrevir-se a deixar-se anar
no sabent si en un precipici
es caurà

Podem continuar
somiant amb globus volar
fent màgia d’il·lusions
aquelles que no
ens fan plorar
o veure glop a glop
del nostre propi fracàs
que ens ofegarà

I les emocions flueixen
en totes direccions
endins i enfora
amunt i avall
i pel cos passen
dins d’un tub
absorbint i transformant
el que sentim
i vius ens fa estar

«Una nit al Woody’s»
El pub on si trobarà
tota mena de vivències
com conflictes
i reconciliacions
com il.lusions
i enganys …
i tantes sensacions
que dins d’una coctelera
d’emocions explotaran
no fent-nos indiferents
a la realitat

Gràcies Gema per la teva creació
i la teva devoció pel teatre que ens contagia dia darrera dia
i a Nuria la seva dedicació i com no a tots els companys per fer viu el teatre

EL CANVI AMB ESPERANÇA

Posted in construir, corrupció, cultura, destí, esperança, futur, societat with tags , , , , , on 26 mayo, 2015 by carpediem2273

BARCELONAENCOMU

I t’aixeques
i tot sembla
igual que ahir
no hi ha res nou
és el de sempre
que torna
com un mal son
repetint lo viscut
que et fa viure
en maleïda incertesa

I et fa
sentir petit
i a pensar
que ja res
esperançador serà
és com un camí
amb el final
que et fa donar
la volta
i tornar enrere
sense avançar
destruint allò creat
amb il•lusió
com la del nadó
al créixer
i es que
te la van treure
deixant-te
sense estris
per decidir
per dir la teva
per lluitar
pels teus drets
si,
aquells recordes
aquells
que aconseguits
amb suor
calenta no freda
aquells drets
que son els mateixos
que se suposa
que tenen la resta

Poderosos
que manipulen
des de la por
fent-nos callar
sense raó
amb interessos ocults
que només
beneficien a uns
ofegant els que
aixequem la terra
i ofeguen
sense deixar
ni un gram
d’oxigen pur
aquell que obra
els pulmons
amb la finestra
ben oberta

Està tot contaminat
per llops
disfressats d’ovelles
serps que volen
enganyar-nos
amb el seu conte encantador
aquell que ens volen
fer creure

I ja
ha arribat l’hora

PROU !!!!

ja ni ha prou
la gent
vol un altre cosa
la gent
s’ha adonat
que aquells
que ens fan callar
utilitzen
el seu armament
per fer-nos petits
e indefensos
destruint
els drets adquirits
amb tota franquesa
destruint
les nostres il•lusions
aquelles que somiàvem
junt amb les estrelles
i ens adonem
que son pocs
i nosaltres un munt
i que junts
imparables serem
com les bones emocions
que volen viure
sense el xantatge
emocional imposat
que ens fa enrere
i ens far callar
sens e poder respirar

Volem dependre
de nosaltres mateixos
i fer camí
cap endavant
fent drecera
volem lluitar
per la nostra
integritat moral
perquè sens escolti
sense por
amb la boca ben oberta
perquè
tenim molt a dir
volem construir
i no tirar res a terra
volem volar
cap a la llibertat
amb les ales
que ens van prendre

I si que es pot
només cal estar units
i creure
en les nostres creences

INSTINT

Posted in confiança, cos, cultura, emocions, natura with tags , , , on 20 noviembre, 2014 by carpediem2273

instint

A vegades
ens movem
per instint
a vegades
la raó dirigeix
el que sentim
instint
del que sentim
sentit
del que percibim

I això perquè?
Doncs perquè si
ni ho sap
el nostre destí

I si això
ho fem més senzill
que senzill
es veure’ns endins
i que complicat
ens ho fem
pensant i pensant
si ens farà por
el que trobarem allà

I només cal escoltar
escoltar el cos
ens xiuxiua
ens crida
i no filem prim
no l’encertem
ni a la d’una
ni a la de deu mil

