Archive for the confiança Category

Ànimes bessones

Posted in amor, ànima, canvi, compartir, confiança, connexió, cor, desig, destí, emoció, emocions, Enamorats, esperança, feelings, historia, por, records, relacions, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , on 13 diciembre, 2025 by carpediem2273



El pensament
va més enllà
vola eternament
on la essència
el crida anar
 
I és increïble
però així és
un fil conductor existeix
perquè quan penso en tu
somric
i somrient et veig
 
I aquesta sensació
es tant potent
tant...
que a prop
et sento present
 
I és com quan
reconeixes algú
sense mirar
com un record
que no saps d’on surt
però saps
que el portes amb tu
en un racó del teu cor
 
I el temps
fa que ens allunyem
quan més a prop
ens sentim
perquè la connexió existeix
i per molt que el laberint
ens faci sentir perduts
el centre
ens portarà
com quan dos raigs de llum
convergeixen en l’obscuritat
en una essència
que busca fluir
encara que
en moviment estem
 
I el cor
és impossible de tancar
perquè sap
que el moment arribarà
es tant difícil
no topar-se amb aquest
riu ple d’amor
que sembla
que quan no hi és
et costa respirar
 
I encara que els silencis
facin camins diferents
la calma fa que
les ànimes vibrin
al mateix temps
com l’eco
que et recorda
i et retorna
amb resposta
com aquella ment que vola
fins trobar-te
i que fa de la por
i l’esperança
d’un futur possible
 
Perquè les ànimes
es poden separar
però no perdre
i encara que el temps

decidirà quan serà
que sí
o quan encara no
amb això,
n’hi ha prou per viure!


Estimar és un regal!


Ine ets el meu somriure ❤

Casa en Flames

Posted in amor, ansietat, arrel, autoestima, compartir, confiança, connexió, cor, emoció, emocions, esperança, experiències, familia, felicitat, mirada, mort, parella, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tristesa, vida, VOLAR with tags , , , , , , on 3 septiembre, 2024 by carpediem2273

Començament molt dur
la soledat de morir sola
i veure com algú que estimes tant
se’n va en soledat

I hi ha quelcom més dur que això?

I davant d’això
ens plantegem
ho volem això
ho volem per la gent estimada?
ho volem per nosaltres…

La negació de la soledat
que innecessària ets a cops
i a cops tant necessària

Perquè

que ens dona la cremor o l’escalfor?

A uns fugir
I a altres apropar-se
per sentir-la de ben a prop

I és que la soledat
potser molt difícil de portar
perquè a cops
no ens adonem
que esperem dels altres
lo que a nosaltres mateixos
no ens donem
o que pel contrari
no estem preparats per donar

I és que fem qualsevol cosa
per un instant d’amor
volen o no
fent xantatge emocional
o millor

només per sentir
el cor bategar
i sentir-se especial
que maco oi?

Una família
com qualsevol altre
et fa reflexionar
entre les relacions
les relacions que no em escollit
com en aquesta situació
heretades de petits
com no?

I quelcom tant dur
com la mort en soledat
tant dur com això
ens fa de mirall
veient que aquest egoisme
fa que ni la família
tants cops tant important
no pugui para l’erosió

que poc a poc
com una piràmide de cartes
fa que caigui de cop

La no relació
fa que no s’entenguin
ni quan estan a ben a prop
i saber que
quan un compte amb l’altre
es una definició
que no existeix en el seu
diccionari d’emocions

Però quelcom tant dur
la soledat de morir sol
fa que
una trobada
pugui significar-ho tot
imagineu un vaixell de salvament
que fa que ens sentim vius
amb necessitat d’estimar

I ens trobem tot tipus
de viure-ho tot

La vida manifestada
en el mirall de la mare
vivin amb el desamor
d’algú que estimes
i que encara que
estiguis a tocar
es com si ja no hi fos
fent que tot t’aclapari
fins i tot els fills
que més estimes
i que es neguen a estimar-te
perquè el paper de bo
no t’és correspòs
perquè no els hi consinteixes tot
com a totes les parelles…


Tot te conseqüències
retrobar la no soledat
en un altre amor
que et fa sentir volar entre cotons
amb moments de culpabilitat
que et donen una bufetada
que et fan despertar
com mastegot al teu cor
i que acompanyada de la mà
la soledat de la tristesa
és la que et fa tocar fons

L’enamorament
que fa estimar i no controlar
els sentiments
que tant importants són
et tapen els ulls
sen se adonar-te’n
que l’altre no és una copia de tu
lo únic que fa sentir-te be
és retrobar-te tu mateix
i quan toqui estimar a l’altre
passar la corda
de l’equilibri per no
tornar a caure

L’engany quin mal fa
et porta al precipici
de la no comunicació
de la desconfiança
però aquí com sempre
no és cosa d’un
sinó cosa de dos

I el fil d’aquest
tobogan d’emocions
i sentiments
neix de la soledat d’un mateix

L’egoisme de la soledat
també es present
encara que no la veiem
et fa veure

aquest patiment interior
o en la mirada
que se’t transmet

Però un és capaç de fer-ho tot?
per no sentir-se sol?

Perquè?

Es una pregunta
que ens ronda
en l’inconscient o conscient
com no…
potser ja sabem la resposta
des de l’inici de tot

I tot comença així
tal com la vida real
com un joc
entra en escena la imaginació
que amb una teràpia
fa que ens faci adonar
que ens fa falta

o qui ens fa falta
quan la soledat és un perill


I comença una cremor
els records es cremen
el refugi de la no soledat també
ens adonem de l’important
que és la família
i també la soledat
que a cops és innecessària
i altres no


No se…
penso que tots volem ser estimats
per un mateix primer
i per els altres després
per sentir aquesta correspondència
tant necessària per tots


----
Aquesta pel·lícula m´ha fet reflexionar
Sobre la mort... sobre la soledat... sobre els sentiments
I l’estimar i llençar-se sense dubtes com no

Potser val la pena veure-la per un instant i reflexionar

Us estimo ❤

---
Ine sempre seràs em meu somriure ❤

Justicia per Sohee

Posted in amics, amistad, amistat, ansietat, autoestima, confiança, corrupció, cos, créixer, cultura, desig, destí, dolor, emoció, experiències, familia, feelings, força, futur, identitat, intimitat, llibertat, maltracte, moralitat, mort, relacions, sentiments, sentir, societat, tolerància, tristesa with tags , , , , , , , , , , , , , , on 21 agosto, 2024 by carpediem2273

Qui ho anava a dir
quan corria pel passadís
i un somriure
es mostrava davant
les tonteries que em fèieu
papa i mama
que em protegíeu tant.


Però tot canvia
quan et vas fent gran
hi han societats
que es disfressen
en l'esforç
l'educació
el compliment
el perfeccionisme
ser millor amb tot
amb donar-ho tot
costi el que costi.

I això és la vida?

On em portarà?
on està la innocència
de llavors?
que em feia creure
qui era jo
que volia ser
i on volia anar.

I comença tot de petita
has de fer-ho be
tu pots...
només hi ha aquesta opció...
no val queixes ni explicacions…

I vas creixent
amb somnis impossibles
que a vegades et fan somiar
ballar i deixar-se anar
deixar-se anar…

Que ve sona…!!!!

Deixar-se anar
quan el teu cos
interpreta el teu sentiment
quan el cos t'acaricia
dient-te estic aquí
puc fer-te feliç…

Envoltada dels amics
et sents segura
sembla que la gàbia
s’obra
amb confidències de tot tipus
a cara descoberta
ens diem
el que ens importa o no
que més dona
i quants moments tant importants
amb gent estimada
que et deixa creure, reflexionar
i compartir emocions
amb un somriure
o amb un plor que dol tant… tant...
que només una abraçada
et consola
parles lliurement
això et fa sentir còmode
això si…
son moments clandestins
que resten en la ment
aquella que ens els recupera
en qualsevol moment

Ball que et porta
a l’altre univers
es com quan estàs
amb algú estimat
tan a gust
dins de una bombolla
que fa que no t’adonis
si plou o neva a l’exterior
i sola o amb companyia
amb aquest ball
que et rescata
per sortir a volar….

Veure’t al mirall
i creure amb el que fas
gaudir i somriure sense parar
com quan eres petita
res més …

Ufff!! com un gest tant petit
pot omplir tant
d'això es tracta oi?
de no pensar
encara que passi el temps…

I es que
els extrems de les emocions
son tan verdaders
que quan toques fons
la tristesa t’envaeix
i quan més feliç et sents
cap explicació
pot interpretar tanta felicitat!!!

Però la realitat és un altre
saps que tot és d'amagat
perquè amagar?
perquè no sentir i compatir?
et sents tancada
altre cop en aquesta gàbia
sense fer sortir els sentits
i les emocions
que volen donar a un vol
tot i que
amb una alegria incomplerta
ja que te un peu en el desig
del sentir del viure
i a l’altre peu
al costat del que et fa caure
si caure en un pou
fosc i profund
perquè aquesta societat
on t'ha tocat viure
et fa sentir aquell dol
aquella soledat
que encara rodejada de gent
et fa sentir immòbil tant…
que el teu cap i el teu cor
resten buits i anul·lats...


