Archive for the cos Category

Bellesa en la imperfecció

Posted in amor, aprendre, canvi, colors, compartir, connexió, cor, cos, créixer, cultura, emoció, emocions, expressions, imperfecció, intimitat, llibertat, melodia, mirada, moralitat, paraules, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tolerància, tristesa, valorar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , on 24 enero, 2025 by carpediem2273
Sempre s'ha dit 
que maco o que maca ets?
o que també
això és excel·lent, impecable ...
no te cap error
estar a tocar a la perfecció!

Però a posteriori
ens parla
una veu interior
quan hauria de ser
totalment al inrevés
això no està be
això pot estar millor
que has fet malament
perquè no ha sortit
com a ...
igual que...
que has dit
o millor dit
que no has sentit

I això passa amb tot
en les relacions
en el dia a dia
a la feina
de petits
i amb qualsevol cosa
i moment
on la comparació
es la única aliada
que marca la diferencia
comparar
i perquè no valorar?

Deixem que la conseqüència
de l'equivocació
entri en la equació
i que 2 + 2
Sigui igual a 6


La vida ja sabem
Que no és així
no et porta
coses perfectes
relacions perfectes
i no ens donem
marge d'error
i si aquest succeeix
et culpes fins al fons

Inculcat de petits
o per la societat
que et convida a això
ens tornem perfeccionistes
amb nosaltres primer
i després amb els demés

L'actitud cap a la vida
no tota es perfecte
dona-li una volta
permetre’t marge d’error
potser et portarà
quelcom més maco
i et farà a ser feliç
dins la teva imperfecció interior

Parlem d'imperfeccions perfectes
no cal anar molt lluny
sinó parar-se
en aquest món estressant
i veure-hi més enllà

Com la lluna minvant
on la seva corba
que fa de tobogan
per les estrelles
que es volen llençar

O que dir dels
vidres trencats
perquè pensar en la mala sort
mirem durant un moment
i si li dona la llum directament
potser un ventall de colors
ens fa somiar

O les flors
que surten de l’asfalt
i apareixen
i no saps com
no es un defecte
potser ens diuen
o li dient al sol estic aquí
dona’m una abraçada
dins de tant de gris

O el dia ennuvolat
perquè ha de ser menys valorat
potser et suggereix intimitat
melancolia o tristesa
i connectar amb tu mateix

La cicatriu de la vida
Es la que més influencia
que hi ha de dolent
amb la fragilitat
ens fa patir i valorar
perquè la societat
ens ha ensenyat que
no hi han talles
per la gent
que estem amb sobrepès
i que si un es perfecte
no pot tenir imperfeccions

Per això la mirada
i tots els sentits
han d'anar més enllà
i que un somriure
entre llàgrimes
un t'estimo espontani
ple de sinceritat
un rellotge parat
un arbre tort
una reconciliació que arriba tard
plena de cicatrius
no sigui criticat


La bellesa en la imperfecció
que és maca aquesta paraula oi?


---------------------------------------

Ine sempre seràs el meu somriure 🙂

Justicia per Sohee

Posted in amics, amistad, amistat, ansietat, autoestima, confiança, corrupció, cos, créixer, cultura, desig, destí, dolor, emoció, experiències, familia, feelings, força, futur, identitat, intimitat, llibertat, maltracte, moralitat, mort, relacions, sentiments, sentir, societat, tolerància, tristesa with tags , , , , , , , , , , , , , , on 21 agosto, 2024 by carpediem2273

Qui ho anava a dir
quan corria pel passadís
i un somriure
es mostrava davant
les tonteries que em fèieu
papa i mama
que em protegíeu tant.


Però tot canvia
quan et vas fent gran
hi han societats
que es disfressen
en l'esforç
l'educació
el compliment
el perfeccionisme
ser millor amb tot
amb donar-ho tot
costi el que costi.

I això és la vida?

On em portarà?
on està la innocència
de llavors?
que em feia creure
qui era jo
que volia ser
i on volia anar.

I comença tot de petita
has de fer-ho be
tu pots...
només hi ha aquesta opció...
no val queixes ni explicacions…

I vas creixent
amb somnis impossibles
que a vegades et fan somiar
ballar i deixar-se anar
deixar-se anar…

Que ve sona…!!!!

Deixar-se anar
quan el teu cos
interpreta el teu sentiment
quan el cos t'acaricia
dient-te estic aquí
puc fer-te feliç…

Envoltada dels amics
et sents segura
sembla que la gàbia
s’obra
amb confidències de tot tipus
a cara descoberta
ens diem
el que ens importa o no
que més dona
i quants moments tant importants
amb gent estimada
que et deixa creure, reflexionar
i compartir emocions
amb un somriure
o amb un plor que dol tant… tant...
que només una abraçada
et consola
parles lliurement
això et fa sentir còmode
això si…
son moments clandestins
que resten en la ment
aquella que ens els recupera
en qualsevol moment

Ball que et porta
a l’altre univers
es com quan estàs
amb algú estimat
tan a gust
dins de una bombolla
que fa que no t’adonis
si plou o neva a l’exterior
i sola o amb companyia
amb aquest ball
que et rescata
per sortir a volar….

Veure’t al mirall
i creure amb el que fas
gaudir i somriure sense parar
com quan eres petita
res més …

Ufff!! com un gest tant petit
pot omplir tant
d'això es tracta oi?
de no pensar
encara que passi el temps…

I es que
els extrems de les emocions
son tan verdaders
que quan toques fons
la tristesa t’envaeix
i quan més feliç et sents
cap explicació
pot interpretar tanta felicitat!!!

Però la realitat és un altre
saps que tot és d'amagat
perquè amagar?
perquè no sentir i compatir?
et sents tancada
altre cop en aquesta gàbia
sense fer sortir els sentits
i les emocions
que volen donar a un vol
tot i que
amb una alegria incomplerta
ja que te un peu en el desig
del sentir del viure
i a l’altre peu
al costat del que et fa caure
si caure en un pou
fosc i profund
perquè aquesta societat
on t'ha tocat viure
et fa sentir aquell dol
aquella soledat
que encara rodejada de gent
et fa sentir immòbil tant…
que el teu cap i el teu cor
resten buits i anul·lats...