I ens preguntem
cada matí
i la raó?
la raó
està per alguna raó
que curiós
quin raonament
més precís
i que imprecís alhora
perquè deixa
el cos a fora
i les emocions tancades
en una gàbia
de ferro ben forgit
en un cos
que vol parlar
i ser escoltat
fins que
arribi la nit

Deixar fluir
en el moment precís
ens farà adonar
que era tot instint
surt sense saber
i ens fa connectar
i obrir els ulls
i els sentits
cap a un
paisatge nou
on t’hi voldries quedar
i gaudir
del plaer del desconegut
fins ara no vist

I les experiències
que hem après
des de molt petits
des de la panxa
de la mare
al costat del màlic
ens han anat creant
hem anat madurant
i ens han moldejat
no per les nostres mans
sinó pel nostre esperit
que ens dona senyals
fen que el cor salti
ben feliç

Però no de tot
s’apren
i ha quelcom
que surgeix
i apareix
sense cap explicació
que li trobem

I així
és l’instint
primitiu
que arriba
i se’n va
i quasi
no l’hem vist
però parem l’oïda
si que el sentim
ve de cop
com un vent poderós
i haurem
d’estar preparats
pel pugui passar
perquè aquest instint
no es tornarà a repetir
és únic
dins de l’infinit

Stop!
ja està aquí
parat
i pren atenció
fes-li un llegit
veuràs com
li treus l’entrefil
serà la clau
que transcriurà
el que el cos
i el cor
amb les emocions
et volen dir.

WELCOME!!!

Posted in colors, cultura with tags , , , on 1 octubre, 2014 by carpediem2273

Welcome phrase in different languages. Word clouds concept.

Esperes
però aquesta espera
és gradable,
d’aquelles
que no t’agobien
has deixat tot preparat
per una rebuda
ben maca
i ben aixerida
i piquen al timbre
i contestes
amb nervis a dintre
nervis que varien
quan veus els rostres
dels que arriben
i et quedes tranquil·la
quan et somriuen
i somrius
perquè el rostre
se’ls  il·lumina.

 

Benvinguts
i benvingudes
els hi dius amb alegria
i és que la gent t’agrada
i sobretot compartir
experiències i alegries.


I els animes
a veure
la nostra ciutat
que tant estimes
i doncs consells
a la rebuda
amb un bon pica pica
i  després
l’energia flueix
com la nit
quan arriva.

I et sorprens
i  millor
et sorprenen
que maques
són les sorpreses
que ens
fan ser infants
encara que
un moment sia.

 

I després de rialles
i vivències
que t’omplen
amb el dia a dia
arriba com tot
el moment despedida
i et quedes trist
i dius un arreveure
amb la boca petita
potser els tornaràs
a veure
al llarg de la travessia.

I res com compartir
cultura i vida
i acollir
a gent tan maca
que com tu
que vol descobrir
vol viure.

VIATJAR

Posted in colors, cultura, emocions, experiències, feelings, identitat, natura, sentits, societat, viatges on 20 julio, 2014 by carpediem2273

VIATJAR

Transit de gent

de maletes 

que van i venent,

són de tots colors

grans i petites

amb un distintiu

el teu

el que posa

la teva adreça

el que va més enllà

perquè

la il·lusió te ganes

d’imaginar

i traslladar-se

a un lloc 

on arriba la ment

i el cor batega d’emoció

un lloc

on has planejat

que vols anar

i que per fotos

només coneixes

que excitant !!!

potser el viatge

és preparat

o improvisat

igualment les ganes 

s’hauran imposat

i les pors 

quedaran aparcades

i no podran viatjar.

 

I nervis

també hi han

però son bons

són els que 

volen volar 

són els que 

volen arriba lluny

sigui per terra

cel o  mar

els que 

et faran somriure

quan arribis

al lloc desitjat

els que et faran

desconnectar

del món real

de les preocupacions

i les obligacions

que no sempre agraden

però hi son

així són les regles

del món on vivim

les regles

que ens han impossat.