Arriba l'hora
haig de complir
he de fer
el que el meu tutor
de l'escola vol per mi
no es ballar
és quelcom reconegut
en una empresa
que guay!!!

Diuen que és molt important!

Però no sempre es aixì
perquè només entrar
hi ha molta de foscor
només veus i escoltes autòmats
amb objectius a assolir
d'aquells que no tenen
res a veure amb mi

I es tant dur
el treball de pràctiques
en teoria era per aprendre
no?
"call center" li diuen
et fan no se tu
sinó un persona diferent
sense empatia
seguint un guió establert
escoltant gent farta
de tot
d'enganys i manipulació
forçant-te contínuament
a deixar enrere les emocions
ser un robot
és igual si et degraden
amb abusos telefònics
dona igual si no pensen
amb tu!
no volen veure
que a dalt hi ha algú
que mana
vomiten i vomiten
perquè els tens que enganyar
per no perdre el client
que es tant important
sense saber
si es vol o no quedar.

Oprimint al màxim
utilitzen a les demés treballadores
per fer-te sentir una merda
com els “Juegos del hambre”
puta competitivitat
que fa que no siguis tu
que fa que els nervis
s’apoderin de la teva persona
i que al final la justícia
la prenguis per la teva mà.


Treball explotador
amb insensibilitat
sense cap remordiment
ni cap enteniment
aquella que fa falta
quan una està fotuda
i te sent tant poca cosa
que ni el ball
et fa reviure
la felicitat innocent
de quan eres petita

I no ens equivoquem
tot comença des de dalt
governs e institucions
que tenen que complir
sense protegir als treballadors
exigint tant
que el deteriorament
ja no es només físic i mental
sinó també emocional

Tots els que estan implicats
fins la mateixa empresa
volen assolir “ranquins”,
comissions i números
dona igual la manera
i les formes
treballadores escanyades
amb un mal sou
amb el que viure
i sense aire net que respirar

I malauradament
la família no ho entén
si et reveles
perquè
hi han tantes enveges
i coses mal fetes
que ni tu et sents tu
ni la teva família tampoc
i et deixes anar
com quan s'apaga
una espelma amb una bufada
no vols viure
aquesta crueltat
que en una gàbia
sense sortida et te pressa
i et repeteixes
val la pena viure això?

Adeu marxo....!!!!

Hi han societats
que escanyen al jovent
els manipulen
els fan créixer tant ràpid
amb un molt tant cruel
que els anul·la totalment

Lluitem !!!!

Contra tota aquesta barbàrie
fem un pas important
per nosaltres mateixes
i les que vindran!!!

Volem justícia !!!!

___________________________________________

Aquest poema me l'inspirat un cas real
"Justicia per Sohee" allà on estiguis una espelma va per tu!!!
I per les demés farem lo possible per lluitar
d'alguna forma contra abús i maltracte
de qualsevol tipus!!!


Inés sempre seràs al meu somriure !! ❤️

Abraça’m

Posted in amistat, amor, ansietat, autoestima, ànima, cel, compartir, confiança, connexió, cor, cos, créixer, cultura, desig, emoció, emocions, Enamorats, esperança, experiències, expressions, familia, feelings, felicitat, força, mirada, olor, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , on 14 abril, 2024 by carpediem2273

Abraçada 
que reus a tot arreu
de ben petits
i de grans
no importa ni el lloc
ni l'hora
ni amb qui
ni com

Abraçada
tímida o intensa
ets el llaç
que ens envolta
i ens protegeix
tant fortament
que ens fa girar
com si fóssim una baldufa
de emocions sinceres

Abraçada que generosa ets...

D'abraçades
hi han tantes
i de tant diferents...
la protectora
la que et consola
la que et retroba
la que t'acompanya
i no et deixa sola
la que et reconforta

i et fa més forta

I es que l'abraçada
es torna amb la millor aliada
la millor amiga
i el millor ansiolític
aquell que t’alivia
quan tens tant dolor
i fa que la llum de la foscor
faci mimbar les teves preocupacions
comprenent i entenent
fent-te per un instant escoltat
d’allò que per tu es tant important

Però també
està l’abraçada de l’amor…

I tanco els ulls …
i et veig .....

Abraça’m

ens diem
amb mirades còmplices
abraça’m

ens diem
amb uns xiuxiuejos invisibles

Abraça’m… abraça’m
ens diem
mentre un somriure
amb una empenta ens delata
fent “spoiler”
del que succeirà
molt aviat i tant a prop

I ens anem apropant
com dos imants
camp magnètic poderós
que ens fas entrar
en una espiral d’energia
on el cor s’accelera
i el desig ens fa perdre
els sentits del sentir
amb l’escalfor del teu cos


Uff com et sento tan a prop
Uff quin es calfred d'emocions
que em transporten a tu
vida meva del meu cor

I és tan autèntic i generós
aquest moment
que no vols que s’acabi mai
l’imant s’està fusionant
ets sent tan especial
amb qui estimes
que un focus zenital
et fa sentir
a dalt d’una muntanya russa
fins tocar la lluna
aquella que t’il·lumina
aquella nit de tardor

Abraça'm... abraça'm
tant fort
que et pugui sentir tant
com el plor de la felicitat
que emana de dins meu
sense explicació

Abraça'm ... abraça'm
no vull que ens despedim
vull seguir estimant-te
somrient i veient
com la infinita nit
ens porta entre núvols
on volem estar
en un sol cos
i amb una sola emoció

Abraça'm ... abraça'm....
——-
No deixis d’abraçar, abraçar es un gest d’amor únic
tant necessari i sincer... que ens fa no parar de somriure....<3

Qui ets?

Posted in arrel, autoestima, ànima, canvi, colors, compartir, confiança, construir, corrupció, cos, créixer, destí, emoció, emocions, familia, feelings, felicitat, futur, identitat, infinit, por, relacions, sentir, sentits, teatre, tristesa, vida with tags , , , , on 17 enero, 2024 by carpediem2273
Des de que naixem
ens etiqueten
amb noms i cognoms...

Des de que naixem tenim uns gens heretats ja dibuixats una base d'intencions que amb ciència i amor han estat creats per fer-nos tal i com som.
Però realment ... Qui som? Som qui volem ser?
La vida ens va moldejant amb inputs de vivències amb un ventall de colors que va del blanc al negre que va del bo al dolent de lo correcte a lo políticament incorrecte de la felicitat que et fa levitar fins a la tristor que et fa tocar fons
Ventall que va canviant acompanyat de ràbia sorpresa … por… variant la personalitat o ampliant-la fins a l’infinit i aquestes pinzellades retocs … alteracions algunes van i venen altres es queden per sempre fins tocar l'anima del nostre cor i el pensament entre en un bucle infinit d'aquell que no s'acaba mai
Ens mostren sempre tal i com som?
Les possibilitats de esser son varietats d'un mateix al matí a casa quan fem un cafè som d'una manera i a la feina som d'una altra amb reunions socials... amb la família... i com no en soledat que sent la més autèntica fa que no ens puguem amagar amagar de res e interpretar-nos de formes diferents
Tot son preguntes …
Ens agrada tal com som? Quina imatge tenen de mi? Quina imatge vull projectar? Fins quin punt m’importen les respostes fins quin punt amb faig aquestes preguntes
El camí de la nostra vida no es pla ni va en línia recta esta ple de paranys de pujades i baixades que com en una muntanya russa ens fa voltejar per indrets desconeguts amb ferides i acaricies que venent de cop
Destí que ens fa començar per les arrels i com un arbre amb branques es va construint i adaptant amb vides complementaries a través de un mateix patró tu i només tu.
Màscara canviant màscara oscil·lant ja que ens aporta energia per tirar endavant o per protegir-nos davant d'un perill emocional i com la resiliència fa que ens adaptem a les situacions més canviants
I com l'etiqueta inicial on el motllo físic i psicològic tenia la nostra versió 1.0 la societat ens obliga a arribar a la versió 2.0 perquè davant tanta inseguretat l’aliè pot corrompre i això en fa ser més forts o fa que necessitem un antivirus per fer-nos sentir si sentir més segurs o més vulnerables a tot
Els mòbils i les xarxes ens conviden a conviure amb moltes màscares molt cops fent-te invisible pot ser guay o no ja que et comuniques sense que vegin el teu rostre més viral més cruel o més fràgil d'altres mostres una felicitat no real d'altres et dona igual i l'autoestima fa demanda constant per posar oli a un engranatge perquè tot vagi funcionant no sabem fins on no sabem fins quan
I tingues cura la societat tornarà a picar a la porta no et permet ni un marge d'error perquè la versió 3.0 ha de ser millor que l'anterior ...
I com en un videojoc tens la teva vida real la teva vida imaginaria que fa que tot sigui del color que tu vulguis del teu ventall ... recordes aquell de colors perquè qui posa les regles decideix la següent jugada i l'algoritme fa que decideixis la teva troballa
Per tant cal preguntar-se...
Qui vaig ser ahir? qui soc avui? i qui seré demà?
Ai, no ho sabrem mai perquè entren moltes variables a l'equació perquè no vivim sols perquè la vida ens condiciona fins no saps com
Tria que vols i si pot ser sigues autèntic intenta ser fidel a una manera de ser potser serà la resposta correcte que no et farà entrar en una pressó et farà ser tu i només tu.
----- Iné sempre seràs al meu somriure ❤

Descubrint

Posted in compartir, confiança, connexió, construir, cos, desig, destí, emocions, experiències, feelings, infinit, intimitat, mirada, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, teatre, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , on 29 noviembre, 2023 by carpediem2273
Cos que m'envoltes
i em protegeixes
sense tu que faria
perquè et tinc oblidat
em dius tant
em dones tant
perquè no he parat a pensar
o millor dit
a sentir?