Arriba l'hora
haig de complir
he de fer
el que el meu tutor
de l'escola vol per mi
no es ballar
és quelcom reconegut
en una empresa
que guay!!!

Diuen que és molt important!

Però no sempre es aixì
perquè només entrar
hi ha molta de foscor
només veus i escoltes autòmats
amb objectius a assolir
d'aquells que no tenen
res a veure amb mi

I es tant dur
el treball de pràctiques
en teoria era per aprendre
no?
"call center" li diuen
et fan no se tu
sinó un persona diferent
sense empatia
seguint un guió establert
escoltant gent farta
de tot
d'enganys i manipulació
forçant-te contínuament
a deixar enrere les emocions
ser un robot
és igual si et degraden
amb abusos telefònics
dona igual si no pensen
amb tu!
no volen veure
que a dalt hi ha algú
que mana
vomiten i vomiten
perquè els tens que enganyar
per no perdre el client
que es tant important
sense saber
si es vol o no quedar.

Oprimint al màxim
utilitzen a les demés treballadores
per fer-te sentir una merda
com els “Juegos del hambre”
puta competitivitat
que fa que no siguis tu
que fa que els nervis
s’apoderin de la teva persona
i que al final la justícia
la prenguis per la teva mà.


Treball explotador
amb insensibilitat
sense cap remordiment
ni cap enteniment
aquella que fa falta
quan una està fotuda
i te sent tant poca cosa
que ni el ball
et fa reviure
la felicitat innocent
de quan eres petita

I no ens equivoquem
tot comença des de dalt
governs e institucions
que tenen que complir
sense protegir als treballadors
exigint tant
que el deteriorament
ja no es només físic i mental
sinó també emocional

Tots els que estan implicats
fins la mateixa empresa
volen assolir “ranquins”,
comissions i números
dona igual la manera
i les formes
treballadores escanyades
amb un mal sou
amb el que viure
i sense aire net que respirar

I malauradament
la família no ho entén
si et reveles
perquè
hi han tantes enveges
i coses mal fetes
que ni tu et sents tu
ni la teva família tampoc
i et deixes anar
com quan s'apaga
una espelma amb una bufada
no vols viure
aquesta crueltat
que en una gàbia
sense sortida et te pressa
i et repeteixes
val la pena viure això?

Adeu marxo....!!!!

Hi han societats
que escanyen al jovent
els manipulen
els fan créixer tant ràpid
amb un molt tant cruel
que els anul·la totalment

Lluitem !!!!

Contra tota aquesta barbàrie
fem un pas important
per nosaltres mateixes
i les que vindran!!!

Volem justícia !!!!

___________________________________________

Aquest poema me l'inspirat un cas real
"Justicia per Sohee" allà on estiguis una espelma va per tu!!!
I per les demés farem lo possible per lluitar
d'alguna forma contra abús i maltracte
de qualsevol tipus!!!


Inés sempre seràs al meu somriure !! ❤️

Abraça’m

Posted in amistat, amor, ansietat, autoestima, ànima, cel, compartir, confiança, connexió, cor, cos, créixer, cultura, desig, emoció, emocions, Enamorats, esperança, experiències, expressions, familia, feelings, felicitat, força, mirada, olor, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , on 14 abril, 2024 by carpediem2273

Abraçada 
que reus a tot arreu
de ben petits
i de grans
no importa ni el lloc
ni l'hora
ni amb qui
ni com

Abraçada
tímida o intensa
ets el llaç
que ens envolta
i ens protegeix
tant fortament
que ens fa girar
com si fóssim una baldufa
de emocions sinceres

Abraçada que generosa ets...

D'abraçades
hi han tantes
i de tant diferents...
la protectora
la que et consola
la que et retroba
la que t'acompanya
i no et deixa sola
la que et reconforta

i et fa més forta

I es que l'abraçada
es torna amb la millor aliada
la millor amiga
i el millor ansiolític
aquell que t’alivia
quan tens tant dolor
i fa que la llum de la foscor
faci mimbar les teves preocupacions
comprenent i entenent
fent-te per un instant escoltat
d’allò que per tu es tant important

Però també
està l’abraçada de l’amor…

I tanco els ulls …
i et veig .....

Abraça’m

ens diem
amb mirades còmplices
abraça’m

ens diem
amb uns xiuxiuejos invisibles

Abraça’m… abraça’m
ens diem
mentre un somriure
amb una empenta ens delata
fent “spoiler”
del que succeirà
molt aviat i tant a prop

I ens anem apropant
com dos imants
camp magnètic poderós
que ens fas entrar
en una espiral d’energia
on el cor s’accelera
i el desig ens fa perdre
els sentits del sentir
amb l’escalfor del teu cos


Uff com et sento tan a prop
Uff quin es calfred d'emocions
que em transporten a tu
vida meva del meu cor

I és tan autèntic i generós
aquest moment
que no vols que s’acabi mai
l’imant s’està fusionant
ets sent tan especial
amb qui estimes
que un focus zenital
et fa sentir
a dalt d’una muntanya russa
fins tocar la lluna
aquella que t’il·lumina
aquella nit de tardor

Abraça'm... abraça'm
tant fort
que et pugui sentir tant
com el plor de la felicitat
que emana de dins meu
sense explicació

Abraça'm ... abraça'm
no vull que ens despedim
vull seguir estimant-te
somrient i veient
com la infinita nit
ens porta entre núvols
on volem estar
en un sol cos
i amb una sola emoció

Abraça'm ... abraça'm....
——-
No deixis d’abraçar, abraçar es un gest d’amor únic
tant necessari i sincer... que ens fa no parar de somriure....<3

Qui ets?

