Archive for the arrel Category

MONT SAINT-MICHEL

Posted in arrel, ànima, colors, connexió, cultura, emoció, experiències, feelings, futur, historia, identitat, infinit, llibertat, lluita, natura, sentiments, valorar, viatges, viatjar, vida with tags , , , , , , , , , on 12 agosto, 2025 by carpediem2273

https://open.spotify.com/intl-es/track/30XONPeyE9egDreH1GlJ9l?si=9f1279d2dd8f4696


És increïble
el que inspires
història i llegenda
un somni fet pedra
amb l’església
i l’abadia que m’espera
aquella que la fe
va fer que la visió
visqués sobre la mar

I encara que fortificada
veient els segles passar
fas que el misteri
resti amagat
i que convisqui
entre muralles i onades
que van de la mà

I és increïble
com la mar
fa que el ball retrocedeixi
per deixar-te passar
i avanci
per tornar-te agafar
i com la terra i les marees
que et fan camí
volen que t’endinsis dins
per sentir-te protegit
com quan no vols despertar
d’un somni màgic
i on la fortificació de l’abadia
et donarà recer


Es increïble
com les ovelles pasturen
com a perles blanques
forman part
de la teva identitat
i com la llum del sol
et reflexa com mirall
en un basal

Perquè se’t va utilitzar
per a la ideología tancar?

Pensem en el pont
que t’uneix després

fins el present
i pensem que increïble ets !!!

Perquè m’inundes
el cor de bellesa
Mont Saint-Michel
amb el teu capvespre,
els teus reflexos,
la teva abadia
i els teus meandres
que com un llapis
dibuixen el cami
per arribar a tu


——-
Inés sempre seràs el meu somriure❤️






APRENENTAGE

Posted in addiccions, aprendre, arrel, canvi, compartir, créixer, cultura, desig, destí, esperança, experiències, festa, força, futur, historia, ideals, imperfecció, intimitat, llegir, llibertat, musica, records, sentir, valorar, veu, viatges, viatjar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , , on 8 julio, 2025 by carpediem2273

https://open.spotify.com/intl-es/track/0ZZR7yshyNORje3HH1yxUX?si=a85a30c552764cd1

Avui he après una cosa nova!

Quants cops ho hem dit
amb veu suau o forta
quants cops ho hem pensat
quan menys t'ho esperes
i quan més t'escoltes

I miro endavant
al costat i enrere
i tot em recordà
o m'aporta
a quelcom nou
que desitjat o no
em fa reflexionar
per adonar-me'n
d'una tempesta
o per adonar-me'n
de l'esclat
de la felicitat

I es que aprendre
quan un vol
es com un vol
a un viatge al desconegut
a saber perdonar els errors
a potenciar els encerts
a caminar en un camí
on l'arribada tant desitjada
t'infla com un globus
que porta rumb a l’infinit

Descobrir...
indagar...
resoldre ...
ei, això si que mola
perquè et dona una addicció
que tremola
com quan t'endinses
a la biblioteca
per obrir un llibre
que et portarà
a obrir un altre


O quan l'empenta
de la filera
de peces de dominó
fan que caiguin
una darrera l'altre
amb píndoles de coneixement
que et calen com la pluja
que t'empapa d'instants
on tots els sentits
formen part
com l'estanteria
on la teva coneixença
resten emmagatzemades
al teu cap
de nocions enceses.


Ai aprendre, aprendre
que fas que la passió
entri en un bucle infinit
que no te fi

Aprendre també
és un viatge interior
quan veus el passat
en un film
on les fotografies
respiren melancolia
i en el futur
de petits com esponges
quina adrenalina i innocència
i de grans conscients
escollint el camí
per seguir vivint

Inés sempre seràs el meu somriure. T’estimo ❤

Dones de llum i lluita

Posted in arrel, autoestima, canvi, connexió, construir, créixer, emocions, expressions, familia, força, futur, historia, ideals, identitat, llibertat, lluita, maltracte, moralitat, sinceritat, societat, supervivència, valorar with tags , , , , , , , , , , , , on 7 marzo, 2025 by carpediem2273

Des de que naixem
ja ens etiqueten
i ens posen en un aparador
marca
n nos un futur

Estar clar que físicament
no som com ells
però això no els hi dona dret
ja que som persones també

Quan hem tingut de patir..