 

 

Però seguim

no ens aturem

el ritual

comença molt abans

on fas rutes

i cerques el destí

aquell que estava

en la llista 

de coses pendents

de principis d’any

i cerques

preguntes i respostes

a internet

i fas un planning

de camins i estàncies

també s’haurà de dormir…

o el que sigui…

per la nit

ai que la imaginació

també corre

en aquest sentit !!!

i els consells

sempre son ben rebuts

com les guies

que compres i llegeixes

en el metro o en el bus

i on els ulls oberts

no volen perdre’s res

vols retenir 

tota la informació

que es troba dins

vols aprendre

paraules

per fer-te entendre

i entendre

els que s’hi troben allí.

 

 

I poses 

a sobre el llit

la roba

que et farà falta

això penses

encara que a vegades

és massa

i es repeteix

sempre una frase

“per si de cas…”

i no para de sortir

a no ser que 

viatgis sempre

podría ser el cas

però no es així

i amb el per si de cas

segur que l’encertes

no hi ha marge d’error

només el del pes

de  la maleta

i intentes tancar-la

i no pots

i et poses sobre

s’ha de tancar

tant si com si no

i ho aconsegueixes

i penses ja està

una part

ja s’ha completat

ara el bolso 

a posar el més important.

 

 

Segon pas …

és arribar a temps

a agafar l’avió

el tren 

o el vaixell

mai seràs tant puntual

com en aquesta ocasió

perquè

el rellotge corre

com el vent

i s’atura

quan la maleta

ja es facturada

i el control

has passat també,

i es que

aleshores

una tranquil·litat

inquietant t’ha pres

ara és hora

de deixar-se anar

i disfrutar

del que trobaràs

i del que viuràs

s

 

 

I el després

el destí 

ens explicarà

com va anar

i els rècords

i les anècdotes

hi seran

i et faran somriure

al veure les fotos

que el àlbum

amb molta cura

confeccionaràs

i el que segur

t’emportaràs

es sentir de prop

aquell indret

aquella cultura

que et va atrapar

i la ment i el cor

arriben només recordant.

 

Que meravellós és viatjar!!!!

REVETLLA DE SANT JOAN

Posted in amistat, amor, colors, cultura, emocions, experiències, familia, feelings, felicitat, festa, natura, sentits with tags , , on 23 junio, 2014 by carpediem2273

Imagen

És la nit més curta

és la nit més màgica

on la lluna

amb més força brilla

i on el foc de les fogueres

l’il·lumina.

 

I és l’hora de cremar

el que no val

és l’hora de dir adéu

el que potser ens fa mal

i passar pàgina

com es fa en una nit

de cap d’any.

 

I és una nit de bruixeria

una nit on espantem

els mals esperits

i els valents

saltem sobre el foc

que ens protegirà 

entre cendres vives,

fent la por tremolarà

 

I l’aigua

protagonisme

també vol tenir

perquè 

amb ella diuen

que arriba la fertilitat

a les dones

que volem tenir fills…

el que si sé

es que és una nit

on un gaudeix 

perdent-se en la mar

ben  nu..a…

quina llibertat

ummm

quines ganes m’entren ja…

només de pensar

i encara la nit 

no ha arribat.

 

I és que la  natura

és conjura per estar

amb nosaltres

en aquesta nit tan alegre

e important.

 

Revetlla de Sant Joan

que arribes i esclates

anunciant l’estiu

amb llums artificials

amb soroll

música i colors,

amb bona companyia

amb una coca

que ens fa llepar els dits

perquè ben bona està

i  que fas 

que els nostres cors

bateguin amb més força

que uns instants abans

perquè

ets una nit màgica

on  ens deixes

somiar i desitjar.

 

Quin goig que fas!!

LA MÚSICA

Posted in addiccions, amor, colors, cos, cultura, emocions, experiències, feelings, felicitat, festa, historia, identitat, musica on 22 junio, 2014 by carpediem2273

Imagen

És una costum

comuna i repetida

arreu del món

una necessitat

un goig

un plaer

un aire

que es respira.