Posted in arrel, autoestima, ànima, canvi, colors, compartir, confiança, construir, corrupció, cos, créixer, destí, emoció, emocions, familia, feelings, felicitat, futur, identitat, infinit, por, relacions, sentir, sentits, teatre, tristesa, vida with tags , , , , on 17 enero, 2024 by carpediem2273
Des de que naixem
ens etiqueten
amb noms i cognoms...

Des de que naixem tenim uns gens heretats ja dibuixats una base d'intencions que amb ciència i amor han estat creats per fer-nos tal i com som.
Però realment ... Qui som? Som qui volem ser?
La vida ens va moldejant amb inputs de vivències amb un ventall de colors que va del blanc al negre que va del bo al dolent de lo correcte a lo políticament incorrecte de la felicitat que et fa levitar fins a la tristor que et fa tocar fons
Ventall que va canviant acompanyat de ràbia sorpresa … por… variant la personalitat o ampliant-la fins a l’infinit i aquestes pinzellades retocs … alteracions algunes van i venen altres es queden per sempre fins tocar l'anima del nostre cor i el pensament entre en un bucle infinit d'aquell que no s'acaba mai
Ens mostren sempre tal i com som?
Les possibilitats de esser son varietats d'un mateix al matí a casa quan fem un cafè som d'una manera i a la feina som d'una altra amb reunions socials... amb la família... i com no en soledat que sent la més autèntica fa que no ens puguem amagar amagar de res e interpretar-nos de formes diferents
Tot son preguntes …
Ens agrada tal com som? Quina imatge tenen de mi? Quina imatge vull projectar? Fins quin punt m’importen les respostes fins quin punt amb faig aquestes preguntes
El camí de la nostra vida no es pla ni va en línia recta esta ple de paranys de pujades i baixades que com en una muntanya russa ens fa voltejar per indrets desconeguts amb ferides i acaricies que venent de cop
Destí que ens fa començar per les arrels i com un arbre amb branques es va construint i adaptant amb vides complementaries a través de un mateix patró tu i només tu.
Màscara canviant màscara oscil·lant ja que ens aporta energia per tirar endavant o per protegir-nos davant d'un perill emocional i com la resiliència fa que ens adaptem a les situacions més canviants
I com l'etiqueta inicial on el motllo físic i psicològic tenia la nostra versió 1.0 la societat ens obliga a arribar a la versió 2.0 perquè davant tanta inseguretat l’aliè pot corrompre i això en fa ser més forts o fa que necessitem un antivirus per fer-nos sentir si sentir més segurs o més vulnerables a tot
Els mòbils i les xarxes ens conviden a conviure amb moltes màscares molt cops fent-te invisible pot ser guay o no ja que et comuniques sense que vegin el teu rostre més viral més cruel o més fràgil d'altres mostres una felicitat no real d'altres et dona igual i l'autoestima fa demanda constant per posar oli a un engranatge perquè tot vagi funcionant no sabem fins on no sabem fins quan
I tingues cura la societat tornarà a picar a la porta no et permet ni un marge d'error perquè la versió 3.0 ha de ser millor que l'anterior ...
I com en un videojoc tens la teva vida real la teva vida imaginaria que fa que tot sigui del color que tu vulguis del teu ventall ... recordes aquell de colors perquè qui posa les regles decideix la següent jugada i l'algoritme fa que decideixis la teva troballa
Per tant cal preguntar-se...
Qui vaig ser ahir? qui soc avui? i qui seré demà?
Ai, no ho sabrem mai perquè entren moltes variables a l'equació perquè no vivim sols perquè la vida ens condiciona fins no saps com
Tria que vols i si pot ser sigues autèntic intenta ser fidel a una manera de ser potser serà la resposta correcte que no et farà entrar en una pressó et farà ser tu i només tu.
----- Iné sempre seràs al meu somriure ❤

Descubrint

Posted in compartir, confiança, connexió, construir, cos, desig, destí, emocions, experiències, feelings, infinit, intimitat, mirada, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, teatre, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , on 29 noviembre, 2023 by carpediem2273
Cos que m'envoltes
i em protegeixes
sense tu que faria
perquè et tinc oblidat
em dius tant
em dones tant
perquè no he parat a pensar
o millor dit
a sentir?

Has provat de deixar-te anar
sense res que esbrinar
sense cap objectiu a assolir
només deixant-te guiar
com si fossis titella d'un conte infantil
que al costat de la foguera
ens manté junts
i ben units.

I seguint les instruccions,
compartint i confiant 
només deixant 
que el cos ens faci sentir
si sentir
com sents...
sentir a partir del cos.

Que xulo, oi? 

No sabia que podia...
no sabia que el cos em podia parlar
no sabia que amb una mirada
una atracció com la gravetat
un gest guiat
em podia fer sentir tant...

I com menjant un pastís
ple de sensacions
amb la mel a la boca,
amb les “virutes” de xocolata
et fan sentir tant plaer....
i com la llimona àcida
que t’agrada tant 
fa que el cos reaccioni al mateix temps
i que dir,
de la rialla contagiosa
que fa que t'oblidis de tot..
quin moment més autèntic, oi?

Ai, la mirada...
mirant a l'infinit
mirant cap endins
mirant-te a tu
per perdre’m en els teus ulls
que diuen tant
i m'atrauen tant...

I enraigant-te a terra
sentint-te part 
enlairant-te 
tocant de puntetes
com si anessis a volar...
amb reaccions ràpides i lentes 
que et fan ser conscient
del moment i el lloc.

Deixant-te anar ...
hi han tantes expressions
no verbals que...
que només amb elles 
diem tant i ens diuen tant
que no pararies de imaginar

Cos no racional,
anem de viatge
junts podem arribar
molt lluny..
molt lluny ...

