Archive for the addiccions Category

APRENENTAGE

Posted in addiccions, aprendre, arrel, canvi, compartir, créixer, cultura, desig, destí, esperança, experiències, festa, força, futur, historia, ideals, imperfecció, intimitat, llegir, llibertat, musica, records, sentir, valorar, veu, viatges, viatjar, vida, VOLAR with tags , , , , , , , , , , , , on 8 julio, 2025 by carpediem2273

https://open.spotify.com/intl-es/track/0ZZR7yshyNORje3HH1yxUX?si=a85a30c552764cd1

Avui he après una cosa nova!

Quants cops ho hem dit
amb veu suau o forta
quants cops ho hem pensat
quan menys t'ho esperes
i quan més t'escoltes

I miro endavant
al costat i enrere
i tot em recordà
o m'aporta
a quelcom nou
que desitjat o no
em fa reflexionar
per adonar-me'n
d'una tempesta
o per adonar-me'n
de l'esclat
de la felicitat

I es que aprendre
quan un vol
es com un vol
a un viatge al desconegut
a saber perdonar els errors
a potenciar els encerts
a caminar en un camí
on l'arribada tant desitjada
t'infla com un globus
que porta rumb a l’infinit

Descobrir...
indagar...
resoldre ...
ei, això si que mola
perquè et dona una addicció
que tremola
com quan t'endinses
a la biblioteca
per obrir un llibre
que et portarà
a obrir un altre


O quan l'empenta
de la filera
de peces de dominó
fan que caiguin
una darrera l'altre
amb píndoles de coneixement
que et calen com la pluja
que t'empapa d'instants
on tots els sentits
formen part
com l'estanteria
on la teva coneixença
resten emmagatzemades
al teu cap
de nocions enceses.


Ai aprendre, aprendre
que fas que la passió
entri en un bucle infinit
que no te fi

Aprendre també
és un viatge interior
quan veus el passat
en un film
on les fotografies
respiren melancolia
i en el futur
de petits com esponges
quina adrenalina i innocència
i de grans conscients
escollint el camí
per seguir vivint

Inés sempre seràs el meu somriure. T’estimo ❤

Sex versus Love

Posted in addiccions, amor, confiança, cos, emocions, experiències, feelings, felicitat, relacions with tags on 5 agosto, 2014 by carpediem2273

sexo-amor

Sexe

amb amor

 o sense amor?

 cal qüestionar-ho?

 cal preguntar-se això?

com tot…

 te avantatges

 i desavantatges

 com no?

 com qualsevol decisió

 que fa que t’arrisquis

 per un dels dos camins

 camins que es creuen  

 en la travessia

 de la teva vida

 del teu destí

 on et porta

 el dia a dia

 des de que t’aixeques

 fins que vas a dormir

 i  et sorprenen

 els petits detalls

 i  t’omplen

 els objectius aconseguits

 i de cop aquest dubte

 se’t presenta

 i trenca esquemes

 esquemes creats

 imposats per un mateix

 per les necessitats

 per les inseguretats

i  tens dues alternatives

 et deixes anar

 o et protegeixes

 perquè el cor

 pot formar part

 i això crea preguntes

 preguntes sense resposta o si?

 

  Sexe

 ui sexe sexe

 que ens fas sentir

 ens fas desitjar

 i sentir-nos desitjats

 ets egoista i ets generós

 com es pot empassar això

 dons,

com amb un plat de menjar

 perquè necessitem l’estomac saciar

 ens entres pels ulls

 i amb paraules atrevides

 ens reptes a l’excitació

 i amb el tacte

 fas que sens erici

 tot el cos

que estrany

 i que meravellós

 perquè ets golós i apetitós

 perquè et tastem

 i volem més

 perquè la passió

 dins nostre crema

 i fa que

 aquest foc intern

 no vulgui ser apagat

 sinò  el contrari

ser revifat

 pel foc del nostre amant

 i proves nous ingredients

 noves tècniques

 i et sents lliure

 i experimentes

 i jugant arribes

 a  un altre món

 on tu i ell

 sou els únics supervivents

 habitants del vostre paradís

 on  cos a cos

 vols dominar

 i ser dominat

 perquè  la vergonya

 no s’ha presentat

i l’instin

 és quasi animal

 i  la sensualitat

 i sexualitat

 surten a pressió

 en l’èxtasi de l’orgasme

 on  perds la noció

 quin plaer més certer

 que és la  bogeria

 del sexe

 com la droga

 que t’atrau

 i et fa tornar boig.

 i això agrada

agrada molt.