Has provat de deixar-te anar
sense res que esbrinar
sense cap objectiu a assolir
només deixant-te guiar
com si fossis titella d'un conte infantil
que al costat de la foguera
ens manté junts
i ben units.

I seguint les instruccions,
compartint i confiant 
només deixant 
que el cos ens faci sentir
si sentir
com sents...
sentir a partir del cos.

Que xulo, oi? 

No sabia que podia...
no sabia que el cos em podia parlar
no sabia que amb una mirada
una atracció com la gravetat
un gest guiat
em podia fer sentir tant...

I com menjant un pastís
ple de sensacions
amb la mel a la boca,
amb les “virutes” de xocolata
et fan sentir tant plaer....
i com la llimona àcida
que t’agrada tant 
fa que el cos reaccioni al mateix temps
i que dir,
de la rialla contagiosa
que fa que t'oblidis de tot..
quin moment més autèntic, oi?

Ai, la mirada...
mirant a l'infinit
mirant cap endins
mirant-te a tu
per perdre’m en els teus ulls
que diuen tant
i m'atrauen tant...

I enraigant-te a terra
sentint-te part 
enlairant-te 
tocant de puntetes
com si anessis a volar...
amb reaccions ràpides i lentes 
que et fan ser conscient
del moment i el lloc.

Deixant-te anar ...
hi han tantes expressions
no verbals que...
que només amb elles 
diem tant i ens diuen tant
que no pararies de imaginar

Cos no racional,
anem de viatge
junts podem arribar
molt lluny..
molt lluny ...

Només cal escoltar, 
explorar el cos
i deixar que ell
ens dibuixi l'emoció

Que xulo, oi?
---
Ine sempre seràs el meu somriure ❤
Gràcies teatreros 🙂

Viatge de vivències

Posted in amistad, amor, aprendre, colors, compartir, confiança, construir, créixer, destí, emoció, emocions, expressions, feelings, força, llibertat, musica, nit, olor, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, teatre, tolerància, veu, viatges, viatjar, vida with tags , , , , , on 19 octubre, 2023 by carpediem2273
https://open.spotify.com/intl-es/track/1elGwF4VwkwglV4nCBPJtv?si=092974feac244c77

Nervis,
està tot apunt per iniciar
l'aventura que ens ha portat aquí
quin repte ens tocarà avui?
ens farà pensar …i sentir...
o be no pensar…i fluir…

I fem camí
una guia de vivències
ens empentarà
a viure un tobogan
ple d'imaginació i d’energies
deixant-nos portar
pel que surti en tot moment
davant... darrera... al costat
es igual
lo important es esser
esser allà

Un camí ple de sorpreses
i certeses que ...
hi son
volen sortir per la porta oberta
i no vas sol
s'hi van afegint sinergies i creacions
en formes de ser
per compartir i conviure
amb fluïdesa
com aquella que raja
amb la aixeta oberta

Quina alegria, compartir !!!

I els focalitzes
els viatgers que hi van
son importants per a tu
i diferents a tu
aquesta es la gràcia de la fita
tenen un objectiu comú
arribar al mateix destí
on el viatge ens ha fet partir
i on les emocions
et portaran a viure
serà un moment únic per tots
no els perdis de vista
et donen la mà invisible
aquella que et porta ràpidament
a deixar-te anar,
per transmetre construint
l'edifici imaginari que
et refugiarà en tot moment
mentre el viatge faci via

I es així
un grup
d'emocions sinceres
que amb diferents tonalitats
crean rols a descobrir
quina curiositat i fantasia
quan tot s’hi junta i s’unifica

El líder invisible
que t'arrossega a empatitzar...
el que escolta als altres
i li dona igual
ser el primer o l’últim
de la fila
vol ser a prop de la caliu
del foc
per donar equilibri i afegir
no sumant sinó multiplicant
les sensacions e interpretacions
que es mouen com el vent
entre les fulles dels arbres
amb un somriure

Sensacions que no estaran soles
es clar que no!
tenen vida...

I han tantes expressions
a reproduir
que no pararies mai
fins l'infinit
dona igual si fen un cercle...
un bunyol ...
una línia...
o quelcom dibuix a crear
ja que formen formes homogènies
que amb un fil de experiències invisibles
ens transformaran en figures úniques
si úniques!!
las que el grup d'emocions
ha decidit i així sia!

I entra en joc tot
tot el que mostrem
sigui tímid o atrevit
on la imaginació tant poderosa
ens fa somiar
i dormir embadalits mirant el cel
que amb un paraigües ens cobreix
fent-nos sentir
submergits en els sentits
assaborint allò que...
amb les presses es insípid
i poc agraït
es transforma
en tast d'un plat exquisit
que amb les presses es esquerp
i vols fugir
es transforma
en el tacte sua de un nadó tan bonic
que amb les presses fa mala olor
a podrit
es transforma
amb el teu perfum que t'apropa
tant a prop que no pararies...
o que les presses fan
que només vegis paret
es transforma
en sol i lluna
que sempre t'acompanyen
i que estan allí en el dibuix
permanent de la vida

Viure el moment
sigui real o imaginari
on tot de colors hi son
això si que te sentit
sentit de debò
d’aquell que t’agrada
i repetiries

I finalment
arribem el moment més flexible
i més intens del final del camí
el que amb tanta il·lusió
vas començar i emprenies
i ens adonem
que no cal moure's
ni veure el que està succeint
ni ha prou tancant els ulls
viatjant al final que t'atrapa
aquell que no volem que s’acabi
perquè ens te submergits i així cia!
amb silencis i les paraules
que et fan viure i despertar
al mateix temps
que escoltes a qui ho recita

Flaixos d’experiències
ens fan analitzar
perquè, on, com, quan...
el que ens passa
i volem créixer
mentalment i energèticament
volem créixer
experimentant i creant
compartint i emocionant
i digue-m'ho així
això es tant important
perquè dona sentit
al viatge desitjat
que ens ha portat aquí
el mateix que
e
l que ens va fer partir
------------------------------------------
Gràcies a les classes de teatre que dins de la monotonia i el no parar
et fan aturar-te per mirar i mirar-te fins l'infinit ben endins ❤

Sentir-se nua

Posted in amistad, amor, aprendre, autoestima, ànima, canvi, compartir, confiança, connexió, construir, cos, créixer, emocions, feelings, força, infinit, llegir, llibertat, lluita, relacions, sentiments, sentir, sinceritat, teatre, tristesa, vida with tags , , , , , , on 27 septiembre, 2023 by carpediem2273
https://spotify.link/S9ang9WgrDb

Quan quelcom et supera
quan no saps lo essencial
gestionar les emocions sinceres
t'entra el bloqueig
i el cos es torna rígid
entrant en un sentiment
de tristesa i d'impotència
sense fi
que et fa tocar fons

I respires
connectant amb tu mateixa
amb un moviment oscil·lant
desconnectant de l'entorn
veient-te nua
sense res que tapar
sense res que amagar
aquests son moments teus
teus i només teus

I no saps
per on?
en quin moment?
el perquè?
el silenci t’envaeix l'ànima
no deixant fluir les emocions
que t'has perdut?
que no has sabut llegir?
escoltant
o simplement observant

La clau de la superació
és sortir-se de la zona
aquella que li diuen
zona de confort
que ens fa sentir molts segurs
però fràgils a l'hora
còmodes amb la situació
conformant-nos amb tot
no deixant-nos créixer
ni revelar-nos
ni explorar com esponges
de l'exterior

Tinc ganes de sentir
divertir-me
i viure ...
compartint o no
sense pensar tant
retrobant-me amb la imaginació
i la creativitat
que em fa tanta il·lusió
és fora
m'espera per alliberar-me
de tot
fins l'infinit
sentint-me nua de nou


------
Ine ets el meu somriure ❤






Escolta’t, escolta

Posted in canvi, compartir, confiança, connexió, construir, cor, cos, créixer, emocions, experiències, expressions, feelings, llibertat, melodia, mirada, musica, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, vida with tags , , , , , , , , , , on 20 septiembre, 2023 by carpediem2273


Escolta't, escolta
no et perdis res
i miro al meu costat
el que m'envolta
i ha tant per aprendre
per no deixar enrere...