Només cal escoltar, 
explorar el cos
i deixar que ell
ens dibuixi l'emoció

Que xulo, oi?
---
Ine sempre seràs el meu somriure ❤
Gràcies teatreros 🙂

Sentir-se nua

Posted in amistad, amor, aprendre, autoestima, ànima, canvi, compartir, confiança, connexió, construir, cos, créixer, emocions, feelings, força, infinit, llegir, llibertat, lluita, relacions, sentiments, sentir, sinceritat, teatre, tristesa, vida with tags , , , , , , on 27 septiembre, 2023 by carpediem2273
https://spotify.link/S9ang9WgrDb

Quan quelcom et supera
quan no saps lo essencial
gestionar les emocions sinceres
t'entra el bloqueig
i el cos es torna rígid
entrant en un sentiment
de tristesa i d'impotència
sense fi
que et fa tocar fons

I respires
connectant amb tu mateixa
amb un moviment oscil·lant
desconnectant de l'entorn
veient-te nua
sense res que tapar
sense res que amagar
aquests son moments teus
teus i només teus

I no saps
per on?
en quin moment?
el perquè?
el silenci t’envaeix l'ànima
no deixant fluir les emocions
que t'has perdut?
que no has sabut llegir?
escoltant
o simplement observant

La clau de la superació
és sortir-se de la zona
aquella que li diuen
zona de confort
que ens fa sentir molts segurs
però fràgils a l'hora
còmodes amb la situació
conformant-nos amb tot
no deixant-nos créixer
ni revelar-nos
ni explorar com esponges
de l'exterior

Tinc ganes de sentir
divertir-me
i viure ...
compartint o no
sense pensar tant
retrobant-me amb la imaginació
i la creativitat
que em fa tanta il·lusió
és fora
m'espera per alliberar-me
de tot
fins l'infinit
sentint-me nua de nou


------
Ine ets el meu somriure ❤






Escolta’t, escolta

Posted in canvi, compartir, confiança, connexió, construir, cor, cos, créixer, emocions, experiències, expressions, feelings, llibertat, melodia, mirada, musica, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, vida with tags , , , , , , , , , , on 20 septiembre, 2023 by carpediem2273


Escolta't, escolta
no et perdis res
i miro al meu costat
el que m'envolta
i ha tant per aprendre
per no deixar enrere...

Escolta't
el teu cos et parla
et teu cos et reclama
balla amb les emocions
no tinguis por
la ment es poderosa
però el teu cor ho és més
ella necessita un descans
la imaginació i la il·lusió
entren en joc
deixa't fluir
explota les raons
que et coarten a ser tu
tal com ets
tal com vols.

I com el baixant d'un riu
ple de peixos
alliberat
aventurat a descobrir-ho tot
no esta tant lluny
esta molt a prop
tant a prop
que amb un dit pots
tocar-ho
ufff això si que és bo
només cal sentir
la escalfor del teu cos.


Escolta
amb sintonia
les energies hi son
hi han tantes formes
d'expressar i de sentir
amb una mirada
una reacció
un silenci
una intuïció
sobren les paraules
per empatitzar amb l'altre
només cal predisposició
ser sincer
i ser generós.

Creix no deixis de créixer
el temps es molt valuós
per deixar i deixar-te anar
sense condicions.


---------------------------
----------------

Ine ets el meu somriure ♥️, estimar teatre 🎭

Barcelona’92

Posted in amics, amistad, amistat, amor, autoestima, canvi, connexió, cos, desig, destí, dolor, emoció, esperança, feelings, felicitat, força, futur, por, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, vida with tags , , , , , , on 12 julio, 2017 by carpediem2273

barcelona92

I ja fa 25 anys
i el despertar
de cada matí ençà
és tant present
com real.

I ja fa 25 anys
que l’il·lusió
invadia tot cor
i els ulls volien
captar tot amb flaixos
ara en blanc i negra
llavors de colors.

I ja fa 25 anys
que l’esport
i la germanor
competien
per un món més sà
per un món millor.

I ja fa 25 anys
que l’important
no només era
quedar el primer
sinó viure amb passió
la superació i la convicció
de que res era impossible
només la por al fracàs
fracàs que podía apareixer
en forma de  núvol
tapant el sol
i sempre quan menys ho vols. 

I ja fa 25 anys
que voluntaris vam ser
volíem contagiar-nos de tot
era impressionant
com ens vam mobilitzar
i és que
volíem respirar a fons
volíem sentir
el bategar d’una cuitat
la nostra ciutat
Barcelona’92

—————————————————–

Que xulo que va ser :)
Quins rècords ❤

GLOBUS A L’INFINIT

Posted in amistad, amor, ànima, cel, connexió, cor, cos, destí, emoció, emocions, familia, feelings, força, futur, infinit, lluita, mirada, mort, por, records, sentir, sinceritat, VOLAR with tags , , , , , on 13 noviembre, 2016 by carpediem2273

 globus

El globus s’alça
el seu vol és d’anada
no de tornada
i es fa petit
de lluny que marxa
en un cel infinit
que el rep
amb una forta abraçada
deixant enrere
un buit infinit a l’anima
que plora i plora desconsolada
 
El globus
va escrit amb paraules
d’amor, agraïment
i de comiat
com em costa de pronunciar
aquesta paraula
perquè ja no tornaràs
com el globus
tant maco que es va enlairar
i és dur d’acceptar
 
Passa el temps Inesita
i sense tu
és fa difícil continuar
però miro al cel
i saps?
somric perquè aquell buit
es va omplint de records
que mai marxaran
i em fan tirar endavant
volen ser feliç
com quan miro al cel
i  pensant amb tu somric

——

Inesita sempre t’estimarem
i formaràs part de la nostra vida ❤

Res és impossible

Posted in amor, aprendre, autoestima, canvi, construir, cos, créixer, emocions, esperança, feelings, força, llibertat, lluita, por, sentir, vida, VOLAR with tags , , , , , , , on 20 agosto, 2016 by carpediem2273

Un objectiu 
et proposes
vols canviar 
vols sentir-te viva
agradar-te
i agradar 
als qui més estimes


I busques fites
que potser no arriben
però la il·lusió 
i l’esperança 
et posen un antifaç
aquell que sense visió
per bon camí et guía


Vols volar
i sentir-te lliure
dels teus complexes
que et tenen presonera
entre barrots
veritats disfressades
de mentides
que et persegueixen
de nit i de dia