 

 Amor

 que dir de tu

 .. amor

 ai!!! i un sospir

 em fa sentir

 perquè ho ets tot

 quan tu amor

 em correspons

 ets l’aire que respiro

 el bateg del meu cor

la il·lusió que em mou

el somriure

 que m’omple la cara

 quan et veig de prop

 i les llàgrimes que surten

 quan un buit deixes

 i em trobo sol

 ets el meu complement

 sense tu que faré.

 

 De petits

 sempre aconsellats

 de adolescents

 donava igual

 arribat un moment

  un tabú serà

 i una prohibició

 plantejar-se tal qüestió

 del sexe sense amor

 

 Després

 el temps et fa buscar

 l’estabilitat

 i  mentrestant

 el temps deixes passar

 i de veritat

 no cal pensar tant

 perquè la vida passa

 i els anys també

 i quan tingui ser ..

 serà

 així el destí

ho te marcat.

 som racionals

però els instints

ens fan volar

 i una cosa

 sense l’altre

no tenen perquè

 i una cosa

 amb l’altre

 un perquè trobarem

 el perquè de l’amor

del fer sexe

i deixar fluir

 no tinguem por

 i tastem-lo .

 segur que voldrem repetir.

 

 Del que si tenim resposta

 és que l’amor sense sexe

 vuit serà

i s’anirà apagant

 per això en aquest cas

 la combinació

 pot ser única i brutal

 perquè l’emoció

 i els sentiments

 jugaran un paper important..

 

 Sigui el que sigui

 el que decidim

 la resposta correcta

 no la hi ha

 i el  sentir-nos be

 és el que haurem de cercar

 perquè la consciencia

 estarà  tranquil·la

 i  el cor seguirà bategant.

LA MÚSICA

Posted in addiccions, amor, colors, cos, cultura, emocions, experiències, feelings, felicitat, festa, historia, identitat, musica on 22 junio, 2014 by carpediem2273

Imagen

És una costum

comuna i repetida

arreu del món

una necessitat

un goig

un plaer

un aire

que es respira.

 

Uns agafem

els cascos

per escoltar-te

al metro 

a la platja

o la feina

potser,

per passar l’estona

perquè

ens acompanyes

en el que fem

perquè amb tu

es fan millor les coses

o així ens pareixien ser.

 

Altres

et posem al cotxe

ets la nostra

copilot preferida

sempre oportuna

en el moment oportú

quina casualitat

tan ben escollida

i ens dones velocitat

dones força

i llum al paisatge

que potser no tenia

i si a part de tu

anem amb companyia

fas que cantem plegats

perquè

tu ens contagies

com un gran badall

com una rialla

tan espontània

com tothom voldria.

 

Altres anem

a concerts

a festes populars,

a auditoris

on és sagrat

gaudir de tu

i dels musics

que saben

com transmitir-te

i es que és igual

el ritme que portis

perquè

et fas seguidors

i la gent s’inspira

ens fas creadors

i ens deixes tocar-te

quina rebeldia

i amb tu

taquem els ulls

viatgem i ballem

o escrivim

com

em fas fer ara 

i no pararia…

i tantes coses

sentim amb tu

que moltes

estan amagades

i volen sortir

volen ser trobades

per tu

i per qui

amb tu gaudiria.

 

 

Música

que ens despertes

els sentits

que fas

que les emocions

i els estats d’ànims

pugin i baixin

com quan anem

al parc d’atraccions

i pugem

amb tu de la mà

pugem a la teva

muntanya russa

de melodies

i d’intensitat

tan diverses i màgiques

que ens fas ser,

ser apassionats

i ser amants

de tu

encara que

uns instant sia.

 

 

Com també

ens fas de medicina

ens calmes

i ens animes

i el millor de tot

ens excites

amb companyia

que maco

es compartir-te.

 

 

I el cos

amb la teva inèrcia

et segueix

i es que

ens espitges

a un precipici

de paraules

i de sintonies

i aquest  vincle

en dos sentits

ens porta

a un destí comú

que ens canviarà la vida

perquè

música t’has criat

i  vius amb nosaltres

dia a dia.

 

 

I ets com el menjar

com una bona dutxa

i un dormir

somiant i desitjant

el que no diríem

i la ment vola

i amb tu

recorda e imagina

el que va passar

i passarà

qui sap en un futur

que qualsevol voldria

i es que

ens fas plorar

i somriure

que maco

es sentir-te.

 

 

 

LA CURSA

Posted in addiccions, amistat, colors, cos, cultura, dolor, emocions, experiències, feelings, festa, relacions, sentits, societat on 8 abril, 2014 by carpediem2273

IMG_193024939723646

Sona el despertador

em llevo aviat,

ahir vaig fer bondat

el dia següent

havia de matinar.