Escolta't
el teu cos et parla
et teu cos et reclama
balla amb les emocions
no tinguis por
la ment es poderosa
però el teu cor ho és més
ella necessita un descans
la imaginació i la il·lusió
entren en joc
deixa't fluir
explota les raons
que et coarten a ser tu
tal com ets
tal com vols.

I com el baixant d'un riu
ple de peixos
alliberat
aventurat a descobrir-ho tot
no esta tant lluny
esta molt a prop
tant a prop
que amb un dit pots
tocar-ho
ufff això si que és bo
només cal sentir
la escalfor del teu cos.


Escolta
amb sintonia
les energies hi son
hi han tantes formes
d'expressar i de sentir
amb una mirada
una reacció
un silenci
una intuïció
sobren les paraules
per empatitzar amb l'altre
només cal predisposició
ser sincer
i ser generós.

Creix no deixis de créixer
el temps es molt valuós
per deixar i deixar-te anar
sense condicions.


---------------------------
----------------

Ine ets el meu somriure ♥️, estimar teatre 🎭

CAMBIO

Posted in aprendre, canvi, confiança, créixer, cultura, experiències, feelings, força, futur, lluita, records, relacions, sinceritat, tecnologia, vida with tags , , , , , , on 5 julio, 2023 by carpediem2273

Y todo empezó

con una oferta de Infojobs,

quería arriesgar

quería progresar

y salir de mi zona de confort.

Y así empezó

una llamada,

una entrevista

donde los nervios allí hacían,

nervios positivos

como cuando vas hablar

en público

expresando tus virtudes

y mostrando tus defectos.

Y en todas ellas

hubo sinergias positivas

contacté con grandes profesionales

cercanos y exigentes

que me hicieron dar el paso

que necesitaba para crecer

y creer en mí.

Y con miedos

y ganas empecé

son muchos años

y vivencias compartidas

alegrías y penas, …

mi hermana se iba

mi madre enfermaba

y se recuperaba

mis médicos y pruebas…

mi primera relación seria

que bonito verdad

mis ganas de ser creativa

responsable, cercana, comprensiva,

y generosa

creciendo en y con el equipo

creciendo en el trabajo bien hecho

y bien servido

intentaron dejar huella en mi empresa

que tanto en lo bueno

y en lo malo

me acompaño de la mano.

He conocido a gente

con un gran corazón

que siempre estuvo allí

son unos cuantos

a ellos/ellas muchas gracias,

nunca las palabras

abarcarán todo

lo que me habéis dado.

Y ahora empiezo

en un nuevo reto

es conocido

pero también muy ilusionante.

Seguiré cercana

para cualquier cosa

me tendréis.

Un abrazo y agradecimiento Os quiero

— dedicado a mis colegas del trabajo y amig@s,

que pasaron todos estos años a mi lado

el trabajo forma parte de tu vida

  • Entelgy

Germanes i ànimes bessones

Posted in amistat, amor, ànima, compartir, confiança, connexió, créixer, emocions, experiències, familia, feelings, felicitat, sentiments, sentir, sinceritat with tags , , , , , , , , , on 1 febrero, 2023 by carpediem2273

Amb tu mama

si que estàvem ben a gust

dins del teu llac

de sensacions

on ens cuidaves fins el

més profund.

I de cop i volta

vam voler sortir

primer deien que era un nen

que el bategà del cor era un.

Futbolista sortirà!!!

com el que ens va engendrà

el papa que ens va estimar

com ningú.

Tota la família estava alegre

per la parelleta

i la nostre ànima bessona

la més gran

ens va protegir i estimar tant

que encara la sentim

com si fos aquí.

I ara mira on estem

han passat els anys

i hem passat tantes coses juntes

que ningú ens podrà separar

per què és tant única i especial

aquesta unió

que la complicitat

amb una mirada ho diu tot.

El cordó umbilical encara hi és

hi és més fort… 

més fort que mai

T’estimo germaneta meva

no saps quant ….

——

Iné ets el meu somriure

Post Pandèmia

Posted in amistad, amistad cor valors societat rol etiqueta, amistat, amor, aprendre, autoestima, ànima, canvi, compartir, confiança, créixer, dolor, emoció, experiències, feelings, força, por, records, relacions, sentiments, sentir, societat, vida with tags , , , , , , , , , on 28 octubre, 2022 by carpediem2273

I ja han passat
més de dos anys
i la aïllament pel Covid
ens ha canviat.

Aquest nou canvi
de cop ha arribat
i no estàvem preparats…
fins el punt
de no adonar-nos
que ens ha acompanyat.

Aquest kit kat
aquest parèntesis
on ens ha portat?

Més aïllament
menys sociabilitat
més vulnerables
i menys forts
front la realitat.

O més units
mirant endins
i valorant lo important.

Estem descol·locats…
o més col·locats que mai?

I tornem a començar
potser seria bo quedar…
les relacions  són vitals
i el temps
passa a ser prioritat.

Deixa el mòbil
deixa de treballar
hi ha un món fora
que torna a respirar.

Respira per ara
no pel passat
allò està superat
i torna, torna
a la nova normalitat.

Potser del temps
de la pandèmia hem après
potser del temps
de la pandèmia hem oblidat.

El millor es experimentar
escoltar-se i estimar-se
i seguir el camí
que l’anima ens ha marcat
aprofitant les oportunitats
que ens dona la vida.

Torna a viure i deixa’t portar!!!


Carpediem2273 – Ine sempre seràs el meu somriure 🧡,

Manipulació

Posted in amics, amistat, amor, confiança, connexió, dolor, emoció, emocions, experiències, feelings, llibertat, mirada, moralitat, por, relacions, sentiments, sentir, sinceritat, societat, tristesa, vida with tags , , , , on 23 mayo, 2019 by carpediem2273
manipulacio

I entres en una espiral
que no s’acaba mai
és com un laberint
on el punt de partida
és el centre
d’on vas començar a jugar
i un ‘déjà vu’ et fa reviure
el que va ser
i tornarà a passar
és com un bucle infinit
que no te fi
ni condició final
que et faci aturar

I tot va tant be
mentre hi ets dins
et sents tant segur
i acompanyat
l’engany va de la teva mà
li han donat permís
per sortir i entrar
te la porta oberta
ja no te competència
ha guanyat a la veritat
als escacs
fent-la fora
de la seva certesa universal

Regles del joc imposades
et fan sentir titella
t’hipnotitzen tan se val
si amb els ulls oberts
o ben tancats
i obeeixes perquè si
perquè
posar-ho entre dit
mai perdràs
la balança es del teu costat
et fan sentir important
i et fan sentir volar
no et falta aire
ni res per menjar.

D’això es tracte oi?

D’utilitzar la emoció
de mirar-te als ulls
i fer-te creure
en el vincle tant estret
que t’uneix
com un cordó umbilical transparent
que et fa ser imprescindible
i centre de l’univers.

I quan despertes
és tot el contrari
perquè
si rasques una mica
tot fa pudor
és negre com el carbó
i t’anà dones
que aquella mirada
esta plena de crueltat
i que afilada com un punyal
es clava al teu cor
aquell que bategava
tant confiat.

I això es pot fer viral
quan parlem en gran
és com quelcom contagiós
com un refredat
que és queda tot l’hivern
enganxat a la escalfor de l’amor
aquell que busquem tots
i es que es propaga
com el vent
a totes direccions
amb mentires i calumnies
que ben maquillades
no fan pensar ni sentir
i fan el mirall petit
aquell que tan gran
ens abraçava amb sinceritat

Estic desperta
o estic dormint…
ai! no ho sé!
no ho sé el que em dic …
soc jo
o el meu subconscient…

Vull sentir
a cara descoberta
i apostar a cor obert
pel que sento i penso
complicat no hauria de ser, oi?
busquem la llibertat
no ens sentim culpables
no ens deixem dominar
no ens deixem manipular
pel que interessa
a un o a uns quants
no entrem en el joc
plantem cara
i guiem-nos
pel que ens dicta el cap
ens dicta el cor.