 

Uns agafem

els cascos

per escoltar-te

al metro 

a la platja

o la feina

potser,

per passar l’estona

perquè

ens acompanyes

en el que fem

perquè amb tu

es fan millor les coses

o així ens pareixien ser.

 

Altres

et posem al cotxe

ets la nostra

copilot preferida

sempre oportuna

en el moment oportú

quina casualitat

tan ben escollida

i ens dones velocitat

dones força

i llum al paisatge

que potser no tenia

i si a part de tu

anem amb companyia

fas que cantem plegats

perquè

tu ens contagies

com un gran badall

com una rialla

tan espontània

com tothom voldria.

 

Altres anem

a concerts

a festes populars,

a auditoris

on és sagrat

gaudir de tu

i dels musics

que saben

com transmitir-te

i es que és igual

el ritme que portis

perquè

et fas seguidors

i la gent s’inspira

ens fas creadors

i ens deixes tocar-te

quina rebeldia

i amb tu

taquem els ulls

viatgem i ballem

o escrivim

com

em fas fer ara 

i no pararia…

i tantes coses

sentim amb tu

que moltes

estan amagades

i volen sortir

volen ser trobades

per tu

i per qui

amb tu gaudiria.

 

 

Música

que ens despertes

els sentits

que fas

que les emocions

i els estats d’ànims

pugin i baixin

com quan anem

al parc d’atraccions

i pugem

amb tu de la mà

pugem a la teva

muntanya russa

de melodies

i d’intensitat

tan diverses i màgiques

que ens fas ser,

ser apassionats

i ser amants

de tu

encara que

uns instant sia.

 

 

Com també

ens fas de medicina

ens calmes

i ens animes

i el millor de tot

ens excites

amb companyia

que maco

es compartir-te.

 

 

I el cos

amb la teva inèrcia

et segueix

i es que

ens espitges

a un precipici

de paraules

i de sintonies

i aquest  vincle

en dos sentits

ens porta

a un destí comú

que ens canviarà la vida

perquè

música t’has criat

i  vius amb nosaltres

dia a dia.

 

 

I ets com el menjar

com una bona dutxa

i un dormir

somiant i desitjant

el que no diríem

i la ment vola

i amb tu

recorda e imagina

el que va passar

i passarà

qui sap en un futur

que qualsevol voldria

i es que

ens fas plorar

i somriure

que maco

es sentir-te.

 

 

 

LLUMS, CÀMERA I ACCIÓ!!!!

Posted in colors, cultura, emocions, experiències, feelings, festa, musica, relacions, sentits with tags on 4 mayo, 2014 by carpediem2273

Imagen

Càmera 1?

Gravant…

Càmera 2?

Gravant…

 

Un, dos, tres i  ACCIÓ!!!

 

Aquí comença 

lo bo,

on es posa 

a proba l’actor,

on es posa

a proba el vídeo

i el so,

on l’atmosfera

i el lloc

formen part

d’una historia,

d’un guió,

i el somiat

per un equip

i un director

que coordina

tot això,

formen part real

de la creació.

 

Però abans

com no,

els preliminars

hi son,

com tot…

i per a qualsevol

prova o gravació

hi ha un assaig

i una preparació,

que farà que surti 

l’escena bona 

a la primera ocasió

o potser no,

però sigui quin sigui 

el producte final,

curtmetratge

o vídeo musical,

la interpretació

és molt important,

perquè

personatges principals,

musics i figurants

formen part

de l’escena

que es gravarà.

 

I darrera

el treball 

d’un equip 

impressionant,

que ben coordinat

arrodoneix 

la feina final,

perquè

els seus ulls

són càmeres gravant,

les seves mans

són pinzells maquillant,

i dins el cap

amb un croquis 

dibuixat

o amb una xuleta

a la mà

no deixen passar 

cap detall

perquè no falti 

ni això …ni allò

en l’espai a filmar, 

i a l’acabar

amb una destresa

molt eficaç

complementaran

l’elaboració del puzle

del muntatge final.