La ment,

comença a badallar…

comença a carburar…

però costa pensar..

i vinga

5 minuts més

i vinga

que be

que al llit s’està.

De cop

un impuls

ens impulsa

a incorporar,

el cos

i la ment

ja han despertat

ara els hi toca

bellugar,

una dutxeta

ben fresqueta

i llest

i a punt

tot estarà.

I esmorzem

quelcom lleuger

per fer el camí

més plumer

i ens posem

en marxa amb

un bon calçat

ben prim mirat,

anem

molt esportius,

e informals

però ben preparats,

i encara que

no sigui l’objectiu

potser…

qui sap

també podrem lligar.
Un punt de partida

ens espera

una sortida

ens anima a començar

“123”

Preparats,  llestos i ja !

I  ens posem

a proba,

ens mesurem

i ens adonem

de quina capacitat,

intensitat

i resistència tenim.

Tots a l’hora

comencem,

la mateixa

travessia

el mateix

recorregut,

i veus mares

i fills …

jovent

i gent gran…

parelles

i amics …

animals

i humans …

i la festa acompanya

a la cursa

amb el ritme

dels tambors

que fan no pensar

en el cansansi

ni el dolor

que provoca l’esforç.

I mires

davant teu

I mires

darrera teu,

una catifa

s’estén al voltant,

i es mou,

sembla una serp

millor,

sembla una manada…

i te vida

perquè

cada part de ella,

cada fil conductor

que la forma

va lliure

i a l’hora coordinat,

tothom plegat

es mobilitza

i el cos

es referma

i la ment també

perquè

l’esport uneix

l’esport es sa

per fora

i per dins.

I ja s’acosta

la fita,

la meta

es veu propera

l’objectiu de tenir cura

del cos

i la ment resulta

perquè

ens sentim

millors

i l’esperit

ho crida a crits.

Ara ja toca

descansar

el despertador

que ens

ha fet llevar

esta apagat

i el llit

que ens volia retenir

ens espera

amb els braços

ben oberts.

Anem a dormir

ben contents

per la feina feta.

NOMÉS UN ANUNCI

Posted in addiccions, colors, feelings, moralitat, musica, sentits, societat on 8 marzo, 2014 by carpediem2273

Imagen

Obrim el diari

obrim el mòbil

obrim la tele

i ens entren

inputs

inputs…

i el cervell

va a mil

per hora

i no para

de processar…

no para

de prendre

apunts

i encara

que et

sembli

que

no para

atenció

entren…

tenen

la porta

oberta.

 

 

Tot tipus

d’informació

ens

envaeixen

tot tipus

d’anuncis.

 

 

Anuncis

disfressats

de marques

d’empreses

de prestigis

de competències

de poder…

Recordeu

l’anunci

de la

“Nocilla”

o

si si!!

el de

“Vamos

a la cama

que hay

que

descansar

para que

mañana

podamos

madrugar.»

 

 

Sintonies,

missatges

imatges…

que fan

rumiar

riure

necessitar…

que viuen

i creixen

amb nosaltres

des de

petits.

Inputs

que fan

que piquis

i piques…

qui

no te una

llauna

de Coca-cola

amb el

seu nom?

 

 

Quines

són

les fórmules

secretes

que fan

que

ho vulguis

que fan

l’anunci

sigui

interessant

atractiu

seductor

i  perdis

un temps

de la teva

vida,

en observar-lo.

 

 

Inputs

que

és troben

i ben enllaçats

formen

el guió

guanyador!

el que

tothom

anirà a

veure

el teatre

i a més

l’omplirà.

 

 

Quines

estratègies

es plantegen

i s’amaguen

darrera

d’un anunci?

 

 

I es que

són

equacions,

i la incògnita

és  coneguda

estudiada

discutida

i també

manipulada

que

se’ns destapa

davant

nostre

a totes hores.

 

 

Estudis

ben defensats

que

poden imaginar

crear

i manifestar-se,

i és

l’amor

i l’odi

de la creació

i la publicitat

que una

sense l’altre

no son res

encara

que molts

cops

productor

i venedor

tenen

punts

enfrontats

amb altres

objectius.

 

 

I fem de

conillets

d’indies

perquè ens

agrada..

per passar

el temps…

per necessitat

per obligació

però sobretot

perquè

la  nostra

opinió

es molt

important

te molt poder

perquè

nosaltres

mateixos

demanem

i consumim

i la interpretació

de les nostres

necessitats

fan que

el peix

es

mossegui

la cua

és un bescanvi.