__________________________________

No entrem en el joc de la manipulació


Amb Tu

Posted in amor, compartir, confiança, construir, créixer, desig, emoció, emocions, Enamorats, esperança, feelings, futur, llegir, mirada, paraules, por, sentiments, sentir, veu, vida with tags , , , , on 17 noviembre, 2018 by carpediem2273

junts

Qui deia
que seria fàcil
que el dia a dia
seria bufar i fer ampolles
que adaptar-se
l’un a l’altre
seria com la mitja taronja
o el tallatge ideal

El camí esta ple
de paranys
de petites pedres
que es poden fer grans
de parets enormes
que es poden escalar
de paraules en silenci
que omplen el buit
de mirades
que ho diuen tot
i pensaments intensos
que fan que el temps s’aturi
com una fotografia
amb un record

Tot depèn del cap
tot depèn del cor
de caminar
amb els ulls tapats
sense tenir por
de veure
el que hi ha al transfons
d’un got vuit
ple d’il·lusions
de parlar sense dir res
i escoltar amb devoció
de llegir compartint
còmplices del nostre conte
que s’omple amb intensions

I vull seguir sentint
la teva escalfor
vull seguir sentint
la teva respiració
vull seguir sentint
el bategar del teu cor

Ningú va dir
que seria fàcil
però sense tu
no sabria que és l’amor

———————————————–

T’estimo mogollón vida meva
Felicitats amore ❤

La força d’un sentiment

Posted in amistad, amistat, arrel, compartir, confiança, connexió, construir, créixer, cultura, emoció, emocions, esperança, feelings, felicitat, festa, força, identitat, infinit, llibertat, lluita with tags , , , , , on 10 abril, 2017 by carpediem2273

_MG_2462.jpg

Des de petita
que visc el futbol
a Camp Barça
patint i disfrutant
de la mà del meu pare
jugador, entrenador 
amant i entregat
qui va ser
el que em va contagiar

I tant que em va contagiar!!!

Em va contagiar
i no vaig poder parar
de xutar la pilota de paper
embolicada amb cinta aïllant
donava igual
si era a la plaça o al pati
mentres els amics l’entrepà
s’estaven menjant

I un día al Vilapiscina
vaig anar a jugar
de defensa i com no
també de lateral
que be ho vaig passar
i com recordó aquells dies
amb melancolía del passat

Ara me’n porto aquest moment
on l’emoció em desborda
on els récords
tornen ha estar al meu voltant
on amb Salva
apassionat d’aquest art
he tornar a somriure
com si m’hagués contagiat
on l’equip femení del Cunit
m’ha enlluernat
per què com una pinya
amb esforç i superació
el somni d’una lliga
han conquistat
i pas a pas han demostrat
que ja no només és el futbol
el punt d’unió, d’enllaç
hi ha quelcom que va més enllà
l’esperit de llibertat 
d’un sentiment
que amb força viu i batega
sense parar

VISCA FEMENI DEL CUNIT

——–

Gràcies per fer-nos viure
Campiones de lliga 2016-2017

Amor sincer

Posted in amor, confiança, connexió, cor, créixer, desig, destí, emoció, emocions, Enamorats, feelings, felicitat, força, futur, intimitat, mirada, paraules, records, relacions, sentiments, sentir, sinceritat, vida, VOLAR with tags , , , , , , on 1 febrero, 2017 by carpediem2273

salva-laura-2anys

Fa dos anys
ens vam conèixer
va ser on la mirada
es va entrellaçar amb la paraula
perquè ens vam veure en viu
i no a través d’una imatge

I vam donar – nos
el primer bes en el parc
aquell que va ser còmplice
de la nostre passió
de sentir-nos per primer cop
amb petons i carícies
que mai s’acabaven

I agafats de la mà
vam sortir del parc encisat
ens esperava una nit
amb sorpreses
de les que agraden

Recordes… feia molt fred !!!
excusa perfecte per abraçar-nos
era el que desitjàvem

I ja fa dos anys amor meu…
i el temps no passa
la passió continua
encesa entre flames
i l’amor creix
amb el bategar fort
del cor enamorat
que no para d’estimar-te

T’estimo vida meva
ets la meva il·lusió
al despertar

——————- 

Cada dia t’estimo més, sóc molt feliç amb tu.
Fem camí ❤

Il·lusió

Posted in amor, aprendre, compartir, confiança, connexió, créixer, cultura, desig, destí, emoció, emocions, feelings, felicitat, força, futur, infinit, sinceritat, vida, VOLAR with tags , , , , , , , on 19 octubre, 2016 by carpediem2273

il-lusio

https://open.spotify.com/track/1n8NKQRg8LVHy7oUhUgbFF?si=N_cjSM3oSwmFwqs2US9xHg

Il·lusió
i creus o no?

Observar es fascinant
com apareix i desapareix
com encertar sense saber
com veure el que vols veure
és tot i és res

I així és la il·lusió
els jocs de màgia…
l’enigma que balla
sobre el fil invisible
és possible lo impossible?
és creïble lo increïble?
i és que tot es fa a mida
per la teva ment
que vol jugar a esbrinar
com pot ser
on esta la veritat
ben llegida
que et fa volar
i a l’hora sentir-te
com el trapezista
que cau en una xarxa
ben petita

I es tot il·lusió
on la realitat
i la imaginació
jugan sense parar
a l’amagatall 
perquè agrada tant imaginar
i sentir-se important
per veure i sentir coses
que no sempre sentiràs
i és que dóna igual
el lloc, el temps i l’espai

Obrir la ment
i ser innocent
com un nen
que es deixar anar bocabadat
és el que vols
amb el teu inconscient
perquè no?
deixar-se conquistar
només cal creure
i caminar
amb els ulls tancats
cap el misteri que t’enlluerna
i et fa ser tant especial

I la vida es teva
depèn de tu…
jugar amb ella
i confiar
només cal creure-hi
perquè d’il·lusió 
està plena
i de molta màgia
que es pot fer realitat

————————-
Perquè no deixeu de somiar, d’il·lusionar-vos…
perquè es pot fer realitat…
Us estimo ❤

Sant Jordi amb tú

Posted in amor, colors, compartir, confiança, connexió, cor, cos, créixer, desig, destí, emoció, emocions, Enamorats, esperança, feelings, força, futur, mirada, olor, paraules, parella, relacions, sentiments, sentir, sentits, vermell, vida with tags , , , , , on 24 abril, 2016 by carpediem2273

image

I tanco els ulls
mentres m’agafes de la mà
no se on em portaràs
si serà lluny
o aquí el costat
el que sento es l’intensitat
del teu amor que m’atrau
com l’intens vermell
de les roses
que avui arreu hi són

I els sentits és desperten…
la teva olor
el cos contra cos
perdre’m entre ells
en el nostre amagatall
és el que desitjo
tant fortament
quan et tinc aprop

I es que és incontrolable
aquesta emoció que flueix
que em fa escriure sense fre
com el petó robat
que apareix improvisat
arreu i a qualsevol lloc
que m’has portat

I en la teva mirada
m’hi perdo
per trobar-te somrient
seguirem el nostre instint
amb la bruixula
del nostre destí
on roses hi trobarem
com paraules d’amor
que faran de la nostra vida
la nostra història d’amor

No se que serà de demà
però el més important
es que em sento viva
mentre m’agafes de la mà
per portar-me lluny
o a prop
amb els ulls tancats

——
T’estimo amor meu ❤
Amb Salva – Sant Jordi 2016

El desafiament

Posted in amor, aprendre, canvi, compartir, confiança, destí, emoció, esperança, feelings, lluita, sentir, societat, vida with tags , , , , , , on 23 febrero, 2016 by carpediem2273

desafiament

La passió et mou
és el teu motor
que dóna llum
quan tot ho veus fosc
i com en una molècula
es multipliquen les accions
es una reacció en cadena
que contagia 
i que et va omplin
les parts buides
que volien ser plenes

I no saps perquè 
ni quan, ni com
se’t va despertar 
la inquietud per veure 
el teu somni complert
aquell que la intuïció
et va portar cec
fent-te conscient
de lo valuós
que pot arribar a ser

I l’objectiu  és la fita
que mai 
hauràs de perdre de vista
i corres i corres
amb el testimoni
de la cursa 
a les teves mans
la cursa
de la teva vida
ara és l´hora
de viure intensament 
vinga no perdis temps 
i vés a per ell
que l’equilibri el tens
i no et farà caure
per aconseguir-ho de valent

I la inspiració
amb l’esperança
fa que no defalleixis 
aferra’t i segueix-la
perquè ara si
ara si que vindrà la collita

I la fè
i el coratge
et fan caminar
per la corda fluixa
dóna igual
el vent que faci
o la pluja 
perquè entre núvols
un raig de sol
s’hi cola 
vol dir-te hola
continua Salva
que tot arriba

I ja és l’hora
de mirar el món
des de altra  perspectiva
obrir la ment
no pensant i fent
allò que algun cop
somiaves de ben nen
quan la mare
et despertava 
i no volies

Només cal confiança
i concentració
no hi ha lloc per la por
i saps carinyo
que et desitjo el millor
perquè sé que el testimoni
està a les teves mans
i arribarà a bon port

Lluita i confia amor
per allò que desitjes
ara és el moment
del canvi
i jo estaré al teu costat
per donar-te la mà
perquè
el meu cor 
batega amb tu
quan somies