El camí 
no serà fàcil
la persistència
l’esforç 
i la creença
la seva collita tindran 
i el camí de pedres convertiran 
en un ball 
entre núvols de cotó 
que et mimaran


I tot arribarà
l’estimació d’un mateix
d’agradar-se
cada cop més
i per l’amor dels altres
no cal preocupar-se
perquè ja el tenies
només has de creure 
el teu somriure
i la teva mirada
t’il·lumina
creure en tu
lo demés 
a poc a poc arriba


Vinga que tu pots
i ho saps
només cal deixar-se anar
sense pors
desafiant els obstacles
aquells que semblaven muralles
i que poc a poc 
el vent se’l emporta 
com grans de sorra 

Sant Jordi amb tú

Posted in amor, colors, compartir, confiança, connexió, cor, cos, créixer, desig, destí, emoció, emocions, Enamorats, esperança, feelings, força, futur, mirada, olor, paraules, parella, relacions, sentiments, sentir, sentits, vermell, vida with tags , , , , , on 24 abril, 2016 by carpediem2273

image

I tanco els ulls
mentres m’agafes de la mà
no se on em portaràs
si serà lluny
o aquí el costat
el que sento es l’intensitat
del teu amor que m’atrau
com l’intens vermell
de les roses
que avui arreu hi són

I els sentits és desperten…
la teva olor
el cos contra cos
perdre’m entre ells
en el nostre amagatall
és el que desitjo
tant fortament
quan et tinc aprop

I es que és incontrolable
aquesta emoció que flueix
que em fa escriure sense fre
com el petó robat
que apareix improvisat
arreu i a qualsevol lloc
que m’has portat

I en la teva mirada
m’hi perdo
per trobar-te somrient
seguirem el nostre instint
amb la bruixula
del nostre destí
on roses hi trobarem
com paraules d’amor
que faran de la nostra vida
la nostra història d’amor

No se que serà de demà
però el més important
es que em sento viva
mentre m’agafes de la mà
per portar-me lluny
o a prop
amb els ulls tancats

——
T’estimo amor meu ❤
Amb Salva – Sant Jordi 2016

INSTINT

Posted in confiança, cos, cultura, emocions, natura with tags , , , on 20 noviembre, 2014 by carpediem2273

instint

A vegades
ens movem
per instint
a vegades
la raó dirigeix
el que sentim
instint
del que sentim
sentit
del que percibim

I això perquè?
Doncs perquè si
ni ho sap
el nostre destí

I si això
ho fem més senzill
que senzill
es veure’ns endins
i que complicat
ens ho fem
pensant i pensant
si ens farà por
el que trobarem allà

I només cal escoltar
escoltar el cos
ens xiuxiua
ens crida
i no filem prim
no l’encertem
ni a la d’una
ni a la de deu mil

I ens preguntem
cada matí
i la raó?
la raó
està per alguna raó
que curiós
quin raonament
més precís
i que imprecís alhora
perquè deixa
el cos a fora
i les emocions tancades
en una gàbia
de ferro ben forgit
en un cos
que vol parlar
i ser escoltat
fins que
arribi la nit

Deixar fluir
en el moment precís
ens farà adonar
que era tot instint
surt sense saber
i ens fa connectar
i obrir els ulls
i els sentits
cap a un
paisatge nou
on t’hi voldries quedar
i gaudir
del plaer del desconegut
fins ara no vist

I les experiències
que hem après
des de molt petits
des de la panxa
de la mare
al costat del màlic
ens han anat creant
hem anat madurant
i ens han moldejat
no per les nostres mans
sinó pel nostre esperit
que ens dona senyals
fen que el cor salti
ben feliç

Però no de tot
s’apren
i ha quelcom
que surgeix
i apareix
sense cap explicació
que li trobem

I així
és l’instint
primitiu
que arriba
i se’n va
i quasi
no l’hem vist
però parem l’oïda
si que el sentim
ve de cop
com un vent poderós
i haurem
d’estar preparats
pel pugui passar
perquè aquest instint
no es tornarà a repetir
és únic
dins de l’infinit

Stop!
ja està aquí
parat
i pren atenció
fes-li un llegit
veuràs com
li treus l’entrefil
serà la clau
que transcriurà
el que el cos
i el cor
amb les emocions
et volen dir.

MIRA ENDAVANT

Posted in cel, confiança, connexió, construir, cor, cos, destí, emoció, emocions, feelings, futur, olor, paraules, por, sentiments, sentir, sentits, veu, vida, VOLAR with tags , , , , , on 20 octubre, 2014 by carpediem2273
MIRA ENDEVANT
I mires endavant
i la incertesa
et fa desesperar
i mires endavant
vols viure i somriure
sense parar
però no saps
perquè no tens
una bola màgica
a qui preguntar
i això et fa estar neguitosa
sense cap motiu.

Respires profund
però cada batec
et recorda
que encara ets viva
que la por
és només un vel
que et fa ser fràgil
i no et fa veure la llum.

I tanques els ulls
i et deixes anar
amb la melodia
que estàs escoltant
que et fa
ser-hi on vols estar.

I mires endavant
i vols esbrinar
com seràs d’aquí
uns anys
i mires endavant
vols ser feliç
i sentir-te plena
com quan
t’endinses en la mar
com quan
voles i voles
entre els núvols
fins el sol tocar.

I mires endavant
i vols estar a prop
dels que estimes
i sempre has estimat
amb els que
vas compartir
i vols compartir
d’aquí endavant.

Hi han tantes
coses a compartir
i només de pensar-ho
un somriure
m’omple fins l'infinit.

I mires endevant
l’aire t’acaricia
el rostre
la llum t’il·lumina
el cor
el tacte et fa sentir
el plaer
les olors penetren
fins l'esperit
i la musica
et fa ballar
com quan eres petita.

I mires endavant
amb els ulls
ben oberts
volen estar
volen retenir
volen disfrutar
d’un futur
que mai sabràs
un futur
ple d'emocions
que t'espera.