 

 

“Només un

Anunci”

es una reunió

d’estudi

de mercat

que inclou

diferents

personatges

de la vida

real

que opinen

sobre

la publicitat

d’un anunci.

 

 

I darrera,

un mirall

opac

que els

vigila

i reflexa

els seus

estats,

i és l’excusa

perfecte

perquè dona

joc a

mostrar

i demostrar-se

un mateix

com en

un aparador…

 

 

Perquè

darrera

de l’espectacle

s’amaga

la pregunta

bàsica

que se’ns

presenta

se’ns

qüestiona

a totes hores.

 

 

M’agrada

o no m’agrada?

 

 

i aquesta

qüestió

ens pot

fer

canviar

d’opinió

o enfortir-la.

 

 

I

tot ben

decorat

guanya

tot ben

maquillat

es veu

d’un altre

color,

però

en el fons

si rasques

una mica

trobes

un mar

de sentiments

d’emocions

que es poden

o no controlar…

 

 

Perquè

el poder

no és pot

utilitzar

en les

les relacions

humanes

vers a nosaltres

és

«políticament

incorrecte»

però

vers a un mateix

la decisió

no es discutible.

 

 

«Felicitats per la

interpretació i per la

la feina feta de la Companyia Guanyadora»

FUGIR

Posted in addiccions, ansietat, dolor, feelings, tristesa on 27 febrero, 2014 by carpediem2273

Imagen

Corres
no t’atures
corres
perquè
venent
darrera
les teves
pors
les teves
inseguretats
les coses
que fan
posar-te
a prova
i no agraden
i les esquives
són lletges
cruels
amb una
única
veritat
corre
no t’aturis
és la
excusa perfecte
fugir
és lo comode
lo segur
que
momentaneament
et treu
l’ansietat
i no soluciona res
només
et deixa
en un estat
transitori
en un estat
que provoca
menys dolor

Es igual
si és una marató
un spring
si corres
i no et mous
si és
un mal son
escudar-te
en la soletat
l’autocompasió
en els vicis
amb
o sense companyia
és la primera
porta oberta
que et
fa entrar
que fa
no pensar
que el cor
és relaxi
la ment s’adormi
la suor freda
se’n vagi
i un estat
desconegut
i conegut
que fa
que no
trapitgis
a terra
i que
et faci
esta bé
en una realitat
no real
això si
que agrada
es igual
fuig…
és la millor
solució?
deixar-se
atrapar
perquè
tindràs lloc
per residir
per quedar-te
i no pensar

I després
què?
després
res…
torna
i torna
com un bucle
infinit
fins que
de sobte
et despertes
obres
el ulls
sobtat
del mal
son

El mal
son de
la caiguda
que fa
que et despertis
i t’anadonis
de la realitat
corre si
corre…
però corre
contra corrent
si…és la solució
enfrontar-ho
lluitar
reconeixer
i acceptar
els errors
els aconteixements
i enfortir
les virtuts
el viure
el sentir…
i viure el present

Tot te solució
menys la mort

Carpe Diem

EGO

Posted in addiccions, moralitat, societat, tecnologia on 4 enero, 2014 by carpediem2273

Image

La creativitat

et fa créixer

intel·lectualment

com a persona,

et fa veure

tot des de

altres punts

de vista…

ser ambiciós

forma part

d’ella,

o no?

com utilitzar-la?

de quina manera?

per quines fites?

La tecnologia

et fa ser

lliure

però

fins quin punt?

perquè

també

et fa

ser esclau

i enganxat

també a ella

Dependre…

consumir…

són les noves

lleis d’un món

cada cop

més tecnològic

on els

sentiments

es disfressen

i prenen

altre forma

Cada cop

hi han més

moments

on el teu propi ser

ja no ho és

i la realitat

deixa de ser-ho…

es desfigura

i lo que veus

és  el que voldries

veure.

És un vici

una addicció

una obsessió

sense cap

punt

entremig

i arriba un

moment

que caus

en la trampa

saps que

no està be

però et deixes anar

perquè

tens por a decidir

perquè

una simple

notificació

fa que facis

el que vols

i no faries …

perquè

s’ha apoderat

de tu

del teu perfil

perquè t’has

deixat fer…

perquè

es més còmode

que decideixin

per tu

i la raó

i sentiments

ja no

convergeixen.

Tot es un risc

condicionat

que quan

frenes

t’autodestrueix

o pot ser

et fa viure?

No sempre

el que desitgem

es el que volem

CARPE DIEM

Felicitats per l’obra EGO (FlyHard)

amb un guió molt acertat pels temps actuals.