Tu no serveixes per res!
Tu només has de parir!
Tu només has de servir-me!
Tu perquè vols estudiar?
Tens prou amb tenir-me!
Tu només ets un cos
que has d’entregar-te
per escalfar el meu ego!
Cuina’m no em facis passar gana!
i tingues cures dels fills
perquè no saps fer res més!
ja saps que el temps passa
i només es per a mi!
la porta a la llibertat
te una única bandera la meva!
i calla i no em protestis!!!

La manipulació de la societat
manada per homes
ha aconseguit des de la prehistòria
tractar-nos així perquè era lo que volien
tenir-nos com un zero a l’esquerra
sense veu ni vot
perdudes en la guerra

Per que durant tants anys
se’ns ha tapat la boca
se’ns ha humiliat
se’ns ha abusat
se’ns ha menyspreat
se’ns ha cridat
i no se’ns ha escoltat

aquells si aquells …

que saben
que sense nosaltres
no estarien en aquest món.

Prou
hem assolit
sempre mirar endavant
no fent un pas enrere
votar, estudiar
tenir dignitat, resistir
lluitar, sentir
i tantes fites
que suman memòries
ens faran conquerir camins



Mirem de cara
a lo que li diuen justícia
per guanyar drets
els que mai hem tingut
i per mantenir
els que ja son nostres
perque aquest serà el nostre legat

No defallim
no oblidem mirar enrere
perquè la història esta plena
alcem la veu
per les que van callar
i no parem fins aconseguir
que la desigualtat social
el sostre de vidre
pugui ser trencat
i ser part del passat

Perquè valem molt
som fortes, resilients
empàtiques, intel·ligents
lluitadores, valentes
creatives, generoses
compromeses, transformadores
empoderades, brillants
sensibles i capaces de tot

I sobre tot ens entenem tant…
perquè en una pinya hem crescut
i com les arrels d’un arbre llegendari
hem sobreviscut a l’adversitat
de les pitjors tormentes
per veure amb esperança
que sortirà el sol
i sentirem la pluja de nou
en el camí que amb cada petjada
dibuixa el nostre futur

La lluita encara es viva
som multiplicadores i potenciadores
però encara ens queda molt
posar fi a les injustícies
des de l’educació
l’autonomia i la representació
canviant la mentalitat
d’aquest món encara dominat
pels que diuen ser comprensius
segueix sent un repte
per sentir-nos lliures

Però no posem a tots
al mateix sac
per sort tot está canviant
i el millor camí será
anar junts de la mà


Per les nostres avies, mares i germanes
dones que han canviat el món
inspiradores i lluitadores
sou un referent per nosaltres
i per mi

Avui i tots els dies
és el nostre dia

Us estimo
, sempre juntes ❤️✊

Ine sempre seras el meu somriure … allà on estiguis t’estimaré sempre …lluitadora ✊

Casa en Flames

Posted in amor, ansietat, arrel, autoestima, compartir, confiança, connexió, cor, emoció, emocions, esperança, experiències, familia, felicitat, mirada, mort, parella, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, sinceritat, societat, tristesa, vida, VOLAR with tags , , , , , , on 3 septiembre, 2024 by carpediem2273

Començament molt dur
la soledat de morir sola
i veure com algú que estimes tant
se’n va en soledat

I hi ha quelcom més dur que això?

I davant d’això
ens plantegem
ho volem això
ho volem per la gent estimada?
ho volem per nosaltres…

La negació de la soledat
que innecessària ets a cops
i a cops tant necessària

Perquè

que ens dona la cremor o l’escalfor?

A uns fugir
I a altres apropar-se
per sentir-la de ben a prop

I és que la soledat
potser molt difícil de portar
perquè a cops
no ens adonem
que esperem dels altres
lo que a nosaltres mateixos
no ens donem
o que pel contrari
no estem preparats per donar

I és que fem qualsevol cosa
per un instant d’amor
volen o no
fent xantatge emocional
o millor

només per sentir
el cor bategar
i sentir-se especial
que maco oi?

Una família
com qualsevol altre
et fa reflexionar
entre les relacions
les relacions que no em escollit
com en aquesta situació
heretades de petits
com no?