Ves-lo a buscar!!!

------------------------------------
Ine ets el meu somriure ❤️


Sex versus Love

Posted in addiccions, amor, confiança, cos, emocions, experiències, feelings, felicitat, relacions with tags on 5 agosto, 2014 by carpediem2273

sexo-amor

Sexe

amb amor

 o sense amor?

 cal qüestionar-ho?

 cal preguntar-se això?

com tot…

 te avantatges

 i desavantatges

 com no?

 com qualsevol decisió

 que fa que t’arrisquis

 per un dels dos camins

 camins que es creuen  

 en la travessia

 de la teva vida

 del teu destí

 on et porta

 el dia a dia

 des de que t’aixeques

 fins que vas a dormir

 i  et sorprenen

 els petits detalls

 i  t’omplen

 els objectius aconseguits

 i de cop aquest dubte

 se’t presenta

 i trenca esquemes

 esquemes creats

 imposats per un mateix

 per les necessitats

 per les inseguretats

i  tens dues alternatives

 et deixes anar

 o et protegeixes

 perquè el cor

 pot formar part

 i això crea preguntes

 preguntes sense resposta o si?

 

  Sexe

 ui sexe sexe

 que ens fas sentir

 ens fas desitjar

 i sentir-nos desitjats

 ets egoista i ets generós

 com es pot empassar això

 dons,

com amb un plat de menjar

 perquè necessitem l’estomac saciar

 ens entres pels ulls

 i amb paraules atrevides

 ens reptes a l’excitació

 i amb el tacte

 fas que sens erici

 tot el cos

que estrany

 i que meravellós

 perquè ets golós i apetitós

 perquè et tastem

 i volem més

 perquè la passió

 dins nostre crema

 i fa que

 aquest foc intern

 no vulgui ser apagat

 sinò  el contrari

ser revifat

 pel foc del nostre amant

 i proves nous ingredients

 noves tècniques

 i et sents lliure

 i experimentes

 i jugant arribes

 a  un altre món

 on tu i ell

 sou els únics supervivents

 habitants del vostre paradís

 on  cos a cos

 vols dominar

 i ser dominat

 perquè  la vergonya

 no s’ha presentat

i l’instin

 és quasi animal

 i  la sensualitat

 i sexualitat

 surten a pressió

 en l’èxtasi de l’orgasme

 on  perds la noció

 quin plaer més certer

 que és la  bogeria

 del sexe

 com la droga

 que t’atrau

 i et fa tornar boig.

 i això agrada

agrada molt.

 

 Amor

 que dir de tu

 .. amor

 ai!!! i un sospir

 em fa sentir

 perquè ho ets tot

 quan tu amor

 em correspons

 ets l’aire que respiro

 el bateg del meu cor

la il·lusió que em mou

el somriure

 que m’omple la cara

 quan et veig de prop

 i les llàgrimes que surten

 quan un buit deixes

 i em trobo sol

 ets el meu complement

 sense tu que faré.

 

 De petits

 sempre aconsellats

 de adolescents

 donava igual

 arribat un moment

  un tabú serà

 i una prohibició

 plantejar-se tal qüestió

 del sexe sense amor

 

 Després

 el temps et fa buscar

 l’estabilitat

 i  mentrestant

 el temps deixes passar

 i de veritat

 no cal pensar tant

 perquè la vida passa

 i els anys també

 i quan tingui ser ..

 serà

 així el destí

ho te marcat.

 som racionals

però els instints

ens fan volar

 i una cosa

 sense l’altre

no tenen perquè

 i una cosa

 amb l’altre

 un perquè trobarem

 el perquè de l’amor

del fer sexe

i deixar fluir

 no tinguem por

 i tastem-lo .

 segur que voldrem repetir.

 

 Del que si tenim resposta

 és que l’amor sense sexe

 vuit serà

i s’anirà apagant

 per això en aquest cas

 la combinació

 pot ser única i brutal

 perquè l’emoció

 i els sentiments

 jugaran un paper important..

 

 Sigui el que sigui

 el que decidim

 la resposta correcta

 no la hi ha

 i el  sentir-nos be

 és el que haurem de cercar

 perquè la consciencia

 estarà  tranquil·la

 i  el cor seguirà bategant.

LA MÚSICA

Posted in addiccions, amor, colors, cos, cultura, emocions, experiències, feelings, felicitat, festa, historia, identitat, musica on 22 junio, 2014 by carpediem2273

Imagen

És una costum

comuna i repetida

arreu del món

una necessitat

un goig

un plaer

un aire

que es respira.

 

Uns agafem

els cascos

per escoltar-te

al metro 

a la platja

o la feina

potser,

per passar l’estona

perquè

ens acompanyes

en el que fem

perquè amb tu

es fan millor les coses

o així ens pareixien ser.

 

Altres

et posem al cotxe

ets la nostra

copilot preferida

sempre oportuna

en el moment oportú

quina casualitat

tan ben escollida

i ens dones velocitat

dones força

i llum al paisatge

que potser no tenia

i si a part de tu

anem amb companyia

fas que cantem plegats

perquè

tu ens contagies

com un gran badall

com una rialla

tan espontània

com tothom voldria.

 

Altres anem

a concerts

a festes populars,

a auditoris

on és sagrat

gaudir de tu

i dels musics

que saben

com transmitir-te

i es que és igual

el ritme que portis

perquè

et fas seguidors

i la gent s’inspira

ens fas creadors

i ens deixes tocar-te

quina rebeldia

i amb tu

taquem els ulls

viatgem i ballem

o escrivim

com

em fas fer ara 

i no pararia…

i tantes coses

sentim amb tu

que moltes

estan amagades

i volen sortir

volen ser trobades

per tu

i per qui

amb tu gaudiria.