 

I hores i hores

van passant

mentre el projecte

es va cuinant,

i tota col·laboració

és important,

perquè 

hi ha gent

que te cura

de que tothom

es senti cuidat,

i això

et fa sentir a gust,

com a casa 

podries estar.

 

I qualsevol pressa

no es bona,

però de bones

també hi hauran,

perquè 

no només l’objectiu 

és el vídeo final

que de segur 

és complirà, 

el “making of”,

ens ensenya

la bona feina 

que no es veu

i també es fa

i les “presses falses”

et fan riure i recordar.

 

I un guió,

dirigit e improvisat

et portarà 

a una experiència

i  vivència

que podria ser real,

i els missatges

són constants, 

com gotes de pluja 

al caure al bassal,

i com no…

la música

ens acompanyarà 

fins al final.

 

Un final

ple de festa,

un final 

que et farà

somriure i ballar

com ho havies

imaginat.

 

 

Raó & encert

Posted in cultura, feelings, relacions, societat with tags , on 1 mayo, 2014 by carpediem2273

Imagen

 

 

L’encertaràs?

sembla pregunta

de joc oi?

 

Molta part del dia

estem afirmant

i desmentint

o no responent

per desconeixement,

per respecte,

per no ficar la pota,

i es que

no comptem

que el dubte

també està

i es una altre

opció a contemplar.

 

Diverses situacions

que es produeixen

en el nostre entorn

fan aquesta

pregunta plantejar…

 

l’encertaré?

 

i no només el joc

te en el seu poder

la resposta a donar,

ni l’examen de batxillerat,

ho sabem conscient

e inconscientment

i canviem

la pregunta exprèssament

la que serà més acurada,

i més adient.

 

La nostra raó

te la resposta encertada? 

 

o millor

 

La raó

en el nostre poder està?

 

Quan sabem

que tenim

la resposta indicada

que un premi

sense diners

ens premiarà

puja l’ego d’immediat.

 

Com quan

en el cole la profa

ens feia la pregunta

als escolars

i tots aixecàvem

el braç per dir…

 

Jo la se!!! Jo la se!!!

 

Com un joc recordeu…

 

Tot això

és una eina

de dos talls

i quan

et fas gran saps

que la tercera opció

a contemplar

té un gran valor

en el pastís

de la conversa,

i això et fa madurar

perquè

aquest ingredient

el dubte

també és bo

i saber quan ho és

i quin escenari

el pot provocar

es una tasca a fer

un repte

que se’ns planteja

un dia si

i un altre també.

  

I inconscientment

fem una

ratlla en mig

d’un paper

i posem

els pros

i les contres també

i sabem que si

ens pronunciem

I errem

això ens porta

a una situació

incòmode i d’estrès

que ens farà petits

com quan érem petits

perquè

la contra

no l’oblidem

també està,

és l’equivocar-se

encara que

potser l’hem amagat.

 

Com tot,

hi han

situacions

i situacions

i el silenci

ens pot acompanyar

ens transporta

a un lloc plàcid

i còmode

que no forma partit

i no ens farà mal

ni guanyarem

ni perdrem

perquè ens farà

veure la partida

des de

l’altre costat

un lloc també preferit…

però aquest cas

podria ser un altre escrit.

 

No s’ha

de tenir por

a dir res

i si un

es vol pronunciar

encara que sap

que es pot equivocar

ha de tirar endavant

perquè

errar una lliçó

també ens portarà

perquè

errar també

es d’humans.

 

Però

no oblidem

que ens fem grans

i saber escoltar

ens fa créixer

i madurar.

 

No tinguem pressa

a la resposta donar

perquè

quan pensem en ella

i responem d’immediat

només pensem

en guanyar el joc

i se el primer

que la profa escollirà

com de petits

no oblidem mai.

 

El meu pare sempre deia:

 

“S’ha de comptar fins a 10

abans de replicar”

 

Quina veritat

més certa

que en molts

escenaris de la vida

es pot aplicar.