Passa el tren, puja-hi i disfruta
estarè amb tú
T’estimo Salva ❤

Fem camí … ♥♥♥

Posted in amor, colors, compartir, confiança, cor, desig, destí, emocions, feelings, felicitat, força, futur, mirada with tags , , , , on 1 febrero, 2016 by carpediem2273

amor_meu

Ja ha fet un any amor
un any de vivències
i d’histories compartides
amb un inici
on els descobriments
ens feien nedar dins la mar
mar d’incerteses i d’il·lusions
que amb els ulls tapats
el destí ens va portar
a l’instint
d’estar junts sense pors

I les onades
van arribar a la sorra
com vas arribar
a la meva vida amor meu
i amb la innocència
i la frescor
del primer bes
vas convertir
la meva vida d’aleshores
de blanc i negre
a color
il·luminant el camí
aquell camí
on caminaríem els dos

I la passió
de la teva mirada
i el somriure
de la teva ànima
van entrar poc a poc
obrint el meu cor
que cada cop més
volia i vol
seguir descobrint
i sentir-te a prop

I fem camí
agafats de la mà
en el nostre projecte
de la nostre vida
on ara
som protagonistes els dos
i els sentiments
i les emocions
es complementen
i ens fan còmplices
dels nostres somnis
que ens fan volar
entre núvols de cotó

Ja fet un any amor
i la vida
ens ha fet trobar-nos
qui sap fins quan
i com
l’únic que sé
és que encara
que hagi passat un any
el meu cor
batega fortament
como quan
ens vam besar
per primer cop

——-

Sóc molt feliç  amb tu Salva ♥♥♥!!
T’estimo amore (mago mio)

Amor còmplice

Posted in amor, ànima, compartir, confiança, cor, emocions, Enamorats, feelings, felicitat, parella, relacions, sentiments, sentir, vida, VOLAR with tags on 8 julio, 2015 by carpediem2273

 complicitat

https://open.spotify.com/track/5FutzDzOCbNETpdyoAIcAG?si=KtcsplL9SCu4Z6vRKmFqTA&context=spotify%3Asearch%3Alovely%2Bpiano%2Bsong

Saber que estàs
que m’importes més
dia a dia 
pas a pas 
que el cor amb força 
no para de bategar
saltant d’alegria
quan sent per tu
quan s’emociona amb tu
em fa sentir viva amor
viva com quan 
en una abraçada ens fonem 
i en un foc intens
de tendresa i complicitat
en un somni ens fa estar
 
I el pensaments volen
als nostres costats
quan a prop no estem
volen per fer-se costat
i es que no hi ha distancia
que es pugui mesurar 
quan s’estima de veritat
 
I t’agafo de la mà
i els teus dits
entrellaçats acaricien els meus
fins les extremitats
 
I et miro als ulls
amb dolçor 
i els teus ben oberts
amb somriuen amb picardia 
sabent que són sincers 
i es que es comprenen 
sense dir-se res 
 
I et dong un petó
i em rèpliques 
amb un més intens
llavis que juguen humits 
és busquen i es troben 
en la passió del desig
 
Desig que sento per tu 
vida meva

Dedicat a tu amor meu (mago mío) 💜

EMPATIA

Posted in amics, amistad, amistat, amor, ànima, compartir, confiança, connexió, créixer, dolor, emoció, emocions, feelings, felicitat, relacions, sentiments with tags , , , , , on 15 marzo, 2015 by carpediem2273

empatia

https://open.spotify.com/intl-es/track/148TgfnMm3rIu632bSYUk9?si=9613fbda0f9744e3

Sento el que sents
i no sé perquè
i connecto
amb els teus sentiments
amb les teves emocions
que em traspassant
arribant al meu ser

 
I no sé perquè
plora la meva ànima
si trist et veig
i riu amb tu
quan estàs content
no cal res més
la mirada no sap fingir
l’abraçada dóna caliu
fent desaparèixer el fred
la teva escolta
sense paraules
em fan sentir comprès
 
I no sé perquè
el cor s’accelera
amb el teu bateg
es contagiós
com la resta també
que no és egoista
sinó altruista més be

 
I no sé perquè
hi ha cops que crec
que pensem el mateix
les emocions
ens ho expressen
i demostren alhora
en el mateix moment
potser és casualitat
o potser és el destí
el que fa sentir-nos així
sigui el que sigui
és molt especial
extraordinari i bonic

 
I no sé perquè
em traspasses
amb els teus sentiments
i no cal haver passat
el que estàs passant
només rebre i entendre
i deixar fluir
reconeixent el teu sentir
perquè
viscuda o no l’emoció
saps que
pots comptar amb mi
i no només fins a un
sinó fins l’infinit
no hi ha res més autèntic
que connectar amb tu
i saber que
en l’altre sentit
existeix el mateix camí
 
I és que
és tant sincer
mirar-te als ulls
donar-te la mà
sentir i viure amb tu
que encara…

 

No sé perquè!

INSTINT

Posted in confiança, cos, cultura, emocions, natura with tags , , , on 20 noviembre, 2014 by carpediem2273

instint

A vegades
ens movem
per instint
a vegades
la raó dirigeix
el que sentim
instint
del que sentim
sentit
del que percibim

I això perquè?
Doncs perquè si
ni ho sap
el nostre destí

I si això
ho fem més senzill
que senzill
es veure’ns endins
i que complicat
ens ho fem
pensant i pensant
si ens farà por
el que trobarem allà

I només cal escoltar
escoltar el cos
ens xiuxiua
ens crida
i no filem prim
no l’encertem
ni a la d’una
ni a la de deu mil

I ens preguntem
cada matí
i la raó?
la raó
està per alguna raó
que curiós
quin raonament
més precís
i que imprecís alhora
perquè deixa
el cos a fora
i les emocions tancades
en una gàbia
de ferro ben forgit
en un cos
que vol parlar
i ser escoltat
fins que
arribi la nit

Deixar fluir
en el moment precís
ens farà adonar
que era tot instint
surt sense saber
i ens fa connectar
i obrir els ulls
i els sentits
cap a un
paisatge nou
on t’hi voldries quedar
i gaudir
del plaer del desconegut
fins ara no vist

I les experiències
que hem après
des de molt petits
des de la panxa
de la mare
al costat del màlic
ens han anat creant
hem anat madurant
i ens han moldejat
no per les nostres mans
sinó pel nostre esperit
que ens dona senyals
fen que el cor salti
ben feliç

Però no de tot
s’apren
i ha quelcom
que surgeix
i apareix
sense cap explicació
que li trobem

I així
és l’instint
primitiu
que arriba
i se’n va
i quasi
no l’hem vist
però parem l’oïda
si que el sentim
ve de cop
com un vent poderós
i haurem
d’estar preparats
pel pugui passar
perquè aquest instint
no es tornarà a repetir
és únic
dins de l’infinit

Stop!
ja està aquí
parat
i pren atenció
fes-li un llegit
veuràs com
li treus l’entrefil
serà la clau
que transcriurà
el que el cos
i el cor
amb les emocions
et volen dir.

Situació incòmode

Posted in amistat, amor, ansietat, confiança, emocions, experiències, feelings, relacions, vida on 29 octubre, 2014 by carpediem2273
https://open.spotify.com/intl-es/track/1srZ0bs5E0TzfWLiWk8vU1?si=37afc3f7947a439c

Situació incòmode
no agradable
de les que fan no empassar
no respirar
com si faltes l'aire
aquell que un gabinet
no pot tallar.
 
I l'angoixa es fa notar
no la vols

però apareix
i et traeix
un altre cop més
com un tsunami
arrivant i arrasant
omplint-te de malestar,
és com l'aigua freda 
d'un gerro
que et cau a sobre
i et deixa glaçat
o aquell plat
que no pots tastar
i al final te'l menges
i et fa vomitar...
 
I mires
de front la situació
l’esquena no li vols  donar
tot el contrari
vols trobar una solució
la solució
del problema
que et fa estar amoïnat
ja que més
d’una incògnita genera
perquè
no només depèn de tu
depèn d'un altre
i de la successió
dels esdeveniments
que vindran
i es presentaran
i no saps com...
 
Però saps ben bé
que no només depèn de tu
i també saps que ets
una part important
i la teva actitud
serà crucial
sobretot
per no fer-te mal
conduint la situació
controlant l'emoció
que és el més important
i això
et crearà dubtes
i mals de cap
perquè potser deixes
de ser tu
actuant d'una altre manera
ho això t'ho sembla
i el pànic et sembra
creant por i més por
per fer quelcom nou
i anar contra corrent
perquè això
no es conegut
no forma part  de tu
de la teva
manera de ser
ningú t’ha ensenyat
com quan ets nedó
i aprens a caminar
 
Però siguem constructius
i no pensem més enllà
potser això farà
el malestar minvà
i preparar-nos
pel que pugui passar.
 
I de mentre
la situació s'incomoda
no agrada 
i en un fil d'equilibrista
et fa estar
mesurant cada passa
que fas
no vols caure
vols arribar
a l'altre costat
on t’espera la solució
aquella
que et farà somiar.
 
I es que
no serveix de res
estar enfadat
perquè saps que estar-ho
et farà no deixar
el malestar anar
i patir
perquè patir?
 