I quelcom tant dur
com la mort en soledat
tant dur com això
ens fa de mirall
veient que aquest egoisme
fa que ni la família
tants cops tant important
no pugui para l’erosió

que poc a poc
com una piràmide de cartes
fa que caigui de cop

La no relació
fa que no s’entenguin
ni quan estan a ben a prop
i saber que
quan un compte amb l’altre
es una definició
que no existeix en el seu
diccionari d’emocions

Però quelcom tant dur
la soledat de morir sol
fa que
una trobada
pugui significar-ho tot
imagineu un vaixell de salvament
que fa que ens sentim vius
amb necessitat d’estimar

I ens trobem tot tipus
de viure-ho tot

La vida manifestada
en el mirall de la mare
vivin amb el desamor
d’algú que estimes
i que encara que
estiguis a tocar
es com si ja no hi fos
fent que tot t’aclapari
fins i tot els fills
que més estimes
i que es neguen a estimar-te
perquè el paper de bo
no t’és correspòs
perquè no els hi consinteixes tot
com a totes les parelles…


Tot te conseqüències
retrobar la no soledat
en un altre amor
que et fa sentir volar entre cotons
amb moments de culpabilitat
que et donen una bufetada
que et fan despertar
com mastegot al teu cor
i que acompanyada de la mà
la soledat de la tristesa
és la que et fa tocar fons

L’enamorament
que fa estimar i no controlar
els sentiments
que tant importants són
et tapen els ulls
sen se adonar-te’n
que l’altre no és una copia de tu
lo únic que fa sentir-te be
és retrobar-te tu mateix
i quan toqui estimar a l’altre
passar la corda
de l’equilibri per no
tornar a caure

L’engany quin mal fa
et porta al precipici
de la no comunicació
de la desconfiança
però aquí com sempre
no és cosa d’un
sinó cosa de dos

I el fil d’aquest
tobogan d’emocions
i sentiments
neix de la soledat d’un mateix

L’egoisme de la soledat
també es present
encara que no la veiem
et fa veure

aquest patiment interior
o en la mirada
que se’t transmet

Però un és capaç de fer-ho tot?
per no sentir-se sol?

Perquè?

Es una pregunta
que ens ronda
en l’inconscient o conscient
com no…
potser ja sabem la resposta
des de l’inici de tot

I tot comença així
tal com la vida real
com un joc
entra en escena la imaginació
que amb una teràpia
fa que ens faci adonar
que ens fa falta

o qui ens fa falta
quan la soledat és un perill


I comença una cremor
els records es cremen
el refugi de la no soledat també
ens adonem de l’important
que és la família
i també la soledat
que a cops és innecessària
i altres no


No se…
penso que tots volem ser estimats
per un mateix primer
i per els altres després
per sentir aquesta correspondència
tant necessària per tots


----
Aquesta pel·lícula m´ha fet reflexionar
Sobre la mort... sobre la soledat... sobre els sentiments
I l’estimar i llençar-se sense dubtes com no

Potser val la pena veure-la per un instant i reflexionar

Us estimo ❤

---
Ine sempre seràs em meu somriure ❤

Qui ets?

Posted in arrel, autoestima, ànima, canvi, colors, compartir, confiança, construir, corrupció, cos, créixer, destí, emoció, emocions, familia, feelings, felicitat, futur, identitat, infinit, por, relacions, sentir, sentits, teatre, tristesa, vida with tags , , , , on 17 enero, 2024 by carpediem2273
Des de que naixem
ens etiqueten
amb noms i cognoms...