 

Però la societat

està plena de gent

que no escolta

I vol tenir sempre

la veritat

ser el protagonista

de tot i en tot

i no mira més enllà

i dubte sempre

dels altres

i sempre

es mira el melic

i un instint

el fa parlar i parlar.

 

La societat

sempre jutja

i ens posa en qüestió

i no oblida l’equivocació

i de l’encert

s’oblida a cops.

 

Aprenem a escoltar,

a respectar

i a posar-nos en dubte

nosaltres mateixos

de tant en tant.

 

 

El vol a la llibertat

Posted in amor, colors, cultura, feelings, natura, sentits, viatges on 22 abril, 2014 by carpediem2273

parapent

El record

és molt present,

sembla

que no ha passat

el temps

quan recordo

com volava pel cel.

 

 

Mai un regal

tant desitjat

i no esperat

em va fer

tanta il·lusió,

em va fer

saltar el cor,

de fet saltava

tota jo.

 

Un repte

m’esperava,

una vivència

que segur

sempre recordaria

com ara

compartint-la

amb tots vosaltres.

 

 

Són d’aquestes coses

que et marquen,

que  sempre recorres

a elles,

a la seva memòria

quan defalleixes,

perquè et  fan somriure

i fan que trobis

sentit per a viure

i seguir lluitant.

 

 

Tres intents van haver

que van anul·lar

el gran esdeveniment,

primer el vent,

segon el mal temps,

i el tercer intent

cap trucada

ens va fer enrere

era a Àger – Lleida

ben lluny de casa,

i aquell cop si,

vam continuar

fins arribar al destí,

un lloc meravellós

un lloc on

les àguiles volaven

fins tocar el sol,

un lloc on

si respiraves a fons

connectaves amb tot,

connectaves amb la natura

i sobretot connectaves

amb el teu cor,

un lloc on

t’hi voldries perdre

de  debò,

no hi ha explicació,

només un somriure

ho diu tot.

 

 

I si,

ens va acompanyar

la bona sort,

un temps esplèndid

ens esperava

amb els braços oberts

i els núvols

ben enlairats

ens delitaven

amb imatges i balls

inimaginables,

ens esperaven

i observaven des de dalt,

com un espectador

a una actuació.

 

Ja s’acostava l’hora

primer vaig conèixer

l’expert,

el que em guiaria

per tots aquells indrets,

després rialles

i converses fins

arribar al punt

de partida,

la família acompanyava

dalt del cim

i l’altre part

avall de la vall.

 

 

Un nus

al estómac

va aparèixer,

un nus

que es va desfer

en posar els peus

on no hi havia res,

una sensació estranya

i coneguda a l’hora,

caminar per l’aire,

caminar per un somni

que ja s’havia somiat.

 

 

I es que…

ja era l’hora,

l’hora de volar,

l’hora de gaudir

dels sentits,

de sentir el plaer

de ser com un ocell,

de tenir a prop

el sol i el cel,

de poder tocar

el cotó fluix del núvol

i entrenúvols

poder acariciar

el penya-segat,

de veure sota

els meus peus

el paradís

de la nostra terra

la que ens

ha vist créixer.

 

Flaixos inesborrables

en venent a la ment

em fan esclatar el cor

de vivències

i de records

fent que somrigui

com llavors.

 

 

Era un moment

tant anhelat,

tant desitjat,

tant disfrutat,

estava volant

i la meva família

i ma germana

allí a baix

veient com dibuixava

el símbol

de la llibertat.

 

Va ser màgic!!!

 

 

Inés em vas poder veure!!!

T’estimaré sempre

LA CURSA

Posted in addiccions, amistat, colors, cos, cultura, dolor, emocions, experiències, feelings, festa, relacions, sentits, societat on 8 abril, 2014 by carpediem2273

IMG_193024939723646

Sona el despertador

em llevo aviat,

ahir vaig fer bondat

el dia següent

havia de matinar.