 

 

Música

que ens despertes

els sentits

que fas

que les emocions

i els estats d’ànims

pugin i baixin

com quan anem

al parc d’atraccions

i pugem

amb tu de la mà

pugem a la teva

muntanya russa

de melodies

i d’intensitat

tan diverses i màgiques

que ens fas ser,

ser apassionats

i ser amants

de tu

encara que

uns instant sia.

 

 

Com també

ens fas de medicina

ens calmes

i ens animes

i el millor de tot

ens excites

amb companyia

que maco

es compartir-te.

 

 

I el cos

amb la teva inèrcia

et segueix

i es que

ens espitges

a un precipici

de paraules

i de sintonies

i aquest  vincle

en dos sentits

ens porta

a un destí comú

que ens canviarà la vida

perquè

música t’has criat

i  vius amb nosaltres

dia a dia.

 

 

I ets com el menjar

com una bona dutxa

i un dormir

somiant i desitjant

el que no diríem

i la ment vola

i amb tu

recorda e imagina

el que va passar

i passarà

qui sap en un futur

que qualsevol voldria

i es que

ens fas plorar

i somriure

que maco

es sentir-te.

 

 

 

moll <> mmmooolll

Posted in cos, dolor, emocions, feelings, felicitat, relacions, sentits, tristesa on 9 abril, 2014 by carpediem2273

rebot

Moviment de contracció

i expansió,

d’absorció i expulsió

que el nostre estat i cos

experimenta

i es que la forma

i material fan

que ens puguem

estirar o arronsar

davant de l’altre.

En tot moment

en tot instant

som molls

on ens arriben

i surten

situacions emocionals,

i els acollim,

els rebem

gaudint-los

volem retenir-los

quan son bons

o tancant-nos

en el nostre Interior

i protegir-nos

si ens fan por

o ens creant dolor.

Emocions

que viatgen

a través de l’aire,

vestits de paraules,

enlluernats com a focus

per mirades

i fent-nos sentir

caliu o fred

amb el tacte

de les accions

i les paraules.

I bum arriben

i si queden

poc o molt.

I contínuament

inputs d’emocions

de signe positiu o negatiu

enfrontats o acollits

arriben com les gotes

o raijos d’aigua

que cauent d’una aixeta

mal tancada

Cloc …

Cloc…

I el primer pas

es assimilar

com quan

xoca una pilota

a una xarxa de tenis,

o un llit t’atrapa el cos.

I arriben

i et descol·loques,

et sorprens,

o vols fugir

no oblidem

que cada circumstància

va guiada

per un verb d’acció.

I sembles

una esponja

i respirés

i se t’accelera

el cor

i veus

o no hi veus,

i el temps

d’assimilació

pot ser curt o llarg.

Com el joc

de tenis o ping pong,

pares el cop

i el tornes.

I l’impàs

és important

i comptes fins a deu

i l’impuls espontani

et donen l’empenta

per reaccionar.

I ara

toca revelar-nos!!!!

Toca el segon moviment,

el 50% restant,

ens emocionem,

ens emprenyem,

ens preocupem,

ens alegrem…

i la resposta

surt tímida o amb força

des de dins del ventre.

Tan important

es rebre

com donar,

encaixar

com replicar,

i el context

ben fet

no es negociat.

I al finalitzar

tornem a l’estat inicial

i ens relaxem.

I així

segon a segon

dia a dia,

juguem

la nostra partida,

la vida.

LA CURSA

Posted in addiccions, amistat, colors, cos, cultura, dolor, emocions, experiències, feelings, festa, relacions, sentits, societat on 8 abril, 2014 by carpediem2273

IMG_193024939723646

Sona el despertador

em llevo aviat,

ahir vaig fer bondat

el dia següent

havia de matinar.

La ment,

comença a badallar…

comença a carburar…

però costa pensar..

i vinga

5 minuts més

i vinga

que be

que al llit s’està.

De cop

un impuls

ens impulsa

a incorporar,

el cos

i la ment

ja han despertat

ara els hi toca

bellugar,

una dutxeta

ben fresqueta

i llest

i a punt

tot estarà.

I esmorzem

quelcom lleuger

per fer el camí

més plumer

i ens posem

en marxa amb

un bon calçat

ben prim mirat,

anem

molt esportius,

e informals

però ben preparats,

i encara que

no sigui l’objectiu

potser…

qui sap

també podrem lligar.
Un punt de partida

ens espera

una sortida

ens anima a començar

“123”

Preparats,  llestos i ja !

I  ens posem

a proba,

ens mesurem

i ens adonem

de quina capacitat,

intensitat

i resistència tenim.

Tots a l’hora

comencem,

la mateixa

travessia

el mateix

recorregut,

i veus mares

i fills …

jovent

i gent gran…

parelles

i amics …

animals

i humans …

i la festa acompanya

a la cursa

amb el ritme

dels tambors

que fan no pensar

en el cansansi

ni el dolor

que provoca l’esforç.

I mires

davant teu

I mires

darrera teu,

una catifa

s’estén al voltant,

i es mou,

sembla una serp

millor,

sembla una manada…

i te vida

perquè

cada part de ella,

cada fil conductor

que la forma

va lliure

i a l’hora coordinat,

tothom plegat

es mobilitza

i el cos

es referma

i la ment també

perquè

l’esport uneix

l’esport es sa

per fora

i per dins.

I ja s’acosta

la fita,

la meta

es veu propera

l’objectiu de tenir cura

del cos

i la ment resulta

perquè

ens sentim

millors

i l’esperit

ho crida a crits.

Ara ja toca

descansar

el despertador

que ens

ha fet llevar

esta apagat

i el llit

que ens volia retenir

ens espera

amb els braços

ben oberts.

Anem a dormir

ben contents

per la feina feta.

COS & EMOCIONS

Posted in cos, emocions, feelings on 1 abril, 2014 by carpediem2273

Imagen

No som

conscients

del nostre cos,

del cos…

que ens mou,

ni del motor…

el nostre cor

que li donem gas

al despertar

i ens fa aixecar.