I la distància
és bona?
depèn com es miri
a vegades resulta
a vegades et fa caure
en un precipici
dels que no te final
però si l'altre
la vol
s'ha de respectar
no queda un altre
que esperar
esperar desesperant
potser és una lliçó
a aprendre
qui sap?

I el parlar?
potser això
si et podria reconfortar...

I es que per tú
la distancia
no et farà
canviar l'estima
si no tot el contrari
fer-la més gran
perquè
les bones energies
sempre han guanyat
la partida en la vida
i això ho saps
i ho sap també
la contrapartida
que a prova
t'està posant..
 
Són energies que flueixen
connexions que existeixen
que fan que
estiguis al costat
dels que estimes
sense llunyanies
perquè el cor
no entén de raó
i les emocions
son les que et fan viure
en companyia.

MIRA ENDAVANT

Posted in cel, confiança, connexió, construir, cor, cos, destí, emoció, emocions, feelings, futur, olor, paraules, por, sentiments, sentir, sentits, veu, vida, VOLAR with tags , , , , , on 20 octubre, 2014 by carpediem2273
MIRA ENDEVANT
I mires endavant
i la incertesa
et fa desesperar
i mires endavant
vols viure i somriure
sense parar
però no saps
perquè no tens
una bola màgica
a qui preguntar
i això et fa estar neguitosa
sense cap motiu.

Respires profund
però cada batec
et recorda
que encara ets viva
que la por
és només un vel
que et fa ser fràgil
i no et fa veure la llum.

I tanques els ulls
i et deixes anar
amb la melodia
que estàs escoltant
que et fa
ser-hi on vols estar.

I mires endavant
i vols esbrinar
com seràs d’aquí
uns anys
i mires endavant
vols ser feliç
i sentir-te plena
com quan
t’endinses en la mar
com quan
voles i voles
entre els núvols
fins el sol tocar.

I mires endavant
i vols estar a prop
dels que estimes
i sempre has estimat
amb els que
vas compartir
i vols compartir
d’aquí endavant.

Hi han tantes
coses a compartir
i només de pensar-ho
un somriure
m’omple fins l'infinit.

I mires endevant
l’aire t’acaricia
el rostre
la llum t’il·lumina
el cor
el tacte et fa sentir
el plaer
les olors penetren
fins l'esperit
i la musica
et fa ballar
com quan eres petita.

I mires endavant
amb els ulls
ben oberts
volen estar
volen retenir
volen disfrutar
d’un futur
que mai sabràs
un futur
ple d'emocions
que t'espera.

Ves-lo a buscar!!!

------------------------------------
Ine ets el meu somriure ❤️


LA MEVA BICI

Posted in confiança, VOLAR with tags , , , on 7 octubre, 2014 by carpediem2273

BiciScritta1

I roden
i roden

les rodes
de la bicicleta
i amb ella
tu a sobre
sou un pack
sempre juntes
sempre unides.

Rodes
que et porten
rodes 
que et guien
on vols anar-hi
on t’hi ficaries.

I corres 
i corres
i el vent 
amb tu vola
i voles
amb el vent
que t’hi porta,
ets sents lliure
sembles un ocell
on la terra
fa de via,
en un cel 
on no hi ha
camí fixe
i els cabells
fan d’ales
de l’ocell 
que vola lliure.

I sents
i ets sents
amb vida
i esquives tot
a tota cuita..
els obstacles
que se’t presenten
i no sabies,
i quan vols 
t’atures 
ningú t’obliga
i et passeges
es clar que si!!!
així també 
gaudeixes del dia
gaudeixes
del sol com surt 
a l’alba
i com al capvespres
diu adéu al dia
i es que 
és igual on siguis
a la platja
o a la serra
la bici 
amb tu va
i tu amb ella
quina alegria!!!



Bici meva
em fas sentir viva
sigui sola
o envoltada de gent
que amb tu 
tambe somia.

REFLEXIONS

Posted in confiança, experiències, feelings, identitat, relacions, societat with tags on 10 septiembre, 2014 by carpediem2273

REFLEXIONS

El canvi

comença per un mateix

i prendre consciència

és el primer

que has de fer

com tots

que hauríem de seguir

el mateix camí

no serà facil 

som conscients 

però lo dificil 

facil és

tot depen

si ho mires be

i els canvis són així

els grans els fem petits

i amb tots els petits

un gran canvi farem

perque tots 

posarem a l’agulla el fil.

 

I tu tens

el teu propi control

un control sense regles 

ni normes

només els teus valors

que et guien

i fan que segueixis

la teva intuïció

fan que canviïs 

i recorda

que els canvis

son bons

com el creixement 

d’un nedó 

que creix

i no te por

la por

de la consciència

que a cops  

ens fa trabeta

i vas creixent

vas madurant

i evolucionant

com els anys

que van passant

día a día

amb l’avui 

que és present

i ens el fa viure

perquè la fita

és el moment

ja que el futur

és incert

vivint el dia a dia

les preocupacions minven

i l’impacte minve també

i es així

el que vingui

vindrà tot seguit

perquè pensar-hi?

si penses

no podràs dormir.

 

I si t’equivoques

no passa res

d’equivocacions

està el mon ple

i sent conscient

dels errors

és quan s’aprèn

com la crítica constructiva 

que bona amiga és

i quedat amb lo bo

deixa córrer 

el que et fa mal

perdona`t a tu

i al del costat

que de fet és com tu

un més en el món creat

amb les seves 

creences i necessitats

necessitats

que be si les demana

les agrairà

si se li dóna un cop de mà

empatitzar

et fa créixer també

com evolucionar

potser demà

necessitis tu l’ajuda

que vas donar

al passat

I sobre tot no t’enganyis

sigues conseqüent

si la cagues admet

sigues tu

i no t’amaguis

darrera la màscara

que no és transparent

tu ets únic

i especial

això has de creure

molt fortament

perquè creient

en un mateix

creem un mon diferent

mes autèntic

 i més sincer.

Sex versus Love

Posted in addiccions, amor, confiança, cos, emocions, experiències, feelings, felicitat, relacions with tags on 5 agosto, 2014 by carpediem2273

sexo-amor

Sexe

amb amor

 o sense amor?

 cal qüestionar-ho?

 cal preguntar-se això?

com tot…

 te avantatges

 i desavantatges

 com no?

 com qualsevol decisió

 que fa que t’arrisquis

 per un dels dos camins

 camins que es creuen  

 en la travessia

 de la teva vida

 del teu destí

 on et porta

 el dia a dia

 des de que t’aixeques

 fins que vas a dormir

 i  et sorprenen

 els petits detalls

 i  t’omplen

 els objectius aconseguits

 i de cop aquest dubte

 se’t presenta

 i trenca esquemes

 esquemes creats

 imposats per un mateix

 per les necessitats

 per les inseguretats

i  tens dues alternatives

 et deixes anar

 o et protegeixes

 perquè el cor

 pot formar part

 i això crea preguntes

 preguntes sense resposta o si?

 

  Sexe

 ui sexe sexe

 que ens fas sentir

 ens fas desitjar

 i sentir-nos desitjats

 ets egoista i ets generós

 com es pot empassar això

 dons,

com amb un plat de menjar

 perquè necessitem l’estomac saciar

 ens entres pels ulls

 i amb paraules atrevides

 ens reptes a l’excitació

 i amb el tacte

 fas que sens erici

 tot el cos

que estrany

 i que meravellós

 perquè ets golós i apetitós

 perquè et tastem

 i volem més

 perquè la passió

 dins nostre crema

 i fa que

 aquest foc intern

 no vulgui ser apagat

 sinò  el contrari

ser revifat

 pel foc del nostre amant

 i proves nous ingredients

 noves tècniques

 i et sents lliure

 i experimentes

 i jugant arribes

 a  un altre món

 on tu i ell

 sou els únics supervivents

 habitants del vostre paradís

 on  cos a cos

 vols dominar

 i ser dominat

 perquè  la vergonya

 no s’ha presentat

i l’instin

 és quasi animal

 i  la sensualitat

 i sexualitat

 surten a pressió

 en l’èxtasi de l’orgasme

 on  perds la noció

 quin plaer més certer

 que és la  bogeria

 del sexe

 com la droga

 que t’atrau

 i et fa tornar boig.

 i això agrada

agrada molt.

 

 Amor

 que dir de tu

 .. amor

 ai!!! i un sospir

 em fa sentir

 perquè ho ets tot

 quan tu amor

 em correspons

 ets l’aire que respiro

 el bateg del meu cor

la il·lusió que em mou

el somriure

 que m’omple la cara

 quan et veig de prop

 i les llàgrimes que surten

 quan un buit deixes

 i em trobo sol

 ets el meu complement

 sense tu que faré.