La ment,

comença a badallar…

comença a carburar…

però costa pensar..

i vinga

5 minuts més

i vinga

que be

que al llit s’està.

De cop

un impuls

ens impulsa

a incorporar,

el cos

i la ment

ja han despertat

ara els hi toca

bellugar,

una dutxeta

ben fresqueta

i llest

i a punt

tot estarà.

I esmorzem

quelcom lleuger

per fer el camí

més plumer

i ens posem

en marxa amb

un bon calçat

ben prim mirat,

anem

molt esportius,

e informals

però ben preparats,

i encara que

no sigui l’objectiu

potser…

qui sap

també podrem lligar.
Un punt de partida

ens espera

una sortida

ens anima a començar

“123”

Preparats,  llestos i ja !

I  ens posem

a proba,

ens mesurem

i ens adonem

de quina capacitat,

intensitat

i resistència tenim.

Tots a l’hora

comencem,

la mateixa

travessia

el mateix

recorregut,

i veus mares

i fills …

jovent

i gent gran…

parelles

i amics …

animals

i humans …

i la festa acompanya

a la cursa

amb el ritme

dels tambors

que fan no pensar

en el cansansi

ni el dolor

que provoca l’esforç.

I mires

davant teu

I mires

darrera teu,

una catifa

s’estén al voltant,

i es mou,

sembla una serp

millor,

sembla una manada…

i te vida

perquè

cada part de ella,

cada fil conductor

que la forma

va lliure

i a l’hora coordinat,

tothom plegat

es mobilitza

i el cos

es referma

i la ment també

perquè

l’esport uneix

l’esport es sa

per fora

i per dins.

I ja s’acosta

la fita,

la meta

es veu propera

l’objectiu de tenir cura

del cos

i la ment resulta

perquè

ens sentim

millors

i l’esperit

ho crida a crits.

Ara ja toca

descansar

el despertador

que ens

ha fet llevar

esta apagat

i el llit

que ens volia retenir

ens espera

amb els braços

ben oberts.

Anem a dormir

ben contents

per la feina feta.

TÒPICS TIPICS

Posted in cultura, historia, relacions, societat, viatges on 3 abril, 2014 by carpediem2273

Imagen

Els tòpics

formen part

no només

de la identitat

sinó també

del carnet

que ens identifica,

i naixem amb ells

els portem amb orgull

i els defensem.

 

Cultura

i costums

formen

una mescla

explosiva!!!

i les expressions…

la forma de parlar…

de caminar…

de fer

i d’actuar,

forma part

del nostre

llenguatge

verbal

i no verbal.

 

I es

com el fred

i la calor

que fa que

et tapis

o et destapis

i es que el clima

influeix també

en la manera

de ser,

com la historia

i la gent

que envolta

i viu en cada poble.

 

I cada indret

té el seu

encant…

el seu esquelet

es pot vestir

de formes diferents…

i aprens

i prens coneixement

com una esponja,

perquè

tot es interessant

i desconegut

i t’atrau

com un boig

per tu.

 

I sobre tòpics

és típic

caracteritzar

i el contrast,

de cada poble

potser

molt diferent

però en el fons

no ho es tant,

i riure-se’n

de la pròpia

ombra

a vegades

es una teràpia

necessària

i relaxant.

 

I com

els imants,

els estereotips

poden ser

de pols diferents

però no hem

de perdre

ni el sud…

ni el nord…

ni l’est…

ni l’oest…

per la influència

dels interessos

dels d’amunt

que instrumenten

aquests inofensius

tòpics típics

per fer mal

i perquè siguin jutjats.

 

Viatgem

i gaudim

de cada racó,

de la cultura

i de la gent…

vivim la vida,

acceptant…

auto criticant

i respectant

la manera de fer

de l’altre

perquè

en el fons

estem fets

de  la mateixa pasta,

i quan apareixen

sentiments…

el cor no entén

de diferencies

i es complementa.

 

Molt xula la peli

i m’he rigut molt AIBALAOSTIA!!!