 

I vinga,

accelerem i accelerem

quan ja esmorzem…

i ràpid,

que s’ha de fer allò

i ràpid

que s’ha de fer

després lo altre…

i vinga

un planning

que complir…

i posar un vist

al que ja fem

i corre…

que arribem tard!!!

 

Perquè

es clar,

arribem tard

a la classe…

arribem tard

a la feina…

arribem tard

a un compromís…

i correm per agafar

el metro…

 

Però,

mai parem

a pensar…

 

si en dos minuts

passa un altre!!!!

 

a la merda

el planning !!!

 

quin estres

només de pensar!!!

 

I  encara

que no arribem tard,

tot va marcat…

per un rellotge imposat,

i es que vivim

estressats

amb obligacions

externes e internes

i  vivim

sense gaudir

del plaer

de cada instant…

de cada mirada…

de cada sabor…

de cada paraula…

perquè sentim

i no escoltem

perquè la vista

mira més enllà

sense mirar

el que té  al davant…

i és que

el cap no para,

no para…

de donar voltes,

i les revolucions

del nostre cor

pugen i pugen

i fan que …

que ens accelerem.

 

 

I quan menys

t’ho esperes…

o no ens enganyem…

si esperat….

arriba el moment oportú,

perquè,

és el que et dediques a tu,

sense estrès,

i es que l’estrès

l’imposes tu,

el demès

pot ser demès,

però depèn…

depèn de tu,

res més.

 

I aquest,

si,

és el teu moment

et relaxes…

ets més receptiu

i aleshores

disfrutes més…

et deixes anar

que guay!!!

 

 

Cos,

que et tenim

i no et sabem

valorar…

i hi han moments

que fan que gaudim

de tu,

sabem que existeixes

i  tot el demés és igual.

 

I recordo

molt present

el moment reservat

per a tu,

i obrim els ulls,

s’obren els sentits

i prens consciencia

del teu cos

prens consciencia

de lo important

que és respirar,

i respires…

i t’anadones.

 

 

El teu cos connecta

amb l’emoció

perquè l’emoció,

forma part del sentir

del cos,

que si sent,

i l’emoció passeja

pel teu interior,

i passa pel cap…

on es racionalitza

i es verbalitza,

i passa pel cor…

on més la sents

perquè la sents teva,

i després

arriba a l’estómac

on no hi ha més

que digerir-la

agradi o no…

i així tot el temps,

i entre i surt…

i et deixes anar.

 

 

 

Les emocions

existeixen sempre,

existeix com…

quan la mar xoca

contra les roques…

com  quan l’energia

del sol

et relaxa

i et fa somriure.

 

Emocions

humanes

o no…

que et fan plorar…

que et fan somriure…

que et fan pensar…

en definitiva,

et fan connectar

amb el cos

i es que

les emocions

són així…

son úniques…

universals

i les quals

sense el cos

no les poden interpretar.

Mira’t al mirall

Posted in amics, amor, aprendre, autoestima, ànima, canvi, construir, cor, cos, créixer, emoció, emocions, esperança, feelings, felicitat, força, futur, maltracte, mirada, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, tristesa with tags , , , , , on 14 febrero, 2014 by carpediem2273

image

https://open.spotify.com/intl-es/track/707BRCe5feUySwv7141QeA?si=3baccd8f4aa34197

Mirall
reflex de nosaltres
hi ha gent que es mira
hi ha gent que l’evita

I es que
diu molt
d’un mateix

Mirall
que fas que veiem
el que hi ha
o volem veure
i a l’altre costat
uns fils ens mouen
com una titella

No es fàcil
veure’s
a l’altre costat,
costat conegut
i desconegut
a l’hora,
que
quan quelcom
et fa sentir malament
els ulls d’enfront
et miren sense vida
i quan tot va genial
t’atrauen  fixament
com un imán
i connectes amb tu
ets el millor descobriment
ets tu
i somrius..

Qué maco …

I es que
som un reflex
i la nostra carcassa
el nostre embolcall
diu molt de nosaltres
i mai pots enganyar
el que veus

La nostra filosofia
de viure
de sentir
d’acceptar
d’estimar
de lluitar
de relaxar…
tot influeix

Som el que
mengem
el que fem
el que expressem
el que disfrutem
de cada detall
del plaer

Som ànima i cos
carn i ungla
cap i cor bategant

Deixar-se anar
deixar fluir
sense maltracte
tenint cura
de nosaltres mateixos
com una mare
amb un nadó
és la fita
perquè de vida
només hi ha una
la nostre

Mirem-nos
al mirall!!

POR

Posted in amor, ansietat, aprendre, connexió, cos, créixer, dolor, emoció, emocions, experiències, feelings, força, futur, infinit, mort, por, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, supervivència, vida with tags , , , , , , , , on 10 octubre, 2013 by carpediem2273
Image

Por
emoció perillosa
que ens vens de cara
que ens paralitza
que ens amenaça,
que sempre hi és
i de tant en tant
ens desperta

Por
que fa
que per un moment
ens sentim
perduts
però vius a l’hora
que ens fa
sentir insegurs
al no controlar
el que sembla controlable
i que ens fa veure
que no tot es conegut

Por
estat estàtic
que ens fa entrar
en angoixa
que fa que
valorem el que tenim
i que no valorem
que el que podríem tenir…
potser seria millor

Hi han tants
tipus de por…
al fracàs
al canvis
al dol
a no ser correspòs…
a sentir aquell buit
que et fa sentir buit

Por …por…
aquell sentiment
de supervivència
que ens fa tremolar
i sentir la foscor
aquella del que no estem preparats
aquella que  ens fa
llençar-nos al buit
i que quan et despertes
ho agraeixes fins l’infinit

Por
que et fa passar la corda
com un trapezista sense xarxa
i sentir la mort
tocant d’un fil
i després de aconseguir
la proesa
fa que et valoris
uauu que valenta sóc!

Por
canvi que et dona forces
per tirar endavant
i que un cop t’has atrevit
et dius
perquè no ho havia
fet abans…

Por
perquè li tenim por
a la por?


Ine ets el meu somriure ♥️