 

 De petits

 sempre aconsellats

 de adolescents

 donava igual

 arribat un moment

  un tabú serà

 i una prohibició

 plantejar-se tal qüestió

 del sexe sense amor

 

 Després

 el temps et fa buscar

 l’estabilitat

 i  mentrestant

 el temps deixes passar

 i de veritat

 no cal pensar tant

 perquè la vida passa

 i els anys també

 i quan tingui ser ..

 serà

 així el destí

ho te marcat.

 som racionals

però els instints

ens fan volar

 i una cosa

 sense l’altre

no tenen perquè

 i una cosa

 amb l’altre

 un perquè trobarem

 el perquè de l’amor

del fer sexe

i deixar fluir

 no tinguem por

 i tastem-lo .

 segur que voldrem repetir.

 

 Del que si tenim resposta

 és que l’amor sense sexe

 vuit serà

i s’anirà apagant

 per això en aquest cas

 la combinació

 pot ser única i brutal

 perquè l’emoció

 i els sentiments

 jugaran un paper important..

 

 Sigui el que sigui

 el que decidim

 la resposta correcta

 no la hi ha

 i el  sentir-nos be

 és el que haurem de cercar

 perquè la consciencia

 estarà  tranquil·la

 i  el cor seguirà bategant.

ENCREUATS D’AMOR

Posted in amor, confiança, dolor, emocions, feelings, felicitat, sentits with tags , on 1 julio, 2014 by carpediem2273

image

Hi cerques paraules
que t’identifiquen
paraules que combinades 
i entrellaçades
formen vincles estrets
semblants
o molt diferents
i es que amor
ets tant intens
que sigui quin sigui
el teu estat
el teu moment 
ens deixes marcat
el rècord
de quelcom meravellós 
que ens fa somriure
sense parar
o el rècord
de quelcom
que ens fa plorar
i que volem oblidar.

Amor és complicat
i senzill a l’hora,
és deixar-se anar
perquè
el pensar
s’ha acabat
i el cor ha guanyat
la partida a la raó
i no pots
trobar-hi explicació
és així
hi pot tenir
o no sentit.

I la vergonya apareix
i va de la mà
de la sinceritat
i és que
és tan maco estimar
i ser estimat
que dóna igual
les tonteries que un fa
com l’amor dels enamorats 
què en en núvol 
et fa estar 
i les seves inseguretats 
la l’il·lusió les fa volar
i la passió apareix
com un tifó
i et fa despertar
i desitjar
ummm desitjar…
que bonic
es imaginar
i sentir els sentits
del plaer
que bonic…

Però tot
com  l’amor
tal com ve
se’n pot anar
i aquell foc
que donava escalfor
i et protegia
sense cremar
es pot apagar
i pots sentir fred
i no sentir res
i contra això
no si pot fer res
perquè
el desengany
i el desamor
forma part
de  l’altre cara
de l’amor
que no agrada
però també hi és
i fa del compartir
el patir
i això no és bo
ni és bonic
perquè
l’amor es per
gaudir-lo
és el que
sempre se’ns
ha dit
però està demostrat
que no sempre
ha estat així

I l’amor
porta descontrol
i desinhibició
però també
porta dolor
per no tenir-lo
quan un el vol
i pot fer embogir
i pot fer sentir-te
buit i trist
perquè
ets sents incomplet
i la vida la veus gris
i és tan senzill
com complicat
que els sentiments
tal com venen
se’n van

I així es formen
les paraules
que formen
el sentit de l’amor
o l’amor
en tots els seus sentits

Encreuats d’amor
escenes
que ens posen
en situació
i que representen
l’amor
en el seu estat pur
sigui maco
o sigui dur
i que viatgen
pel seus estats
acompanyats
d’histories d’amor
en totes
les seves diversitats

I el teatre
és el millor escenari
per mostrar-te amor
perquè
també és passió
i ens fas transmetre
el que ets
i el que sents
en tot el teu esplendor.

Perquè l’amor
és com
una muntanya russa
puja i et fa tocar el cel
baixa
i el fons cruel
et reté
guanya
i perd intensitat
t’i.lusiona
i entristeix
et dóna esperances
o et fa sentir por
hi ha tantes emocions
com el teatre t’ofereix
perquè el teatre
és com l’amor.

Ha estat molt especial
tornar al teatre amb
Encreuats d’amor 🙂

INTOCABLE

Posted in amistat, confiança, dolor, emocions, experiències, feelings, moralitat, sentits on 25 junio, 2014 by carpediem2273

Intocable-113587882-large

M’has atrapat

des del principi

m’has fet riure

amb la boca

ben oberta

i somnriure també

de manera tendre

i amb llàgrimes

als ulls

m’has fet contemplar 

les injustícies

que hi ha

per tot arreu

i de tota mena

igual que d’emocions

on la vida està plena.

 

I existeixen

vincles inexplicables

connexions irrompibles

que fan superar

les pors

que et paralitzen

i et fan està inmovil  

e indefens

davant una foscor  

ben negra

perquè et dónen la mà

i et fan sentir protegit

i acompanyat

davant aquesta incertesa 

i s’aprèn a estimar

i deixar-se estimar

sense medir

sense condicions

només confiant

i deixant-se portar

per quí la mà

ha deixat estesa.

 

Per un costat

un home

tetraplègic

empresonat

en el seu cos

i que depen

de tot i tothom.

 

Per un altre

un noi jove

amb un passat

desestructurat

orfa del seu propi destí

sense motivació 

per lliutar

pel seu futur

conformista

i destructiu. 

 

I vet aquí el destí

els fa trobar …

i el noi  jove

descontrolat

te cura 

del que seria

el seu amic  

i no es pot bellugar

serà les seves mans i els peus  

del home que vol viure

fora de sí

que curiòs i versemblant

perquè aquest camí

es farà

sense haver-se

escollit abans.

 

I el més bonic

és com connecten

un amb l’altre

amb una mirada

amb una rialla

i es necessiten

i es complementen

i la complicitat traspassa

el que el poder no podria

i potser encara

no ho saben

sembla curiós, oi?

perquè semblava

que aquesta necessitat

en un sentit només anava

i que equivocats estavem.

 

M’has atrapat

perquè

tot va més enllà

perquè hi ha

una gran amistat

que contar

i  això

no entén de regles

ni de rols

rols? que és això?

 

I és que amistat

ets tan important

que un

no et pot deixar escapar

perquè ets un valor

sense preu

que et fa viure 

i compartir

i sentir-te important.

 

A tots els meus amics

va dedicat!!!

Inés ets el meu somriure

Posted in amistat, amor, confiança, feelings, sentits with tags , on 10 junio, 2014 by carpediem2273

Imagen

 

Tal dia com avui
sería un dia d’alegries
però no ho es
perquè no hi ets

Inés on estas?

Et trobo
tan a faltar…
trobo a faltar
la teva foça
per tirar endevant
les teves ganes
de viure
davant les adversitats
i com no perdies
el somriure
en qualsevol instant

Ets un exemple
a seguir
però sobretot
ets una germana
que vas tenir cura
de la teva familia
i les teves bessones
tan especials
i que vas estimar
com mai s’ha estimat

I sempre estaràs
al meu cor
que lluita per viure
i que viu intensament
com tu vas fer

Inés t’estimo i t’estimaré
perquè ets el meu bateg
i el meu somruire
que fa que lluiti
amb tant amor
com el que ens vas dónar

T’estimo Ines

Confiança

Posted in confiança, felicitat with tags on 10 mayo, 2014 by carpediem2273

trust word in letterpress type

Et necessito,

et trobo a faltar,

necessito l’empenta

la dosis diària

que em faci 

seguir endavant

que em faci 

retrobar-te 

i anar amb tu 

de la mà.

 

confiança on estàs?

 

El valor

em defalleix 

em fa pensar

si t’he perdut,

si estàs jugant

als amagats,

o has fugit

i has marxat.

 

Ai!!

quin mal de cap!!!

 

I el judici apareix,

no defalleix,

aquest si,

si que es presenta

com si res,

no li calen 

les claus del cor

ni de la ment,

fa presencia

e  insisteix,

perquè 

se l’escolti

com mai més. 

 

I el dubte 

li segueix,

ja no hi creus

amb tu,

ja no hi creus

amb res,

la seguretat

amb la confiança

ha fugit també.

 

I una senyal

et fa adonar

que tot està

dins teu,

i una veu amiga 

t’ho recorda

i és portaveu,

i la teva ànima

es posa en marxa

et fa reaccionar,

és la que et pot donar

un cop de mà

a retrobar-te

amb la confiança

que és 

la que et fa sentir

i et fa volar.

 

El judici final

serà l’únic

que existirà

perquè 

ja no dubtaràs

ni et culparàs

i els pulmons

podran respirar

i el cor 

podrà bategar

de forma espontània

sense pensar

gaudint de cada moment,

de cada estat, 

i quan vegis

al llop venir,

a la ment 

només li caldrà

ordenar

aquests maleïts

pensaments

marxar.

 

I tanco els ulls

et veig,

ja et reconec 

sempre has estat,

ja no ets

cap barrera

per seguir endavant,

estàs al meu costat

i m’estàs donant la mà,

només cal veure

creure

i amb tu disfrutar.