Des de que naixem tenim uns gens heretats ja dibuixats una base d'intencions que amb ciència i amor han estat creats per fer-nos tal i com som.
Però realment ... Qui som? Som qui volem ser?
La vida ens va moldejant amb inputs de vivències amb un ventall de colors que va del blanc al negre que va del bo al dolent de lo correcte a lo políticament incorrecte de la felicitat que et fa levitar fins a la tristor que et fa tocar fons
Ventall que va canviant acompanyat de ràbia sorpresa … por… variant la personalitat o ampliant-la fins a l’infinit i aquestes pinzellades retocs … alteracions algunes van i venen altres es queden per sempre fins tocar l'anima del nostre cor i el pensament entre en un bucle infinit d'aquell que no s'acaba mai
Ens mostren sempre tal i com som?
Les possibilitats de esser son varietats d'un mateix al matí a casa quan fem un cafè som d'una manera i a la feina som d'una altra amb reunions socials... amb la família... i com no en soledat que sent la més autèntica fa que no ens puguem amagar amagar de res e interpretar-nos de formes diferents
Tot son preguntes …
Ens agrada tal com som? Quina imatge tenen de mi? Quina imatge vull projectar? Fins quin punt m’importen les respostes fins quin punt amb faig aquestes preguntes
El camí de la nostra vida no es pla ni va en línia recta esta ple de paranys de pujades i baixades que com en una muntanya russa ens fa voltejar per indrets desconeguts amb ferides i acaricies que venent de cop
Destí que ens fa començar per les arrels i com un arbre amb branques es va construint i adaptant amb vides complementaries a través de un mateix patró tu i només tu.
Màscara canviant màscara oscil·lant ja que ens aporta energia per tirar endavant o per protegir-nos davant d'un perill emocional i com la resiliència fa que ens adaptem a les situacions més canviants
I com l'etiqueta inicial on el motllo físic i psicològic tenia la nostra versió 1.0 la societat ens obliga a arribar a la versió 2.0 perquè davant tanta inseguretat l’aliè pot corrompre i això en fa ser més forts o fa que necessitem un antivirus per fer-nos sentir si sentir més segurs o més vulnerables a tot
Els mòbils i les xarxes ens conviden a conviure amb moltes màscares molt cops fent-te invisible pot ser guay o no ja que et comuniques sense que vegin el teu rostre més viral més cruel o més fràgil d'altres mostres una felicitat no real d'altres et dona igual i l'autoestima fa demanda constant per posar oli a un engranatge perquè tot vagi funcionant no sabem fins on no sabem fins quan
I tingues cura la societat tornarà a picar a la porta no et permet ni un marge d'error perquè la versió 3.0 ha de ser millor que l'anterior ...
I com en un videojoc tens la teva vida real la teva vida imaginaria que fa que tot sigui del color que tu vulguis del teu ventall ... recordes aquell de colors perquè qui posa les regles decideix la següent jugada i l'algoritme fa que decideixis la teva troballa
Per tant cal preguntar-se...
Qui vaig ser ahir? qui soc avui? i qui seré demà?
Ai, no ho sabrem mai perquè entren moltes variables a l'equació perquè no vivim sols perquè la vida ens condiciona fins no saps com
Tria que vols i si pot ser sigues autèntic intenta ser fidel a una manera de ser potser serà la resposta correcte que no et farà entrar en una pressó et farà ser tu i només tu.
----- Iné sempre seràs al meu somriure ❤

Començar

Posted in amistat, amor, arrel, autoestima, ànima, canvi, cel, colors, compartir, connexió, construir, cor, desig, destí, emoció, emocions, esperança, experiències, feelings, felicitat, identitat, infinit, llibertat, mirada, musica, natura, records, relacions, sentiments, sentir, sentits, viatges, viatjar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , , , , , on 8 agosto, 2023 by carpediem2273




Arribes
quina calma
només la teva música
la mar
i el sol
que traient el cap
em diu bon dia!!


I em deixo anar
connectant amb vosaltres
com el vent.


I mirant ben endins
m'endinso
en la bellesa
tant verge i autentica
que em fa somiar
en el que m'envolta
sense parar de volar.


M'hi porta la tramuntana
tan ràpida i brava
que em fa ballar..


Ballar sense parar!!


Em sento viva
si viva
em ganes de descobrir
i ser feliç
amb la melodia

de l'orquesta
que em fa sentir
en calma
mirant ben endins.


Conjunt de sensacions
i emocions
que acompanyades
de la teva musica
la teva llum
i el teu moviment
em fan navegar
connetant amb la natura
connectant en mi
per seguir sentint...


Perque vull serguir
somiant
ballant i volant
sense parar
amb llibertat

ben endins...

----------------
Clarejar en la platja de S'Alqueria (Portlligat)
Matinar val la pena per veure tanta bellesa 🙂

Amb tu ❤ Ine ets el meu somriure ❤

Abraça’m carinyo

Posted in amor, arrel, ànima, cor, emocions, esperança, familia, sentir with tags on 11 junio, 2017 by carpediem2273

Lluna plena
en la nit fosca
abraça’m carinyo
que avui em sento sola
part de mi va marxar
i el silenci em recomforta

Abraça’m carinyo
vull tornar al passat
i somiar en aquells dies
on les espelmes il·luminaven
pastissos d’esperances
i jugàvem i jugàvem
a les endevinalles
que sempre encertavem

Abraça’m carinyo
vull reviure i somriure
com aleshores
on les hores mai s’acabaven
amb confidències sinceres
que ens explicàvem

Abraça’m carinyo
vull viure al màxim
el que ella voldria
per nosaltres
per seguir bufant
amb tu amor meu
espelmes d’esperança

_____________________________

Ine sempre seràs meu somriure
Felicitats allà on estiguis
T’estimaré sempre ❤

La força d’un sentiment

Posted in amistad, amistat, arrel, compartir, confiança, connexió, construir, créixer, cultura, emoció, emocions, esperança, feelings, felicitat, festa, força, identitat, infinit, llibertat, lluita with tags , , , , , on 10 abril, 2017 by carpediem2273

_MG_2462.jpg

Des de petita
que visc el futbol
a Camp Barça
patint i disfrutant
de la mà del meu pare
jugador, entrenador 
amant i entregat
qui va ser
el que em va contagiar

I tant que em va contagiar!!!

Em va contagiar
i no vaig poder parar
de xutar la pilota de paper
embolicada amb cinta aïllant
donava igual
si era a la plaça o al pati
mentres els amics l’entrepà
s’estaven menjant

I un día al Vilapiscina
vaig anar a jugar
de defensa i com no
també de lateral
que be ho vaig passar
i com recordó aquells dies
amb melancolía del passat

Ara me’n porto aquest moment
on l’emoció em desborda
on els récords
tornen ha estar al meu voltant
on amb Salva
apassionat d’aquest art
he tornar a somriure
com si m’hagués contagiat
on l’equip femení del Cunit
m’ha enlluernat
per què com una pinya
amb esforç i superació
el somni d’una lliga
han conquistat
i pas a pas han demostrat
que ja no només és el futbol
el punt d’unió, d’enllaç
hi ha quelcom que va més enllà
l’esperit de llibertat 
d’un sentiment
que amb força viu i batega
sense parar

VISCA FEMENI DEL CUNIT

——–

Gràcies per fer-nos viure
Campiones de lliga 2016-2017

Bones Festes

Posted in amics, amistad, amor, animals, any nou, arrel, cel, cor, emocions, Enamorats, experiències, familia, feelings, felicitat, festa, futur, Nadal, relacions, vida with tags , , , on 24 diciembre, 2015 by carpediem2273

bonesfestes

Arriba l’hivern
amb carrers guarnits
arriben les llums
que ens il·luminen
ens fan seguir
l’estel d’il·lusions
que els més petits
plens de vida
ens porten
als nostres cors

I el caliu
que al voltant
de la llar de foc
ens fa estar a prop
ens escalfa
amb cançons i records
perquè mai oblidem
d’on venim
i qui som

I arriba l’hivern
amb tu
Nadal i Any nou
fas que de nou
les emocions
es retrobin
amb un còctel
de sensacions
i una  llàgrima
de tristesa
i una altre d’alegria
es fonen de nou

I és així
tornes aquí
ens fas valorar
el que tenim
el que ens fa sentir
amb melancolia
i amb somnis
per aconseguir

I arriba l’hivern
i tanco els ulls
el temps s’atura
uns moments
i somric…
pel que he viscut
i m’agradaria
seguir vivint amb tu

Molt amor ❤
—–

Bon Nadal i any Nou,
amb ganes de tu carinyo
i Ines semmpre meu somriure

Arrels

Posted in amor, arrel, cultura, feelings, sentir, societat with tags , , , , , , on 24 julio, 2015 by carpediem2273

arrels

Formem part
part d’un tot,
del món,
de la civilització,
hem nascut
i ens hem criat
a un lloc d’arreu
som d’aquí i d’allà,
només cal identificar-se
i ser identificat
o no cal?
si parlem
el que parlem
segur que ens entenem
o en el camí d’intentar-ho
segur que ens hi trobarem

I les arrels
ens fan sentir i fluir
el que hem après
el que se’ns ha transmès,
la roba que portem,
la manera d’expressar,
els pensaments
que ens fan parlar
o simplement callar,
la mirada
que com un baül obert
ens mostra lo viscut
o el desig de lo volgut
en la línia imaginaria
que amb la visió tresem,
el tancar-se o obrir-se,
les distancies
que es mesuren
amb regles diferents,
com trepitgem terra ferm…

I així som,
i així ens hem fet,
i contínuament evolucionem
i la convivència
amb la cultura de les arrels
ens ha sorprès,
i ho seguirà fent,
compartint tot això
que és el que ens queda
per seguir formant
part del tot,
part de la humanitat,
que com una agulla
en un paller
ens fa fer sentir
quan hi penses fredament
i en el caliu de l’estima
ens abraça fortament
fer-nos sentir grans

I així m’he sentit
i m’has fet sentir amor
insignificant dins la multitud
i molt especial
quan anem junts
agafats de la mà

Amb ganes de tu amore ❤